El projecte tractarà de millorar el tractament radioteràpic de les pacients amb càncer de mama metastàtic

La recerca del càncer ha fet possible que la supervivència s’hagi vist incrementada un 20% en els últims 20 anys

Rebuda de l’ajut Projectes Estratègics AECC 2022.

L’Associació Contra el Càncer de Tarragona concedeix, per primera vegada a la província, l’ajut Projectes Estratègics AECC 2022 al projecte del Dr. Jorge Joven, director de la Unitat de Recerca Biomèdica de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la URV, centrat en el tractament radioteràpic. Es basarà en estudiar molecularment, a través d’imatges, un tipus de radioteràpia coneguda com a estereotàctica ablativa, que emet altes dosis de radiació en localitzacions molt concretes per a protegir els teixits sans i eliminar els tumors de forma precisa. 

L’objectiu d’aquest projecte, que rebrà una ajuda econòmica de 150.000 euros, és millorar la resposta al tractament i la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama metastàtic.

La importància de la investigació d’aquest tipus de càncer

La recerca és la clau per poder aconseguir noves eines de diagnòstic precoç i tractaments més específics i eficaços. Gràcies a la investigació del càncer, la supervivència s’ha incrementat un 20% en els últims 20 anys. La investigadora de l’IISPV i patrona de la Fundació Científica de l’Associació Contra el Càncer, Meritxell Arenas, explica que “el 60% dels pacients amb càncer reben radioteràpia i, per això, és clau investigar en aquest camp”.

El projecte del Dr. Joven permetrà una millora de les línies de tractament per a les pacients i també impulsarà la recerca en radioteràpia. “En el càncer de mama és cabdal estudiar la metàstasi, quan aquesta condició es produeix”, apunta el Dr. Joven.

Roda de premsa del Dr. Joven per a la rebuda de l’ajut.

“Per a l’Associació, aquesta adjudicació és molt especial, ja que és la primera vegada que atorguem una ajuda d’aquest tipus a la recerca a Tarragona. A més, aquesta ajuda suposarà poder continuar avançant en la recerca en radioteràpia, un tractament fonamental per als pacients amb càncer”, assegura el president de l’Associació, Fede Adán.

La Universitat d’Stanford llista en aquest document els més de 200.000 investigadors i investigadores que amb la seva recerca han aconseguit tenir un major impacte el 2021

Tenim una gran notícia a celebrar: 11 investigadors i investigadores de l’IISPV i de la Universitat Rovira i Virgili figuren a l’informe que la Universitat d’Stanford publica cada any amb els i les professionals de la comunitat científica més influents de tot el món. La universitat llista en aquest document els més de 200.000 investigadors i investigadores que amb la seva recerca han aconseguit tenir un major impacte el 2021. Per elaborar-lo es basa en el nombre de citacions que un investigador acumula al llarg de l’any. Aquesta dada és molt rellevant ja que la quantitat de cites amb què compta un article és un indicador de l’impacte que una determinada recerca té en la comunitat científica.

Els investigadors i investigadores de l’IISPV i de la Universitat Rovira i Virgili que hi figuren són:

El treball ha estudiat les adaptacions en el metabolisme de les cèl·lules del melanoma que tenen mutacions a la proteïna NRAS, un dels subtipus més freqüents d’aquesta malaltia

Els investigadors han observat que, davant la falta de glucosa, les cèl·lules tumorals es tornen sensibles al tractament amb sorafenib, un fàrmac aprovat fa anys per a altres indicacions

Aquest estudi s’ha realitzat amb la col·laboració d’institucions com l’IISPV, entre d’altres

Utilitzar fàrmacs ja existents facilita i accelera el procés fins a la clínica, ja que, en el cas de sorafenib, aquest ja està aprovat per al seu ús en humans

El melanoma és una malaltia complexa i heterogènia en què la resposta a tractaments és limitada, especialment en alguns subtipus de tumors. Un treball liderat pel grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat una estratègia que millora la resposta de les cèl·lules d’un tipus de melanoma a un tractament ja existent. L’estudi, publicat a Nature Communications, s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), el Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Un dels subtipus més comuns de melanoma és causat per mutacions a NRAS, una proteïna relacionada amb la malignitat de les cèl·lules que es troba alterat en un 25% dels casos. El seu tractament és actualment limitat a causa de la dificultat que comporta el desenvolupament de teràpies dirigides contra NRAS. “En aquest treball contribuïm a entendre el paper de NRAS al melanoma, la qual cosa és essencial per trobar estratègies terapèutiques contra aquest subtipus de tumor”, explica el Dr. Juan Ángel Recio, cap del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR.

