Des de l’any 2012 cada 24 de setembre es celebra el Dia Mundial de la Hipercolesterolèmia Familiar. L’Organització de la Salut va publicar, l’any 1998, per primera vegada, un informe amb les recomanacions i criteris pel seu diagnòstic.

L’objectiu d’aquesta commemoració és donar a conèixer aquesta alteració genètica que hi és present des del naixement i presenta nivells elevats de colesterol LDL. Si no és detecta a temps, l’elevació persistent de cLDL es depositarà a la paret de les artèries de forma crònica, això suposa un risc més elevat de patir un infart cardíac precoç (abans dels 55 anys en homes i 65 anys en dones).

Sabem que 1 persona de cada 200-250 està afectada d’Hipercolesterolèmia Familiar. Hi ha una forma molt severa homozigota que la pateixen 1 de cada 450 000 persones.

El dia Mundial de la Hipercolesterolèmia Familiar és una ocasió per conscienciar de la necessitat de detectar de forma precoç aquesta alteració.

Actuem avui per evitar problemes demà!!!!

L’Hospital Universitari Sant Joan Reus disposa d’un equip de professionals especialitzats en les malalties del metabolisme lipídic i concretament en la Hipercolesterolèmia Familiar. Un total de 20 professionals metges, nutricionista i investigadors, de l’HUSJ, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la URV, treballen en l’atenció de les persones afectades, la prevenció de les complicacions i fan recerca de nous indicadors de la malaltia i els medicaments que pugin ajudar en el seu control.

Els fruits secs es recomanen per a la salut cardiovascular, però persisteix la preocupació que aquests poden contribuir a l’augment de pes a causa de la seva alta densitat energètica i contingut de greix. El present treball ha demostrat que els fruits secs en quantitats recomanades no produeixen augment de pes o fins i tot el seu consum s’associa amb una disminució de les mesures d’adipositat.

Aquests són els resultats d’un estudi liderat per un equip de recerca de la Unitat d’Assajos Clínics i Síntesis del Coneixement 3D de Toronto i el Departament de Ciències de la Nutrició de la Facultat de Medicina de la Universitat de Toronto (el Canadà), en col·laboració amb la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, que s’han publicat en la revista Obesity Reviews.

El consum de fruits secs no produeix augment de pes, malgrat la seva alta densitat energètica i contingut de greix, i fins i tot pot estar associat amb una disminució de les mesures d’adipositat. Així ho demostren els resultats d’un estudi realitzat per un equip internacional d’investigadors entre els quals es troben els de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV i CIBERobn, que ha estat publicat recentment en la revista científica Obesity Reviews.

Els fruits secs han estat recomanats per les guies dietètiques i de pràctica clínica per a la diabetis i la salut cardiovascular, tant sols o com a part de patrons dietètics com la dieta Mediterrània, la dieta Portfolio i la dieta DASH, entre altres. A més, els fruits secs han rebut diverses declaracions de propietats saludables a tot el món, suggerint que el consum diari d’aproximadament 30-45 grams al dia pot tenir beneficis per a la salut. Malgrat aquestes recomanacions, persisteix la preocupació que els fruits secs poden contribuir a l’augment de pes a causa de la seva alta densitat energètica i contingut de greix, mantenint-se a tot el món un consum de fruita seca per sota de les quantitats que es recomanen per a obtenir beneficis per a la salut. Això és degut en part, a la preocupació que existeix per part dels consumidors i alguns agents de la salut pel possible augment de pes associat al consum d’aliments amb alt contingut de greix i densitat energètica. Amb l’alarmant augment de la prevalença de sobrepès i obesitat en els últims anys i les complicacions cardiometabòliques que això comporta, algunes associacions científiques han advertit contra el consum excessiu de fruits secs al mateix temps que els recomanen per a la prevenció de malalties cardiovasculars.

