Bàner del concurs de dibuix infantil “Viu la ciència amb l’IISPV”

Anima el teu fill o filla a participar en el concurs de dibuix infantil “Viu la ciència amb l’IISPV – Dibuixa un o una científica”. Per a fer-ho us heu d’adreçar a la cafeteria de l’Hospital Universitari Joan XXIII, a Tarragona: els hules o bases de paper per posar a sobre de les safates que aquest mes d’abril hi trobareu (del 8 al 19), tenen un espai habilitat perquè la canalla pugui fer-hi aquest dibuix. Només els cal la seva imaginació! Aquesta iniciativa pretén donar a conèixer l’IISPV alhora que promou la participació de la ciutadania.

A aquest concurs de dibuix poden presentar-s’hi nens i nenes d’entre els 5 i els 8 anys (categoria I) i entre els 9 i els 12 anys (categoria II). Els animem a dibuixar un o una científica, segons el seu imaginari i usant qualsevol tècnica (llapis, aquarel·la, etc.).

Una vegada fet el dibuix ens l’haureu de fer arribar tot adjuntant-lo a aquest formulari. A través d’aquest formulari tant el pare com la mare (o tutor/a) ens hauran de facilitar les seves dades, a més de les del fill o filla.

Els dibuixos guanyadors de cada categoria es publicaran en futures edicions dels hules de la cafeteria de l’Hospital Joan XXIII. Els dibuixos premiats també apareixeran a la web i a les xarxes de l’IISPV.

El jurat encarregat d’escollir els dibuixos guanyadors el formen: les Sres. M. Mar Albújar Font i Elisabet Galve Aixa, representants del Servei de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, respectivament, i la Sra. Elena Cerón Cátedra, en representació del servei de cafeteria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Un estudi de l’IISPV-URV-CIBERObn fa avenços en la comprensió de com els canvis en l’estil de vida poden influir en la salut cardiovascular

Foto del grup d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM)

Seguir una dieta mediterrània baixa en calories acompanyada d’activitat física té beneficis cardiovasculars àmpliament demostrats. Ara, un estudi de l’Institut de Investigació Sanitaria Pere Virgili, l’Universitat Rovira i Virgili i el CIBERObn ha trobat que la flora intestinal té un paper clau en aquests beneficis. Segons l’estudi, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, aquests canvis en l’estil de vida poden influir modulant la composició bacteriana del còlon i dels metabòlits que es produeixen al colon. L’article representa un avenç significatiu en la comprensió de com els canvis en l’estil de vida poden influir en la salut cardiovascular i obre nous desafiaments de recerca per prevenir les malalties cardiovasculars, principal causa de mort dels països desenvolupats.

La investigació es va basar en comparar l’eficàcia de dues intervencions sobre l’estil de vida en 400 participants de l’estudi PREDIMED-Plus: la pèrdua de pes mitjançant dieta mediterrània hipocalòrica i la promoció de l’activitat física i la dieta mediterrània sense l’objectiu de perdre pes. A aquests participants se’ls van recopilar, a l’inici de l’estudi i després d’un any de seguiment, dades sobre la dieta i l’estil de vida, diferents factors de risc cardiovascular (pes, pressió arterial, marcadors de l’estat glucídic…) i mostres de femta.

Els resultats van revelar que el primer grup va experimentar una pèrdua de pes significativa i millores en diversos factors de risc cardiovascular en comparació amb el segon. Aplicant les ciències òmiques i tècniques avançades de bioinformàtica, es van identificar canvis en el metaboloma (el conjunt dels metabòlits, que són petites molècules) en la femta i la microbiota intestinal (el conjunt dels bacteris) associats amb la intervenció, incloent-hi efectes en metabòlits relacionats amb àcids biliars, diferents especies lipídiques, nucleòtids i metabòlits del cicle metabòlic de Krebs, cicle metabòlic clau per la correcte homeòstasi del organisme. Aquests canvis de la microbiota intestinal i el metaboloma es van relacionar amb els canvis observats en el pes corporal i diferents factors de risc cardiovascular.

