El projecte compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, que ha concedit un ajut de 100.000 euros per tirar endavant la iniciativa
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) (que a partir de 2026 serà l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud – IRB CatSud) impulsa el projecte XISS per a la integració de la recerca biomèdica i la innovació social. El projecte té com a objectiu transformar el sistema sanitari de la província mitjançant la connexió efectiva entre recerca biomèdica, innovació tecnològica i participació ciutadana, amb un impacte directe en la salut i el benestar de la població. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, que ha concedit un ajut per import de 100.000 €, per tirar endavant aquesta iniciativa.
El projecte ha fet possible els estudis previs per a la creació de la Unitat d’Investigació Clínica Catalunya Sud (UiC), que estarà ubicada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i que estarà coordinada en col·laboració amb les tres regions sanitàries (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès). Aquesta infraestructura permetrà desenvolupar assaigs clínics avançats, incloent-hi estudis de fase I en oncologia, així com recerques multicèntriques en malalties cardiovasculars, metabòliques, infeccioses i neurodegeneratives.
La UiC facilitarà la incorporació de pacients de zones rurals o geogràficament disperses, reduint desigualtats i incrementant l’accés a la innovació terapèutica. A més, la interoperabilitat de dades i la implementació de serveis de telemedicina asseguren la igualtat d’oportunitats en l’accés als assaigs clínics.
Impacte territorial i social
El projecte abasta 184 municipis i 10 comarques de la província de Tarragona, amb la participació d’agents locals i socioeconòmics (ajuntaments, hospitals, centres d’atenció primària, universitat, societat civil, associacions de pacients, empreses biotecnològiques i farmacèutiques, clústers empresarials i empreses emergents).
Entre els resultats ja assolits destaquen:
Una resposta a les desigualtats
L’anàlisi del Registre Espanyol d’Estudis Clínics mostra que la província de Tarragona té una concentració d’assaigs clínics molt inferior a la de Barcelona (21,89 per milió d’habitants davant 114,89). El projecte XISS dona resposta a aquesta necessitat, assegurant una distribució més equitativa de recursos i estructures de recerca clínica a Catalunya.
El projecte XISS es posiciona com a referent nacional en la translació de coneixement científic cap a la pràctica clínica, promovent un sistema sanitari centrat en la persona, el territori i la reducció de les desigualtats socials i geogràfiques.
Un estudi identifica, per primera vegada, biomarcadors no invasius capaços de detectar de manera primerenca l’esteatosi hepàtica —coneguda com a fetge gras— en població infantil i adolescent que van adquirir en néixer el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). L’estudi, publicat en Communications Medicine, ha estat coordinat per personal investigador de l’àrea CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital Universitari La Paz. També pertanyents a la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca de La Paz (IdiPAZ) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). El treball suposa un avanç clau per a millorar el diagnòstic d’una complicació que afecta aproximadament el 30% d’aquesta població pediàtrica.
De izqda. a dcha.: Talía Talía Sainz, Anna Rull y Silvia Chafino.
L’esteatosi hepàtica és habitual en persones amb infecció per VIH i la seva prevalença en població infantil i juvenil ronda també el 30%. No obstant això, els mètodes diagnòstics no invasius utilitzats en adults no funcionen adequadament en població pediàtrica. “Fins ara mancàvem d’eines fiables per a detectar el fetge gras en joves amb VIH sense recórrer a tècniques invasives. Era fonamental trobar biomarcadors específics que permetessin identificar la malaltia en les seves fases més inicials”, expliquen Anna Rull i Talía Sainz, investigadores del CIBERINFEC pertanyents respectivament a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Hospital La Paz i que han liderat l’estudi.
Anàlisi metabolòmica avançada
El present estudi va analitzar mitjançant tècniques de metabolòmica avançada mostres de sang i femta de 29 participants per a examinar els greixos circulants, els àcids biliars i els bacteris intestinals. Aquest enfocament va permetre detectar alteracions metabòliques molt precises que podrien indicar la presència de mal hepàtic fins i tot abans que apareguin símptomes.
