Són resultats d’un estudi de l’IISPV i de la URV després d’analitzar com van afectar les restriccions de la pandèmia a persones amb síndrome metabòlica que participaven al projecte PREDIMED-Plus
Durant la pandèmia del COVID-19 els trastorns depressius van augmentar més del 27% a nivell mundial. Factors com les restriccions de mobilitat i contacte social o el risc de contagi van fer que es disparessin aquests problemes, amb una preocupació especial sobre la població més vulnerable, com les persones adultes en edat avançada, de 55 a 80 anys. Ara, un estudi liderat pel grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que aquest grup de persones van manifestar menys símptomes depressius durant el confinament.
Davant la controvèrsia de resultats d’estudis anteriors, que no arribaven a una conclusió clara sobre l’impacte del tancament de les restriccions per la pandèmia en l’augment de símptomes depressius, l’equip investigador va decidir explorar com això havia incidit en la població de persones adultes grans que participaven en el projecte Predimed-Plus. Per fer-ho, van dissenyar un qüestionari amb el que s’obtenia una puntuació que va permetre mesurar el grau de confinament que va passar cada individu (a més puntuació, més sever). Aquí s’hi van incloure aspectes que es van considerar determinants com l’ambient físic (dimensions i condicions de l’habitatge, freqüència en la que sortien de casa durant el confinament) i de contacte social (nombre de persones que vivien a la mateixa casa i situació laboral durant el confinament).
D’altra banda, la simptomatologia depressiva es va valorar utilitzant un altre qüestionari que els participants van completar abans, durant i després del confinament, i que donava valors més alts a més manifestacions depressives.
“A l’inici de l’estudi partíem de la hipòtesi que les persones que van experimentar un confinament i restriccions socials més severs presentarien més nivells de depressió en comparació amb qui va passar per un confinament més lleuger”, explica Indira Paz, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de l’IISPV i de la URV, que ha participat a l’estudi. Els resultats, però, van ser diferents als esperats. “En comparar les puntuacions de la simptomatologia abans i durant el confinament, aquestes disminuïen i recuperaven als seus nivells un cop passat el període de tancament. A més, el grau de confinament no va semblar influir en la simptomatologia depressiva”, afegeix la investigadora.
Aquesta disminució de símptomes depressius s’explica, a través de diferents factors. D’una banda, les persones d’edat avançada podrien haver-se vist menys afectades per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia que aquelles més joves. A més, apunten, les persones de 55 a 80 anys que ja tenien un diagnòstic de depressió abans de la pandèmia van demostrar ser més resistents als efectes adversos de la salut mental del COVID “perquè comptaven amb coneixements previs sobre estratègies de gestió emocional i connexió social”, explica Paz-Graniel.
A banda, l’equip investigador indica que aquelles persones amb símptomes depressius i més risc de complicacions per COVID-19 podrien haver trobat un alleugeriment en les restriccions de mobilitat i interaccions socials. Durant el confinament, les persones que van participar a l’estudi van ser contactades constantment pel personal investigador per rebre recomanacions sobre un estil de vida saludable, com patrons d’alimentació adients i indicacions de practicar activitat física a casa. Segons els investigadors, això podria haver tingut un paper important en la prevenció de la depressió. En aquest sentit, s’ha proposat que l’augment en la freqüència i qualitat de les relacions socials -incloses les interaccions remotes- que van tenir lloc durant el confinament podria haver evitat l’inici de la depressió.
Aquest estudi, que s’ha publicat a la revista Depression and Anxiety l’ha portat a terme un equip investigador del grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’IISPV i de la URV i ha estat encapçalat per la investigadora postdoctotral de l’IISPV i de la URV Indira Paz-Graniel, la investigadora de l’IISPV i professora agregada de la URV Nancy Babio i Jordi-Salas Salvadó, investigador de l’IISPV, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tots tres són membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
Paz-Graniel I, Babio N, Nishi SK., et al. “How Did the COVID-19 Lockdown Pandemic Affect the Depression Symptomatology in Mediterranean Older Adults with Metabolic Syndrome?”, Depression and Anxiety, vol. 2023, Article ID 6765950, 9 pages, 2023. https://doi.org/10.1155/2023/6765950
Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaxos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.
Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.
En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix de forma automàtica a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova de veritat absoluta; és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.
Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.
Incidència de la psicosi
Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.
Els motlles han estat desenvolupats per l’IISPV i l’Institut de l’Ebre gràcies al finançament rebut per part dels ajuts Llavor, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya
L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya ha presentat els EMMA Molds com a exemple de projecte innovador i amb més potencial emprenedor. El projecte ha estat liderat pel Dr. Carlos López i la investigadora Esther Sauras, membres del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta), juntament amb Francesc Besalduch i Rosendo Ferri, professors de l’Institut de l’Ebre.
Arrel del projecte EMMA Molds, aquest equip ha desenvolupat un tipus de motlles de silicona que en l’àmbit de la recerca s’utilitzen per a l’anàlisi de mostres i per investigar malalties com el càncer. Aquests motlles ajudaran a realitzar de forma més efectiva amb relació al cost les anàlisis de biomarcadors per al pronòstic o per a la resposta al tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat.
L’AGAUR ha presentat aquest projecte en el transcurs de l’acte de cloenda d’una formació en emprenedoria adreçada a professionals de projectes que, com el d’EMMA Molds, han estat finançats amb els ajuts Llavor que l’AGAUR concedeix. La formació l’ha impartit Tot Brands Consulting.
L’EMMA Molds és un dels 10 projectes seleccionats per l’AGAUR entre els 52 que han participat en aquesta formació per a ser presentats en aquest acte de cloenda sota la iniciativa batejada com a “DemoDay”.
Els EMMA Molds són una versió millorada dels motlles de silicona necessaris per a construir el que es coneix com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès), que, com explica el Dr. Carlos López, investigador principal del grup de recerca, “s’usen en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les biòpsies de pacients; per a fer-ho, les mostres es tenyeixen amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica”. I afegeix: “El disseny dels motlles permet que es puguin analitzar un nombre més elevat de mostres, i alhora ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia”.
Per la seva banda, Esther Sauras, jove emprenedora que també participa en aquest projecte, recorda que “els EMMA Molds, en haver estat subvencionats pels ajuts Llavor, han de contribuir a impulsar productes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu. A més, el projecte ha d’estar destinat al reforç de la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips)”.
La nostra investigació continua traspassant fronteres. Hem col·laborat en un estudi internacional, publicat recentment a la prestigiosa revista Science, que identifica noves proteïnes, variants del gen MFN, que s’expressen en diversos teixits com pot ser el fetge o el teixit adipós. Aquestes proteïnes tenen una funció clau en la comunicació entre organels dins de les cèl·lules eucariotes, concretament entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic (ER). Aquesta comunicació entre els diferents compartiments cel·lulars, que és essencial per a un funcionament correcte de la cèl·lula, està alterada en malalties metabòliques com la diabetis i el fetge gras.
El gen MFN2 se sap que actua com a un element d’unió entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic (ER), però el soci específic de l’MFN2 a l’ER es desconeixia fins ara. En aquest estudi es va identificar la variant de MFN2 anomenada ERMIT2 com a soci d’unió a l’ER de l’MFN2. El gen de MFN2 dona lloc a la producció d’ERMIT2 i ERMIN2, dues variants específiques de l’ER. Mentre ERMIN2 regula la morfologia de l’ER, ERMIT2 es localitza a la interfície entre l’ER i els mitocondris, on interactua amb les mitofusines mitocondrials per unir l’ER i els mitocondris. Aquesta unió permet una captació eficient d’ions de calci pels mitocondris i la transferència de fosfolípids entre aquests organels.
