Més hores de son, una dieta saludable i llaços forts dels pares amb d’altres famílies o amics milloren el comportament dels nens i les nenes

L’exposició de la mare gestant al fum del tabac i a la contaminació del trànsit rodat poden influir en el desenvolupament de la conducta en la primera infantesa. Així ho conclou un estudi publicat recentment a Environmental International i liderat per un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsar per la Fundació “la Caixa”. Es tracta del primer estudi que investiga l’impacte que l’exposoma  -és a dir, el conjunt d’exposicions ambientals (químiques i no químiques)- durant l’etapa prenatal i postnatal pot tenir en el comportament infantil. Fins al moment aquestes exposicions ambientals s’havien estudiat de forma separada i no múltiple.

La infantesa és una etapa crítica per a la salut mental i el benestar de les persones, ja que és quan s’accelera el desenvolupament del cervell. Encara no es coneixen bé les causes dels problemes de conducta, però sí se sap que el limitat component genètic implicat en aquests trastorns interactua amb múltiples exposicions socials i físiques que resulten especialment sensibles en els períodes prenatal i de la infantesa.

L’estudi s’emmarca en el gran projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX), del qual es van utilitzar dades. La investigació es va basar en sis cohorts de naixements longitudinals de sis països europeus. Es va seguir 1.287 nens i nenes d’entre 6 i 11 anys per caracteritzar-ne les exposicions i avaluar els possibles problemes de conducta que presentessin. Es van mesurar 88 factors ambientals prenatals i 123 factors ambientals de nens i nenes en edat escolar, que incloïen les exposicions a l’aire lliure, d’interior, químiques, d’estil de vida i socials.

El fum de tabac matern i el trànsit rodat

Durant l’embaràs, el tabaquisme i el trànsit van ser els factors que van mostrar associacions més fortes amb els problemes de conducta.
“Vam trobar que l’exposició materna al fum del tabac durant l’embaràs va ser l’exposició prenatal més important relacionada amb els problemes emocionals i de comportament en els infants”, explica Léa Maitre, primera autora de l’estudi i investigadora postdoctoral d’ISGlobal. Cal recordar que aquesta exposició materna al tabaquisme “està estretament relacionada amb d’altres coexposicions, com ara els símptomes de psicopatologia dels pares, els factors socioeconòmics, els hàbits de fumar del pare i l’entorn de la llar (qualitat d’afecció, suport i estimulació als quals està exposat un nen o una nena a casa), la qual cosa pot explicar una gran part de l’efecte del tabaquisme matern durant l’embaràs en el comportament de l’infant”.

L’estudi també va trobar que l’augment de la densitat del trànsit de vehicles residencials a la carretera més propera durant l’embaràs es va associar amb puntuacions més altes de problemes d’externalització (síndromes conductuals agressives i d’infracció de normes) i TDAH. L’explicació biològica és plausible, tot i que els mecanismes exactes pels quals això passa encara no es coneixen bé.

L’exposició postnatal al tabac i la densitat del trànsit d’automòbils no es va associa tan fortament amb el comportament dels nens i les nenes com durant l’embaràs, la qual cosa pot indicar que el període de l’embaràs és més sensible als efectes nocius d’aquestes exposicions. Això passaria en part pel ràpid desenvolupament del sistema nerviós en aquesta etapa, però també perquè l’exposició té lloc a l’úter, entre d’altres hipòtesis.

Un bon son, una dieta saludable i contacte social

L’estudi va trobar així mateix que els nens i les nenes d’entre 6 i 12 anys que gaudien d’un son més prolongat, que seguien una dieta saludable (mediterrània) i que tenien pares amb forts llaços familiars i socials presentaven menys problemes d’internalització, és a dir, de retracció (per exemple, no parlar), de somatització (mals de cap) i d’ansietat o depressió (nervis).

En canvi, una major exposició al plom i al coure, la contaminació de l’aire interior i una dieta poc saludable es van associar amb més problemes conductuals.

En concret, una dieta a base d’aliments preparats, dolços i begudes amb cafeïna es va associar amb més risc de símptomes de TDAH, tot i que els trets d’impulsivitat en els infants amb TDAH també poden conduir a eleccions dietètiques dolentes i a una alimentació emocional.

Una de les associacions més fortes amb el TDAH es va observar amb els llaços socials i familiars dels pares (principalment de la mare): aquells pares que tenien contacte amb familiars o amics menys de una vegada per setmana presentaven un 31% més de probabilitats de tenir fills amb símptomes de TDAH que la mitjana.

La contaminació de l’aire a l’interior de la llar i els nivells de coure i plom en sang es van associar amb un augment dels problemes de conducta infantils.

“Els nostres resultats confirmen el paper nociu que exerceixen el tabaquisme matern i l’exposició al trànsit durant l’embaràs en els trastorns de comportament de la infantesa, però també destaquen el paper protector potencial d’un estil de vida familiar saludable durant la infantesa (dieta, son, contacte social regular)”, conclou Martine Vrijheid, última autora de l’estudi i cap del programa d’Infància i Medi Ambient d’ISGlobal. “Promoure de forma primerenca hàbits familiars saludables i regular la qualitat de l’aire i de la exposició al plom podria ajudar a prevenir el desenvolupament futur de trastorns de salut mental”.

Per a Jordi Julvez, segon autor de l’estudi, neuropsicòleg i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA), la importància de la recerca radica en què “per primera vegada es fan estudis del comportament humà tenint en compte una gran varietat de determinants ambientals i estils de vida en la mateixa anàlisi, des de l’àmbit del desenvolupament psicològic del nen o nena: és el màxim que hem arribat fins ara a ajustar els nostres estudis a la realitat multifactorial del desenvolupament psicològic humà”.

