Tarragona, 18 de setembre de 2023. Un estudi liderat pel Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i que ha comptat amb la col·laboració del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII ha identificat nous biomarcadors a la sang que permetran detectar a temps l’artritis reumatoide. Aquesta és una malaltia autoimmune crònica que implica la inflamació articular i la destrucció òssia, i que pot tenir conseqüències devastadores per a la salut de les persones que la pateixen ja que si no es tracta a temps les pot incapacitar per complet anul·lant la seva mobilitat i autonomia.
Els biomarcadors descoberts gràcies a aquest estudi no es poden analitzar amb les tècniques que avui dia s’utilitzen als hospitals; cal fer-ho mitjançant eines més avançades com la metabolòmica, que pertany a les anomenades ciències òmiques i que permet un anàlisi més precís, sensible i complet dels metabòlits implicats en l’aparició i desenvolupament de malalties.
De moment, aquesta tecnologia només s’aplica a l’àmbit de la recerca i s’espera que en un futur s’introdueixi com a rutina als hospitals. “Aquest estudi posa de manifest que la metabolòmica permetria una detecció precoç i acurada de l’artritis reumatoide i que contribuiria a que més persones, amb sospita de patir-la, en poguessin ser diagnosticades a temps”, explica la Dra. Matilde Chacón, investigadora responsable del grup de recerca DIBIOMEC de l’IISPV, que ha dut a terme l’estudi. I és que es calcula que amb l’anàlisi d’indicadors de rutina clàssics com l’ACPA (un dels més valuosos avui dia per detectar a temps la malaltia) quedarien pacients per diagnosticar. “Això passa, entre d’altres motius, perquè aquest indicador no és exclusiu de l’artritis reumatoide. Per tant, amb aquests nous biomarcadors milloraríem en gairebé un 3% el diagnòstic de l’ACPA”, subratlla la Dra. Matilde Chacón.
Tractament personalitzat
En concret, l’estudi ha identificat com a biomarcadors per a la detecció precoç de la malaltia un panell de molècules composat per l’àcid glicèric, l’àcid làctic i l’àcid 3-hidroxiisovalèric: “quan tots tres estan alterats indica que la persona es troba en un estadi inicial de la malaltia”, explica la investigadora. D’altra banda, aquesta informació podria ser de gran ajuda per desenvolupar fàrmacs més efectius. El proper pas per a implementar aquesta troballa és validar-ne els resultants amb una mostra de pacients més àmplia i amb perfils diversificats.
Referència bibliogràfica: Rodríguez-Muguruza S, Altuna-Coy A, Arreaza-Gil V, Mendieta-Homs M, Castro-Oreiro S, Poveda-Elices MJ, del Castillo-Piñol N, Fontova-Garrofé R and Chacón MR (2023) A serum metabolic biomarker panel for early rheumatoid arthritis. Front. Immunol. 14:1253913. https://doi.org/10.3389/fimmu.2023.1253913).
Aquest patró dietètic està dissenyat per disminuir el risc de patir malalties cardiovasculars i altres afeccions cròniques. Els resultats de l’estudi, liderat per l’IISPV i la URV, s’han obtingut en dones que seguien tractaments d’infertilitat
El seguiment d’un patró de dieta cardiosaludable s’associa a un risc menor de perdre l’embaràs. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat pel grup de recerca en Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virigili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha estudiat els efectes de diferents patrons dietètics saludables en la salut gestacional de dones que s’havien sotmès a tractaments d’infertilitat. Els resultats apunten a què seguir, abans de la gestació, la dieta recomanada per l’Associació Americana del Cor (AHA), alta en consum de peix, cereals integrals, àcids grassos omega-3 i àcid fòlic, disminueix entre un 13 i un 15% la probabilitat de perdre l’embaràs. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista científica JAMA Network Open.
La infertilitat és un problema de salut per a parelles a tot el món, amb una prevalença estimada del 12% al 15% i que té una tendència creixent. Aquest problema està potencialment influenciat per l’estil de vida i factors ambientals, com ara la contaminació de l’aire i l’obesitat, entre d’altres. Tot i que l’evidència científica actual indica que determinats aliments o nutrients poden millorar els resultats dels principals tractaments d’infertilitat en les dones, es desconeix amb profunditat quin és el paper que tenen els patrons dietètics, la manera d’alimentar-se. En aquest sentit, un equip investigador dels àmbits de Nutrició, Epidemiologia i Salut Ambiental es va plantejar investigar si l’adherència de les dones a patrons dietètics sans dissenyats per a la prevenció de malalties cardiovasculars i cròniques, s’associa amb millors resultats dels tractaments de la infertilitat.
