La neurocirurgiana de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, la Dra. Ruth Lau, rep una beca de 6.000 €, al Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Neurocirurgia (SENEC), per dur a terme un projecte d’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en tumors cerebrals primaris, que són aquells que neixen del cervell directament, amb una incidència d’entre 0,59 i 5,73 casos per cada 100.000 persones.
L’objectiu és crear un programa informàtic d’IA amb el qual les cirurgies siguin més precises i no es danyin altres estructures del cervell. Per aconseguir-ho, la Dra. Lau explica que “s’han de recollir dades, que seran vídeos de cirurgies reals, per a què l’IA sigui capaç d’extraure les diferents estructures anatòmiques. Es necessiten aproximadament uns 100 vídeos per crear un model inicial del programa.” Aquests casos reals es recolliran amb la col·laboració del cap de la unitat estesa que engloba l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Joan XXIII, Dr. Gabarrós, i d’investigadors de Canadà, del Toronto Western Hospital i del Kelowna General Hospital. L’empresa americana que participarà en la creació del programa d’IA és Surgical Data Sciences Collective.
Cada any, a Espanya, es diagnostiquen uns 5.000 casos nous de tumors cerebrals. Aquests tenen un alt impacte en la qualitat de vida de les persones que els pateixen i suposen un 2 % de tots els càncers diagnosticats en adults i el 15 % dels diagnosticats en nens. Els tumors cerebrals en nens són el segon tipus de càncer més freqüent després de la leucèmia.
Aquesta fruita, rica en antocianines, millor la funció endotelial, redueix la inflamació i modula el sistema immunitari en persones amb colesterol alt
Les pomes de polpa vermella són aquelles que tenen pell i carn d’aquest color. Pertanyen a la varietat Red Sun, derivades del cultiu comercial de polpa vermella “Redlove” originari de Suïssa i a Catalunya el seu cultiu es troba principalment a Mollerussa. Aquesta fruita vermella destaca pel seu alt contingut en antocianines, un pigment de la família dels flavonoides al qual se li han associat propietats beneficioses per a la salut. Una recerca liderada per investigadors/es de la Universitat Rovira i Virgili (URV), també ha comptat amb la participació de diversos investigadors/es de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, entre d’altres, ha revelat els beneficis de consumir aquestes pomes: milloren la funció endotelial, redueixen la inflamació i modulen el sistema immunitari en persones amb colesterol alt. Els resultats s’han publicat recentment a la revista científica Food and Function.
En aquesta recerca, feta en el marc del projecte AppleCOR, van participar 121 persones que es van dividir en tres grups: un que va consumir pomes de polpa vermella; l’altre va menjar pomes de polpa blanca (que no contenen antocianines) i el tercer grup una infusió d’Aronia melanocarpa, que té un contingut d’antocianines equivalent al de la poma de polpa vermella. La inclusió d’aquest tercer grup va permetre comprovar si les antocianines variaven l’efecte sobre la salut cardiovascular de les persones en funció de si les antocianines es trobaven a la poma o la infusió.
Després de sis setmanes, els resultats van indicar que les pomes de polpa vermella van millorar la hiperèmia reactiva isquèmica, un paràmetre que s’utilitza per avaluar la funció endotelial i la salut vascular i que indica com els vasos sanguinis es dilaten en resposta a la restauració del flux sanguini. Entre el grup de persones que van consumir poma de polpa vermella també es va apreciar una reducció en els seus nivells de proteïna C reactiva i interleucina-6, paràmetres associats a la inflamació. A més, es va observar una millora del perfil lipídic i una reducció de les proteïnes del sistema complementari i les immunoglobulines. Tots aquests indicadors tenen relació amb una millora en la salut cardiovascular i una reducció de la inflamació crònica, el que pot disminuir el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, trastorns inflamatoris i altres afeccions relacionades amb el sistema immunitari.
