• És el resultat d’un estudi del grup de recerca DIAMET de l’IISPV, que posa el focus en el paper del metabòlit succinat i la seva relació amb la leptina, hormona que regula la sensació de sacietat
• En el cas de les persones obeses, aquest mecanisme de sacietat està alterat ja que, malgrat tenir els nivells de leptina a la sang elevats, el seu organisme no respon a aquest senyal
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Cell Metabolism i que ha estat liderat pel Grup de
Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET), de l’Institut d’Investigació
Sanitària Pere Virgili (IIPSV) i vinculat a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha permès
conèixer el mecanisme a través del qual els adipòcits (les cèl·lules que principalment componen
el teixit adipós o grasa corporal) produeixen la leptina, una de les principals hormones que regula
la sensació de sacietat. S’ha identificat, a més, que aquest nou mecanisme regula el rellotge
biològic de les cèl·lules del greix. De fet, avui dia se sap que els adipòcits tenen un rellotge intern
propi (independent de factors externs com la llum), imprescindible perquè el teixit adipós dugui
a terme correctament les seves funcions.
El descobriment històric de la leptina com a hormona secretada pels adipòcits a la dècada de
1990 va suposar un canvi de paradigma ja que va posar de manifest que el greix corporal ha de
ser considerat un òrgan endocrí actiu que regula la sensació de sacietat i el pes corporal. Des
d’aquell moment, i tot i que nombrosos treballs científics han estudiat com la leptina actua al
sistema nerviós central (inhibint la ingesta en produir la sensació de sacietat) i per què en les
persones amb obesitat aquest mecanisme no funciona correctament, no s’havien fet avenços
significatius pel que fa al procés de producció d’aquesta hormona en el teixit adipós.
Aquesta investigació, que ha rebut més d’un milió d’euros de la Fundació “la Caixa” i de l’Agencia
Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), representa una fita molt
significativa no només des del punt de vista fisiològic (ja que millora la comprensió dels
processos biològics que controlen el pes corporal), sinó també des del punt de vista de
l’abordatge de malalties metabòliques com l’obesitat.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo, investigadora de l’IIPSV i responsable de DIAMET: “Si
tot funciona correctament, quan mengem, els nivells de leptina a la sang augmenten. Aquesta
hormona és la responsable d’enviar el senyal de sacietat al nostre cervell. En el cas de les
persones amb obesitat es produeix més leptina que en el cas de les que estan primes, però al
mateix temps, succeeix el fenomen conegut com a resistència a la leptina, que significa que
l’organisme no respon a aquesta hormona. Les persones amb obesitat tenen, doncs, el
mecanisme de sacietat alterat. El nostre estudi no només demostra el mecanisme pel qual els
adipòcits produeixen leptina, sinó també per què el greix de les persones amb obesitat ho fa de
manera excessiva”.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones a tot el món
són obeses, dades que segueixen una tendència a l’alça. L’obesitat –alerta l’OMS– s’associa
directament amb la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i les relacionades amb la salut
mental, la hipertensió, els accidents cerebrovasculars i amb diverses formes de càncer.
El succinat, clau en aquest procés
El succinat, un metabòlit energètic que també actua com a una hormona a través del seu
receptor SUCNR1, té un paper molt rellevant en tots aquests processos. El grup DIAMET és un
referent internacional en l’estudi d’aquest metabòlit en el context de les malalties inflamatòries
i metabòliques (com l’obesitat i la diabetis). Durant molts anys, a aquest metabòlit se li ha
atribuït un paper principalment inflamatori, a més d’identificar-lo com a biomarcador de la
disfunció metabòlica en malalties com l’obesitat i la diabetis (en aquest tipus de pacients els
seus nivells es troben elevats de manera crònica). Tot i això, en els últims anys, el grup DIAMET
ha demostrat que aquest és un sistema complex, ja que els nivells de succinat també augmenten
(encara que de manera transitòria) en algunes situacions fisiològiques, com quan ingerim
aliments.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo: “És en aquest context on creiem que el succinat -a
través del seu receptor SUCNR1- regula de manera natural l’homeòstasi energètica, és a dir, les
funcions internes del nostre organisme que controlen que hi hagi un equilibri entre la ingesta i
la despesa energètica. En aquest estudi demostrem que un dels mecanismes és a través de la
producció de leptina i, per tant, de la sensació de sacietat, però anticipem que tindrà altres
funcions fisiològiques, actuant en altres teixits. A més, demostrem que el succinat determinaria
les oscil·lacions de la leptina al llarg del dia mitjançant el control del rellotge biològic dels
adipòcits. En les persones amb obesitat, aquest mecanisme està hiperactivat, fet que explicaria,
en part, els nivells elevats de leptina”.
Aquest avenç científic representa un punt d’inflexió en el tractament de l’obesitat i obre les
portes a estudis futurs destinats a investigar no només altres funcions metabòliques del
succinat, sinó també a explorar teràpies que permetin restaurar aquest mecanisme, aconseguint
així que els seus nivells, així com els de l’hormona leptina, puguin ser estabilitzats i recuperin el
seu paper de regular la sensació de sacietat.
