Una millor comprensió del paper fisiopatològic de l’eix succinat / SUCNR1 en el metabolisme podria obrir noves vies per al tractament de pacients amb obesitat o diabetis.  

Un estudi del grup Diamet de IISPV-CERCA, l’Hospital Universitari Joan XXIII, la URV i CIBERDEM amb el suport econòmic de CaixaResearch de Fundació “la Caixa”.   

Investigadors del grup de recerca en diabetis i malalties metabòliques (DIAMET), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), liderat per la Dra. Sonia Fernandez Veledo, publica un article de revisió a la revista Trends in Endocrinology & Metabolism que ofereix una nova perspectiva del succinat des del punt de vista metabòlic. Aquest estudi aporta una major comprensió d’aquest metabòlit i podria obrir noves vies per al tractament de l’obesitat i la diabetis. Aquest projecte de recerca ha rebut una ajuda de prop d’un milió d’euros en el marc de la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de Fundació “la Caixa”.

L’obesitat afecta a més de 650 milions de persones i l’OMS la considera una pandèmia del segle XXI. En els últims anys ha crescut l’interès en la capacitat de senyalització dels metabòlits energètics, és a dir, de la seva capacitat d’actuar com hormones i que ens ajudin, per tant, en el tractament de malalties com l’obesitat, la diabetis i els seus trastorns associats. Els metabòlits energètics són aquells que ens ajuden a cobrir les necessitats energètiques del metabolisme. El Succinat és un dels que major interès està despertant per les capacitats que té, a més, d’actuar com a molècula de senyalització dintre i fora de la cèl·lula.

En aquest article de revisió s’explica com el succinat, un metabòlit que històricament s’associava amb l’obtenció d’energia i processos inflamatoris, regula també la fisiologia de teixits amb una important funció metabòlica com el teixit adipós, el múscul esquelètic o el ronyó, entre d’altres.

A més de la seva funció com a regulador de l’homeòstasis energètic, són varis els estudis que han demostrat que patologies inflamatòries – entre les quals s’inclouen l’obesitat i la diabetis – s’associen amb un augment crònic dels nivells circulants de succinat. De fet, els estudis portats a terme pel grup DIAMET el proposen com a un biomarcador de disfunció metabòlica. Tanmateix, estudis recents demostren que també pot existir un augment transitori d’aquest metabòlit en situacions fisiològiques com l’exercici o la ingesta, el que dóna suport a la seva funció metabòlica i el seu paper en el normal funcionament del nostre organisme.

El succinat es converteix per tant en un metabòlit important en la regulació no només de la resposta inflamatòria sinó que també del metabolisme. Un coneixement més gran de les seves funcions, tant en situacions fisiològiques com patològiques, és clau en el desenvolupament de noves eines clíniques per al tractament de pacients amb obesitat i diabetis.

Es tracta dels resultats d’un assaig clínic en què un equip investigador de la URV-IISPV ha analitzat l’efecte de la dieta mediterrània sobre la microbiota i la relació amb la salut. Han observat canvis entre les persones que consumien dieta mediterrània i les que no en consumien, tot i que incorporaven fruita seca a la seva alimentació. Els resultats poden explicar el benefici d’aquesta dieta en la reducció dels nivells de glucosa i insulina.

Reus, 21 de Juliol de 2021. – L’equip investigador ha examinat si el seguiment d’una dieta mediterrània té beneficis sobre la composició i la funció dels bacteris intestinals, i de quina manera això pot contribuir a explicar la relació entre la dieta mediterrània i la millora dels factors de risc metabòlic. En aquest estudi s’ha fet  el seguiment de 50 persones adultes amb síndrome metabòlica i una alimentació poc saludable, que van seguir amb la seva dieta habitual suplementada amb 50 grams de fruita seca al dia durant dos mesos i una dieta mediterrània durant dos mesos més.

Comparant les dues intervencions, es va demostrar que la glucosa, la insulina i la resistència a la insulina millorava després de seguir la dieta mediterrània. En concret, incrementava la quantitat de  Lachnospiraceae NK4A136, un gènere bacterià que es relaciona amb la millora metabòlica observada sobretot mitjançant la regulació del metabolisme dels àcids biliars. Així doncs, s’ha comprovat, per primera vegada, que la dieta mediterrània provoca canvis en determinats bacteris intestinals i això comporta la millora del metabolisme de la glucosa i la insulina.