La infusió d’Aronia rica amb antocianines també va reduir la inflamació i millorar el perfil lipídic. Tot i això, la poma de polpa vermella va propiciar més millores en la inflamació, possiblement degut a la sinergia de les antocianines amb altres compostos bioactius presents en la poma. En canvi, la suplementació de la dieta amb una infusió d’Aronia va millorar la modulació del perfil lipídic, que es creu que té relació amb una major biodisponibilitat de les antocianines.
L’estudi, que es va dur a terme a les instal·lacions d’Eurecat de Reus, també va trobar que la poma de polpa blanca i la infusió d’Aronia van ajudar a millorar les respostes del sistema immunitari. Ho van fer modulant l’expressió de proteïnes del sistema del complement i de les immunoglobulines, que són components clau en la defensa del cos contra infeccions.
“Els resultats d’aquesta recerca són importants, ja que donen suport a l’evidència dels efectes beneficiosos de les antocianines aportades pel consum de pomes sobre els trastorns metabòlics i la salut cardiovascular”, explica l’equip investigador. A partir de les dades obtingudes, també es reforça l’interès en els nous conreus de poma de polpa vermella biofortificats de forma natural com una font interessant i atractiva de flavanoids bioactius amb efectes beneficiosos sobre la salut.
A l’estudi també hi han participat investigadores de de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Universitat de Lleida, del Instituto de Ciencias de la Vid y del Vino (CSIC, Universidad de La Rioja), la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat i el Centre de Ciències Òmiques (COS) d’Eurecat, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN) i la Unitat de Recerca Biomèdica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Referència bibliogràfica: Pedret A, Companys J, Calderón-Pérez L, Llauradó E, Pla-Pagà L, Salamanca P, Sandoval-Ramírez BA, Catalán Ú, Fernández-Castillejo S, Yuste S, Macià A, Gutiérrez-Tordera L, Bulló M, Camps J, Canela N, Valls RM, Rubió-Piqué L, Motilva MJ, Solà R. A red-fleshed apple rich in anthocyanins improves endothelial function, reduces inflammation, and modulates the immune system in hypercholesterolemic subjects: the AppleCOR study. Food Funct. 2024 Jun 4;15(11):5825-5841. doi: 10.1039/d3fo05114e. PMID: 38751340.
La investigadora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili ha estat reconeguda per part d’aquest rànquing publicat pel CSIC
La investigadora Mònica Bulló, responsable del Grup de Recerca en Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) de l’IISPV i la URV, és una de les 100 científiques més destacades de l’Estat, ja que forma part de la tercera edició del Rànquing d’investigadores espanyoles i estrangeres que treballen a universitats i altres institucions de recerca de l’Estat espanyol, que elabora el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), segons les dades extretes dels seus perfils públics personals a Google Scholar.
La Dra. Bulló ha estat una de les 100 investigadores seleccionades, en un rànquing que ha tingut en compte dades de fins a 9.765 perfils. El rànquing està ordenat, en primer lloc, segons l’índex h i, en segon lloc, pel nombre de citacions.
L’objectiu d’aquesta classificació és incrementar la visibilitat de les investigadores i la seva tasca a través de Google Scholar, un motor de recerca de Google especialitat en buscar contingut científic i acadèmic.
Reus, 05 de juliol de 2024. Investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i dels altres centres de recerca de la demarcació de Tarragona (l’Institut Català d’Investigació Química -ICIQ, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica -ICAC- i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social -IPHES-) participaran el dijous 26 de setembre, a les 18h al firaReusEvents de Reus, en les microxerrades divulgatives de ciència “Recerca pel canvi”.
Aquesta iniciativa la promou l’IISPV amb la col·laboració de totes aquestes institucions i de l’Ajuntament de Reus (l’Àrea de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i Reus Desenvolupament Econòmic -Redessa-) i té com a objectiu divulgar la ciència a la ciutadania. Les xerrades previstes (d’una durada de 10 minuts cadascuna) són aquestes:
“La importància de la nutrició infantil en la prevenció de l’obesitat”, a càrrec de Verònica Luque, investigadora de la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà (PEDINUR) de l’IISPV i de la URV.
