Un estudi liderat per la Dra. Elisabet Vilella, coordinadora del grup de recerca en genètica i ambient en psiquiatria de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata del Hospital Universitari Institut Pere Mata (IISPV-CERCA; URV) i cap de grup del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), proporciona la primera evidència d’alteracions epigenètiques en el gen DDR1 en el teixit cerebral de pacients amb trastorn bipolar. El treball ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, la Fundació per la Recerca FIDMAG, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i la Universitat Pompeu Fabra, així com del CIBERSAM i del CIBER d’Oncologia (CIBERONC).

El gen DDR1 es troba en els cèl·lules productores de la mielina o matèria blanca del cervell. La mielina embolcalla les neurones de la mateixa manera que el plàstic ho fa als cables elèctrics i facilita la transmissió dels impulsos nerviosos.

El treball publicat a la revista Internacional Epigenomics va analitzar tres mostres independents procedent de teixit cerebral de persones amb diagnòstic de trastorn bipolar i individus sans. Els investigadors varen analitzar un tipus de modificació epigenètica que consisteix en un canvi químic a l’ADN per addició de grups metil (la modificació es coneix com metilació). La quantificació de la metilació en tot el genoma va revelar que els pacients amb trastorn bipolar presenten majors nivells de metilació del gen DDR1 en les cèl·lules productores de la mielina que els individus sans. Un altre de les troballes importants de l’estudi, va ser l’alta correlació entre la metilació de DDR1 i la metilació dels gens de mielina més importants, el que aporta més suport a la implicació d’aquest gen en els processos de mielinització.

«Aquests resultats concorden amb els trobats en un treball previ del mateix grup de recerca (Garcia-Ruiz et al., 2020), en el qual es va demostrar una metilació  més elevada del gen DDR1, tant en sang com en teixit cerebral, en pacients amb esquizofrènia. El trastorn bipolar i l’esquizofrènia comparteixen característiques clíniques i aquests resultats de  la metilació de DDR1 aporten més evidència de que els dos tipus de trastorns psiquiàtrics també comparteixen base biològica», comenta la Dra. Elisabet Vilella.

Els propers passos es centraran en l’estudi de la metilació de DDR1 en sang en una mostra de pacients amb trastorn bipolar, ja que la sang es pot analitzar fàcilment mentre que el cervell no. “Aquests resultats, de confirmar-se, podrien incloure’s en futurs panells moleculars basats en canvis epigenètics que podrien ser útils per al suport al diagnòstic i trobar tractaments personalitzats”, ha comentat Beatriz García-Ruiz, primera autora d’aquesta recerca.

Referència bibliográfica

Beatriz Garcia-Ruiz, Manuel Castro de Moura, Gerard Muntane, Lourdes Martorell, Elena Bosch, Manel Esteller, Erick J Canales-Rodríguez, Edith Pomarol-Clotet, Esther Jimenez, Eduard Vieta & Elisabet Vilella. DDR1 methylation is associated with bipolar disorder and the isoform expression and methylation of myelin genes. Epigenomics 2021.
DOI: 10.2217/epi-2021-0006

Els resultats d’un estudi realitzat per investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV suggereixen que el consum de begudes amb cafeïna com el cafè i te, es relaciona amb un major deteriorament de la funció renal en població d’edat avançada amb obesitat i alt risc cardiovascular.

La malaltia renal crònica (ERC) és un important problema de salut pública a tot el món, que afecta el 10% de la població mundial adulta i més del 20% dels majors de 60 anys. Es tracta d’una malaltia multifactorial, creixent i costosa, que influeix de manera notable en la morbimortalitat i qualitat de vida del malalt renal, especialment en persones grans amb sobrepès i obesitat. Per això, es requereixen urgentment estratègies preventives poblacionals efectives i eficients per combatre o retardar la progressió de la ERC.

Molts components dietètics tenen un paper principal en la preservació de la funció renal i la prevenció/retard de la progressió de l’ERC, com el cafè i el te, dues begudes que contenen cafeïna i que es consumeixen àmpliament en tot el món. La llavor del cafè es caracteritza pel seu alt contingut en polifenols (amb propietats antioxidants), cafeïna, vitamines, minerals i fitoquímics bioactius amb potencials efectes beneficiosos sobre la salut. En aquest context, els resultats dels estudis epidemiològics sobre el consum de cafè i te i la funció renal han estat inconsistents. Així mateix, no ha estat investigat si les begudes amb cafeïna tenen efectes perjudicials sobre la funció renal en la població anciana amb malalties cròniques. És per això, que l’equip de recerca liderat pel Prof. Jordi Salas Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) – els va semblar de gran interès explorar la possible associació entre en consum de cafè, te i cafeïna i els canvis a  1 any en la taxa de filtració glomerular, un marcador de funció renal. Per a això van realitzar un treball dins el marc de l’estudi PREDIMED-Plus en col·laboració amb altres 23 centres de recerca espanyols i amb la participació de 5.851 persones grans amb sobrepès/obesitat amb síndrome metabòlica.