En l’estudi, els investigadors van examinar les característiques del metabolisme de les cèl·lules del melanoma. Els tumors requereixen un consum elevat de glucosa per obtenir energia, però, sobretot, per fabricar components com proteïnes o àcids nucleics i generar una nova cèl·lula. En el cas dels melanomes mutats a NRAS, aquests són especialment dependents de la glucosa en comparació a altres subtipus, ja que tenen dificultat en l’ús d’altres fonts d’energia alternatives per suplir l’absència de glucosa.

Els resultats del treball mostren que, quan s’elimina la glucosa de l’entorn, les cèl·lules d’aquest subtipus de melanoma activen vies de senyalització de supervivència diferents de les que estan activades en condicions normals. Una de les proteïnes que s’activen en aquesta situació és BRAF, que permet el funcionament normal de les cèl·lules tot i les condicions adverses. Es va comprovar a més que, en aquestes condicions, el fàrmac sorafenib, el qual ja s’utilitza des de fa anys per a altres indicacions, és capaç d’inhibir aquest mecanisme i, per tant, impedeix la supervivència de la cèl·lula. “Mitjançant l’eliminació de la glucosa, aconseguim que les cèl·lules de melanoma es tornin sensibles al tractament amb sorafenib i que morin de forma molt ràpida”, afirmen el Dr. Recio i la Dra. Kimberley McGrail, investigadora del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma. “D’aquesta forma podem utilitzar fàrmacs ja existents, la qual cosa facilita i accelera el procés fins a la clínica, ja que, en el cas de sorafenib, aquest ja està aprovat per al seu ús en humans”, afegeix el Dr. Recio.

Per últim, la recerca va analitzar també l’efecte d’aquesta estratègia en models animals en què es van implantar cèl·lules tumorals procedents de pacients. En aquest cas, per simular la falta de glucosa a les cèl·lules tumorals, es va utilitzar un compost capaç d’imitar a la glucosa, però que no es pot metabolitzar de la mateixa manera i bloqueja el seu ús. Com que les cèl·lules tumorals necessiten més energia que les cèl·lules sanes, tenen més tendència a captar glucosa i, per tant, també atrapen més aquest compost que simula la falta de glucosa. Es va confirmar que, a l’administrar sorafenib juntament amb aquesta substància, el volum del tumor dels ratolins es redueix i fins i tot en alguns casos pot arribar a desaparèixer. “Per al seu ús en humans, existeixen estratègies ja provades en estudis clínics perquè disminueixi el consum de glucosa al tumor, el següent pas serà provar aquesta combinació en humans”, conclou el Dr. Recio.

Un grup investigador de l’IISPV-URV-HUSJR compara les característiques dels primers 200 pacients amb SARS-CoV-2 de cada onada, ingressats a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, per entendre l’evolució de la malaltia

 Membres del grup de recerca en Autoimmunitat, Inflamació i Infecció de l’IISPV

L’any 2020, en plena saturació provocada per la primera onada de la COVID-19, els centres sanitaris catalans s’enfrontaven a una malaltia aleshores desconeguda. Amb la intenció d’ampliar el coneixement que se’n tenia i acumular informació sobre el seu comportament, el personal sanitari de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) va registrar dades dels 200 primers pacients ingressats de cada onada. A banda de les dades clíniques dels malalts, s’hi van incloure dades demogràfiques, de mortalitat, comorbiditats —malalties presents en el pacient més enllà, en aquest cas, de la COVID—, símptomes, ingressos a la unitat de cures intensives, necessitat de ventilació artificial, etc. Els resultats mostren un impacte menor de la malaltia a mesura que se succeeixen les onades i l’avenç de la campanya de vacunació massiva.