L’estudi ha rebut finançament del programa de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en
Salut (de la Fundación ”la Caixa”) i de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia
e Innovación). Ha estat possible gràcies a la unió de l’esforç i compromís de diferents
institucions: el Centro de Investigación Biomédica en Red – Diabetes y Enfermedades
Metabólicas (CIBERDEM), el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), els
Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital
Universitari Joan XXIII, l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols, l’Institut
d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IBI) Sant
Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona
(IDIBGI), la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.
Referència bibliogràfica: SUCNR1 signaling in adipocytes controls energy metabolism by
modulating circadian clock and leptin expression. Villanueva-Carmona T, Cedó l, Madeira A,
Ceperuelo-Mallafré V, Rodríguez-Peña M-M, Núñez-Roa C, Maymó-Masip E, Repollés-De-
Dalmau E, Badia J, Keiran N, Mirasierra M, Pimenta-Lopes C, Sabadell-Basallote J, Bosch R,
Caubet L , Carles Escolà-Gil J, Fernandez-Real JM, Vilarrasa N, Ventura F, Vallejo M, Vendrell J,
Fernández-Veledo S. 2023, Cell Metabolism 35, 1–19 April 4, 2023.
https://doi.org/10.1016/j.cmet.2023.03.004
Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili – CERCA (IISPV-CERCA), l’Hospital
Universitari Institut Pere Mata, la Universitat Pompeu Fabra, del Ciber en Salut Mental (CIBERSAM) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) determina que, en persones que tenen un trastorn psicòtic, els trets de personalitat que dificulten l’adaptació a la vida diària són més prominents que en la població general. Segons aquesta investigació, destaquen la presència de freqüents i intenses emocions negatives ja a l’inici del trastorn psicòtic, així com una major tendència a la introversió i a evitar les experiències socials. Aquest últim aspecte pot comportar que aquestes persones tinguin una xarxa social reduïda i que, per tant, el suport social i emocional que reben també sigui limitat. Tot això repercuteix negativament en aquest factor, que és considerat fonamental per protegir la salut mental.
Per aquest motiu, l’estudi assenyala la importància de tenir en compte aquests aspectes de la persona tot avaluant la personalitat ja a les primeres etapes del trastorn i tot realitzant intervencions psicoterapèutiques d’alta intensitat, més específiques i personalitzades. Fins ara la relació que existeix entre aquestes característiques de la personalitat i els trastorns psicòtics d’inici recent ha estat poc estudiada, malgrat la importància que pot tenir a l’hora de desenvolupar estratègies de prevenció i d’intervenció precoç.
Per fer l’estudi, l’equip investigador ha comparat les característiques de personalitat entre 102 persones que han presentat recentment un trastorn psicòtic (i que han estat tractades a la Unitat de Psicosi Incipient de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus) i 116 persones de la població general. Cal tenir en compte que 1 de cada 100 persones presenta un trastorn psicòtic, segons dades del Ministerio de Sanidad del 2021.
Carmen Miralles, psicòloga clínica que està duent a terme la tesi doctoral en aquest àmbit i primera autora del treball, explica que “la personalitat és el conjunt de comportaments, pensaments i emocions característic de cada persona que configura la seva manera de ser, i en la seva formació hi intervenen tant factors biològics com ambientals”. A més, remarca la importància d’estudiar la personalitat, perquè es coneix l’estabilitat dels trets de personalitat al llarg del temps, des de les primeres fases de la psicosi.
Referència bibliogràfica: Miralles C, Alonso Y, Algora MJ, López-Sánchez L, Sánchez-Gistau V, Vilella E, Baillès E, Gutiérrez-Zotes A, Martorell L. Maladaptive personality traits in patients with recent-onset psychosis: A case-control study using the Personality Inventory for the DSM-5 (PID-5) SchizophrRes2023 Feb; 252: 216-224 DOI: 10.1016/j.schres.2023.01.015. PMID: 36669345.
El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha inaugurat aquest dimarts a Reus el laboratori de recerca biomèdica de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). L’IISPV és un centre de prestigi internacional que lidera la investigació en aquest camp que es duu a terme al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Situat a la planta -1 de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, aquest laboratori ocupa una superfície de 832,21 m ², i hi tenen cabuda 4 àrees funcionals: la de treball d’ordinador (146,23 m²); la de Cultius cel·lulars (97,83 m²); la del Biobanc (111,27 m²) i el laboratori general (214,58 m²).
L’execució del projecte permetrà el trasllat del laboratori de Recerca Biomèdica i del Biobanc, situats fins ara a les instal·lacions de l’antic hospital del carrer de Sant Joan, a més d’oferir uns nous espais als investigadors de l’IISPV que tinguin un projecte finançat i necessitin instal·lacions d’aquest tipus. L’objectiu d’aquest nou laboratori és atreure el talent científic jove a unes instal·lacions adaptades i actualitzades que potenciïn la capacitat d’innovació de la Catalunya Sud.