“La dieta mediterrània amb reducció de calòrica i l’activitat física pot tenir efectes beneficiosos en la salut cardiovascular en modular la microbiota intestinal i el metabolisme que succeeix a nivell intestinal”, asseguren els investigadors. A més, proporciona noves perspectives sobre els possibles mecanismes que expliquen els beneficis per a la salut de la dieta mediterrània i l’activitat física i destaca la importància d’aquestes intervencions en la prevenció i el tractament de la malaltia cardiovascular. Segons Jordi Salas-Salvadó, coordinador de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV-URV, “l’estudi obre portes per a l’establiment de noves estratègies encaminades a modificar la flora intestinal i el seu metabolisme amb la finalitat de mitigar les alteracions metabòliques de persones amb alt risc cardiovascular”.

Realitzat pels investigadors Alessandro Atzeni i Jesús Francisco García-Gavilán, del grup d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, l’estudi forma part d’un projecte de recerca dels Nationals Institutes of Health dels Estats Units -juntament amb investigadors de la Harvard University i la Universitat de Navarra-, liderat per Jordi Salas.

Salvadó. Salas, García-Gavilán i Atzeni estan afiliats a l’Institut d’Investigacions Sanitàries Pere Virgili, la Universitat Rovira i Virgili i al Centro de Investigación Biomédica en Red de l’Institut Carlos III (CIBERObn).

Jesús F García-Gavilán, Alessandro Atzeni, Nancy Babio, Liming Liang, Clara Belzer, Jesús Vioque, Dolores Corella, Montserrat Fitó, Josep Vidal, Isabel Moreno-Indias, Laura Torres-Collado, Oscar Coltell, Estefanía Toledo, Clary Clish, Javier Hernando, Huan Yun, Adrián Hernández-Cacho, Sarah Jeanfavre, Courtney Dennis, Ana M. Gómez-Pérez, Maria Angeles Martínez, Miguel Ruiz-Canela, Francisco J. Tinahones, Frank B. Hu, Jordi Salas-Salvadó, Effect of 1-year lifestyle intervention with energy-reduced Mediterranean diet and physical activity promotion on the gut metabolome and microbiota: a randomized clinical trial, The American Journal of Clinical Nutrition, 2024. https://doi.org/10.1016/j.ajcnut.2024.02.021

L’estudi realitzat per la Unitat de Recerca en Lípids i Arterioesclerosi (URLA) i Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme (UVASMET) apunta que la comprensió d’aquestes interrelacions podria ser fonamental per desenvolupar enfocaments terapèutics més efectius en el maneig de les complicacions cardiovasculars associades amb la diabetis

La Unitat de Recerca en Lípids i Arterioesclerosi (URLA) i Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme (UVASMET), el grup responsable d’aquesta investigació.

Dos equips de l’àrea de diabetis i malalties metabòliques associades de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), CIBER (CIBERDEM) i la Universitat Rovira i Virgili, han estudiat la relació entre l’acumulació de greix al cor i la disfunció del miocardi relacionada amb la diabetis i com la composició específica dels lípids implicats en les alteracions cardíaques relacionades amb el metabolisme, no obstant això, no es troba ben caracteritzada.

L’estudi, publicat a International Journal of Molecular Sciences, revela una empremta lipídica cardíaca específica associada amb alteracions metabòliques induïdes per una dieta alta en greixos i podria proporcionar informació valuosa sobre els mecanismes subjacents a la disfunció miocàrdica relacionada amb la diabetis i la resistència a la insulina.

“Els resultats suggereixen que un perfil bioquímic plasmàtic característic dels pacients diabètics podria ser indicatiu de l’acumulació de greix al cor, i per tant alteracions de la funció cardíaca relacionades amb la diabetis” explica Ricardo Rodríguez-Calvo, investigador del IISPV-CIBERDEM-URV que ha coordinat l’estudi. L’investigador afegeix que “els resultats revelen una connexió crucial entre els metabòlits presents al cor d’animals prediabètics, un perfil bioquímic plasmàtic alterat i un patró específic de triacilglicèrids al fetge”.

