L’any 2020 es van diagnosticar 35.000 casos de càncer de pròstata a l’estat espanyol, el segon més freqüentment diagnosticat per darrere del colorectal i per davant del de mama i pulmó (font: sociedad espanyola de oncologia mèdica). Un repte important en aquesta patologia és discriminar els càncers indolents dels agressius. En aquest context, la prova de l’antigen específic de la pròstata (PSA), la classificació TNM del tumor i la puntuació de Gleason en les biòpsies de pròstata s’utilitzen habitualment per pronosticar al pacient i prendre decisions sobre el tractament.

El Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (Grup DIBIOMEC) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), integrat per investigadors clínics del servei d’urologia de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) i liderat per la Dra. Matilde Rodríguez Chacón, ja van establir en investigacions prèvies, que la citocina inflamatòria TWEAK en semen estava relacionada amb la progressió del CaP. Ara, l’investigador predoctoral del grup, Sr. Antonio Altuna-Coy ha trobat que nivells reduïts sèrics de sTWEAK, juntament amb nivells més elevats d’antigen específic prostàtic (PSA) i l’índex HOMA-IR, són components importants en el desenvolupament del CaP. A més, ha establert que la presència d’aquesta citocina en l’ambient tumoral no altera el metabolisme de la glucosa, però augmenta significativament el metabolisme lipídic i el dipòsit de lípids en les cèl·lules tumorals de CaP.

És a dir, trobar la citocina inflamatòria (una proteïna) TWEAK en semen, sumat a nivells reduïts d’aquesta citocina en sang, ens poden ajudar a establir millor la progressió i l’agressivitat del tumor en el càncer de pròstata. Sent aquest el segon més diagnosticat a l’estat, és vital millorar en les tècniques de diagnòstic i tractament, saber discriminar els agressius dels indolents i trobar tècniques menys invasives que les biòpsies per als pacients.

Les dades han permès concloure que la senyalització TWEAK/Fn14 modula el metabolisme lipídic del CaP, potenciant l’agressivitat, i com que la inhibició del receptor Fn14 pot bloquejar aquest efecte metabòlic in vitro, aquest receptor pot ser una possible diana terapèutica pel tractament del CaP.

Article de referència:

Altuna-Coy, A.; Ruiz-Plazas, X.; Alves-Santiago, M.; Segarra-Tomás, J.; Chacón, M.R. Serum Levels of the Cytokine TWEAK Are Associated with Metabolic Status in Patients with Prostate Cancer and Modulate Cancer Cell Lipid Metabolism In Vitro. Cancers 2021, 13 (18), 4688.

https://doi.org/10.3390/cancers13184688

Jenifer Masip Morcillo, estudiant de doctorat del Programa Martí Franquès de la URV i investigadora del grup Infecció i Immunitat (INIM) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), és la primera signant de l’article “Differential miRNA plasma profiles associated with the spontaneous loss of HIV-1 control: miR-199a-3p and its potential role as a biomarker for quick screening of elite controllers” publicat a la prestigiosa revista “Clinical and Translational Medicine”, revista de primer decil amb un factor d’impacte (2020) de 11.49.

El grup de recerca INIM de l’IISPV ha liderat aquest estudi. INIM és un grup de recerca especialitzat en l’estudi de les malalties infeccioses, i que centra la seva major activitat en l’estudi de la immunopatogènia del VIH, un fenomen complex i multifactorial que afecta la funció normal del sistema immune. En aquest treball original van treballar amb una cohort de pacients VIH, que s’anomenen controladors d’elit. Els controladors d’elit son aquells individus amb infecció VIH capaços de mantenir la càrrega viral suprimida sense haver de recórrer a la teràpia antiviral.

L’estudi liderat per la Jenifer Masip Morcillo, en el que han col·laborat altres grups de la “Red de Investigación en VIH/SIDA”, ha demostrat que hi ha perfils plasmàtics, de miRNA, que poden ser potencials biomarcadors per al disseny de noves estratègies d’erradicació i immunoteràpia del VIH.

