Un equip investigador de l’IISPV-URV-CIBER-obn dissenya un sistema de puntuació que quantifica el risc de patir sobrepès, obesitat i altres alteracions cardiometabòliques a la infància

Un equip investigador de l’IISPV-URV-CIBER-obn, en col·laboració amb sis centres de recerca i universitats espanyoles més, ha dissenyat un sistema de puntuació basat en el seguiment d’hàbits saludables capaç de quantificar el risc de patir sobrepès, obesitat i altres alteracions cardiometabòliques (alteracions del sucre a la sang, pressió arterial, colesterol elevat, etc) en nens. Els resultats de l’estudi identifiquen aquelles conductes saludables, relacionades amb l’estil de vida, amb més impacte sobre la salut cardiometabòlica. Disposar d’una llista de verificació de conductes capaç de detectar possibles paràmetres de risc resultaria de gran utilitat per lluitar contra l’actual epidèmia d’obesitat infantil i les seves conseqüències.

El sistema de puntuació proposat contempla sis comportaments relacionats amb l’estil de vida: el compliment de les recomanacions de lactància exclusiva durant els primers sis mesos de vida; realitzar activitat física com a mínim dues hores a la setmana; menjar a poc a poc en els tres àpats principals; adherir-se a la dieta mediterrània; limitar l’ús de pantalles a menys de dues hores al dia i complir amb les hores de son recomanades segons l’edat. Aquestes variables van ser analitzades en un estudi observacional a 938 nens entre 3 i 6 anys que participaven en la investigació CORALS. “Fins ara, aquests factors s’havien estudiat normalment de manera individual i sense incloure comportaments relacionats amb el tipus de dieta, la lactància o la velocitat d’ingesta d’aliments”, explica Tany E. Garcidueñas, investigadora de l’IISPV-URV-CIBER-obn i primera autora de l’estudi.

Els resultats indiquen que aquells nens amb més puntuació presenten menys risc de patir sobrepès o obesitat, menor perímetre de cintura, menor índex de greix corporal, pressió arterial més baixa i nivells de glucosa a la sang adequats. “També hem descobert que, encara que hi ha un gran benefici en adoptar múltiples conductes saludables, hi ha qui té més impacte que altres en aquest context, com ara menjar lentament”, apunta Garcidueñas.

El sobrepès i l’obesitat infantil s’associen a una gran varietat de problemes de salut, alguns dels quals relacionats amb el sistema cardiometabòlic com hipertensió, diabetis o augment de colesterol i triglicèrids. Aquestes alteracions es poden perpetuar fins a l’etapa adulta i tenir un gran impacte en la vida present i futura dels individus que les pateixen. S’estima que al voltant del 41% dels nens entre sis i nou anys a l’Estat espanyol presenten, en major o menor mesura, sobrepès.

L’estudi s’ha publicat a la revista European Journal of Pediatrics i s’ha fet sota la supervisió de Nancy Babio i Jordi Salas-Salvadó, investigadors del Departament de Bioquímica de la URV i membres de l’IISPV i de CIBERobn.

Referència bibliogràfica: Garcidueñas-Fimbres, T.E., Gómez-Martínez, C., Pascual-Cuenta, M. et al. Adherència a healthy lifestyle behavior composite score and cardiometabolic risk factors in Spanish children from the CORALS cohort. Eur J Pediatr (2024).

L’IISPV i diversos grups del CIBERDEM han participat en un estudi que ha combinat metabolòmica basada en ressonància magnètica nuclear i machine learning per a trobar una signatura molecular independent de la glucosa associada al desenvolupament de diabetis tipus 2 (DM2), és a dir un conjunt d’indicadors biològics que podrien servir com a senyals primerenques o predictors de la malaltia més enllà dels tradicionals.

Foto del Grup de Recerca en Lípids i Arterosclerosis (IISPV-URV)

El treball, els resultats del qual s’han publicat en Diabetis Research & Clinical Practice, s’ha dut a terme en un subgrup d’individus de l’estudi Di@bet.es, un estudi nacional, transversal i poblacional del CIBERDEM iniciat en 2008-2010 i que va mesurar la prevalença i incidència de diabetis tipus 2 en la població adulta en el conjunt d’Espanya.

