Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaxos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.
Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.
En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix de forma automàtica a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova de veritat absoluta; és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.
Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.
Incidència de la psicosi
Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.
Els motlles han estat desenvolupats per l’IISPV i l’Institut de l’Ebre gràcies al finançament rebut per part dels ajuts Llavor, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya
L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya ha presentat els EMMA Molds com a exemple de projecte innovador i amb més potencial emprenedor. El projecte ha estat liderat pel Dr. Carlos López i la investigadora Esther Sauras, membres del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta), juntament amb Francesc Besalduch i Rosendo Ferri, professors de l’Institut de l’Ebre.
Arrel del projecte EMMA Molds, aquest equip ha desenvolupat un tipus de motlles de silicona que en l’àmbit de la recerca s’utilitzen per a l’anàlisi de mostres i per investigar malalties com el càncer. Aquests motlles ajudaran a realitzar de forma més efectiva amb relació al cost les anàlisis de biomarcadors per al pronòstic o per a la resposta al tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat.
L’AGAUR ha presentat aquest projecte en el transcurs de l’acte de cloenda d’una formació en emprenedoria adreçada a professionals de projectes que, com el d’EMMA Molds, han estat finançats amb els ajuts Llavor que l’AGAUR concedeix. La formació l’ha impartit Tot Brands Consulting.
L’EMMA Molds és un dels 10 projectes seleccionats per l’AGAUR entre els 52 que han participat en aquesta formació per a ser presentats en aquest acte de cloenda sota la iniciativa batejada com a “DemoDay”.
Els EMMA Molds són una versió millorada dels motlles de silicona necessaris per a construir el que es coneix com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès), que, com explica el Dr. Carlos López, investigador principal del grup de recerca, “s’usen en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les biòpsies de pacients; per a fer-ho, les mostres es tenyeixen amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica”. I afegeix: “El disseny dels motlles permet que es puguin analitzar un nombre més elevat de mostres, i alhora ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia”.
Per la seva banda, Esther Sauras, jove emprenedora que també participa en aquest projecte, recorda que “els EMMA Molds, en haver estat subvencionats pels ajuts Llavor, han de contribuir a impulsar productes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu. A més, el projecte ha d’estar destinat al reforç de la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips)”.
Hem incorporat més de 40 professionals gràcies als ajuts rebuts per part dels programes Investigo i Primera Experiència
Atraure professionals que estiguin compromesos amb la ciència i amb la salut de les persones tot investigant les causes i la cura de les malalties és un dels principals objectius de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Recentment, hem incorporat als nostres equips més de 40 professionals gràcies als ajuts rebuts per part dels programes Investigo (del Servicio Público de Empleo Estatal, del Ministerio de Trabajo y Economía Social, i de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, de la Generalitat de Catalunya) i Primera Experiència (subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya -SOC- i pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència). Ambdós programes estan finançats pels fons Next Generation de la Unió Europea.
Aquests i aquestes professionals estan duent a terme les seves tasques en diferents àrees de la nostra institució, i són una peça cabdal en les iniciatives que duem a terme en l’àmbit de la recerca i la salut.
L’envelliment progressiu de la població, en les últimes dècades, ha situat a l’epicentre de l’opinió pública conceptes relacionats amb la salut cognitiva que anys enrere passaven desapercebuts, com ara la memòria, l’atenció o les aptituds del llenguatge. A la Unió Europea (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística), la franja de la població que se situa dels 65 anys en endavant ha augmentat un 5% des del 2001, i la tendència és a l’alça. D’aquí que tenir cura del nostre cervell esdevingui cada cop més una prioritat ja que el deteriorament de les seves capacitats cognitives (es dona especialment en les persones grans) comporta una davallada de la qualitat de vida alhora que implica enormes costos per al sistema nacional de salut.
En aquest context, els grups de Genètica i Ambient en Psiquiatria i el d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (el primer també està vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata) han portat a terme un estudi que ha permès identificar 6 biomarcadors a la sang que juguen un paper clau en el deteriorament cognitiu. Aquesta troballa podria permetre, en un futur, pronosticar i tractar de forma precoç i més eficaç dèficits relacionats amb les funcions cognitives del nostre cervell com les citades prèviament.