Entre totes les molècules estudiades, dos tipus de triglicèrids (TG54:5 i TG56:7) i l’àcid biliar UDCA van destacar per la seva capacitat per a diferenciar als joves amb esteatosi hepàtica d’aquells sense la malaltia. “La combinació de les mesures del triglicèrid TG56:7 i l’àcid biliar UDCA va millorar notablement el poder discriminador dels dos grups”, assenyala la també investigadora del CIBERINFEC Silvia Chafino, primera autora del treball.
L’estudi també va revelar que els triglicèrids totals, habitualment emprats en adults per a avaluar la funció hepàtica, no van mostrar diferències significatives entre grups en aquesta cohort pediàtrica, la qual cosa reforça la importància d’explorar triglicèrids específics.
D’altra banda, es va examinar la microbiota intestinal, donat el seu paper en la transformació dels àcids biliars. Encara que no es van observar diferències entre grups, sí que es van detectar correlacions positives entre UDCA i el bacteri Collinsella, coneguda productora d’aquest àcid biliar, la qual cosa podria explicar les tendències trobades, segons va determinar l’equip de recerca.
Finalment, l’anàlisi integrada del perfil d’àcids biliars va permetre identificar una subpoblació dins del grup control amb un patró similar al de la població pediàtrica amb esteatosi hepàtica. L’equip de recerca subratlla que aquests resultats “suggereixen que alteracions primerenques en els nivells d’àcids biliars podrien reflectir un estat patològic incipient, fins i tot abans que existeixin manifestacions clíniques evidents, la qual cosa remarcaria el seu paper prometedor en la predicció de l’esteatosi hepàtica, encara que la seva potencial aplicació clínica hauria d’explorar-se en major profunditat”.
Referència de l’article:
Chafino S, Tarancon-Deu L, Hurtado-Gallego J, Flores-Piñas M, Alcolea S, Olveira A, et al. Metabolomics for searching senar-invasive biomarkers of metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease in youth with vertical HIV. Commun Med. 2025;5:433.
Un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili ha seguit durant sis anys més de mil persones amb sobrepès o obesitat i altres indicadors metabòlics, com la hipertensió o nivells elevats de glucosa i colesterol
L’obesitat sarcopènica és a dir, la combinació d’un excés de greix corporal amb una massa i força muscular baixes— és un factor de risc per al deteriorament cognitiu en adults grans. Així ho indica un estudi longitudinal liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud, en col·laboració amb altres grups del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER).
La investigació ha seguit durant sis anys 1.097 persones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc de malaltia cardíaca i diabetis com la hipertensió, un colesterol elevat o nivells alts de glucosa en sang. L’equip investigador ha analitzat si les persones que presentaven obesitat sarcopènica a l’inici del projecte eren més propensos al deteriorament de diferents àrees de la funció cognitiva, avaluades periòdicament mitjançant proves neuropsicològiques estandarditzades.
La combinació de sarcopènia i obesitat, clau en el deteriorament cognitiu
Els resultats revelen que les persones amb obesitat sarcopènica van experimentar un major declivi en la funció cognitiva global i general després de sis anys i van presentar, a més, un major risc de patir un deteriorament cognitiu subtil, una fase inicial prèvia al deteriorament cognitiu lleu. En canvi, ni l’obesitat per si sola ni la sarcopènia aïllada es van associar amb un pitjor rendiment cognitiu, cosa que apunta que la combinació de totes dues condicions podria ser la responsable d’un impacte més negatiu sobre la salut cerebral.
“L’envelliment amb una composició corporal desfavorable pot tenir implicacions més profundes del que pensàvem”, assenyala Héctor Vázquez-Lorente, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i primer autor de l’estudi. “Les nostres dades mostren que l’obesitat sarcopènica pot accelerar el deteriorament cognitiu fins i tot abans que apareguin símptomes clínics”, afegeix.