“El paper de la psicologia en la salut pública”, a càrrec de Carlos Gómez Martínez, investigador predoctoral del Grup de Recerca en Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) de l’IISPV.
“Pros i contres de guardar la informació al núvol”, a càrrec de German Telmo Eizaguirre, estudiant de doctorat al Grup de Recerca en Computació al Núvol Cloudlab de la URV.
“Transformant residus en polímers per a un futur més sostenible”, a càrrec de Marc Palà, investigador predoctoral del Grup de Recerca de Polímers Sostenibles (SUSPOL) de la URV.
“La sarcopènia, un obstacle per a l’envelliment saludable”, a càrrec de Maria de la Serra Besora Moreno, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de l’IISPV i de la URV.
“Fòssils humans a Itàlia: Altamura i altres històries”, a càrrec de Costantino Buzi, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
“La vida darrere el rellotge o el rellotge darrere la vida?”, a càrrec d’Aleix Ribas, investigador del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’lISPV.
“El diagnòstic ràpid com a eina per lluitar contra la resistència als antibiòtics”, a càrrec de Beatriz Prieto Simón, investigadora ICREA i grup líder de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ).
“Creativitat i lideratge per millorar els estils de vida de la gent gran-jove en els entorns rurals”, a càrrec de Claudia Jiménez ten Hoevel, investigadora predoctoral del NFOC-SALUT de l’IISPV i de la URV.
L’entrada és gratuïta i oberta per a tota la ciutadania.
La Dra. Sonia Fernández-Veledo, investigadora responsable del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV i coordinadora de l’àrea de recerca de Malalties Metabòliques i Nutrició del mateix institut, ha estat nombrada recentment subdirectora científica del CIBERDEM (Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas). El CIBERDEM agrupa a 29 grups d’investigació de tot Espanya que lideren estudis i projectes capdavanters en el camp de la diabetis i de les malalties associades.
Al CIBERDEM hi participen grups d’investigació amb perfils i coneixements diversos (tant en la vessant clínica com bàsica), formats per professionals que desenvolupen la seva tasca en hospitals, centres de recerca i al món de la universitat. És per això que el treball d’investigació és fonamentalment multidisciplinari, col·laboratiu i divers, amb vista a contribuir a millorar la salut dels pacients amb diabetis.
Reus, 21 de juny de 2024. En general, la genètica juga un paper molt important en el desenvolupament de les malalties mentals. En el cas de l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, per exemple, es calcula que el 80% dels factors que hi estan implicats són d’aquesta naturalesa, i que l’altre 20% té a veure amb l’entorn en el que vivim. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que al llarg de la vida 1 de cada 4 persones acabarà patint un trastorn psiquiàtric.
El Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata porta més de 3 dècades estudiant la genètica de les malalties mentals, i ara ha rebut un ajut de prop de 1.700.000 euros de l’Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Ciencia e Innovación) per aprofundir en aquesta línia d’investigació. Aquest impuls econòmic els permetrà posar en marxa el projecte amb l’acrònim CESPED, que té com a objectiu desenvolupar un nou protocol clínic de cribratge per detectar de forma més eficaç i personalitzada un tipus d’alteracions que consisteix en la pèrdua o guany de material genètic i que sovint són causants de diagnòstics psiquiàtrics.
El protocol de cribratge que aquest equip d’investigadors es proposa desenvolupar farà servir paràmetres que fins ara no han estat tinguts en compte pels professionals de l’àmbit de la psiquiatria i que estan relacionats amb aquesta alteració. Aquest protocol també es basarà en altres condicions mèdiques, com ara que la persona pateixi problemes de cor, que tingui un sistema de defenses deficitari o que els nivells de calci a la sang siguin més elevats del normal. D’altra banda, es tindrà en compte la forma de la cara i la composició dels seus elements, ja que presentar trets facials fora del comú (els ulls massa separats o una deformació del llavi o de l’orella) podria indicar la presència d’aquesta alteració. Finalment, en l’eina de cribratge s’hi afegirà un test genètic poc costós. Amb totes aquestes dades els investigadors podran valorar quina és la probabilitat que el pacient sigui portador d’una pèrdua o guany de material genètic.