A més, aquest estudi demostra que en un context patològic com pot ser el desenvolupament de fetge gras induït per l’absència de Mfn2 al fetge, la sobre expressió d’una d’aquestes variants, concretament ERMIT2, millora l’estrès de l’ER, la inflamació i la fibrosi, característiques comunes d’aquesta patologia
Aquests descobriments tenen el potencial d’impactar de forma significativa en la nostra comprensió de com les cèl·lules es comuniquen i cooperen entre sí. En revelar els mecanismes subjacents que regulen la comunicació entre organels, i que se sap estan alterats en certes patologies, s’obren noves vies de recerca en el desenvolupament de noves teràpies farmacològiques per a malalties amb tanta incidència com el fetge gras.
En aquest estudi hi han col·laborat els investigadors de l’IISPV Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell (del grup DIAMET i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII) i Jorge Joven (Unitat de Recerca Biomèdica i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus).
Enllaç a a l’estudi: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37347868/
• Es tracta d’una troballa molt significativa per l’abordatge d’aquesta malaltia mental ja que permetrà incidir-hi des de l’inici i millorar així la qualitat de vida de les persones que la pateixen
• És l’estudi més gran en aquest camp (amb una mostra de 4.740 persones d’ascendència europea)
Tarragona, 29 de juny de 2023. Investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col·laboració del CIBER en Salut Mental (CIBERSAM), han dut a terme un estudi que assenyala per primer cop que la base genètica d’una persona juga un paper important en l’aparició dels primers símptomes de l’esquizofrènia.
Aquesta troballa és crucial per l’abordatge de l’esquizofrènia ja que si es pot predir a quina edat començaran a aparèixer els primers símptomes, s’hi podrà incidir abans que es manifestin i això permetrà millorar la qualitat de vida del pacient.
Els investigadors d’aquest estudi han analitzat tot el genoma humà, fet que els ha permès conèixer el paper que juga la càrrega genètica d’una persona en la manifestació dels primers símptomes de l’esquizofrènia (a l’adolescència tardana o al principi de l’edat adulta, normalment). Han trobat que entre el 17% i el 21% dels factors que contribueixen a la seva aparició són de base genètica: la resta d’aspectes que hi tenen a veure són ambientals. Ja se sabia per estudis anteriors que aquestes dues dimensions són les que juguen un paper important en l’edat d’inici dels primers símptomes, encara que la genètica era la que estava menys estudiada fins ara. D’aquí que aquest estudi sigui tant important.
Els i les investigadores també han arribat a la conclusió que la mateixa càrrega genètica associada a l’edat d’inici de l’esquizofrènia també juga un paper important en el cas de persones amb TDAH o que han patit maltractaments a la infància.
D’altra banda, s’ha examinat el paper de les variants de número de còpies, que són segments de l’ADN del nostre genoma que es troben repetits vàries vegades (de l’anglès Copy Number Variants). S’ha observat que hi ha una relació entre el nombre d’aquestes còpies i l’edat d’inici de l’esquizofrènia: “Els individus amb més regions afectades al llarg del genoma tendeixen a tenir una edat d’inici de la malaltia més precoç”, explica Gerard Muntané, investigador de l’estudi.
Aquests descobriments són el punt de partida per a futurs estudis que contribuiran a millorar el diagnòstic i el tractament de la malaltia. El treball s’ha publicat a la revista Translational Psychiatry.
Referència bibliogràfica: Sada-Fuente, E., Aranda, S., Papiol, S. et al. Common genetic variants contribute to heritability of age at onset of schizophrenia. Transl Psychiatry 13, 201 (2023). https://doi.org/10.1038/s41398-023-02508-0
L’oficina de l’IISPV de Tarragona ha acollit la primera trobada presencial del projecte BiomarKid, que permetrà identificar biomarcadors claus per un millor abordatge de l’obesitat infantil. En aquesta trobada també hi han assistit experts científics en diferents àrees com la metabolòmica, la dieta i l’activitat física i la innovació, a més d’una representant de la spin-off de l’IISPV Biosfer Telsab. El projecte tindrà una durada de 3 anys.
L’estudi analitzarà el resultat de la interacció d’aspectes com la dieta, l’entorn o la genètica i els seus efectes en cada persona a través de metabòlits, marcadors presents a la sang i a l’orina.