Per a Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV, investigador ICREA Acadèmia i autor sènior de l’article, aquests resultats subratllen la importància de la detecció primerenca: “Identificar l’obesitat sarcopènica en adults grans podria ser clau per anticipar l’evolució cognitiva i permetre intervencions primerenques que ajudin a prevenir futurs casos de demència”.
Implicacions per a la salut pública
L’obesitat sarcopènica és especialment rellevant en contextos amb poblacions envellides, alts nivells de sedentarisme i una prevalença creixent d’obesitat. Detectar-la en la pràctica clínica podria facilitar intervencions més eficaces en les primeres fases del deteriorament cognitiu: “Comprendre com influeix la composició corporal en la salut cerebral és fonamental per dissenyar estratègies que frenin el declivi associat a l’edat”, apunta Salas-Salvadó. A més, el catedràtic reivindica que els resultats “reforcen la necessitat de promoure un estil de vida saludable que combini activitat física, una alimentació equilibrada i el control de l’excés de greix corporal per frenar l’augment de l’obesitat sarcopènica”.
Referència: Vázquez-Lorente H, Paz-Graniel I, Margara-Escudero HJ, Martínez-González MÁ, Romaguera D, Urbistondo DM, Estruch R, Sánchez VM, Vidal J, Fitó M, Goñi N, Chaplin A, Zulet MA, Sacanella E, de Paz Fernández JA, Altés A, García-Gavilán JF, Konieczna J, Martínez JA, Salas-Salvadó J. Sarcopenic Obesity and Longitudinal Trajectories on Cognitive Performance and Subtle Cognitive Impairment Over 6 Years in Older Adults. J Cachexia Sarcopenia Muscle. 2025 Dec;16(6):e70158. doi: 10.1002/jcsm.70158. PMID: 41361860.
La investigadora de l’IISPV Noelia Ramírez va participar, el passat 28 de novembre, en el simposi sobre interaccions epigenètiques i metabòliques d’Eurecat Reus
La investigadora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) Noelia Ramírez va participar en el 3r simposi d’Eurecat sobre Interaccions Epigenètiques i Metabòliques, que es va dur a terme el passat 28 de novembre a la seu d’Eurecat Reus. La seva intervenció va produir-se en el marc d’una xerrada titulada ‘Advancing Precision Environmental Health: From comprehensive exposure characterisation to metabolic and epigenetic markers of effect’.
Pel que fa a les conclusions de la seva intervenció, les exposicions ambientals són dinàmiques, multiorigen i biològicament complexes. “Abordar-ne l’impacte en la salut requereix enfocaments integrats i d’alta resolució que combinin la química, la biologia i la ciència de dades”, va explicar Ramírez.
El paradigma de la Salut Ambiental de Precisió -va afegir- integra una “caracterització detallada de l’exposició amb l’avaluació dels efectes mitjançant les ciències òmiques, per revelar com les mescles ambientals específiques modulen les vies moleculars, identificar biomarcadors primerencs de susceptibilitat i orientar estratègies de prevenció més efectives”.
El grup de recerca Infecció i Immunitat (INIM) de l’IISPV ha participat en un projecte concedit a la convocatòria d’investigació en salut 2025 de la Fundació “La Caixa”. El projecte s’emmarca en l’àrea de malalties infeccioses i està enfocat a l’estudi del control virològic del VIH. Es tracta d’un treball coordinat pel Dr. Ezequiel Ruiz-Mateos de l’IBiS (Sevilla) en el que participen quatre grups en total, que han rebut una subvenció de 999.952,40 €.
La cerimònia de lliurament s’ha dut a terme el 20 de novembre a Cosmo Caixa, a Barcelona, lloc on va assistir Anna Rull en qualitat d’IP del grup INIM de l’IISPV. Des del mateix grup, també fan èmfasi de la participació de la unitat de malalties infeccioses de l’Hospital Joan XXIII.
La Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular realitzarà el seu pròxim congrés internacional a Tarragona del 7 al 10 de setembre i assolirà llavors la seva 48 edició
Tarragona serà l’escenari on la Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular realitzarà el seu pròxim congrés internacional, que anirà del 7 al 10 de setembre del 2026. El congrés assolirà llavors la seva 48 edició, esdevenint el punt de trobada d’investigadors de referència nacional i internacional. La trobada comptarà amb un programa científic de primer nivell , que inclourà conferències, simposis temàtics, sessions de pòsters, activitats satèl·lit i reunions dels grups de treball.
La conferència inaugural anirà a càrrec de la Dra. Isabel Fariñas, així com amb la Conferència PABMB, la Conferència Luis F. Leloir (SAIB) i la Conferència H. Niemeyer (SBBMCh). El congrés es tancarà amb la conferència de cloenda per part del Dr. John F. Cryan.
En el marc del congrés, també es lliuraran els premis i les beques SEBBM, que reconeixen l’excel·lència i promouen el desenvolupament de les noves generacions de científiques i científics.
El Comitè Organitzador i de la SEBBM té l’objectiu d’intercanviar idees, resultats i experiències en aquest entorn únic, el qual “no només enfortirà la nostra xarxa de col·laboració, sinó que inspirarà també noves línies de recerca i projectes conjunts”.
Un estudi de la URV demostra que prioritzar aliments amb índex glucèmic baix com la majoria de fruites o els cereals sencers pot reduir el risc d’Alzheimer i altres tipus de demències
La qualitat i la quantitat dels carbohidrats de la dieta tenen un paper decisiu en el desenvolupament de les demències. Així ho indica un estudi del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox), juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Els resultats d’aquesta recerca s’han publicat a la revista científica International Journal of Epidemiology.
Tot i que l’edat és un dels principals factors de risc de patir demències, mantenir uns hàbits de vida saludables —i en especial una alimentació equilibrada— és essencial per reduir el deteriorament cognitiu i afavorir un envelliment saludable. Els carbohidrats són el component majoritari de la dieta i representen aproximadament el 55% de l’energia total que consumim. Degut al seu paper en el metabolisme de la glucosa i la insulina, no només la quantitat sinó també la qualitat dels carbohidrats ingerits influeixen de manera significativa en la salut metabòlica i en el risc de malalties relacionades, com l’Alzheimer.
Un dels indicadors clau és l’índex glucèmic (IG), que mesura la rapidesa amb què els hidrats de carboni eleven la glucosa en sang després de consumir-los. L’escala —de 0 a 100— classifica els aliments segons si provoquen increments més o menys ràpids: productes com la patata o el pa blanc presenten un IG alt, mentre que la majoria de fruites i els cereals sencers tenen un IG baix.
Per arribar a aquestes conclusions l’equip va analitzar dades de més de 200.000 adults del Regne Unit que no tenien demència quan va començar el seguiment. A través de qüestionaris sobre la seva alimentació van poder avaluar l’índex i la càrrega glucèmica de la dieta de cada participant. Després d’un seguiment mig de 13,25 anys es va comprovar que un total de 2.362 persones van desenvolupar demències. Mitjançant tècniques estadístiques avançades, els investigadors van determinar a partir de quins nivells de l’índex glucèmic el risc de desenvolupar demències començava a augmentar, i això els va permetre obtenir una fotografia molt precisa de com la dieta pot influir en la salut cerebral a llarg termini.
Els resultats van demostrar que el consum d’aliments de més baix índex glucèmic s’associa a un menor risc de desenvolupar demències, mentre que valors més elevats n’incrementen el risc. Concretament, les dietes amb un índex glucèmic baix a moderat es van relacionar amb una reducció del 16% del risc de patir Alzheimer, mentre que valors més alts es van relacionar amb un increment del 14% del risc.
“Aquests resultats indiquen que el seguiment d’una alimentació rica amb aliments d’índex glucèmic baix, com la fruita, les llegums o els cereals integrals, podria disminuir el risc de deteriorament cognitiu, Alzheimer i altres tipus de demències”, confirma Mònica Bulló, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, investigadora ICREA i directora del Centre TecnATox de la URV, que ha liderat la recerca.
