Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.
Un estudi liderat pel grup Diabetes i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV) revela que la fibrosi hepàtica i la diabetis tipus 2 modifiquen de manera notable la resposta hormonal després de la ingesta d’aliments en persones amb fetge gras associat a disfuncions metabòliques (MASLD).
La investigació, publicada al Journal of Physiology and Biochemistry, examina com totes dues condicions afecten la secreció d’hormones essencials per al control de la glucosa, com ara el glucagó i les incretines (GLP‑1, GLP‑2 i GIP), després d’un àpat estandarditzat.
Els resultats mostren que la fibrosi hepàtica és el factor més determinant en l’augment dels nivells de GLP‑1, tant en dejú com després del menjar, independentment de la presència de diabetis. A més, quan la fibrosi hepàtica coexisteix amb la diabetis tipus 2, les alteracions hormonals s’intensifiquen, fet que indica un efecte sinèrgic entre totes dues patologies.
D’altra banda, la diabetis tipus 2 s’associa amb la pèrdua de la supressió fisiològica del glucagó després de menjar, un procés fonamental per mantenir la glucèmia dins de valors adequats.
Aquests resultats reforcen la idea que un fetge fibrosat no actua com un òrgan passiu, sinó que participa activament en la desregulació metabòlica. La fibrosi no només reflecteix dany previ, sinó que també contribueix a generar noves alteracions hormonals. Comprendre aquestes variacions és essencial per millorar l’estratificació clínica i avançar cap a tractaments més personalitzats en el context de la MASLD.
Tenint en compte l’augment de la prevalença de MASLD i de la diabetis tipus 2, comprendre com aquestes condicions interactuen a nivell hormonal és clau per millorar el diagnòstic precoç i optimitzar els tractaments basats en l’eix incretina–glucagó. L’estudi aporta evidències que poden ajudar a identificar subgrups de pacients que es puguin beneficiar d’estratègies terapèutiques més específiques, amb un impacte directe en la pràctica clínica.
En conjunt, els resultats confirmen que la fibrosi hepàtica és un determinant central dels nivells de GLP‑1 i que la coexistència de la diabetis tipus 2 potencia encara més aquestes alteracions hormonals. Aquest coneixement subratlla la necessitat de dissenyar estratègies terapèutiques adaptades al perfil metabòlic i hepàtic de cada pacient, especialment en un context d’una prevalença creixent d’ambdues malalties.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), a través de les seves àrees de Diabetes i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Astiarraga, B., Rodriguez-Castellano, A., Ceperuelo-Mallafré, V., Marsal-Beltran, A., Osuna-Prieto, F. J., Vilanova, N., Gracia-Sancho, J., Quer, J. C., Megía, A., Balteiro, A. P., Vendrell, J., & Fernández-Veledo, S. (2026). Liver fibrosis and type 2 diabetes modulate postprandial incretin and glucagon responses in fatty liver disease. Journal of physiology and biochemistry, 82(1), 8. https://doi.org/10.1007/s13105-026-01141-x
Les beques, amb més de 270.000 € de finançament, impulsen projectes innovadors en radioteràpia personalitzada i intel·ligència artificial; una tercera ajuda es destina a formació especialitzada en oncologia molecular
L’Associació Contra el Càncer a Tarragona ha presentat, aquest dijous 19 de febrer, les tres ajudes concedides a la demarcació en la convocatòria 2025, una aposta decidida per reforçar la recerca oncològica i avançar cap a l’objectiu marcat per l’entitat: assolir un 70% de supervivència en càncer l’any 2030.
Dues de les investigadores becades desenvolupen la seva tasca a l’actual Institut de Recerca Biomèdica de la Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i lideren línies de treball que combinen tecnologia, innovació i impacte clínic directe. Es tracta de les Dra. Bárbara Antonia Malavé i la Marta Canela.
Radioteràpia més precisa per al càncer de pròstata
En el cas de la Dra. Bárbara Antonia Malavé és beneficiària de l’Ajuda Clinic Junior al Territori AECC 2025, que impulsa un projecte centrat en l’optimització del tractament radioteràpic del càncer de pròstata. La iniciativa incorpora biomarcadors avançats i intel·ligència artificial per millorar la precisió terapèutica i adaptar els tractaments a les característiques individuals de cada pacient. L’ajuda té una dotació de 154.000 € per a quatre anys.
