Més d’un miler de persones han assistit al concert solidari celebrat al Palau Firal i de Congressos de la ciutat aquest dissabte per recaptar fons per investigar el càncer de mama a través de projectes i estudis liderats per l’IISPV

Roda de premsa celebrada a l’Ajuntament de Tarragona que va donar el tret de sortida de la venda d’entrades de Mamapop a Tarragona.
Cartell del concert solidari.

Èxit absolut de participació! Més d’un miler de persones han assistit aquest dissabte al concert solidari Mamapop, destinat a recaptar fons per investigar el càncer de mama. Nou cantants solistes i una quarantena de músics i ballarins s’hi han donat cita per conduir els espectadors en un viatge a través dels musicals més importants dels últims anys: Mamma Mia!, Grease, Sonrisas y Lágrimas, Singing in the rain, La Sirenita, Mecano, Cats, Queen, Fama, Flash Dace o Footloose. Mamapop també ha posat en escena els èxits de Frank Sinatra, Tina Turner, Bonnie Taylor i Michael Jackson.

Després de set exitoses edicions a Lleida i tres més a Andorra, Mamapop s’ha estrenat enguany per primer cop a Tarragona coincidint amb la 8a edició del concert. Gràcies a un conveni amb el nostre institut, els beneficis derivats del concert es destinaran íntegrament a la investigació en càncer de mama que duem a terme.

La música del Mamapop Musicals ha fusionat la base pop-rock de la MamaBanda amb les cordes (violins i violoncels) de la Jove Orquestra de Ponent. Hi han participat artistes com Paula Costes, Nerea García, Laura Roure, Anna Simon, Xènia Pérez, David Honrrubia, Toni Gilabert, Nomís Lenam i la jove promesa balaguerina Maria Fernández. Irene Olivé, que durant quinze anys ha acompanyat els cors a Paloma San Basilio arreu del món, ha estat la directora de veus i coach. La iniciativa ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona.

El concert solidari Mamapop neix a Lleida al 2014 amb l’objectiu d’aconseguir finançament per a la recerca científica sobre el càncer de mama. Fins ara, Mamapop ha destinat els seus beneficis íntegres a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (192.000 euros, en total).

Diferents empreses i persones col·laboren activament amb el Mamapop des de la seva estrena. Enguany, l’organització vol destacar el suport de REPSOL i FACTOR ENERGIA i, especialment el de persones anònimes compromeses amb la difusió i promoció del projecte. També es vol agrair el suport dels ambaixadors i ambaixadores entre els quals hi ha Luis del Olmo, Roser Capdevila, l’ambaixadora d’honor Helena Rakosnik, la cantat lleidatana Lorena Gómez i la vallenca Mariona Escoda, entre d’altres.

A l’IISPV atraiem talent professional d’altres països.

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) continuem col·laborant perquè les investigacions i estudis que liderem tinguin una projecció més enllà del nostre territori i puguin rebre finançament d’organitzacions internacionals

Que la recerca liderada en l’àmbit de la biomedicina tingui una projecció internacional és clau per tal que els projectes i estudis liderats en aquest camp puguin millorar la salut de moltes més persones i puguin rebre finançament d’entitats de fora del nostre país. Amb vista a potenciar aquest aspecte, el 2017, l’IISPV, l’IDIBGI i l’IRBLleida vàrem signar un acord de col·laboració, que es va cristal·litzar en el projecte GoHero (respon a les sigles Health European Research Offices). Aquesta iniciativa va ser possible gràcies al finançament rebut en el marc del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS), que concedeix el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i que tenia com a objectiu afavorir que la nostra recerca assoleixi una projecció internacional.

Malgrat haver finalitzat aquest projecte, hem decidit seguir treballar plegats (en el marc d’una altra iniciativa, que hem nombrat com a Beyond GoHero), perquè les nostres investigacions segueixin traspassant fronteres i perquè, a més a més, ho facin tot potenciant la innovació i perquè siguin més inclusives.

En aquest sentit, BeyondGoHero pretén no solament donar un impuls a la internacionalització de la recerca biomèdica d’aquests 3 instituts, sinó que també vol fer-ho incorporant ens els seus projectes i estudis tant la dimensió de gènere com la mirada del pacient. Per implementar aquesta darrera perspectiva, dissenyem la nostra recerca en el marc de treball del que es coneix com a Citizen Science o Ciència Ciutadana, que alhora garanteix un accés obert als resultats obtinguts.

