Saragossa, dimecres 22 de gener de 2025. Com més gran és l’adherència a la dieta mediterrània dels alumnes de preescolar, més saludable és el seu perfil cardiometabòlic. Aquesta és una de les conclusions que s’han obtingut amb el qüestionari MED4CHILD, una nova eina que permet identificar patrons alimentaris i la relació amb la salut en etapes primerenques de la vida. Aquest projecte ha estat dissenyat i desenvolupat per un equip d’investigadors de la Universitat de Saragossa, l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Institut de Recerca Sanitària Aragó (IIS Aragó), la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i 5 centres més d’Espanya que formen part de la Xarxa CIBERobn de l’Institut de Salut Carlos III.
“El qüestionari MED4CHILD és una eina d’utilització senzilla, ràpida i econòmica que permetrà avaluar i fomentar la dieta mediterrània en nens i nenes preescolars, per la qual cosa la seva utilització implicarà beneficis importants per a la salut d’aquesta població”, destaquen els investigadors.
L’estudi, publicat recentment a la prestigiosa revista científica European Journal of Pediatrics, es va dur a terme amb una mostra de 858 nens/es de les cohorts CORALS i MELIPOP. Els resultats mostren que els nens i nenes amb més puntuació en aquest qüestionari consumien més aliments característics de la dieta mediterrània, com fruites, verdures, peix i fruita seca, i presentaven un perfil cardiometabòlic més saludable, incloent-hi menor circumferència de cintura i nivells més baixos de triglicèrids i insulina a la sang.
Aquesta nova avaluació es diferencia de les eines anteriors en incloure porcions recomanades adaptades a la població infantil, oferint una avaluació més precisa de l’adherència a la dieta mediterrània seguint els nous estils de vida i ritmes de la societat actual. Aquest avenç té el potencial d’optimitzar la monitorització d’hàbits alimentaris a la infància i contribuir a millorar les intervencions de salut pública orientades a prevenir malalties relacionades amb l’alimentació.
El qüestionari està disponible per al seu ús en entorns clínics i de recerca, i s’espera que serveixi de base per a estudis futurs en relació amb la dieta mediterrània i la seva relació amb el desenvolupament o maneig de malalties relacionades amb la nutrició i el metabolisme en la infància.
El projecte ha estat col·liderat per Alicia Larruy-García, la Dra. Pilar De Miguel-Etayo i el professor Luis Moreno, pertanyents al grup GENUD de la Universitat de Saragossa i de l’IIS Aragó, juntament amb la Dra. Nancy Babio i el professor Jordi Salas-Salvadó de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgil i la Universitat Rovira i Virgili, tots investigadors del CIBERobn.
Reus, 22 de gener de 2025. La província de Tarragona farà un pas endavant en la realització d’assajos clínics de fàrmacs punters gràcies a la construcció, enguany, d’una Unitat d’Investigació Clínica (UIC). Aquest equipament, que ocuparà un espai de 500 m2, ha comptat amb un ajut de 4.312.240 euros atorgat per l’Institut de Salut Carlos III (Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades) i estarà ubicat a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquesta nova UIC l’ha impulsat l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) conjuntament amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, i ha comptat amb la col·laboració de totes les institucions sanitàries del territori, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i d’organismes locals com l’Ajuntament de Reus.
És en un assaig clínic quan un medicament es comença a administrar a un pacient, per poder ser comercialitzat amb totes les garanties. Passa per 4 processos abans no surt al mercat: des de la fase 1, que és la més experimental (en la qual un pacient que participa en aquest assaig és tractat per primera vegada amb aquest fàrmac) fins a les fases 2, 3 i 4, que són més avançades i en les quals es miren aspectes com l’efectivitat o la idoneïtat de la dosi, per acabar, finalment, autoritzant-ne la seva distribució i aplicació clínica.
