En el cas de persones que fumen 20 o més cigarretes al dia el risc es duplica. Són dades d’un estudi liderat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV, on han participat també membres del CIBERobn i de l’IIISPV
Fumar incrementa significativament el risc de desenvolupar diabetis tipus 2. En canvi, el consum d’alcohol, fins i tot en petites quantitats, no ofereix cap protecció davant d’aquesta malaltia, tal i com apuntaven fins ara algun estudis previs. Així ho demostra un nou estudi internacional liderat per Indira Paz-Graniel, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb l’equip de Nutritional Epidemiology Research de la Université Sorbonne Paris Nord (França).
La recerca ha analitzat conjuntament els efectes del tabac i de l’alcohol en el desenvolupament de la diabetis tipus 2, un aspecte fins ara poc explorat. L’objectiu era aclarir si, més enllà de la seva influència per separat, totes dues conductes podien tenir un efecte combinat sobre el risc de patir la malaltia.
Per fer-ho, es van utilitzar dades de més de 110.000 participants de la cohort NutriNet-Santé, una de les més grans d’Europa en salut pública. Durant un seguiment mitjà de 7,5 anys es van diagnosticar 1.175 casos nous de diabetis tipus 2.
Els resultats mostren que les persones que fumen o han fumat alguna vegada tenen un 25 % més de risc de desenvolupar diabetis tipus 2 que les que no han fumat mai. El risc és especialment elevat en aquelles que fumen 20 o més cigarretes al dia, que dupliquen la probabilitat de patir la malaltia en comparació amb fumadors moderats o lleugers.
L’equip investigador també va comprovar que el consum d’alcohol, en nivells baixos o moderats, no es va associar a cap efecte protector davant la diabetis tipus 2, unes dades que contradiuen a estudis previs, que indicaven que aquest consum d’una copa de vi al dia -o equivalent- podria disminuir el risc de patir la malaltia.
Quan es va analitzar el consum combinat de tabac i alcohol, no es va observar un augment addicional del risc. Això indica que, almenys en la població estudiada, les dues conductes no actuen de manera sinèrgica sobre el desenvolupament de la malaltia.
“Sabem que el tabac és un factor de risc molt clar, però ens va sorprendre comprovar que l’alcohol per si sol no modificava el risc de diabetis”, explica Indira Paz-Graniel. Tot i així, la investigadora adverteix que els resultats s’han d’interpretar amb precaució, ja que la cohort NutriNet-Santé està formada majoritàriament per dones amb un nivell educatiu elevat i hàbits de vida saludables. “Calen més estudis en poblacions diverses per comprendre millor la interacció entre l’alcohol i la nicotina”, afegeix.
A la recerca també hi han participat el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, i la professora Nancy Babio, tots dos membres del CIBERobn i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), juntament amb la investigadora principal.
Els resultats s’han publicat a la revista American Journal of Preventive Medicine (agost de 2025) i s’han presentat al Congrés Internacional de Nutrició de la International Union of Nutritional Sciences (IUNS), celebrat recentment a París.
Referència bibliográfica: Paz-Graniel I, Kose J, Duquenne P, et al. Alcohol, smoking and their synergy as risk factors for incident Type 2 Diabetes. American Journal of Preventive Medicine. 2025 Jul 31:108011. doi:10.1016/j.amepre.2025.108011
Amb el seu llançament a Oslo, avui comença CancerWatch, una nova Acció Conjunta de la UE que transformarà la manera com Europa recull, harmonitza i utilitza les dades sobre el càncer. Coordinada per l’Institut Noruec de Salut Pública i amb la participació de 92 organitzacions associades de 29 països, CancerWatch millorarà la qualitat, la comparabilitat i la puntualitat de les dades dels registres poblacionals de càncer (RPC) arreu d’Europa.