Els autors van observar que el consum de cafè amb cafeïna i te, però no el de cafè descafeïnat, s’associava amb una disminució de la taxa de filtració glomerular al any de seguiment. Després de considerar possibles factors de confusió, es va observar que els bevedors de més de 2 tasses de cafè amb cafeïna a el dia (aprox. 50 ml per tassa) van presentar un deteriorament superior de la taxa de filtració glomerular que els bevedors esporàdics de cafè (menys d’1 tassa a el dia) o no bevedors de te.

Així mateix, el consum de més de 2 tasses de cafè amb cafeïna al dia es va associar amb un 19% de risc superior de tenir una pèrdua ràpida de la funció. Això no es va observar en el cas del cafè descafeïnat.

“El cafè i el te són rics en compostos bioactius amb propietats antioxidants i antiinflamatòries, amb possibles efectes beneficiosos per a la salut humana” va dir el Dr. Jordi Salas, un dels autors principals de l’estudi i coordinador de l’estudi PREDIMED-Plus. Tot i això, va assenyalar que “hi ha potencials efectes secundaris de la cafeïna continguda en aquestes begudes que, fins i tot en dosis de consum moderades, poden influir en l’estat cardiovascular a través de l’ERC i són motiu de preocupació per a la població en general i especialment per a les persones susceptibles o en risc “.

El cafè és una de les begudes més consumides per la població espanyola i la principal font de cafeïna en la població mediterrània. En base als resultats d’aquest estudi, el consum de begudes amb cafeïna pot ser una preocupació per al ronyó i els investigadors aconsellen a les persones d’edat avançada amb obesitat i alt risc cardiovascular de reduir o reemplaçar el consum de cafè amb cafeïna per cafè descafeïnat, per preservar la salut renal. També, el Dr. Jordi Salas ha senyalat que “es tracta d’un estudi observacional, de manera que els resultats s’han de confirmar mitjançant un assaig clínic”; si es demostra, els consells sobre el consum de cafè i te juntament amb la ingesta de cafeïna s’han d’incloure en les estratègies nutricionals per a la prevenció de la malaltia renal, particularment en adults amb alt risc.

El treball publicat recentment a la revista SCIENTIFIC REPORTS, ha estat liderat pel Dr. Andrés Díaz López i el professor Jordi Salas-Salvadó de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). L’estudi ha estat finançat per l’Instituto Carlos III a través del Fons d’Investigació per a la Salut, que és cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

Referència:

Díaz-López A, Paz-Graniel I, Ruiz V, et al. Consumption of caffeinated beverages and kidney function decline in an elderly Mediterranean population with metabolic syndrome. Sci Rep. 2021 Apr 22;11(1):8719. doi: 10.1038/s41598-021-88028-7. PMID: 33888780

Fotografia: Jordi Salas (dreta) i Andrés Díaz han estat els investigadors principals d’aquest treball.

Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i de l’IISPV-HJ23-URV-CIBERDEM introdueixen el metabolisme tumoral per la identificació nous biomarcadors de diagnosi precoç i pronòstic del càncer de cap i coll.

El càncer de cap i coll (CCC) engloba aquells tumors que es localitzen a la boca, a la faringe, a la laringe i a les glàndules salivals. Concretament, el carcinoma escatós de cap i coll representa el cinquè tumor més freqüent al món i està relacionat amb el consum de tabac, alcohol i la infecció pel virus del papil·loma humà. Aquest càncer té un comportament agressiu, amb mal pronòstic en estadis avançats. El tractament d’aquests tumors pot incloure la radioteràpia la quimioteràpica i la cirurgia complexa, amb resposta variable segons cada persona.

Per aquests motius, el mal pronòstic i la resposta variable al tractament, és de vital importància trobar marcadors per al diagnòstic precoç que no sigui invasiu i per poder predir quin tumor necessitarà tractaments més agressius, es a dir, personalitzar el tractament segons les característiques de cada tumor i de cada pacient. Tenir aquestes eines salva vides i estalvia efectes secundaris dels tractaments, ja que seleccionem quin és el millor.

Ara, un treball publicat a la prestigiosa revista Cancers ha identificat un marcador del comportament metabòlic tumoral important pel desenvolupament i agressivitat dels tumors.