IA per predir la resposta a la radioteràpia en càncer de pulmó
També vinculada a l’IRB CatSud, Marta Canela ha rebut l’Ajuda Predoctoral AECC Tarragona 2025, destinada a impulsar el seu projecte d’investigació basat en la combinació d’imatges i anàlisis de sang. Mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial, el projecte busca millorar la capacitat de predicció de l’eficàcia de la radioteràpia en pacients amb càncer de pulmó. La dotació és de 110.660 € per a quatre anys.
Aquestes dues iniciatives reforcen el paper del territori en l’impuls d’una recerca oncològica d’alt impacte, que integra la medicina personalitzada, les noves tecnologies i el treball coordinat entre equips clínics i científics.
Una tercera ajuda destinada a formació especialitzada
La tercera beca atorgada ha estat per Maria Guirro, que rep l’Ajuda Clinic Formació AECC 2025. L’aportació, de 7.100 €, permetrà que completi el Màster en Oncologia Molecular (MOM) del Centro de Estudios Biosanitarios, una formació clau per augmentar la presència de professionals especialitzats en biomedicina i recerca translacional.
Aquesta acció s’emmarca en un seguit de trobades que el departament fa pels centres CERCA, amb l’objectiu de conèixer de primera mà les seves realitats
La Direcció General de Recerca (DGR) de la Generalitat de Catalunya ha anunciat recentment l’inici d’un seguit de visites institucionals als centres de recerca del territori, i una de les primeres parades fetes a la demarcació ha estat a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV). La trobada en qüestió s’ha produït aquest passat dimarts 17 de febrer, a la seu que té l’Institut a Tarragona.
Aquesta visita ha comptat amb la presència de la directora general de Recerca, Teresa Sanchis, i la subdirectora general de Recerca, la Sra. Eva Pérez. De l’Institut, hi ha estat present el director, Joan Vendrell; la subdirectora, Elisabet Vilella; el gerent, Francesc López; i la directora de l’oficina tècnica, Elisabet Galve.
Aquesta acció forma part d’una iniciativa més àmplia destinada a intensificar el coneixement directe dels centres CERCA i dels agents del sistema català de recerca. L’objectiu d’aquestes trobades és conèixer per part del departament i de primera mà, la realitat, les necessitats i les línies estratègiques de cada centre, amb la voluntat de reforçar la col·laboració institucional i ajustar millor les polítiques públiques de suport a la recerca.
Des de l’IRB CatSud, aquesta visita representa una oportunitat per mostrar l’impacte del centre en l’ecosistema de recerca del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com per donar visibilitat als seus projectes i equip investigador.
El projecte IUNS ACTIVATOR analitzarà els buits de la recerca en nutrició a l’Àsia i el seu impacte en les polítiques de salut. La iniciativa vol donar veu al continent asiàtic en la literatura científica i preparar-la per afrontar reptes nutricionals
Un projecte liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) evaluarà l’estat de la investigació en nutrició a l’Àsia, identificant els buits i les necessitats que hi ha en aquest camp, i ho farà gràcies a una subvenció de la International Union of Nutritional Sciences (IUNS) que ascendeix a 5.000 dòlars. Gràcies a aquest ajut, els propers quatre anys l’equip IUNS ACTIVATOR treballarà en l’evaluació de la investigació en nutrició, reflexionarà sobre com aquesta s’alinea amb les prioritats regionals i el seu impacte en les polítiques públiques de salut. També se centrarà en dinamitzar els esforços per tal de generar evidències rellevants a escala regional amb l’objectiu de millorar la salut, sigui mitjançant mentoratge com incidència i participació d’actors clau.
“Tirar endavant aquest estudi és significatiu perquè hi ha una escassa representació asiàtica a la literatura científica mundial. Cal identificar les seves necessitats que hi ha en el camp de la nutrició per tal de saber si la investigació a l’Àsia està preparada per afrontar els seus reptes específics, emmarcats en una transició nutricional i una creixent càrrega de malalties no transmisibles”, expressa Sangeetha Shyam, investigadora de l’IRB CatSud-URV implicada al projecte IUNS ACTIVATOR: ‘Evaluació decenal asiàtica de la nutrició, reflexió i dinamització d’esforços per al futur’.
L’equip que hi ha al darrere del projecte reuneix 26 investigadors de 13 paísos de l’Àsia i Europa, especialitzats en nutrició, meta investigació i comunicació científica. Les finalitats de l’estudi busquen, d’altra banda, implicar els joves tot garantint la rellevància i la sostenibilitat de les solucions proposades.
Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència, l’IRB CatSud fa valer el paper clau de les seves investigadores i dona a conèixer dades sobre la presència de dones a l’Institut
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) se suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència, que se celebra aquest dimecres 11 de febrer, amb l’objectiu de fer visible el talent femení, reivindicar el seu paper en l’àmbit de la recerca biomèdica i fomentar vocacions científiques entre les generacions més joves.