Es calcula que aproximadament un 4% de les persones amb un diagnòstic psiquiàtric greu és portadora d’una d’aquestes variants genètiques que explica la seva malaltia. En cas de presentar un risc elevat, l’equip d’investigadors recomanarà al pacient que sigui valorat en una Unitat de Genètica Clínica i se li facilitarà la derivació a aquest servei.
En el futur, disposar d’aquesta informació genètica permetrà als psiquiatres poder diagnosticar i tractar de forma més precoç, eficaç i personalitzada algunes de les malalties més freqüents, com són els trastorns de l’espectre autista, el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), el bipolar, l’esquizofrènia i altres psicosis.
L’equip d’investigació que portarà a terme aquest estudi està coordinat per la Dra. Elisabet Vilella, directora de Recerca de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i sotsdirectora de l’IISPV, i està format per 17 grups de recerca de centres hospitalaris d’arreu d’Espanya. Dotze d’aquests grups formen part de la prestigiosa xarxa de recerca en salut mental CIBERSAM, finançada per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, s’ha afegit a l’estudi la Unitat de Genètica Clínica del laboratori clínic de l’Institut Català de la Salut Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (ubicada a l’Hospital Universitari Joan XXIII), que participarà en el projecte intervenint en el diagnòstic i assessorament genètic, i desenvolupant una formació continuada per als professionals de salut mental a fi de facilitar la identificació de possibles casos. A més, identificarà els casos que mereixin ser derivats a les respectives unitats de genètica clínica per al seu assessorament.
Unitat de Genètica Clínica
La Unitat de Genètica Clínica de l´Hospital Universitari Joan XXIII inicia les seves primeres passes l’any 2019 per donar resposta a les necessitats dels pacients amb malalties minoritàries i davant la demanda dels professionals sanitaris d’avançar en el camp de les malalties amb base genètica i la medicina personalitzada. Durant aquets anys, aquesta unitat multidisciplinar, integrada per persones amb diferents perfils professionals, s’ha anat consolidant i es presenta en societat pràcticament alhora que ho fa aquesta important col·laboració amb l’Institut Pere Mata.
Aquesta col·laboració científica entre equips de salut mental i la Unitat de Genètica Clínica pot evidenciar la necessitat futura de crear equips multidisciplinaris per a la detecció, identificació i seguiment de persones amb variants genètiques implicades en el seu diagnòstic psiquiàtric.
Tarragona, 20 de juny de 2024. El 0.4% de la població a Espanya (prop de 300.000 persones) pateix la malaltia de Crohn, segons la Confederación de Asociaciones de Enfermos de Crohn y Colitis Ulcerosa de España (ACCU). Cada any se’n diagnostiquen 3.500 casos. Pot semblar un percentatge poc representatiu, però les conseqüències per a la salut d’aquests pacients són enormes: és una malaltia crònica; en molts casos, limita completament la vida dels qui la pateixen i el 50% ha de passar per quiròfan els primers 10 anys de rebre el diagnòstic per ser operats d’una resecció intestinal, una intervenció quirúrgica molt agressiva que implica extirpar el tros de l’intestí danyat. D’altra banda, és una de les principals causes d’absentisme escolar (una mitjana de 3 mesos) i de depressió entre la població adolescent.
El Crohn forma part de les anomenades malalties inflamatòries intestinals (igual que la colitis ulcerosa). Causa forts dolors abdominals, diarrea, fatiga, nàusees, sagnats, etc., que acaben impactant també la salut emocional del qui la pateix.
