Un estudi amb més de 1.500 pacients està permetent analitzar la presència de variants genètiques associades a trastorns psiquiàtrics i explorar eines que ajudin els psiquiatres a identificar pacients amb possible base genètica. Aquest treball es duu a terme en el marc del projecte CESPED, coordinat per l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), i compta amb una dotació d’1,7 milions d’euros, finançats per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea. En el projecte, també hi han participat 17 grups de recerca espanyols, 12 dels quals membres del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM). Les primeres anàlisis apunten a una freqüència pròxima al 3% de microdelecions i microduplicacions, que són pèrdues o guanys de material genètic, en la població espanyola, un resultat en línia amb estudis internacionals. El test fet servir, en aquest cas, treballa amb informació clínica, com el diagnòstic psiquiàtric, i també analitza trets facials.
Actualment, els investigadors estan analitzant les dades i encara no disposen de resultats definitius. Tot i això, la coordinadora de l’estudi, Elisabet Vilella, també subdirectora de l’IRB CatSud i coordinadora de l’àrea de Neurociències i Salut Mental de l’Institut, es mostra optimista: “Els primers resultats indiquen que la freqüència d’aquestes variants en la població espanyola és del 3%, un valor similar al d’altres països”.
El projecte CESPED va arrencar el 2023 i ara ha celebrat la reunió de tancament a Barcelona. La iniciativa va sorgir del creixent coneixement sobre el paper de la genètica en els trastorns psiquiàtrics, especialment en els del neurodesenvolupament. Davant la dificultat d’identificar aquests casos en la pràctica clínica, es va plantejar desenvolupar eines que ajudin a detectar pacients amb possible base genètica i orientar l’ús d’estudis específics.
La investigació ha posat de manifest que una part molt rellevant de les malalties psiquiàtriques té origen genètic, que pot arribar fins al 80% en trastorns del neurodesenvolupament com l’autisme, el TDAH o les psicosis. També s’ha observat que entre el 2% i el 5% dels pacients presenten variants genètiques associades a la pèrdua o guany de material genètic que poden explicar el trastorn. Aquestes alteracions solen afectar diversos gens i òrgans, i poden provocar disfuncions multiorgàniques que es coneixen com a síndromes.
Per als psiquiatres és difícil identificar aquests casos només amb l’observació clínica. Per això, en el marc del projecte CESPED es va dissenyar un test que recull informació com el diagnòstic, l’edat d’aparició, possibles problemes de desenvolupament, presència de discapacitat intel·lectual o resistència al tractament farmacològic. També inclou una fotografia facial per detectar trets característics.
La mostra
Els 14 grups que van implicar-se en el reclutament de participants van treballar intensament durant 2 anys per tal d’aconseguir una mostra de 1.555 pacients entre els quals hi ha 471 menors i 1084 adults. Els diagnòstics d’aquests participants van ser trastorn de l’espectre autista (260 menors i 130 adults), trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (186 menors i 130 adults), esquizofrènia i altres psicosis (30 menors i 546 adults) i trastorn bipolar tipus 1 (9 menors i 264 adults). El projecte inclou diferents tècniques per a detectar variants genètiques i una d’elles és específica per a detectar microdelecions i microduplicacions. Amb el resultat d’aquesta mena d’anàlisi, es lliurarà a cada participant un informe. En el cas d’aquells pacients en els quals s’ha detectat una pèrdua o guany de material genètic, se’ls suggerirà que es visitin en una unitat de genètica clínica per fer un estudi més exhaustiu. Si el pacient ho accepta, se li derivarà a aquesta mena de servei mèdic.
Este proyecto está financiado por el Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), la Unión Europea-NextGenerationEU y el Plan de Recuperación Transformación y Resiliencia (PRTR), con el código PMP22/00088.
La malaltia hepàtica esteatòtica associada a disfunció metabòlica (o fetge gras metabòlic) és un trastorn hepàtic comú en què s’acumula greix al fetge i es desregula el metabolisme general. Se sap que homes i dones experimenten aquesta malaltia de manera diferent, però les raons d’aquestes diferències encara no estan clares. Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), Sex-specific dynamics of MASLD reveal early hepatic and extrahepatic metabolic deterioration in females despite long-term protection, publicat a la revista Biology of Sex Differences, revela que evoluciona de manera diferent segons el sexe.