Actualment, els assajos clínics en la fase 1 només es porten a terme en centres de recerca vinculats a grans estructures hospitalàries, ubicades majoritàriament a l’àrea de Barcelona. La creació d’aquesta UIC farà possible que aquest tipus d’estudis també es puguin fer al nostre territori: “Ja veníem fent estudis en les fases 2, 3 i 4, però, a partir d’ara, aquesta UIC ens dotarà de més infraestructura i recursos per dur a terme assaigs clínics en la fase 1. L’ampliació dels recursos (tant humans com els destinats a l’espai) ajudarà els professionals sanitaris a atraure més assajos de les altres fases; ens permetrà fer un assaig en totes les seves etapes, en definitiva, des de la més inicial fins a l’última, i afavorirà que la població del nostre territori tingui accés a teràpies que només es duen a terme en el marc d’un estudi controlat, apropant-los a fàrmacs més experimentals i innovadors”, explica el Dr. Joan Vendrell, director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). I afegeix: “Això serà especialment rellevant per als pacients oncològics, ja que permetrà apropar teràpies fins ara limitades exclusivament a entorns d’assajos controlats. Aquesta iniciativa representa un pas endavant per reduir la bretxa actual en l’accés a aquest tipus d’estudis millorant així les oportunitats de tractament per a aquests pacients”.
El director de l’IISPV, el Dr. Joan Vendrell, explica que “amb una població superior als 800.000 habitants, el nostre territori disposa d’un potencial que supera el d’altres regions amb centres d’investigació concentrats en grans entorns hospitalaris. Malgrat aquesta realitat, la distribució actual dels assajos clínics fa que l’accés a aquests assajos/estudis sigui encara insuficient per a la nostra població. La creació de la unitat no només pot ajudar a revertir aquesta situació, sinó que també permetrà apropar els recursos de recerca a professionals i pacients, millorant l’accés a teràpies innovadores”.
Per la seva part, el Dr. Anton Benet, gerent de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, ha ressaltat “el factor d’atracció i retenció del talent” que significarà tenir aquest dispositiu a l’hospital. “La Unitat d’Investigació Clínica reforçarà el nostre caràcter universitari, de recerca i innovació, i aportarà valor a la societat i als professionals en la generació de coneixement”, afegeix.
Des de la Universitat Rovira i Virgili es valora molt positivament la posada en marxa d’aquesta unitat, que “ens permet impulsar la interconnexió científica amb l’IISPV i fomentar la col·laboració institucional amb les entitats del territori per abordar un repte social tan important com és la salut, un dels àmbits de recerca prioritaris del Pla Estratègic de Recerca i Innovació que acabem d’aprovar”, explica Marina Galià, vicerectora de Recerca de la URV. “Disposar d’espais moderns i ben equipats, amb la infraestructura adequada i el personal necessari ens ha de permetre consolidar nous àmbits prioritaris d’investigació i desenvolupar projectes de recerca, innovació i transferència que tinguin un elevat impacte social al territori”, subratlla.
Per la seva banda, Enrique Martín, regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, declara: “l’ajuntament i l’institut fa temps que col·laborem per poder consolidar una posició puntera de la ciutat pel que fa a la investigació en salut, i que aquesta reverteixi directament directa o indirectament en una millora dels serveis a la ciutadania. La presència d’infraestructures de recerca per l’avenç en el tractament de les malalties és important per aquest territori i, encara més, m’agradaria remarcar que ens ajuda a garantir l’equitat d’accés a la població a assajos i estudis”.
Aquesta nova UIC està previst que entri en funcionament a finals del 2026. També acollirà un aparell de ressonància magnètica nuclear 3 Teslas, d’alta resolució, per estudiar amb detall diferents parts del cos així com aspectes del funcionament d’òrgans que requereixen una tecnologia especial, fora de l’ús assistencial rutinari d’aquests aparells.
La UIC comptarà amb la complicitat del sistema de salut públic a l’atenció primària (CAPs) apropant els estudis als pacients a través del seu metge o metgessa de família. Això serà possible gràcies a una interconnexió en temps real entre les consultes i la UIC a través d’un desplegament informàtic que vinculi l’activitat assistencial rutinària amb els assajos que estan actius dins el territori.
Sobre l’IISPV
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus, de l’Institut Pere Mata de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili. Des de la seva creació el 2005, l’institut treballa per garantir que la recerca biomèdica es tradueixi en una pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la salut de la població. Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que integra 6 grups de recerca.
La neurocirurgiana de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, la Dra. Ruth Lau, rep una beca de 6.000 €, al Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Neurocirurgia (SENEC), per dur a terme un projecte d’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en tumors cerebrals primaris, que són aquells que neixen del cervell directament, amb una incidència d’entre 0,59 i 5,73 casos per cada 100.000 persones.