Els equips van observar que, al cor d’animals prediabètics, la majoria dels triacilglicèrids presentaven un augment, mentre que la majoria de les carnitines mostren una disminució significativa. “Les troballes apunten cap a una reducció en la utilització d’àcids grassos per a la producció d’energia, cosa que podria explicar l’acumulació de greix al cor” destaca el Dr. Rodríguez Calvo.

Així, els components d’aquest greix cardíac no només podrien ser responsables de l’acumulació de teixit adipós, sinó que també podrien desencadenar respostes cel·lulars relacionades amb les alteracions cardíaques observades en individus diabètics. A més, aquesta investigació ha destacat que aproximadament el 30% dels metabòlits identificats mostren signes d’oxidació, indicant la presència d’un procés de toxicitat lipídica al cor.

Les alteracions en els lípids del miocardi estarien estretament vinculades amb altres disfuncions metabòliques, tant sistèmicament com a teixits específics. L’equip de la IISPV-URV-CIBERDEM defensa que la comprensió d’aquestes interrelacions podria ser fonamental per desenvolupar enfocaments terapèutics més efectius en el maneig de les complicacions cardiovasculars associades a la diabetis.

En aquest treball es van utilitzar tècniques avançades com la cromatografia líquida-espectrometria de masses i l’espectrometria de masses per desorció/ionització làser per analitzar el lipidoma cardíac en ratolins amb una dieta estàndard o una dieta alta en greixos, gràcies a la col·laboració de Xavier Correig i Óscar Yanes, de la plataforma de Metabolòmica de la URV i del CIBERDEM.

Fent ús d’aproximacions de lipidòmica es van identificar 63 metabòlits lipídics amb perfils diferents als cors d’un model de ratolins prediabètics i als cors de ratolins controls. Aproximadament el 50% dels metabòlits identificats van ser triacilglicèrids, encara que en grau més baix també es van identificar compostos d’altres espècies lipídiques com diacilglicerols, esfingomielines, fosfatidilcolines o carnitines.

Referència de l’article

Girona, J.; Soler, O.; Samino, S.; Junza, A.; Martínez-Micaelo, N.; García-Altares, M.; Ràfols, P.; Esteban, Y.; Yanes, O.; Correig, X.; et al. Lipidomics Reveals Myocardial Lipid Composition in a Murine Model of Insulin Resistance Induced by a High-Fat Diet. Int. J. Mol. Sci. 2024, 25, 2702. https://doi.org/10.3390/ijms25052702

L’investigador Óscar Yanes és el responsable de liderar aquest projecte, que permetrà l’anàlisi de dades biològiques al núvol de milers de pacients

L’investigador Óscar Yanez presentant el projecte Datoma

El projecte Datoma, una plataforma en línia perquè els i les investigadores processin dades biològiques de pacients a gran escala i de forma ràpida sense tenir coneixements en programació, és un dels 8 projectes escollits per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (entre una seixantena) per ser presentat a la jornada de clausura de la formació en emprenedoria que aquest organisme ha organitzat per aquest 13 de març.

Aquesta formació ha estat adreçada a projectes que han rebut finançament de l’agència (també coneguda com a AGAUR, per les seves sigles) en el marc de la línia d’ajuts “Producte”.

L’investigador Óscar Yanes (IISPV-URV-CIBER-CERCA) és el responsable de liderar aquest projecte, que permetrà l’anàlisi de dades biològiques al núvol de milers de pacients, com les referents al funcionament dels seus gens, a l’expressió de les proteïnes, al metabolisme o a la microbiota.

Totes aquestes informacions rellevants poden ser extretes gràcies a l’aplicació de les anomenades tecnologies òmiques (engloben camps de la recerca com la genòmica, la transcriptòmica, la proteòmica o la metabolòmica), que permeten analitzar l’elevada quantitat de molècules presents en una mostra de forma ràpida i en grans proporcions.