L’equip investigador del grup de recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental de l’IISPV i de la URV i un equip dels Departaments de Nutrició, Epidemiologia i Salut Ambiental de la Universitat de Harvard van decidir comprovar si un patró dietètic saludable podria estar relacionat amb una probabilitat més baixa de patir una pèrdua de l’embaràs durant tractaments d’infertilitat.
Per a fer-ho, van avaluar per primera vegada si el fet de seguir algun dels vuit principals patrons dietètics saludables reconeguts i validats a nivell mundial està associat a una millor probabilitat de tenir un fill viu, i també a menys risc de perdre l’embaràs. Van estudiar una mostra de de 612 dones de 18 a 45 anys sotmeses als principals tractaments d’infertilitat: injecció intrauterina i fertilització in vitro. Les pacients es van sotmetre a més de 1.500 cicles; 804 del primer tractament i 768 cicles del segon.
L’equip investigador va analitzar, en primer lloc, com era l’alimentació de les dones i les seves parelles durant l’etapa prèvia als tractaments de reproducció assistida. Posteriorment, van analitzar en quina mesura les dones seguien un dels vuit patrons dietètics seleccionats i van observar que, aquelles que més seguien el patró recomanat per l’AHA (l’Associació Americana del Cor) per a la prevenció cardiovascular, tenien entre un 13 i un 15% menys de probabilitats de perdre l’embaràs que les que tenien un seguiment menor d’aquesta dieta.
El patró AHA es caracteritza, entre altres, per un alt consum de peix, cereals integrals, àcids grassos omega-3 i àcid fòlic. “Es tracta d’una dieta variada, sense restricció de cap grup d’aliments. L’estudi ha confirmat que ingerir de forma habitual aquets nutrients i aliments està associat a un risc inferior de patir un avortament durant els cicles de reproducció assistida, per tant podem dir que són essencials per a la reproducció humana”, apunta Albert Salas-Huetos, investigador principal de l’estudi (de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i del Centre de Recerca Biomèdica -Ciber- de l’Institut Carlos III), i professor lector de la Unitat de Medicina Preventiva de la URV.
Durant l’estudi també es va observar, tot i que no s’han trobat associacions significatives, que la tendència és molt similar entre altres patrons dietètics saludables estudiats, amb l’excepció de la dieta vegetariana; basada en vegetals. “En aquest cas, la diferència entre la dieta cardiosaludable recomanada per l’AHA i la vegetariana és l’absència d’aliments com el peix i la carn, aliments que contenen vitamina B12 o omega3”, apunta l’investigador.
La recerca, que s’ha fet en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Girona i l’Hospital General de Massachussets, també apunta a què aquests resultats proporcionen informació que pot ser d’utilitat per dissenyar futurs estudis destinats a provar els efectes que poden tenir les intervencions nutricionals sobre la fertilitat humana.
Referència bibliogràfica: Salas-Huetos A, Mitsunami M, Wang S, et al; EARTH Study Team. Women’s adherence to healthy dietary patterns and outcomes of infertility treatment. JAMA Netw Open. 2023;6(8);e2329982. doi:10.1001/jamanetworkopen.2023.29982
Són resultats d’un estudi de l’IISPV i de la URV després d’analitzar com van afectar les restriccions de la pandèmia a persones amb síndrome metabòlica que participaven al projecte PREDIMED-Plus
Durant la pandèmia del COVID-19 els trastorns depressius van augmentar més del 27% a nivell mundial. Factors com les restriccions de mobilitat i contacte social o el risc de contagi van fer que es disparessin aquests problemes, amb una preocupació especial sobre la població més vulnerable, com les persones adultes en edat avançada, de 55 a 80 anys. Ara, un estudi liderat pel grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que aquest grup de persones van manifestar menys símptomes depressius durant el confinament.