Durant 3 dies, els i les investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han compartit els projectes que lideren i els reptes assolits

Foto de grup, amb alguns dels i de les participants.

Aquesta setmana hem celebrat a Arnes el nostre retreat! Els i les investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Vrigili (IISPV) han compartit durant 3 dies els projectes i estudis que lideren i els reptes assolits en els diferents camps de recerca en els quals excel·lim: el de malalties metabòliques i nutrició; el d’infecció, immunitat i medi ambient; el d’oncologia i el de neurociències i salut mental.

En el retreat, que s’ha dut a terme a l’hotel Vilar Rural d’Arnes del 7 al 9 de novembre, els i les investigadores dels més de 40 grups de recerca que formen part de l’IISPV han presentat els seus projectes i han participat en diferents activitats amb l’objectiu de crear sinèrgies i explorar futures col·laboracions interdisciplinars. I és que treballar plegats diferents perfils professionals i de diferents camps d’estudi és essencial per a la recerca en l’àmbit de la salut. Per cercar noves vies terapèutiques per a la prevenció i el tractament de les malalties és cabdal la implicació d’investigadors i investigadores de diferents camps, la implementació de tecnologies molt variades i la utilització de metodologies pròpies de disciplines diverses. Per això, iniciatives com la d’aquest retreat són essencials per posar en comú idees, projectes i maneres molt diferents d’aproximar-se a la ciència en l’àrea de la salut.

Una de les activitats destacades d’aquest retreat és la de team builging celebrada el dimecres a la tarda: ha estat una oportunitat única per descobrir les habilitats i característiques personals, i poder així treballar en equip de forma més conscient i eficaç. La foto d’a continuació ho il·lustra.

Gràcies a tots els investigadors i investigadores per fer-ho possible i fins a la propera!

Els fons (cada persona participant s’hi inscriurà amb una aportació de 3 euros, com a mínim) es destinaran a projectes en aquest camp que lidera el Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV-CERCA

Imatge de la caminada del passat any.
Imatge del cartell.

Un any més, els ajuntaments de Perafort i els Garidells tornen a organitzar (el diumenge 19 de novembre a les 10h) la caminada solidària entre aquestes dues poblacions per recaptar fons per investigar la diabetis a través de projectes i estudis que duem a terme des del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV-CERCA, liderat per la Dra. Sonia Fernández-Veledo i pel Dr. Joan Vendrell (director de l’institut).

Aquesta iniciativa, que porta per títol “Fem un pas contra la diabetis”, engany arriba a la seva vuitena edició. L’objectiu és fer una crida a totes les persones i famílies perquè hi participin i així puguin contribuir a promoure la recerca en aquest camp que ajudarà a trobar la cura i prevenir la malaltia. La salut de les persones que la pateixen pot millorar gràcies a accions ciutadanes com aquestes.

Inscriu-t’hi en qualsevol moment tot clicant a aquest enllaç o el mateix diumenge 19 de novembre a partir de les 08:30h, a l’escola bressol de Perafort (aquest és el punt de sortida de la caminada, a les 10h).

Pots contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis a través de la recerca que liderem a l’IISPV en aquest camp tot aportant 3 euros amb la teva inscripció (aquesta és la quantitat mínima, però pots donar els diners que consideris).

Dra. Simona Iftimie.
Dr. Graciano García Pardo.

Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) amb la participació de la Dra. Simona Iftimie, metgessa de l’equip de Control de les Infeccions de l’Hospital Sant Joan de Reus, i del Dr. Graciano García Pardo, metge del Grup Control de la Infecció de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (ambdós investigadors del Grup de Recerca de Grup de Recerca en Infecció i Immunitat de l’IISPV) ha permès trobar una eina terapèutica amb antibiòtics per tractar la bacterèmia per Staphylococcus aureus.

Investigar la cura d’aquesta infecció és clau: pot derivar en complicacions molt greus en diferents òrgans del nostre cos.