Per a aquest estudi, publicat recentment a la revista GeroScience, s’han analitzat diverses proteïnes presents a la sang de persones grans que van participar a l’assaig clínic PREDIMED-Plus (IISPV i URV). Aquestes tenien o bé sobrepès o bé patien d’obesitat, ambdós factors de risc per a les malalties cardiovasculars i que alhora estan associats amb el rendiment cognitiu.
“S’ha trobat que els nivells d’aquestes proteïnes a la sang donen informació respecte a l’estat del funcionament del cervell: les persones amb una capacitat de funcionament cerebral més baixa tenen a la sang nivells més elevats de sis de les proteïnes analitzades (Alpha-2-MRAP, HAGH, Siglec-9, MDGA1, IL12 i EDA2R). Per resultats d’estudis previs d’altres investigadors es pot pensar que, en part, aquestes proteïnes provenen del cervell. Per tant, estem detectant en sang el rastre d’un mal funcionament del cervell”, conclou Martí Llaurador Coll, primer firmant d’aquest treball.
D’altra banda, el primer autor de l’estudi explica que tenir les capacitats mentals en un bon estat de salut significa “ser capaç de mantenir l’atenció focalitzada en allò que calgui, de retenir a la memòria tasques que hem de fer o assumptes quotidians, o de construir relats coherents i amb sentit, entre d’altres aspectes”.
Aquests resultats són capdavanters ja que per tal de dur a terme la investigació s’ha utilitzat un mètode molt innovador d’anàlisi de sang, el Proximity Extension Assay, que permet mesurar la quantitat d’un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Un estudi possible gràcies al treball en equip de diferents àrees del CIBER
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents grups que pertanyen al CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red), aspecte que aporta a la investigació un enfocament multidisciplinari. En concret, han treballat conjuntament l’àrea de Salud Mental (CIBERSAM) i la de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Rios, S., García-Gavilán, J.F., Babio, N., Vilella, E., Salas-Salvadó, J. Plasma levels of neurology-related proteins are associated with cognitive performance in an older population with overweight/obesity and metabolic syndrome. GeroScience (2023). https://doi.org/10.1007/s11357-023-00764-y
La guia, publicada per la European Association for the Study of Diabetes amb la participació de l’ investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i catedràtic de Nutrició de la Universitat Rovira Jordi Salas-Salvadó, aconsella al professional de la salut centrar-se en què la persona amb diabetis tingui un pes saludable i que s’adscrigui a una dieta a base de cereals integrals, fruites, verdures, llegums, fruits secs i llavors, en lloc de prescriure directament fàrmacs sense intentar primer canviar l’estil de vida de la persona afectada.
La European Association for the Study of Diabetes (EASD) acaba de fer públiques noves recomanacions de dietètica i nutrició per als professionals de la salut per a la prevenció i el control de la diabetis. En un context social “frenètic i globalitzat”, en què de seguida es recorre als fàrmacs, la guia recomana evitar la seva prescripció si aquests no fan falta, i centrar-se en perseguir per al pacient un pes saludable i seguir uns plans dietètics “pràctics, sostenibles i basats en aliments”, amb la base de la dieta mediterrània, la nòrdica o la vegetariana. Aquestes novetats han estat publicades a la revista Diabetologia en nom de la EASD després del treball del Diabetes and Nutrition Study Group, un equip de treball multidisciplinar i multinacional, amb la participació de Jordi Salas-Salvadó, investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), catedràtic de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili, ICREA Acadèmia i investigador principal del CIBERobn de l’Institut Carles III. Salas és l’únic representant de l’estat en aquestes recomanacions des del seu inici fa vuit anys.
Hi ha dues classes de diabetis, la de tipus 1, causada per un dany autoimmune al pàncrees i que presenta una deficiència d’insulina -afecta unes 90.000 persones a Espanya- i la de tipus 2, causada principalment per l’augment de pes en persones susceptibles, per exemple, pels antecedents familiars. En aquest cas afecta més de 5.000.0000 de persones a l’estat i requereix un control estricte de la dieta i la presa de fàrmacs orals per controlar la glucèmia i la progressió de la malaltia. Les novetats en les recomanacions de la EASD d’aquest any se centren, bàsicament, en aquest segon tipus de diabetis, i es basen en una revisió detallada i profunda de tota l’evidència científica existent.