Aquests resultats posen el focus en la importància de tenir en compte tant la quantitat com la qualitat dels hidrats de carboni, com a estratègia de prevenció i maneig de les demències.
Referència bibliogràfica: Novau-Ferré N, Mateu-Fabregat J, Papagiannopoulos CK, Chalitsios CV, Panisello L, Markozannes G, Tsilidis KK, Bulló M, Papandreou C. Glycemic index, glycemic load, and risk of dementia: a prospective analysis within the UK Biobank cohort. Int J Epidemiol. 2025 Oct 14;54(6):dyaf182. doi: 10.1093/ije/dyaf182. PMID: 41177554.
Un equip de recerca internacional liderat per investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat 32 proteïnes a la sang que estan associades al risc de desenvolupar un trastorn psicòtic i a les seves fases inicials. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista Brain, Behavior and Immunity – Health i els seus resultats podrien contribuir, en un futur, al desenvolupament d’una eina per facilitar la detecció i el diagnòstic d’aquestes patologies.
Els trastorns psicòtics afecten més d’un 1% de la població i tenen un impacte profund sobre les persones i els seus cercles propers, tant a nivell personal, com social i econòmic. Aquest tipus de trastorns no tenen una causa única, ja que depenen en gran part de la genètica, però també de factors ambientals com el maltractament durant la infància, el context socioeconòmic, o el consum de substàncies psicotròpiques, entre d’altres. Més enllà de la prevenció de riscos que es pot fer promocionant els entorns saludables i els factors de protecció, no existeix cap altra manera d’evitar l’aparició d’aquests trastorns. Així doncs, en aquests casos la detecció precoç i la intervenció immediata són claus per a minimitzar-ne l’impacte.
Les 32 proteïnes identificades en sang podrien servir per determinar si una persona està en risc de desenvolupar un trastorn psicòtic, i també per facilitar-ne el diagnòstic un cop ja s’ha manifestat. Algunes d’aquestes proteïnes, també estan associades a la gravetat de símptomes derivats del trastorn com les al·lucinacions, l’aïllament social o l’ansietat. Aquestes proteïnes també es relacionen amb el funcionament cognitiu, és a dir, amb tasques “mentals” que fa el cervell com la capacitat de parar l’atenció, la memòria o el raonament. A més de facilitar-ne la detecció i el diagnòstic, doncs, podrien indicar l’abast dels símptomes i en quina mesura estan afectades les capacitats cognitives del cervell. L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a 182 persones que han participat voluntàriament en el projecte, i és el primer en aquest àmbit que utilitza Proximity Extension Assay, una tecnologia que permet mesurar un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Martí Llaurador-Coll, primer autor de l’article, explica que les proteïnes associades al risc o presència d’un trastorn psicòtic estan relacionades principalment amb processos inflamatoris, de mielinització i de projecció neuronal. “Aquests resultats reforcen la idea que els trastorns mentals tenen una base biològica complexa i que, en un futur, la detecció a través d’una simple anàlisi de sang podria ser una realitat”, afegeix.
Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració entre els grups de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (HUIPM, IISPV, URV) i Psiconeuroendocrinologia i Estrès en Psicosi (Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, Sabadell), ambdós membres de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental). També hi ha participat el grup Neurochemical pathophysiology and diagnostics (Gothenburg University – Sahlgrenska University Hospital, Suècia), en el qual Llaurador-Coll s’ha format en l’àmbit de l’anàlisi i interpretació de dades proteòmiques.
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Montalvo, I., Estrada, F., Sánchez-Gistau, V., Zetterberg, H., Labad, J., Benedet, A. L., & Vilella, E. (2025). Plasma profiles of neurology-related proteins in at-risk mental state and first-episode psychosis: Associations with psychotic symptoms and cognitive performance. Brain, Behavior, & Immunity – Health, 50. doi: 10.1016/j.bbih.2025.101134. https://doi.org/10.1016/j.bbih.2025.101134.