En l’àmbit de la recerca, projectes innovadors com el Datoma són de gran ajuda per als investigadors i investigadores, per trobar biomarcadors per comprendre les causes i factors de risc de les malalties, i per diagnosticar-les i tractar-les de forma personalitzada.

D’esquerra a dreta: la Dra. Elisabet Vilella, la Dra. Selena Aranda i el Dr. Gerard Muntané.

Un estudi liderat pel Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) demostra que els pacients amb esquizofrènia i amb trastorn bipolar tenen alterades les cèl·lules oligodendròglies (concretament, els nivells d’expressió del gen del receptor de domini discoidina 1 o DDR1, per les seves sigles en anglès). Fins ara les recerques entorn d’aquestes malalties s’han centrat en l’estudi de les neurones, que són les cèl·lules més abundants del nostre cervell i de les quals avui dia tenim més informació. Per això, aquesta troballa obre una nova via científica, que podria contribuir a una major comprensió del desenvolupament d’aquestes malalties mentals, de la seva causa i tractaments.

Les cèl·lules oligodendròglies són el tercer tipus de cèl·lules més abundants del cervell. Es poden trobar en 3 estadis diferents de maduració: els oligodendròcits precursors (estadi més immadur), els oligodendròcits premielinizants (estadi intermedi) i els oligodendròcits mielinizants (estadi més madur). Aquests últims són els encarregats de recobrir les neurones amb mielina, una capa composta de lípids que actua de la mateixa manera que el plàstic recobreix els cables elèctrics. La mielina permet que la informació es transmeti de manera més ràpida i eficaç en el nostre cervell. Aquest procés és vital per al correcte funcionament d’aquest òrgan.

Els resultats d’aquest estudi s’han realitzat a partir de l’anàlisi de 1721 mostres de teixit cerebral postmortem de pacients amb diagnòstic d’esquizofrènia i trastorn bipolar, i de persones sense cap malaltia psiquiàtrica. Aquestes mostres han estat facilitades pel psychENCODE, un repositori de teixits cerebrals postmortem, de donants dels Estats Units. Han demostrat alteracions en els nivells d’expressió del DDR1. En concret (en comparació amb persones sense trastorns psiquiàtrics), els pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar presenten menys nivells d’expressió de DDR1 en oligodendròcits precursors i més nivells d’expressió de DDR1 en oligodendròcits premielinizants.

De corroborar-se aquests resultats, les cèl·lules oligodendròglies podrien considerar-se una nova diana terapèutica per al tractament de l’esquizofrènia i del trastorn bipolar. No obstant això, aquestes troballes han de continuar contrastant-se en futures recerques dirigides a conèixer com alteracions en els nivells d’expressió de DDR1 en les cèl·lules oligodendròglies afecten la simptomatologia dels pacients. A més, seran necessaris estudis en models d’animals i persones perquè finalment es desenvolupin tractaments destinats a restablir el correcte funcionament de DDR1 i les cèl·lules oligodendròglies, la qual cosa suposarà anys d’estudi. “El nostre objectiu és continuar investigant el paper que té DDR1 en les diferents etapes de maduració de les cèl·lules oligodendròglies i la seva repercussió en la simptomatologia dels pacients, per a poder desenvolupar tractaments personalitzats en el futur”, explica la Dra. Selena Aranda, investigadora del Grup en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP), que ha dut a terme aquest estudi, liderat per la Dra. Elisabet Vilella.

Estudi que revolucionaria l’esquizofrènia i el trastorn bipolar

L’esquizofrènia i el trastorn bipolar són dos dels trastorns psiquiàtrics greus més freqüents. La majoria dels tractaments farmacològics disponibles actualment estan dirigits a millorar el funcionament neuronal. No obstant això, aquests tractaments no són eficaços per a la totalitat dels pacients i en la majoria dels casos provoquen efectes adversos. Trobar noves dianes terapèutiques i millorar els tractaments actuals és clau per a millorar la qualitat de vida dels pacients i reduir els costos que aquest tipus de malalties impliquen al sistema sanitari públic.