Per estudiar-ho, personal investigador del grup de recerca Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IRB Catsud va utilitzar un model experimental amb ratolins que reproduïa les primeres fases del fetge gras metabòlic i que permetia observar els mecanismes que s’activen abans que aparegui un dany hepàtic avançat, amb una dieta especial dissenyada per provocar un estrès hepàtic precoç. Com a resultat, les femelles van mostrar canvis hepàtics més greus que els mascles, tot i que sovint es considera que elles estan més protegides contra aquest tipus de dany a llarg termini. Les femelles també van presentar signes d’una barrera intestinal debilitada, tret que suggereix que el seu organisme estava sotmès a un estrès més elevat. En canvi, els mascles van perdre pes, van mostrar un millor control del sucre en sang i menys alteracions al fetge, cosa que va indicar que el seu organisme s’estava adaptant a la dieta en lloc de patir-ne danys. Aquestes diferències també es van relacionar amb canvis en les zones del cervell que controlen la gana, l’ús d’energia i la inflamació.
Segons el personal investigador, és destacable que una duració més elevada de la dieta va portar a una reversió dels resultats, essent els mascles els més afectats a nivell hepàtic.
En conjunt, aquest estudi mostra que les diferències per sexe en la malaltia del fetge gras metabòlic apareixen molt aviat i segueixen trajectòries diferents. Les femelles responen amb una resposta d’estrès i alteracions intestinals més fortes, mentre que els mascles semblen activar mecanismes protectors. Comprendre aquests patrons primerencs específics per sexe podria ajudar a desenvolupar millors tractaments tant per a homes com per a dones amb malaltia hepàtica.
Els resultats d’aquest estudi indiquen que el fetge gras metabòlic es desenvolupa de manera diferent segons el sexe des de fases molt inicials, fet que posa de manifest la importància d’incloure ambdós casos de forma equilibrada en la recerca biomèdica per millorar la prevenció i el maneig d’una malaltia cada cop més freqüent.
En aquest estudi, hi participen investigadors de l’IRB CatSud, de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) de l’Instituto de Salud Carlos III.
Referència bibliogràfica
Repollés-de-Dalmau, M., Marsal-Beltran, A., Núñez-Roa, C., Vendrell, J., Ceperuelo-Mallafré, V., & Fernández-Veledo, S. (2026). Sex-specific dynamics of MASLD reveal early hepatic and extrahepatic metabolic deterioration in females despite long-term protection. Biology of sex differences, 17(1), 92. https://doi.org/10.1186/s13293-026-00876-y
Nous estudis liderats per l’IRB CatSud exploren els vincles entre nutrició, benestar emocional, estils de vida i funcions cognitives, destacant el paper dels omega-3 en el desenvolupament mental adolescent
Noves evidències sobre el paper de l’alimentació en la salut cerebral dels adolescents, un moment vital en què la cognició es veu influïda tant per factors nutricionals com per altres elements com els hàbits de vida i el benestar psicològic. Dos estudis de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ─centre impulsat per la Fundació “la Caixa”─ i publicats a Nutrients, exploren com la dieta mediterrània i els àcids grassos en sang s’associen amb diferents funcions cognitives en adolescents de Catalunya. En ambdós estudis, hi ha participat gairebé 630 joves.
L’estudi The Association Between the Mediterranean Diet and Fatty Acids in Red Blood Cells of Spanish Adolescents, analitza la relació entre el grau de seguiment de la dieta mediterrània -basada en fruites, verdures, llegums, oli d’oliva, fruits secs i peix- i el tipus de greixos presents a la sang dels adolescents, un indicador objectiu dels seus hàbits alimentaris. Els resultats mostren que apostar per aquesta dieta s’aconsegueixen absorbir nutrients essencials per a l’equilibri del cos i el funcionament del cervell. A nivell biològic, en ser aquesta dieta rica en greixos omega-3, es contribueix a l’equilibri de les neurones i a la prevenció del dany per l’oxidació. Segons el grup de recerca NeuroÈpia de l’IRB CatSud, aquest tipus d’alimentació pot afavorir una composició de greixos més saludable ja des de les primeres etapes de la vida.