L’IRB CatSud compta actualment amb una plantilla formada majoritàriament per dones, que representen aproximadament el 68 % del total de professionals vinculats a l’Institut, fet que reflecteix una elevada presència femenina en el conjunt de l’activitat investigadora, tècnica i de gestió.
Paral·lelament, i pel que fa a la composició per sexe dels òrgans de govern i assessorament, com el Comitè Assessor de Direcció i el Consell Social, hi ha un 52% de presència femenina. D’aquesta manera, s’evidencia la seva representativitat en aquests espais de governança, d’acord amb els criteris d’equilibri i representativitat que orienten el funcionament de l’Institut.
L’IRB CatSud compta, també, amb una presència significativa de dones en els seus equips de recerca. Les investigadores representen una part essencial del personal científic i lideren projectes competitius en àmbits com la salut mental, la nutrició, les malalties metabòliques, l’oncologia o la salut ambiental.
Aquestes dades demostren que cada cop hi ha més professionals dones treballant en l’àmbit científic. “El cervell de les dones funciona de manera diferent que el dels homes, ni millor ni pitjor, però és bo i necessari que el món de la ciència es nodreixi de la manera d’analitzar problemes i buscar solucions del cervell femení”, afirma la subdirectora de l’IRB CatSud i investigadora en l’àmbit de la genètica i la salut mental, Elisabet Vilella.
Aquest 11 de febrer, l’IRB CatSud vol reforçar el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i la promoció del talent femení, tot fent valer les trajectòries de les seves investigadores i contribuint a generar nous referents per a les futures científiques.
Un estudi liderat per la URV, amb participació de l’IRB CatSud, revela que el consum d’oli d’oliva verge, a diferència del refinat, millora la diversitat bacteriana i ajuda a preservar la funció del cervell en persones grans
La Universitat Rovira i Virgili (URV), amb participació de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), han participat en un estudi pioner que demostra que el consum d’oli d’oliva verge pot contribuir a preservar la funció cognitiva mitjançant la modulació de la microbiota intestinal. La recerca, publicada a Microbiome, és la primera en humans que analitza de manera específica aquesta relació.
L’estudi s’ha dut a terme amb dades de 656 persones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica, participants del projecte PREDIMED-Plus. Les persones que consumien oli d’oliva verge —i no refinat— mostraven una millor evolució de la funció cognitiva i una microbiota intestinal més diversa, un indicador clau de salut metabòlica. A més, s’ha identificat el gènere bacterià Adlercreutzia com a possible mediador d’aquest efecte protector.
La diferència entre els dos tipus d’oli rau en el procés d’elaboració: mentre que l’oli d’oliva verge conserva antioxidants, polifenols i compostos bioactius, el refinat perd bona part d’aquests elements durant el tractament industrial. “No tots els olis d’oliva tenen els mateixos beneficis sobre la funció cognitiva”, explica Jiaqi Ni, primera autora de l’estudi.
Els resultats reforcen la importància de la qualitat del greix en la dieta mediterrània. “L’oli d’oliva verge no només protegeix el cor, sinó que també pot ajudar a preservar el cervell durant l’envelliment”, destaca Jordi Salas-Salvadó, investigador principal. Les codirectores Nancy Babio i Stephanie Nishi subratllen que, en un context d’augment del deteriorament cognitiu, millorar la qualitat de la dieta és una estratègia accessible i efectiva.
La recerca ha estat possible gràcies al lideratge de la URV i l’IISPV-CERCA, amb la col·laboració del CIBERobn i d’institucions internacionals com les universitats de Wageningen i Harvard.
Referència bibliogràfica
Referència bibliogràfica: Ni J, Nishi SK, Babio N, Belzer C, Vioque J, Corella D, Hernando-Redondo J, Vidal J, Moreno-Indias I, Compañ-Gabucio L, Coltell O, Fitó M, Toledo E, Wang DD, Tinahones FJ, Salas-Salvadó J. Total and different types of olive oil consumption, gut microbiota, and cognitive function changes in older adults. Microbiome. 2026 Jan 24. doi: 10.1186/s40168-025-02306-4.