Els resultats d’aquest estudi han estat publicats recentment en Translational Psychiatry, una prestigiosa revista en el camp de la psiquiatria.

Referència bibliogràfica. Aranda, S., Muntané, G. & Vilella, E. Coexpression network analysis of the adult brain sheds light on the pathogenic mechanism of DDR1 in schizophrenia and bipolar disorder. Transl Psychiatry 14, 112 (2024). https://doi.org/10.1038/s41398-024-02823-0

Foto de grup dels representants de les institucions participants a ELISAH, que es van reunir a Milà per celebrar la primera reunió del consorci.

Més d’11 socis europeus en l’àmbit de la salut i la recerca, entre els quals es troba l’IISPV, col·laboren per promoure la prevenció del càncer de mama a través del projecte ELISAH (European Linkage of Initiative from Science to Action in Health). El consorci internacional que aglutina aquestes entitats ha rebut finançament de la Comissió Europea per disminuir l’impacte del càncer de mama abordant factors de risc modificables de la malaltia.

El càncer de mama continua sent un repte important per a la salut global. El 2020, independentment del gènere, el càncer de mama es va classificar com el primer càncer diagnosticat amb més freqüència a tot el món, representant l’11,9% dels casos. L’any 2020 es van registrar més de 2,2 milions de nous casos a tot el món, i més de mig milió de casos només a Europa, la qual cosa va provocar 684.996 morts. Només entre el 5–10% de tots els casos de càncer de mama són causats per trastorns genètics, mentre que entre el 90–95% restant estan vinculats a factors ambientals i d’estil de vida.

Per aquest motiu, el projecte europeu ELISAH se centra en l’estudi col·lectiu de la contaminació ambiental, l’entorn construït, la nutrició no saludable, la manca d’activitat física i el consum d’alcohol i tabac.

El consorci reuneix un grup divers d’experts, incloent epidemiòlegs, metges, estadístics, professionals de la salut pública, psicòlegs, metges i enginyers. Aquesta col·laboració s’adapta per abordar la naturalesa polifacètica del càncer de mama, reconeixent les fortes interrelacions entre els factors de risc.

El projecte, de 3 anys de durada, té com a objectiu oferir polítiques i intervencions mèdiques ben informades d’acord amb els principis esbossats en el Pla Europeu contra el Càncer. Estructurada en dues fases diferents, ELISAH comença amb una anàlisi exhaustiva dels plans nacionals de càncer, les taxes de càncer de mama i la distribució de factors de risc.

La segona fase consisteix a dissenyar intervencions i accions innovadores per superar les limitacions actuals en la prevenció del càncer de mama. Això inclou una plataforma basada en web per a canvis d’estil de vida, iniciatives dirigides a sensibilitzar sobre els factors de risc i projeccions en regions específiques.

Un consorci multidisciplinari

El projecte ELISAH està finançat per la Comissió Europea (Call EU4H-2022-PJ-3) i compta amb un pressupost de gairebé 1 milió d’euros. Coordinat per l’Istituto Nazionale dei Tumori (Itàlia), el consorci també està format per l’Institut Català d’Oncologia; l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV); l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI); l’Ethniko Kai Kapodistimio Athinon (Grècia); l’empresa no Profita Ivano-Frankivsk Central City Clinical Hospital (Ucraïna); l’Azienda Ospedaliera Universitaria Policlinico Paolo Giaccone Di Palermo (Itàlia); la Salute Donna Onlus (Itàlia); l’Institut Càrpat d’Analy – FrankoLytics (Ucraïna); la Universita Degli Studi Di Brescia (Itàlia); i la Universita Degli Studi Di Perugia (Itàlia). La setmana passada, representants de totes les institucions van celebrar la primera reunió del consorci a Milà, Itàlia.

Membre del Institut Pere Virgili i de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, ha estat triada com a fellow per part d’aquesta societat científica per la seva contribució a la recerca sobre nutrició

La investigadora de la Unitat de Nutrició Humana, Sangeetha Shyam.