Per a investigar aquesta inquietud, es va realitzar una revisió sistemàtica i una metanàlisi de cohorts prospectives i assajos clínics aleatoritzats resumint tota evidència disponible. Mitjançant aquest mètode es reuneix tota l’evidència científica rellevant i s’apliquen mètodes estadístics que permeten sintetitzar els resultats. A més, es va aplicar l’enfocament Grading of Recommendations Assessment, Development, and Evaluation (GRADE) que permet qualificar la certesa de l’evidència científica obtinguda amb els resultats científics. Aquesta eina ha estat adoptada per més de 100 organitzacions importants de tot el món, inclosa l’Organització Mundial de la Salut, per a realitzar recomanacions de pràctica clínica i polítiques de salut.

La present revisió sistemàtica realitza un metanàlisi de 7 cohorts prospectives úniques i 114 comparacions d’assajos, que involucren a 569,910 i 5,783 participants, respectivament, amb una avaluació GRADE completa de la certesa de l’evidència de l’impacte que tenen els fruits secs en les mesures d’adipositat. Les anàlisis van mostrar que el consum de fruits secs en quantitats recomanades no provoca augment de pes, o fins i tot el seu consum s’associa amb una disminució de les mesures d’adipositat. Atès que el consum de fruits secs és molt baix a tot el món, segons la Dra. Stephanie Nishi primera autora d’aquest estudi, “els fruits secs es poden recomanar lliurement sense que existeixi la preocupació que puguin contribuir a l’augment de pes, igual que es fa amb altres aliments saludables per al cor, com és el cas de les fruites i verdures”.

Segons el Dr. Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, “el present estudi té importants implicacions per als professionals de la salut, ja que a partir d’ara han de recomanar consumir fruits secs pels seus beneficis cardiometabòlics sense tenir por al fet que aquestes recomanacions puguin tenir repercussions adverses sobre un hipotètic augment de pes corporal”.

El treball ha estat realitzat per la Dra. Stephanie K. Nishi, investigadora postdoctoral i professora visitant de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i altres investigadors del Departament de Ciències Nutricionals de la Facultat de Medicina de la Universitat de Toronto (Effie Viguiliouk, Sonia Blanco Mejia, Cyril W.C. Kendall, Richard P. Bazinet, Anthony J. Hanley, Elena M, Comelli i David J.A. Jenkins) sota la supervisió del professor John L. Sievenpiper en col·laboració amb el professor Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, tots dos membres del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili.

Referència bibliogràfica: Bibliographic reference: Nishi SK, Viguiliouk E, Blanco Mejia S, et al. Are Fatty Nuts a Weighty Concern? A Systematic Review and Meta-Analysis and Dose-response Meta-regression of Prospective Cohorts and Randomized Controlled Trials, Obesity Reviews, DOI: 10.1111/obr.13330.

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/obr.13330

Es tracta dels resultats d’un assaig clínic en què un equip investigador de la URV-IISPV ha analitzat l’efecte de la dieta mediterrània sobre la microbiota i la relació amb la salut. Han observat canvis entre les persones que consumien dieta mediterrània i les que no en consumien, tot i que incorporaven fruita seca a la seva alimentació. Els resultats poden explicar el benefici d’aquesta dieta en la reducció dels nivells de glucosa i insulina.

Reus, 21 de Juliol de 2021. – L’equip investigador ha examinat si el seguiment d’una dieta mediterrània té beneficis sobre la composició i la funció dels bacteris intestinals, i de quina manera això pot contribuir a explicar la relació entre la dieta mediterrània i la millora dels factors de risc metabòlic. En aquest estudi s’ha fet  el seguiment de 50 persones adultes amb síndrome metabòlica i una alimentació poc saludable, que van seguir amb la seva dieta habitual suplementada amb 50 grams de fruita seca al dia durant dos mesos i una dieta mediterrània durant dos mesos més.

Comparant les dues intervencions, es va demostrar que la glucosa, la insulina i la resistència a la insulina millorava després de seguir la dieta mediterrània. En concret, incrementava la quantitat de  Lachnospiraceae NK4A136, un gènere bacterià que es relaciona amb la millora metabòlica observada sobretot mitjançant la regulació del metabolisme dels àcids biliars. Així doncs, s’ha comprovat, per primera vegada, que la dieta mediterrània provoca canvis en determinats bacteris intestinals i això comporta la millora del metabolisme de la glucosa i la insulina.