Els omega-3, vinculats a una millor funció cognitiva
Un segon estudi, titulat Red Blood Cell Fatty Acid Patterns and Cognitive Functions in Adolescents, se centra en la relació entre els greixos presents a la sang dels adolescents i diferents capacitats cognitives, com el raonament, la memòria i la presa de decisions. Els resultats mostren que els adolescents amb nivells més alts d’omega-3 obtenen millors resultats en el raonament i en alguns aspectes de la presa de decisions. Aquestes capacitats, que es desenvolupen intensament durant l’adolescència, són fonamentals per al funcionament cognitiu i poden estar influïdes tant per factors biològics com per l’estil de vida. Els resultats reforcen la idea que els omega-3, presents sobretot en el peix blau, els fruits secs i alguns olis vegetals, poden tenir un paper important en el desenvolupament cognitiu en aquesta etapa.
Benestar emocional, estils de vida i funció cognitiva
Més enllà de la nutrició, el desenvolupament del cervell durant l’adolescència es veu influenciat, també, pel benestar psicològic i la forma de vida. Un tercer estudi de l’IRB CatSud-ISGlobal publicat a Frontiers in Psychology –Exploring the interplay of neuropsychological functions, psychological wellbeing, and lifestyle through principal component analysis: a comprehensive study– presenta uns resultats que indiquen que un menor benestar emocional i el consum d’alcohol o tabac s’associen amb més símptomes de TDAH, mentre que l’activitat física es relaciona positivament amb funcions executives relacionades amb la presa de decisions i la regulació emocional. En aquest estudi, s’ha treballat amb una mostra de 523 adolescents a Catalunya.
Segons l’autor dels estudis, Nicolas Ayala-Aldana, i l’investigador principal de NeuroÈpia, Jordi Julvez, aquestes troballes destaquen la importància de promoure hàbits alimentaris i estils de vida saludables durant l’adolescència per afavorir al desenvolupament cognitiu. Tot i tractar-se d’estudis observacionals, els resultats aporten evidències útils per dissenyar estratègies de promoció de la salut que integrin l’alimentació amb altres factors clau de l’estil de vida.
Referències bibliogràfiques
Ayala-Aldana N, Pinar-Martí A, Ruiz-Rivera M, Lázaro I, Sala-Vila A, Healy DR, Contreras-Rodriguez O, Casanova J, Sola-Valls N, Vrijheid M, Julvez J. Red Blood Cell Fatty Acid Patterns and Cognitive Functions in Adolescents: A Pooled Analyses with Two Cohort Study Data Sets. Nutrients. 2025 Nov 5;17(21):3483. doi: 10.3390/nu17213483. PMID: 41228554; PMCID: PMC12609364.
Ayala-Aldana N, Lafuente D, Lázaro I, Pinar-Martí A, Manidis A, Bernardo-Castro S, Fernandez-Barres S, Healy DR, Vrijheid M, Contreras-Rodríguez O, Sala-Vila A, Julvez J. The Association Between the Mediterranean Diet and Fatty Acids in Red Blood Cells of Spanish Adolescents. Nutrients. 2025 Sep 6;17(17):2888. doi: 10.3390/nu17172888. PMID: 40944276; PMCID: PMC12430225.
Ayala-Aldana, N., Ruiz-Rivera, M., Pinar-Martí, A., López-Vicente, M., Contreras-Rodríguez, O., & Julvez, J. (2025). Exploring the interplay of neuropsychological functions, psychological wellbeing, and lifestyle through principal component analysis: a comprehensive study. Frontiers in psychology, 16, 1692251. doi: 10.3389/fpsyg.2025.1692251. PMID: 41488935; PMCID: PMC12756113.
Un estudi liderat per l’HUIPM i l’IRB CatSud, amb el suport de la Universitat d’Oslo, revela que el TEA no només afecta el cervell, sinó que implica problemes com l’obesitat i la diabetis
Una investigació basada en l’anàlisi de dades genètiques de centenars de milers de persones ha identificat connexions genètiques ocultes entre el trastorn de l’espectre autista (TEA) i diverses malalties cardiometabòliques, com ara l’obesitat, la diabetis tipus 2 o el colesterol. Aquestes troballes han estat publicades a la prestigiosa revista científica Molecular Psychiatry, i ajuden a explicar per què les persones amb autisme presenten un risc més elevat de patir problemes de salut física al llarg de la seva vida. L’estudi ha estat impulsat per personal investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) y de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), amb la col·laboració de la Universitat d’Oslo i amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Els resultats mostren que alguns dels mateixos factors genètics que influeixen en l’autisme també estan implicats en trastorns metabòlics, com l’augment de pes o la diabetis, i ho fan en la mateixa direcció. Això suggereix que existeixen mecanismes biològics compartits que connecten la salut mental i la salut física. En canvi, quan s’analitzen factors relacionats amb la salut cardiovascular, com la pressió arterial, la relació és més complexa. En aquests casos, els mateixos factors genètics poden tenir efectes oposats, cosa que suggereix que els mecanismes implicats són diferents i encara no es coneixen prou bé.