Es tracta d’un estudi conjunt dels grups dirigits per Josep Ribalta (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i Universitat Rovira i Virgili), Gemma Rojo (Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga) i Xavier Correig (Universitat Rovira i Virgili). El primer signant és Enrique Oscariz, de Biosfer Teslab, spin-*off de l’IISPV i de la Universitat Rovira i Virgili, dirigida per Núria Amigó.

El personal investigador assegura que “el treball perseguia trobar traces moleculars independents de glucosa que poguessin estar associades amb el desenvolupament futur de diabetis mellitus tipus 2”.

Per a això, es van analitzar conjuntament tres grups de persones, amb dades corresponents a un període d’anàlisi de 8 anys de l’estudi Di@bet.es: persones que van desenvolupar DM2 en algun moment del període de seguiment; persones que no van desenvolupar diabetis, però sí que presentaven concentracions de glucosa iguals a les del grup anterior; i un grup de control.

Sobre les dades dels tres subgrups es va realitzar una anàlisi metabolòmica del sèrum per a obtenir perfils de lipoproteïnes i glicoproteïnes i 15 metabòlits de baix pes molecular. Posteriorment, les dades obtingudes es van inserir com a inputs en diversos models basats en machine learning.

Els resultats de l’estudi van mostrar que les variables relacionades amb les glicoproteïnes, la creatinina, la creatina, les petites partícules d’HDL i els intervals de Johnson-Neyman de la interacció de Glyc A i Glyc B eren estadísticament significatius.

Segons apunta el Dr. Ribalta: “el model d’anàlisi va permetre mostrar una contribució rellevant de la inflamació (patró de glicosilación i HDL) i del múscul (creatinina i creatina) en el desenvolupament de la diabetis tipus 2 com a factors independents de la hiperglucemia”.

Referència bibliogràfica: Ozcariz, E., Guardiola, M., Amigo, N, Rojo-Martínez, G., Valdes, S., Rehues, P., Masana, L., Ribalta, J. (2023). NMR-based metabolomic profiling identifies inflammation and muscle-related metabolites as predictors of incident type 2 diabetes mellitus beyond glucose: The Di@bet.es study. Diabetes Research and Clinical Practice. 202. 110772. 10.1016 doi: https://doi.org/10.1016/j.diabres.2023.110772

Fins ara no s’havia identificat la petjada metabòlica d’aquest aliment en relació amb la malaltia. La recerca ha estat liderada per un equip de l’IISPV-URV-CIBERobn

L’equip investigador

Els llegums es caracteritzen pel seu contingut en proteïnes vegetals, fibra, hidrats de carboni, vitamines i minerals. Són un aliment típic de la dieta mediterrània i el seu consum s’ha associat a un menor risc de patir malalties com la hipertensió, l’obesitat o la diabetis. Fins al moment, però, cap estudi havia descobert quins són els mecanismes biològics que s’amaguen darrere d’aquestes associacions. Ara, un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV i la URV ha demostrat per primera vegada quin és el procés mitjançant el qual els llegums ajuden a reduir el risc de patir diabetis tipus 2.

Les ciències òmiques, com és el cas de la metabolòmica, han permet entendre millor els processos biològics involucrats en els efectes derivats del consum d’alguns aliments sobre l’organisme, com el cafè, l’oli d’oliva o la carn. Fins ara, però, no s’havia identificat la petjada metabòlica -petites molècules resultants del consum d’aliments i vies metabòliques implicades- dels llegums i la seva relació amb el risc de patir diabetis tipus 2 o malalties cardiovasculars.