Disposar de dades precises, completes i actualitzades sobre el càncer és essencial per monitoritzar tendències, identificar desigualtats i avaluar l’impacte dels programes de prevenció, detecció precoç i tractament, així com la qualitat de vida i les taxes de supervivència. CancerWatch garantirà que les dades d’alta qualitat estiguin disponibles per al Sistema Europeu d’Informació sobre el Càncer (ECIS), que té un paper fonamental en el Pla Europeu de Lluita contra el Càncer i el Registre Europeu de Desigualtats en el Càncer.
Per què és important? Actualment, les dades sobre el càncer a Europa varien en qualitat, cobertura i actualitat. Algunes regions no tenen una cobertura completa dels registres, mentre que d’altres s’enfronten a retards de més de dos anys abans de poder compartir les dades. CancerWatch:
CancerWatch, una iniciativa paneuropea, reuneix registres nacionals de càncer, instituts de salut pública, organitzacions de recerca i ministeris de salut en un esforç coordinat per enfortir la informació sobre el càncer a Europa. L’Acció Conjunta proporcionarà noves eines, metodologies compartides i una fulla de ruta per a futurs indicadors de càncer, alhora que identificarà oportunitats per ampliar la cobertura dels registres a regions actualment no cobertes.
«En millorar la qualitat i la puntualitat de les dades sobre el càncer a Europa, CancerWatch ajudarà a garantir que les polítiques i la recerca es basin en la millor evidència possible, salvant vides i millorant la qualitat de vida dels supervivents del càncer», diu Giske Ursin, coordinadora del projecte de l’Institut Noruec de Salut Pública.
«Millors dades es tradueixen en un millor control del càncer. Amb CancerWatch, estem establint les bases per a una prevenció, un diagnòstic i un tractament més eficaços, així com per a un accés equitatiu a l’atenció arreu d’Europa», afegeix Gijs Geleijnse, coordinador científic de l’Institut Noruec de Salut Pública.
Philippe Roux, Cap de la Unitat de Càncer i Salut en Totes les Polítiques de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, destaca la importància de CancerWatch. «El Registre Europeu de Desigualtats en el Càncer (ECIR) és un instrument polític fonamental que ajuda els Estats membres de la UE a identificar les desigualtats en la prevenció, l’atenció i els resultats del càncer, així com les àrees que poden millorar-se. Animo fermament tots els països i parts interessades a utilitzar-lo. En essència, l’ECIR es basa en dades poblacionals d’alta qualitat sobre el càncer. A través de l’Acció Conjunta CancerWatch, enfortirem aquesta base i proporcionarem informació oportuna per reduir les desigualtats en la lluita contra el càncer arreu d’Europa».
Antecedents: Els registres poblacionals de càncer han estat la columna vertebral de la vigilància del càncer a Europa durant dècades, permetent als països rastrejar la incidència, la mortalitat i la supervivència. Tanmateix, les diferències en els marcs legals, la interoperabilitat i els recursos impliquen que la integritat i la puntualitat de les dades varien considerablement. CancerWatch es basa en el treball de la Xarxa Europea de Registres de Càncer (ENCR), el Centre Comú d’Investigació (JRC) i socis internacionals com l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC), unint esforços per oferir informació més ràpida i fiable.
Sobre el projecte
Per a més informació, visiteu:
Set investigadors i investigadores van parlar sobre temes de recerca en salut, energia i medi ambient, i del seu impacte en la vida quotidiana. Aquest divendres 26 de setembre a la tarda i dissabte al matí, tindrà lloc la fira de tallers científics a la plaça Corsini de Tarragona, l’acte central de la Nit de la Recerca
El Racó de la Palma de Reus es va convertir aquest dissabte en un epicentre del coneixement científic amb la celebració de les microxerrades ‘Recerca pel canvi’, un esdeveniment previ a la Nit Europea de la Recerca en el qual van participar una vuitantena de persones. L’acte, organitzat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va reunir set investigadors i investigadores de diferents centres de recerca del territori que van compartir avenços innovadors en temes relacionats amb la salut, l’energia i medi ambient.