En paraules de Lluís Gallart, responsable dels laboratoris de recerca biomèdica de l’IISPV: “Aquestes noves instal·lacions ens han de permetre apropar els nostres serveis i la recerca biomèdica a l’activitat diària de l’hospital afavorint la creació de sinèrgies amb els grups clínics i facilitant la incorporació de nous grups de recerca que desenvolupin la seva investigació en aquests nous espais. L’objectiu és enfortir la recerca biomèdica al nostre territori i donar resposta a les esperances que la societat deposita en els centres de recerca com el nostre”.
Sobre l’IISPV
Més de 300 professionals treballen a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, tant des de centres sanitaris com des de laboratoris de recerca. L’entitat destaca en aquests àmbits de recerca: en el de les Malalties Metabòliques i Nutrició, en el de la Infecció, Immunitat i Medi Ambient, en el d’Oncologia i en el de Neurociències i Salut Mental. Actualment, estan en marxa més d’un centenar de projectes. Fruit dels estudis que duen a terme en neixen iniciatives emprenedores i innovadores, com ara la creació de dispositius mèdics per diagnosticar malalties de manera precoç.
El laboratori recerca biomèdica és l’eina dels equipaments de salut per gestionar la recerca investigadora aprofitant l’estructura dels hospitals universitaris.
Un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV, la URV i el CIBEROBN presenta les primeres evidències que relacionen els efectes del consum d’aigua en la funció cognitiva
El consum d’aigua és un hàbit nutricional al que sovint no se li dona importància, malgrat ser el component més abundant del cos humà i és essencial per a un bon funcionament físic. Organitzacions sanitàries i directrius dietètiques insisteixen en remarcar la necessitat de prendre aigua per a l’organisme, però la seva relació amb la funció cognitiva pràcticament no s’ha estudiat. Ara, un grup investigador de la Unitat de Nutrició Humana de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre de Recerca Biomèdica Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) ha estudiat la relació entre l’estat d’hidratació i la funció cognitiva en persones adultes grans amb sobrepès o obesitat. Les conclusions de la seva recerca apunten a què la deshidratació augmenta el deteriorament cognitiu d’aquests pacients.
L’equip investigador va examinar l’impacte del consum d’aigua i l’estat d’hidratació en els canvis que es produeixen en el rendiment cognitiu. Per fer-ho va analitzar gairebé 2.000 persones grans adultes procedents de l’estudi PREDIMED-Plus, que a més patien sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. Durant dos anys de seguiment van observar els canvis que es produïen en la seva salut cognitiva a partir d’una sèrie de proves neuropsicològiques i d’una avaluació global de la seva salut cognitiva general.
L’estat d’hidratació es va mesurar analitzant l’osmolaritat sèrica, que indica la quantitat de substàncies químiques dissoltes en el sèrum de la sang. Els resultats van indicar que les persones grans amb síndrome metabòlica i sobrepès o obesitat amb una pobre hidratació presentaven amb el temps un empitjorament de la funció cognitiva en comparació a les ben hidratades. Això es va observar especialment en els homes més que en les dones.
Els resultats d’aquest treball proporcionen més informació sobre la relació potencial entre la ingesta d’aigua, l’estat d’hidratació i la salut cognitiva. També destaca la necessitat de futures investigacions per continuar investigant l’impacte de consumir aigua, així com de les recomanacions sobre la ingesta de líquids i l’estat d’hidratació a llarg termini per determinar pautes de salut cognitiva.
Aquest treball ha estat realitzat per l’investigadora postdoctoral Stephanie K. Nishi; Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV i Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. Tots tres formen part del CIBERobn i de l’IISPV. Aquest estudi es va dur a terme en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.
Referència bibliogràfica: Nishi SK, Babio N, Paz-Graniel I, et al. Water intake, hydration status and 2-year changes in cognitive performance: a prospective cohort study. BMC Medicine. March 2023. DOI: 10.1186/s12916-023-02771-4
Un nou estudi finançat pel Programa Internacional de Beques de Recerca de l’Associació d’Alzheimer intentarà respondre a aquesta pregunta
“Hi ha una evidència substancial que recolza que la dieta mediterrània (DM) està relacionada amb taxes més lentes del deteriorament cognitiu i amb menys risc de la malaltia d’Alzheimer (EA). Tot i això, els mecanismes que expliquen les associacions abans esmentades encara es desconeixen”, afirma Christopher Papandreou (PhD), investigador principal del projecte i membre del Grup de Recerca en Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili ( IISPV).
La hipòtesi de recerca és que els perfils de metabòlits que reflecteixen l’adherència a la dieta mediterrània i que capturen la resposta metabòlica a aquest patró dietètic són consistents amb un perfil generalment beneficiós per a la cognició.
L’objectiu d’aquest projecte és identificar grups de petites molècules sanguínies (metabòlits) relacionats amb la dieta mediterrània i examinar-ne les associacions amb el canvi cognitiu i l’EA.