Les dades dels més de 3.000 nens i nenes de diferents edats i països que han participat en l’estudi es recolliran en una aplicació web perquè, gràcies a la intel·ligència artificial, investigadors i professionals de la pràctica clínica les puguin interpretar i puguin prendre així millors decisions a l’hora de tractar els i les pacients.
• El projecte permetrà classificar els tipus de càncer de mama i predir la probabilitat de metàstasi gràcies a l’anàlisi conjunt d’imatges radiològiques i microscòpiques
• Serà liderat per l’investigador Domènec Puig de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (grup de recerca ITAKA)
L’investigador Domènec Puig de l’IISPV i de la URV coordinarà un projecte internacional que ha de jugar un paper clau en la detecció i la prevenció del càncer de mama. Es tracta del projecte BosomShield, orientat al desenvolupament d’una plataforma software que analitza imatges per classificar els diferents tipus de càncer de mama i per predir-ne la perillositat i la probabilitat de recaiguda per metàstasi.
Està liderat pel laboratori de Robòtica i Visió Intel·ligents de la URV, encapçalat per l’investigador Domènec Puig, de l’IISPV i que forma part del grup de recerca ITAKA del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM) de la universitat. Compta amb la col·laboració d’universitats, hospitals, grups de recerca biomèdica i centres tecnològics europeus, asiàtics i nord-americans. Està finançat per les Accions Marie-Sklodowska Curie (Horizon MSCA), el programa de referència de la Unió Europea per a la formació doctoral i postdoctoral, i s’allargarà fins el 2026.
“La novetat principal del projecte és que per primera vegada es posa en comú l’anàlisi de les imatges radiològiques, és a dir, les mamografies, les ressonàncies magnètiques…, i l’anàlisi de les imatges histopatològiques, les microscòpiques de les cèl·lules. Aquests dos tipus d’imatges fins ara s’analitzaven per separat, i el fet de treballar-les conjuntament permet una predicció molt més acurada, avançar-se al màxim, precisar-ne les característiques, la benignitat o malignitat, i les possibilitats de metàstasi, d’expansió més enllà del pit, de recurrència…”, explica Domènec Puig.
El projecte es divideix en deu subprojectes, cadascun desenvolupat per un dels partners i que tracten les diferents fases del procés: l’anàlisi de les imatges radiològiques, l’anàlisi de les imatges histopatològiques, la predicció de les possibilitats de recaiguda conjuminant els dos tipus d’imatges i el disseny de la plataforma. Els responsables de cada subprojecte són candidats a doctorat escollits per cada institució. “Per les regles de mobilitat europea, els candidats han d’haver residit al país del que forma part cada institució un màxim d’un any dels darrers tres, la qual cosa fomenta un intercanvi internacional molt interessant”, apunta Puig.
L’equip de la URV s’encarrega del primer subprojecte, que té per objectiu “determinar el subtipus molecular de càncer de mama utilitzant imatges radiològiques multimodals”, tal i com explica Hatem Rashwan, investigador del laboratori de Robòtica i Visió Intel·ligents i professor visitant del DEIM: “No és una tasca senzilla, però gràcies al deep learning (aprenentatge profund) i a la intel·ligència artificial podem trobar els marcadors tumorals a través d’aquestes imatges radiològiques.” Rashwan posa en valor el fet de determinar els subtipus moleculars de càncer, ja que “permet saber si és perillós o si hi pot haver recaiguda al cap d’uns anys, en aquest cas en col·laboració amb els partners suecs”. En aquest sentit, Domènec Puig explica que els subprojectes estan pensats per estar interrelacionats, amb reunions i postes en comú i molta mobilitat, amb estades dels responsables de cada projecte a les altres institucions.
El paper de l’IISPV
El Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) participa en aquest projecte tot centrant-se en l’anàlisi del paper de la resposta immune dels ganglis limfàtics axil·lars amb el risc de recaiguda per metàstasi a distància. En aquest sentit, Carlos López (que juntament amb Marylene Lejeune són els responsables del grup) posa de manifest que és cabdal estudiar els factors de risc d’una pacient per desenvolupar aquest tipus de metàstasi ja que quan aquesta es dona és molt probable que no sobrevisqui. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on està ubicat aquest grup de recerca, també estan involucrats en el projecte.