Cal recordar que aquest tipus d’estudis no serien possibles sense la col·laboració de tots els pacients i personal mèdic i d’infermeria que van participar en el projecte.

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és una institució que integra la recerca en l’àmbit de la biomedicina del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. L’IISPV és l’instrument de què s’han dotat els hospitals universitaris d‘ambdues regions sanitàries (Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus; l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus) i la Universitat Rovira i Virgili, per tal d’aglutinar i gestionar la recerca i la innovació biomèdica del territori.

——————————————————————————————————————-

Differential miRNA plasma profiles associated with the spontaneous loss of HIV-1 control: miR-199a-3p and its potential role as a biomarker for quick screening of elite controllers.

Jenifer Masip, Carmen Gasca-Capote, María Reyes Jimenez-Leon, Joaquim Peraire, Alberto Perez-Gomez, Verónica Alba, Ana-Irene Malo, Lorna Leal, Carmen Rodríguez Martín, Norma Rallón, Consuelo Viladés, Montserrat Olona, Francesc Vidal, Ezequiel Ruiz-Mateos, Anna Rull, ECRIS integrated in the Spanish AIDS Research Network

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ctm2.474

Els fruits secs es recomanen per a la salut cardiovascular, però persisteix la preocupació que aquests poden contribuir a l’augment de pes a causa de la seva alta densitat energètica i contingut de greix. El present treball ha demostrat que els fruits secs en quantitats recomanades no produeixen augment de pes o fins i tot el seu consum s’associa amb una disminució de les mesures d’adipositat.

Aquests són els resultats d’un estudi liderat per un equip de recerca de la Unitat d’Assajos Clínics i Síntesis del Coneixement 3D de Toronto i el Departament de Ciències de la Nutrició de la Facultat de Medicina de la Universitat de Toronto (el Canadà), en col·laboració amb la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, que s’han publicat en la revista Obesity Reviews.

El consum de fruits secs no produeix augment de pes, malgrat la seva alta densitat energètica i contingut de greix, i fins i tot pot estar associat amb una disminució de les mesures d’adipositat. Així ho demostren els resultats d’un estudi realitzat per un equip internacional d’investigadors entre els quals es troben els de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV i CIBERobn, que ha estat publicat recentment en la revista científica Obesity Reviews.

Els fruits secs han estat recomanats per les guies dietètiques i de pràctica clínica per a la diabetis i la salut cardiovascular, tant sols o com a part de patrons dietètics com la dieta Mediterrània, la dieta Portfolio i la dieta DASH, entre altres. A més, els fruits secs han rebut diverses declaracions de propietats saludables a tot el món, suggerint que el consum diari d’aproximadament 30-45 grams al dia pot tenir beneficis per a la salut. Malgrat aquestes recomanacions, persisteix la preocupació que els fruits secs poden contribuir a l’augment de pes a causa de la seva alta densitat energètica i contingut de greix, mantenint-se a tot el món un consum de fruita seca per sota de les quantitats que es recomanen per a obtenir beneficis per a la salut. Això és degut en part, a la preocupació que existeix per part dels consumidors i alguns agents de la salut pel possible augment de pes associat al consum d’aliments amb alt contingut de greix i densitat energètica. Amb l’alarmant augment de la prevalença de sobrepès i obesitat en els últims anys i les complicacions cardiometabòliques que això comporta, algunes associacions científiques han advertit contra el consum excessiu de fruits secs al mateix temps que els recomanen per a la prevenció de malalties cardiovasculars.

Per a investigar aquesta inquietud, es va realitzar una revisió sistemàtica i una metanàlisi de cohorts prospectives i assajos clínics aleatoritzats resumint tota evidència disponible. Mitjançant aquest mètode es reuneix tota l’evidència científica rellevant i s’apliquen mètodes estadístics que permeten sintetitzar els resultats. A més, es va aplicar l’enfocament Grading of Recommendations Assessment, Development, and Evaluation (GRADE) que permet qualificar la certesa de l’evidència científica obtinguda amb els resultats científics. Aquesta eina ha estat adoptada per més de 100 organitzacions importants de tot el món, inclosa l’Organització Mundial de la Salut, per a realitzar recomanacions de pràctica clínica i polítiques de salut.