L’estudi d’aquesta malaltia és doncs cabdal per contribuir a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. En aquest sentit, el Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI) de l’IISPV, l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i la URV, ha liderat una investigació que ha fet possible una troballa revolucionària: ha identificat, per primer cop, els gens que es troben alterats a les cèl·lules mare del greix o teixit adipós que voreja l’intestí danyat d’aquests pacients. Aquesta alteració provoca que les funcions naturals d’aquestes cèl·lules quedin inhabilitades, debilitant així l’intestí i propiciant la inflamació. El teixit adipós té doncs una funció clau per la bona salut d’aquest òrgan ja que el protegeix de condicions adverses com les descrites prèviament.
Concretament, el grup de recerca IBODI, liderat per la Dra. Carolina Serena, ha identificat 2 gens alterats que juguen un paper important en la malaltia del Crohn: el MAB21L2 i el CACNA1H. El gen MAB21L2 s’associa directament amb pacients que pateixen la malaltia (hi està més actiu en el seu teixit adipós), i el CACNA1H es vincula més amb pacients que prèviament n’havien patit brots, però que han aconseguit estabilitzar-se i no tenir més recaigudes (la tenen en un estat de remissió). Aquesta troballa s’ha fet amb col·laboració amb la Unitat de Genòmica d’Alt Contingut i Bioinformàtica de l’Institut Germans Trias i Pujol, la Unitat de Cirurgia Colorectal de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i el Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV.
Una altra de les descobertes significatives d’aquest estudi de l’IISPV fa referència a aquests últims pacients: s’ha trobat que les cèl·lules mare del seu teixit adipós retenen la memòria de la inflamació. En aquest sentit, la Dra. Carolina Serena explica: “Si podem entendre millor com les cèl·lules mare del teixit adipós es veuen afectades per la inflamació i com mantenen aquesta memòria inflamatòria, podríem desenvolupar teràpies més eficaces que no només tractin els símptomes, sinó que també aturin la progressió de la malaltia i millorin la qualitat de vida dels pacients”.
Tecnologia puntera
Per a aquest estudi s’han fet servir tecnologies punteres en l’àmbit de la recerca com les anomenades òmiques, gràcies a les quals s’ha pogut obtenir un volum ingent d’informació amb dades molt precises. Aquestes eines avançades fan possible l’estudi de malalties amb resultats molt acurats amb mostres de pacients no massa grans: per aquesta investigació, per exemple, s’han valorat 30 persones (sanes i amb la malaltia).
Referència bibliogràfica: Article: D. Monfort-Ferré, A. Boronat-Toscano, J.F. Sanchez-Herrero, A. Caro A, M. Menacho, I. Vañó-Segarra, M. Martí, B. Espina, R. Pluvinet, L. Cabrinety, C. Abadia, M. Ejarque, C. Nuñez-Roa, E. Maymo-Masip, L. Sumoy, J. Vendrell, S. Fernandez-Veledo, C. Serena (AC). Genome-wide DNA methylome and transcriptome profiling reveals key genes involved in the dysregulation of adipose-stem cells in Crohn’s disease. Journal of Crohn’s and Colitis. https://doi.org/10.1093/ecco-jcc/jjae072
El projecte del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, que compte amb el suport de l’IISPV, està basat en la Intel·ligència Artificial i permetrà fer recomanacions als metges i cuidadors socials en base a la informació recollida
La Universitat Rovira i Virgili té en marxa un projecte que serà de gran ajuda per a les persones vulnerables que viuen soles. Un grup d’investigadors del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM) liderat pel catedràtic Domènec Puig estan ideant un sistema computacional que explora el paradigma de la Internet de la Coses Mèdiques per tal de monitoritzar-ne l’activitat i mesurar-ne en temps real els paràmetres vitals. L’objectiu serà que, amb tota la informació recollida mitjançant un conjunt de sensors i a través de la intel·ligència artificial, que gestionarà les dades i en base a elles farà recomanacions, els metges i els cuidadors socials tinguin més elements per fer el seguiment de la salut i les necessitats de les persones vulnerables.