“La resposta immune del nostre cos són les defenses que ens protegeixen tant de virus com bacteris, però que també s’ha vist que tenen un paper important en l’evolució dels tumors. En el càncer de mama s’ha investigat la resposta immune al tumor primari de la mama, però hi ha molt pocs estudis focalitzats en el seu estudi en el gangli limfàtic de l’aixella, que sol ser al primer lloc on el càncer de mama fa metàstasis regionals. El nostre paper en el projecte és aportar la informació clínica, patològica i imatges digitals radiològiques i també a nivell histològic de les biòpsies de les pacients per poder integrar tota la informació per identificar aquelles pacients amb un major risc de metàstasi a distància. La part més innovadora del projecte a part de l’aplicació de la intel·ligència artificial és la integració de la informació de la resposta immune dels ganglis limfàtics”, explica Carlos López.
“Al final, entre tots, crearem una plataforma a l’abast de la pràctica clínica, que estigui als hospitals, que permeti al metge especialista rebre un avís del sistema, per exemple de si hi ha alguna sospita en una pacient determinada, i que l’ajudi a prendre millors decisions, més fonamentades i eficients”, assegura Domènec Puig, l’equip del qual ja fa temps que treballa en projectes d’ajuda a la diagnosi del càncer de mama. De fet, la idea del projecte sorgeix de la URV, colze a colze amb l’IISPV, donant-li forma fins a trobar la proposta més afinada i contactant amb la resta d’institucions fins a conformar el consorci que el tirarà endavant. “Aquest és el nostre gran projecte, el que engloba tot el que hem fet fins ara i el que portarà a tenir un sistema universal, funcional i adequat”, conclou Puig.
Innovar en l’àmbit de la recerca biomèdica és clau perquè els estudis i assajos clínics que es duen a terme puguin tenir una aplicació pràctica real i els i les professionals sanitaris puguin basar-s’hi per prevenir i tractar malalties d’una forma més personalitzada i eficient. En aquest sentit, diferents grups de recerca de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, han ideat i estan en procés d’implementar dispositius mèdics, fàrmacs, plataformes en línia basades en la intel·ligència artificial i sistemes de cribratge per detectar i tractar a temps patologies amb molta incidència a la nostra societat, com ara els càncers de mama i el colorectal o l’obesitat. A continuació, us en detallen alguns exemples:
Datoma, una plataforma en línia perquè els i les investigadores processin dades biològiques de pacients a gran escala i de forma ràpida sense tenir coneixements en programació
Un dels projectes innovadors que hem posat en marxa des de l’IISPV, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) és la plataforma Datoma per a l’anàlisi de dades científiques al núvol. Gràcies a aquesta eina en línia, els i les investigadores podran processar de forma ràpida i sense necessitat de tenir coneixements dels llenguatges de programació, les dades biològiques dels milers de pacients que hi ha emmagatzemades, com ara les referents al funcionament dels seus gens, a l’expressió de les proteïnes, al metabolisme o a la microbiota.
Totes aquestes informacions rellevants poden ser extretes gràcies a l’aplicació de les anomenades tecnologies òmiques (engloben camps de la recerca com la genòmica, la transcriptòmica, la proteòmica o la metabolòmica), que permeten analitzar l’elevada quantitat de molècules presents en una mostra de forma ràpida i en grans proporcions.
En aquest sentit, Óscar Yanes, un dels investigadors que lidera el projecte, explica que a través de la plataforma Datoma “qualsevol investigador o investigadora podrà analitzar aquestes dades sense tenir cap mena de formació en programació amb l’ajuda dels codis que desenvolupadors hi hauran pujat prèviament”.
En l’àmbit de la recerca, processar les dades científiques de forma ràpida i a gran escala és clau ja que la informació que es desprèn d’aquest anàlisi serà determinant perquè els i les investigadores puguin trobar biomarcadors per comprendre les causes i factors de risc de les malalties, i per diagnosticar-les i tractar-les de forma personalitzada.