Davant la controvèrsia de resultats d’estudis anteriors, que no arribaven a una conclusió clara sobre l’impacte del tancament de les restriccions per la pandèmia en l’augment de símptomes depressius, l’equip investigador va decidir explorar com això havia incidit en la població de persones adultes grans que participaven en el projecte Predimed-Plus. Per fer-ho, van dissenyar un qüestionari amb el que s’obtenia una puntuació que va permetre mesurar el grau de confinament que va passar cada individu (a més puntuació, més sever). Aquí s’hi van incloure aspectes que es van considerar determinants com l’ambient físic (dimensions i condicions de l’habitatge, freqüència en la que sortien de casa durant el confinament) i de contacte social (nombre de persones que vivien a la mateixa casa i situació laboral durant el confinament).
D’altra banda, la simptomatologia depressiva es va valorar utilitzant un altre qüestionari que els participants van completar abans, durant i després del confinament, i que donava valors més alts a més manifestacions depressives.
“A l’inici de l’estudi partíem de la hipòtesi que les persones que van experimentar un confinament i restriccions socials més severs presentarien més nivells de depressió en comparació amb qui va passar per un confinament més lleuger”, explica Indira Paz, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de l’IISPV i de la URV, que ha participat a l’estudi. Els resultats, però, van ser diferents als esperats. “En comparar les puntuacions de la simptomatologia abans i durant el confinament, aquestes disminuïen i recuperaven als seus nivells un cop passat el període de tancament. A més, el grau de confinament no va semblar influir en la simptomatologia depressiva”, afegeix la investigadora.
Aquesta disminució de símptomes depressius s’explica, a través de diferents factors. D’una banda, les persones d’edat avançada podrien haver-se vist menys afectades per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia que aquelles més joves. A més, apunten, les persones de 55 a 80 anys que ja tenien un diagnòstic de depressió abans de la pandèmia van demostrar ser més resistents als efectes adversos de la salut mental del COVID “perquè comptaven amb coneixements previs sobre estratègies de gestió emocional i connexió social”, explica Paz-Graniel.
A banda, l’equip investigador indica que aquelles persones amb símptomes depressius i més risc de complicacions per COVID-19 podrien haver trobat un alleugeriment en les restriccions de mobilitat i interaccions socials. Durant el confinament, les persones que van participar a l’estudi van ser contactades constantment pel personal investigador per rebre recomanacions sobre un estil de vida saludable, com patrons d’alimentació adients i indicacions de practicar activitat física a casa. Segons els investigadors, això podria haver tingut un paper important en la prevenció de la depressió. En aquest sentit, s’ha proposat que l’augment en la freqüència i qualitat de les relacions socials -incloses les interaccions remotes- que van tenir lloc durant el confinament podria haver evitat l’inici de la depressió.
Aquest estudi, que s’ha publicat a la revista Depression and Anxiety l’ha portat a terme un equip investigador del grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’IISPV i de la URV i ha estat encapçalat per la investigadora postdoctotral de l’IISPV i de la URV Indira Paz-Graniel, la investigadora de l’IISPV i professora agregada de la URV Nancy Babio i Jordi-Salas Salvadó, investigador de l’IISPV, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tots tres són membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
Paz-Graniel I, Babio N, Nishi SK., et al. “How Did the COVID-19 Lockdown Pandemic Affect the Depression Symptomatology in Mediterranean Older Adults with Metabolic Syndrome?”, Depression and Anxiety, vol. 2023, Article ID 6765950, 9 pages, 2023. https://doi.org/10.1155/2023/6765950
Investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i d’altres centres de recerca de la demarcació de Tarragona (l’Institut Català d’Investigació Química -ICIQ-, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica -ICAC- i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social -IPHES-) participaran el proper dijous 5 d’octubre a les microxerrades divulgatives de ciència “Recerca pel canvi”. Aquesta iniciativa té com a objectiu divulgar la ciència a la ciutadania.
Aquestes microxerrades han estat organitzades per l’IISPV amb col·laboració d’altres institucions, com ara la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus (on se celebraran) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
A continuació, podeu veure totes les xerrades previstes:
“Fake news i discurs d’odi: com combatre la desinformació?”, a càrrec de la Dra. Marta Montagut Calvo, investigadora del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV.
“Cuida el teu cervell i el teu cervell cuidarà de tu”, a càrrec de Laia Gutiérrez, investigadora predoctoral del Grup de Recerca en Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) de l’IISPV-URV.
“Nanorobots per descontaminar l’aigua”, a càrrec de la Dra. Katherine Villa, investigadora leader group de Materials Avançats Fotocatalítics, de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ).
