Aquest trastorn, que pateixen persones amb diabetis de tipus 2, és la primera causa de baixa visió al món occidental i és una de les causes de ceguesa al tercer món
L’objectiu és implementar la teleoftalmologia perquè aquests pacients no s’hagin de desplaçar als hospitals per fer-se la revisió del fons de l’ull i puguin fer-se-la als seus CAP
Un estudi sobre la prevalença i la incidència de la retinopatia diabètica a Espanya publicat per investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Sant Joan de Reus, entre d’altres, ha permès conèixer l’abast d’aquest trastorn alhora que reforça l’eficiència de la detecció.
La retinopatia diabètica és una afecció ocular que poden desenvolupar els pacients amb diabetis de tipus 2 i que constitueix la primera causa de baixa visió al món occidental entre la població d’entre els 50 als 70 anys. Al tercer món (on les infeccions són més importants) és una de les causes de ceguesa. Un tractament a temps és clau per evitar l’avenç de l’afecció, i més tenint en compte que “es tracta d’una malaltia silent i asimptomàtica, amb la qual cosa, quan el pacient acut a l’especialista moltes vegades ja és massa tard”, explica Pere Romero, que a l’IISPV es responsabilitza del Grup de Recerca en Oftalmologia (també es fa càrrec d’aquest servei a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a la URV és professor titular en aquesta disciplina).
“Els pacients que pateixen de baixa visió tenen moltes dificultats per conduir de nit, per exemple; en alguns casos fins i tot els retiren el carnet, i hi ha certes feines que no poden fer”, explica Pere Romero.
El cribratge del fons de l’ull, des dels mateixos CAP
El responsable del Grup de Recerca en Oftalmologia de l’IISPV, juntament amb experts i expertes en aquest camp a tot Espanya, han dut a terme un estudi epidemiològic d’aquest trastorn tot recollint les dades publicades des del 2001 i fins al 2019 a nivell nacional. Aquest ha estat el punt de partida per conèixer l’abast del trastorn entre la població del país, la qual cosa permetrà aplicar mesures d’intervenció més eficients adreçades a les persones amb diabetis.
Una dada interesant d’aquest estudi és que ha evidenciat que els índexs de l’afectació d’aquest trastorn a Espanya han disminuït notablement els últims anys: fins al 2008, aquest percentatge era del 28%, mentre que un any després, el 2009, la corba va començar a baixar fins a situar-se al 15%. “Hem de tenir en compte que aquesta baixada es deu sobre tot a que els darrers anys la diabetis es diagnostica més, fet que s’ha traduït en un increment del nombre de casos, i no a una millora efectiva del control de la retinopatia diabètica”, explica Pere Romero.
És molt important fer controls als malalts diabètics per detectar aquesta afectació ocular en les seves fases inicials, sobre tot prestant especial atenció als índexs de glicèmia i a la tensió arterial ja que aquests aspectes són clau per revertir les lesions oculars a temps.
Aquest estudi, publicat recentment, ha permès assentar les bases d’un projecte que s’està gestant i que marcarà un abans i un després en l’abordatge d’aquest trastorn al sistema sanitari espanyol. En aquest sentit, l’estudi impulsarà la teleoftalmologia a totes les comunitats autònomes d’Espanya. Si bé aquest sistema ja està instaurat en moltes d’elles, el seu abast encara no és uniforme, amb la qual cosa, actualment, no arriba a tots i totes les pacients diabètiques. L’impuls comptarà amb la col·laboració imprescindible dels metges i metgesses dels centres d’atenció primària, que actualment ja realitzen la lectura de les fotografies de fons d’ull i detecten els pacients que pateixen retinopatia diabètica.
Facebook 
Mail 
WhatsApp