Amb aquestes dades, el grup de recerca de l’IISPV Autoimmunitat, Inflamació i Infecció ha elaborat una comparativa que mostra l’evolució del comportament del virus i el seu efecte en els pacients hospitalitzats al llarg de les diferents onades, entre el 2019 i el 2021. La Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica en determina les onades, en funció de l’estructura genètica del virus i de canvis de tendència en el nombre de contagis, entre d’altres. Els resultats mostren que entre la primera i la darrera onada la mortalitat va caure d’un 22,5% a un 2%, i el percentatge de pacients que havien de ser ingressats a l’UCI va reduir-se vuit punts, passant d’un 10% a un 2%. També es va registrar una disminució en la mitjana d’edat dels pacients ingressats al llarg de la pandèmia i una reducció significativa dels ingressos. Entre aquests, la duració mitjana de les hospitalitzacions va escurçar-se i, tal i com apunten les xifres d’ingressos a l’UCI, el nombre de pacients que manifestaven una reacció aguda al virus va disminuir a mesura que se succeïen les onades.

Aquestes diferències van repercutir en la capacitat del sistema sanitari, que va arribar a la saturació durant la primera onada però no a la darrera. Dos dels autors de l’article, Simona Iftimie, investigadora de l’IISPV, i Antoni Castro, investigador de la URV, integrants del Servei en Medicina Interna de l’HUSJR, expliquen que al principi van haver d’enfrontar-se a una versió molt agressiva de la malaltia, que va anar suavitzant-se amb el pas del temps. Aquesta millora s’atribueix principalment a la campanya de vacunació massiva. L’estudi també inclou una comparativa entre el comportament del virus en entorns on es va vacunar de manera extensa i en llocs on no va ser possible fer-ho: “Tenim resultats similars a països com Corea del Sud, Alemanya, Estats Units… Són països amb taxes de vacunació elevades”, assenyala Iftimie. Aquest escenari contrasta amb el que es va viure a països com l’Índia que, amb una taxa de vacunació més reduïda, van patir manifestacions més agudes de la malaltia i índexs de mortalitat més elevats. Castro defensa que la pròpia evolució del virus, amb la interacció de la vacuna, van comportar una disminució de la seva agressivitat.

Pel que fa a la vacunació, l’equip investigador mira el futur amb incertesa. “Els virus respiratoris muten ràpidament, i les vacunes de les malalties respiratòries solen perdre eficàcia amb el temps; això fa que ens haguem de revacunar sovint”, explica Castro. Els autors vaticinen que, amb el temps, aquesta malaltia perdrà agressivitat i acabarà per integrar-se dins el nostre mode de vida, tal i com passa amb la grip. Tot i això, alerten que les malalties infeccioses seran més freqüents en el futur, gràcies a la globalització i la facilitat per viatjar d’una punta del món a l’altra en poques hores i que el sistema sanitari ha d’estar preparat.

Gràcies a les dades analitzades, els investigadors del grup de recerca Autoimmunitat, Inflamació i Infecció han publicat vuit articles sobre diversos aspectes del SARS-CoV-2 i permetran validar marcadors per detectar altres malalties infeccioses i la seva evolució.

Referència: Iftimie, S., López-Azcona, A.F., Lozano-Olmo, M.J. et al. Characteristics of hospitalized patients with SARS-CoV-2 infection during successive waves of the COVID-19 pandemic in a reference hospital in Spain. Sci Rep 12, 17384 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-22145-9

Un equip investigador de la URV-IISPV analitza 572 casos per relacionar el tabaquisme en embarassades amb la salut cardiovascular dels infants

Equip investigador del projecte.

Una de cada cinc adolescents fuma o ha fumat durant l’últim mes. El tabaquisme és encara un problema greu a la societat, sobretot durant el període de gestació. De fet, un 19,4% de les dones catalanes embarassades fumaven abans de quedar-s’hi i un 10,1% segueixen fent-ho durant tota la gestació. Per tant, només un 47,9% de les dones fumadores deixen el tabac durant l’embaràs. Són dades de l’enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a l’Estat Espanyol i de l’informe sobre el tabaquisme a Catalunya de l’Agència de Salut Pública de Catalunya respectivament, totes dues de l’any 2021. “Aquest hàbit té conseqüències que potser no són aparents en el naixement, però sí a llarg termini”, explica Esther Parada, investigadora de la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà (URPNDH) de la URV-IISPV. Aquest equip de recerca ha aconseguit relacionar de forma directa el consum de tabac durant l’embaràs amb una tensió alta més elevada dels infants, quan tenen 11 anys.