La present revisió sistemàtica realitza un metanàlisi de 7 cohorts prospectives úniques i 114 comparacions d’assajos, que involucren a 569,910 i 5,783 participants, respectivament, amb una avaluació GRADE completa de la certesa de l’evidència de l’impacte que tenen els fruits secs en les mesures d’adipositat. Les anàlisis van mostrar que el consum de fruits secs en quantitats recomanades no provoca augment de pes, o fins i tot el seu consum s’associa amb una disminució de les mesures d’adipositat. Atès que el consum de fruits secs és molt baix a tot el món, segons la Dra. Stephanie Nishi primera autora d’aquest estudi, “els fruits secs es poden recomanar lliurement sense que existeixi la preocupació que puguin contribuir a l’augment de pes, igual que es fa amb altres aliments saludables per al cor, com és el cas de les fruites i verdures”.

Segons el Dr. Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, “el present estudi té importants implicacions per als professionals de la salut, ja que a partir d’ara han de recomanar consumir fruits secs pels seus beneficis cardiometabòlics sense tenir por al fet que aquestes recomanacions puguin tenir repercussions adverses sobre un hipotètic augment de pes corporal”.

El treball ha estat realitzat per la Dra. Stephanie K. Nishi, investigadora postdoctoral i professora visitant de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i altres investigadors del Departament de Ciències Nutricionals de la Facultat de Medicina de la Universitat de Toronto (Effie Viguiliouk, Sonia Blanco Mejia, Cyril W.C. Kendall, Richard P. Bazinet, Anthony J. Hanley, Elena M, Comelli i David J.A. Jenkins) sota la supervisió del professor John L. Sievenpiper en col·laboració amb el professor Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, tots dos membres del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili.

Referència bibliogràfica: Bibliographic reference: Nishi SK, Viguiliouk E, Blanco Mejia S, et al. Are Fatty Nuts a Weighty Concern? A Systematic Review and Meta-Analysis and Dose-response Meta-regression of Prospective Cohorts and Randomized Controlled Trials, Obesity Reviews, DOI: 10.1111/obr.13330.

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/obr.13330

Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili-IISPV, la Universitat de Toronto i la Universitat de Zagreb demostra que aquest tipus de dietes milloren els nivells de glucosa en sang i altres factors de risc cardiometabòlic

La diabetis és una malaltia que es caracteritza per augmentar els nivells de glucosa (sucre) en sang. Aquest augment s’associa a un major risc de morbimortalitat i a una disminució de la qualitat de vida. Per prevenir i controlar aquesta malaltia es recomana perdre pes en cas de sobrepès, seguir una dieta saludable, augmentar l’activitat física i deixar de fumar, entre altres canvis necessaris en l’estil de vida.

L’índex glucèmic (IG) és un nombre que classifica a un aliment que conté hidrats de carboni en funció de la quantitat en què eleva els nivells de sucre en sang després del seu consum. Únicament els aliments que contenen carbohidrats tenen un índex glucèmic. Per conèixer-lo es comparen els nivells de sucre en sang que s’obtenen després del seu consum amb els nivells que s’obtenen després d’ingerir glucosa pura o pa blanc (aliments de referència amb un IG de 100). Per tant, si es compara l’efecte que té un aliment ric en carbohidrats amb la glucosa pura o el pa blanc sobre els nivells de sucre en sang, es pot establir un IG per a cada aliment. Es considera un IG baix quan és ≤55; mig quan està entre 56 i 69, i alt quan és ≥70. Per exemple, els aliments amb un alt contingut en hidrats de carboni simples o sucre tindran un IG alt, com ara la pastanaga i patata cuita, la mel, el pa blanc, entre altres.

Estudis previs han demostrat que els patrons dietètics que tenen un baix índex glucèmic o càrrega glucèmica (CG) milloren el control glucèmic i els factors de risc cardiometabòlic en persones que tenen risc de patir diabetis o que ja la pateixen, i s’associen a una menor incidència de diabetis i malalties cardiovasculars.

