Un projecte de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en consorci amb investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), està entre els subvencionats per La Fundació ”la Caixa” en el marc de la convocatòria CaixaResearch Consolidate. Es tracta d’un programa que dona suport a projectes d’innovació biomèdica perquè puguin fer el pas d’anar del laboratori al mercat i a la societat, perquè es creïn noves empreses i/o solucions basades en la recerca i per millorar d’aquesta manera la salut i la qualitat de vida de les persones.
Els projectes seleccionats rebran un ajut econòmic de 300.000 euros cadascun per al desenvolupament de la seva proposta, els dos anys vinents.
El projecte de la URV i de l’IISPV que rebrà aquest finançament porta per títol «Nous dispositius mèdics que millorin el monitoratge de senyals elèctrics cerebrals en nounats i adults».
Elèctrodes per als nounats
El part i les primeres hores de vida del nounat són un període considerat de risc. Néixer de manera prematura, tenir un dèficit en l’aportació sanguínia durant el naixement o adquirir una infecció poden ocasionar lesions cerebrals al nounat que, alhora, es poden traduir en diferents graus de discapacitat. Per això, detectar-les de forma precoç és essencial per aplicar teràpies apropiades i intentar minimitzar-ne els efectes nocius.
La tècnica que s’utilitza més sovint per estudiar la funció cerebral en els nounats ingressats a la Unitat de Cures Intensives Neonatal (UCIN) és l’electroencefalografia d’amplitud integrada (aEEG), que consisteix en amplificar i registrar l’activitat elèctrica de les neurones del cervell. L’aEEG serveix per detectar l’aparició de danys cerebrals, com ara l’encefalopatia per hipòxia o l’epilèpsia. Tanmateix, els dispositius de registre que s’utilitzen per captar el senyal elèctric cerebral, els elèctrodes, no estan dissenyats de forma específica per a nadons. S’acostumen a utilitzar elèctrodes per a adults, que no són tan adequats per als caps petits i sensibles dels nounats. A més, els registres acostumen a ser de llarga durada, de dies a setmanes, ja que és necessari monitorar la funció cerebral del nadó durant la seva estada a la UCIN, i els elèctrodes no mantenen una adherència adequada al cap del nounat. La falta d’adherència provoca l’aparició d’artefactes en el registre aEEG que poden dificultar o impedir la interpretació correcta del senyal aEEG obtinguda per part del neonatòleg i que poden comportar un tractament subòptim o fins i tot erroni del nounat.
Els investigadors d’aquest projecte han dissenyat un nou elèctrode específic per a nounats anomenat aCUP-E. Es tracta d’un elèctrode avançat i optimitzat que permet el monitoratge continu de la funció cerebral dels nounats durant llargs període de temps -fins a 3-4 setmanes- a les UCI neonatals gràcies al recanvi de gel electroconductor. Està adaptat a les característiques cefàliques dels nadons, és flexible i transparent, de manera que permet un registre millor de l’activitat cerebral, per la qual cosa facilita el diagnòstic primerenc de lesions i facilita el monitoratge dels bebès. Aquest elèctrode ja s’està provant en un assaig clínic. A més, han desenvolupat un sistema avançat que permet col·locar aquests elèctrodes en punts anatòmics concrets i específics, individualitzats per a cada pacient. El sistema, anomenat EPlacement, elimina els errors potencials que es poden produir durant la col·locació dels elèctrodes al cap en la pràctica clínica.
Aquest sistema avançat de localització de punts cranials es pot aplicar tant en pacients pediàtrics com en adults, i també podria ser útil per a altres proves de diagnòstic o tractament electrofisiològic que requereixin una col·locació específica d’elèctrodes en la superfície cranial, com ara el monitoratge neurofisiològic intraoperatori o l’estimulació cerebral no invasiva.
A més, els investigadors rebran suport personalitzat en mentoria i disposaran d’activitats de suport com ara l’assessorament d’experts en la definició dels seus plans de desenvolupament i comercialització.
L’investigador principal d’aquest projecte és Albert Fabregat (Universitat Rovira i Virgili). Aquesta iniciativa es du a terme en consorci amb Vicenç Pascual Rubio, coordinador del Servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). També, han col·laborat en el projecte la Rosa Pàmies, investigadora de la UPC en enginyeria mecànica; l’Agnès Rigo com a enginyera biomèdica; el Jordi Júlvez, investigador del grup NeuroÈpia de l’IISPV; la Vanesa Rius, Montse Roselló i Jetzabel Riba com a infermeres del servei de Neurofisiologia Clínica; i les neonatòlogues Susana Larrosa i Julia Royo de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Facebook 
Mail 
WhatsApp