A Espanya es registren 17.241 morts sobtades cardíaques a l’any
La incidència de la mort sobtada cardíaca (MSC) a l’àrea mediterrània és un terç menor que a països del nord d’Europa i d’Amèrica. Així es desprèn d’un estudi coliderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), que ha comptat amb la participació de l’Institut de Medicina Legal i les Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), l’Hospital Universitari Joan XIII de Tarragona, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Xarxa Santa Tecla, IDIAP Jordi Gol, Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català de la Salut. L’estudi, que ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista internacional BMJ Global Health, analitza els factors determinants del menor impacte de la mort sobtada a la zona mediterrània.
Segons aquest estudi (Epidemiology of sudden cardiac arrest in the western Mediterranean área based on a prospective registry), el 70% dels casos de mort sobtada es produeixen per causes cardíaques. En aquest sentit, s’assenyala que la malaltia coronària crònica és la primera causa de mort sobtada, mentre que la segona ho són la malaltia coronària aguda i les miocardiopaties. Així mateix, un 15% de les morts per mort sobtada es corresponen amb causes cardiovasculars no cardíaques, com el tromboembolisme pulmonar o les hemorràgies intracranials. Finalment, el 15% restant té a veure amb causes no cardiovasculars, com ara les hemorràgies digestives o infeccions. Alfredo Bardají, cardiòleg de l’Hospital Universitari Joan XXIII, subratlla que “aquest estudi ha trobat que l’infart agut de miocardi com a causa de mort sobtada cardíaca està disminuint, la qual cosa és deguda a la millora del tractament en la fase precoç de l’infart agut miocardi”.
Pel que fa a la possible prevenció de la mort sobtada, Youcef Azeli, investigador principal de l’estudi, metge del SEM, de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i responsable del grup de recerca en urgències i emergències de l’IISPV, destaca que “tan sols un terç dels pacients tenen un antecedent de malaltia cardíaca, per això és difícil de predir. A més, en el 50% dels casos, l’aturada cardíaca ocorre sense símptomes previs, la qual cosa dificulta un possible tractament”. Tot i això, i segons es desprèn del mateix estudi, un de cada cinc pacients va realitzar una consulta mèdica les quatre setmanes prèvies, cosa que posa de manifest la necessitat de treballar en estratègies de prevenció a mitjà termini, per millorar la detecció dels pacients en risc.
Aquesta investigació és rellevant per dues qüestions més. D’una banda, destaca la participació de fins a sis institucions per dur a terme el desenvolupament de la investigació, la qual cosa ha permès demanar informació de nombroses fonts. Pel que fa a això, és remarcable la participació de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) organisme del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat. El seu director, Eneko Barbería, remarca que “la inclusió d’anàlisis i dades forenses permet conèixer la fotografia completa de la mort sobtada cardíaca i converteix aquest estudi en un estudi únic a l’àrea mediterrània i a Europa”.
D’altra banda, es tracta del primer estudi que permet conèixer la incidència real de la mort sobtada a Catalunya i a Espanya a causa d’aquesta àmplia participació d’institucions vinculades que han aportat dades i informació a l’estudi. En aquest sentit, segons el Registre d’aturades cardíaques i mort sobtada de Catalunya (RAIMCAT) es registren 2.700 casos a l’any a Catalunya atesos inicialment pel SEM, cosa que correspon a 7 casos al dia, mentre que el total de casos anuals registrats al conjunt de l’Estat és de 17.241, 47 casos al dia. Aquest estudi, únic a Europa, determina que a Espanya la mort sobtada cardíaca és una de les causes més importants de mort just després del càncer de pulmó.
La supervivència a la mort sobtada és de tan sols un 10%. Els casos que tenen lloc amb dolor toràcic previ o en què s’ha pogut utilitzar un desfibril·lador extern automàtic (DEA) abans de l’arribada del SEM tenen millor taxa de supervivència. Per això, davant de qualsevol símptoma d’alarma com el dolor toràcic o en presenciar una pèrdua sobtada del nivell de consciència, per anticipar-se o reconèixer la situació de parada cardíaca, iniciar la realització de compressions toràciques de qualitat i aplicar un DEA com més aviat millor.