Ideació i fabricació de motlles per a l’anàlisi de biòpsies més fàcilment manipulables
La innovació en l’àmbit de la recerca que duu a terme l’IISPV també ha permès desenvolupar dispositius mèdics per ajudar a millorar el diagnòstic, pronòstic i tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat, com el càncer de mama. En aquest sentit, investigadors del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta) han treballat conjuntament amb professors de l’Institut de l’Ebre (IE) per idear i fabricar els motlles de parafina coneguts com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès) aconseguint-ne una versió millorada de la que actualment hi ha al mercat, per tal que cada un d’ells pugui ser més fàcilment manipulat per l’investigador o la investigadora. Aquests motlles són uns dels que més es fan servir en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les tincions de les biòpsies de pacients. El seu disseny permet que puguin ser analitzades un nombre més elevat de mostres, alhora que ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia.
Les biòpsies, per tal de ser analitzades, són tenyides (d’aquí el concepte de “tinció”) amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica. En l’àmbit de la recerca clínica, aquest procediment és un dels utilitzats per valorar el pronòstic i tractament a seguir en cada pacient.
Innovació al servei de la prevenció del càncer colorectal, el tercer amb més casos a tot el món
Per a l’IISPV innovació també és sinònim de contribuir a prevenir càncers que, com el colorectal, tenen una elevada incidència a la nostra societat. Aquest és el tercer càncer més diagnosticat a tot el món, segons la Agència Internacional per a la Recerca del Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i el primer a Tarragona, segons el Registre de Càncer de la demarcació.
“Per prevenir el càncer colorectal, actualment es duu a terme un cribratge a la població, concretament a les persones amb edats compreses entre els 50 i els 69 anys. Una de les proves que contempla aquest cribratge és un test per detectar sang a la femta, que en el cas de sortir positiu, al pacient se’l segueix explorant a través d’una colonoscòpia. Però, que una persona tingui sang a la femta no vol dir que hagi de tenir un càncer colorectal. Per saber quan existeix un risc real de la presència d’aquesta malaltia i quan no, hem encetat una investigació per estudiar certs marcadors a l’orina que són cabdals. D’aquesta manera, podrem estalviar aquesta prova a aquelles persones que no la necessitin. És important evitar sotmetre un pacient a una colonoscòpia de forma innecessària ja que aquesta prova requereix molt temps per ser preparada i a vegades comporta efectes adversos”, explica Raquel Cumeras, investigadora responsable del projecte de recerca, liderat per un equip de l’IISPV, de la URV i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
A més de contribuir a identificar aquells casos en els que existeix un risc real de la malaltia, l’estudi de biomarcadors a l’orina que durà a terme aquest grup de recerca permetrà detectar quan un pacient corre el perill que el càncer de colon se li estengui fins a desenvolupar una metàstasi.
Noves teràpies per a millorar la vida de pacients amb obesitat i malalties associades
L’expertesa i el prestigi internacional que el Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) ha assolit amb els seus estudis entorn el paper del succinat en les malalties metabòliques constitueix la base a partir de la qual es posarà en marxa un projecte innovador que cercarà noves teràpies per al tractament de l’obesitat, el fetge gras i la diabetis tipus 2.
El succinat és un metabòlit amb múltiples funcions que produeixen de forma natural les cèl·lules del nostre organisme i els bacteris intestinals o microbiota. En malalties metabòliques i inflamatòries (com les mencionades prèviament), on hi ha una alteració de la microbiota intestinal, els nivells de producció d’aquest metabòlit es troben elevats, fet que està directament relacionat amb la inflamació característica en aquest tipus de pacients.
L’objectiu d’aquest projecte és, d’una banda, seguir aprofundint en l’estudi del succinat per explorar-hi biomarcadors que indiquin la progressió del fetge gras, i així poder oferir a cada pacient tractaments més eficaços i personalitzats; i de l’altra, cercar nous fàrmacs tant per a aquest trastorn com per a l’obesitat i per a la diabetis tipus 2.