L’estudi ha comprovat que la combinació dels antibiòtics cloxacil·lina i fosfomicina és igual d’efectiva que el tractament que es fa servir actualment (administrant només cloxacil·lina) i que ofereix una nova eina per al tractament de les infeccions més complexes. Aquesta troballa representa una oferta terapèutica molt innovadora: la fosfomicina és un antibiòtic molt poc usat fins ara i, a més, el desenvolupa una farmacèutica del nostre país.

Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata és una de les investigadores de l’IISPV que ha participat en aquest estudi.

Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaxos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.

Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.

Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.

En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix  de forma automàtica  a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova  de veritat absoluta;  és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.

Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.

Incidència de la psicosi

Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.

Els motlles han estat desenvolupats per l’IISPV i l’Institut de l’Ebre gràcies al finançament rebut per part dels ajuts Llavor, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya

Investigadors del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV i professors de l’Institut de l’Ebre que han dut a terme el projecte EMMA Molds.

L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya ha presentat els EMMA Molds com a exemple de projecte innovador i amb més potencial emprenedor. El projecte ha estat liderat pel Dr. Carlos López i la investigadora Esther Sauras, membres del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta), juntament amb Francesc Besalduch i Rosendo Ferri, professors de l’Institut de l’Ebre.

Arrel del projecte EMMA Molds, aquest equip ha desenvolupat un tipus de motlles de silicona que en l’àmbit de la recerca s’utilitzen per a l’anàlisi de mostres i per investigar malalties com el càncer. Aquests motlles ajudaran a realitzar de forma més efectiva amb relació al cost les anàlisis de biomarcadors per al pronòstic o per a la resposta al tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat.

L’AGAUR ha presentat aquest projecte en el transcurs de l’acte de cloenda d’una formació en emprenedoria adreçada a professionals de projectes que, com el d’EMMA Molds, han estat finançats amb els ajuts Llavor que l’AGAUR concedeix. La formació l’ha impartit Tot Brands Consulting.

L’EMMA Molds és un dels 10 projectes seleccionats per l’AGAUR entre els 52 que han participat en aquesta formació per a ser presentats en aquest acte de cloenda sota la iniciativa batejada com a “DemoDay”.

Els EMMA Molds són una versió millorada dels motlles de silicona necessaris per a construir el que es coneix com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès), que, com explica el Dr. Carlos López, investigador principal del grup de recerca, “s’usen en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les biòpsies de pacients; per a fer-ho, les mostres es tenyeixen amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica”. I afegeix: “El disseny dels motlles permet que es puguin analitzar un nombre més elevat de mostres, i alhora ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia”.

Per la seva banda, Esther Sauras, jove emprenedora que també participa en aquest projecte, recorda que “els EMMA Molds, en haver estat  subvencionats pels ajuts Llavor, han de contribuir a impulsar productes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu. A més, el projecte ha d’estar destinat al reforç de la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips)”.

Imatge de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

Tarragona, 19 de juliol de 2023. L’ingrés d’una persona a la Unitat de Cures Intensives (UCI) d’un hospital genera centenars de dades clíniques cada minut. Aquestes informacions provenen de diferents fonts: les introduïdes pel mateix personal sanitari a l’historial clínic; les que registren els diferents dispositius mèdics (com monitors, per exemple) als quals està connectada; les de proves que se li practiquen i que gestiona el laboratori de l’hospital, etc. La correcta gestió d’aquesta informació és determinant perquè el personal sanitari pugui avaluar si l’atenció a aquest tipus de pacients (anomenats crítics) és de qualitat i si mentre estan ingressats es vetlla correctament per la seva seguretat. També ajuda el personal sanitari a prendre decisions de forma efectiva i a contribuir a reduir el risc de complicacions que presenten aquests pacients.

En aquest sentit, el Grup de Recerca Sepsis, Inflamació i Seguretat del Malalt Crític (SIS) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona ha posat en marxa una plataforma que recollirà les metodologies (i resultats) que hospitals de tot Espanya posen a la pràctica per avaluar (basant-se en indicadors relacionats amb aquesta informació clínica) la qualitat de l’atenció assistencial i la seguretat d’aquestes persones.

L’objectiu és que aquesta eina serveixi també per consensuar una metodologia estàndard per a ser implementada en qualsevol centre hospitalari, per gestionar de forma automatitzada totes les dades que s’obtenen al llarg del període en el qual un pacient roman ingressat a la UCI.

