Són resultats d’un estudi de l’IISPV i de la URV després d’analitzar com van afectar les restriccions de la pandèmia a persones amb síndrome metabòlica que participaven al projecte PREDIMED-Plus
Durant la pandèmia del COVID-19 els trastorns depressius van augmentar més del 27% a nivell mundial. Factors com les restriccions de mobilitat i contacte social o el risc de contagi van fer que es disparessin aquests problemes, amb una preocupació especial sobre la població més vulnerable, com les persones adultes en edat avançada, de 55 a 80 anys. Ara, un estudi liderat pel grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que aquest grup de persones van manifestar menys símptomes depressius durant el confinament.
Davant la controvèrsia de resultats d’estudis anteriors, que no arribaven a una conclusió clara sobre l’impacte del tancament de les restriccions per la pandèmia en l’augment de símptomes depressius, l’equip investigador va decidir explorar com això havia incidit en la població de persones adultes grans que participaven en el projecte Predimed-Plus. Per fer-ho, van dissenyar un qüestionari amb el que s’obtenia una puntuació que va permetre mesurar el grau de confinament que va passar cada individu (a més puntuació, més sever). Aquí s’hi van incloure aspectes que es van considerar determinants com l’ambient físic (dimensions i condicions de l’habitatge, freqüència en la que sortien de casa durant el confinament) i de contacte social (nombre de persones que vivien a la mateixa casa i situació laboral durant el confinament).
D’altra banda, la simptomatologia depressiva es va valorar utilitzant un altre qüestionari que els participants van completar abans, durant i després del confinament, i que donava valors més alts a més manifestacions depressives.
“A l’inici de l’estudi partíem de la hipòtesi que les persones que van experimentar un confinament i restriccions socials més severs presentarien més nivells de depressió en comparació amb qui va passar per un confinament més lleuger”, explica Indira Paz, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de l’IISPV i de la URV, que ha participat a l’estudi. Els resultats, però, van ser diferents als esperats. “En comparar les puntuacions de la simptomatologia abans i durant el confinament, aquestes disminuïen i recuperaven als seus nivells un cop passat el període de tancament. A més, el grau de confinament no va semblar influir en la simptomatologia depressiva”, afegeix la investigadora.
Aquesta disminució de símptomes depressius s’explica, a través de diferents factors. D’una banda, les persones d’edat avançada podrien haver-se vist menys afectades per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia que aquelles més joves. A més, apunten, les persones de 55 a 80 anys que ja tenien un diagnòstic de depressió abans de la pandèmia van demostrar ser més resistents als efectes adversos de la salut mental del COVID “perquè comptaven amb coneixements previs sobre estratègies de gestió emocional i connexió social”, explica Paz-Graniel.
A banda, l’equip investigador indica que aquelles persones amb símptomes depressius i més risc de complicacions per COVID-19 podrien haver trobat un alleugeriment en les restriccions de mobilitat i interaccions socials. Durant el confinament, les persones que van participar a l’estudi van ser contactades constantment pel personal investigador per rebre recomanacions sobre un estil de vida saludable, com patrons d’alimentació adients i indicacions de practicar activitat física a casa. Segons els investigadors, això podria haver tingut un paper important en la prevenció de la depressió. En aquest sentit, s’ha proposat que l’augment en la freqüència i qualitat de les relacions socials -incloses les interaccions remotes- que van tenir lloc durant el confinament podria haver evitat l’inici de la depressió.
Aquest estudi, que s’ha publicat a la revista Depression and Anxiety l’ha portat a terme un equip investigador del grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’IISPV i de la URV i ha estat encapçalat per la investigadora postdoctotral de l’IISPV i de la URV Indira Paz-Graniel, la investigadora de l’IISPV i professora agregada de la URV Nancy Babio i Jordi-Salas Salvadó, investigador de l’IISPV, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tots tres són membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
Paz-Graniel I, Babio N, Nishi SK., et al. “How Did the COVID-19 Lockdown Pandemic Affect the Depression Symptomatology in Mediterranean Older Adults with Metabolic Syndrome?”, Depression and Anxiety, vol. 2023, Article ID 6765950, 9 pages, 2023. https://doi.org/10.1155/2023/6765950
Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaxos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.
Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.
En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix de forma automàtica a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova de veritat absoluta; és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.
Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.
Incidència de la psicosi
Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.
Els motlles han estat desenvolupats per l’IISPV i l’Institut de l’Ebre gràcies al finançament rebut per part dels ajuts Llavor, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya
L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya ha presentat els EMMA Molds com a exemple de projecte innovador i amb més potencial emprenedor. El projecte ha estat liderat pel Dr. Carlos López i la investigadora Esther Sauras, membres del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta), juntament amb Francesc Besalduch i Rosendo Ferri, professors de l’Institut de l’Ebre.
Arrel del projecte EMMA Molds, aquest equip ha desenvolupat un tipus de motlles de silicona que en l’àmbit de la recerca s’utilitzen per a l’anàlisi de mostres i per investigar malalties com el càncer. Aquests motlles ajudaran a realitzar de forma més efectiva amb relació al cost les anàlisis de biomarcadors per al pronòstic o per a la resposta al tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat.
L’AGAUR ha presentat aquest projecte en el transcurs de l’acte de cloenda d’una formació en emprenedoria adreçada a professionals de projectes que, com el d’EMMA Molds, han estat finançats amb els ajuts Llavor que l’AGAUR concedeix. La formació l’ha impartit Tot Brands Consulting.
L’EMMA Molds és un dels 10 projectes seleccionats per l’AGAUR entre els 52 que han participat en aquesta formació per a ser presentats en aquest acte de cloenda sota la iniciativa batejada com a “DemoDay”.
Els EMMA Molds són una versió millorada dels motlles de silicona necessaris per a construir el que es coneix com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès), que, com explica el Dr. Carlos López, investigador principal del grup de recerca, “s’usen en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les biòpsies de pacients; per a fer-ho, les mostres es tenyeixen amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica”. I afegeix: “El disseny dels motlles permet que es puguin analitzar un nombre més elevat de mostres, i alhora ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia”.
Per la seva banda, Esther Sauras, jove emprenedora que també participa en aquest projecte, recorda que “els EMMA Molds, en haver estat subvencionats pels ajuts Llavor, han de contribuir a impulsar productes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu. A més, el projecte ha d’estar destinat al reforç de la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips)”.
L’envelliment progressiu de la població, en les últimes dècades, ha situat a l’epicentre de l’opinió pública conceptes relacionats amb la salut cognitiva que anys enrere passaven desapercebuts, com ara la memòria, l’atenció o les aptituds del llenguatge. A la Unió Europea (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística), la franja de la població que se situa dels 65 anys en endavant ha augmentat un 5% des del 2001, i la tendència és a l’alça. D’aquí que tenir cura del nostre cervell esdevingui cada cop més una prioritat ja que el deteriorament de les seves capacitats cognitives (es dona especialment en les persones grans) comporta una davallada de la qualitat de vida alhora que implica enormes costos per al sistema nacional de salut.
En aquest context, els grups de Genètica i Ambient en Psiquiatria i el d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (el primer també està vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata) han portat a terme un estudi que ha permès identificar 6 biomarcadors a la sang que juguen un paper clau en el deteriorament cognitiu. Aquesta troballa podria permetre, en un futur, pronosticar i tractar de forma precoç i més eficaç dèficits relacionats amb les funcions cognitives del nostre cervell com les citades prèviament.
Per a aquest estudi, publicat recentment a la revista GeroScience, s’han analitzat diverses proteïnes presents a la sang de persones grans que van participar a l’assaig clínic PREDIMED-Plus (IISPV i URV). Aquestes tenien o bé sobrepès o bé patien d’obesitat, ambdós factors de risc per a les malalties cardiovasculars i que alhora estan associats amb el rendiment cognitiu.