Sangeetha Shyam, doctora del l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i investigadora postdoctoral senior María Zambrano a la Unitat de Nutrició Humana de la URV (https://www.nutricio.urv.cat/ca/), ha estat seleccionada com a fellow per la Societat de Nutrició de Malàsia. Aquest reconeixement es concedeix cada any a persones distingides en el món de la recerca que han fet una contribució destacada a aquesta societat científica i amb motiu del seu compromís a llarg termini amb les ciències de la nutrició.

Sangeetha Shyam, que també forma part del Centre de Recerca en Xarxa d’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) de L’Institut Carlos III, ha centrat la seva recerca en avaluar la importància que ha tingut la dieta mediterrània i l’obesitat en la infecció per COVID-19. Actualment està participant d’un estudi epidemiològic a gran escala amb dades de tot el món per avaluar el consum de fruita seca sobre la salut.

El reconeixement que li ha atorgat la Societat de Nutrició de Malàsia és guardó vitalici molt prestigiós al país, on es valora la participació en projectes o programes de recerca o de salut pública, publicacions, pertinença a grups de treball o comitès tècnics, innovació i patents, així com el servei a la comunitat.

És el resultat d’un estudi liderat per l’IISPV, l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i el CIBERSAM, que ha permès identificar variants genètiques implicades en el deteriorament cognitiu que experimenten aquestes persones i que també afecten notablement les seves relacions personals i socials

El Dr. Esteban Sepúlveda, la Dra. Elisabet Vilella i la Dra. Selena Aranda, del Grup de Recerca GAP.

Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) contribuirà a millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn bipolar, ja que ha permès identificar variants genètiques del gen del receptor de domini discoidina 1 (DDR1 per les seves sigles en anglès) relacionades amb les capacitats cognitives i amb la funció psicosocial d’aquests pacients.

Les capacitats cognitives són els processos mentals que tenen a veure amb la memòria, la concentració i el processament de la informació. Un deteriorament de les mateixes implica que es vegi afectada la funció psicosocial dels pacients, entesa com el conjunt d’habilitats de la persona per a dur a terme tasques rutinàries i relacionar-se socialment.

Els resultats d’aquest estudi podrien contribuir a la detecció de pacients amb més probabilitats de patir un deteriorament i psicosocial. Això ajudaria a intervenir des de l’inici, evitaria complicacions greus, permetria administrar tractaments més personalitzats i efectius (reduint així els costos que aquest tipus de malalties impliquen al sistema sanitari públic) i milloraria, en definitiva, la qualitat de vida dels pacients. Per això és necessari que a l’entorn de la salut mental s’utilitzi el diagnòstic genètic com a eina de suport (actualment succeeix molt rarament).

Abans d’implementar-se aquest tipus de proves clíniques en els centres de salut, no obstant això, els resultats d’aquest estudi han de continuar contrastant-se en futures recerques que impliquin més pacients i de perfils més variats. Per a dur a terme aquest estudi s’han analitzat 3.035 mostres, facilitades pel CIBERSAM. “L’objectiu de l’equip és que les variants genètiques identificades del gen DDR1, juntament amb variants genètiques identificades en altres estudis, es facin servir com a eina de detecció precoç en els nostres sistemes de salut perquè les persones amb un trastorn bipolar tinguin una millor qualitat de vida”, explica la Dra. Selena Aranda Castel, investigadora del Grup en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’IISPV, que ha dut a terme la recerca (liderada per la Dra. Elisabet Vilella).

El gen DDR1 i la seva relació amb el trastorn bipolar

El DDR1 és un gen que exerceix la seva funció en una de les cèl·lules més importants del cervell: els oligodendròcits. Són les cèl·lules encarregades de recobrir les neurones amb mielina, una capa composta de lípids que ajuda a que la informació es transmeti de manera més ràpida i eficaç.

El trastorn bipolar és una de les principals causes de discapacitat en el món (afecta el 2% de la població). No obstant això, la majoria dels tractaments disponibles per a tractar algunes de les dificultats amb les quals es troben aquests pacients (com la deterioració cognitiva) són escassos o poc eficaços. Un dels factors que contribueix a la baixa eficàcia dels tractaments és que, en la majoria dels casos, els pacients no els reben a temps, fet que acaba afectant la seva qualitat de vida.