Amb un format àgil i divulgatiu, les intervencions tenien una durada de 10 minuts i explicaven, de manera molt pràctica, els resultats dels estudis científics duts a terme pels investigadors i quins efectes tenen a la vida de les persones. En aquest sentit, i a tall d’exemple, Cèlia Uroz, investigadora de la URV, va explicar que les persones ingerim 20.000 partícules de microplàstics l’any, el que seria equivalent a una targeta de crèdit a la setmana, i va parlar dels efectes que tenen aquests microplàstics a l’intestí. Per la seva banda, Marta Llorens, investigadora de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), va parlar de com funcionen els antibiòtics en l’organisme i perquè és important prendre’ls amb cura i seguint les pautes que ens indica el metge.
En l’àmbit de la salut mental, Elisabet Vilella, investigadora de l’IISPV i l’Institut Pere Mata, va explicar que una de cada quatre persones pateix un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Així mateix, va parlar sobre com varien les manifestacions dels problemes de salut mental i els trastorns psiquiàtrics, depenent de qüestions com l’edat o el gènere.
El conjunt de les microxerrades van posar en valor la recerca que es fa des del territori i el seu impacte directe en la vida quotidiana. Amb tot, van aconseguir molt bona interacció amb el públic que va poder fer preguntes als investigadors sobre els temes tractats.
Continuen els actes de la Nit Europea de la Recerca
Aquestes microxerrades han estat un acte previ a la Nit Europea de la Recerca, una iniciativa divulgativa que té la seva activitat central amb la fira de tallers científics, que tindrà lloc la tarda del 26 de setembre i el matí del 27 a la plaça Corsini de Tarragona on participaran més de 200 investigadors i investigadores de la URV i dels instituts de recerca. Una altra de les activitats prèvies és el taller familiar “Molt més enllà de l’estètica”, sobre com l’obesitat i la diabetis afecten l’organisme, que tindrà lloc al centre esportiu Viding Sant Jordi de Tarragona.
També s’aproparà als centres de secundària de la demarcació de Tarragona a través de xerrades divulgatives i es traslladarà un any més a les Terres de l’Ebre, amb la fira de tallers científics que es farà el 3 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa.
La Nit Europea de la Recerca és un gran esdeveniment divulgatiu que se celebra simultàniament a més de 300 ciutats europees i que té com a objectiu apropar la ciència a la ciutadania. A la demarcació de Tarragona, la URV coordina l’esdeveniment des del 2018, amb una programació que cada any atrau milers de persones.
La Nit Europea de la Recerca compta amb el suport del programa Horizon Europe de la Unió Europea i la col·laboració d’un consorci d’universitats i institucions públiques catalanes. La programació completa es pot consultar a tarragona.nitdelarecerca.cat.
La Unitat d’Investigació Clínica (UIC) ha de permetre realitzar assajos clínics de fàrmacs en pacients, des de la fase més experimental i fins a la fase final en què ja s’autoritza la seva administració
El secretari d’Estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz Cigudosa, ha visitat les instal·lacions de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili ubicades a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. El motiu de la visita ha estat el de conèixer l’evolució del projecte de creació de la nova Unitat d’Investigació Clínica (UIC), un equipament que permetrà que es realitzin assajos clínics amb medicaments en pacients del territori, en totes les seves fases, és a dir, des de la fase 1 que és la més experimental, i fins a la fase 4, fase final després de la qual ja se n’autoritza la seva administració. La Unitat d’Investigació Clínica ocuparà un espai de 500 m2 i estarà ubicada dins l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Per a la seva construcció, es disposa d’un ajut de 4.300.000 euros, atorgats per l’Institut de Salut Carlos III, l’organisme de referència per a la investigació biomèdica, adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Durant la seva visita, el secretari d’Estat de Ciència, Innovació i Universitats, ha estat acompanyat per la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement de la ciutat, Josep Baiges; la presidenta del consell rector de l’IISPV i directora dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona, Marta Milà, així com la resta de membres del Consell Rector de l’IISPV. Juan Cruz Cigudosa ha volgut destacar que es tracta d’un projecte important que farà de referent en l’àmbit de la salut a la Catalunya Sud per a la investigació clínica i que és molt important que els hospitals de tot el territori tinguin accés a aquest tipus d’infraestructures. El secretari d’Estat ha remarcat també que “aquest és un dels projectes millor puntuats dins d’una convocatòria estatal dotada amb 45 milions d’euros. Així doncs, aquesta nova unitat ha aconseguit gairebé el 10% del pressupost total d’aquesta convocatòria que estava oberta a projectes de tot l’Estat”.