Tarragona, 21 de novembre de 2023. En les darreres dècades s’ha produït una disminució significativa de la qualitat del semen en homes sans, cosa que s’ha associat a un augment de les taxes d’infertilitat masculina. L’evidència suggereix que tot plegat està relacionat amb els hàbits de vida i la contaminació ambiental actual. Ara, l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) col·laborant amb el Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona ha desenvolupat una metodologia innovadora per detectar contaminants orgànics directament a l’esperma. L’estudi, publicat a Environmental Science & Technology, ha estat realitzat amb mostres de semen de 10 homes i indica la presència d’additius plàstics com els ftalats o bisfenols, amb potencial risc per a la salut humana, a més d’additius químics afegits als pneumàtics, compostos perfluorollogats industrials o tensioactius, entre d’altres. Aquestes evidències aporten més informació perquè la legislació sigui més estricta respecte a la comercialització i l’ús d’aquests compostos per protegir la salut de la població.
“Per nosaltres, era essencial establir una metodologia analítica sòlida que ens permetés detectar aquests compostos químics en mostres complexes com és el semen”, explica Pablo Gago-Ferrero, investigador de l’IDAEA-CSIC i autor principal de l’estudi. “Hi ha molt pocs estudis que analitzin el semen directament, si no que relacionen la contaminació ambiental amb la infertilitat a través de l’anàlisi de substàncies químiques en mostres corporals més fàcils d’obtenir, com ara orina o sang, però la seva relació amb la qualitat seminal és menys directa”, aclareix.
L’estudi utilitza els darrers avenços en espectrometria de masses d’alta resolució, la tècnica més potent per a la detecció de contaminants, i ha permès analitzar, per primera vegada, més de 2000 compostos orgànics directament a l’esperma i que són potencialment nocius per a la salut humana. A més, aquest mètode aplana el camí per entendre com s’acumulen aquests compostos quan es produeix la formació d’espermatozous.
S’han recollit mostres d’esperma de 10 homes sans d’entre 18 i 40 anys residents a Tarragona pertanyents al projecte Led-Fertyl, coordinat per la Unitat de Nutrició Humana de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili. Els resultats van mostrar la presència de 21 compostos químics de diferents famílies a les mostres de semen, incloent-hi additius plàstics com ftalats (que s’usen per donar flexibilitat a plàstics com el PVC) o els bisfenols A i S que s’usen àmpliament en embalatges de menjar, plàstics reutilitzables o tèxtils. “Tant els ftalats com els bisfenols són al punt de mira de les agències de regulació com l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques pels efectes adversos en la reproducció masculina. De fet, aquesta Agència va publicar recentment una nova ingesta diària tolerable de bisfenol-A, el valor de la qual és 20.000 vegades inferior a l’anterior”, declara la investigadora de l’IISPV i la URV, Montse Marquès.
Els compostos perfluorats (PFAS) formen una altra de les famílies químiques detectades a totes les mostres. Aquestes substàncies tenen un ampli ús en aplicacions industrials i de consum, trobant-se en revestiments antitaques, pintures i vernissos, mobles, paelles, tèxtils, etc. degut a la seva elevada resistència i estabilitat química. L’evidència científica actual vincula l’exposició contínua a aquestes substàncies amb diversos tipus de càncer, desordres immunològics i problemes metabòlics. L’any 2022, l’Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units va reduir el límit segur d’ingesta d’aquests compostos en aigua potable de 70 nanograms per litre (ng/L) a 0,004 ng/L. “Els nostres resultats demostren que aquestes substàncies perfluorades estan presents en l’esperma d’homes sans, cosa que podria ser molt important a l’hora d’abordar la salut reproductiva masculina”, subratlla Gago-Ferrero. Per acabar, s’ha reportat per primera vegada la presència de l’MBT, un additiu industrial que s’utilitza en la fabricació de cautxús i pneumàtics; i els tensioactius, àmpliament utilitzats en productes de cura personal.
Els autors recalquen el valor d’aquesta metodologia a l’hora d’abordar estudis a escala més gran, la qual cosa planifiquen per a un futur pròxim. Això permetrà associar l’exposició a contaminants químics trobats directament en esperma amb el risc d’alteracions de la fertilitat masculina.
Sánchez-Resino E., Marquès M., Gutiérrez-Martín D. et al. 2023. Exploring the occurrence of a broad range of organic contaminants in human semen through an innovative LC-HRMS-based methodology suitable for target and non-target analysis. Environmental Science & Technology , doi: 10.1021/acs.est.3c04347
Alicia Arroyo / IDAEA-CSIC Comunicació
Facebook 
Mail 
WhatsApp