Ara, un estudi col·laboratiu dut a terme per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Toronto i la Universitat de Zagreb ha demostrat que les dietes o patrons dietètics amb un baix IG/CG reduïen l’hemoglobina glicosilada, que mesura el nivell mitjà de glucosa a la sang durant els últims tres mesos, en comparació amb les dietes amb un IG/CG alt. A més, es van observar millores clínicament significatives en altres factors de risc cardiometabòlic (colesterol i triglicèrids en sang, pes corporal i inflamació) en el cas de pacients diabètics amb nivells de glucosa en sang moderadament controlats.

Atès que aquests beneficis s’observen més enllà del tractament concurrent amb fàrmacs orals per controlar la hiperglucèmia o amb insulina, “els patrons dietètics de baix IG/CG podrien ser especialment útils com a tractament complementari per ajudar les persones amb diabetis tipus 1 i 2 a assolir els seus objectius de control glucèmic i factors de risc cardiometabòlic “, afirma el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) i el Centre d’Investigacions en Xarxa sobre Obesitat i Nutrició.

Els resultats d’aquest estudi s’ha publicat a la revista científica British Medical Journal amb l’objectiu de utilitzar-se per l’actualització de les guies de pràctica clínica per a la teràpia nutricional en la diabetis de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD).

Referència bibliogràfica: Chavrioli L et al. Effect of low glycaemic index or load dietary patterns on glycaemic control and cardiometabolic risk factors in diabetis: systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials. DOI: https://doi.org/10.1136/bmj.n1651

Una millor comprensió del paper fisiopatològic de l’eix succinat / SUCNR1 en el metabolisme podria obrir noves vies per al tractament de pacients amb obesitat o diabetis.  

Un estudi del grup Diamet de IISPV-CERCA, l’Hospital Universitari Joan XXIII, la URV i CIBERDEM amb el suport econòmic de CaixaResearch de Fundació “la Caixa”.   

Investigadors del grup de recerca en diabetis i malalties metabòliques (DIAMET), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), liderat per la Dra. Sonia Fernandez Veledo, publica un article de revisió a la revista Trends in Endocrinology & Metabolism que ofereix una nova perspectiva del succinat des del punt de vista metabòlic. Aquest estudi aporta una major comprensió d’aquest metabòlit i podria obrir noves vies per al tractament de l’obesitat i la diabetis. Aquest projecte de recerca ha rebut una ajuda de prop d’un milió d’euros en el marc de la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de Fundació “la Caixa”.

L’obesitat afecta a més de 650 milions de persones i l’OMS la considera una pandèmia del segle XXI. En els últims anys ha crescut l’interès en la capacitat de senyalització dels metabòlits energètics, és a dir, de la seva capacitat d’actuar com hormones i que ens ajudin, per tant, en el tractament de malalties com l’obesitat, la diabetis i els seus trastorns associats. Els metabòlits energètics són aquells que ens ajuden a cobrir les necessitats energètiques del metabolisme. El Succinat és un dels que major interès està despertant per les capacitats que té, a més, d’actuar com a molècula de senyalització dintre i fora de la cèl·lula.

En aquest article de revisió s’explica com el succinat, un metabòlit que històricament s’associava amb l’obtenció d’energia i processos inflamatoris, regula també la fisiologia de teixits amb una important funció metabòlica com el teixit adipós, el múscul esquelètic o el ronyó, entre d’altres.

A més de la seva funció com a regulador de l’homeòstasis energètic, són varis els estudis que han demostrat que patologies inflamatòries – entre les quals s’inclouen l’obesitat i la diabetis – s’associen amb un augment crònic dels nivells circulants de succinat. De fet, els estudis portats a terme pel grup DIAMET el proposen com a un biomarcador de disfunció metabòlica. Tanmateix, estudis recents demostren que també pot existir un augment transitori d’aquest metabòlit en situacions fisiològiques com l’exercici o la ingesta, el que dóna suport a la seva funció metabòlica i el seu paper en el normal funcionament del nostre organisme.

