L’obesitat és un dels principals problemes de salut avui dia: afecta més de la meitat de la població mundial (més de 650 milions d’adults). Hi estan associades altres malalties, com ara la diabetis de tipus de 2 (422 milions de persones la pateixen) o la malaltia de fetge gras no alcohòlic (al voltant del 25% de la població mundial). El Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) treballa perquè els avenços científics que han fet possible en aquests camps puguin traduir-se en solucions pràctiques per al benefici de les persones. De fet, recentment han creat l’spin-off SucciPro S.L. per desenvolupar nous fàrmacs basats en la pròpia recerca que permetin tractar aquestes malalties de forma més efectiva i personalitzada.
Els seus estudis també han permès millorar i innovar l’abordatge que se’n fa tot proposant noves vies terapèutiques menys invasives i no quirúrgiques, com pot ser el seguiment de pautes dietètiques. Amb aquesta nova mirada no només s’aconsegueix fer més efectiva la pèrdua de pes, sinó que també es millora la salut metabòlica d’aquests pacients, alleujant així les complicacions que pateixen fruit de l’obesitat.
Més informació i estudis de DIAMET
A Espanya, el càncer de pròstata és el que més afecta la població masculina (30.000 diagnosticats l’any 2023) i és el segon que hi causa més morts. A la província de Tarragona se’n detecten prop de 700 casos nous cada any. Malgrat que avui dia hi ha molts biomarcadors clínics que s’utilitzen per al diagnòstic, aquests no proporcionen informació prou acurada per valorar si el tumor és agressiu i si, per tant, la vida del pacient està en risc (aquest càncer no sol ser mortal tret que esdevingui agressiu). Estudis duts a terme pel Grup de Recerca en Biomarcadors i Mecanismes Moleculars de Malalties (DIBIOMEC) conjuntament amb professionals de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona han trobat 3 biomarcadors que permeten pronosticar en una mostra de semen la gravetat del càncer de pròstata d’una forma ràpida (en només 48 hores) i econòmica. A més, en comparació amb el PSA (el biomarcador que avui dia es pren com a referència), aquests nous biomarcadors són un 14% més precisos a l’hora de pronosticar l’agressivitat del tumor. El Grup de Recerca DIBIOMEC ha incorporat aquests biomarcadors en un algoritme o diagrama orientador informàtic per ajudar el personal mèdic especialista en urologia a prendre decisions diagnòstiques i recomanar així tractaments més personalitzats.
Més informació i estudis de DIBIOMEC
Un 6% dels nens i nenes i dels adolescents pateixen TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat). Aquest trastorn afecta el seu dia a dia impedint-los dur a terme activitats que són crucials en aquesta etapa de la vida i que requereixen un funcionament òptim de capacitats bàsiques com l’aprenentatge, la memòria i l’atenció (les més afectades). Investigacions liderades des del Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) han fet possible troballes que revolucionen l’abordatge que fins ara s’ha fet d’aquest trastorn: han descobert que ingerint 4 nous al dia (o almenys 3 vegades a la setmana) es pot aconseguir una millora significativa d’aquestes capacitats. Si aquest tipus de recomanacions s’integressin al sistema sanitari, aquests infants i adolescents podrien rebre tractaments que també incloguessin pautes dietètiques. NeuroÈpia també estudia si amb la ingesta de nous en l’embaràs es podria evitar el desenvolupament del TDAH, fet que en revolucionaria el tractament i ajudaria a disminuir els costos que implica per al sistema de salut públic.
Més informació i estudis de NeuroÈpia
La infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) ja ha causat la mort de més de 40 milions de persones. A finals de l’any 2022, al voltant de 39 milions de persones vivien amb el VIH, unes 630.000 persones van morir per causes relacionades amb aquest i aproximadament 1,3 milions s’hi van infectar. La infecció per VIH s’ha convertit en un problema de salut crònic, sense cap cura efectiva que permeti erradicar la infecció ni evitar-ne el tractament de per vida.
Des del Grup de Recerca en Infecció i Immunitat (INIM), els investigadors treballen per establir noves opcions terapèutiques personalitzades que ajudin a maximitzar l’ús de recursos sanitaris, lluitant tant per la prevenció de noves infeccions, com per la bona qualitat de vida de les persones que ja viuen amb el VIH. El grup INIM va néixer a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII impulsat per tres especialistes en malalties infeccioses que van veure la necessitat de conèixer millor una malaltia que aleshores era molt desconeguda i que s’ha acabat convertint en un problema de salut pública a escala mundial.