“De la lletra i de la pedra. Diàlegs amb els romans a peu de carrer”, a càrrec de Diana Gorostidi Pi, professora de la URV i investigadora coordinadora del Grup de Recerca Arqueometria i Produccions Artístiques (ArPA&LIRA) de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
“Com influeix el nostre entorn en la salut mental?”, a càrrec de Jordi Júlvez, investigador responsable del Grup de Recerca NeurÈpia (IISPV) i Adriadna Pinar, investigadora predoctoral del Grup de Recerca NeurÈpia (IISPV).
“Un món en miniatura: la microfauna d’Atapuerca”, a càrrec de Juan Manuel López-García, investigador del Grup de Recerca Paleoecologia del Pliocè i Plistocè i Dispersions Humanes, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
“La ciència és d’adolescents per a adolescents”, a càrrec de Judit Queral Añó, investigadora predoctoral del projecte SEEDS liderat per l’IISPV, i Mohamed Aissoui, alumne de l’Institut Gaudi de Reus, que ha participat en el projecte.
“Colesterol, trànsit i extraterrestres”, a càrrec de Josep Ribalta Vives, investigador del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi (URLA) de l’IISPV.
Aquesta activitat s’emmarca dins el programa d’actes de la Nit Europea de la Recerca, que començarà divendres 29 de setembre i que consistirà en l’organització de diferents tallers de ciència a la Plaça Corsini de Tarragona. En aquesta activitat hi participaran investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili que mostraran els avenços científics assolits i en els quals estan treballant a través de la impartició de diferents tallers divulgatius adreçats a famílies.
Veieu el programa de la Nit de la Recerca aquí.
Tarragona, 3 de juliol de 2023. Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, i publicat a la prestigiosa revista científica Metabolism ha permès identificar el succinat com a nou biomarcador present a la sang per predir la malaltia del fetge gras no alcohòlic i per confirmar-ne el seu diagnòstic. A més, aquest estudi descobreix una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de leș cèl·lules hepàtiques: la de prevenir l’acumulació de lípids a les fases inicials de la malaltia.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta el 25% de la població. En els casos més greus pot derivar en una cirrosi i pot implicar un major risc de càncer. S’ha convertit en una de les principals causes de transplantament hepàtic. El grup DIAMET de l’IISPV (reconegut a nivell internacional per la seva recerca sobre el paper del succinat en les malalties metabòliques) treballa en aquest camp des de fa temps.
L’estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de patir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques (com l’obesitat) o valors anormals relacionats amb la glucosa, els enzims hepàtics i els lípids. Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats d’aquest metabòlit en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras. A més a més, s’ha observat que el succinat té un potencial similar a altres biomarcadors no invasius per a la predicció i confirmació del diagnòstic d’aquesta patologia. La inclusió d’aquest paràmetre a la pràctica clínica podria evitar biòpsies hepàtiques, una prova invasiva que s’utilitza quan hi ha dubtes sobre la evolució de la patologia.
D’altra banda, s’ha descobert que el receptor del succinat, el SUCNR1, juga un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, com s’havia descrit en estudis previs, sinó també en etapes més inicials. Utilitzant mostres de pacients amb obesitat severa i amb diferents nivells de la malaltia, així com estudis en ratolins i experiments amb cèl·lules, s’ha demostrat per primera vegada que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l’acumulació de greix al fetge. Aquest efecte protector és fonamental a les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades.
L’excel·lència i el reconeixement internacional del Grup de Recerca DIAMET de l’IISPV-CIBERDEM-URV, sota la direcció dels investigadors Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell, es materialitzen en aquesta troballa, que no només contribueix a un diagnòstic més efectiu de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, sinó que també obrirà noves vies per al desenvolupament de fàrmacs destinats al seu tractament (fins ara inexistents). Les investigadores de l’estudi Victòria Ceperuelo Mallafré i Anna Marsal Beltran assenyalen la importància d’avançar en el coneixement dels processos moleculars que determinen la progressió de la malaltia i poder així desenvolupar fàrmacs dirigits a cèl·lules específiques. Aquest estudi s’ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals universitaris Joan XXIII i Sant Joan de Reus (demarcació de Tarragona), de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, del Grup de Recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca, a Murcia.