L’estudi ha estat liderat pel Dr. Francesc Xavier Avilés-Jurado, especialista en otorinolaringologia i cirurgia de cap i coll de l’Hospital Clínic i investigador de l’IDIBAPS,i la Dra. Sonia Fernández-Veledo, especialista en metabolisme i Co-directora del Grup DIAMET de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA)-URV-HJ23 i integrat en el Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) en la seva àrea temàtica de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).

La Dra. Sonia Fernández-Veledo, explica que «aquest estudi confirma que les alteracions metabòliques del tumor també es reflecteixen a nivell sistèmic. Això vol dir que existeixen metabòlits, como per exemple el succinat  (principal focus d’aquest estudi), que ens poden servir de biomarcadors de progressió tumoral».

El Dr. Avilés, autor co-responsable de l’estudi, destaca que  «l’estudi d’aquest marcador ens pot ajudar molt alhora de plantejar tractaments als nostres pacients, que en moltes ocasions tenen conseqüències molt importants. Conèixer millor el càncer ens ajuda a combatre’l. A més a més, avancem cap a la biòpsia líquida, es a dir, que amb una mostra de sang veurem si el tumor té unes característiques més agressives. En definitiva, avancem cap a la medicina personalitzada en càncer. Estic molt orgullós veient com una recerca iniciada a Tarragona és líder a Catalunya i Espanya».

Aquest treball ha sigut fruit de la col·laboració científica de diferents investigadors com la Dra. Ximena Terra investigadora del Grup MoBioFood de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Dra. Victòria Ceperuelo-Mallafré, del grup DIAMET, de diversos professionals sanitaris, com el Dr. Joan Carles Flores i la Dra. Carla Merma de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23), el Dr. Ramon Bosch i Marylene Lejeune de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la Dra. Isabel Vilaseca de l’Hospital Clínic, el Dr. Xavier León de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Dr. Gumà de l´Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre d’altres. Aquesta és una línia d’investigació liderada pel Dr. Avilés-Jurado i està finançada per l’Asociación Española Contra el Cáncer i per l’Instituto de Salud Carlos III.

El Dr. Avilés-Jurado conclou que «aquests resultats són un important impuls en la línia de recerca iniciada sobre els factors pronòstics del càncer de cap i coll al servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i continuada a l’Hospital Clínic de Barcelona».

Referència bibliogràfica
Succinate Pathway in Head and Neck Squamous Cell Carcinoma: Potential as a Diagnostic and Prognostic Marker.
Ximena Terra, Victoria Ceperuelo-Mallafré, Carla Merma, Ester Benaiges, Ramon Bosch, Paola Castillo, Joan Carles Flores, Xavier León, Izaskun Valduvieco , Neus Basté, Marina Cámara, Marylène Lejeune, Josep Gumà, Joan Vendrel, Isabel Vilaseca, Sonia Fernández-Veledo i Francesc Xavier Avilés-Jurado. Cancers 2021, 13, 1653.
DOI: https://www.mdpi.com/2072-6694/13/7/1653

L’obesitat cada dia està més present en la nostra societat i sempre s’ha de tenir en compte per totes les malalties metabòliques derivades, però, a partir d’ara, encara més. Les últimes troballes demostren un nou mecanisme pel qual, l’obesitat, podria estar afavorint el desenvolupament del tumor. L’últim estudi realitzat per investigadors del CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), constata que la proteïna survivina modifica les característiques de les cèl·lules immunitàries presents en un tumor augmentant l’activitat protumoral dels macròfags.

El treball ha estat publicat en la prestigiosa revista internacional Cellular Oncology, pel grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) liderat per la Dra. Sonia Fernández-Veledo i el Dr. Joan J. Vendrell – investigadors de l’IISPV-CERCA, Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, URV i CIBERDEM-.

El grup DIAMET va demostrar en estudis previs que les cèl·lules mare del teixit adipós de les persones obeses produeixen gran quantitat d’una proteïna anomenada  survivina. Aquest estudi ofereix una nova perspectiva sobre el seu paper en la interacció entre els components cel·lulars del microambient tumoral. <<Aquest treball demostra que aquesta proteïna modifica les característiques de les cèl·lules immunitàries presents en el tumor, incrementant l’activitat protumoral dels macròfags. La recerca confirma addicionalment que la survivina també té efectes en les pròpies cèl·lules tumorals, afavorint el creixement del tumor>> comenta la Dra. Fernández-Veledo. 

La survivina com biomarcador per a la identificació de tumors

El seu treball proposa, per tant, un nou biomarcador (la survivina) que podria ser de gran utilitat per a identificar la presència de macròfags tumorals i per tant una major malignitat del càncer. Això redundarà en un major benefici per a la salut del pacient i una reducció de costos sanitaris, conclouen els investigadors.