L’equip investigador, en col·laboració amb científics de l’Escola de Salut Pública de la Harvard University i la Universitat de Navarra, van estudiar mostres de sang de 1.833 individus grans amb alt risc cardiovascular procedents de l’assaig clínic PREDIMED. A partir d’aquestes mostres es va avaluar el consum alimentari a l’inici de l’estudi i després d’un any de seguiments. A partir de mètodes estadístics avançats d’aprenentatge automàtic (Machine learning) es va identificar un patró molecular del consum de llegums. La recerca va mostrar que aquells individus que menjaven més llegums també presentaven un patró més alt d’adherència a la dieta mediterrània, amb més consum de làctics, verdures i fruites i un menor consum de carn i cereals.

Aquest patró no només permet identificar vies metabòliques relacionades amb la diabetis i les malalties metabòliques, sinó que confirma la importància de l’alimentació en patologies de llarga durada i obre noves vies de recerca per desenvolupar possibles fàrmacs i tractaments preventius.

La petjada metabòlica en sang estava formada per 40 metabòlits, entre els que destaquen diverses classes de lípids, i aquesta es va relacionar en un 23% amb menor risc de desenvolupar diabetis tipus 2. Aquests resultats “mostren la importància que té el consum de llegums per a la salut i, en especial, en la prevenció d’aquesta malaltia”, indica l’equip investigador. A més, els metabòlits identificats en l’estudi “ens ajuden a comprendre millor les vies metabòliques relacionades amb el seu consum i la seva possible implicació en la fisiopatologia de la diabetis i les malalties cardiovasculars”, afegeixen.

Els resultats d’aquest treball s’han publicat a la revista científica Cardiovascular Diabetology i el va encapçalat l’investigador predoctoral Hernando J. Margara Escudero sota la direcció de l’equip de recerca de l’IISPV-URV format per Indira Paz Graniel, Jesús García Gavilán, Nancy Babio i Jordi Salas-Salvadó. Tots són membres del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).

Referència bibliogràfica: Margara-Escudero HJ, Paz-Graniel I, García-Gavilán J, Ruiz-Canela M, Sun Q, Clish CB, ToledoE, Corella D, Estruch R, Ros E, Castañer O, Arós F, Fiol M, Guasch-Ferré M, Lapetra J, Razquin C, Dennis C, Deik A, Li J, Gómez-Gracia E, Babio N, Martínez-González MA, Hu FB, Salas-Salvadó J. Plasma metabolite profile of legume consumption and future risk of type 2 diabetes and cardiovascular disease. Cardiovasc Diabetol. 2024 Jan 20; 23(1):38. doi: 10.1186/s12933-023-02111-z.

Tarragona, Catalunya Sud – 9 de febrer de 2024.

Ahir, els equips directius dels centres de recerca CERCA de la Catalunya Sud (l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) van mantenir una reunió crucial amb representants del Parlament de Catalunya, en la qual es va destacar el paper fonamental de la recerca com a motor de desenvolupament territorial.

Els parlamentaris Raquel Sans (ERC), Rosa Maria Ibarra (PSC), Alícia Romero (PSC), Mònica Sales (JxC) i Joan Calderon (En Comú Podem) s’han reunit, el 8 de febrer, amb els màxims representants dels centres CERCA de Tarragona: Josep Maria Palet i Hèctor A. Orengo, de l’ICAC; Emilio Palomares i Laia Pellejà, de l’ICIQ; Joan Vendrell i Francesc López, de l’IISPV; i Marina Mosquera, de l’IPHES.

Els equips de direcció dels centres CERCA de Tarragona (l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC; l’Institut Català d’Investigació Química, ICIQ; l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, IISPV; i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES) van convergir per reclamar un suport reforçat del Govern en matèria d’inversions destinades a infraestructures de recerca. Aquesta unió va traslladar també una imatge d’unitat i compromís dels centres envers el progrés científic i tecnològic de la regió.

La importància estratègica de la Catalunya Sud com a pol de desenvolupament no pot ser subestimada. La regió ha estat històricament un bastió d’innovació i descobriments científics, i la seva continuada excel·lència en recerca és essencial per al futur de Catalunya, especialment en àmbits estratègics com la indústria química, la salut, el patrimoni i la cultura. Aquestes àrees de coneixement tenen el potencial de respondre als reptes més urgents de la nostra societat, incloent-hi el canvi climàtic.