Aquest estudi, en col·laboració amb la Clínica de Trastorns Cognitius de l’Hospital Aeginition de la Universitat Nacional i Kapodistriana d’Atenes (Grècia) i el Departament d’Higiene i Epidemiologia de la Universitat d’Ioannina (Grècia), representa una gran oportunitat per contribuir a incrementar el coneixement sobre els processos metabòlics relacionats amb la dieta mediterrània que influeixen en la funció cognitiva, la neurodegenera.
Amb aquest estudi, els investigadors del grup NuMeH (liderat per la Prof. Mónica Bulló) i del Grup de Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroEpia, liderat pel Dr. Jordi Júlvez) aportaran tota l’experiència adquirida durant anys de recerca en nutrició, metabolisme i epidemiologia/estadística avançada. L’objectiu és avançar en la comprensió dels mecanismes subjacents als beneficis de la dieta mediterrània a la cognició a través de la metabolòmica. També es pretén enfortir l’evidència observacional existent, brindant més suport a les recomanacions de salut pública sobre la prevenció dietètica del deteriorament cognitiu i la malaltia d’Alzheimer.
Va ser el creador, el 1979 del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i
també del Registre de Càncer de Tarragona. A més a més, va ser cofundador de la Lliga Contra del Càncer de Tarragona i Terres de l’Ebre
El Dr. Joan Lluís Borràs Balada (Tortosa, 1948), actual director adjunt de l’Institut d’Oncologia de la
Catalunya Sud (IOCS) de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, va rebre ahir dimecres, 22 de febrer al Palau de la Generalitat, la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Aquesta distinció, que atorga la Generalitat de Catalunya, honora les persones i entitats que com ell han destacat de manera significativa pels seus serveis envers el progrés i la millora de la sanitat.
El Dr. Borràs ha dedicat la seva vida professional a l’atenció oncològica, a la seva organització i gestió, a
la docència i a la recerca, des d’una perspectiva de territori (de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre). En aquest sentit, el 1979 va crear el Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i també va col·laborar en la gestió del propi hospital com a director mèdic (1989-1991) i com a sotdirector mèdic (1994-1998).
De la seva formació professional i acadèmica destaca la seva tesi doctoral (Incidència del Càncer a
Tarragona, 1980-1989), fruit de la recerca epidemiològica a partir del Registre de Càncer de Tarragona
(RCT), que ell va fundar i del qual en va ser el director (1980-2008). Aquest va ser el primer Registre de Càncer de Catalunya amb dades de base poblacional des de 1980, i reconegut per l’OMS (1985: Cancer Incidence in Five Continents). A nivell estatal, va ser el tercer, després de Navarra i Saragossa.
Impuls de la docència i la recerca
A la Universitat Rovira i Virgili ha estat professor associat (1994-1998) i professor titular d’universitat
durant 20 anys (1998-2018). El 2016 se li va concedir el reconeixement d’excel·lència docent. Durant
aquests anys, més de 2.000 estudiants s’han format a la seva assignatura d’oncologia.
Respecte a la recerca i producció científica i acadèmica, és autor de 115 publicacions científiques en
revistes i llibres, nacionals, estatals i internacionals. Ha estat director de set tesis doctorals cum laude i ha estat responsable de diversos grups de recerca a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i a la Universitat Rovira i Virgili.
Dins les fites assolides des de la creació del Servei d’Oncologia, l’actual IOCS, ha liderat l’estructuració
d’un centre monogràfic integral de càncer que comprèn oncologia mèdica, oncologia radioteràpica, Unitat de Cures Pal·liatives Oncològiques, Unitat de Psicooncologia, Unitat de Consell Genètic, Unitat de Recerca Clínica amb Gestió Específica de Nous Fàrmacs, Unitat de Patologia Molecular Oncològica i Unitat Administrativa i de Coordinació Oncològica d’Àmbit Territorial.
Com a participació i coordinació al territori ha conduït la presència assistencial i de consultoria mitjançant un Servei Estès d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan Reus a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. També s’ha establert col·laboració amb l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i el Pius Hospital de Valls.
Quant a la seva presència institucional, ha estat president de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia (1996-1998), membre del Consell Assessor del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut (2008-fins a l’actualitat), i membre del Consell Assessor del Departament de Salut (2018-2021), entre d’altres. L’any 2008 rep el Premi a l’Excel·lència Professional per l’Il·lustre Col·legi de Metges de Tarragona.
Des de la perspectiva d’implicació en la societat civil i amb els pacients, ha estat cofundador de la Lliga
Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1993) i president entre els anys 2008
i 2020.
Així doncs, el Dr. Borràs porta 43 anys treballant en els àmbits de l’assistència, la docència i la recerca i la coordinació oncològiques a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, fidel a la defensa del seu territori: la Catalunya Sud. Defensor del català com a llengua científica i en l’àmbit de la salut, el 1980 va participar i impulsar l’XI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Reus.