El succinat es converteix per tant en un metabòlit important en la regulació no només de la resposta inflamatòria sinó que també del metabolisme. Un coneixement més gran de les seves funcions, tant en situacions fisiològiques com patològiques, és clau en el desenvolupament de noves eines clíniques per al tractament de pacients amb obesitat i diabetis.

Es tracta dels resultats d’un assaig clínic en què un equip investigador de la URV-IISPV ha analitzat l’efecte de la dieta mediterrània sobre la microbiota i la relació amb la salut. Han observat canvis entre les persones que consumien dieta mediterrània i les que no en consumien, tot i que incorporaven fruita seca a la seva alimentació. Els resultats poden explicar el benefici d’aquesta dieta en la reducció dels nivells de glucosa i insulina.

Reus, 21 de Juliol de 2021. – L’equip investigador ha examinat si el seguiment d’una dieta mediterrània té beneficis sobre la composició i la funció dels bacteris intestinals, i de quina manera això pot contribuir a explicar la relació entre la dieta mediterrània i la millora dels factors de risc metabòlic. En aquest estudi s’ha fet  el seguiment de 50 persones adultes amb síndrome metabòlica i una alimentació poc saludable, que van seguir amb la seva dieta habitual suplementada amb 50 grams de fruita seca al dia durant dos mesos i una dieta mediterrània durant dos mesos més.

Comparant les dues intervencions, es va demostrar que la glucosa, la insulina i la resistència a la insulina millorava després de seguir la dieta mediterrània. En concret, incrementava la quantitat de  Lachnospiraceae NK4A136, un gènere bacterià que es relaciona amb la millora metabòlica observada sobretot mitjançant la regulació del metabolisme dels àcids biliars. Així doncs, s’ha comprovat, per primera vegada, que la dieta mediterrània provoca canvis en determinats bacteris intestinals i això comporta la millora del metabolisme de la glucosa i la insulina.

En aquest assaig clínic han participat persones amb sobrepès, obesitat i síndrome metabòlica. A més, l’estudi d’intervenció, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, ha permès trobar també diferències importants amb altres molècules que es relacionen amb una millora del metabolisme de la glucosa i la insulina. Els canvis en aquestes molècules també es van relacionar amb modificacions en la composició de la microbiota intestinal. Aquest fet suggereix que pot tenir un paper mediador molt important entre la dieta i els factors de risc cardiometabòlic, és a dir, la modulació de la microbiota intestinal pot explicar el benefici de la dieta mediterrània sobre determinats aspectes de salut.

L’estudi l’ha portat a terme un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’ha liderat la investigadora Mònica Bulló – que forma part també del l’IISPV i del Ciberobn. Hi ha participat personal investigador  de l’Institut Català de la Salut (ICS), de SAGESSA i d’altres de centres de recerca dels Països Baixos, concretament del Donders Institute for Brain, Cognition and Behaviour.

De caràcter multicèntric i emmarcat en el projecte PREDIMED, han participat en l’estudi més de 7.000 pacients d’entre 55 i 80 anys. L’equip investigador estava format per personal de la URV-IIPSV, l’Hospital Universitari Verge de la Victòria i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga, amb el suport del CIBERobn.

Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, liderada pel catedràtic Jordi Salas-Salvadó i també investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en col·laboració amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA), han publicat nous avenços emmarcats en l’estudi Prevenció amb Dieta Mediterrània (Predimed). Es tracta d’un assaig clínic nutricional, multicèntric i aleatoritzat per a la prevenció primària de malalties cardiovasculars prenent com a patró els beneficis de l’alimentació mediterrània.