“S’ha trobat que els nivells d’aquestes proteïnes a la sang donen informació respecte a l’estat del funcionament del cervell: les persones amb una capacitat de funcionament cerebral més baixa tenen a la sang nivells més elevats de sis de les proteïnes analitzades (Alpha-2-MRAP, HAGH, Siglec-9, MDGA1, IL12 i EDA2R). Per resultats d’estudis previs d’altres investigadors es pot pensar que, en part, aquestes proteïnes provenen del cervell. Per tant, estem detectant en sang el rastre d’un mal funcionament del cervell”, conclou Martí Llaurador Coll, primer firmant d’aquest treball.
D’altra banda, el primer autor de l’estudi explica que tenir les capacitats mentals en un bon estat de salut significa “ser capaç de mantenir l’atenció focalitzada en allò que calgui, de retenir a la memòria tasques que hem de fer o assumptes quotidians, o de construir relats coherents i amb sentit, entre d’altres aspectes”.
Aquests resultats són capdavanters ja que per tal de dur a terme la investigació s’ha utilitzat un mètode molt innovador d’anàlisi de sang, el Proximity Extension Assay, que permet mesurar la quantitat d’un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Un estudi possible gràcies al treball en equip de diferents àrees del CIBER
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents grups que pertanyen al CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red), aspecte que aporta a la investigació un enfocament multidisciplinari. En concret, han treballat conjuntament l’àrea de Salud Mental (CIBERSAM) i la de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Rios, S., García-Gavilán, J.F., Babio, N., Vilella, E., Salas-Salvadó, J. Plasma levels of neurology-related proteins are associated with cognitive performance in an older population with overweight/obesity and metabolic syndrome. GeroScience (2023). https://doi.org/10.1007/s11357-023-00764-y
Cada vegada som més conscients que per cuidar la nostra salut no n’hi ha prou amb un estil de vida saludable; cal tenir en compte altres condicionants, com ara els productes químics que a diari utilitzem i amb els qual interactuem. Si bé són indispensables i ens ajuden a poder viure de forma més còmode i amb més qualitat, la forta presència a les nostres vides, els darrers anys, ens han portat a considerar noves formes per garantir-se la seva seguretat i, per tant, la seva regulació.
El grup d’investigació TecnATox de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), que a Espanya és referent en la investigació en l’àmbit de la toxicologia (té més de 3 dècades d’experiència en aquest camp), participa en un estudi europeu en aquesta línia, el HBM4EU. En aquest projecte, coordinat per la Agencia de Medio Ambiente de Alemania (UBA), s’ha investigat (ara ja finalitza, després de 5 anys i mig d’haver-se posat en marxa) una àmplia mostra de persones, de diferents països europeus i edats (des de dones embarassades fins a gent gran), per tal d’aprofundir sobre els efectes de l’exposició als productes químics en la nostra salut.
Web del projecte europeu HBM4EU
La química està present al nostre dia a dia (en l’alimentació, els envasos, l’electrònica, la roba..) i també a l’aire que respirem. És essencial, però també ho és garantir que aquests productes siguin segurs per a la nostra salut i per al medi ambient. El grup de recerca TecnATox de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), que porta més de 3 dècades fent recerca en l’àmbit de la toxicologia i que n’és referent a l’Estat espanyol, participa en un projecte europeu en aquesta línia, per tal d’instar els governs a millorar-ne la regulació.
L’estudi, que porta per títol European Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals (PARC), està coordinat per l’Agence Nationale de Sécurité Sanitaire (ANSES) i hi treballen plegats prop de 200 institucions clau en l’àmbit de la investigació a tot Europa. A Espanya, el grup TecnATox, que participa a l’estudi com a entitat afiliada de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), és el que ha rebut més fons per part de la Comissió Europea, que n’és la responsable del finançament.
PARC s’emmarca dins del programa Horitzó Europa, que té com a objectiu assolir un impacte científic, tecnològic, econòmic i social de les inversions de la Unió Europea en l’àmbit de la I+D.