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha remarcat que “la quantitat del finançament que hi destina l’Estat és una prova de què es tracta d’un projecte potent i que tindrà un impacte a la ciutadania, ja que permetrà tenir accés a medicaments de forma més igualitària, cosa que abans només es limitava a les grans ciutats”. En aquest sentit, el director de l’IISPV, Joan Vendrell, ha volgut destacar que “aquesta Unitat d’Investigació Clínica engloba tota la província i donarà servei a 850.000 habitants, des dels hospitals universitaris i comarcals de les diferents regions sanitàries”. Així mateix, ha explicat que: “Ens agradaria, fins i tot, que des de les oficines de farmàcia es vehiculés la informació sobre els estudis que es van fent, perquè la població els conegui i si és el cas, pugui participar”.
Des de l’anunci de la concessió de l’ajut, a principis, d’aquest 2025, ja s’ha engegat la licitació de les obres i s’ha encarregat part de l’equipament necessari per a la Unitat. A nivell de recursos humans, ja s’han incorporat a l’IISPV sis persones que estaran vinculades directament a la UIC: dos data mànager, una persona de perfil administratiu, un tècnic de radiologia i dues persones dedicades a la infermeria. Pel que fa a terminis, la previsió és que estigui entri en funcionament a finals de 2026.
Una vintena d’investigadors i investigadores de l’institut obren a la ciutadania els laboratoris de recerca biomèdica ubicats a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha celebrat, aquest dimarts 22 de juliol al matí, la primera de les activitats commemoratives amb motiu de la celebració del seu 20è aniversari: una jornada de portes obertes. Una vintena d’investigadors i investigadores de l’institut ha obert a la ciutadania les portes dels laboratoris ubicats a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, en dues sessions que han aplegat prop d’una quarantena d’assistents. L’acció ha comptat, també, amb una recepció i presentació dels orígens i objectius de l’IISPV, seguit d’un recorregut per instal·lacions, com l’àrea de l’oficina tècnica i la futura ubicació de la Unitat d’Investigació Clínica (UiC).
En paraules del director del Biobanc de l’IISPV i responsable de plataformes, Lluís Gallart, “visites com aquestes serveixen per visibilitzar la tasca que fem als laboratoris i que acaba revertint en un millor tractament i diagnòstic de les malalties que afecten les persones. A més, aquesta jornada de portes obertes són útils, també, per reconèixer la tasca, que des de fa dues dècades, duen a terme els professionals que es dediquen a la recerca a través de l’IISPV i que, en alguns casos, també pertanyen a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Joan XXIII a Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa, Institut Pere Mata i Universitat Rovira i Virgili”.
Els investigadors i investigadores han abordat algunes de les línies d’investigació actives ara mateix a l’IISPV. En total, la visita s’ha dividit en vuit punts amb representants de grups de recerca i responsables de plataformes de suport científic a la recerca biomèdica.
Els aliments rics en omega-3, com les nous i el peix blau, beneficien la funció neuropsicològica d’infants i joves a llarg termini
El consum de fruits secs durant l’embaràs, especialment les nous, beneficia el desenvolupament neuropsicològic d’infants i adolescents, segons un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), titulat Maternal prenatal nut and seafood consumption and child neuropsychological function from 4 to 15 years of age: a population-based cohort study, i publicat a The American Journal of Clinical Nutrition. L’estudi, liderat pel Grup d’Investigació de Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IISPV, compta amb la participació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació “la Caixa”, i la California Walnut Commission i també s’inclou dins del projecte INMA. Aquest treball, de naturalesa observacional, està centrat en la influència de la dieta materna durant la gestació, un període on es desenvolupa gran part del cervell del fill o filla, i també posa l’accent en el període de l’adolescència, quan es continuen desenvolupant diverses regions cerebrals.