• El projecte permetrà classificar els tipus de càncer de mama i predir la probabilitat de metàstasi gràcies a l’anàlisi conjunt d’imatges radiològiques i microscòpiques
• Serà liderat per l’investigador Domènec Puig de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (grup de recerca ITAKA)
L’investigador Domènec Puig de l’IISPV i de la URV coordinarà un projecte internacional que ha de jugar un paper clau en la detecció i la prevenció del càncer de mama. Es tracta del projecte BosomShield, orientat al desenvolupament d’una plataforma software que analitza imatges per classificar els diferents tipus de càncer de mama i per predir-ne la perillositat i la probabilitat de recaiguda per metàstasi.
Està liderat pel laboratori de Robòtica i Visió Intel·ligents de la URV, encapçalat per l’investigador Domènec Puig, de l’IISPV i que forma part del grup de recerca ITAKA del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM) de la universitat. Compta amb la col·laboració d’universitats, hospitals, grups de recerca biomèdica i centres tecnològics europeus, asiàtics i nord-americans. Està finançat per les Accions Marie-Sklodowska Curie (Horizon MSCA), el programa de referència de la Unió Europea per a la formació doctoral i postdoctoral, i s’allargarà fins el 2026.
“La novetat principal del projecte és que per primera vegada es posa en comú l’anàlisi de les imatges radiològiques, és a dir, les mamografies, les ressonàncies magnètiques…, i l’anàlisi de les imatges histopatològiques, les microscòpiques de les cèl·lules. Aquests dos tipus d’imatges fins ara s’analitzaven per separat, i el fet de treballar-les conjuntament permet una predicció molt més acurada, avançar-se al màxim, precisar-ne les característiques, la benignitat o malignitat, i les possibilitats de metàstasi, d’expansió més enllà del pit, de recurrència…”, explica Domènec Puig.
El projecte es divideix en deu subprojectes, cadascun desenvolupat per un dels partners i que tracten les diferents fases del procés: l’anàlisi de les imatges radiològiques, l’anàlisi de les imatges histopatològiques, la predicció de les possibilitats de recaiguda conjuminant els dos tipus d’imatges i el disseny de la plataforma. Els responsables de cada subprojecte són candidats a doctorat escollits per cada institució. “Per les regles de mobilitat europea, els candidats han d’haver residit al país del que forma part cada institució un màxim d’un any dels darrers tres, la qual cosa fomenta un intercanvi internacional molt interessant”, apunta Puig.
L’equip de la URV s’encarrega del primer subprojecte, que té per objectiu “determinar el subtipus molecular de càncer de mama utilitzant imatges radiològiques multimodals”, tal i com explica Hatem Rashwan, investigador del laboratori de Robòtica i Visió Intel·ligents i professor visitant del DEIM: “No és una tasca senzilla, però gràcies al deep learning (aprenentatge profund) i a la intel·ligència artificial podem trobar els marcadors tumorals a través d’aquestes imatges radiològiques.” Rashwan posa en valor el fet de determinar els subtipus moleculars de càncer, ja que “permet saber si és perillós o si hi pot haver recaiguda al cap d’uns anys, en aquest cas en col·laboració amb els partners suecs”. En aquest sentit, Domènec Puig explica que els subprojectes estan pensats per estar interrelacionats, amb reunions i postes en comú i molta mobilitat, amb estades dels responsables de cada projecte a les altres institucions.
El paper de l’IISPV
El Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) participa en aquest projecte tot centrant-se en l’anàlisi del paper de la resposta immune dels ganglis limfàtics axil·lars amb el risc de recaiguda per metàstasi a distància. En aquest sentit, Carlos López (que juntament amb Marylene Lejeune són els responsables del grup) posa de manifest que és cabdal estudiar els factors de risc d’una pacient per desenvolupar aquest tipus de metàstasi ja que quan aquesta es dona és molt probable que no sobrevisqui. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on està ubicat aquest grup de recerca, també estan involucrats en el projecte.
“La resposta immune del nostre cos són les defenses que ens protegeixen tant de virus com bacteris, però que també s’ha vist que tenen un paper important en l’evolució dels tumors. En el càncer de mama s’ha investigat la resposta immune al tumor primari de la mama, però hi ha molt pocs estudis focalitzats en el seu estudi en el gangli limfàtic de l’aixella, que sol ser al primer lloc on el càncer de mama fa metàstasis regionals. El nostre paper en el projecte és aportar la informació clínica, patològica i imatges digitals radiològiques i també a nivell histològic de les biòpsies de les pacients per poder integrar tota la informació per identificar aquelles pacients amb un major risc de metàstasi a distància. La part més innovadora del projecte a part de l’aplicació de la intel·ligència artificial és la integració de la informació de la resposta immune dels ganglis limfàtics”, explica Carlos López.