Els resultats d’aquest estudi han estat publicats recentment en la revista Molecular Psychiatry, una de les millors en el camp de la psiquiatria.

En aquest estudi participan 9 grups de recerca de CIBERSAM (entre parèntesi, els investigadors que els lideren): Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) (Dra. Elisabet Vilella); Hospital Universitario de Álava (Dra. Ana González-Pinto); Fundación para la Investigación y Docencia Maria Angustias Jiménez (FIDMAG) (Dra. Edith Pomarol); Universidad de Oviedo (Dra. Pilar Alejandra Sáiz); Hospital Universitario de Bellvitge (Dr. José Manuel Menchón); Consorcio Mar Parc de Salut de Barcelona (Dr. Víctor Pérez); Hospital Gregorio Marañón (Dr. Celso Arango); Universidad de Valencia (Dr. Juan Salvador Nacher) i Hospital Clínic de Barcelona (Dr. Eduard Vieta).

Referència bibliogràfica: Aranda S, Jiménez E, Canales-Rodríguez EJ, Verdolini N, Alonso S, Sepúlveda E, Julià A, Marsal S, Bobes J, Sáiz PA, García-Portilla P, Menchón JM, Crespo JM, González-Pinto A, Pérez V, Arango C, Sierra P, Sanjuán J, Pomarol-Clotet E, Vieta E, Vilella E. Processing speed mediates the relationship between DDR1 and psychosocial functioning in euthymic patients with bipolar disorder presenting psychotic symptoms. Mol Psychiatry. 2024 Feb 19. doi: 10.1038/s41380-024-02480-1. Epub ahead of print. PMID: 38374360

L’IISPV i diversos grups del CIBERDEM han participat en un estudi que ha combinat metabolòmica basada en ressonància magnètica nuclear i machine learning per a trobar una signatura molecular independent de la glucosa associada al desenvolupament de diabetis tipus 2 (DM2), és a dir un conjunt d’indicadors biològics que podrien servir com a senyals primerenques o predictors de la malaltia més enllà dels tradicionals.

Foto del Grup de Recerca en Lípids i Arterosclerosis (IISPV-URV)

El treball, els resultats del qual s’han publicat en Diabetis Research & Clinical Practice, s’ha dut a terme en un subgrup d’individus de l’estudi Di@bet.es, un estudi nacional, transversal i poblacional del CIBERDEM iniciat en 2008-2010 i que va mesurar la prevalença i incidència de diabetis tipus 2 en la població adulta en el conjunt d’Espanya.

Es tracta d’un estudi conjunt dels grups dirigits per Josep Ribalta (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i Universitat Rovira i Virgili), Gemma Rojo (Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga) i Xavier Correig (Universitat Rovira i Virgili). El primer signant és Enrique Oscariz, de Biosfer Teslab, spin-*off de l’IISPV i de la Universitat Rovira i Virgili, dirigida per Núria Amigó.

El personal investigador assegura que “el treball perseguia trobar traces moleculars independents de glucosa que poguessin estar associades amb el desenvolupament futur de diabetis mellitus tipus 2”.

Per a això, es van analitzar conjuntament tres grups de persones, amb dades corresponents a un període d’anàlisi de 8 anys de l’estudi Di@bet.es: persones que van desenvolupar DM2 en algun moment del període de seguiment; persones que no van desenvolupar diabetis, però sí que presentaven concentracions de glucosa iguals a les del grup anterior; i un grup de control.

Sobre les dades dels tres subgrups es va realitzar una anàlisi metabolòmica del sèrum per a obtenir perfils de lipoproteïnes i glicoproteïnes i 15 metabòlits de baix pes molecular. Posteriorment, les dades obtingudes es van inserir com a inputs en diversos models basats en machine learning.