Com a mostra, es van estudiar 1.737 parelles mare-infant de quatre regions espanyoles: Astúries, Guipúscoa (País Basc), Sabadell (Catalunya) i València. La dieta mantinguda per les mares va analitzar-se mitjançant un qüestionari de freqüència dels aliments presos, mentre que la funció neuropsicològica dels infants es va estudiar mitjançant proves estandarditzades que mesuraven el temps de reacció i variabilitat, memòria de treball i intel·ligència fluida.
En la recerca, s’ha considerat la ingesta de peix –especialment el peix blau–, aliment que, com les nous, té una elevada presència d’àcids grassos omega-3. Aquests greixos saludables han demostrat tenir un impacte positiu en el desenvolupament cerebral d’infants i adolescents, segons les conclusions d’aquest estudi. Tot i això, els investigadors responsables del projecte adverteixen que cal ser prudents amb la ingesta de peix blau i que no s’han de superar les racions recomanades per la OMS a través de l’European Food Safety Authority (EFSA) i l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). Ariadna Pinar-Martí, responsable de l’estudi, assenyala que un consum elevat de nous i peix blau s’associa amb una millora de l’atenció, la memòria de treball i la intel·ligència fluida. Afegeix que els àcids grassos omega-3 presents en aquests aliments contribueixen parcialment a aquesta relació amb el desenvolupament neuropsicològic, especialment pel que fa a l’atenció.
Impacte en les decisions de risc
El Grup d’Investigació de NeuroÈpia continua fent recerca sobre com influeix la ingesta materna de fruits secs i peix en el desenvolupament cerebral del descendent i, també ha posat el focus en l’adquisició d’habilitats més complexes com la presa de decisions de risc en nens i nenes d’onze anys. En aquest sentit, a l’article Maternal nut and fish consumption during pregnancy and child risky decision-making at 11 years old, s’aborda si la dieta materna amb aquests aliments es pot associar amb certes funcions cognitives i comportaments, com ara a la impulsivitat. Aquest estudi està encapçalat per la investigadora Marina Ruiz Rivera i ha estat publicat al European Journal and Child and Adolescent Psychiatry. Emfatitza que el consum de fruits secs i peix durant l’embaràs pot tenir un efecte en funcions cerebrals complexes, com la presa de decisions.
La mostra final amb la qual van treballar va incloure 1.386 preadolescents i les seves mares, i per tal d’avaluar la presa de decisions específicament, hi va haver 1.081 participants. Segons aporta Ruiz Rivera, el major consum matern de fruits secs durant el primer trimestre de l’embaràs van associar-lo a una puntuació menor en decisions de risc en nens d’onze anys. El consum moderat de peix van relacionar-lo amb un major índex d’impulsivitat en els nens d’aquesta edat. Per tant, aquest estudi “afegeix l’evidència sobre la importància de la nutrició durant l’embaràs per a funcions neuropsicològiques complexes”. L’estudi posa de manifest, també, que “les dades disponibles es limiten fins als onze anys, una etapa en la qual el còrtex prefrontal no està del tot desenvolupat”, i amb la qual cosa, “no es pot establir una relació causal definitiva”.
De cara a futures investigacions en el camp de la nutrició, el Grup d’Investigació de NeuroÈpia ressalta la importància de la incorporació de la neuroimatge. Aplicada específicament en la cohort treballada en els dos estudis, “obrirà nous escenaris per a nous mesuraments, suposarà innovar en aquest àmbit i podria examinar-se si la dieta durant l’embaràs influeix no només en les funcions cognitives, sinó en l’estructura cerebral”, destaca Jordi Julvez, responsable de grup de recerca impulsor dels dos estudis.