En aquest assaig clínic han participat persones amb sobrepès, obesitat i síndrome metabòlica. A més, l’estudi d’intervenció, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, ha permès trobar també diferències importants amb altres molècules que es relacionen amb una millora del metabolisme de la glucosa i la insulina. Els canvis en aquestes molècules també es van relacionar amb modificacions en la composició de la microbiota intestinal. Aquest fet suggereix que pot tenir un paper mediador molt important entre la dieta i els factors de risc cardiometabòlic, és a dir, la modulació de la microbiota intestinal pot explicar el benefici de la dieta mediterrània sobre determinats aspectes de salut.

L’estudi l’ha portat a terme un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’ha liderat la investigadora Mònica Bulló – que forma part també del l’IISPV i del Ciberobn. Hi ha participat personal investigador  de l’Institut Català de la Salut (ICS), de SAGESSA i d’altres de centres de recerca dels Països Baixos, concretament del Donders Institute for Brain, Cognition and Behaviour.

De caràcter multicèntric i emmarcat en el projecte PREDIMED, han participat en l’estudi més de 7.000 pacients d’entre 55 i 80 anys. L’equip investigador estava format per personal de la URV-IIPSV, l’Hospital Universitari Verge de la Victòria i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga, amb el suport del CIBERobn.

Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, liderada pel catedràtic Jordi Salas-Salvadó i també investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en col·laboració amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA), han publicat nous avenços emmarcats en l’estudi Prevenció amb Dieta Mediterrània (Predimed). Es tracta d’un assaig clínic nutricional, multicèntric i aleatoritzat per a la prevenció primària de malalties cardiovasculars prenent com a patró els beneficis de l’alimentació mediterrània.

Gràcies a la col·laboració entre els dos grups de recerca, tots dos membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn)—-que depèn de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII)—, s’ha pogut demostrar per primera vegada una associació inversa entre la ingesta de vitamina D a la dieta i el risc de patir càncer colorectal en persones d’edat avançada que viuen en zones de l’àrea mediterrània i, que a més, tenen alt risc de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

Per dur a terme l’estudi, publicat a la revista científica European Journal of Nutrition, aquest equip investigador ha avaluat  més de 7.000 participants de l’estudi PREDIMED, homes i dones, d’entre 50 i 80 anys sense càncer colorectal a l’inici de l’estudi. Durant un període de seguiment mitjà de sis anys es va calcular la relació entre el consum de vitamina D i el risc de patir càncer. Els resultats van concloure que les persones que prenien més vitamina D significativament tenien menys risc de desenvolupar càncer colorectal, malgrat que hi hagués una alta probabilitat de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

El catedràtic Salas-Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili, apunta que aquest estudi “marca un abans i un després en aquest camp, ja que cada vegada tenim més evidències que el consum de vitamina D en quantitats adequades, a través de diferents mecanismes, podria prevenir el càncer colorectal tant en persones sanes com en persones d’alt risc cardiovascular”.

L’investigador responsable de el grup Endocrinologia Cel·lular i Molecular, Manuel Macías-González, ha assenyalat que el treball suposa una gran fita per avançar en el vincle de la vitamina D amb el càncer colorectal.  també ha destacat que “malgrat els avantatges de la vitamina D, s’ha d’establir un control exhaustiu, ja que un excés en forma de suplements també pot comportar efectes negatius sobre l’organisme“. En aquest sentit, els investigadors principals de l’estudi Predimed, un projecte multicol·laboratiu en què han participat diferents hospitals i universitats espanyoles, han recordat que “el consum de la vitamina D s’ha de considerar amb precaució, ja que es necessiten més estudis per avaluar-ne la ingesta òptima per a la prevenció de el càncer colorectal, encara que suposa una fita important per poder continuar aprofundint amb els beneficis que hi pot aportar”.

Referencia bibliogràfica: Hernández-Alonso P, Canudas S, Boughanem H, Toledo E, Sorlí JV, Estruch R, Castañer O, Lapetra J, Alonso-Gómez AM, Gutiérrez-Bedmar M, Fiol M, Serra-Majem L, Pintó X, Ros E, Fernandez-Lazaro CI, Ramirez-Sabio JB, Fitó M, Portu-Zapirain J, Macias-González M, Babio N, Salas-Salvadó J. Dietary vitamin D intake and colorectal cancer risk: a longitudinal approach within the PREDIMED study. Eur J Nutr. 2021 May 28. doi: 10.1007/s00394-021-02585-1.