Una trobada en clau de territori

En la reunió, els representants dels centres CERCA van expressar la necessitat urgent d’inversions en infraestructures de recerca clau per al progrés i avenç de la regió. La manca d’espai i recursos adequats a les respectives seus ha començat a limitar la capacitat dels centres per a dur a terme projectes ambiciosos i atraure nous talents, posant en perill la seva capacitat de generar coneixement i valor afegit per a la societat.

“Una inversió en la ciència és una inversió en la prosperitat econòmica, en la salut de la població, en la sostenibilitat del nostre entorn i, en definitiva, en la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes”, van afirmar els representants dels centres CERCA.

Les necessitats dels centres CERCA de Tarragona, especialment en termes d’adequació i ampliació de les seves seus, van ser traslladades als parlamentaris com a prioritat essencial per al desenvolupament sostenible de la regió. Les inversions en aquests centres no només estimularan la recerca i la innovació, sinó que també jugaran un paper clau en la resolució de reptes estratègics com la descarbonització de la indústria petroquímica de Tarragona.

Les inversions en infraestructures de recerca no només beneficiaran els centres CERCA, sinó que també reverteixen en avantatges tangibles per a tota la societat, consolidant la posició de Catalunya Sud com a referent en la recerca científica i el desenvolupament tecnològic.

Cada 11 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència, des que va ser proclamat l’any 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Aquesta jornada reivindica un canvi real de la situació de la dona en el món de la ciència, en tots els aspectes.

Imatge dels laboratoris de l’IISPV ubicats al Parc Sanitari Joan XXIII.
Imatge dels laboratoris de l’IISPV ubicats al Parc Sanitari Joan XXIII.

Àmbits com la investigació o la recerca no estan exempts de la desigualtat de gènere: només un 19% dels projectes de recerca amb participació catalana i finançament del Consell Europeu de Recerca són liderats per dones investigadores integrades al sistema català de coneixement, segons el darrer informe elaborat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb dades del novembre de 2020.

No és una situació única del nostre territori ja que la mitjana europea només és una mica superior a la catalana, amb un 23% de dones que lideren projectes de recerca. Aquests fets fan que sigui indispensable continuar avançant amb la implementació de polítiques d’igualtat i amb la idea de mostrar a les noies més joves que la ciència, la investigació i la recerca també poden ser un espai per a elles.

Una altre dada a destacar és el famós sostre de vidre que pateix el món de la salut. I és que, tot i que a nivell global el 80% de les professionals en aquest àmbit són dones, aquestes només ocupen un 20% dels càrrecs on es prenen decisions.

Les dones no arriben al 50% de les matrícules en les anomenades carreres STEM (per les seves sigles en anglès) o científiques. Per això és molt important reivindicar el talent femení i motivar a les futures generacions a formar-se en especialitzacions d’aquest tipus.

Quina és la descoberta que una professional d’aquest camp somia fer? Hem preguntat a algunes de les dones científiques que formen part de l’equip de l’IISPV aquestes qüestions, i les hem recollit en diferents posts publicats a les xarxes socials. És un homenatge a la seva dedicació, perseverança i compromís amb la ciència, arrel de la celebració, el dia 11 de febrer, del Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència. A continuació us recollim algunes de les declaracions de les dones científiques de l’IISPV:


Margarita Torrente Torné (Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental -TECNATOX-): “M’agradaria trobar la cura de les demències i acabar amb el patiment de tants pacients i familiars”.


Mayte Fernández García: (Genètica i Ambient en Psiquiatria -GAP-): “M’agradaria millorar l’aplicabilitat dels tests genètics a la psiquiatria”.


Indira Paz Graniel (Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental ANUT-DSM-): “M’agradaria descobrir com els factors de l’estil de vida poden modular el risc de glaucoma, fent servir les ciències òmiques i l’epigenètica”.


Raquel Cumeras (Grup d’Investigació Oncològica, Translacional, Epidemiològica i Clínica -GIOTEC-): “Voldria descobrir biomarcadors per al càncer colorectal, de mama i limfoma, que puguin ser assimilats en la pràctica clínica, revolucionant així el seu diagnòstic i tractament”.