Fa més de vint anys que aquest grup participa en un estudi europeu que ha monitorat 572 persones des del naixement, incloent-hi dades prenatals. Si bé l’objectiu inicial era valorar si el contingut proteic de la llet de fórmula podria tenir efectes sobre l’obesitat dels infants a llarg termini, també es van registrar diversos factors prenatals i perinatals que han permès identificar nous indicadors de risc cardiovascular. És el cas del tabaquisme en embarassades, que aquesta recerca ha associat amb una pressió sanguínia elevada en infants.

Del total d’embarassades registrades, un 20% havia fumat, en més o menys grau, durant l’embaràs. Onze anys després, l’equip investigador de la URV-IISPV ha observat que els infants de mares que havien fumat durant tot l’embaràs tenen més del doble de possibilitats de desenvolupar hipertensió que els de mares que no havien fumat o ho havien deixat durant el primer trimestre de la gestació. Per la investigadora Esther Parada es tracta d’una dada destacable: “Hem de fer saber a les mares gestants que deixar el tabaquisme, fins i tot quan estan embarassades, representa un clar benefici per al nadó”.

Encara que hi ha una relació molt estudiada entre el tabaquisme durant la gestació i un baix pes en néixer i també entre un baix pes en néixer i desenvolupar hipertensió, els nadons analitzats en aquest estudi presentaven un pes normal quan van néixer. Això ha permès demostrar que el tabaquisme durant l’embaràs afecta la salut cardiovascular de l’infant de manera més directa.

Aquest treball, en què participen grups de recerca d’arreu d’Europa, recull dades clíniques sobre individus del continent i en registra factors prenatals —com el nivell educatiu de la mare, el consum d’alcohol durant l’embaràs, el pes en néixer, etc.— i perinatals —com l’evolució del pes de l’infant, l’obesitat, el metabolisme glucèmic o lipídic, l’alimentació precoç del nadó etc. D’aquesta manera, diversos grups investigadors disposen d’una base de dades extensa i representativa de la població europea que poden utilitzar per elaborar recerques que relacionin estadísticament certs factors prenatals i perinatals en edat primerenca amb l’aparició de malalties cardiovasculars. L’estudi seguirà creixent en un futur i l’any vinent està prevista una convocatòria dels participants en què s’ampliaran les dades dels pacients, que tindran 18 anys.

Referència: Parada-Ricart, E., Luque, V., Zaragoza, M. et al. Effect of maternal smoking during pregnancy on child blood pressure in a European cohort. Sci Rep 12, 17308 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-21337-7

L’investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili, Albert Fabregat, provant els elèctrodes per nounats.

Un projecte de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en consorci amb investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), està entre els subvencionats per La Fundació ”la Caixa” en el marc de la convocatòria CaixaResearch Consolidate. Es tracta d’un programa que dona suport a projectes d’innovació biomèdica perquè puguin fer el pas d’anar del laboratori al mercat i a la societat, perquè es creïn noves empreses i/o solucions basades en la recerca i per millorar d’aquesta manera la salut i la qualitat de vida de les persones.

Els projectes seleccionats rebran un ajut econòmic de 300.000 euros cadascun per al desenvolupament de la seva proposta, els dos anys vinents.

El projecte de la URV i de l’IISPV que rebrà aquest finançament porta per títol «Nous dispositius mèdics que millorin el monitoratge de senyals elèctrics cerebrals en nounats i adults».

Elèctrodes per als nounats

El part i les primeres hores de vida del nounat són un període considerat de risc. Néixer de manera prematura, tenir un dèficit en l’aportació sanguínia durant el naixement o adquirir una infecció poden ocasionar lesions cerebrals al nounat que, alhora, es poden traduir en diferents graus de discapacitat. Per això, detectar-les de forma precoç és essencial per aplicar teràpies apropiades i intentar minimitzar-ne els efectes nocius.