Els investigadors també han identificat més d’un centenar de regions del genoma implicades en aquestes connexions, la qual cosa, obre noves vies per entendre millor com interactuen el cervell i el cos. “Cada cop és més evident que la salut mental i la salut física no es poden entendre per separat i aquest tipus d’estudis ens apropen a una medicina més personalitzada, que tingui en compte tot el conjunt de factors que influeixen en la salut de les persones”, assenyala Gerard Muntané, primer autor de l’article.
Els experts destaquen que aquests resultats podrien ajudar, en el futur, a detectar abans els riscos de salut física en persones amb autisme i a dissenyar estratègies de prevenció més eficaces.
Referència de l’article
Muntané, G., Shadrin, A., Guardiola-Ripoll, M., O’Connell, K. S., Frei, O., Naerland, T., Vilella, E., & Andreassen, O. A. (2026). Genetic overlap and shared risk loci between autism spectrum disorder and cardiometabolic traits. Molecular psychiatry, 10.1038/s41380-026-03563-x.
Advance online publication: https://doi.org/10.1038/s41380-026-03563-x
El personal investigador de l’Institut guia les visites i explica la tasca que fa als laboratoris ubicats a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la qual es transforma en avenços que milloren la salut de les persones
Un total de cinquanta persones han participat en les visites divulgatives organitzades per la Fundació La Marató de 3Cat en col·laboració amb l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) per explicar alguns dels projectes finançats a través d’aquest programa solidari. Les ‘Visites a la Recerca’, celebrades avui a les instal·lacions de l’IRB CatSud, a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR), han servit per apropar a la societat els projectes que s’hi desenvolupen i per mostrar com la feina als laboratoris es transforma en avenços, que milloren la salut de les persones.
Les visites han estat conduïdes per personal investigador de l’IRB CatSud i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) han permès als participants conèixer de manera visual i entenedora com avança la recerca biomèdica i quins reptes s’hi aborden.
Durant el recorregut, els assistents han visitat diversos espais de l’Institut, com la zona en obres de la futura Unitat d’Investigació Clínica (UIC) -on es duran a terme assajos clínics avançats i s’aproparan teràpies innovadores a la població-, la sala de cultius cel·lulars, els laboratoris de recerca o el Biobanc, encarregat de processar, emmagatzemar, gestionar i distribuir mostres biològiques humanes per al conjunt de la comunitat investigadora. En aquests espais, s’ha donat a conèixer la tasca que s’hi desenvolupa i els assistents han pogut observar cèl·lules a través d’un microscopi.
El projecte que s’ha donat a conèixer durant la visita és l’Inscription, liderat per Gerard Muntané, del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP). Aquest projecte, que va aconseguir finançament en l’edició de 2021 de La Marató, destinada a la salut mental, proposa un nou enfocament per millorar la predicció de l’esquizofrènia mitjançant la integració de dades biològiques i clíniques de diversos nivells. A través d’un estudi multicèntric amb persones en diferents fases de risc o desenvolupament de la malaltia, es busca identificar combinacions de factors que permetin predir millor la seva aparició. L’objectiu final és avançar cap a una medicina més personalitzada, facilitant la prevenció precoç, així com millorant el tractament i la gestió de l’esquizofrènia.
Aquestes visites apropen la recerca a la societat, reforcen la cultura científica i fan valer la solidaritat que fa possibles aquests projectes. Amb accions com aquesta, la Fundació La Marató de 3Cat i l’IRB CatSud, reafirmen el seu compromís amb una recerca transparent, oberta i alineada amb les necessitats del territori.
Un estudi liderat per la URV amb la participació de l’IRB CatSud i el CIBERobn revela que la microbiota intestinal podria explicar l’efecte beneficiós de la dieta sobre la depressió
La relació entre l’alimentació i la salut mental és cada vegada més evident, però encara no estan prou definits quins mecanismes biològics hi poden donar resposta. Un nou estudi apunta ara a la microbiota intestinal com una peça clau en aquest vincle. La recerca, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha analitzat si diversos patrons alimentaris s’associen amb perfils concrets de microorganismes intestinals i si aquests perfils es relacionen, alhora, amb els símptomes depressius. La revista MedComm ha recollit els resultats de l’estudi, en el que també ha participat l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat del CIBER (CIBEROBN).