“Al final, entre tots, crearem una plataforma a l’abast de la pràctica clínica, que estigui als hospitals, que permeti al metge especialista rebre un avís del sistema, per exemple de si hi ha alguna sospita en una pacient determinada, i que l’ajudi a prendre millors decisions, més fonamentades i eficients”, assegura Domènec Puig, l’equip del qual ja fa temps que treballa en projectes d’ajuda a la diagnosi del càncer de mama. De fet, la idea del projecte sorgeix de la URV, colze a colze amb l’IISPV, donant-li forma fins a trobar la proposta més afinada i contactant amb la resta d’institucions fins a conformar el consorci que el tirarà endavant. “Aquest és el nostre gran projecte, el que engloba tot el que hem fet fins ara i el que portarà a tenir un sistema universal, funcional i adequat”, conclou Puig.
Innovar en l’àmbit de la recerca biomèdica és clau perquè els estudis i assajos clínics que es duen a terme puguin tenir una aplicació pràctica real i els i les professionals sanitaris puguin basar-s’hi per prevenir i tractar malalties d’una forma més personalitzada i eficient. En aquest sentit, diferents grups de recerca de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, han ideat i estan en procés d’implementar dispositius mèdics, fàrmacs, plataformes en línia basades en la intel·ligència artificial i sistemes de cribratge per detectar i tractar a temps patologies amb molta incidència a la nostra societat, com ara els càncers de mama i el colorectal o l’obesitat. A continuació, us en detallen alguns exemples:
Datoma, una plataforma en línia perquè els i les investigadores processin dades biològiques de pacients a gran escala i de forma ràpida sense tenir coneixements en programació
Un dels projectes innovadors que hem posat en marxa des de l’IISPV, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) és la plataforma Datoma per a l’anàlisi de dades científiques al núvol. Gràcies a aquesta eina en línia, els i les investigadores podran processar de forma ràpida i sense necessitat de tenir coneixements dels llenguatges de programació, les dades biològiques dels milers de pacients que hi ha emmagatzemades, com ara les referents al funcionament dels seus gens, a l’expressió de les proteïnes, al metabolisme o a la microbiota.
Totes aquestes informacions rellevants poden ser extretes gràcies a l’aplicació de les anomenades tecnologies òmiques (engloben camps de la recerca com la genòmica, la transcriptòmica, la proteòmica o la metabolòmica), que permeten analitzar l’elevada quantitat de molècules presents en una mostra de forma ràpida i en grans proporcions.
En aquest sentit, Óscar Yanes, un dels investigadors que lidera el projecte, explica que a través de la plataforma Datoma “qualsevol investigador o investigadora podrà analitzar aquestes dades sense tenir cap mena de formació en programació amb l’ajuda dels codis que desenvolupadors hi hauran pujat prèviament”.
En l’àmbit de la recerca, processar les dades científiques de forma ràpida i a gran escala és clau ja que la informació que es desprèn d’aquest anàlisi serà determinant perquè els i les investigadores puguin trobar biomarcadors per comprendre les causes i factors de risc de les malalties, i per diagnosticar-les i tractar-les de forma personalitzada.
Ideació i fabricació de motlles per a l’anàlisi de biòpsies més fàcilment manipulables
La innovació en l’àmbit de la recerca que duu a terme l’IISPV també ha permès desenvolupar dispositius mèdics per ajudar a millorar el diagnòstic, pronòstic i tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat, com el càncer de mama. En aquest sentit, investigadors del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta) han treballat conjuntament amb professors de l’Institut de l’Ebre (IE) per idear i fabricar els motlles de parafina coneguts com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès) aconseguint-ne una versió millorada de la que actualment hi ha al mercat, per tal que cada un d’ells pugui ser més fàcilment manipulat per l’investigador o la investigadora. Aquests motlles són uns dels que més es fan servir en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les tincions de les biòpsies de pacients. El seu disseny permet que puguin ser analitzades un nombre més elevat de mostres, alhora que ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia.
Les biòpsies, per tal de ser analitzades, són tenyides (d’aquí el concepte de “tinció”) amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica. En l’àmbit de la recerca clínica, aquest procediment és un dels utilitzats per valorar el pronòstic i tractament a seguir en cada pacient.
Innovació al servei de la prevenció del càncer colorectal, el tercer amb més casos a tot el món
Per a l’IISPV innovació també és sinònim de contribuir a prevenir càncers que, com el colorectal, tenen una elevada incidència a la nostra societat. Aquest és el tercer càncer més diagnosticat a tot el món, segons la Agència Internacional per a la Recerca del Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i el primer a Tarragona, segons el Registre de Càncer de la demarcació.