Notícia relacionada: El grup de recerca TecnATox: treball en equip a Europa per investigar els efectes dels productes químics en la nostra salut
El seu ús permetria l’administració de fàrmacs aplicant dosis personalitzades, més efectives, i evitaria els efectes secundaris
Administrar fàrmacs a través de la cervesa, el vi o el iogurt és una possibilitat més propera gràcies al descobriment de la presència de nano vesícules en subproductes de la indústria alimentària. Una troballa liderada pel grup de recerca de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), +Pec Proteomics, dirigit per Xavier Gallart-Palau conjuntament amb l’equip de recerca a IMDEA-Food Research Institute de Madrid, encapçalat per Aida Serra. També hi han participat l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, el grup d’Oncologia ginecològica i peritoneal de l’Institut de Recerca de l’Hospital de La Santa Creu i Sant Pau, el Departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida i el Centre de recerca Biomèdica en Xarxa en Salut Mental CIBERSAM de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid. La recerca s’ha publicat a la revista Advanced Functional Materials.
Els aliments contenen vesícules extracel·lulars, unes partícules secretades per tots els tipus de cèl·lules, que les utilitzen per comunicar-se amb altres cèl·lules de l’organisme. Aquestes vesícules estan presents de forma natural i s’ingereixen diàriament a través del consum d’aliments com la llet i els productes làctics, les plantes comestibles i derivats i els aliments fermentats. Per aquest motiu, l’equip investigador ha analitzat el llevat de cervesa (proporcionat per la fàbrica de cervesa Mahou San Miguel), sèrum de llet d’un iogurt natural, un cultiu de bacteris i llevat d’una beguda fermentada de te i vi fermentat (proporcionat per la bodega Castell del Remei).
La investigació ha demostrat que aquestes vesícules, batejades com a BP-EVs per les seves sigles en anglès, presenten un alt potencial per a ser utilitzades com a nano vectors per a l’administració de fàrmacs. “La troballa, que es va protegir per patent europea el passat novembre, indica habilitats excel·lents a l’hora de millorar la biodisponibilitat de fàrmacs amb diana al sistema nerviós central, el que ha de permetre reduir la dosi d’administració del fàrmac augmentant-ne a la vegada la seva efectivitat “ ha explicat l’investigador Xavier Gallart-Palau.
“Aquesta reducció de la dosi del fàrmac i la seva circulació en fluids biològics a través del seu encapsulament, es preveu que reduirà dràsticament els efectes secundaris associats a l’administració d’aquests fàrmacs” ha afirmat la investigadora Aida Serra. Així mateix, aquestes vesícules haurien de permetre convertir en tractament oral fàrmacs que actualment no permeten aquesta via d’administració. L’equip investigador ha optimitzat l’obtenció d’aquestes vesícules tenint en compte la seva potencial escalabilitat industrial i n’ha descrit les bases per a múltiples aplicacions en els camps de la biotecnologia i la biomedicina.
Les citades vesícules provenen del reciclatge de residus de la indústria alimentària, fet que millora la seva disponibilitat, reduint dràsticament el cost d’obtenció i contribuint al progrés de l’economia circular. Al mateix temps, aquestes han demostrat nul·la toxicitat per al seu ús. A causa d’aquestes citades característiques, la troballa representa la millor font actual de vesícules extracel·lulars per a ser utilitzades com a nano vectors per l’administració de molècules.
Aquesta recerca ha estat possible gràcies al finançament de la Conselleria d’Investigació i Educació de la Comunitat de Madrid (2018-T1/BIO-10633), el Ministeri de Ciència i Innovació (PID2020), la Subdirecció d’Investigació i Innovació Tecnològica de la Comunitat de Madrid, l’Institut de Salut Carlos III (PI20/00623, CD19/00243, CP21/00096, CPII20/00007), el ‘Programa Talento’ 2018 de la Comunitat de Madrid i el Fons Social Europeu per a la contractació d’investigadors predoctorals
(PEJD-2019-PRE/BIO-16475).