Tots aquests projectes han rebut els ajuts Llavor, Producte i Innovadors, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya, per tal de donar un impuls en els seus processos de prototipatge i implementació.
Retem homenatge a totes les científiques de l’IISPV que posen tot el seu cor, ment i ànima en la recerca de les malalties per millorar així la salut de totes les persones. A continuació, les fotos de quan eren petites il·lustren la vocació que els va néixer ja a la infància.
Margarita Torrente Torné, investigadora del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental:
“Interessada en aprendre el ‘per què’ de tot”
Nancy Babio Sánchez, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana: Prevenció i Epigenètica:
“En una carrera investigadora les claus són la passió, la perseverança i la paciència, les 3 p”
Carmen Hernández Martínez, investigadora del Grup de Recerca en Nutrició i Salut Mental (NutriSaM):
“Una insaciable curiositat per la ment i pel comportament humà guien el meu camí”
Cèlia Rodríguez Borjabad, investigadora de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi (URLA):
“Sempre m’ha agradat fer un pas més enllà i saber el per què de les coses”
Maria José Figueras, investigadora del Grup de Recerca en Micologia i Microbiologia Ambiental:
“Treballant gratis per aprendre, lluitant per una plaça i gaudint amb passió de la feina”
Indira Paz, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana: Prevenció i Epigenética:
“Vaig iniciar la meva carrera professional com a nutricionista tractant malalties, ara investigo com prevenir-les”
Montserrat Guardiola Guionnet, investigadora de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi (URLA):
“No somiava en ser científica. Ara no m’imagino fent una altra feina”
Carolina Serena Perelló, investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBoDi):
“Molt curiosa des de petita i apassionada per la ciència”
Diandra Monfort Ferrè, investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBoDi):
“Interès i curiositat per la vida des de que era petita”
Elsa Maymó, investigadora del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET):
“La curiositat, la paciència i l’esforç m’han ajudat a ser on soc”
Ana Madeira, investigadora del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET):
“He sortit del meu poble lusità per complir el meu somni de ser científica”
Sonia Fernández-Veledo, responsable del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (@DiametT):
“El dia que vaig decidir ser científica va canviar la meva vida. Un passat ple d’amics, un futur prometedor gràcies a les noves generacions de dones“
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Universitat Rovira i Virgili participen en un estudi que compara el nivell de comprensió i preferència entre aquest logotip i el NutriInform Battery, que es proposa a Itàlia com a referent nutricional per als productes d’alimentació
Els etiquetatges nutricionals frontals que apareixen a la cara anterior dels envasos d’aliments han estat identificats per la OMS com a eines essencials de salut pública. El motiu és que ajuden als consumidors a fer compres més saludables i, a la vegada, animen els fabricants a reformular els aliments que produeixen. La Comissió Europea té la voluntat d’harmonitzar els diferents formats de logotips nutricionals que existeixen actualment a la UE, i en aquest sentit s’ha fet un estudi que compara el nivell de comprensió i preferència pel format adoptat oficialment per l’Estat espanyol i altres països, anomenat Nutri-Score, amb el sistema NutrInform Battery, proposat per Itàlia. Els resultats d’aquesta recerca, en la que ha participat un grup investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV)i del Centre Espanyol en Investigació Biomèdica en Fisiopatologia de l’Obesitat i de la Nutrició (CIBERObn), han posat de manifest que el logotip Nutri-Score és el preferit i el que millor comprenen els consumidors de l’Estat espanyol en comparació amb el sistema italià.
Des de la dècada dels 90, alguns països de la Unió Europea han aplicat diferents formats de logotips nutricionals, que inclouen nutrients específics o que resumeixen la qualitat nutricional global dels aliments. L’any 2017, França va adoptar el sistema Nutri-Score, un format resumit i interpretatiu que posteriorment va ser triat també per altres sis països europeus. Des de llavors, aquest sistema ha estat objecte d’una forta oposició per part d’alguns actors de sectors agrícoles i agroalimentaris, especialment en alguns països mediterranis. El novembre de 2020, Itàlia va proposar el seu propi logotip nutricional, anomenat NutrInform Battery, que es basa en un sistema d’informació per nutrients que s’identifica amb el logotip d’una pila que, com més carregada està, significa que més nutrients negatius conté l’aliment. “Aquest sistema s’oposa a formats com el Nutri-Score, i tant el govern italià com els grups de pressió de la indústria alimentària estan impulsant aquest sistema com a alternativa per al Nutri-Score a Europa”, afirmen els investigadors.