Així, en les recomanacions s’emfatitza la importància de perdre pes de manera substancial (entre deu i quinze quilos) en cas d’excés de pes, ja que els seus efectes sobre la glucosa en sang, la secreció d’insulina i la pressió arterial són tan grans com els provocats per la presa de diferents medicaments i ajuda en molts casos a fer desaparèixer la malaltia sense la necessitat de prendre fàrmacs. La guia recomana, per aconseguir-ho, un estil de vida saludable, per exemple, deixant de fumar, augmentant l’activitat física i amb una dieta hipocalòrica saludable. En aquest sentit, es recomanen patrons dietètics centrats en el consum de cereals integrals, verdures senceres, fruites, llegums, fruits secs, llavors i olis vegetals no tropicals ni hidrogenats. Al mateix temps, es minimitza el consum de carn, sobretot la vermella i la processada, les begudes ensucrades, els dolços i els cereals o grans refinats. Són patrons que encaixen amb les dietes mediterrània, nòrdica o vegetariana, que milloren la glucèmia i diferents factors de risc cardiometabòlic, i en el cas de la mediterrània a un menor risc de malaltia cardiovascular i mortalitat per totes les causes .
La guia no recomana les dietes molt baixes en hidrats de carboni, mentre que s’aconsellen les que contenen aliments mínimament processats rics en fibra, amb un mínim de 35 grams al dia, i l’administració d’aliments enriquits amb fibra o de suplements quan la dieta no arriba a aquesta xifra. També es recomanen les dietes amb menys del 10% d’energia en forma de sucre, podent-se utilitzar edulcorants per substituir-lo. Pel que fa als greixos, haurien de provenir, principalment, dels vegetals rics en greixos monoinsaturats i poliinsaturats, com ara els fruits secs, les llavors i els olis vegetals no tropicals o hidrogenats.
The Diabetes and Nutrition Study Group (DNSG) of the European Association for the Study of Diabetes (EASD). Evidence-based European recommendations for the dietary management of diabetes. Diabetologia Abril 2023. https://diabetologia-journal.org/
El Dr. Salas-Huetos (MSc, PhD), que pertany al Grup de Recerca en Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) de l’IISPV i al Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques (Unitat de Medicina Preventiva i Salut Pública) de la URV, ha estat reconegut amb el prestigiós Antioxidants 2022 Young Investigator Award 1, un guardó a la trajectòria investigadora jove. Aquest premi es lliura anualment des del 2020 a un jove investigador (que no faci més de 10 anys des de l’obtenció de la Tesi doctoral) en reconeixement a la seva excel·lència en el camp de la ciència.
Aquest darrer any l’investigador també ha estat incorporat en la llista TOP 2%, que reflecteix el 2% d’investigadors més influents del món en les àrees d’Obstetrícia i Medicina Reproductiva 2.
Els interessos de la seva recerca se centren principalment en la infertilitat masculina/femenina i l’exposoma (nutrició, disruptors endocrins, contaminació, adipositat, etc.). Ha estat treballant en diversos assaigs clínics aleatoritzats, estudis prospectius de grans cohorts de diferents parts del món i metaanàlisi. El Dr. Salas-Huetos es va doctorar l’any 2016 i té un destacat historial de publicacions, que inclou més de 80 publicacions en revistes internacionals indexades i 5 capítols de llibre. El número de Cites de Scopus és 1698 i el seu índex Hirsch (H-índex) és 22.
Webs d’interès:
Gràcies a l’Ajuntament de Perafort per haver organitzat el passat 1 d’abril una activitat per a recaptar fons per ajudar-nos a investigar contra la diabetis. Iniciatives com aquestes ens permeten fer avenços científics per trobar la cura i prevenir aquesta malaltia, que afecta un 15% de la població espanyola, segons la Federació Internacional de Diabetis (FID). En total es van recaptar 260€.