“Per prevenir el càncer colorectal, actualment es duu a terme un cribratge a la població, concretament a les persones amb edats compreses entre els 50 i els 69 anys. Una de les proves que contempla aquest cribratge és un test per detectar sang a la femta, que en el cas de sortir positiu, al pacient se’l segueix explorant a través d’una colonoscòpia. Però, que una persona tingui sang a la femta no vol dir que hagi de tenir un càncer colorectal. Per saber quan existeix un risc real de la presència d’aquesta malaltia i quan no, hem encetat una investigació per estudiar certs marcadors a l’orina que són cabdals. D’aquesta manera, podrem estalviar aquesta prova a aquelles persones que no la necessitin. És important evitar sotmetre un pacient a una colonoscòpia de forma innecessària ja que aquesta prova requereix molt temps per ser preparada i a vegades comporta efectes adversos”, explica Raquel Cumeras, investigadora responsable del projecte de recerca, liderat per un equip de l’IISPV, de la URV i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
A més de contribuir a identificar aquells casos en els que existeix un risc real de la malaltia, l’estudi de biomarcadors a l’orina que durà a terme aquest grup de recerca permetrà detectar quan un pacient corre el perill que el càncer de colon se li estengui fins a desenvolupar una metàstasi.
Noves teràpies per a millorar la vida de pacients amb obesitat i malalties associades
L’expertesa i el prestigi internacional que el Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) ha assolit amb els seus estudis entorn el paper del succinat en les malalties metabòliques constitueix la base a partir de la qual es posarà en marxa un projecte innovador que cercarà noves teràpies per al tractament de l’obesitat, el fetge gras i la diabetis tipus 2.
El succinat és un metabòlit amb múltiples funcions que produeixen de forma natural les cèl·lules del nostre organisme i els bacteris intestinals o microbiota. En malalties metabòliques i inflamatòries (com les mencionades prèviament), on hi ha una alteració de la microbiota intestinal, els nivells de producció d’aquest metabòlit es troben elevats, fet que està directament relacionat amb la inflamació característica en aquest tipus de pacients.
L’objectiu d’aquest projecte és, d’una banda, seguir aprofundint en l’estudi del succinat per explorar-hi biomarcadors que indiquin la progressió del fetge gras, i així poder oferir a cada pacient tractaments més eficaços i personalitzats; i de l’altra, cercar nous fàrmacs tant per a aquest trastorn com per a l’obesitat i per a la diabetis tipus 2.
Tots aquests projectes han rebut els ajuts Llavor, Producte i Innovadors, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya, per tal de donar un impuls en els seus processos de prototipatge i implementació.
Retem homenatge a totes les científiques de l’IISPV que posen tot el seu cor, ment i ànima en la recerca de les malalties per millorar així la salut de totes les persones. A continuació, les fotos de quan eren petites il·lustren la vocació que els va néixer ja a la infància.
Margarita Torrente Torné, investigadora del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental:
“Interessada en aprendre el ‘per què’ de tot”
Nancy Babio Sánchez, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana: Prevenció i Epigenètica:
“En una carrera investigadora les claus són la passió, la perseverança i la paciència, les 3 p”
Carmen Hernández Martínez, investigadora del Grup de Recerca en Nutrició i Salut Mental (NutriSaM):
“Una insaciable curiositat per la ment i pel comportament humà guien el meu camí”
Cèlia Rodríguez Borjabad, investigadora de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi (URLA):
“Sempre m’ha agradat fer un pas més enllà i saber el per què de les coses”
Maria José Figueras, investigadora del Grup de Recerca en Micologia i Microbiologia Ambiental:
“Treballant gratis per aprendre, lluitant per una plaça i gaudint amb passió de la feina”
Indira Paz, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana: Prevenció i Epigenética:
“Vaig iniciar la meva carrera professional com a nutricionista tractant malalties, ara investigo com prevenir-les”
Montserrat Guardiola Guionnet, investigadora de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi (URLA):
“No somiava en ser científica. Ara no m’imagino fent una altra feina”
Carolina Serena Perelló, investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBoDi):
“Molt curiosa des de petita i apassionada per la ciència”
Diandra Monfort Ferrè, investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBoDi):
“Interès i curiositat per la vida des de que era petita”
Elsa Maymó, investigadora del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET):
“La curiositat, la paciència i l’esforç m’han ajudat a ser on soc”
Ana Madeira, investigadora del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET):
“He sortit del meu poble lusità per complir el meu somni de ser científica”
Sonia Fernández-Veledo, responsable del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (@DiametT):
“El dia que vaig decidir ser científica va canviar la meva vida. Un passat ple d’amics, un futur prometedor gràcies a les noves generacions de dones“
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Universitat Rovira i Virgili participen en un estudi que compara el nivell de comprensió i preferència entre aquest logotip i el NutriInform Battery, que es proposa a Itàlia com a referent nutricional per als productes d’alimentació
Els etiquetatges nutricionals frontals que apareixen a la cara anterior dels envasos d’aliments han estat identificats per la OMS com a eines essencials de salut pública. El motiu és que ajuden als consumidors a fer compres més saludables i, a la vegada, animen els fabricants a reformular els aliments que produeixen. La Comissió Europea té la voluntat d’harmonitzar els diferents formats de logotips nutricionals que existeixen actualment a la UE, i en aquest sentit s’ha fet un estudi que compara el nivell de comprensió i preferència pel format adoptat oficialment per l’Estat espanyol i altres països, anomenat Nutri-Score, amb el sistema NutrInform Battery, proposat per Itàlia. Els resultats d’aquesta recerca, en la que ha participat un grup investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV)i del Centre Espanyol en Investigació Biomèdica en Fisiopatologia de l’Obesitat i de la Nutrició (CIBERObn), han posat de manifest que el logotip Nutri-Score és el preferit i el que millor comprenen els consumidors de l’Estat espanyol en comparació amb el sistema italià.