Referència

Léa Maitre, Jordi Julvez, Monica López-Vicente, Charline Warembourg, Ibon Tamayo-Uria, Claire Philippat, Kristine B. Gützkow, Monica Guxens, Sandra Andrusaityte, Xavier Basagaña, Maribel Casas, Montserrat de Castro, Leda Chatzi, Jorunn Evandt, Juan R. Gonzalez, Regina Gražulevičienė, Line Smastuen Haug, Barbara Heude, Carles Hernandez-Ferrer, Mariza Kampouri, Dan Manson, Sandra Marquez, Rosie McEachan, Mark Nieuwenhuijsen, Oliver Robinson, Remy Slama, Cathrine Thomsen, Jose Urquiza, Marina Vafeidi, John Wright, Martine Vrijheid. Early-life environmental exposure determinants of child behavior in Europe: A longitudinal, population-based study. Environment International, Volume 153, 2021, 106523.

La varietat és tan important com la quantitat a l’hora de consumir fruites i verdures, ja que aquestes dues variables combinades estan associades a una millor qualitat de la dieta en persones amb alt risc cardiovascular. Així ho suggereixen resultats recents d’un estudi realitzat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV, que s’han publicat a la revista científica Clinical Nutrition. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un consum mínim de 400 grams al dia de fruites i verdures per prevenir malalties cròniques com la diabetis tipus 2, la malaltia cardiovascular i diferents tipus de càncer. Si bé diversos estudis han reflectit una associació beneficiosa entre el consum de fruites i verdures, la qualitat de la dieta i l’estil de vida, la majoria d’ells s’han centrat únicament en la quantitat d’aquests productes consumits, deixant de banda la varietat.

Les fruites i verdures són aliments rics en fibra, vitamines A, C, E i K, folats i minerals com el potassi i magnesi. A més, contenen fitoquímics, especialment flavonoides, que podrien ser responsables de la majoria dels seus efectes beneficiosos sobre la salut. Com a part d’una dieta saludable, les fruites i verdures poden ajudar a disminuir el risc de malalties no transmissibles com el sobrepès o l’obesitat, la inflamació crònica, la pressió arterial elevada i el colesterol alt.

Amb la finalitat d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED-plus, han realitzat aquest estudi que ha avaluat l’associació entre la varietat de fruites i verdures, la qualitat de la dieta i l’estil de vida en individus amb alt risc cardiovascular. També han analitzat l’efecte que té la combinació de la quantitat i varietat de fruites i verdures sobre l’associació anterior.

El grup investigador ha analitzat el consum de deu fruites i onze tipus de verdures que formen part de la dieta mediterrània en 6.647 participants amb alt risc cardiovascular. A més, ha valorat el seu consum de fibra, vitamines i minerals, així com alguns indicadors de l’estil de vida com l’activitat física, hàbit tabàquic, sedentarisme i son.

Les fruites i verdures poden agrupar-se en cinc categories segons el seu color (vermell, morat/blau, taronja/groc, verd i blanc), ja que els seus diferents colors reflecteixen combinacions específiques de nutrients i compostos fitoquímics. Les fruites i verdures taronges/grogues, com el préssec, els cítrics, la pastanaga, el meló, la poma i el plàtan, contenen betacarotè i vitamina C; les vermelles com les maduixes, la síndria, el tomàquet i el pebrot vermell posseeixen licopè; les morades/blaves com les cireres i el raïm contenen antocianines, les verdes com el kiwi, l’enciam, les mongetes tendres, el pebrot verd, els espàrrecs verds, les bledes, el bròquil i el carbassó, posseeixen carotenoides, folats i fibra, i les blanques com la ceba i l’all contenen compostos sulfurats com la al·licina. El consum de almenys una fruita o verdura de cada un dels grups anteriors és una forma senzilla d’assegurar un consum elevat i variat de fruites i verdures diàriament.

Durant l’estudi s’ha observat que aquelles persones que consumien gran varietat de fruites i verdures presentaven menor risc de consum inadequat de fibra i micronutrients, en comparació amb aquelles en què la varietat era baixa. A més, l’estudi ha confirmat que la combinació d’alta varietat i quantitat de fruites i verdures és més important per aconseguir una ingesta adequada de fibra i micronutrients (i millorar la qualitat de la dieta), que només una elevada varietat o quantitat. Finalment, s’ha comprovat que l’alta varietat diària de fruites i verdures està altament associada amb ser una persona activa físicament i no fumadora, és a dir, amb un estil de vida més saludable.

Pel que fa als resultats obtinguts, el grup investigador destaca la importància del consum no només en quantitat sinó també en varietat diària de fruites i verdures per augmentar la qualitat de la dieta, especialment en persones amb alt risc cardiovascular. No obstant, els resultats obtinguts fan necessària la realització de més estudis en altres poblacions per confirmar aquestes dades.

El treball ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Leyre López-González, i liderat per Jordi Sales-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili; Nerea Becerra-Tomàs, investigadora postdoctoral a la Universitat de València i investigadora col·laboradora de la Unitat de Nutrició Humana i Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV. Tot l’equip forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), ha declarat l’any 2021 com l’any internacional de les fruites i verdures amb l’objectiu de conscienciar la població sobre el paper important d’aquests aliments en la nutrició i salut de les persones. No obstant això, tot i les recomanacions, el seu consum segueix sent molt baix en la majoria dels països.

Referencia bibliogràfica: López González L, Becerra-Tomás N, Babio N, et al. Variety in fruits and vegetables, diet quality and lifestyle in an older adult Mediterranean population, Clinical Nutrition. DOI