Gràcies a la col·laboració entre els dos grups de recerca, tots dos membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn)—-que depèn de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII)—, s’ha pogut demostrar per primera vegada una associació inversa entre la ingesta de vitamina D a la dieta i el risc de patir càncer colorectal en persones d’edat avançada que viuen en zones de l’àrea mediterrània i, que a més, tenen alt risc de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

Per dur a terme l’estudi, publicat a la revista científica European Journal of Nutrition, aquest equip investigador ha avaluat  més de 7.000 participants de l’estudi PREDIMED, homes i dones, d’entre 50 i 80 anys sense càncer colorectal a l’inici de l’estudi. Durant un període de seguiment mitjà de sis anys es va calcular la relació entre el consum de vitamina D i el risc de patir càncer. Els resultats van concloure que les persones que prenien més vitamina D significativament tenien menys risc de desenvolupar càncer colorectal, malgrat que hi hagués una alta probabilitat de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

El catedràtic Salas-Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili, apunta que aquest estudi “marca un abans i un després en aquest camp, ja que cada vegada tenim més evidències que el consum de vitamina D en quantitats adequades, a través de diferents mecanismes, podria prevenir el càncer colorectal tant en persones sanes com en persones d’alt risc cardiovascular”.

L’investigador responsable de el grup Endocrinologia Cel·lular i Molecular, Manuel Macías-González, ha assenyalat que el treball suposa una gran fita per avançar en el vincle de la vitamina D amb el càncer colorectal.  també ha destacat que “malgrat els avantatges de la vitamina D, s’ha d’establir un control exhaustiu, ja que un excés en forma de suplements també pot comportar efectes negatius sobre l’organisme“. En aquest sentit, els investigadors principals de l’estudi Predimed, un projecte multicol·laboratiu en què han participat diferents hospitals i universitats espanyoles, han recordat que “el consum de la vitamina D s’ha de considerar amb precaució, ja que es necessiten més estudis per avaluar-ne la ingesta òptima per a la prevenció de el càncer colorectal, encara que suposa una fita important per poder continuar aprofundint amb els beneficis que hi pot aportar”.

Referencia bibliogràfica: Hernández-Alonso P, Canudas S, Boughanem H, Toledo E, Sorlí JV, Estruch R, Castañer O, Lapetra J, Alonso-Gómez AM, Gutiérrez-Bedmar M, Fiol M, Serra-Majem L, Pintó X, Ros E, Fernandez-Lazaro CI, Ramirez-Sabio JB, Fitó M, Portu-Zapirain J, Macias-González M, Babio N, Salas-Salvadó J. Dietary vitamin D intake and colorectal cancer risk: a longitudinal approach within the PREDIMED study. Eur J Nutr. 2021 May 28. doi: 10.1007/s00394-021-02585-1.

L’anàlisi de múltiples factors de risc ambientals prenatals i infantils suggereix que alimentar-se malament, conviure amb moltes persones i respirar un aire interior contaminat es relacionen amb una pitjor funció cognitiva

Un estudi que ha analitzat l’associació entre una àmplia varietat d’exposicions prenatals i infantils i el desenvolupament neuropsicològic en edat escolar ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida (capacitat de resoldre problemes nous) i de memòria funcional o de treball (la que permet al cervell retenir nova informació mentre cal a curt termini). L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha estat concebut i dissenyat per investigadors i investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Aquesta associació podria explicar-se perquè “les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les de fast food en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA amb una estreta col·laboració amb ISGlobal.

El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2.5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.

Les dades de la investigació, que porta per títol Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries, procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nenes i nens d’entre 6 i 11 anys. Es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquestes nenes i nens van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, tràfic, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa.

Un  estudi pioner

L’objectiu era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i se’n mostra especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos que poden no representar un risc per a un cervell madur sa.

L’originalitat de la investigació és que adopta un enfoc d’exposoma, és a dir que té en compte un conjunt d’exposicions i no se’n centra en una de sola. Pretén així entendre millor la complexitat de les múltiples exposicions ambientals i l’efecte simultani en el neurodesenvolupament dels nens i nenes.

A més, en haver analitzat cohorts de sis països europeus diferents, l’estudi té com a punt fort la seva diversitat, si bé s’enfronta a la dificultat de les diferències culturals, que influencien els nivells d’exposició i els resultats cognitius.

Associacions destacables

Segons aquesta anàlisi, els principals determinants de la intel·ligència fluida i de la memòria funcional són les dietes infantils bio, les basades en menjar ràpid, la densitat familiar a la llar, la contaminació de l’aire a l’interior de casa i el fum del tabac.

Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el fast food amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns  estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. “En la nostra feina”, explica Júlvez, “hemo trobat millors puntuacions en intel·ligència fluida i memòria funcional quan hi ha més ingesta d’aliments bio i una menor ingesta de menjar ràpid”.

Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2.5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell. Tot i així, convé tenir en compte que “el nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i que en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions de les nenes i nens en tests cognitius”, aclareix Júlvez.

Sorpresa en algunes troballes

L’estudi ha trobat així mateix algunes associacions inesperades, que poden estar causades per desviacions i la causalitat inversa. Por exemple, ha trobat una associació positiva entre l’exposició infantil al sulfonat de perfluorooctà (PFOS, per les sigles en anglès) i la funció cognitiva, quan es tendeix a considerar aquesta substància un disruptor endocrí que pot alterar la funció tiroidal i influir negativament en el desenvolupament cognitiu.

La investigació s’emmarca en el gran projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX), com també un altre treball recentment publicat que va utilitzar el mateix exposoma i els mateixos participants però en relació amb els símptomes del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els problemes de comportament infantil. “Vam observar que diversos contaminants ambientals prenatals (contaminació de l’aire interior i tabaquisme) i certs hàbits de vida dels nens i nenes (pel que fa a dieta, son i capital social familiar) s’associaven amb problemes de conducta infantil”, explica Martine Vrijheid, última autora de l’estudi i cap del programa d’Infantesa i Medi Ambient d’ISGlobal.

“Una de les fortaleses tant d’aquest estudi anterior sobre problemes de conducta com d’aquest actual sobre cognició és que vam analitzar sistemàticament una gamma molt més àmplia de biomarcadors d’exposició en sang i orina per determinar els nivells interns en el model, i que vam analitzar variables d’exposició prenatal i infantil”, conclou Vrijheid.

Test usats per quantificar la funció cognitiva:

  1. Intel·ligència fluida (test de matrius progressives de Raven)
  2. Atenció (Attention Network Test, ANT)
  3. Memòria funcional (prova N-Back)

Cohorts en les quals es basa l’estudi:

  1. BiB (Born in Bradford; Regne Unit)
  2. EDEN (Étude des Déterminants pré et postnatals du développement et de la santé de l’Enfant; França)
  3. INMA (Infancia i Medio Ambiente; Espanya)
  4. KANC (Kaunus Cohort; Lituània)
  5. MoBa (Norwegian Mother, Father and Child Cohort Study; Noruega)
  6. Rhea (Grècia)

Referència

Jordi Julvez, Mónica López-Vicente, Charline Warembourg, Lea Maitre, Claire Philippat, Kristine B. Gützkow, Monica Guxens, Jorunn Evandt, Sandra Andrusaityte, Miguel Burgaleta, Maribel Casas, Leda Chatzi, Montserrat de Castro, David Donaire-González, Regina Gražulevičienė, Carles Hernandez-Ferrer, Barbara Heude, Rosie Mceachan, Mark Mon-Williams, Mark Nieuwenhuijsen, Oliver Robinson, Amrit K. Sakhi, Nuria Sebastian-Galles, Remy Slama, Jordi Sunyer, Ibon Tamayo-Uria, Cathrine Thomsen, Jose Urquiza, Marina Vafeiadi, John Wright, Xavier Basagaña, Martine Vrijheid. Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries. Environmental Pollution, Volume 284, 2021, 117404. doi.org/10.1016/j.envpol.2021.117404

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a “Centre d’Excel·lència Severo Ochoa” i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.

La revista especialitzada General Hospital Psychiatry ha publicat un treball d’investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA), que valida una nova eina de cribratge del delírium en centres sociosanitaris, especialment pensada per a personal sanitari que no és psiquiatre.

Aquest fet és especialment destacable perquè entre un 25 i un 30 per cent de persones ingressades en un centre sociosanitari pot patir delírium, però no sempre és reconegut adequadament ni diagnosticat per personal sanitari que no és psiquiatre. Això és perquè costa diferenciar el delírium de la demència, i per la manca de temps en el dia a dia per a fer una valoració adient.