El grup DIAMET està centrat en les alteracions metabòliques i comorbiditats associades a la diabetis mellitus i l’obesitat. Està co-dirigit per la Dra. Sonia Fernández-Veledo i el Dr. Joan J. Vendrell i pertany a l’IISPV-CERCA, a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), i està integrat al el Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) en las seva àrea temàtica de Diabetis y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) que fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Salud Carlos III.

És un grup consolidat i reconegut per l’Agència de  Gestió d’ Ajuts  Universitaris i de  Recerca (AGAUR), de la Generalitat de Catalunya, des de l’any 2009, ha de destacar-se les importants convocatòries públic competitives que el grup ha obtingut per al desenvolupament de les seves línies de recerca.

Article de referència:
Survivin drives tumor-associated macrophage reprogramming: a novel mechanism with potential impact for obesity
E. Benaiges, V. Ceperuelo-Mallafré, A. Madeira, R. Bosch, C. Núñez-Roa, M. Ejarque, E. Maymó-Masip, I. Huber-Ruano, M. Lejeune, J. Vendrell, S. Fernández-Veledo.
Cell Oncol (Dordr), 2021 Mar 12. doi: 10.1007/s13402-021-00597-x.

La malaltia COVID-19 a causa de la infecció pel virus SARS-CoV2 ha canviat les pautes de conducta de la humanitat al convertir-se en una pandèmia d’abast internacional. Més de 136 milions de persones i més de 2.9 milions de les mateixes hi han perdut la vida. Cal destacar que els símptomes de la infecció varien molt en la població. Hi ha individus que no presenten cap clínica fins als que és necessari fer un ingrés a l’UCI. Fins al moment es desconeixen bona part de quins factors són responsables d’aquests quadres clínics tant diferent.

Ara,  article publicat a la revista EBiomedicine, liderat per l’equip de l’investigador Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i per la investigadora ICREA Aurora Pujol, demostra que la dotació epigenètica de cada persona influeix en la severitat de la malaltia COVID-19.  El grup de recerca en “Infection and Immunity” (INIM) de l’IISPV-URV-HJ23 liderat per l’investigador Francesc Vidal ha col·laborat activament en l’estudi a través del projecte “COVID10-PoC_6/17. Biomarcadors de pronòstics circulants i cel·lulars per a la progressió del COVID19 en pacients amb infecció per SARS-CoV-2 mitjançant ciència multi-òmica” finançat en convocatòria competitiva de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.  S’han inclòs en aquest estudi 69 pacients d’entre 18 i 60 anys de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII.

L’estudi ha identificat biomarcadors associats a la gravetat clínica del COVID-19 que es poden avaluar per a determinats llocs de metilació de l’ADN o incloure’ls dins d’una signatura epigenòmica general dissenyada. La determinació de l’estat de metilació de l’ADN d’aquests llocs es pot afegir fàcilment a altres paràmetres moleculars, cel·lulars i clínics per permetre una predicció més precisa dels pacients amb COVID-19 que puguin patir els pitjors resultats clínics, de manera que es puguin idear estratègies d’intervenció primerenca, i que podrien alleujar la càrrega del sistema sanitari. 

L’estudi ha inclòs 400 persones, i s’ha publicat a la revista internacional EBioMedicine. De fet, és el primer treball que demostra la relació entre la Covid i l’epigenètica, que són els interruptors químics que regulen l’activitat de l’ADN. Els resultats d’aquestes investigacions impactaran favorablement en la salut de la població en general, particularment en les persones afectades per les leucèmies i les malalties hematològiques malignes, especialment vulnerables a aquesta malaltia.
El Grup INIM de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Vigili (IISPV-CERCA), Universitat Rovira i Virgili (URV) i Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) està co-dirigit pels investigadors Francesc Vidal i Anna Rull.
 
Referència bibliogràfica
“Epigenome-Wide Association Study of  COVID-19 Severity with Respiratory Failure”
Manuel Castro de Moura, Veronica Davalos, Laura Planas-Serra, Damiana Alvarez-Errico, Carles Arribas, Montserrat Ruiz, Sergio Aguilera-Albesa, Jesús Troya, Juan Valencia-Ramos, Valentina Vélez-Santamaria, Agustí Rodríguez-Palmero, JuditVillar-Garcia, Juan P. Horcajada, Sergiu Albu,  Carlos Casasnovas, Anna Rull, Laia Reverte, Beatriz Dietl, David Dalmau, Maria J. Arranz, Laia Llucià-Carol, Anna M.Planas, Jordi Pérez-Tur, Israel Fernandez-Cadenas, Paula Villares, Jair Tenorio, Roger Colobran, Andrea Martin-Nalda, Pere Soler-Palacin, Francesc Vidal, Aurora Pujol, Manel Esteller.
Available online 15 April 2021, 103339. EBioMedicine.

Descarrega’t l’article