L’anàlisi de múltiples factors de risc ambientals prenatals i infantils suggereix que alimentar-se malament, conviure amb moltes persones i respirar un aire interior contaminat es relacionen amb una pitjor funció cognitiva

Un estudi que ha analitzat l’associació entre una àmplia varietat d’exposicions prenatals i infantils i el desenvolupament neuropsicològic en edat escolar ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida (capacitat de resoldre problemes nous) i de memòria funcional o de treball (la que permet al cervell retenir nova informació mentre cal a curt termini). L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha estat concebut i dissenyat per investigadors i investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Aquesta associació podria explicar-se perquè “les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les de fast food en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA amb una estreta col·laboració amb ISGlobal.

El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2.5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.

Les dades de la investigació, que porta per títol Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries, procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nenes i nens d’entre 6 i 11 anys. Es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquestes nenes i nens van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, tràfic, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa.

Un  estudi pioner

L’objectiu era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i se’n mostra especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos que poden no representar un risc per a un cervell madur sa.

L’originalitat de la investigació és que adopta un enfoc d’exposoma, és a dir que té en compte un conjunt d’exposicions i no se’n centra en una de sola. Pretén així entendre millor la complexitat de les múltiples exposicions ambientals i l’efecte simultani en el neurodesenvolupament dels nens i nenes.

A més, en haver analitzat cohorts de sis països europeus diferents, l’estudi té com a punt fort la seva diversitat, si bé s’enfronta a la dificultat de les diferències culturals, que influencien els nivells d’exposició i els resultats cognitius.

Associacions destacables

Segons aquesta anàlisi, els principals determinants de la intel·ligència fluida i de la memòria funcional són les dietes infantils bio, les basades en menjar ràpid, la densitat familiar a la llar, la contaminació de l’aire a l’interior de casa i el fum del tabac.

Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el fast food amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns  estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. “En la nostra feina”, explica Júlvez, “hemo trobat millors puntuacions en intel·ligència fluida i memòria funcional quan hi ha més ingesta d’aliments bio i una menor ingesta de menjar ràpid”.

Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2.5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell. Tot i així, convé tenir en compte que “el nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i que en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions de les nenes i nens en tests cognitius”, aclareix Júlvez.

Sorpresa en algunes troballes

L’estudi ha trobat així mateix algunes associacions inesperades, que poden estar causades per desviacions i la causalitat inversa. Por exemple, ha trobat una associació positiva entre l’exposició infantil al sulfonat de perfluorooctà (PFOS, per les sigles en anglès) i la funció cognitiva, quan es tendeix a considerar aquesta substància un disruptor endocrí que pot alterar la funció tiroidal i influir negativament en el desenvolupament cognitiu.

La investigació s’emmarca en el gran projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX), com també un altre treball recentment publicat que va utilitzar el mateix exposoma i els mateixos participants però en relació amb els símptomes del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els problemes de comportament infantil. “Vam observar que diversos contaminants ambientals prenatals (contaminació de l’aire interior i tabaquisme) i certs hàbits de vida dels nens i nenes (pel que fa a dieta, son i capital social familiar) s’associaven amb problemes de conducta infantil”, explica Martine Vrijheid, última autora de l’estudi i cap del programa d’Infantesa i Medi Ambient d’ISGlobal.

“Una de les fortaleses tant d’aquest estudi anterior sobre problemes de conducta com d’aquest actual sobre cognició és que vam analitzar sistemàticament una gamma molt més àmplia de biomarcadors d’exposició en sang i orina per determinar els nivells interns en el model, i que vam analitzar variables d’exposició prenatal i infantil”, conclou Vrijheid.