L’objectiu és crear un programa informàtic d’IA amb el qual les cirurgies siguin més precises i no es danyin altres estructures del cervell. Per aconseguir-ho, la Dra. Lau explica que “s’han de recollir dades, que seran vídeos de cirurgies reals, per a què l’IA sigui capaç d’extraure les diferents estructures anatòmiques. Es necessiten aproximadament uns 100 vídeos per crear un model inicial del programa.” Aquests casos reals es recolliran amb la col·laboració del cap de la unitat estesa que engloba l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Joan XXIII, Dr. Gabarrós, i d’investigadors de Canadà, del Toronto Western Hospital i del Kelowna General Hospital. L’empresa americana que participarà en la creació del programa d’IA és Surgical Data Sciences Collective.
Cada any, a Espanya, es diagnostiquen uns 5.000 casos nous de tumors cerebrals. Aquests tenen un alt impacte en la qualitat de vida de les persones que els pateixen i suposen un 2 % de tots els càncers diagnosticats en adults i el 15 % dels diagnosticats en nens. Els tumors cerebrals en nens són el segon tipus de càncer més freqüent després de la leucèmia.
Estem d’enhorabona! L’Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Ciencia e Innovación) ens ha concedit prop d’1 milió d’euros per dur a terme diferents projectes d’investigació i innovació, a través dels ajuts de la convocatòria Acción Estratégica en Salud 2024 (AES), que engloba els Proyectos de I+D+i en Salud i els Proyectos de Desarrollo Tecnológico en Salud (DTS).
Aquests ajuts ens permetran seguir avançant en la investigació de malalties relacionades amb alguna de les nostres 4 grans àrees de recerca (el metabolisme i la nutrició; l’oncologia i la salut mental i les neurociències) i innovar i transferir els avenços assolits a la societat.
• És el resultat d’un estudi (anomenat Bipogent) liderat per l’IISPV i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, en el que han participat pacients amb aquest trastorn i persones sense cap malaltia mental, de centres de salut de tot Catalunya
Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) amb professionals de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), entre d’altres, ha permès identificar una alteració epigenètica (al gen DDR1) que es produeix quan a la infància o a l’adolescència s’experimenten condicions adverses (com ara abusos físics, maltractament emocional o negligència en les cures bàsiques) i la persona se sent sotmesa constantment a un estat d’estrès. Si bé aquestes alteracions epigenètiques (modificacions químiques de la cadena del nostre ADN) són inherents a la transformació que el nostre organisme pateix al llarg de la vida, es donen amb més freqüència quan es viuen situacions com les descrites prèviament.
Estudis com aquests són cabdals ja que prèviament ja s’havia constatat que un dels desencadenants de malalties mentals com el trastorn bipolar és el desgast que implica travessar vivències d’aquest tipus. La identificació d’aquesta alteració epigenètica se suma a troballes similars fetes per investigadors d’arreu del món, que poden representar un punt d’inflexió per a entendre els desencadenants de la malaltia i l’abordatge que se’n fa.
L’avenç assolit amb aquest estudi rau en el fet que pot contribuir a que en un futur (si els resultats s’acaben contrastant amb altres investigacions i mostres més diverses), gràcies a un senzill anàlisi de sang al pacient amb trastorn bipolar, es pugui determinar la gravetat d’aquesta alteració (analitzant el gen DDR1) i que, per tant, els tractaments puguin ser millorats considerablement, essent més personalitzats i efectius.
Aquest estudi (conegut com a Bipogent) l’ha fet possible un equip d’investigadors i investigadores de l’IISPV i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (formen part de la xarxa CERCA de centres de recerca de Catalunya) liderat per la Dra. Elisabet Vilella (és responsable del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria, conegut com a
GAP, per les seves sigles) amb la col·laboració de dos grups de recerca del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM): el grup liderat per la Dra. Edith Pomarol-Clotet (FIDMAG-Hermanas Hospitalarias) i un altre liderat pel Dr. Eduard Vieta (Hospital Clínic de Barcelona). Per dur-la a terme s’ha comptat amb la participació de 128 persones adultes amb diagnòstic de trastorn bipolar i 141 persones sense cap malaltia mental. Se’ls va fer un seguiment amb avaluacions clíniques i psicològiques i amb l’anàlisi de mostres de sang: “Sense la bona predisposició i la generositat d’aquests participants, l’estudi no hagués estat possible”, afirma la Dra. Vilella.