Mahsa Naghavi Sheikholeslami (Toxicologia i Metabolòmica Ambiental -PEDINUR-): “Com a científica de dades a l’era de la intel·ligència artificial, aspiro a descobrir algorismes innovadors que revolucionin els estudis òmics, desbloquejant els misteris de la vida a nivell molecular”.


Camilla Guerrini (Toxicologia i Metabolòmica Ambiental -PEDINUR-): “M’agradaria descobrir els mecanisme bioquímics dels canvis epigenètics i metabòlics en nens i nenes causats per l’exosoma químic i possibles resultats futurs per a la salut”.


Maria Repollés de Dalmau (Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades -DIAMET-): “M’agradaria descobrir biomarcadors que puguin ajudar a millorar el coneixement i el tractament de les malalties metabòliques”.


Gisel Montoya Aguirre (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “Com a metgessa de l’àrea de neurociència, m’agradaria investigar possibles intervencions primerenques per optimitzar i millorar la salut neurològica del neonatal”.


Elena González Fernández (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “La ciència és curiositat, coneixement, voluntat de millora… Parts d’una fórmula per aconseguir evolucionar, donar la màxima qualitat en allò que fem”.


Vanesa Rius Costa (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “Com a infermera científica m’agradaria descobrir un mecanisme que anul·lés els artefactes en les proves neurofisiològiques”.


Susana Larrosa Capaces (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “Com a neonatòlega m’agradaria que l’aEEG s’integrés a la motorització habitual dels nadons malalts”.


Montse Rosselló Foguet (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “M’agradaria descobrir nous indicadors mitjançant tècniques neurofisiològiques que permetin identificar de manera prematura trastorns neurodegeneratius, donant així opció a un tractament precoç per millorar la qualitat de vida dels pacients”.


Un equip de recerca de l’IISPV-URV ha relacionat en un estudi la presència d’un grup de molècules a la sang amb el desenvolupament de l’Alzheimer

Grup de Recerca Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH)

Un equip investigador del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica de l’IISPV i la URV ha identificat un grup de molècules que pot contribuir a millorar el procés de diagnosi de l’Alzheimer. Les molècules d’RNA petit no codificant són capaços de regular el funcionament d’alguns gens i s’han detectat en els individus de la mostra amb més risc de desenvolupar la malaltia. Publicats per la revista Cell & Bioscience, els resultats d’aquesta recerca suposen un pas important per disposar d’eines que permetin diagnosticar aquesta malaltia neurodegenerativa quan els símptomes encara són lleus.

L’Alzheimer és una malaltia incurable, degenerativa i terminal que, generalment, es diagnostica a persones de més de 65 anys. En les etapes primerenques, el símptoma característic és la pèrdua de memòria. A mesura que la malaltia avança, apareixen la confusió, la irritabilitat, canvis d’humor i pèrdua de sensibilitat. Finalment, les funcions vitals decauen provocant, en última instància, la mort del pacient. Segons la Organització Mundial de la Salut, l’Alzheimer és la forma de demència més comuna —és diagnosticada en més de seixanta de cada cent casos de malalts amb demència— i s’estima que té un impacte econòmic anual aproximat de 1.200 milions d’euros a escala mundial.

L’equip investigador ha analitzat mostres de sang de 192 persones amb deteriorament cognitiu lleu, és a dir, individus amb problemes cognitius i de memòria amb risc de desenvolupar Alzheimer, usuaris del centre ACE Alzheimer Center Barcelona. Els resultats han identificat 15 molècules d’RNA petit no codificant, presents en el 85% dels participants amb més risc de desenvolupar la malaltia i permetrien diagnosticar els pacients més vulnerables amb anys d’antelació. Aquestes molècules son cadenes de nucleòtids curtes que, tot i que contenen informació genètica, no tenen la capacitat de codificar una proteïna. En comptes d’això, activen o desactiven el funcionament d’altres molècules d’RNA que sí tenen la capacitat de fer-ho.