Alguns dels indicadors que es contemplen actualment per avaluar la qualitat de l’atenció a aquest tipus de pacients mentre estan a la UCI són: la referent a paràmetres que indiquen la debilitat muscular, a la correcta sedació que se li administra o al desenvolupament d’una pneumònia fruit de la ventilació mecànica.

Aquesta plataforma (batejada amb el nom de PEVAMIS) ha estat transferida per part de l’IISPV a la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC) per a la seva explotació a nivell nacional. Qualsevol hospital d’Espanya podrà usar-la i recollir-hi les seves metodologies. Fins ara no hi havia cap eina d’aquestes característiques a Espanya i el personal sanitari que treballa en aquest camp (tant en la vessant assistencial com en la recerca) prenia com a referència estàndards d’indicadors avaluats en altres països. Aquesta iniciativa permetrà doncs comptar amb un sistema basat en dades pròpies, que reflecteixen les pràctiques i els resultats d’hospitals dels nostres territoris.

La SEMICYUC, a través del Grup de Treball d’Organització, Planificació i Gestió, es va encarregar de la fase pilot de la posada en marxa de la plataforma PEVAMIS, en la qual han participat durant els darrers mesos mitja dotzena de centres de referència de diferents comunitats autònomes. Aquesta fase inicial, ja completada, es va dur a terme amb la coordinació de la Dra. Maria Bodí, cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i responsable del Grup de Recerca SIS, que ha liderat aquesta plataforma.

“Aquesta plataforma no només permetrà conèixer com avaluen altres centres hospitalaris els indicadors de qualitat de l’atenció mèdica de pacients de la UCI. El seu objectiu final és posar a disposició del personal sanitari la metodologia necessària per automatitzar el registre de les dades i la forma d’obtenir els resultats. Tot això enfocat a millorar l’atenció del pacient”, explica la Dra. Maria Bodí.

La creació d’aquest projecte neix fruit del treball d’investigació que lidera el grup de recerca SIS, que ha aprofundit els darrers anys en la cerca de sinergies entre la ciència, la tecnologia i la intel·ligència artificial, per millorar la gestió de les dades dels pacients crítics ingressats a les UCI. Aquesta plataforma, en concret, ha estat possible gràcies al finançament rebut per part dels Proyectos de Investigación en Salud, del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

Unitat de Nutrició Humana de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), que ha fet possible aquest estudi.

Un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV, la URV i el CIBEROBN detecta millores en la funció cognitiva en les persones que prenen tres racions o més de fruita seca per setmana

El consum freqüent de fruita seca comporta millores en la funció cognitiva i alenteix el seu deteriorament. És la principal conclusió d’un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), que va examinar l’associació entre el consum de fruita seca i la funció cognitiva en una mostra de 6.630 adults majors amb sobrepès i síndrome metabòlica. Els resultats van mostrar que aquelles persones que consumien almenys tres racions de fruita seca per setmana, van presentar millores en la funció cognitiva i un alentiment en el deteriorament cognitiu en comparació amb aquells que el feien amb menys freqüència o mai.

La fruita seca, com ara nous, ametlles, avellanes, festucs, cacauets i macadàmies, entre altres, són reconeguts per les seves propietats cardiovasculars i la seva capacitat per reduir el risc de malalties cròniques, com la diabetis tipus 2, la hipertensió, els nivells de colesterol i les malalties del cor. En les últimes dècades, el seu consum ha estat objecte de creixent interès en relació amb la salut cerebral. Els resultats d’aquest nou estudi avalen recerques anteriors que suggereixen que la fruita seca pot tenir un efecte beneficiós sobre la cognició i la prevenció del deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, així com la seva potencial capacitat per reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i altres demències.

“Les troballes confirmen la idea que una alimentació saludable, que inclogui el consum freqüent de fruita seca, pot exercir un paper important en el manteniment d’un correcte estat cognitiu a mesura que envellim”, afirma Jordi Salas Salvadó, investigador principal de l’estudi, responsable del Grup de Recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) de l’IISPV i catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV. I afegeix: “Els resultats suggereixen que els fruits secs podrien ser considerats com a part d’una estratègia dietètica global per a promoure la salut cerebral i reduir el risc de deteriorament cognitiu.”