En aquest assaig clínic han participat persones amb sobrepès, obesitat i síndrome metabòlica. A més, l’estudi d’intervenció, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, ha permès trobar també diferències importants amb altres molècules que es relacionen amb una millora del metabolisme de la glucosa i la insulina. Els canvis en aquestes molècules també es van relacionar amb modificacions en la composició de la microbiota intestinal. Aquest fet suggereix que pot tenir un paper mediador molt important entre la dieta i els factors de risc cardiometabòlic, és a dir, la modulació de la microbiota intestinal pot explicar el benefici de la dieta mediterrània sobre determinats aspectes de salut.

L’estudi l’ha portat a terme un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’ha liderat la investigadora Mònica Bulló – que forma part també del l’IISPV i del Ciberobn. Hi ha participat personal investigador  de l’Institut Català de la Salut (ICS), de SAGESSA i d’altres de centres de recerca dels Països Baixos, concretament del Donders Institute for Brain, Cognition and Behaviour.

El passat 14 de Juliol es va dur a terme l’entrega dels premis Gaudí Gresol per part de la Fundació Gresol. Entre els premiats hi va destacar un dels investigadors de l’IISPV, el Dr. Jordi Salas va ser reconegut com a “Català il·lustre” de l’any.

La Fundació Gresol lliura aquests premis amb l’objectiu de distingir persones que han destacat per la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i per la seva dedicació. La gran participació i l’èxit assolit en totes les edicions anteriors encoratja de nou la Fundació Gresol a organitzar aquesta gala, que concentra personalitats de renom de totes les àrees, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat. Entre els premiats en edicions passades figuren personalitats tan rellevants com Pau Gasol, Valentí Fuster, Luis del Olmo, Ferran Adrià, Juan A. Samaranch, Isidre Fainé, Carles Sentís, Eduard Punset, Antoni Brufau, Mercè Sampietro, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Anna Ferrer, Maribel Verdú, Elena Arzak, Josep M. Pou, Marc Márquez, Jordi Cruz, Joan Pera, Manel Fuentes, Josep M. Mainat, Ildefonso Falcones, María Blasco o Rafael Matesanz, entre d’altres.

Les convocatòries de I+D+I dupliquen la seva financiació el 2021 fins a superar els 2.400 milions en ajudes.

https://www.ciencia.gob.es/site-web/ca/Noticias/2021/Julio/Las-convocatorias-de-IDI-duplican-su-financiacion-en-2021-hasta-superar-los-2400-millones-de-euros-en-ayudas.html

Segueix en Castellà:

El ministro de Ciencia e Innovación, Pedro Duque, ha presentado este miércoles junto a los directores de la Agencia Estatal de Investigación (AEI), Enrique Playán; el CDTI, Javier Ponce, y el Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), Raquel Yotti, las principales novedades de las convocatorias de este año, que, en total, alcanzan unos compromisos de inversión directa de 2.406 millones de euros. Esto supone casi un 100% más que en 2020, cuando se convocaron ayudas para proyectos, recursos humanos y equipamiento científico por 1.212 millones de euros.

En una rueda de prensa en la sede de la AEI, el ministro de Ciencia e Innovación ha destacado el papel de las agencias como impulsoras y dinamizadoras de la I+D+I en España. Este papel se ha visto reforzado por el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de la UE, que ha permitido un fuerte incremento en el presupuesto del Ministerio para este año. En concreto, en los PGE de 2021, la inversión directa ha aumentado 1.204 millones de euros, un 59,4% más, hasta alcanzar los 3.232 millones.

En 2021, un total de 2.406 millones de euros se comprometerán en las convocatorias competitivas de I+D+I de las agencias: la AEI, el CDTI y el ISCIII prácticamente duplican, en su conjunto, los recursos a ayudas directas. En concreto, las convocatorias de la AEI pasan de los 747 a los 1.523 millones de euros; en el CDTI, de los 335 a los 645 millones de euros, y para el ISCIII, de los 131 a los 238 millones de euros. Durante la presentación, sus directores han detallado cómo se concreta el incremento de recursos en sus convocatorias este año.