El projecte ICARE, finançat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat gràcies als fons Next Generation, parteix de la iniciativa del DEIM de la URV, que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, pel que fa a l’assessorament mèdic, i de la Fundació Ave Maria de Sitges, que disposa de residències per a persones vulnerables i pisos tutelats. “Teníem clar que la sensorització dels domicilis s’havia de fer de manera no invasiva, és a dir, sense càmeres ni altres elements que poguessin molestar o alterar el comportament de les persones que viuen soles. Per això busquem sensors, alguns que ja existeixen i d’altres que desenvolupen alguns col·laboradors, com ara l’investigador de la URV, Eduard Llobet, que mesuren els nivells de determinats gasos que permeten saber l’activitat humana que es duu a terme a la casa. Per exemple, la concentració de CO2 més o menys intensa ens dona informació del que està fent la persona, si es mou, si s’aixeca o no del llit, quanta estona s’està al lavabo o a la cuina…” Ho explica Domènec Puig, investigador principal del projecte, que tot just està en la fase inicial, en la qual s’escullen els sensors que es faran servir.
La informació que subministrin aquests sensors distribuïts per l’habitatge es complementarà amb una aplicació mòbil que, enfocant la cara del pacient, permet saber-ne paràmetres com ara el ritme cardíac, la respiració, la pressió sanguínia… “ De sensors com aquests ja n’existeixen i estem escollint el més adequat. Aquest mètode tampoc és invasiu ni cal que la persona tingui res connectat, ni tampoc es fa cap reconeixement facial. Simplement s’ha de posar ella mateixa el mòbil al davant de la cara periòdicament i l’aplicació és capaç, tan sols analitzant el rostre, de treure totes aquestes dades”, afirma Domènec Puig.
Hatem Rashwan, un altre dels investigadors del projecte, explica que tota la informació recollida pels sensors i per l’aplicació mòbil es centralitza en una plataforma intel·ligent, que està desenvolupant l’equip investigador del projecte. Aquest sistema basat en intel·ligència artificial serà capaç de processar la informació i fer les recomanacions a cuidadors socials i metges, que en base a tot plegat prenen les decisions finals. “Un dels objectius del projecte és fer prediccions dels símptomes de malalties cròniques, com ara les relacionades amb el sistema cardiovascular, el respiratori…”, diu Rashwan. Domènec Puig hi afegeix que la idea no és proporcionar un servei d’assistència immediata per resoldre problemes puntuals, sinó “fer un seguiment de persones que estan estables però que tenen alguna dependència, donat que són vulnerables, per edat, per una discapacitat… Així se’ls pot detectar si desenvolupen alguna malaltia crònica molt millor que en una visita puntual”, en què, tal i com apunta Rashwan, es pot mentir, es poden oblidar coses… “El que aconseguirem amb aquest projecte és tenir tot l’històric real del pacient”, afirma Puig.
El sistema d’intel·ligència artificial que està desenvolupant el grup de recerca aprofundeix en els nous paradigmes XAI (Intel·ligència Artificial Explicable), que va més enllà dels sistemes que fan prediccions o valoracions sense una justificació evident, sinó que elabora un conjunt de recomanacions que permeten al metge o cuidador comprendre en què es basa, tal i com explica Domènec Puig: “És un sistema de suport a la decisió. Com més dades i coneixement s’incorpora al sistema, millors seran les recomanacions i més arguments tindran els metges per fer els seus diagnòstics.” Els investigadors del projecte ja estan provant sensors en pisos tutelats i comencen a recollir dades.
Tarragona, 17 de juny de 2024. A Espanya, un 25% de la població o bé té diabetis o està en un estat previ o inicial de la malaltia, segons dades de l’estudi Di@bet.es, liderat pel CIBERDEM i finançat per l’Institut de Salut Carlos III. La diabetis de tipus 2 és la forma més comuna d’aquesta malaltia (representa el 90-95% dels casos diagnosticats). Es caracteritza, d’una banda, per la resistència a la insulina (l’hormona que regula els nivells de sucre o glucosa a la sang), i, de l’altra, perquè les cèl·lules beta del pàncrees tenen dificultats per a produir-la. Això provoca un desequilibri al nostre organisme que si no es controla pot causar problemes de salut greus i diversos.