“Les molècules d’RNA petit no codificant, juntament amb els mètodes tradicionals, tenen potencial per millorar la predicció de l’Alzheimer i el seu diagnòstic precoç”, explica Laia Gutérrez-Tordera, investigadora pre-doctoral de l’IISPV-URV i autora principal de la recerca. Actualment, la malaltia d’Alzheimer es diagnostica mitjançant símptomes clínics, que es poden complementar amb proves d’imatge neurològiques —com la ressonància magnètica— i anàlisi del líquid cefalorraquidi a través d’una punció lumbar, un procediment invasiu i incòmode. Implementar l’anàlisi d’RNA a les tècniques de diagnosi milloraria l’experiència del pacient reduint l’ús de procediments invasius. Comprendre millor la funció que aquestes molècules desenvolupen en els estadis previs de la malaltia pot ajudar, a més, a dissenyar noves estratègies preventives i terapèutiques que alenteixin la progressió de la malaltia i millorin la qualitat de vida dels pacients.

Aquest estudi forma part d’un projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III i liderat per la Catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i Directora del centre de recerca Tecnatox de la mateixa universitat i l’IISPV, Mònica Bulló, amb la participació d’investigadors de l’IISPV i el CIBERObn

Referència: Gutierrez-Tordera, L., Papandreou, C., Novau-Ferré, N. et al. Exploring small non-coding RNAs as blood-based biomarkers to predict Alzheimer’s disease. Cell Biosci 14, 8 (2024). https://doi.org/10.1186/s13578-023-01190-5

La Dra. Elisabet Vilella és directora de Recerca de l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata i sotsdirectora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

La responsable de recerca de l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata
i sotsdirectora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV),
Elisabet Vilella, és una de les signants de la carta publicada a la prestigiosa
revista World Psychiatry, de la Societat Americana de Psiquiatria, en
la qual el Comitè de Formació de la Societat Internacional de Psiquiatria
Genètica reclama més formació en genètica per als professionals de la salut
mental.

En la carta a l’editor es defensa que els professionals de la salut mental
haurien de rebre més formació en genètica per a poder incorporar aquesta
disciplina en el diagnòstic i tractament dels pacients que atenen, ja que
milloraria l’atenció a les persones afectades amb una malaltia mental.

L’escrit repassa breument les dades actuals amb relació a la utilitat del
diagnòstic genètic en el grup que coneixem com a trastorns del
neurodesenvolupament, que inclou l’autisme o l’esquizofrènia, entre d’altres.
En aquest grup s’estima que un 30-40% dels pacients es poden beneficiar d’un
diagnòstic genètic.

La carta també comenta les dades que evidencien que per a alguns tractaments
farmacològics, sobretot amb antidepressius, els tests farmacogènetics poden
ajudar a trobar el millor fàrmac, amb menys efectes secundaris per a un pacient
determinat, ja que la genètica de cada individu afecta la seva resposta davant
d’un medicament.

“Per  a poder aplicar a la pràctica clínica aquest coneixement que la
ciència ja ha acumulat, i que dia rere dia va aportant, cal que els
professionals estiguin ben preparats”, ha explicat la doctora Vilella amb
relació a la carta de la qual és signant, publicada amb el títol “Genetics
for mental health clinicians: a call for a globally accessible and equitable
psychiatric genetics education
”.

Aquesta relació s’ha observat en homes sans de 18 a 40 anys. Són resultats d’un estudi liderat per l’IISPV, la URV i el CIBEROBN

Els investigadors de l’estudi

Entre el 8 i el 12% de les parelles de tot el món en edat reproductiva tenen dificultats per concebre i entre el 40 i el 50% dels casos d’infertilitat es deu a factors masculins. En les darreres dècades la disminució de la qualitat de l’esperma s’ha centrat especialment als països desenvolupats i tot apunta a què els factors ambientals i d’estil de vida en tenen un paper determinant. Amb l’objectiu d’identificar alguns dels principals factors de risc de la baixa qualitat de l’esperma, un equip de recerca liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Universitat Rovira i Virgili  i el CIBEROBN ha trobat una possible relació entre el consum d’aliments ultraprocessats i la qualitat del semen.