Aquesta recerca ha comptat amb el suport financer de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), del Instituto de Salud Carlos III, i de la Fundació La Caixa, mitjançant diferents projectes de recerca competitius centrats en l’estudi del paper del succinat i del seu receptor amb relació a malalties metabòliques amb una elevada incidència a la nostra societat, com l’obesitat, la diabetis i el fetge gras.
Referència bibliogràfica: Marsal-Beltran A, Rodríguez-Castellano A, Astiarraga B, Calvo E, Rada P, Madeira A, Rodríguez-Peña MM, Llauradó G, Núñez-Roa C, Gómez-Santos B, Maymó-Masip E, Bosch R, Frutos MD, Moreno-Navarrete JM, Ramos-Molina B, Aspichueta P, Joven J, Fernández-Real JM, Quer JC, Valverde ÁM, Pardo A, Vendrell J, Ceperuelo-Mallafré V, Fernández-Veledo S. Protective effects of the succinate/SUCNR1 axis on damaged hepatocytes in NAFLD. Metabolism. 2023 Jun 12:155630. doi: 10.1016/j.metabol.2023.155630. Epub ahead of print. PMID: 37315889.
Un equip investigador de l’IISPV-URV-CIBEOBN avisa: tot i tenir un perfil nutricional més saludable, són aliments ultraprocessats que han d’ingerir-se amb moderació
Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de la Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), demostren que alguns productes ultraprocessats d’origen vegetal tenen un millor perfil nutricional que els seus homòlegs d’origen animal. No obstant això, assenyalen que aquestes alternatives d’origen vegetal contenen una quantitat “significativament superior” de sucre, sal i fibra, en comparació amb els aliments sense processar. L’estudi que han dut a terme també ha detectat que les alternatives vegetals del peix i la carn tenen un contingut menor de proteïnes i d’àcids grassos saturats. “Hem d’anar cap a una dieta amb major presència de aliments vegetals, però allunyada dels ultraprocessats: menjar més llegums, fruita seca, cereals integrals, menjar fresc…”, recomanen les investigadores.
L’equip investigador ha comparat 922 productes alimentaris tenint en compte dues dimensions: segons la seva aportació nutricional i en funció del grau de processament de la matèria prima amb què s’elaboren. Pel que fa al perfil nutricional, van observar que un 68% de les alternatives vegetals es troben en les categories A i B de l’escala Nutri-Score, considerades més saludables, mentre que només el 43% dels aliments processats d’origen animal gaudeixen d’aquesta classificació. No obstant això, cal tenir en compte que el 75% dels aliments d’origen animal sense processar que van ser analitzats pertanyen a aquesta categoria i es consideren en el cas del peix i la carn, més saludables que les seves alternatives d’origen vegetal.
El mateix succeeix amb els aliments que Nutri-Score classifica com a menys saludables, a les categories D i E: mentre que el 17% de les alternatives vegetals pertanyen a aquesta categoria, el 35% dels productes processats d’origen animal ho fan. Els aliments d’origen animal no processats apareixen amb menys freqüència (13%) en aquesta categoria, cosa que els fa més saludables en comparació.
“En general, les alternatives d’origen vegetal tenen un bon perfil nutricional, però el 36% dels productes comercialitzats al mercat espanyol es consideren aliments ultraprocessats”, explica Nancy Babio, líder de la recerca. Posant una hamburguesa vegetal com a exemple, aquesta presenta un perfil nutricional més saludable que el seu homòleg d’origen animal, però si es compara amb un tall de carn, aquest presenta un major contingut de proteïnes i menys sal i sucres.
“Si bé la indústria ha intentat millorar el perfil nutricional dels aliments vegetals alternatius, hem de tenir en compte que segueixen sent productes ultraprocessats”, avisa Sara de las Heras-Delgado, primera autora de la recerca. L’equip investigador conclou que, donat l’elevat índex de processament que presenten, les alternatives vegetals requereixen una avaluació multidimensional per conèixer el seu possible impacte sobre la salut.