Davant aquesta problemàtica, investigadors de l’HU Institut Pere Mata han dissenyat el DDT-Pro, una nova eina de cribratge (la DDT-Pro) que han validat en el centre sociosanitari Monterols. Aquesta eina és fàcil d’utilitzar i de ràpida administració per part de personal no entrenat. Per validar la seva eficàcia, la DDT-Pro s’ha comparat amb una altra eina de cribratge (la 4AT) utilitzada habitualment per un/a psiquiatre per a fer el diagnòstic. 

El resultat de la prova ha estat que les dues eines funcionen bé i són útils però la DDT-Pro dona un millor rendiment diagnòstic, és una eina més sensible i avalua tots els símptomes nuclears del delírium (cognitius, del pensament d’ordre superior i circadians, és a dir, el cicle diari de son i alimentació).

Per tot plegat els investigadors de l’HU Institut Pere Mata determinen que l’ús habitual d’eines de cribratge del delírium en centres hospitalaris, en aquest cas sociosanitaris, permeten millorar la identificació del delírium i, per tant, el seu tractament i el pronòstic de les persones que el pateixen.

Referència bibliogràfica

Sepúlveda E, Bermúdez E, González D, Cotino P, Viñuelas E, Palma J, Ciutat M, Grau I, Vilella E, Trzepacz PT, Franco JG. Validation of the Delirium Diagnostic Tool-Provisional (DDT-Pro) in a skilled nursing facility and comparison to the 4 ‘A’s test (4AT). Gen Hosp Psychiatry. 2021 May-Jun;70:116-123. doi: 10.1016/j.genhosppsych.2021.03.010. Epub 2021 Mar 29. PMID: 33813146.

Investigadors de l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata, en col·laboració amb investigadors d’Irlanda i Colòmbia, han fet una revisió sistemàtica dels articles publicats sobre la genètica del delírium, i han determinat que falten estudis de genoma complert d’aquesta patologia que ajudin a prevenir-ne l’aparició.

Segons el treball publicat en la revista especialitzada European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience, la qualitat dels estudis revisats no era sempre bona i la forma de definir el delírium era molt variable i moltes vegades poc adequada. L’article menciona l’únic estudi de genoma complert que va trobar una associació suggestiva amb dos gens d’RNA no codificant.

Aquest fet porta els investigadors de l’HU Institut Pere Mata a determinar que la realització de futurs estudis de genoma complert, amb una millor definició del delírium, de la seva comorbiditat amb demència i de les relacions amb altres factors biològics permetran millorar el coneixement sobre aquesta patologia, i arribar a saber quines persones tenen més risc de patir-la i així prevenir la seva aparició.

En els estudis que han revisat, els investigadors també han trobat que el gen més estudiat en relació al delirium és l’anomenat APOE, associat ja amb la malaltia d’Alzheimer, però amb resultats molt dispars i amb el qual el meta-anàlisi dels estudis no va trobar associació.

Dels altres gens estudiats, els autors de la revisió destaquen una possible relació amb el delírium dels gens que codifiquen pel receptor de la dopamina, dels receptors dels glucocorticoides, pel receptor de la melatonina (molècula que controla el son) i l’ADN mitocondrial. Segons els investigadors, aquesta varietat reflecteix la complexitat de la fisiopatologia del delírium.

Aquest estudi ha estat coordinat per investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Què és el delírium?

El delírium és una alteració comú en l’estat de consciència associat amb malalties mèdiques, que empitjora el pronòstic dels pacients. És molt freqüent en persones d’edat avançada que ingressen a l’hospital per patologies greus, i es manifesta com un quadre de confusió. Encara no es coneixen totalment els factors que predisposen ni les vies fisiopatològiques que porten a patir-lo.

Referència bibliogràfica

Sepulveda E, Adamis D, Franco JG, Meagher D, Aranda S, Vilella E. The complex interaction of genetics and delirium: a systematic review and meta-analysis. Eur Arch Psychiatry Clin Neurosci. 2021 Mar 29. doi: 10.1007/s00406-021-01255-x. Epub ahead of print. PMID: 33779822. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33779822/