La tècnica que s’utilitza més sovint per estudiar la funció cerebral en els nounats ingressats a la Unitat de Cures Intensives Neonatal (UCIN) és l’electroencefalografia d’amplitud integrada (aEEG), que consisteix en amplificar i registrar l’activitat elèctrica de les neurones del cervell. L’aEEG serveix per detectar l’aparició de danys cerebrals, com ara l’encefalopatia per hipòxia o l’epilèpsia. Tanmateix, els dispositius de registre que s’utilitzen per captar el senyal elèctric cerebral, els elèctrodes, no estan dissenyats de forma específica per a nadons. S’acostumen a utilitzar elèctrodes per a adults, que no són tan adequats per als caps petits i sensibles dels nounats. A més, els registres acostumen a ser de llarga durada, de dies a setmanes, ja que és necessari monitorar la funció cerebral del nadó durant la seva estada a la UCIN, i els elèctrodes no mantenen una adherència adequada al cap del nounat. La falta d’adherència provoca l’aparició d’artefactes en el registre aEEG que poden dificultar o impedir la interpretació correcta del senyal aEEG obtinguda per part del neonatòleg i que poden comportar un tractament subòptim o fins i tot erroni del nounat.

Els investigadors d’aquest projecte han dissenyat un nou elèctrode específic per a nounats anomenat aCUP-E. Es tracta d’un elèctrode avançat i optimitzat que permet el monitoratge continu de la funció cerebral dels nounats durant llargs període de temps -fins a 3-4 setmanes- a les UCI neonatals gràcies al recanvi de gel electroconductor. Està adaptat a les característiques cefàliques dels nadons, és flexible i transparent, de manera que permet un registre millor de l’activitat cerebral, per la qual cosa facilita el diagnòstic primerenc de lesions i facilita el monitoratge dels bebès. Aquest elèctrode ja s’està provant en un assaig clínic. A més, han desenvolupat un sistema avançat que permet col·locar aquests elèctrodes en punts anatòmics concrets i específics, individualitzats per a cada pacient. El sistema, anomenat EPlacement, elimina els errors potencials que es poden produir durant la col·locació dels elèctrodes al cap en la pràctica clínica.

Aquest sistema avançat de localització de punts cranials es pot aplicar tant en pacients pediàtrics com en adults, i també podria ser útil per a altres proves de diagnòstic o tractament electrofisiològic que requereixin una col·locació específica d’elèctrodes en la superfície cranial, com ara el monitoratge neurofisiològic intraoperatori o l’estimulació cerebral no invasiva.

A més, els investigadors rebran suport personalitzat en mentoria i disposaran d’activitats de suport com ara l’assessorament d’experts en la definició dels seus plans de desenvolupament i comercialització.

L’investigador principal d’aquest projecte és Albert Fabregat (Universitat Rovira i Virgili). Aquesta iniciativa es du a terme en consorci amb Vicenç Pascual Rubio, coordinador del Servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). També, han col·laborat en el projecte la Rosa Pàmies, investigadora de la UPC en enginyeria mecànica; l’Agnès Rigo com a enginyera biomèdica; el Jordi Júlvez, investigador del grup NeuroÈpia de l’IISPV; la Vanesa Rius, Montse Roselló i Jetzabel Riba com a infermeres del servei de Neurofisiologia Clínica; i les neonatòlogues Susana Larrosa i Julia Royo de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Vicenç Pascual
Vicenç Pascual, coordinador del Servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Reus i investigador de l’IISPV, provant els elèctrodes per nounats
Participants d'aquesta edició
Participants de l’edició d’enguany.

El proper diumenge 13 de novembre, a les 10.00 hores, se celebrarà la setena edició de «Fem un pas contra la diabetis» per recaptar fons per a la malaltia. Es tracta d’un recorregut d’uns 9 quilòmetres amb sortida i arribada a l’escola bressol de Perafort. Totes les persones que participin podran gaudir d’un entorn natural donant suport a totes aquelles que pateixen diabetis.