Article de recerca:
Lorca, C., Laparra, M., Céspedes, M. V., Casaní, L., Florit, S., Jové, M., Mota-Martorell, N., Vilella, E., Gallart-Palau, X., Serra, A., Industrial By-Products As a Novel Circular Source of Biocompatible Extracellular Vesicles. Adv. Funct. Mater. 2022, 2202700. https://doi.org/10.1002/adfm.202202700
El projecte d’investigació “Impacte del complex petroquímic de Tarragona en l’exposició a metalls i la infertilitat masculina”, del grup de recerca del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) ha estat el seleccionat per a aquesta edició de la beca Xavi Catà Pros, que per segon any consecutiu atorga l’Ajuntament del Morell. L’alcade, Eloi Calbet, ha rebut avui la Dra. Montse Marquès, que n’és la investigadora principal, i el director de l’IISPV, el Dr. Joan Vendrell, en agraïment a aquest projecte i la seva contribució a la salut de la població.
L’objectiu d’aquesta recerca, que s’emmarca dins el projecte LED-FERTYL (impulsat per la Unitat de Nutrició de l’IISPV), és analitzar el nivell de concentració de metalls pesants a la sang en una mostra de prop de 200 homes que o bé treballen a una empresa petroquímica de Tarragona, o bé hi viuen a prop, per tal de valorar si l’exposició a l’activitat d’aquest tipus d’indústries influeix en la fertilitat masculina.
Montse Marquès, investigadora principal d’aquesta recerca, explica que “la dieta, principalment el peix i marisc, és la font d’exposició principal a metalls pesants. Aquests contaminants – entre molts altres – són emesos per la indústria petroquímica, i, per tant, el fet de treballar-hi o viure a les seves rodalies suposa una exposició addicional que pot tenir efectes adversos sobre la salut de les persones, com per exemple alteracions en la fertilitat”
Peu de foto: La Dra. Montse Marquès, investigadora principal del grup de recerca TecnATox, el Dr. Joan Vendrell, director de l’IISPV i l’alcalde del Morell, Eloi Calbet.
Juntament amb l’aigua, les begudes edulcorades -sense sucre afegit- amb poques o zero calories són una bona alternativa per substituir a les begudes ensucrades en aquelles persones amb sobrepès o obesitat i risc de diabetis
El consum excessiu de sucre s’ha convertit en un important problema de salut pública ja que s’associa a obesitat i altres malalties cròniques, i les begudes ensucrades han estat identificades com un important objectiu per a l’OMS, diferents agències de salut pública i societats científiques, pel fet que contenen usualment grans quantitats de sucre afegit. Però, i la versió light? Aquelles begudes sense sucre afegit que són edulcorades i contenen poques o zero calories, afectarien positivament la pèrdua de pes? Aquest ha estat un debat important entre científics en els últims anys per la qual cosa era necessari un estudi per a poder establir recomanacions clares a la població.
Un equip investigador de diferents universitats i institucions de salut internacionals, entre elles la Universitat Rovira i Virgili – URV, han realitzat una revisió sistemàtica de tota la literatura existent i han seleccionat 17 estudis clínics que compleixen amb el requerit per a fer aquestes comparacions. Després d’anàlisis estadístiques complexes han demostrat que la substitució de begudes ensucrades per begudes baixes en calories o “zero” s’associa a una reducció del pes corporal, de l’índex de massa corporal, del percentatge de greix corporal i de l’acumulació de greix en el fetge, proporcionant beneficis similars als observats amb el consum d’aigua, el substitut més comú a aquesta mena de begudes. A més, en el mateix estudi no ha observat que la substitució de begudes ensucrades per aigua o begudes edulcorades (amb poques o sense calories) s’associi a millores significatives en el control glucèmic, la pressió arterial o els nivells d’àcid úric, encara que tant l’aigua com les begudes edulcorades tendien a ser més beneficioses que les ensucrades.
El catedràtic de Nutrició i responsable de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn Jordi Salas-Salvadó apunta que l’aigua “és la millor alternativa sens dubte, no obstant això, atès que algunes persones amb sobrepès o obesitat els costa molt prendre aigua, aquest tipus de begudes podrien ser una alternativa ocasional per a prevenir l’augment de pes”. I afegeix: “Qualsevol estratègia de salut pública per a reduir el consum de begudes o altres aliments que contenen sucres afegits és benvinguda per a lluites contra l’epidèmia de l’obesitat”
Per tant, aquesta revisió sistemàtica i metaanàlisis, publicada a la revista JAMA Network Open, aporta dades importants, resumint l’evidència científica existent i demostra el benefici que tenen les begudes edulcorades amb poques o sense calories com una alternativa per a reemplaçar les begudes ensucrades en adults amb sobrepès o obesitat que estan en risc de patir diabetis.