Test usats per quantificar la funció cognitiva:

  1. Intel·ligència fluida (test de matrius progressives de Raven)
  2. Atenció (Attention Network Test, ANT)
  3. Memòria funcional (prova N-Back)

Cohorts en les quals es basa l’estudi:

  1. BiB (Born in Bradford; Regne Unit)
  2. EDEN (Étude des Déterminants pré et postnatals du développement et de la santé de l’Enfant; França)
  3. INMA (Infancia i Medio Ambiente; Espanya)
  4. KANC (Kaunus Cohort; Lituània)
  5. MoBa (Norwegian Mother, Father and Child Cohort Study; Noruega)
  6. Rhea (Grècia)

Referència

Jordi Julvez, Mónica López-Vicente, Charline Warembourg, Lea Maitre, Claire Philippat, Kristine B. Gützkow, Monica Guxens, Jorunn Evandt, Sandra Andrusaityte, Miguel Burgaleta, Maribel Casas, Leda Chatzi, Montserrat de Castro, David Donaire-González, Regina Gražulevičienė, Carles Hernandez-Ferrer, Barbara Heude, Rosie Mceachan, Mark Mon-Williams, Mark Nieuwenhuijsen, Oliver Robinson, Amrit K. Sakhi, Nuria Sebastian-Galles, Remy Slama, Jordi Sunyer, Ibon Tamayo-Uria, Cathrine Thomsen, Jose Urquiza, Marina Vafeiadi, John Wright, Xavier Basagaña, Martine Vrijheid. Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries. Environmental Pollution, Volume 284, 2021, 117404. doi.org/10.1016/j.envpol.2021.117404

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a “Centre d’Excel·lència Severo Ochoa” i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.

La revista especialitzada General Hospital Psychiatry ha publicat un treball d’investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA), que valida una nova eina de cribratge del delírium en centres sociosanitaris, especialment pensada per a personal sanitari que no és psiquiatre.

Aquest fet és especialment destacable perquè entre un 25 i un 30 per cent de persones ingressades en un centre sociosanitari pot patir delírium, però no sempre és reconegut adequadament ni diagnosticat per personal sanitari que no és psiquiatre. Això és perquè costa diferenciar el delírium de la demència, i per la manca de temps en el dia a dia per a fer una valoració adient.

Davant aquesta problemàtica, investigadors de l’HU Institut Pere Mata han dissenyat el DDT-Pro, una nova eina de cribratge (la DDT-Pro) que han validat en el centre sociosanitari Monterols. Aquesta eina és fàcil d’utilitzar i de ràpida administració per part de personal no entrenat. Per validar la seva eficàcia, la DDT-Pro s’ha comparat amb una altra eina de cribratge (la 4AT) utilitzada habitualment per un/a psiquiatre per a fer el diagnòstic. 

El resultat de la prova ha estat que les dues eines funcionen bé i són útils però la DDT-Pro dona un millor rendiment diagnòstic, és una eina més sensible i avalua tots els símptomes nuclears del delírium (cognitius, del pensament d’ordre superior i circadians, és a dir, el cicle diari de son i alimentació).

Per tot plegat els investigadors de l’HU Institut Pere Mata determinen que l’ús habitual d’eines de cribratge del delírium en centres hospitalaris, en aquest cas sociosanitaris, permeten millorar la identificació del delírium i, per tant, el seu tractament i el pronòstic de les persones que el pateixen.

Referència bibliogràfica

Sepúlveda E, Bermúdez E, González D, Cotino P, Viñuelas E, Palma J, Ciutat M, Grau I, Vilella E, Trzepacz PT, Franco JG. Validation of the Delirium Diagnostic Tool-Provisional (DDT-Pro) in a skilled nursing facility and comparison to the 4 ‘A’s test (4AT). Gen Hosp Psychiatry. 2021 May-Jun;70:116-123. doi: 10.1016/j.genhosppsych.2021.03.010. Epub 2021 Mar 29. PMID: 33813146.

Investigadors de l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata, en col·laboració amb investigadors d’Irlanda i Colòmbia, han fet una revisió sistemàtica dels articles publicats sobre la genètica del delírium, i han determinat que falten estudis de genoma complert d’aquesta patologia que ajudin a prevenir-ne l’aparició.

Segons el treball publicat en la revista especialitzada European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience, la qualitat dels estudis revisats no era sempre bona i la forma de definir el delírium era molt variable i moltes vegades poc adequada. L’article menciona l’únic estudi de genoma complert que va trobar una associació suggestiva amb dos gens d’RNA no codificant.