L’objectiu d’aquesta activitat consistia a construir un puzle de 500 peces amb un màxim de 2 hores, amb premi per a les tres parelles finalistes.
Els alumnes de l’Institut Cl·lípolis de Tarragona han visitat avui el nou laboratori de recerca biomèdica de l’IISPV (ubicat a l’Hospital Sant Joan de Reus) en el marc del programa de La Marató “Visita la Recerca”. Aquestes persones han pogut conèixer de primera mà el projecte ”Identificació de biomarcadors basats en el metabolisme energètic i l’estrès oxidatiu en pacients amb infeccions urinàries associades a catèter i desenvolupament de biosensors per a la seva determinació”, que s’ha desenvolupat en l’edició de La Marató de Tv3 del 2017, dedicada a les malalties infeccioses.
Aquest projecte identifica biomarcadors que ajudaran a prevenir l’abús d’antibiòtics en pacients amb catèters urinaris i amb infeccions.
Moltes malalties infeccioses que fins ara es curaven amb aquests fàrmacs han deixat de fer-ho perquè, a conseqüència del seu abús, s’hi han tornat completament resistents a ells.
Aquest estudi l’han dut a terme investigadors de l’IISPV, de l’Hospital Sant Joan de Reus i de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Projectes com aquests ajudaran a frenar la realitat de l’abús dels antibiòtics, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) titlla d’amenaça a la salut pública.
Aquestes visites als centres de recerca també s’han dut a terme a les instal·lacions biomèdiques del Servei de Recursos Científics i Tècnics del campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili.
El dèficit en els mecanismes de regulació emocional que habitualment pateixen les persones amb trastorn bipolar pot ser degut a l’acumulació d’experiències adverses entre els 6 i els 11 anys. Aquesta és la primera vegada que s’estableix aquesta relació després que un grup investigador hagi estudiat la repercussió d’aquest tipus d’experiències durant els primers 18 anys de vida. Aquesta recerca s’emmarca en el projecte BIPOGENT sobre el trastorn bipolar i hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata que pertanyen al CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb el Departament de Psiquiatria de la Harvard Medical School.
En el seu estudi, l’equip investigador ha utilitzat l’Escala de Cronologia d’Exposició a l’Abús i el Maltractament (MACE), un nou instrument que permet datar les experiències adverses durant els primers 18 anys de vida de la persona. Estudiar aquestes vivències en pacients amb trastorn bipolar és rellevant si es té en compte que els éssers humans passem per diferents etapes de maduració del cervell i de consolidació psicoemocional des de la infantesa fins a la vida adulta.
En aquest procés hi ha determinades edats que són períodes sensibles a alguns aprenentatges, fins al punt que la consolidació de diferents fases del desenvolupament cerebral depèn en gran mesura de l’experiència i de les interaccions que s’estableixen amb l’entorn. És així com situacions adverses poden implicar un estrès tòxic i impedir una bona formació de les funcions mentals que seran fonamentals posteriorment a l’edat adulta, i que poden afectar especialment les persones afectades, en aquest cas, de trastorn bipolar.
L’estudi l’ha coordinat la directora de recerca de l’Institut Pere Mata i subdirectora de l’IISPV, Elisabet Vilella. El projecte d’adaptació i validació en el nostre entorn de l’Escala de Cronologia d’Exposició a l’Abús i el Maltractament l’ha coordinat el psicòleg clínic de la mateixa institució, Alfonso Gutiérrez-Zotes. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista científica Journal of Interpersonal Violence.
Referència bibliogràfica: Maximal Sensitivity to Child Maltreatment at the Ages of 6 and 11 Years is Associated with the Risk of Bipolar Disorder. Irene Montoro, Lorena Moreno, Patricia Mulet, Carlota Miró, Ainhoa Leunda, Martí Llaurador-Coll, Gerard Muntané, Martin H. Teicher, Elisabet Vilella i Alfonso Gutiérrez-Zotes. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35648643/
Un estudi europeu coordinat per investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA i de la URV permetrà conèixer què passa dins del nostre organisme quan hi interaccionen aspectes clau per a la salut com són els hàbits alimentaris i de la son, l’exercici físic, els condicionaments de l’entorn en el que vivim o la genètica. Totes aquestes interaccions juguen un paper clau en l’elevada incidència que l’obesitat i les malalties relacionades tenen actualment a la nostra societat, i especialment entre la població infantil.