Durant la caminada es farà un descans per esmorzar i agafar forces als Garidells, i a l’arribada hi haurà un avituallament per aquells participants que ho necessitin. A més, tots els assistents s’emportaran una samarreta de record i un val descompte a la botiga d’esports Wala i, qui vulgui participar, hi haurà un sorteig amb material i productes de les entitats col·laboradores.

Per assistir és necessària una inscripció, amb una donació de 3 euros, que es pot fer en línia mitjançant aquest enllaç https://serveis.iispv.cat/events/setena-caminada-contra-la-diabetis o presencialment el mateix dia a partir de les 8.30 hores. La recaptació anirà destinada al grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV-CERCA.

Ho organitza l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí i l’Ajuntament dels Garidells en col·laboració amb l’IISPV, el grup DIAMET (Grup d’investigació en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades), Borges International Group, l’Associació Esportiva Perafort Bike, Wala, Granja Prió, El Racó de Sonia, Forn de pa Albert Ribas, Automecànica Dols, Edulcodiet, La Caixa, Bonpreu i Esclat, Fruites Cambrils i Supercor.

Un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV, la URV i el CIBERobn compara anàlisis de sang i hàbits alimentaris de més de 7.000 persones per relacionar la càrrega àcida de la dieta amb la funcionalitat dels ronyons

D’esquerra a dreta, l’investigador Andrés Díaz-López i les investigadoras Nancy Babio, Cristina Valle-Hita i Nerea Becerra-Tomás.

Els ronyons duen a terme una funció imprescindible en el nostre organisme eliminant l’excés de líquid i altres residus del cos. El seu correcte funcionament regula l’equilibri àcid/base de la sang i prevé l’acidosi metabòlica, és a dir, la disminució del pH sanguini. Diversos estudis publicats durant els darrers anys han demostrat que la dieta pot afectar aquest equilibri i associar-se amb la progressió de diferents malalties, entre les quals s’hi inclouen els problemes renals. Generalment, aquells aliments rics en proteïnes contribueixen a la formació d’àcids en sang, mentre que aquells d’origen vegetal els contraresten. Per tant, seguir una dieta saludable amb una càrrega àcida baixa podria ser una estratègia de prevenció útil contra la Malaltia Renal Crònica. Aquesta malaltia, que implica un mal funcionament dels ronyons, ha anat adquirint importància, ja que suposa un gran impacte a escala mundial. De fet, afecta el 9,1% de la població global i el 35% de les persones majors de 70 anys. A més, sovint s’acompanya d’una disminució en qualitat de vida, mortalitat prematura i aparició de malalties cardiovasculars.

Atès que les conclusions dels estudis previs relacionats amb aquest tema són inconsistents, el grup de recerca de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV, la URV i el CIBERobn juntament amb altres investigadors de l’estudi PREDIMED-Plus, han avaluat la relació entre la càrrega àcida de la dieta i els canvis en la funció renal. Es van registrar els hàbits alimentaris de gairebé 7.000 persones d’avançada edat amb alt risc cardiovascular distribuïdes per tot l’Estat Espanyol i es van fer anàlisis de sang, a més de recollir dades socioeconòmiques d’interès. Els resultats obtinguts apunten al fet que una major càrrega àcida de la dieta es relaciona amb un empitjorament de la funció renal. Els investigadors també van comprovar que les persones que van consumir una dieta amb una major càrrega àcida van ser més propenses a patir un declivi superior o igual al 10% en la funció renal.

Les observacions d’aquest estudi assenyalen la importància d’optimitzar l’alimentació i millorar els hàbits alimentaris cap a un patró de dieta saludable amb una baixa càrrega àcida per a mantenir una bona salut renal i reduir el risc d’altres malalties cròniques. En la pràctica, aquests resultats assenyalen que una dieta amb menor consum de carns vermelles i productes ultres-processats —aliments amb una alta càrrega àcida— i, alhora, un major consum aliments d’origen vegetal com a fruites i verdures és recomanable. Aquest estudi, publicat recentment a la revista Frontiers in Nutrition, ha estat realitzat per la investigadora predoctoral de la URV Cristina Valle-Hita, i liderat per Andrés Díaz-López, investigador Serra Hunter de la URV, Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV, i Nerea Becerra-Tomás, investigadora postdoctoral en Imperial College London i col·laboradora de la Unitat de Nutrició Humana (URV). Tots són membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i del Centro de Investigación Biomédica en Red Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERobn).