Aquest treball, publicat l’abril del 2023 a la revista científica Food Research International, ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Sara de les Heras-Delgado, la investigadora postdoctoral Sageetha Shyam, les dietistes nutricionistes, Èrica Cunillera i Natalia Dragusan i ha estat liderat per Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV i Jordi Salas-Salvadó, investigador del IISPV, del CIBEROBN i catedràtic del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. L’equip investigador forma part de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
De las Heras-Delgado S, Shyam S, Cunillera È, Dragusan N, Salas-Salvadó J, Babio N. Are Plant-Based alternatives healthier? A two-dimensional evaluation from nutritional and processing standpoints. Food Res Int [Internet]. 2023 Apr 19. doi: 10.1016/j.foodres.2023.112857
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) apareix durant la infància i sovint es manté durant l’edat adulta, amb un gran impacte en la vida de les persones afectades. Estudis epidemiològics previs han mostrat que es relaciona amb una menor esperança de vida i amb una mortalitat fins a cinc vegades més elevada que la de les persones sense TDAH. Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, el CIBERSAM i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha permès identificar per primera vegada la base genètica d’aquesta correlació. En concret, s’han pogut identificar 19 regions genètiques associades al mateix temps a aquest trastorn i a una menor esperança de vida.
Entre els gens identificats destaca TNKS, el qual té un paper essencial en el manteniment dels telòmers (les regions dels cromosomes implicades amb la longevitat) i que està implicat amb altres trets psiquiàtrics i trastorns metabòlics que apareixen sovint en pacients amb TDAH. Els autors també han identificat els gens AKAP6 i SEMA6D, prèviament relacionats amb altres trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, o els gens SYPL2 i HMG20A, els quals tenen un paper rellevant en el control de diferents funcions cerebrals.
“Un descobriment interessant és que totes les variants genètiques que incrementen el risc de TDAH redueixen, al mateix temps, la llargada de la vida”, explica Gerard Muntané, investigador de l’IISPV i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata que ha participat en aquest estudi. “Per primera vegada, aquest estudi identifica gens associats a la vegada amb el TDAH i amb una menor esperança de vida, la qual cosa pot contribuir a explicar les observacions epidemiològiques prèvies”, afirma María Soler Artigas, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Un índex de mortalitat fins a 5 vegades més elevat
Els investigadors han combinat resultats de dos estudis d’associació de genoma complet (GWAS, per les sigles en anglès: genome-wide association study) per trobar variants genètiques, és a dir, canvis al genoma relacionades amb el TDAH i amb l’esperança de vida. Es van analitzar dades genètiques de 19.099 pacients amb TDAH i de 34.194 persones sanes. Per analitzar l’esperança de vida van utilitzar dades del voltant d’un milió de persones.
“La nostra recerca proporciona noves evidències que els gens implicats en el TDAH també poden estar relacionats amb altres processos biològics que influeixen en la salut i en la durada de vida”, afegeix Gerard Muntané.
A l’hora d’explicar els motius d’aquest increment en la mortalitat, els autors destaquen que també cal tenir en compte els comportaments de risc que sovint presenten les persones amb TDAH. En aquest sentit, Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM, afirma que “el TDAH pot fer que els pacients siguin més propensos a tenir conductes desafiants o de risc que els portin a tenir més accidents”.
D’altra banda, també cal tenir en compte que aquestes persones tenen més tendència a tenir hàbits perjudicials, com ara fumar o tenir una dieta poc saludable. Aquests costums es relacionen amb l’aparició d’altres malalties, com ara la diabetis o patologies cardiovasculars, les quals també poden contribuir a disminuir l’esperança de vida.
Els autors d’aquest estudi destaquen que el risc de mort prematura també depèn de l’edat de diagnòstic del TDAH. Així, els individus diagnosticats en l’edat adulta tenen un major risc de mortalitat en comparació amb les persones diagnosticades durant la infància o l’adolescència. “És clau un diagnòstic primerenc que ens ajudi a fer un seguiment i acompanyament dels pacients des de ben aviat per tal d’evitar la seva entrada a una trajectòria negativa que podria acabar amb una major mortalitat”, explica Marta Ribasés, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Aquest treball de recerca ha estat publicat a la revista Neuropsychopharmacology. Hi han col·laborat les institucions esmentades prèviament juntament amb la Universitat de Califòrnia.