L’estudi, liderat pel professor John Sievenpiper de la Universitat de Toronto en col·laboració amb altres universitats del món,, ha estat encarregat pel Grup de Nutrició i Diabetis (DNSG) de la Societat Europea per a l’Estudi de la Diabetis per a actualitzar les guies europees de nutrició i diabetis que pretenen establir recomanacions per a professionals que cuiden d’aquest col·lectiu de pacients. El professor Jordi Salas-Salvadó que ha participat en aquest treball i altres que estableixen les guies que està preparant el grup DNSG és el cap de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’investigador principal del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) i del Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).
Referencia: McGlynn ND, Khan TA, Wang L, et al. Association of Low- and No-Calorie Sweetened Beverages as a Replacement for Sugar-Sweetened Beverages With Body Weight and Cardiometabolic Risk: A Systematic Review and Meta-analysis. JAMA Netw Open. 2022;5(3):e222092. doi:10.1001/jamanetworkopen.2022.2092.
Són els resultats d’un estudi fet per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn, que ha publicat a la revista científica Antioxidants.
La diabetis tipus 2 afecta un de cada 11 persones adultes a nivell mundial i qui la pateix tenen més probabilitats de patir altres patologies no transmissibles com infarts, accidents cerebrovasculars o malalties renals. Se sap que aquesta malaltia es pot prevenir modificant factors de risc com el tabaquisme, el sedentarisme, el consum d’alcohol o una dieta poc saludable. La Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn ha evidenciat en una recerca que seguir una dieta rica en polifenols millora el perfil de glucosa dels pacients amb aquesta patologia. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista científica Antioxidants.
L’equip investigador va analitzar dades de les 5.921 voluntarisque participen en l’estudi PREDIMED-Plus. són persones d’edat avançada amb sobrepès o obesitat i amb un risc elevat de malalties cardiovasculars. A l’inici de l’estudi i després d’un any de seguiment es va calcular la ingesta de polifenols a partir de qüestionaris de freqüència en el consum d’aliments. Els polifenols són uns compostos naturals que es troben a dietes saludables basades en el consum de cereals integrals, fruites, verdures, llegums i fruita seca, així com greixos saludables com l’oli d’oliva verge extra.
Els resultats van posar de manifest que les persones que consumien més aliments rics en polifenols, especialment d’algunes classes concretes d’aquests compostos com les flavolnes, els flavonols i els lignans, tenien uns nivells de glucosa més baixos. Quan s’analitzava de forma separada el consum de polifenols entre persones sanes i les que tenien diabetes o prediabeties, es va observar que el grup que va sortir més beneficiat del consum de polifenols va ser el de les persones amb prediabètis, que van presentar uns nivells de glucosa més reduïts.
Aquests resultats contribueixen a l’evidència que els compostos polifenòlics tenen un paper important en la prevenció i la millora d’algunes malalties cròniques com la diabetis.
El treball ha estat realitzat per l’investigadora Anna Tresserra Rimbau, professora de la Universitat de Barcelona i visitant de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, pel catedràtic Jordi Salas-Salvadó i per Nancy Babio, professora agregada, tots dos també de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. Aquest equip forma part del Centre d’Investigació Biomèdica Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA). L’estudi s’ha dut a terme amb la col·laboració de personal investigador del consorci PREDIMED-Plus.
Referència bibliogràfica: Tresserra-Rimbau, A.; Castro-Barquero, S.; Becerra-Tomás, N.; Babio, N.; Martínez-González, M.Á.; Corella, D.; Fitó, M.; Romaguera, D.; Vioque, J.; Alonso-Gomez, A.M.; et al. Adopting a High-Polyphenolic Diet Is Associated with an Improved Glucose Profile: Prospective Analysis within the PREDIMED-Plus Trial. Antioxidants 2022, 11,