Aquest fet porta els investigadors de l’HU Institut Pere Mata a determinar que la realització de futurs estudis de genoma complert, amb una millor definició del delírium, de la seva comorbiditat amb demència i de les relacions amb altres factors biològics permetran millorar el coneixement sobre aquesta patologia, i arribar a saber quines persones tenen més risc de patir-la i així prevenir la seva aparició.

En els estudis que han revisat, els investigadors també han trobat que el gen més estudiat en relació al delirium és l’anomenat APOE, associat ja amb la malaltia d’Alzheimer, però amb resultats molt dispars i amb el qual el meta-anàlisi dels estudis no va trobar associació.

Dels altres gens estudiats, els autors de la revisió destaquen una possible relació amb el delírium dels gens que codifiquen pel receptor de la dopamina, dels receptors dels glucocorticoides, pel receptor de la melatonina (molècula que controla el son) i l’ADN mitocondrial. Segons els investigadors, aquesta varietat reflecteix la complexitat de la fisiopatologia del delírium.

Aquest estudi ha estat coordinat per investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Què és el delírium?

El delírium és una alteració comú en l’estat de consciència associat amb malalties mèdiques, que empitjora el pronòstic dels pacients. És molt freqüent en persones d’edat avançada que ingressen a l’hospital per patologies greus, i es manifesta com un quadre de confusió. Encara no es coneixen totalment els factors que predisposen ni les vies fisiopatològiques que porten a patir-lo.

Referència bibliogràfica

Sepulveda E, Adamis D, Franco JG, Meagher D, Aranda S, Vilella E. The complex interaction of genetics and delirium: a systematic review and meta-analysis. Eur Arch Psychiatry Clin Neurosci. 2021 Mar 29. doi: 10.1007/s00406-021-01255-x. Epub ahead of print. PMID: 33779822. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33779822/

Un estudi liderat per la Dra. Elisabet Vilella, coordinadora del grup de recerca en genètica i ambient en psiquiatria de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata del Hospital Universitari Institut Pere Mata (IISPV-CERCA; URV) i cap de grup del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), proporciona la primera evidència d’alteracions epigenètiques en el gen DDR1 en el teixit cerebral de pacients amb trastorn bipolar. El treball ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, la Fundació per la Recerca FIDMAG, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i la Universitat Pompeu Fabra, així com del CIBERSAM i del CIBER d’Oncologia (CIBERONC).

El gen DDR1 es troba en els cèl·lules productores de la mielina o matèria blanca del cervell. La mielina embolcalla les neurones de la mateixa manera que el plàstic ho fa als cables elèctrics i facilita la transmissió dels impulsos nerviosos.

El treball publicat a la revista Internacional Epigenomics va analitzar tres mostres independents procedent de teixit cerebral de persones amb diagnòstic de trastorn bipolar i individus sans. Els investigadors varen analitzar un tipus de modificació epigenètica que consisteix en un canvi químic a l’ADN per addició de grups metil (la modificació es coneix com metilació). La quantificació de la metilació en tot el genoma va revelar que els pacients amb trastorn bipolar presenten majors nivells de metilació del gen DDR1 en les cèl·lules productores de la mielina que els individus sans. Un altre de les troballes importants de l’estudi, va ser l’alta correlació entre la metilació de DDR1 i la metilació dels gens de mielina més importants, el que aporta més suport a la implicació d’aquest gen en els processos de mielinització.

«Aquests resultats concorden amb els trobats en un treball previ del mateix grup de recerca (Garcia-Ruiz et al., 2020), en el qual es va demostrar una metilació  més elevada del gen DDR1, tant en sang com en teixit cerebral, en pacients amb esquizofrènia. El trastorn bipolar i l’esquizofrènia comparteixen característiques clíniques i aquests resultats de  la metilació de DDR1 aporten més evidència de que els dos tipus de trastorns psiquiàtrics també comparteixen base biològica», comenta la Dra. Elisabet Vilella.

Els propers passos es centraran en l’estudi de la metilació de DDR1 en sang en una mostra de pacients amb trastorn bipolar, ja que la sang es pot analitzar fàcilment mentre que el cervell no. “Aquests resultats, de confirmar-se, podrien incloure’s en futurs panells moleculars basats en canvis epigenètics que podrien ser útils per al suport al diagnòstic i trobar tractaments personalitzats”, ha comentat Beatriz García-Ruiz, primera autora d’aquesta recerca.