L’estudi va analitzar 644 adults grans de l’assaig PREDIMED-Plus, amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. L’equip investigador en va avaluar els hàbits alimentaris, la composició de la microbiota intestinal a partir de mostres fecals i l’evolució dels símptomes depressius al cap d’un any de seguiment, amb l’objectiu d’explorar si l’intestí pot actuar com un pont biològic entre la dieta i la salut mental. “Sabíem que una alimentació de més qualitat s’associa amb una millor salut mental, però faltaven pistes sobre els mecanismes. Els nostres resultats apunten que la microbiota intestinal podria ser una part d’aquesta explicació”, assenyala Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició Humana a la URV i coordinador de l’estudi.
El treball va comparar diversos patrons dietètics que reflecteixen maneres habituals de menjar. Es van analitzar quatre patrons de més qualitat, com la dieta mediterrània en la seva versió estàndard i en una versió amb enfocament de restricció energètica, el patró DASH, basat en aliments frescos i poc processats i orientat a millorar la pressió arterial, i una dieta basada en plantes de perfil saludable, amb més presència de fruita, verdura, llegums i cereals integrals. Paral·lelament, es van estudiar dos patrons de perfil menys saludable: una dieta basada en plantes de baixa qualitat nutricional, amb un consum elevat d’aliments vegetals però dominada per opcions com farines refinades, begudes ensucrades o snacks, i una dieta de tipus Western, descrita com més proinflamatòria i caracteritzada per un consum més alt d’ultraprocessats, carns processades, dolços, begudes ensucrades i greixos de baixa qualitat, així com per una menor presència d’aliments frescos i rics en fibra.
Els resultats van mostrar que les persones que seguien amb més fidelitat els patrons alimentaris de més qualitat tendien a presentar menys símptomes depressius al llarg de l’any. En canvi, una major proximitat als patrons de perfil menys saludable es va associar amb una evolució menys favorable, amb més símptomes depressius.
L’estudi també va observar que la dieta deixa empremta a l’intestí. Els patrons més saludables, especialment els mediterranis, es van relacionar amb una microbiota més rica i diversa, mentre que els patrons menys saludables van mostrar associacions amb una diversitat menor. Aquesta dada és rellevant perquè la diversitat microbiana sovint es considera un indicador de resiliència i bon funcionament de l’ecosistema intestinal.
Una peça clau per entendre l’efecte de la dieta sobre la depressió
El resultat més innovador va arribar en analitzar si la microbiota podia estar implicada en el vincle entre dieta i depressió. Els investigadors van trobar indicis que la microbiota intestinal explicaria una part de l’efecte observat entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius, aproximadament un 17% en la versió mediterrània amb restricció energètica i al voltant d’un 31% en la versió estàndard. És a dir, una part del benefici associat a una alimentació mediterrània podria estar relacionada amb la manera com aquesta dieta afavoreix un perfil microbià més saludable.
“Aquest estudi aporta evidències que el perfil de microorganismes de l’intestí pot actuar com a mediador en la relació entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius. És un pas important per entendre per què alguns patrons dietètics semblen més protectors que d’altres, tot i que encara cal més recerca per confirmar la causalitat”, subratlla Adrián Hernández-Cacho, autor principal del treball.
En conjunt, els resultats reforcen l’interès de l’eix intestí-cervell i aporten una explicació plausible de per què millorar la qualitat de la dieta podria beneficiar també la salut mental. Els autors destaquen, a més, que aquest és un dels primers estudis a escala internacional que aporten evidències d’un possible paper mediador de la microbiota intestinal en la relació entre patrons dietètics i símptomes depressius, afegint una peça clau a un camp de recerca en ràpida expansió. Tot i això, els resultats encara no permeten establir una relació de causa-efecte i caldrà confirmar aquestes troballes en altres poblacions i amb dissenys que permetin determinar amb més precisió el paper causal de la microbiota.
Aquest treball multicèntric ha estat liderat per Adrián Hernández-Cacho i dirigit per l’investigador Jordi Salas-Salvadó i Jesús García-Gavilán, tots ells integrants de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres investigadors del consorci PREDIMED-Plus. Els investigadors també pertanyen al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i a l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud (IRBCATSUD).