Per comprendre i tractar la diabetis és clau estudiar les cèl·lules beta del pàncrees. Quan ingerim aliments, els nivells de glucosa augmenten i, per a compensar-ho, aquestes cèl·lules alliberen l’hormona insulina, que és l’encarregada de facilitar el transport dels sucres als teixits metabòlics (músculs, fetge i teixit adipós) tot enviant-los un senyal.
Aquests sucres queden emmagatzemats a aquests teixits perquè el nostre cos els pugui usar com a reserva energètica quan sigui necessari. En el cas de les persones amb diabetis de tipus 2, la resistència a la insulina fa que les cèl·lules del cos no puguin utilitzar la insulina correctament i, per tant, la glucosa queda circulant a la sang. És per aquest motiu que es produeix aquesta descompensació.
El Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) ha fet una troballa que representa un punt d’inflexió en l’abordatge de la malaltia: aquests investigadors i investigadores han trobat un nou mecanisme que podria ajudar a millorar la secreció d’insulina i que, per tant, afavoriria el control del sucre a la sang en persones amb diabetis. Aquest mecanisme implica una substància anomenada succinat i el seu receptor (conegut com SUCNR1), que es troba a les cèl·lules beta del pàncrees.
El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’institucions de prestigi nacionals (de la UB-IDIBELL i de la UMH-IDiBE, entre altres) i internacionals (la Universitat de Harvard i el Consell Nacional de Recerca d’Itàlia).
Què és el succinat
El succinat és un compost natural present a les nostres cèl·lules que té un paper important en el metabolisme energètic. Tradicionalment, s’ha associat amb situacions d’estrès cel·lular, com les que es produeixen en el cas de pacients amb obesitat. Aquest descobriment mostra que el succinat pot actuar com a un senyal beneficiós que ajuda a les cèl·lules beta del pàncrees a alliberar o secretar insulina, regulant així els nivells de glucosa a la sang.
“Hem descobert que el nivell del receptor SUCNR1 augmenta en condicions de sucre alt en sang i d’empitjorament metabòlic, com en l’obesitat i la diabetis. Quan el succinat s’uneix a aquest receptor, s’activa un procés que potencia la secreció d’insulina. Això és especialment important després de menjar, quan els nivells de sucre en sang són més alts i el cos necessita més insulina per processar aquest sucre”, explica el Dr. Joan Sabadell-Basallote, un dels investigadors responsables d’aquest estudi de DIAMET (grup liderat per la Dra. Sonia Fernàndez-Veledo i pel Dr. Joan Vendrell).
Aquest descobriment obre la porta a noves estratègies per tractar la diabetis, enfocant-se en aquest mecanisme per millorar la secreció d’insulina i ajudar a mantenir sota control els nivells de sucre a la sang. Aquesta descoberta representa una esperança per a les persones que lluiten contra aquesta malaltia crònica.
Diabetis de tipus 2 i l’obesitat
Aquest tipus de diabetis està estretament relacionat amb l’obesitat, ja que l’excés de greix corporal contribueix a la resistència a la insulina. A mesura que una persona augmenta de pes, les seves cèl·lules es tornen menys sensibles a la insulina, obligant el pàncrees a produir-ne amb més quantitat per mantenir els nivells de sucre en sang normals. Amb el temps, aquest esforç constant pot esgotar les cèl·lules beta reduint-ne la seva capacitat per produir insulina, fet que contribueix a l’aparició de la diabetis de tipus 2. Els casos de persones diagnosticades de diabetis de tipus 2 augmenten any rere any a tot el món: segons la Federació Internacional de Diabetis, al voltant de 500 milions d’adults la pateixen i s’espera que en 20 anys aquesta xifra superi els 700 milions. Aquest increment s’atribueix a factors com l’envelliment de la població, l’augment de l’obesitat i els estils de vida sedentaris.