Agencia Estatal de Investigación

La Agencia Estatal de Investigación, el principal organismo público del país encargado del fomento de la investigación científico y técnica en todas las áreas del saber, ha lanzado tres nuevas convocatorias: prueba de concepto, proyectos estratégicos y transición verde y digital. Además, ha reforzado, con un importante aumento de recursos, las convocatorias de equipamiento científico-técnico, de colaboración público-privada y las de contratos posdoctorales.

Estas son las principales novedades:

  • Nueva convocatoria de prueba de concepto: con 40 millones de euros, está destinada a financiar el inicio de la transferencia de los conocimientos científico-técnicos obtenidos por los solicitantes. Se han recibido 954 solicitudes y está actualmente en fase de evaluación.
  • Nueva convocatoria de proyectos estratégicos: con 43 millones de euros en ayudas, más otros 43 millones en préstamos, está destinada a financiar la fase inicial de una colaboración público-privada. Se han recibido 447 solicitudes, con 1.557 participantes, y está actualmente en fase de evaluación.
  • Nueva convocatoria transición verde y digital: con 296 millones de euros en subvenciones, financiará proyectos con el objetivo de acelerar la doble transición verde y digital. Es compatible con otras convocatorias de proyectos. Pueden solicitarla los beneficiarios habituales de la convocatoria de proyectos de I+D+I.
  • Convocatoria equipamiento científico-técnico: cuenta con un presupuesto récord de 180 millones de euros en subvenciones (en 2019 fue de 27 millones en ayudas directas, más 160 en anticipos reembolsables FEDER y préstamos). Como novedad, además, está orientada a proveer de equipamiento de altas prestaciones a los servicios comunes de organismos públicos de investigación, universidades y otros centros públicos de I+D+I. Ha recibido 701 solicitudes y pronto estará en fase de evaluación.
  • Convocatoria colaboración público-privada: hasta ahora denominada ‘retos colaboración’, cuenta con un presupuesto de 150 millones en ayudas directas y 250 millones en préstamos a empresas (en 2019, fueron 70 millones en ayudas y 190 millones en préstamos). Podrá financiar la incorporación de doctores a las empresas.
  • Convocatorias de contratos postdoctorales: cubren las dos primeras fases de la nueva carrera científica y se complementarán este año con la Ramón y Cajal y a partir de 2022 con la convocatoria ‘tenure track’. En total, la convocatoria de formación y la de incorporación tendrán 90,8 millones de euros en ayudas (frente a los 42 millones de 2020). Los contratados pasan de 556 en la última convocatoria a 900, que además contarán con más recursos para sus proyectos de investigación y para movilidad.

CDTI

El CDTI, principal organismo español de promoción de la innovación y el desarrollo tecnológico de las empresas españolas, apoyando sus proyectos de I+D+I dentro y fuera de España, ha aumentado en un 92% sus ayudas directas respecto a 2020 (de 335 millones a 646 millones de euros). Ha reforzado algunas convocatorias anteriores y lanzado nuevos programas.

Junto a estas convocatorias, ya en marcha, este año se convocarán:

ISCIII

El Instituto de Salud Carlos III es el organismo gestor de las actividades de la Acción Estratégica en Salud (AES), que tiene como objetivos principales fomentar la salud y el bienestar de la ciudadanía, así como desarrollar los aspectos preventivos, diagnósticos, curativos, rehabilitadores y paliativos de la enfermedad, reforzando e incrementando la competitividad internacional de la I+D+i del Sistema Nacional de Salud y de las empresas relacionadas con el sector.

El incremento de recursos para el ISCIII ha permitido que la financiación de la AES pase de 131 millones de euros en 2020 inicialmente previstos en los PEGE de 2020, a los 238 millones de euros previstos para 2021.

Este aumento ha permitido incrementar la dotación económica en la convocatoria de la AES, lo cual se traducirá en: incremento de los contratos de los programas de recursos humanos y sus retribuciones, aumento de la financiación media por proyecto de investigación, consolidación de la convocatoria de investigación clínica independiente, creación de una nueva área enfocada en enfermedades infecciosas dentro del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER), rediseño de las redes de investigación cooperativa orientándolas a resultados en salud, y mejora de la financiación de los programas conjuntos internacionales en Medicina de Precisión.