Aquest estudi, que ha rebut finançament per part del Consell Català de Ressuscitació (CCR), ha permès conèixer la causa de la mort en un percentatge més alt de casos que altres estudis publicats. Estudis com el present, amb registres d’alta qualitat sobre la mort sobtada cardíaca, permeten avançar en la medicina de precisió, la prevenció i els tractaments aplicats a la millora de l’atenció als pacients.
Referència bibliogràfica:
Azeli, Y., Barbería, E., Solà-Muñoz, S., Landín, I., Fernández, A., Rey-Reñones, C., García-Gual, C., Gomez-Tortosa, A., Granado-Font, E., Fernandez-Sender, L., García-Vilana, S., Bonet, G., Jimènez-Fàbrega, X., & Bardaji, A. (2025). Epidemiology of sudden cardiac arrest in the western Mediterranean area based on a prospective registry. BMJ global health, 10(11), e020462. https://doi.org/10.1136/bmjgh-2025-020462
Aquests microorganismes són essencials per a què el producte compleixi amb la definició internacional de kéfir que estableixen l’OMS i la FAO
Al voltant d’un 80% dels productes etiquetats com a “kéfir” a l’Estat espanyol no informen sobre la presència de llevats. Aquests microorganismes són essencials perquè el producte compleixi amb la definició internacional de kéfir que estableix el Codex Alimentarius elaborat conjuntament per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Així ho conclou un estudi liderat per un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que s’ha presentat en el darrer congrés de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica.
El kéfir és un aliment làctic fermentat que se diferencia d’altres productes similars, com el iogurt, per la seva fermentació mixta, resultat de l’acció conjunta de bacteris àcid-làctics, àcid-acètics i llevats. A l’estudi, fet durant l’estiu de 2025, es van analitzar els productes etiquetats com a “kéfir” als principals supermercats del país, seleccionats segons l’informe de quota de mercat de Kantar Worldpanel, que inclou cadenes nacionals i regionals i cobreix més del 56,7% de la quota de mercat. Es va avaluar l’etiquetat de 170 kéfirs bevibles i de cullera, posant especial atenció a la declaració explícita de llevats.
Els resultats van mostrar una gran variabilitat en la informació proporcionada pels fabricants, i això, segons l’equip investigador, pot generar confusió entre els consumidors i dificultar la correcta identificació del producte en base als estàndards internacionals. “En molts casos, la denominació ‘kéfir’ s’utilitza com a reclam comercial, tot i que els productes no compleixin amb la definició internacional, que exigeix la presència de llevats”, expliquen Lucía Iglesias-Vázquez i Nadine Khoury, investigadores de l’estudi.
Les autores adverteixen que l’actual normativa europea sobre la informació alimentària no exigeix declarar la presència de microorganismes en l’etiquetatge dels aliments. A més, en alguns productes làctics fermentats, fins i tot permet ometre la llista d’ingredients i això pot limitar la transparència i afavorir la banalització d’un aliment com el kéfir, que aporta nombroses propietats beneficioses per a la salut.
Davant d’aquesta situació, l’equip investigador proposa que la indústria adopti pràctiques d’etiquetatge més clares i coherents, com per exemple indicar expressament la presència de bacteris i llevats. “Avançar cap a una normativa europea harmonitzada que estableixi criteris microbiològics mínims seria fonamental per protegir l’autenticitat del kéfir i enfortir la confiança del consumidor a través d’un llistat d’ingredients clar”, apunten Nancy Babio i Jordi Salas, professors i investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, de l’IISPV i del CIBEROBN.
Referència bibliogràfica: Lucía Iglesias-Vázquez, Nadine Khoury, Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio. Universitat Rovira i Virgili, Departament de Bioquímica i Biotecnologia, Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM), Unitat de Nutrició Humana. Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Consorcio CIBER, M.P. Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN). Disponible: https://www.nutricio.urv.cat/ca/publicacions/monografics/