Els resultats d’aquesta recerca s’emmarquen dins de l’estudi Led-fertyl, que ha avaluat 200 homes sans a Catalunya. Durant diverses setmanes van haver de respondre qüestionaris i entrevistes que van permetre identificar el seu perfil sociodemogràfic, hàbits alimentaris, estil de vida i antecedents mèdics. També se’ls van recollir i analitzar mostres biològiques de sang, orina i semen i es van classificar en tres categories en funció del seu consum d’aliments ultraprocessats.

Els resultats van mostrar que els homes que consumien al voltant d’un 30% de la ingesta energètica diària en forma d’aliments ultraprocessats tenien més risc de tenir els paràmetres de qualitat espermàtica alterats. Aquests paràmetres són els que defineix l’Organització Mundial de la Salut i tenen a veure amb el recompte del nombre total d’espermatozous, la seva motilitat i la concentració en semen.

Durant l’estudi també es va observar que la substitució del consum d’aliments ultraprocessats per d’altres poc o gens processats podria tenir un efecte beneficiós sobre aquests paràmetres de qualitat de l’esperma.

Aquests resultats són un punt de partida per entendre els mecanisme que es pot amagar darrere del consum d’aquests tipus d’aliments. Trobar-lo ajudarà al desenvolupament de futurs programes preventius o d’intervenció enfocats a combatre els problemes de fertilitat derivats de la baixa qualitat de l’esperma. Ara, doncs, cal continuar la recerca amb altres poblacions diferents per confirmar els resultats que s’han obtingut amb aquest estudi.

Factors com la contaminació ambiental, el consum de drogues o alcohol, el tabaquisme, l’exposició a possibles substàncies químiques que alteren el sistema endocrí a través de la dieta o el medi ambient, l’estrès i l’alimentació no saludable semblen estar implicats en l’origen de la infertilitat masculina. Tenint en compte que tots aquests factors de risc es poden modificar, disminuir-ne la seva exposició pot ser una mesura apropiada de prevenció d’aquests problemes.

La recerca, que s’ha publicat a la revista científica Human Reproduction Open, ha estat liderada per Cristina Valle Hita, investigadora predoctoral a la Unitat de Nutrició Humana de la URV juntament amb la investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia Nancy Babio, l’investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Albert Salas-Huetos i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tot l’equip és membre de l’IISPV i del CIBEROBN.  

Referencia bibliográfica: Cristina Valle-Hita, Albert Salas-Huetos, María Fernández de la Puente, María Ángeles Martínez, Silvia Canudas, Antoni Palau-Galindo, Cristina Mestres, José María Manzanares, Michelle M Murphy, Montse Marquès, Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio. Ultra-processed food consumption and semen quality parameters in the Led-fertyl study. Human Reproduction Open. 2024; doi: https://doi.org/10.1093/hropen/hoae001

Tots els beneficis del balanç de l’espectacle musical solidari Mamapop celebrat el passat desembre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona s’han entregat a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Mamapop treballa ja en la propera edició de l’espectacle, que tornarà a Tarragona aquest 2024

Lliurament del xec (per part dels organitzadors de Mamapop Tarragona a l’IISPV) amb la quantitat de diners recaptats al concert solidari del 2023.

La primera edició del concert solidari Mamapop celebrada a Tarragona el passat 2 de desembre ha assolit uns beneficis de 23.699€, que es destinaran íntegrament a la investigació del càncer de mama que lidera l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). La quantitat final entregada és el resultat de les donacions a la Fila-0 realitzades per la ciutadania (570€) i del balanç final del concert (23.129€).

El promotor i director artístic de Mamapop, Manel Simon, ha expressat la seva satisfacció per la gran acollida a les comarques de Tarragona i ha agraït novament la implicació del públic, de l’Ajuntament de Tarragona i d’empreses solidàries com la Fundación Repsol, Factor Energía i el Port de Tarragona.