Referència: Valle-Hita C, Becerra-Tomás N, Díaz-López A, et al. Longitudinal association of dietary acid load with kidney function decline in an older adult population with metabolic syndrome. Front. Nutr. 2022;10.3389/fnut.2022.986190. doi:10.3389/fnut.2022.986190

L’investigador de l’IISPV i catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó dona el tret de sortida al NUTS 2022, en el qual es discuteixen les tendències en la investigació nutricional

Foto de grup de l’acte inaugural del Nuts 2022.

La seu de l’International Nut and Dried Fruit Council Foundation (INC) va acollir ahir a Reus la sessió inaugural del NUTS 2022, presidit per Jordi Salas-Salvadó, investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’ICREA Acadèmia, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN). Aquest congrés, que reuneix especialistes en l’àmbit de la investigació nutricional d’arreu del món, té com a objectius compartir les evidències actuals relacionades amb els beneficis del consum de fruita seca i definir mancances, necessitats i oportunitats en la recerca en aquest camp.

L’investigador de l’IISPV remarca la importància de la recerca en nutrició i com la impulsen aquest tipus d’esdeveniments: “La finalitat última de la investigació és canviar la societat, i una reunió com aquesta l’esperona”. És per això que, per Salas-Salvadó, es tracta d’un esdeveniment molt esperat. I és que després de molts anys d’investigació nutricional, no ha deixat de veure la fruita seca com un aliment de quilòmetre zero, propi de la identitat del territori: “Poder reunir persones de diferents països no és fàcil, és una gran possibilitat de donar a conèixer el territori i la URV mitjançant aquesta conferència i d’altres que vindran en el futur”.

Els temes clau que es tractaran a l’edició d’enguany fan referència al pes corporal, a la diabetis i la resistència a la insulina, a les malalties cardiovasculars, al sistema gastrointestinal i a l’envelliment cognitiu, entre d’altres. A mesura que la recerca sobre els beneficis del consum de fruita seca creix, aquesta trobada ofereix l’oportunitat de compartir i examinar detalladament allò conegut i establert i aquelles àrees de coneixement que necessiten ser estudiades. Salas-Salvadó, un dels investigadors en nutrició més influents del món, remarca la importància d’aquest esdeveniment: “Tenim dades més que suficients per demostrar i ensenyar els efectes beneficiosos del consum de fruits secs sobre diferents malalties cardiometabòliques. Ara és el moment de resumir totes aquestes evidències per generar sinergies i intentar impulsar o modificar les al·legacions de salut que existeixen en relació amb el consum de fruita seca i els seus beneficis sobre la salut”.

El NUTS 2022 reuneix de forma excepcional a 27 ponents i moderadors de 13 països d’arreu del món, entre els quals hi ha investigadors de gran rellevància com Frank Hu, director del Departament de Salut Pública de la Universitat de Harvard, Joan Sabate, professor de Nutrició i Epidemiologia a la Universitat Loma Linda, David Jenkins del Departament de Ciències de la Nutrició de la Universitat de Toronto, David J. Baer del Departament d’Agricultura dels EUA, Linda Tapsell, professora emèrita de la Universitat de Wollongong d’Austràlia i Penny Kris-Etherton del Departament de Ciències de la Nutrició de la Universitat de l’Estat de Pennsylvania, entre d’altres. S’espera que com a resultat d’aquesta conferència organitzada des de la Universitat Rovira i Virgili (URV-IISPV) i des del CIBEROBN, es publiquin les conclusions en una revista científica internacional.

Investigadors de l’I3PT, l’IMIM-Hospital del Mar i l’IISPV descriuen un biomarcador a la sang en pacients amb diabetis tipus 1 que permet identificar el grau d’envelliment vascular precoç associat al risc de complicacions en diversos òrgans

Membres de l’equip d’investigadors de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).

Un equip d’investigadors liderat per l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) ha descrit un biomarcador a la sang de pacients amb diabetis tipus 1 que permet conèixer la deterioració de les seves artèries.