Referència bibliogràfica: Vilar-Ribó, L., Cabana-Domínguez, J., Martorell, L. et al. Shared genetic architecture between attention-deficit/hyperactivity disorder and lifespan. Neuropsychopharmacol. (2023). https://doi.org/10.1038/s41386-023-01555-x
El 0.4% de la població a Espanya (prop de 300.000 persones) pateix la malaltia de Crohn, segons la Confederación de Asociaciones de Enfermos de Crohn y Colitis Ulcerosa de España (ACCU), i cada cop té un major impacte a la nostra societat (se’n diagnostiquen 3.500 casos nous a l’any). Forma part de les anomenades malalties inflamatòries intestinals (igual que la colitis ulcerosa) i és crònica. Els pacients pateixen enormes molèsties físiques (forts dolors abdominals, diarrea, fatiga, nàusees, sagnats, etc.) que els limiten en el seu dia a dia i que els acaben afectant emocionalment. Una de les seqüeles més comunes són les fístules perianals, que són conductes en forma de tub que comuniquen l’anus amb la pell que l’envolta i que poden arribar a ser molt difícils de tractar en aquests pacients.
La investigació és clau ja que els avenços científics permeten trobar noves solucions per abordar la malaltia de forma més efectiva i per ajudar a prevenir-la. En aquest sentit, el Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), liderat per Carolina Serena, ha dut a terme un estudi que permetrà personalitzar-ne el tractament i, per tant, contribuirà a millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.
En concret, l’equip d’investigació de l’IISPV ha trobat que les persones que pateixen de Crohn i que són fumadores o que ho han estat tenen afectades les propietats de les cèl·lules mare del greix que s’utilitzen pel tractament de les fístules perianals. “Vàrem fer un estudi epigenètic i vam veure que els pacients que eren fumadors i exfumadors (els vàrem comparar amb els no fumadors) tenien alterats els gens d’aquestes cèl·lules que tenen la capacitat de regeneració d’aquest teixit i la capacitat de modular la resposta immunològica del nostre cos disminuint per exemple la inflamació”, explica Carolina Serena.
Sense cura definitiva
Avui dia existeixen diferents tractaments per controlar la malaltia, però encara no se n’ha trobat cap per a la seva cura definitiva. Una teràpia que està sorgint amb força els últims anys és l’ús de cèl·lules mare del greix del nostre cos per tractar les complicacions derivades (com les fístules perianals) o per abordar la malaltia de Crohn en la seva fase d’aparició de símptomes més aguts.
Aquest tipus de tractament s’aplica actualment de dues formes diferents: o bé s’extreu grassa del propi pacient (de zones com la cadera o la panxa) i les cèl·lules amb les propietats esmentades prèviament que contenen són empeltades al teixit danyat per la fístula, o bé s’aplica a aquesta zona un fàrmac compost del mateix material, però procedent d’altres persones. La teràpia que es basa en cèl·lules mare obtingudes del propi pacient s’anomena autòloga, i la que utilitza cèl·lules de donants és l’al·logènica. D’aquest estudi es desprèn doncs que “en el cas de pacients fumadors o exfumadors el més indicat seria utilitzar cèl·lules al·logèniques, d’un donant sa que no hagi fumat, mentre que per tractar fístules d’un malalt de Crohn que no ha fumat, el millor seria fer servir cèl·lules autòlogues”, assenyala Albert Boronat, primer autor del treball.
Fumar agreuja la malaltia
Estudis previs en aquesta mateixa línia havien constatat que les persones fumadores amb Crohn són molt més propenses que les que no tenen aquesta addicció a requerir una cirurgia i que han de passar per quiròfan vàries vegades. Operar-se de Crohn comporta enormes seqüeles físiques i emocionals ja que en la intervenció s’extirpa un tros de l’intestí i, en alguns casos, el pacient acaba portant de per vida una bossa d’ostomia per poder fer les seves necessitats. A més, si es fuma o s’ha fumat els símptomes són més severs i complicats, apareixen més brots i en ocasions es requereix un tractament amb més corticoides i fàrmacs.
Aquesta investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Joan XXIII, també de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Què és un estudi epigenètic
En un estudi epigenètic s’identifiquen els canvis que activen o inactiven els gens sense canviar la seqüència de l’ADN, a causa de l’edat i l’exposició a factors ambientals com ara l’alimentació, l’exercici físic, l’ús de medicaments i el contacte amb substàncies químiques com el tabac. Aquests canvis provoquen que una persona acabi tenint més risc de patir una determinada malaltia, per exemple, i que aquesta pugui ser heretada de pares a fills.