L’objectiu de l’estudi va ser analitzar el nivell de comprensió de la població de l’Estat espanyol respecte als formats Nutri-Score i NutrInform Battery, estudiant i comparant la seva percepció i preferència a través de la comprensió subjectiva i, sobretot, objectiva dels dos logotips nutricionals.
L’estudi experimental es va fer durant l’any 2021 i hi van participar 1.026 persones adultes, dels quals un 50% de dones, amb una mitjana d’edat de 46 anys, i un 38% tenien títol universitari. A través d’un qüestionari en línia, els participants van ser exposats, de forma aleatòria, als dos logotips. Per a les tasques de comprensió objectiva i subjectiva, es van utilitzar imatges de productes alimentaris reals per a tres categories d’aliments diferents: productes d’esmorzar, cereals i greixos afegits. Després d’avaluar la utilitat del logotip per distingir la qualitat nutricional dels aliments presentats -comprensió subjectiva-, els participants havien de seleccionar quins eren els tres productes que consideraven que tenien un perfil nutricional més favorable, col·locant en primera posició el que pensaven que era millor des d’un punt de vista nutricional (comprensió objectiva).
Finalment, la percepció global del format es va avaluar en funció d’altresdimensions principals: la facilitat d’ús, la capacitat d’informar, la confiança i l’apreciació global. També es van confrontar els participants als dos logotips de manera simultània i van haver de triar quin els semblava més fàcil i més ràpid a l’hora de discriminar la qualitat nutricional dels aliments. D’aquesta manera, es valorava la preferència comparativa.
Els resultats van mostrar que, en termes de comprensió objectiva -que els investigadors consideren la condició principal a l’hora de definir la qualitat d’un logotip nutricional-, el Nutri-Score es va associar significativament amb un augment de la capacitat dels consumidors per identificar aliments més saludables en totes les categories d’aliments estudiats en comparació amb NutrInform. Pel que fa a les dimensions de preferència, l’estudi indica que els participants van considerar Nutri-Score més útil a l’hora de discriminar la qualitat nutricional dels productes d’esmorzar i els cereals d’esmorzar en comparació amb NutrInform, i també va ser percebut com el més fàcil d’utilitzar i com el més apreciat.
“Els resultats aporten noves proves sobre el millor rendiment de Nutri-Score en comparació amb NutrInform Battery, tant en els aspectes de percepció/preferència com en la comprensió objectiva”, apunta l’equip investigador. Els resultats -afirmen- estan en coherència amb els que es van observar en un estudi anterior realitzat en una població de consumidors italians i coincideixen amb les conclusions de l’informe del Joint Research Center de la CE, publicat el 2022. Aquest document conclou sobre la superioritat dels etiquetatges de colors interpretatius, tipus Nutri-Score, respecte a sistemes monocromàtics informatius, com el NutriInform.
La recerca ha estat impulsada per un equip investigador en epidemiologia Nutricional de diferents institucions franceses entre les quals hi ha la Universitat Sorbonne (París) i la Universitat París-Saclay, juntament amb Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio i la dietista-nutricionista Nadine Khoury, tots investigadors de la URV, l’IISPV i del CIBERObn.
Referència: Comparative understanding and preference of Nutri-Score and NutrInform Battery in a sample of Spanish consumers. Autores: Morgane Fialon, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó, Pilar Galan, Emmanuelle Kesse-Guyot, Mathilde Touvier, Mélanie Deschasaux-Tanguy, Barthélémy Sarda, Serge Hercberg, Nadine Khoury, Lydiane Nabec, Chantal Julia, European Journal of Public Health, 2023. https://doi.org/10.1093/eurpub/ckad002