Què és el gen DDR1 i la seva relació amb el trastorn bipolar
El DDR1 és un gen que exerceix la seva funció en una de les cèl·lules més importants del cervell: els oligodendrocits. Són les cèl·lules encarregades de recobrir les neurones amb mielina, una capa composta de lípids que ajuda a que la informació es transmeti de manera més ràpida i eficaç.
Els gens, un paper clau en el trastorn bipolar
Estudis previs han demostrat que en el 60-85% dels casos, l’aparició d’aquest trastorn (que s’estima que el pateix un 2% de la població) es deu a factors genètics, fet que el converteix en una malaltia amb un elevat risc de ser heretada. Amb tot, també hi tenen un pes important altres variables, com les relacionades amb el medi ambient.
Els resultats d’aquest estudi han estat publicats a la revista Molecular Psychiatry, una de les més prestigioses en el camp de la psiquiatria.
Referència bibliogràfica: Garcia-Ruiz, B., Jiménez, E., Aranda, S. et al. Associations of altered leukocyte DDR1 promoter methylation and childhood trauma with bipolar disorder and suicidal behavior in euthymic patients. Mol Psychiatry (2024). https://doi.org/10.1038/s41380-024-02522-8
La responsable de recerca de l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata
i sotsdirectora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV),
Elisabet Vilella, és una de les signants de la carta publicada a la prestigiosa
revista World Psychiatry, de la Societat Americana de Psiquiatria, en
la qual el Comitè de Formació de la Societat Internacional de Psiquiatria
Genètica reclama més formació en genètica per als professionals de la salut
mental.
En la carta a l’editor es defensa que els professionals de la salut mental
haurien de rebre més formació en genètica per a poder incorporar aquesta
disciplina en el diagnòstic i tractament dels pacients que atenen, ja que
milloraria l’atenció a les persones afectades amb una malaltia mental.
L’escrit repassa breument les dades actuals amb relació a la utilitat del
diagnòstic genètic en el grup que coneixem com a trastorns del
neurodesenvolupament, que inclou l’autisme o l’esquizofrènia, entre d’altres.
En aquest grup s’estima que un 30-40% dels pacients es poden beneficiar d’un
diagnòstic genètic.
La carta també comenta les dades que evidencien que per a alguns tractaments
farmacològics, sobretot amb antidepressius, els tests farmacogènetics poden
ajudar a trobar el millor fàrmac, amb menys efectes secundaris per a un pacient
determinat, ja que la genètica de cada individu afecta la seva resposta davant
d’un medicament.
“Per a poder aplicar a la pràctica clínica aquest coneixement que la
ciència ja ha acumulat, i que dia rere dia va aportant, cal que els
professionals estiguin ben preparats”, ha explicat la doctora Vilella amb
relació a la carta de la qual és signant, publicada amb el títol “Genetics
for mental health clinicians: a call for a globally accessible and equitable
psychiatric genetics education”.
Avui ha tingut lloc al Centre de Formació i Innovació Boca de la Mina de Reus la jornada “La Recerca en salut. Del laboratori al mercat”. Aquesta iniciativa ha tingut com a objectiu crear sinèrgies entre investigadors i investigadores, empresaris i inversors perquè la recerca liderada des de la Catalunya Sud pugui materialitzar-se en dispositius mèdics o qualsevol altra iniciativa que ajudi a millorar la salut de les persones. La jornada ha estat promoguda conjuntament entre l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Diputació de Tarragona (DIPTA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Iniciatives com aquestes representen una oportunitat única perquè els prototipus i proves pilot puguin materialitzar-se en el mercat.
S’hi han impartit diferents xerrades i s’han presentat els següents projectes de recerca en salut liderats per investigadors de l’IISPV-CERCA-URV:
aCUP-E: sensors per a la lectura d’activitat cerebral per a nounats, a càrrec de l’emprenedor Ismael Ávila.
SKIMO: plataforma integral de descobriment, validació i síntesi de cosmètics a partir d’ingredients naturals, a càrrec de l’investigador principal Miquel Mulero.
SUCCIPRO, SL: teràpia biològica orientada a reduir el succionat per la malaltia de Crohn, a càrrec de la investigadora Isabel Huber (CEO), del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV-CERCA.