Referència bibliogràfica: Sabadell-Basallote J, Astiarraga B, Castaño C, Ejarque M, Repollés-de-Dalmau M, Quesada I, Blanco J, Nuñez-Roa C, Rodríguez-Peña MM, Martínez L, De Jesus DF, Marroqui L, Bosch R, Montanya E, Sureda FX, Tura A, Mari A, Kulkarni RN, Vendrell J, Fernández-Veledo S. SUCNR1 regulates insulin secretion and glucose elevates the succinate response in people with prediabetes. J Clin Invest. 2024 May 7:e173214. doi: 10.1172/JCI173214. Epub ahead of print. PMID: 38713514.
El grup de recerca d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili comença un projecte que té per objectiu identificar en sang diferents proteïnes que poden predir el deteriorament cognitiu i estudiar el paper de la dieta i l’estil de vida en la seva modulació. Aquest estudi, finançat per un programa europeu i dos d’estatals i que té una durada de tres anys, ha d’ajudar a detectar malalties com per exemple la d’Alzheimer en estadis primerencs i aportar evidències científiques per dissenyar estratègies de prevenció i tractament.
En els darrers anys, la comunitat científica internacional ha dedicat esforços en aïllar possibles marcadors biològics que ajudin a predir l’aparició de demència en etapes inicials d’aquestes malalties. Actualment, es disposa d’algun d’aquests biomarcadors, però per a la seva obtenció s’han d’utilitzar tècniques invasives com la punció lumbar, que no està exempta de riscos per a la persona.
Els investigadors del projecte, a partir de mostres biològiques disponibles de voluntaris de l’ampli estudi PREDIMED-Plus als quals se’ls ha avaluat entre altres l’estat cognitiu a llarg termini, intentaran identificar en sang diferents proteïnes relacionades amb la cognició i la neurodegeneració. Això permetrà conèixer aquelles proteïnes que de manera primerenca s’associen a un pitjor deteriorament cognitiu amb el temps.
Al mateix temps els investigadors intentaran avaluar si la dieta, l’activitat física o la pèrdua de pes poden modular el nivell d’aquestes proteïnes, cosa que ajudarà a entendre com els canvis en l’estil de vida poden retardar aquest deteriorament cognitiu en persones grans. Per últim, els resultats obtinguts es validaran en una altra cohort de participants sans o amb demència.
Un problema en augment
El 2020 es va estimar que al voltant de 55 milions de persones al món patien algun tipus de demència, i s’espera que aquest nombre continuï en augment en paral·lel a l’increment de l’esperança de vida. La malaltia d’Alzheimer és la causa més comuna de demència, caracteritzada per una disminució del funcionament cognitiu (pensament, memòria i raonament) i de les habilitats conductuals. A més de tenir importants implicacions econòmiques tant per a l’individu com per a la societat, la seva aparició i progressió limita les activitats de la vida diària, deteriora la qualitat de vida i augmenta el risc d’altres patologies. Per tant, hi ha una necessitat urgent de desenvolupar estratègies preventives i de tractament.
En aquest sentit, l’objectiu final d’aquest ambiciós estudi no només ajudarà a detectar en estadis primerencs aquelles persones amb risc de deteriorament cognitiu sinó que aportarà evidència científica per dissenyar estratègies de prevenció i tractament d’aquesta condició.
El projecte ha rebut 250.000 euros de finançament gràcies a la subvenció de l’Institut Carles III, al projecte-beca de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició, i al fons del projecte europeu PRIME. Està liderat pels investigadors del grup de recerca ANUT-DSM Jordi Salas-Salvadó i Indira Paz-Gabriel, que també ho és de la Xarxa CIBERobn. La resta de l’equip el formen Nancy Babio, Jesús García-Gavilan i Alessandro Atzeni, amb la col·laboració d’investigadors de l’Hospital Universitari de Sant Joan i l’Institut Pere Mata de Reus, així com diferents investigadors predoctorals, com és el cas d’Hernando Margara, que realitzarà la seva tesi sobre aquest tema.