L’estudi també ha tingut en compte altres factors d’estil de vida, com l’activitat física, el tabaquisme, el consum d’alcohol i el nivell educatiu, que podrien tenir relació amb la funció cognitiva. No obstant això, fins i tot després de controlar aquests factors, l’associació entre el consum de fruita seca i la millora cognitiva es va mantenir significativa. 

Nancy Babio, dietista nutricionista, corresponsable del grup de recerca ANUT-DSM de l’IISPV i professora agregada de la URV assenyala que l’estudi confirma els fruits secs com “un tresor per a la salut cognitiva”, ja que “són rics en nutrients essencials, com ara àcids grassos insaturats, vitamina E i altres antioxidants i fitoquímics, que exerceixen un paper fonamental en el manteniment òptim de la cognició”. El seu consum regular, uns 30 grams al dia, pot ser, segons Babio, “una estratègia simple i efectiva per protegir contra aquest deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, a més d’una opció saludable i accessible per a tothom”.

L’estudi destaca la importància d’adoptar una alimentació saludable i equilibrada, que inclogui el consum regular de fruita seca, per mantenir la funció cognitiva en l’edat adulta. A mesura que la societat envelleix, és fonamental promoure la consciència sobre els beneficis d’una alimentació adequada i fomentar hàbits saludables per al benestar cerebral i general a llarg termini.

El treball, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, ha estat realitzat en la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV i director de la Unitat; Nancy Babio, professora agregada, i Stephanie K. Nishi, professora visitant del Canadian Institutes of Health Research (CIHR). Tots aquests autors formen part de l’IISPV i del CIBEROBN. Aquest treball es va realitzar en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.

Referencia bibliográfica: Ni J, Nishi SK, Babio N, et al. Higher versus lower nut consumption and changes in cognitive performance over two years in a population at risk of cognitive decline: a cohort study. Am J Clin Nutr. 2023 Jun 1:S0002-9165(23)65960-X. doi: 10.1016/j.ajcnut.2023.05.032. Epub ahead of print. PMID: 37269908. 

La nostra investigació continua traspassant fronteres. Hem col·laborat en un estudi internacional, publicat recentment a la prestigiosa revista Science, que identifica noves proteïnes, variants del gen MFN, que s’expressen en diversos teixits com pot ser el fetge o el teixit adipós. Aquestes proteïnes tenen una funció clau en la comunicació entre organels dins de les cèl·lules eucariotes, concretament entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic (ER). Aquesta comunicació entre els diferents compartiments cel·lulars, que és essencial per a un funcionament correcte de la cèl·lula, està alterada en malalties metabòliques com la diabetis i el fetge gras.

El gen MFN2 se sap que actua com a un element d’unió entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic (ER), però el soci específic de l’MFN2 a l’ER es desconeixia fins ara. En aquest estudi es va identificar la variant de MFN2 anomenada ERMIT2 com a soci d’unió a l’ER de l’MFN2. El gen de MFN2 dona lloc a la producció d’ERMIT2 i ERMIN2, dues variants específiques de l’ER. Mentre ERMIN2 regula la morfologia de l’ER, ERMIT2 es localitza a la interfície entre l’ER i els mitocondris, on interactua amb les mitofusines mitocondrials per unir l’ER i els mitocondris. Aquesta unió permet una captació eficient d’ions de calci pels mitocondris i la transferència de fosfolípids entre aquests organels.

A més, aquest estudi demostra que en un context patològic com pot ser el desenvolupament de fetge gras induït per l’absència de Mfn2 al fetge, la sobre expressió d’una d’aquestes variants, concretament ERMIT2, millora l’estrès de l’ER, la inflamació i la fibrosi, característiques comunes d’aquesta patologia

Aquests descobriments tenen el potencial d’impactar de forma significativa en la nostra comprensió de com les cèl·lules es comuniquen i cooperen entre sí. En revelar els mecanismes subjacents que regulen la comunicació entre organels, i que se sap estan alterats en certes patologies, s’obren noves vies de recerca en el desenvolupament de noves teràpies farmacològiques per a malalties amb tanta incidència com el fetge gras.

En aquest estudi hi han col·laborat els investigadors de l’IISPV Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell (del grup DIAMET i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII) i Jorge Joven (Unitat de Recerca Biomèdica i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus).

Enllaç a a l’estudi: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37347868/