Referencia bibliogràfica: Hernández-Cacho, J. Ni, J. F. García-Gavilán, et al. “ The Gut Microbiota as a Mediator in the Relationship Between Dietary Patterns and Depression.” MedComm 7, no. 2 (2026): e70562. https://doi.org/10.1002/mco2.70562
L’estudi destaca que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat
Un equip investigador del Grup de Recerca en Autoimmunitat, infecció i trombosi (GRAIÏT) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), dels serveis de Medicina Interna i Fisiologia Clínica i Avaluació Funcional de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, ha presentat noves evidències que confirmen l’impacte profund i sostingut de la infecció per SARS-CoV-2 en el sistema muscular i metabòlic de les persones afectades per la Condició post COVID-19 (COVID persistent). Els resultats de l’estudi ‘Assessment of Physical Status and Analysis of Lipidomic and Metabolomic Alterations in Patients with Post-COVID-19 Condition’ subratllen la necessitat d’impulsar programes específics de rehabilitació i recondicionament físic per millorar la recuperació dels pacients i s’han publicat a la revista científica Plos One d’aquest mes de març.
A l’estudi es posa de manifest una afectació muscular perifèrica significativa, relacionada amb la infecció. Aquesta alteració comporta una pèrdua marcada de rendiment físic, un dels símptomes més freqüents i invalidants de la malaltia. Els investigadors destaquen que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat.
Així mateix, a l’anàlisi del metabolisme del cos mitjançant tècniques metabolòmiques i lipidòmiques, han detectat canvis que poden explicar alguns els símptomes dels pacients:
Segons els responsables del treball, aquestes troballes reforcen la idea que la Condició post COVID-19 és un trastorn multisistèmic i que requereix un abordatge integrat que combini rehabilitació física, seguiment metabòlic i intervencions personalitzades.
Els investigadors assenyalen que els resultats obren la porta a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques i a orientar millor els circuits assistencials destinats als pacients amb COVID persistent.
Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha publicat a la revista científica Inflammatory Bowel Diseases un estudi que descriu un model experimental en rata que reprodueix característiques clau del creeping fat, l’acumulació de teixit adipós que envolta els segments intestinals inflamats i que és un dels trets patològics característics de la malaltia de Crohn.
L’estudi mostra que el model de colitis induïda amb 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid (TNBS) desenvolupa una hiperplàsia del teixit adipós mesocòlic que presenta similituds macroscòpiques, histològiques, immunològiques i moleculars amb el creeping fat observat en pacients amb malaltia de Crohn. Segons els autors, aquest model pot facilitar l’estudi del paper d’aquest teixit en la progressió de la malaltia i en les seves complicacions.
La primera autora de l’estudi, la Dra. Laura Clua, explica que “el creeping fat no és només un creixement del teixit adipós al voltant de l’intestí inflamat, sinó que es tracta d’un teixit metabòlicament i immunològicament actiu. En el model observem una infiltració important de cèl·lules immunitàries i una elevada expressió de citocines proinflamatòries, característiques que també s’han descrit en pacients”.
Els resultats mostren una relació entre la severitat de la inflamació intestinal transmural i el desenvolupament de la hiperplàsia mesocòlica, així com la presència de bacteris translocats a la subserosa. Segons els autors, aquestes observacions donen suport a la hipòtesi que la microbiota intestinal pot contribuir al remodelatge del teixit adipós mesentèric.
El coautor Roger Suau, autor de correspondència de l’article, destaca que “hem caracteritzat el model a diversos nivells —macroscòpic, histopatològic, immunohistoquímic i transcriptòmic—, cosa que ens ha permès comparar-lo amb les característiques descrites en humans. Aproximadament la meitat dels animals desenvolupen una hiperplàsia mesocòlica amb característiques similars al creeping fat descrit en la malaltia de Crohn”.
Per a la Dra. Carolina Serena (IRB CatSud), líder del grup de recerca Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI), aquest model pot ser útil per aprofundir en els mecanismes implicats en la malaltia: “disposar d’un model experimental que reprodueixi aquest fenomen facilita l’estudi de la relació entre inflamació intestinal, translocació bacteriana i remodelatge del teixit adipós mesentèric”.