Referència bibliográfica

Beatriz Garcia-Ruiz, Manuel Castro de Moura, Gerard Muntane, Lourdes Martorell, Elena Bosch, Manel Esteller, Erick J Canales-Rodríguez, Edith Pomarol-Clotet, Esther Jimenez, Eduard Vieta & Elisabet Vilella. DDR1 methylation is associated with bipolar disorder and the isoform expression and methylation of myelin genes. Epigenomics 2021.
DOI: 10.2217/epi-2021-0006

Els resultats d’un estudi realitzat per investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV suggereixen que el consum de begudes amb cafeïna com el cafè i te, es relaciona amb un major deteriorament de la funció renal en població d’edat avançada amb obesitat i alt risc cardiovascular.

La malaltia renal crònica (ERC) és un important problema de salut pública a tot el món, que afecta el 10% de la població mundial adulta i més del 20% dels majors de 60 anys. Es tracta d’una malaltia multifactorial, creixent i costosa, que influeix de manera notable en la morbimortalitat i qualitat de vida del malalt renal, especialment en persones grans amb sobrepès i obesitat. Per això, es requereixen urgentment estratègies preventives poblacionals efectives i eficients per combatre o retardar la progressió de la ERC.

Molts components dietètics tenen un paper principal en la preservació de la funció renal i la prevenció/retard de la progressió de l’ERC, com el cafè i el te, dues begudes que contenen cafeïna i que es consumeixen àmpliament en tot el món. La llavor del cafè es caracteritza pel seu alt contingut en polifenols (amb propietats antioxidants), cafeïna, vitamines, minerals i fitoquímics bioactius amb potencials efectes beneficiosos sobre la salut. En aquest context, els resultats dels estudis epidemiològics sobre el consum de cafè i te i la funció renal han estat inconsistents. Així mateix, no ha estat investigat si les begudes amb cafeïna tenen efectes perjudicials sobre la funció renal en la població anciana amb malalties cròniques. És per això, que l’equip de recerca liderat pel Prof. Jordi Salas Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) – els va semblar de gran interès explorar la possible associació entre en consum de cafè, te i cafeïna i els canvis a  1 any en la taxa de filtració glomerular, un marcador de funció renal. Per a això van realitzar un treball dins el marc de l’estudi PREDIMED-Plus en col·laboració amb altres 23 centres de recerca espanyols i amb la participació de 5.851 persones grans amb sobrepès/obesitat amb síndrome metabòlica.

Els autors van observar que el consum de cafè amb cafeïna i te, però no el de cafè descafeïnat, s’associava amb una disminució de la taxa de filtració glomerular al any de seguiment. Després de considerar possibles factors de confusió, es va observar que els bevedors de més de 2 tasses de cafè amb cafeïna a el dia (aprox. 50 ml per tassa) van presentar un deteriorament superior de la taxa de filtració glomerular que els bevedors esporàdics de cafè (menys d’1 tassa a el dia) o no bevedors de te.

Així mateix, el consum de més de 2 tasses de cafè amb cafeïna al dia es va associar amb un 19% de risc superior de tenir una pèrdua ràpida de la funció. Això no es va observar en el cas del cafè descafeïnat.

“El cafè i el te són rics en compostos bioactius amb propietats antioxidants i antiinflamatòries, amb possibles efectes beneficiosos per a la salut humana” va dir el Dr. Jordi Salas, un dels autors principals de l’estudi i coordinador de l’estudi PREDIMED-Plus. Tot i això, va assenyalar que “hi ha potencials efectes secundaris de la cafeïna continguda en aquestes begudes que, fins i tot en dosis de consum moderades, poden influir en l’estat cardiovascular a través de l’ERC i són motiu de preocupació per a la població en general i especialment per a les persones susceptibles o en risc “.