Además, se van a lanzar dos nuevas convocatorias:

De caràcter multicèntric i emmarcat en el projecte PREDIMED, han participat en l’estudi més de 7.000 pacients d’entre 55 i 80 anys. L’equip investigador estava format per personal de la URV-IIPSV, l’Hospital Universitari Verge de la Victòria i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga, amb el suport del CIBERobn.

Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, liderada pel catedràtic Jordi Salas-Salvadó i també investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en col·laboració amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA), han publicat nous avenços emmarcats en l’estudi Prevenció amb Dieta Mediterrània (Predimed). Es tracta d’un assaig clínic nutricional, multicèntric i aleatoritzat per a la prevenció primària de malalties cardiovasculars prenent com a patró els beneficis de l’alimentació mediterrània.

Gràcies a la col·laboració entre els dos grups de recerca, tots dos membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn)—-que depèn de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII)—, s’ha pogut demostrar per primera vegada una associació inversa entre la ingesta de vitamina D a la dieta i el risc de patir càncer colorectal en persones d’edat avançada que viuen en zones de l’àrea mediterrània i, que a més, tenen alt risc de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

Per dur a terme l’estudi, publicat a la revista científica European Journal of Nutrition, aquest equip investigador ha avaluat  més de 7.000 participants de l’estudi PREDIMED, homes i dones, d’entre 50 i 80 anys sense càncer colorectal a l’inici de l’estudi. Durant un període de seguiment mitjà de sis anys es va calcular la relació entre el consum de vitamina D i el risc de patir càncer. Els resultats van concloure que les persones que prenien més vitamina D significativament tenien menys risc de desenvolupar càncer colorectal, malgrat que hi hagués una alta probabilitat de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

El catedràtic Salas-Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili, apunta que aquest estudi “marca un abans i un després en aquest camp, ja que cada vegada tenim més evidències que el consum de vitamina D en quantitats adequades, a través de diferents mecanismes, podria prevenir el càncer colorectal tant en persones sanes com en persones d’alt risc cardiovascular”.

L’investigador responsable de el grup Endocrinologia Cel·lular i Molecular, Manuel Macías-González, ha assenyalat que el treball suposa una gran fita per avançar en el vincle de la vitamina D amb el càncer colorectal.  també ha destacat que “malgrat els avantatges de la vitamina D, s’ha d’establir un control exhaustiu, ja que un excés en forma de suplements també pot comportar efectes negatius sobre l’organisme“. En aquest sentit, els investigadors principals de l’estudi Predimed, un projecte multicol·laboratiu en què han participat diferents hospitals i universitats espanyoles, han recordat que “el consum de la vitamina D s’ha de considerar amb precaució, ja que es necessiten més estudis per avaluar-ne la ingesta òptima per a la prevenció de el càncer colorectal, encara que suposa una fita important per poder continuar aprofundint amb els beneficis que hi pot aportar”.

Referencia bibliogràfica: Hernández-Alonso P, Canudas S, Boughanem H, Toledo E, Sorlí JV, Estruch R, Castañer O, Lapetra J, Alonso-Gómez AM, Gutiérrez-Bedmar M, Fiol M, Serra-Majem L, Pintó X, Ros E, Fernandez-Lazaro CI, Ramirez-Sabio JB, Fitó M, Portu-Zapirain J, Macias-González M, Babio N, Salas-Salvadó J. Dietary vitamin D intake and colorectal cancer risk: a longitudinal approach within the PREDIMED study. Eur J Nutr. 2021 May 28. doi: 10.1007/s00394-021-02585-1.

L’anàlisi de múltiples factors de risc ambientals prenatals i infantils suggereix que alimentar-se malament, conviure amb moltes persones i respirar un aire interior contaminat es relacionen amb una pitjor funció cognitiva

Un estudi que ha analitzat l’associació entre una àmplia varietat d’exposicions prenatals i infantils i el desenvolupament neuropsicològic en edat escolar ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida (capacitat de resoldre problemes nous) i de memòria funcional o de treball (la que permet al cervell retenir nova informació mentre cal a curt termini). L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha estat concebut i dissenyat per investigadors i investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Aquesta associació podria explicar-se perquè “les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les de fast food en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA amb una estreta col·laboració amb ISGlobal.