La quantitat aconseguida es destinarà a un projecte de l’Àrea d’Oncologia de l’Institut  d’Investigació Sanitària Pere Virgili que investigui el càncer de mama des de la vessant epidemiològica, clínica (prevenció i tractament) i/o de l’estudi molecular. El doctor Joan Vendrell, director de l’IISPV, ha subratllat que “la recerca és clau per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Iniciatives com la de Mamapop ens ajuden a dotar de recursos els projectes i estudis que liderem per investigar la causa i els tractaments de malalties amb una incidència a la nostra societat, com el càncer de mama”.

En la seva primera edició a Tarragona el Mamapop solidari va reunir prop de 1.100 persones al Palau Firal i de Congressos, pràcticament el 100% de l’ocupació de la sala. Manel Simon, director del projecte, ha confirmat que aquest 2024 el Mamapop tornarà a Tarragona i ha destacat que “la bona acollida ens esperona a continuar i volem seguir contribuint al foment de la investigació en càncer de mama de la millor forma que sabem: fent espectacle, fent música de qualitat”.

Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Ruben Viñuales, ha manifestat que “ha estat un autèntic plaer col·laborar amb aquesta gran iniciativa solidària. Estem molt contents de la bona acollida d’aquesta primera edició i esperem que arribin molts més concerts solidaris del Mamapop per continuar lluitant contra el càncer de mama. Moltes gràcies a totes les persones que heu col·laborat i a les que formeu part del Mamapop, una iniciativa que

combina a la perfecció l’espectacle, l’emoció i la solidaritat. La lluita contra el càncer de mama és una lluita de tots i totes, perquè algun dia la paraula càncer només sigui un malson”.

Sobre Mamapop

El concert solidari Mamapop neix a Lleida al 2014 amb l’objectiu d’aconseguir finançament per a la recerca científica en el camp del càncer de mama. Després de set edicions celebrades a Lleida i tres a Andorra, Mamapop ha destinat els seus beneficis íntegres a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. En total han estat 192.000 euros, convertint-se així en la primera font de finançament privat de l’IRBLleida per la investigació en càncer de mama. En la seva 8a edició el Mamapop es consolida com el concert solidari més important de Catalunya dedicat a la investigació en càncer de mama.

Sobre l’IISPV

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) integra la investigació biomèdica liderada des del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. És l’instrument del qual han estat dotats els hospitals universitaris d’ambdues regions sanitàries (l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) per aglutinar i gestionar la investigació i la innovació biomèdica al territori.

Ha obtingut 150.000 € després de superar un procés competitiu al qual s’han presentat, només a Catalunya, més de 100 projectes

Membres del Grup de Recerca NeuroÈpia

El projecte “Validació d’un elèctrode innovador per a nadons amb sistema de posicionament guiat (solucions aCUP-E i EPlacement)” del grup de recerca NeuroÈpia, de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ha obtingut 150.000 € en marc del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2022-2027 (PERIS), del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una convocatòria molt competitiva a la que, només a Catalunya, s’hi han presentat 104 projectes dels quals únicament 14 han rebut finançament.

El grup de recerca Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) té diferents línies de recerca, entre elles la de Neurofisiologia Clínica, liderada pel Dr. Vicenç Pascual, coordinador del Servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, i que a través de la plataforma Neurally s’ha fixat com a objectiu crear dispositius mèdics relacionats amb la neurofisiologia clínica per portar-los al mercat i, així, poder millorar la pràctica clínica en aquest camp científic.

La línia de recerca de Neurofisiologia Clínica de NeuroÈpia està formada per un grup multidisciplinari, que inclou metges neurofisiòlegs clínics: Dr. Vicenç Pascual, Gisel Montoya i Salvador de la Torre; neonatòlogues: Dra. Susana Larrosa i Dra. Júlia Arroyo; infermeres: Vanesa Rius, Montse Roselló i Elena González; enginyers: Dr. Albert Fabregat (URV), Dra. Rosa Pàmies (UPC) d’enginyeria mecànica i Agnès Rigo d’enginyeria biomèdica; i l’emprenedor Ismael Ávila.

Més informació sobre NeuroÈpia