Referència bibliogràfica del primer estudi:
Pinar-Martí A, Ayala-Aldana N, Ruiz-Rivera M, Lertxundi N, Subiza M, González-Safont L, Vioque J, Riaño-Galán I, Rodríguez-Dehli C, Iglesias-Vázquez L, Arija V, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Pascual-Rubio V, Fabregat-Sanjuan A, Healy D, Basagaña X, Vrijheid M, Guxens M, Foraster M, Julvez J. Maternal prenatal nut and seafood consumption and child neuropsychological function from 4 to 15 years of age: a population-based cohort study. Am J Clin Nutr. 2025 May 5:S0002-9165(25)00249-7. doi: 10.1016/j.ajcnut.2025.04.032. Epub ahead of print. PMID: 40334748.
Referència bibliogràfica del segon estudi:
Ruiz-Rivera M, Pinar-Martí A, Babarro I, Ibarluzea J, Vioque J, Llop S, Fernández-Somoano A, Tardón A, Pascual-Vicente R, Fabregat-Sanjuan A, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Guxens M, Julvez J. Maternal nut and fish consumption during pregnancy and child risky decision-making at 11 years old. Eur Child Adolesc Psychiatry. 2025 Jun 10. doi: 10.1007/s00787-025-02750-5. Epub ahead of print. PMID: 40493090.
Saragossa, dimecres 22 de gener de 2025. Com més gran és l’adherència a la dieta mediterrània dels alumnes de preescolar, més saludable és el seu perfil cardiometabòlic. Aquesta és una de les conclusions que s’han obtingut amb el qüestionari MED4CHILD, una nova eina que permet identificar patrons alimentaris i la relació amb la salut en etapes primerenques de la vida. Aquest projecte ha estat dissenyat i desenvolupat per un equip d’investigadors de la Universitat de Saragossa, l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Institut de Recerca Sanitària Aragó (IIS Aragó), la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i 5 centres més d’Espanya que formen part de la Xarxa CIBERobn de l’Institut de Salut Carlos III.
“El qüestionari MED4CHILD és una eina d’utilització senzilla, ràpida i econòmica que permetrà avaluar i fomentar la dieta mediterrània en nens i nenes preescolars, per la qual cosa la seva utilització implicarà beneficis importants per a la salut d’aquesta població”, destaquen els investigadors.
L’estudi, publicat recentment a la prestigiosa revista científica European Journal of Pediatrics, es va dur a terme amb una mostra de 858 nens/es de les cohorts CORALS i MELIPOP. Els resultats mostren que els nens i nenes amb més puntuació en aquest qüestionari consumien més aliments característics de la dieta mediterrània, com fruites, verdures, peix i fruita seca, i presentaven un perfil cardiometabòlic més saludable, incloent-hi menor circumferència de cintura i nivells més baixos de triglicèrids i insulina a la sang.
Aquesta nova avaluació es diferencia de les eines anteriors en incloure porcions recomanades adaptades a la població infantil, oferint una avaluació més precisa de l’adherència a la dieta mediterrània seguint els nous estils de vida i ritmes de la societat actual. Aquest avenç té el potencial d’optimitzar la monitorització d’hàbits alimentaris a la infància i contribuir a millorar les intervencions de salut pública orientades a prevenir malalties relacionades amb l’alimentació.
El qüestionari està disponible per al seu ús en entorns clínics i de recerca, i s’espera que serveixi de base per a estudis futurs en relació amb la dieta mediterrània i la seva relació amb el desenvolupament o maneig de malalties relacionades amb la nutrició i el metabolisme en la infància.
El projecte ha estat col·liderat per Alicia Larruy-García, la Dra. Pilar De Miguel-Etayo i el professor Luis Moreno, pertanyents al grup GENUD de la Universitat de Saragossa i de l’IIS Aragó, juntament amb la Dra. Nancy Babio i el professor Jordi Salas-Salvadó de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgil i la Universitat Rovira i Virgili, tots investigadors del CIBERobn.