Els resultats de l’estudi van mostrar que les variables relacionades amb les glicoproteïnes, la creatinina, la creatina, les petites partícules d’HDL i els intervals de Johnson-Neyman de la interacció de Glyc A i Glyc B eren estadísticament significatius.

Segons apunta el Dr. Ribalta: “el model d’anàlisi va permetre mostrar una contribució rellevant de la inflamació (patró de glicosilación i HDL) i del múscul (creatinina i creatina) en el desenvolupament de la diabetis tipus 2 com a factors independents de la hiperglucemia”.

Referència bibliogràfica: Ozcariz, E., Guardiola, M., Amigo, N, Rojo-Martínez, G., Valdes, S., Rehues, P., Masana, L., Ribalta, J. (2023). NMR-based metabolomic profiling identifies inflammation and muscle-related metabolites as predictors of incident type 2 diabetes mellitus beyond glucose: The Di@bet.es study. Diabetes Research and Clinical Practice. 202. 110772. 10.1016 doi: https://doi.org/10.1016/j.diabres.2023.110772

Tarragona, Catalunya Sud – 9 de febrer de 2024.

Ahir, els equips directius dels centres de recerca CERCA de la Catalunya Sud (l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) van mantenir una reunió crucial amb representants del Parlament de Catalunya, en la qual es va destacar el paper fonamental de la recerca com a motor de desenvolupament territorial.

Els parlamentaris Raquel Sans (ERC), Rosa Maria Ibarra (PSC), Alícia Romero (PSC), Mònica Sales (JxC) i Joan Calderon (En Comú Podem) s’han reunit, el 8 de febrer, amb els màxims representants dels centres CERCA de Tarragona: Josep Maria Palet i Hèctor A. Orengo, de l’ICAC; Emilio Palomares i Laia Pellejà, de l’ICIQ; Joan Vendrell i Francesc López, de l’IISPV; i Marina Mosquera, de l’IPHES.

Els equips de direcció dels centres CERCA de Tarragona (l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC; l’Institut Català d’Investigació Química, ICIQ; l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, IISPV; i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES) van convergir per reclamar un suport reforçat del Govern en matèria d’inversions destinades a infraestructures de recerca. Aquesta unió va traslladar també una imatge d’unitat i compromís dels centres envers el progrés científic i tecnològic de la regió.

La importància estratègica de la Catalunya Sud com a pol de desenvolupament no pot ser subestimada. La regió ha estat històricament un bastió d’innovació i descobriments científics, i la seva continuada excel·lència en recerca és essencial per al futur de Catalunya, especialment en àmbits estratègics com la indústria química, la salut, el patrimoni i la cultura. Aquestes àrees de coneixement tenen el potencial de respondre als reptes més urgents de la nostra societat, incloent-hi el canvi climàtic.

Una trobada en clau de territori

En la reunió, els representants dels centres CERCA van expressar la necessitat urgent d’inversions en infraestructures de recerca clau per al progrés i avenç de la regió. La manca d’espai i recursos adequats a les respectives seus ha començat a limitar la capacitat dels centres per a dur a terme projectes ambiciosos i atraure nous talents, posant en perill la seva capacitat de generar coneixement i valor afegit per a la societat.

“Una inversió en la ciència és una inversió en la prosperitat econòmica, en la salut de la població, en la sostenibilitat del nostre entorn i, en definitiva, en la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes”, van afirmar els representants dels centres CERCA.

Les necessitats dels centres CERCA de Tarragona, especialment en termes d’adequació i ampliació de les seves seus, van ser traslladades als parlamentaris com a prioritat essencial per al desenvolupament sostenible de la regió. Les inversions en aquests centres no només estimularan la recerca i la innovació, sinó que també jugaran un paper clau en la resolució de reptes estratègics com la descarbonització de la indústria petroquímica de Tarragona.

Les inversions en infraestructures de recerca no només beneficiaran els centres CERCA, sinó que també reverteixen en avantatges tangibles per a tota la societat, consolidant la posició de Catalunya Sud com a referent en la recerca científica i el desenvolupament tecnològic.