El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2.5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.

Les dades de la investigació, que porta per títol Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries, procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nenes i nens d’entre 6 i 11 anys. Es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquestes nenes i nens van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, tràfic, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa.

Un  estudi pioner

L’objectiu era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i se’n mostra especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos que poden no representar un risc per a un cervell madur sa.

L’originalitat de la investigació és que adopta un enfoc d’exposoma, és a dir que té en compte un conjunt d’exposicions i no se’n centra en una de sola. Pretén així entendre millor la complexitat de les múltiples exposicions ambientals i l’efecte simultani en el neurodesenvolupament dels nens i nenes.

A més, en haver analitzat cohorts de sis països europeus diferents, l’estudi té com a punt fort la seva diversitat, si bé s’enfronta a la dificultat de les diferències culturals, que influencien els nivells d’exposició i els resultats cognitius.

Associacions destacables

Segons aquesta anàlisi, els principals determinants de la intel·ligència fluida i de la memòria funcional són les dietes infantils bio, les basades en menjar ràpid, la densitat familiar a la llar, la contaminació de l’aire a l’interior de casa i el fum del tabac.

Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el fast food amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns  estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. “En la nostra feina”, explica Júlvez, “hemo trobat millors puntuacions en intel·ligència fluida i memòria funcional quan hi ha més ingesta d’aliments bio i una menor ingesta de menjar ràpid”.

Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2.5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell. Tot i així, convé tenir en compte que “el nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i que en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions de les nenes i nens en tests cognitius”, aclareix Júlvez.

Sorpresa en algunes troballes

L’estudi ha trobat així mateix algunes associacions inesperades, que poden estar causades per desviacions i la causalitat inversa. Por exemple, ha trobat una associació positiva entre l’exposició infantil al sulfonat de perfluorooctà (PFOS, per les sigles en anglès) i la funció cognitiva, quan es tendeix a considerar aquesta substància un disruptor endocrí que pot alterar la funció tiroidal i influir negativament en el desenvolupament cognitiu.

La investigació s’emmarca en el gran projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX), com també un altre treball recentment publicat que va utilitzar el mateix exposoma i els mateixos participants però en relació amb els símptomes del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els problemes de comportament infantil. “Vam observar que diversos contaminants ambientals prenatals (contaminació de l’aire interior i tabaquisme) i certs hàbits de vida dels nens i nenes (pel que fa a dieta, son i capital social familiar) s’associaven amb problemes de conducta infantil”, explica Martine Vrijheid, última autora de l’estudi i cap del programa d’Infantesa i Medi Ambient d’ISGlobal.

“Una de les fortaleses tant d’aquest estudi anterior sobre problemes de conducta com d’aquest actual sobre cognició és que vam analitzar sistemàticament una gamma molt més àmplia de biomarcadors d’exposició en sang i orina per determinar els nivells interns en el model, i que vam analitzar variables d’exposició prenatal i infantil”, conclou Vrijheid.

Test usats per quantificar la funció cognitiva:

  1. Intel·ligència fluida (test de matrius progressives de Raven)
  2. Atenció (Attention Network Test, ANT)
  3. Memòria funcional (prova N-Back)

Cohorts en les quals es basa l’estudi:

  1. BiB (Born in Bradford; Regne Unit)
  2. EDEN (Étude des Déterminants pré et postnatals du développement et de la santé de l’Enfant; França)
  3. INMA (Infancia i Medio Ambiente; Espanya)
  4. KANC (Kaunus Cohort; Lituània)
  5. MoBa (Norwegian Mother, Father and Child Cohort Study; Noruega)
  6. Rhea (Grècia)