Referència bibliogràfica: Boronat-Toscano, A.; Vañó, I.; Monfort-Ferré, D.; Menacho, M.; Valldosera, G.; Caro, A.; Espina, B.; Mañas, M.J.; Marti, M.; Espin, E.; Saera-Vila, A.; Serena, C. Smoking Suppresses the Therapeutic Potential of Adipose Stem Cells in Crohn’s Disease Patients through Epigenetic Changes. Cells 2023, 12, 1021. https://doi.org/10.3390/cells12071021
El VIH-1 adquirit perinatalment (VIHP) és una de les principals causes de mortalitat i morbiditat en població infantil a tot el món. Per això, és fonamental assegurar l’eficàcia dels antiretrovirals i trobar biomarcadors de la progressió de la infecció. Els repunts virals transitoris (tVR) són comuns en infants amb VIHP i se sap que poden afectar negativament la funció immunitària i augmentar el risc de progressió de la malaltia. Tot i això, els mecanismes subjacents a aquests efectes són, fins ara, poc coneguts.
Un estudi en què han participat equips de les àrees CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) i de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), amb les Dres. Anna Rull (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili) i Laura Tarancón-Diez (Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón) com a autores principals, s’ha centrat a determinar mitjançant anàlisis multiòmiques els canvis que es produeixen com a conseqüència de tVR en infants VIHP al perfil soluble de metabòlits, lípids i proteïnes. Els nens i mostres biològiques es van seleccionar de la Cohort Nacional de Pacients Pediàtrics amb VIH (CoRISpe) i del BioBanc VIH de l’Hospital Gregorio Marañón.
S’ha pogut observar que la pèrdua transitòria del control viral del VIH comporta canvis significatius al perfil de proteïnes solubles, lípids i metabòlits, i que aquests es correlacionen amb paràmetres immunològics. Els biomarcadors solubles trobats es podrien considerar biomarcadors potencials de la progressió immunitària en aquest grup d’infants amb VIH que no mantenen un control persistent de la virèmia.
L’estudi ha estat liderat per Mª Ángeles Muñoz-Fernández, de l’Hospital Gregorio Marañón i investigadora principal al CIBER-BNN, i el grup del CIBER-INFEC dirigit per Joaquim Peraire, de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. A més, l’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el Centre de Ciències Òmiques de Reus i diversos grups clínics assistencials de tot Espanya, entre ells els grups de recerca de Malalties Infeccioses en Població Pediàtrica de l’Hospital Gregorio Marañón i l’Hospital la Paz, que també pertanyen al CIBER-INFEC.
Article de referència: Laura Tarancon-Diez, Joaquim Peraire, Santiago Jiménez de Ory, Maria Guirro, Luis Escosa, Luis Manuel Prieto Tato, María Penín Antón, Ana Isabel Piqueras, Álvaro Vázquez Pérez, César Gavilán, Matilde Bustillo-Alonso, María Luisa Navarro, Consuelo Viladés, Francesc Vidal, Anna Rull, María Ángeles Muñoz-Fernández, Transient Viral Rebound in Children with Perinatally Acquired HIV-1 Induces a Unique Soluble Immunometabolic Signature Associated with Decreased CD4/CD8 Ratio, Journal of the Pediatric Infectious Diseases Society, 2023;, piad008, https://doi.org/10.1093/jpids/piad008
Més de 100 estudiants de diferents centres educatius de Tarragona han participat avui a la jornada “Més enllà de Marie Curie. La recerca en clau femenina a Tarragona”, en la que hi han pres part les investigadores de l’IISPV Meritxell Arenas (Oncologia Radioteràpica), Verónica Arreaza (Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars, DIBIOMEC) i Judit Queral (Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars). Aquesta última també forma part del projecte SEEDS, que té com a objectius revertir el biaix de gènere en les professions científiques i promoure hàbits de vida saludables entre els i les adolescents. A més, també hi ha participat la professora de l’Institut Pons d’Icart Cristina Arqué i dos alumnes d’aquest centre educatiu, que ha estat un dels implicats al projecte SEEDS.
La jornada ha consistit en la celebració de dues taules rodones, una de les quals porta per títol “Referents de recerca femenins”. La investigadora Meritxell Arenas hi ha aportat la seva experiència: “si em faig la pregunta de si al final ha valgut la pena tant esforç i sacrifici, aquests anys, la resposta és sí: tornaria a escollir aquesta professió, la medicina, i tornaria a fer el mateix”.
Per la seva banda, les investigadores Verónica Arreaza i Judit Queral han fet de mentores als diferents estudiants dels centres educatius que han participat en aquest acte tot orientant-los amb relació a la carrera científica i als aprenentatges futurs.