DATOMA: plataforma d’anàlisi de dades metabolòmiques per la trobada de marcadors diagnòstics i teràpia personalitzada, a càrrec de l’investigador principal Óscar Yanes, del Grup de Recerca MIL@B de l’IISPV-CERCA.
EMAI: Solució no invasiva d’autoservei de diagnòstic i prevenció de malalties respiratòries basada en la intel·ligència artificial, a càrrec de l’investigador principal Youcef Azeli, del Grup de Recerca en Urgències i Emergències (GRUEM) de l’IISPV-CERCA.
ATMOS: Wearable de mesura de la contaminació i qualitat del aire per a la prevenció de malalties respiratòries, a càrrec de Noelia Ramírez, investigadora principal de la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà (PEDINUR) de l’IISPV-CERCA.
El director de l’IISPV, Joan Vendrell, ha assegurat que “jornades com aquestes són molt importants perquè la recerca passi del laboratori al mercat i així puguem donar un valor afegit clau al teixit productiu del nostre país”.
Al final de la jornada s’ha preparat una trobada networking, en la qual els assistents han pogut disposar dels pòsters de les ponències dels investigadors i investigadores, i han tingut l’oportunitat de parlar més extensament els uns amb els altres.
Durant 3 dies, els i les investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han compartit els projectes que lideren i els reptes assolits
Aquesta setmana hem celebrat a Arnes el nostre retreat! Els i les investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Vrigili (IISPV) han compartit durant 3 dies els projectes i estudis que lideren i els reptes assolits en els diferents camps de recerca en els quals excel·lim: el de malalties metabòliques i nutrició; el d’infecció, immunitat i medi ambient; el d’oncologia i el de neurociències i salut mental.
En el retreat, que s’ha dut a terme a l’hotel Vilar Rural d’Arnes del 7 al 9 de novembre, els i les investigadores dels més de 40 grups de recerca que formen part de l’IISPV han presentat els seus projectes i han participat en diferents activitats amb l’objectiu de crear sinèrgies i explorar futures col·laboracions interdisciplinars. I és que treballar plegats diferents perfils professionals i de diferents camps d’estudi és essencial per a la recerca en l’àmbit de la salut. Per cercar noves vies terapèutiques per a la prevenció i el tractament de les malalties és cabdal la implicació d’investigadors i investigadores de diferents camps, la implementació de tecnologies molt variades i la utilització de metodologies pròpies de disciplines diverses. Per això, iniciatives com la d’aquest retreat són essencials per posar en comú idees, projectes i maneres molt diferents d’aproximar-se a la ciència en l’àrea de la salut.
Una de les activitats destacades d’aquest retreat és la de team builging celebrada el dimecres a la tarda: ha estat una oportunitat única per descobrir les habilitats i característiques personals, i poder així treballar en equip de forma més conscient i eficaç. La foto d’a continuació ho il·lustra.
Gràcies a tots els investigadors i investigadores per fer-ho possible i fins a la propera!
Els fons (cada persona participant s’hi inscriurà amb una aportació de 3 euros, com a mínim) es destinaran a projectes en aquest camp que lidera el Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV-CERCA
Un any més, els ajuntaments de Perafort i els Garidells tornen a organitzar (el diumenge 19 de novembre a les 10h) la caminada solidària entre aquestes dues poblacions per recaptar fons per investigar la diabetis a través de projectes i estudis que duem a terme des del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV-CERCA, liderat per la Dra. Sonia Fernández-Veledo i pel Dr. Joan Vendrell (director de l’institut).
Aquesta iniciativa, que porta per títol “Fem un pas contra la diabetis”, engany arriba a la seva vuitena edició. L’objectiu és fer una crida a totes les persones i famílies perquè hi participin i així puguin contribuir a promoure la recerca en aquest camp que ajudarà a trobar la cura i prevenir la malaltia. La salut de les persones que la pateixen pot millorar gràcies a accions ciutadanes com aquestes.
Inscriu-t’hi en qualsevol moment tot clicant a aquest enllaç o el mateix diumenge 19 de novembre a partir de les 08:30h, a l’escola bressol de Perafort (aquest és el punt de sortida de la caminada, a les 10h).
Pots contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis a través de la recerca que liderem a l’IISPV en aquest camp tot aportant 3 euros amb la teva inscripció (aquesta és la quantitat mínima, però pots donar els diners que consideris).