Referència

Jordi Julvez, Mónica López-Vicente, Charline Warembourg, Lea Maitre, Claire Philippat, Kristine B. Gützkow, Monica Guxens, Jorunn Evandt, Sandra Andrusaityte, Miguel Burgaleta, Maribel Casas, Leda Chatzi, Montserrat de Castro, David Donaire-González, Regina Gražulevičienė, Carles Hernandez-Ferrer, Barbara Heude, Rosie Mceachan, Mark Mon-Williams, Mark Nieuwenhuijsen, Oliver Robinson, Amrit K. Sakhi, Nuria Sebastian-Galles, Remy Slama, Jordi Sunyer, Ibon Tamayo-Uria, Cathrine Thomsen, Jose Urquiza, Marina Vafeiadi, John Wright, Xavier Basagaña, Martine Vrijheid. Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries. Environmental Pollution, Volume 284, 2021, 117404. doi.org/10.1016/j.envpol.2021.117404

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a “Centre d’Excel·lència Severo Ochoa” i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya ha concedit 7 subvencions pel foment de la Recerca.

El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (Peris), de la Generalitat de Catalunya, ha concedit 7 ajuts, de la  convocatòria Peris de l’any 2021, pel foment de la Recerca. Aquestes subvencions permetran, a la Institució de recerca biomèdica del sud de Catalunya, consolidar la seva expansió i excel·lència en la investigació sanitària.

Han estat atorgats 4 ajuts PIF, per formació de personal, que permetran a joves investigadors desenvolupar la seva Tesi Doctoral, 2 per personal de suport a grups de recerca, que derivaran en la contractació d’un expert en Biotecnologia i Enginyeria informàtica i un Biòleg i un últim ajut per intensificació de personal, que permetrà que un professional sanitari es pugui dedicar en exclusiva a la recerca i la seva plaça sigui coberta.

Amb aquestes accions de suport a la recerca el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a través de la direcció General de Recerca i Salut, ha concedit més de 6 milions d’euros repartits en 15 ajuts. La inversió en recerca es inversió en salut, qualitat de vida i dóna valor afegit al model productiu del territori.

Els Instituts de Recerca treballen per millorar la salut dels ciutadans i aquests ajuts de la Generalitat de Catalunya reforcen l’aposta per potenciar la investigació sanitària del País.

El passat dijous 10 de Juny de 2021, en el marc del desenvolupament del Pla Estratègic 2021-2025 de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), es van dur a terme les sessions d’anàlisi externa de la situació de la institució.

Quatre grups de treball, distribuïts entre Reus i Tarragona i en horari de matí i tarda, es van reunir per debatre i analitzar les amenaces i oportunitats que s’ha trobat i es trobarà l’IISPV. Més de 60 persones van participar, de manera desinteressada, en aquestes sessions que van comptar amb la contribució dels professionals de l’institut i d’agents externs a aquest. Periodistes, docents, empresaris, polítics, investigadors d’altres centres, metges i altres persones rellevants del territori i de fora, van dedicar el seu temps i el seu esforç en buscar les eines que faran que la recerca biomèdica del sud de Catalunya sigui, en els pròxims anys, encara més rellevant i de més excel·lència del que ja és ara.

Donar suport a la investigació sanitària vol dir ajudar a salvar vides, perquè els instituts de recerca treballen per la salut de la població. No hi ha res més transcendent que salvar vides.

Gràcies a tothom que va participar d’una manera o altra.


The IISPV is pleased to announce a joint online 8th IISPV Scientific Session entitled ‘Lessons from COVID-19: what have we learned and questions remaining’ 

To be held on 2 – 3 June, 2021
2 June, 3:30 pm and 3 June, 10:30 am

In January 2020, the World Health Organization announced an outbreak in China of a respiratory disease caused by a completely unique coronavirus. Since then, the COVID-19 pandemic has caused more than 140M infections and 3M deaths worldwide, with no end in sight. In Catalonia, it has already caused around 13.000 deaths. During this seminar, we will discuss the foremost important and surprising lessons that we have learned so far about the coronavirus and also questions that still remain to be answered, including how this pandemic is affecting people’s life.

Jason CG Halford,PhD 
Doctor of Psychology
University of Leeds, School of Psychology

Alex Arenas,PhD
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Department of Computer Engineering and Mathematics (DEIM)

Roger Paredes, D, PhD
Infectious Diseases Department & irsiCaixa AIDS Research Institute
Hospital Germans Trias i Pujol

Inscriptions

Scientific Programme