El cafè és una de les begudes més consumides per la població espanyola i la principal font de cafeïna en la població mediterrània. En base als resultats d’aquest estudi, el consum de begudes amb cafeïna pot ser una preocupació per al ronyó i els investigadors aconsellen a les persones d’edat avançada amb obesitat i alt risc cardiovascular de reduir o reemplaçar el consum de cafè amb cafeïna per cafè descafeïnat, per preservar la salut renal. També, el Dr. Jordi Salas ha senyalat que “es tracta d’un estudi observacional, de manera que els resultats s’han de confirmar mitjançant un assaig clínic”; si es demostra, els consells sobre el consum de cafè i te juntament amb la ingesta de cafeïna s’han d’incloure en les estratègies nutricionals per a la prevenció de la malaltia renal, particularment en adults amb alt risc.

El treball publicat recentment a la revista SCIENTIFIC REPORTS, ha estat liderat pel Dr. Andrés Díaz López i el professor Jordi Salas-Salvadó de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). L’estudi ha estat finançat per l’Instituto Carlos III a través del Fons d’Investigació per a la Salut, que és cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

Referència:

Díaz-López A, Paz-Graniel I, Ruiz V, et al. Consumption of caffeinated beverages and kidney function decline in an elderly Mediterranean population with metabolic syndrome. Sci Rep. 2021 Apr 22;11(1):8719. doi: 10.1038/s41598-021-88028-7. PMID: 33888780

Fotografia: Jordi Salas (dreta) i Andrés Díaz han estat els investigadors principals d’aquest treball.

Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i de l’IISPV-HJ23-URV-CIBERDEM introdueixen el metabolisme tumoral per la identificació nous biomarcadors de diagnosi precoç i pronòstic del càncer de cap i coll.

El càncer de cap i coll (CCC) engloba aquells tumors que es localitzen a la boca, a la faringe, a la laringe i a les glàndules salivals. Concretament, el carcinoma escatós de cap i coll representa el cinquè tumor més freqüent al món i està relacionat amb el consum de tabac, alcohol i la infecció pel virus del papil·loma humà. Aquest càncer té un comportament agressiu, amb mal pronòstic en estadis avançats. El tractament d’aquests tumors pot incloure la radioteràpia la quimioteràpica i la cirurgia complexa, amb resposta variable segons cada persona.

Per aquests motius, el mal pronòstic i la resposta variable al tractament, és de vital importància trobar marcadors per al diagnòstic precoç que no sigui invasiu i per poder predir quin tumor necessitarà tractaments més agressius, es a dir, personalitzar el tractament segons les característiques de cada tumor i de cada pacient. Tenir aquestes eines salva vides i estalvia efectes secundaris dels tractaments, ja que seleccionem quin és el millor.

Ara, un treball publicat a la prestigiosa revista Cancers ha identificat un marcador del comportament metabòlic tumoral important pel desenvolupament i agressivitat dels tumors.

L’estudi ha estat liderat pel Dr. Francesc Xavier Avilés-Jurado, especialista en otorinolaringologia i cirurgia de cap i coll de l’Hospital Clínic i investigador de l’IDIBAPS,i la Dra. Sonia Fernández-Veledo, especialista en metabolisme i Co-directora del Grup DIAMET de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA)-URV-HJ23 i integrat en el Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) en la seva àrea temàtica de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).

La Dra. Sonia Fernández-Veledo, explica que «aquest estudi confirma que les alteracions metabòliques del tumor també es reflecteixen a nivell sistèmic. Això vol dir que existeixen metabòlits, como per exemple el succinat  (principal focus d’aquest estudi), que ens poden servir de biomarcadors de progressió tumoral».

El Dr. Avilés, autor co-responsable de l’estudi, destaca que  «l’estudi d’aquest marcador ens pot ajudar molt alhora de plantejar tractaments als nostres pacients, que en moltes ocasions tenen conseqüències molt importants. Conèixer millor el càncer ens ajuda a combatre’l. A més a més, avancem cap a la biòpsia líquida, es a dir, que amb una mostra de sang veurem si el tumor té unes característiques més agressives. En definitiva, avancem cap a la medicina personalitzada en càncer. Estic molt orgullós veient com una recerca iniciada a Tarragona és líder a Catalunya i Espanya».

Aquest treball ha sigut fruit de la col·laboració científica de diferents investigadors com la Dra. Ximena Terra investigadora del Grup MoBioFood de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Dra. Victòria Ceperuelo-Mallafré, del grup DIAMET, de diversos professionals sanitaris, com el Dr. Joan Carles Flores i la Dra. Carla Merma de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23), el Dr. Ramon Bosch i Marylene Lejeune de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la Dra. Isabel Vilaseca de l’Hospital Clínic, el Dr. Xavier León de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Dr. Gumà de l´Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre d’altres. Aquesta és una línia d’investigació liderada pel Dr. Avilés-Jurado i està finançada per l’Asociación Española Contra el Cáncer i per l’Instituto de Salud Carlos III.