Reus, 22 de gener de 2025. La província de Tarragona farà un pas endavant en la realització d’assajos clínics de fàrmacs punters gràcies a la construcció, enguany, d’una Unitat d’Investigació Clínica (UIC). Aquest equipament, que ocuparà un espai de 500 m2, ha comptat amb un ajut de 4.312.240 euros atorgat per l’Institut de Salut Carlos III (Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades) i estarà ubicat a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquesta nova UIC l’ha impulsat l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) conjuntament amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, i ha comptat amb la col·laboració de totes les institucions sanitàries del territori, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i d’organismes locals com l’Ajuntament de Reus.
És en un assaig clínic quan un medicament es comença a administrar a un pacient, per poder ser comercialitzat amb totes les garanties. Passa per 4 processos abans no surt al mercat: des de la fase 1, que és la més experimental (en la qual un pacient que participa en aquest assaig és tractat per primera vegada amb aquest fàrmac) fins a les fases 2, 3 i 4, que són més avançades i en les quals es miren aspectes com l’efectivitat o la idoneïtat de la dosi, per acabar, finalment, autoritzant-ne la seva distribució i aplicació clínica.
Actualment, els assajos clínics en la fase 1 només es porten a terme en centres de recerca vinculats a grans estructures hospitalàries, ubicades majoritàriament a l’àrea de Barcelona. La creació d’aquesta UIC farà possible que aquest tipus d’estudis també es puguin fer al nostre territori: “Ja veníem fent estudis en les fases 2, 3 i 4, però, a partir d’ara, aquesta UIC ens dotarà de més infraestructura i recursos per dur a terme assaigs clínics en la fase 1. L’ampliació dels recursos (tant humans com els destinats a l’espai) ajudarà els professionals sanitaris a atraure més assajos de les altres fases; ens permetrà fer un assaig en totes les seves etapes, en definitiva, des de la més inicial fins a l’última, i afavorirà que la població del nostre territori tingui accés a teràpies que només es duen a terme en el marc d’un estudi controlat, apropant-los a fàrmacs més experimentals i innovadors”, explica el Dr. Joan Vendrell, director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). I afegeix: “Això serà especialment rellevant per als pacients oncològics, ja que permetrà apropar teràpies fins ara limitades exclusivament a entorns d’assajos controlats. Aquesta iniciativa representa un pas endavant per reduir la bretxa actual en l’accés a aquest tipus d’estudis millorant així les oportunitats de tractament per a aquests pacients”.
El director de l’IISPV, el Dr. Joan Vendrell, explica que “amb una població superior als 800.000 habitants, el nostre territori disposa d’un potencial que supera el d’altres regions amb centres d’investigació concentrats en grans entorns hospitalaris. Malgrat aquesta realitat, la distribució actual dels assajos clínics fa que l’accés a aquests assajos/estudis sigui encara insuficient per a la nostra població. La creació de la unitat no només pot ajudar a revertir aquesta situació, sinó que també permetrà apropar els recursos de recerca a professionals i pacients, millorant l’accés a teràpies innovadores”.
Per la seva part, el Dr. Anton Benet, gerent de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, ha ressaltat “el factor d’atracció i retenció del talent” que significarà tenir aquest dispositiu a l’hospital. “La Unitat d’Investigació Clínica reforçarà el nostre caràcter universitari, de recerca i innovació, i aportarà valor a la societat i als professionals en la generació de coneixement”, afegeix.
Des de la Universitat Rovira i Virgili es valora molt positivament la posada en marxa d’aquesta unitat, que “ens permet impulsar la interconnexió científica amb l’IISPV i fomentar la col·laboració institucional amb les entitats del territori per abordar un repte social tan important com és la salut, un dels àmbits de recerca prioritaris del Pla Estratègic de Recerca i Innovació que acabem d’aprovar”, explica Marina Galià, vicerectora de Recerca de la URV. “Disposar d’espais moderns i ben equipats, amb la infraestructura adequada i el personal necessari ens ha de permetre consolidar nous àmbits prioritaris d’investigació i desenvolupar projectes de recerca, innovació i transferència que tinguin un elevat impacte social al territori”, subratlla.