Els pacients amb diabetis tenen un envelliment prematur de les seves artèries, de manera que cada vegada és més difícil que la sang arribi als seus teixits i això fa que els òrgans deixin de funcionar correctament. Això pot acabar provocant complicacions microvasculars –amb afectació en òrgans com els ulls o els ronyons–, i complicacions macrovasculars –que poden acabar en infarts de cor o cerebrals–.

Aquest estudi, publicat a la revista Diabetis Care –la més important del món en aquest àmbit–, descriu un nou biomarcador que, a través d’una anàlisi de sang, permet detectar en les persones amb diabetis tipus 1 un envelliment vascular abans que s’identifiqui pels mètodes clàssics disponibles actualment. Això és molt rellevant perquè permet detectar de la forma més precoç possible els riscos de complicacions vasculars en diversos òrgans vitals. L’OMS calcula que actualment hi ha més de 9 milions de persones en el món amb diabetis tipus 1.

Aportacions noves en la recerca clínica

La publicació d’aquest treball és fruit de la col·laboració dels equips investigadors de l’I3PT, juntament amb l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), gràcies al finançament de l’Instituto de Salud Carlos III, en el marc del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). Tal com destaca l’investigador principal de l’estudi, José Miguel González Clemente, del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Parc Taulí, cap del grup Diabetis-risc cardiovascular de l’I3PT i membre del grup SGR 1221 de l’IISPV, el “treball conté diverses aportacions noves”.

D’una banda, s’introdueix per primera vegada el concepte d’“envelliment vascular precoç en la diabetis tipus 1”, que estaria a la base de totes les complicacions vasculars en aquests pacients. “Aquest envelliment pot determinar-se amb una senzilla prova que mesura la velocitat a la qual es desplacen les ones del pols entre l’artèria caròtide i la femoral. Aquesta velocitat augmenta a mesura que ho fa l’enduriment de la paret de les grans artèries, la qual cosa es coneix com a rigidesa arterial”, explica l’investigador.

“Avui sabem que a mesura que incrementa la rigidesa arterial, se succeeixen una sèrie de processos que afecten primer la retina, seguit dels ronyons i posteriorment apareix el mal a les artèries del cor i el cervell, principals causes de morbiditat i mortalitat d’aquests pacients. Això ha fet que es posi el focus en la paret arterial com un nou òrgan diana a tenir en compte de manera primerenca en la població amb diabetis tipus 1” subratlla.

Un segon aspecte nou de l’estudi és la utilització de tècniques capdavanteres com la metabolòmica per mesurar fraccions de proteïnes de la sang, no quantificables amb la tecnologia habitual, que han demostrat proporcionar informació precoç i rellevant sobre l’estat d’inflamació crònica que acompanya la rigidesa arterial en aquests pacients. Amb ella es pot identificar millor les persones amb diabetis tipus 1 que presenten major grau d’envelliment vascular, explica Gemma Llauradó, membre del grup de recerca en Risc cardiovascular i nutrició de l’IMIM-Hospital del Mar i metgessa adjunta del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar.

En tercer lloc, segons destaca l’equip de recerca, l’avaluació de l’envelliment vascular en pacients amb diabetis tipus 1 resulta crucial per poder detectar de la forma més precoç possible un major risc de complicacions vasculars en diversos òrgans. “El treball aporta una mica més de llum en aquest sentit, la qual cosa contribuirà a una medicina més personalitzada en la diabetis tipus 1 i una millor gestió de recursos en el sistema de salut”, apunta Joan J. Vendrell, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició i cap del grup de recerca de Diabetis i malalties metabòliques associades (DIAMET) de l’IISPV.

Referència bibliogràfica: Gemma Llauradó, Núria Amigó, Rocío Fuertes-Martín, Ana Romero, Albert Cano, Lara Albert, Olga Giménez-Palop, Eugenio Berlanga, Sonia Fernández-Veledo, Xavier Correig, Joan Vendrell, José-Miguel González-Clemente; Measurement of Serum N-Glycans in the Assessment of Early Vascular Aging (Arterial Stiffness) in Adults With Type 1 Diabetes. Diabetes Care 1 October 2022; 45 (10): 2430–2438. https://doi.org/10.2337/dc22-0331