El Dr. Avilés-Jurado conclou que «aquests resultats són un important impuls en la línia de recerca iniciada sobre els factors pronòstics del càncer de cap i coll al servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i continuada a l’Hospital Clínic de Barcelona».

Referència bibliogràfica
Succinate Pathway in Head and Neck Squamous Cell Carcinoma: Potential as a Diagnostic and Prognostic Marker.
Ximena Terra, Victoria Ceperuelo-Mallafré, Carla Merma, Ester Benaiges, Ramon Bosch, Paola Castillo, Joan Carles Flores, Xavier León, Izaskun Valduvieco , Neus Basté, Marina Cámara, Marylène Lejeune, Josep Gumà, Joan Vendrel, Isabel Vilaseca, Sonia Fernández-Veledo i Francesc Xavier Avilés-Jurado. Cancers 2021, 13, 1653.
DOI: https://www.mdpi.com/2072-6694/13/7/1653

L’obesitat cada dia està més present en la nostra societat i sempre s’ha de tenir en compte per totes les malalties metabòliques derivades, però, a partir d’ara, encara més. Les últimes troballes demostren un nou mecanisme pel qual, l’obesitat, podria estar afavorint el desenvolupament del tumor. L’últim estudi realitzat per investigadors del CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), constata que la proteïna survivina modifica les característiques de les cèl·lules immunitàries presents en un tumor augmentant l’activitat protumoral dels macròfags.

El treball ha estat publicat en la prestigiosa revista internacional Cellular Oncology, pel grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) liderat per la Dra. Sonia Fernández-Veledo i el Dr. Joan J. Vendrell – investigadors de l’IISPV-CERCA, Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, URV i CIBERDEM-.

El grup DIAMET va demostrar en estudis previs que les cèl·lules mare del teixit adipós de les persones obeses produeixen gran quantitat d’una proteïna anomenada  survivina. Aquest estudi ofereix una nova perspectiva sobre el seu paper en la interacció entre els components cel·lulars del microambient tumoral. <<Aquest treball demostra que aquesta proteïna modifica les característiques de les cèl·lules immunitàries presents en el tumor, incrementant l’activitat protumoral dels macròfags. La recerca confirma addicionalment que la survivina també té efectes en les pròpies cèl·lules tumorals, afavorint el creixement del tumor>> comenta la Dra. Fernández-Veledo. 

La survivina com biomarcador per a la identificació de tumors

El seu treball proposa, per tant, un nou biomarcador (la survivina) que podria ser de gran utilitat per a identificar la presència de macròfags tumorals i per tant una major malignitat del càncer. Això redundarà en un major benefici per a la salut del pacient i una reducció de costos sanitaris, conclouen els investigadors.

El grup DIAMET està centrat en les alteracions metabòliques i comorbiditats associades a la diabetis mellitus i l’obesitat. Està co-dirigit per la Dra. Sonia Fernández-Veledo i el Dr. Joan J. Vendrell i pertany a l’IISPV-CERCA, a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), i està integrat al el Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) en las seva àrea temàtica de Diabetis y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) que fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Salud Carlos III.

És un grup consolidat i reconegut per l’Agència de  Gestió d’ Ajuts  Universitaris i de  Recerca (AGAUR), de la Generalitat de Catalunya, des de l’any 2009, ha de destacar-se les importants convocatòries públic competitives que el grup ha obtingut per al desenvolupament de les seves línies de recerca.

Article de referència:
Survivin drives tumor-associated macrophage reprogramming: a novel mechanism with potential impact for obesity
E. Benaiges, V. Ceperuelo-Mallafré, A. Madeira, R. Bosch, C. Núñez-Roa, M. Ejarque, E. Maymó-Masip, I. Huber-Ruano, M. Lejeune, J. Vendrell, S. Fernández-Veledo.
Cell Oncol (Dordr), 2021 Mar 12. doi: 10.1007/s13402-021-00597-x.