“El resultat de la interacció de la dieta, l’entorn, els horaris del dia, la genètica, el medi ambient o l’activitat física es pot estudiar en uns marcadors presents a la sang i a l’orina anomenats metabòlits. Els metabòlits són doncs molècules resultants del que hem fet servir: del que hem menjat, del que hem consumit… del que està passant actualment al nostre cos, en definitiva. Per això, en estudiar-los podrem conèixer com aquests hàbits de salut, les característiques de cadascú… interaccionen entre elles i tenen efectes diferents per a cada persona conduint o bé cap a la salut o bé cap a la malaltia”, explica Verònica Luque, investigadora de la Unitat d’Investigació en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà (URPNDH), que conforma el grup de recerca que està portant a terme aquest estudi.
Una de les novetats d’aquest estudi respecte a d’altres que s’han fet en el mateix àmbit és que permet recopilar una enorme quantitat de dades d’infants i adolescents (a Espanya són pacients de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona) de diferents països i edats. La mostra és de 3.300 participants, d’entre els 0 i els 18 anys. Gràcies a l’aplicació de la intel·ligència artificial i de la bioinformàtica (un dels centres participants a l’estudi és expert en aquests camps) es podran gestionar totes aquestes dades per tal d’entendre des d’un punt de vista més global els aspectes clau del creixement i l’alimentació en l’etapa de la infància.
Els principals biomarcadors identificats en aquest estudi seran recollits en una aplicació web amb vistes a una aplicació en l’àmbit de la investigació i de la pràctica clínica, per tal que els i les professionals puguin prendre millors decisions per millorar la salut de les persones: “una vegada estudiats aquests metabòlits amb relació a la dieta i als altres hàbits de salut i haguem obtingut els resultats, amb els bioinformàtics dissenyarem una aplicació web que podria tenir potencials aplicacions a la clínica. Per exemple: a l’hospital, a l’hora de fer el seguiment d’un pacient que té obesitat, després d’analitzar uns metabòlits determinats a la sang o a l’orina n’introduiríem els valors a aquesta aplicació i, d’aquesta manera, investigadors o clínics podrien obtenir informació sobre quin tipus de dieta segueix, quin és el seu estat metabòlic… En un projecte de recerca acumulem moltes dades; la intel·ligència artificial ens ajuda a interpretar-les, però calen eines que traslladin aquest coneixement a la realitat de la pràctica assistencial”, explica Verònica Luque.
Per tot això, aquest equip d’investigació es concep des d’un enfocament multidisciplinar: hi treballen plegats dietistes, pediatres, analistes de laboratori i bioinformàtics.
L’estudi, que porta per títol “Caracterizació de biomarcadors de dieta, activitat física i son en nens i joves” ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i els fons Next Generation EU, que donen suport a les actuacions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (ref. AC21_2/00010). El projecte ha estat seleccionat prèviament per part de la prestigiosa xarxa europea d’investigació The Joint Programming Initiative ‘A Healthy Diet for a Healthy Life’ (JPI HDHL), dins de la convocatòria d’ajuts STAMIFY 2021. També ha rebut finançament per part de l’European Union’s Horizon 2020 Research and Innovation programme (ERA-NET Cofund action Nº 727565, JPI HDHL).
Els socis del projecte són Ludwig-Maximilians-Universität (LMU) i Helmholtz Zentrum München – Deutsches Forschungszentrum für Gesundheit und Umwelt (HMGU), d’Alemanya, i la Medical University of Vienna (MedUni Wien), d’Àustria. Hi col·laboren, a més, el Children’s Memorial Health Institute (CMHI), de Polònia, i la Universita’ degli Studi di Milano (UMIL), d’Itàlia. El projecte tindrà una durada de 36 mesos, des d’aquest mes de maig i fins al desembre de 2024.