Són resultats d’un estudi de l’IISPV i de la URV després d’analitzar com van afectar les restriccions de la pandèmia a persones amb síndrome metabòlica que participaven al projecte PREDIMED-Plus
Durant la pandèmia del COVID-19 els trastorns depressius van augmentar més del 27% a nivell mundial. Factors com les restriccions de mobilitat i contacte social o el risc de contagi van fer que es disparessin aquests problemes, amb una preocupació especial sobre la població més vulnerable, com les persones adultes en edat avançada, de 55 a 80 anys. Ara, un estudi liderat pel grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que aquest grup de persones van manifestar menys símptomes depressius durant el confinament.
Davant la controvèrsia de resultats d’estudis anteriors, que no arribaven a una conclusió clara sobre l’impacte del tancament de les restriccions per la pandèmia en l’augment de símptomes depressius, l’equip investigador va decidir explorar com això havia incidit en la població de persones adultes grans que participaven en el projecte Predimed-Plus. Per fer-ho, van dissenyar un qüestionari amb el que s’obtenia una puntuació que va permetre mesurar el grau de confinament que va passar cada individu (a més puntuació, més sever). Aquí s’hi van incloure aspectes que es van considerar determinants com l’ambient físic (dimensions i condicions de l’habitatge, freqüència en la que sortien de casa durant el confinament) i de contacte social (nombre de persones que vivien a la mateixa casa i situació laboral durant el confinament).
D’altra banda, la simptomatologia depressiva es va valorar utilitzant un altre qüestionari que els participants van completar abans, durant i després del confinament, i que donava valors més alts a més manifestacions depressives.
“A l’inici de l’estudi partíem de la hipòtesi que les persones que van experimentar un confinament i restriccions socials més severs presentarien més nivells de depressió en comparació amb qui va passar per un confinament més lleuger”, explica Indira Paz, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de l’IISPV i de la URV, que ha participat a l’estudi. Els resultats, però, van ser diferents als esperats. “En comparar les puntuacions de la simptomatologia abans i durant el confinament, aquestes disminuïen i recuperaven als seus nivells un cop passat el període de tancament. A més, el grau de confinament no va semblar influir en la simptomatologia depressiva”, afegeix la investigadora.
Aquesta disminució de símptomes depressius s’explica, a través de diferents factors. D’una banda, les persones d’edat avançada podrien haver-se vist menys afectades per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia que aquelles més joves. A més, apunten, les persones de 55 a 80 anys que ja tenien un diagnòstic de depressió abans de la pandèmia van demostrar ser més resistents als efectes adversos de la salut mental del COVID “perquè comptaven amb coneixements previs sobre estratègies de gestió emocional i connexió social”, explica Paz-Graniel.
A banda, l’equip investigador indica que aquelles persones amb símptomes depressius i més risc de complicacions per COVID-19 podrien haver trobat un alleugeriment en les restriccions de mobilitat i interaccions socials. Durant el confinament, les persones que van participar a l’estudi van ser contactades constantment pel personal investigador per rebre recomanacions sobre un estil de vida saludable, com patrons d’alimentació adients i indicacions de practicar activitat física a casa. Segons els investigadors, això podria haver tingut un paper important en la prevenció de la depressió. En aquest sentit, s’ha proposat que l’augment en la freqüència i qualitat de les relacions socials -incloses les interaccions remotes- que van tenir lloc durant el confinament podria haver evitat l’inici de la depressió.
Aquest estudi, que s’ha publicat a la revista Depression and Anxiety l’ha portat a terme un equip investigador del grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’IISPV i de la URV i ha estat encapçalat per la investigadora postdoctotral de l’IISPV i de la URV Indira Paz-Graniel, la investigadora de l’IISPV i professora agregada de la URV Nancy Babio i Jordi-Salas Salvadó, investigador de l’IISPV, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tots tres són membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
Paz-Graniel I, Babio N, Nishi SK., et al. “How Did the COVID-19 Lockdown Pandemic Affect the Depression Symptomatology in Mediterranean Older Adults with Metabolic Syndrome?”, Depression and Anxiety, vol. 2023, Article ID 6765950, 9 pages, 2023. https://doi.org/10.1155/2023/6765950