Per la seva banda, Enrique Martín, regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, declara: “l’ajuntament i l’institut fa temps que col·laborem per poder consolidar una posició puntera de la ciutat pel que fa a la investigació en salut, i que aquesta reverteixi directament directa o indirectament en una millora dels serveis a la ciutadania. La presència d’infraestructures de recerca per l’avenç en el tractament de les malalties és important per aquest territori i, encara més, m’agradaria remarcar que ens ajuda a garantir l’equitat d’accés a la població a assajos i estudis”.
Aquesta nova UIC està previst que entri en funcionament a finals del 2026. També acollirà un aparell de ressonància magnètica nuclear 3 Teslas, d’alta resolució, per estudiar amb detall diferents parts del cos així com aspectes del funcionament d’òrgans que requereixen una tecnologia especial, fora de l’ús assistencial rutinari d’aquests aparells.
La UIC comptarà amb la complicitat del sistema de salut públic a l’atenció primària (CAPs) apropant els estudis als pacients a través del seu metge o metgessa de família. Això serà possible gràcies a una interconnexió en temps real entre les consultes i la UIC a través d’un desplegament informàtic que vinculi l’activitat assistencial rutinària amb els assajos que estan actius dins el territori.
Sobre l’IISPV
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus, de l’Institut Pere Mata de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili. Des de la seva creació el 2005, l’institut treballa per garantir que la recerca biomèdica es tradueixi en una pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la salut de la població. Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que integra 6 grups de recerca.
La neurocirurgiana de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, la Dra. Ruth Lau, rep una beca de 6.000 €, al Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Neurocirurgia (SENEC), per dur a terme un projecte d’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en tumors cerebrals primaris, que són aquells que neixen del cervell directament, amb una incidència d’entre 0,59 i 5,73 casos per cada 100.000 persones.
L’objectiu és crear un programa informàtic d’IA amb el qual les cirurgies siguin més precises i no es danyin altres estructures del cervell. Per aconseguir-ho, la Dra. Lau explica que “s’han de recollir dades, que seran vídeos de cirurgies reals, per a què l’IA sigui capaç d’extraure les diferents estructures anatòmiques. Es necessiten aproximadament uns 100 vídeos per crear un model inicial del programa.” Aquests casos reals es recolliran amb la col·laboració del cap de la unitat estesa que engloba l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Joan XXIII, Dr. Gabarrós, i d’investigadors de Canadà, del Toronto Western Hospital i del Kelowna General Hospital. L’empresa americana que participarà en la creació del programa d’IA és Surgical Data Sciences Collective.
Cada any, a Espanya, es diagnostiquen uns 5.000 casos nous de tumors cerebrals. Aquests tenen un alt impacte en la qualitat de vida de les persones que els pateixen i suposen un 2 % de tots els càncers diagnosticats en adults i el 15 % dels diagnosticats en nens. Els tumors cerebrals en nens són el segon tipus de càncer més freqüent després de la leucèmia.
Estem d’enhorabona! L’Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Ciencia e Innovación) ens ha concedit prop d’1 milió d’euros per dur a terme diferents projectes d’investigació i innovació, a través dels ajuts de la convocatòria Acción Estratégica en Salud 2024 (AES), que engloba els Proyectos de I+D+i en Salud i els Proyectos de Desarrollo Tecnológico en Salud (DTS).
Aquests ajuts ens permetran seguir avançant en la investigació de malalties relacionades amb alguna de les nostres 4 grans àrees de recerca (el metabolisme i la nutrició; l’oncologia i la salut mental i les neurociències) i innovar i transferir els avenços assolits a la societat.