Des de la dècada dels 90, alguns països de la Unió Europea han aplicat diferents formats de logotips nutricionals, que inclouen nutrients específics o que resumeixen la qualitat nutricional global dels aliments. L’any 2017, França va adoptar el sistema Nutri-Score, un format resumit i interpretatiu que posteriorment va ser triat també per altres sis països europeus. Des de llavors, aquest sistema ha estat objecte d’una forta oposició per part d’alguns actors de sectors agrícoles i agroalimentaris, especialment en alguns països mediterranis. El novembre de 2020, Itàlia va proposar el seu propi logotip nutricional, anomenat NutrInform Battery, que es basa en un sistema d’informació per nutrients que s’identifica amb el logotip d’una pila que, com més carregada està, significa que més nutrients negatius conté l’aliment. “Aquest sistema s’oposa a formats com el Nutri-Score, i tant el govern italià com els grups de pressió de la indústria alimentària estan impulsant aquest sistema com a alternativa per al Nutri-Score a Europa”, afirmen els investigadors.
L’objectiu de l’estudi va ser analitzar el nivell de comprensió de la població de l’Estat espanyol respecte als formats Nutri-Score i NutrInform Battery, estudiant i comparant la seva percepció i preferència a través de la comprensió subjectiva i, sobretot, objectiva dels dos logotips nutricionals.
L’estudi experimental es va fer durant l’any 2021 i hi van participar 1.026 persones adultes, dels quals un 50% de dones, amb una mitjana d’edat de 46 anys, i un 38% tenien títol universitari. A través d’un qüestionari en línia, els participants van ser exposats, de forma aleatòria, als dos logotips. Per a les tasques de comprensió objectiva i subjectiva, es van utilitzar imatges de productes alimentaris reals per a tres categories d’aliments diferents: productes d’esmorzar, cereals i greixos afegits. Després d’avaluar la utilitat del logotip per distingir la qualitat nutricional dels aliments presentats -comprensió subjectiva-, els participants havien de seleccionar quins eren els tres productes que consideraven que tenien un perfil nutricional més favorable, col·locant en primera posició el que pensaven que era millor des d’un punt de vista nutricional (comprensió objectiva).
Finalment, la percepció global del format es va avaluar en funció d’altresdimensions principals: la facilitat d’ús, la capacitat d’informar, la confiança i l’apreciació global. També es van confrontar els participants als dos logotips de manera simultània i van haver de triar quin els semblava més fàcil i més ràpid a l’hora de discriminar la qualitat nutricional dels aliments. D’aquesta manera, es valorava la preferència comparativa.
Els resultats van mostrar que, en termes de comprensió objectiva -que els investigadors consideren la condició principal a l’hora de definir la qualitat d’un logotip nutricional-, el Nutri-Score es va associar significativament amb un augment de la capacitat dels consumidors per identificar aliments més saludables en totes les categories d’aliments estudiats en comparació amb NutrInform. Pel que fa a les dimensions de preferència, l’estudi indica que els participants van considerar Nutri-Score més útil a l’hora de discriminar la qualitat nutricional dels productes d’esmorzar i els cereals d’esmorzar en comparació amb NutrInform, i també va ser percebut com el més fàcil d’utilitzar i com el més apreciat.
“Els resultats aporten noves proves sobre el millor rendiment de Nutri-Score en comparació amb NutrInform Battery, tant en els aspectes de percepció/preferència com en la comprensió objectiva”, apunta l’equip investigador. Els resultats -afirmen- estan en coherència amb els que es van observar en un estudi anterior realitzat en una població de consumidors italians i coincideixen amb les conclusions de l’informe del Joint Research Center de la CE, publicat el 2022. Aquest document conclou sobre la superioritat dels etiquetatges de colors interpretatius, tipus Nutri-Score, respecte a sistemes monocromàtics informatius, com el NutriInform.
La recerca ha estat impulsada per un equip investigador en epidemiologia Nutricional de diferents institucions franceses entre les quals hi ha la Universitat Sorbonne (París) i la Universitat París-Saclay, juntament amb Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio i la dietista-nutricionista Nadine Khoury, tots investigadors de la URV, l’IISPV i del CIBERObn.
Referència: Comparative understanding and preference of Nutri-Score and NutrInform Battery in a sample of Spanish consumers. Autores: Morgane Fialon, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó, Pilar Galan, Emmanuelle Kesse-Guyot, Mathilde Touvier, Mélanie Deschasaux-Tanguy, Barthélémy Sarda, Serge Hercberg, Nadine Khoury, Lydiane Nabec, Chantal Julia, European Journal of Public Health, 2023. https://doi.org/10.1093/eurpub/ckad002