Segons el Dr. Josep Manyé, investigador del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (GReMII) de l’IGTP, “aquest tipus de models experimentals poden contribuir a comprendre millor el paper del creeping fat en la malaltia de Crohn i a explorar noves aproximacions terapèutiques”.
En l’estudi també hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital de Viladecans i el CIBEREHD, així com altres equips de l’IGTP, com la plataforma cientificotècnica de Genòmica d’Alt Contingut i Bioinformàtica, liderada per Lauro Sumoy, i el grup de Recerca Translacional en Malalties Hepàtiques, liderat per Ramon Bartolí.
Els autors assenyalen que el model proporciona una plataforma experimental reproduïble per estudiar el paper del teixit adipós mesentèric en la malaltia inflamatòria intestinal i facilitar l’avaluació de noves estratègies terapèutiques en fases preclíniques de recerca.
Referència bibliogràfica:
Laura Clua, Roger Suau, Montserrat Guasch, Diandra Monfort-Ferré, Albert Boronat-Toscano, Micaella Aquino, Karol Matute-Molina, Mireya Jimeno, Míriam Mañosa, Lauro Sumoy, Eugeni Domènech, Ramon Bartolí, Josep Manyé, Carolina Serena, Characterization of mesocolic adipose hyperplasia in a rat 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid colitis model and comparison to creeping fat in Crohn disease, Inflammatory Bowel Diseases, 2026; DOI: https://doi.org/10.1093/ibd/izaf328
Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.
Un estudi liderat pel grup Diabetes i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV) revela que la fibrosi hepàtica i la diabetis tipus 2 modifiquen de manera notable la resposta hormonal després de la ingesta d’aliments en persones amb fetge gras associat a disfuncions metabòliques (MASLD).
La investigació, publicada al Journal of Physiology and Biochemistry, examina com totes dues condicions afecten la secreció d’hormones essencials per al control de la glucosa, com ara el glucagó i les incretines (GLP‑1, GLP‑2 i GIP), després d’un àpat estandarditzat.
Els resultats mostren que la fibrosi hepàtica és el factor més determinant en l’augment dels nivells de GLP‑1, tant en dejú com després del menjar, independentment de la presència de diabetis. A més, quan la fibrosi hepàtica coexisteix amb la diabetis tipus 2, les alteracions hormonals s’intensifiquen, fet que indica un efecte sinèrgic entre totes dues patologies.
D’altra banda, la diabetis tipus 2 s’associa amb la pèrdua de la supressió fisiològica del glucagó després de menjar, un procés fonamental per mantenir la glucèmia dins de valors adequats.
Aquests resultats reforcen la idea que un fetge fibrosat no actua com un òrgan passiu, sinó que participa activament en la desregulació metabòlica. La fibrosi no només reflecteix dany previ, sinó que també contribueix a generar noves alteracions hormonals. Comprendre aquestes variacions és essencial per millorar l’estratificació clínica i avançar cap a tractaments més personalitzats en el context de la MASLD.
Tenint en compte l’augment de la prevalença de MASLD i de la diabetis tipus 2, comprendre com aquestes condicions interactuen a nivell hormonal és clau per millorar el diagnòstic precoç i optimitzar els tractaments basats en l’eix incretina–glucagó. L’estudi aporta evidències que poden ajudar a identificar subgrups de pacients que es puguin beneficiar d’estratègies terapèutiques més específiques, amb un impacte directe en la pràctica clínica.
En conjunt, els resultats confirmen que la fibrosi hepàtica és un determinant central dels nivells de GLP‑1 i que la coexistència de la diabetis tipus 2 potencia encara més aquestes alteracions hormonals. Aquest coneixement subratlla la necessitat de dissenyar estratègies terapèutiques adaptades al perfil metabòlic i hepàtic de cada pacient, especialment en un context d’una prevalença creixent d’ambdues malalties.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), a través de les seves àrees de Diabetes i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Astiarraga, B., Rodriguez-Castellano, A., Ceperuelo-Mallafré, V., Marsal-Beltran, A., Osuna-Prieto, F. J., Vilanova, N., Gracia-Sancho, J., Quer, J. C., Megía, A., Balteiro, A. P., Vendrell, J., & Fernández-Veledo, S. (2026). Liver fibrosis and type 2 diabetes modulate postprandial incretin and glucagon responses in fatty liver disease. Journal of physiology and biochemistry, 82(1), 8. https://doi.org/10.1007/s13105-026-01141-x