Els estudiants han pogut conèixer de primera mà com es desenvolupa la recerca biomèdica i descobrir el paper dels professionals que investiguen per millorar la salut de la població
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha rebut, aquest divendres 6 de febrer, la visita d’un grup d’alumnes del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona a les seves instal·lacions ubicades a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Durant la visita, els estudiants han pogut conèixer de primera mà com es desenvolupa la recerca biomèdica, visitar diferents espais de treball i descobrir el paper dels professionals que investiguen per millorar la salut de la població. L’activitat s’ha plantejat amb l’objectiu d’apropar la ciència i la recerca als joves, així com despertar vocacions científiques.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins del compromís de l’IISPV amb la divulgació científica i l’educació, a través d’activitats adreçades tant a centres educatius com a la ciutadania en general. En aquest sentit, l’Institut impulsa visites guiades i accions divulgatives al llarg de l’any per donar a conèixer la seva tasca investigadora.
Entre altres iniciatives destacades, l’IISPV va organitzar l’any passat i amb motiu del seu 20è aniversari, les jornades ‘La recerca en salut surt al carrer’ a Reus i Tarragona, amb tallers i activitats pensades especialment per a infants i joves, amb la finalitat d’explicar la ciència d’una manera propera i entenedora.
Amb accions com aquesta visita escolar, l’IISPV reforça la seva voluntat de connectar la recerca biomèdica amb la societat i contribuir a la formació científica de les futures generacions.
Un estudi de l’IISPV i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona descobreix que aquestes vesícules actuen de manera diferent segons l’agressivitat del tumor, obrint noves vies per a estratègies terapèutiques futures
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes en molts països occidentals. A la demarcació de Tarragona es diagnostiquen anualment prop de 670 casos nous, i a escala estatal la xifra supera els 30.000. Tot i que molts tumors tenen un creixement lent, d’altres poden progressar i disseminar-se, de manera que entendre els factors que impulsen aquesta agressivitat és crucial per millorar el pronòstic dels pacients.
En aquest context, investigadors del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia i d’anatomia patològica de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han fet un pas important. El seu estudi, recentment publicat, demostra per primera vegada que les vesícules extracel·lulars (petites partícules alliberades per les cèl·lules) derivades del teixit adipós que envolta la pròstata (teixit adipós periprostàtic, PPAT) modulen el comportament de les cèl·lules tumorals de manera diferent segons el grau de risc del càncer.
El treball, liderat per la Dra. Matilde R. Chacón i el Dr. Xavier Ruiz-Plazas, i en el qual ha participat un equip multidisciplinari, aporta una nova visió sobre com el microambient tumoral, i en concret el greix periprostàtic, “dialoga” amb el càncer i influeix en la seva evolució.
Pel que fa als principals descobriments de l’estudi, hi ha efectes dependents del risc d’una banda. És a dir, les vesícules derivades de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb càncer de pròstata de baix risc estimulen principalment la proliferació de les cèl·lules tumorals. En canvi, les vesícules procedents de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb tumors d’alt risc no promouen la proliferació, però sí augmenten la capacitat de migració de les cèl·lules canceroses i estimulen l’angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis), dos processos clau per a la progressió i disseminació del tumor.
D’altra banda, hi ha l’impacte en el microambient tumoral. I és que a més d’actuar sobre les cèl·lules canceroses, aquestes vesícules també influeixen en altres cèl·lules de l’entorn. Les vesícules de baix risc promouen un perfil proinflamatori i immunosupressor en macròfags (cèl·lules del sistema immunitari), cosa que podria contribuir a crear un microambient favorable al tumor en etapes inicials.
Un altre descobriment de l’estudi és l’activació de vies de senyalització. En altres paraules, els efectes observats s’associen amb l’activació de rutes moleculars clau en el càncer.
Aquest descobriment revela que el teixit adipós periprostàtic no és un mer espectador, sinó un actor actiu i dinàmic que modula el comportament del càncer de pròstata de manera diferent segons l’agressivitat de la malaltia. Les vesícules extracel·lulars derivades del teixit adipós periprostàtic emergeixen així com a nous factors “diana” potencials per al desenvolupament de futures estratègies terapèutiques dirigides a interferir en la comunicació entre el tumor i el seu microambient, especialment en aquells casos amb major risc de progressió.
Tot i que els resultats s’han obtingut en models in vitro i calen estudis posteriors per confirmar-los en models més complexos, aquest treball representa un avenç significatiu en la comprensió de la biologia del càncer de pròstata i obre una via prometedora de recerca translacional.
Enllaç a la publicació científica: Arreaza-Gil V. et al. Periprostatic adipose tissue-derived extracellular vesicles modulate prostate cancer cell behaviour in vitro according to tumour grade. Mol Med (2026).
PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41566212/
DOI: 10.1186/s10020-026-01422-7
Un estudi de la URV, amb participació de l’IISPV, compara l’ecografia abdominal amb la ressonància magnètica i demostra el potencial d’aquesta eina per detectar precoçment el risc de prediabetis i síndrome metabòlica en persones amb obesitat abdominal
La distribució del greix corporal, especialment de l’acumulat a l’abdomen, és un factor determinant per al risc de desenvolupar malalties metabòliques i cardiovasculars. Però no tot el greix abdominal té el mateix impacte sobre la salut: el greix subcutani, situat sota la pell, no comporta els mateixos riscos que el greix visceral, que s’acumula en profunditat i pot entrar en contacte directe amb òrgans vitals. Identificar quin tipus de greix predomina en una persona és essencial per avaluar-ne el risc metabòlic i per orientar millor les intervencions clíniques. En aquest context, un estudi liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i amb participació de personal investigador de l’IISPV, ha analitzat fins a quin punt l’ecografia abdominal pot ser una eina útil i fiable per mesurar el greix visceral, en comparació amb la ressonància magnètica, considerada la tècnica de referència actual.
Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són accessibles de manera immediata en l’atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar alternatives més àgils i accessibles, l’equip investigador es va plantejar validar l’ús de l’ecografia abdominal per caracteritzar la distribució del greix: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”, explica Claudia Jiménez -ten Hoevel, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i coautora de l’article.
La pregunta clau, doncs, era en quina mesura l’ecografia pot oferir resultats equiparables als de la ressonància magnètica en l’exploració del greix abdominal. Per determinar-ho, l’equip investigador va treballar amb una mostra de 113 adults voluntaris amb obesitat abdominal, residents a Reus i voltants. A tots se’ls va realitzar una ressonància magnètica i una ecografia abdominal en un interval molt curt de temps —entre tres i quatre dies— per garantir que els resultats fossin comparables.
Una eina vàlida i precisa
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism, revelen que les mesures del greix visceral fetes mitjançant ecografies tenien una bona concordança amb les dades obtingudes mitjançant una ressonància magnètica. Tot i això, han detectat certes limitacions de l’ecografia a l’hora d’avaluar el greix subcutani, un fet que ja havien apuntat altres estudis previs. “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic”, manifesta Anna Pedret, investigadora del mateix departament. Aquest potencial se suma al fet que l’ecografia és una eina senzilla d’utilitzar per al personal format i que es troba en els equipaments de la majoria de centres de salut del país.
El greix visceral: un indicador de risc metabòlic
Més enllà d’això, l’anàlisi ha permès a les investigadores aprofundir en una altra qüestió i determinar si la quantitat de greix visceral mesurada amb les ecografies pot arribar a predir alteracions metabòliques futures. De fet, els resultats mostren que hi ha relació entre nivells elevats de greix visceral i presència de prediabetis —una condició en què els nivells de sucre a la sang són elevats, però encara per sota el llindar de la diabetis tipus 2— a més a més, de síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc que augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.
Més concretament, l’estudi identifica una quantitat de greix visceral a partir de la qual el risc de patir malalties associades a aquest símptoma augmenta considerablement. Per exemple, un gruix igual o superior a 7,35 centímetres de greix s’ha vinculat amb un risc elevat de patir prediabetis, mentre que a partir de 5,77 centímetres s’observa una relació amb la probabilitat de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les ecografies com a eina exploratòria: “Incorporar l’ecografia abdominal en la pràctica clínica habitual, especialment en l’àmbit de la nutrició i l’atenció primària, podria permetre una millor estratificació del risc i una personalització més acurada de les intervencions”, defensen les investigadores.
El grup de recerca Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua treballant per posar en valor l’ús de l’ecografia com una tècnica econòmica, ràpida i fàcilment integrable en la pràctica clínica. Ara l’equip explora l’impacte de la distribució del greix abdominal en altres segments de la població i la seva relació amb diferents condicions de salut, com ara la funció cognitiva o la sarcopènia. En aquest marc, el grup du a terme nous estudis amb ecografia abdominal en persones d’entre 60 i 74 anys, amb investigacions en marxa i la possibilitat oberta de participar-hi. Les persones interessades poden contactar amb l’equip mitjançant l’adreça de correu electrònic estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.
Referència bibliogràfica:
Jiménez-Ten Hoevel C, Besora-Moreno M, Queral J, Llauradó E, Valls RM, Solà R, Pedret A. Ultrasound and MRI abdominal fat distribution and its associations with metabolic conditions in adults with abdominal obesity. Diabetes Obes Metab. 2025 Dec 17. DOI: 10.1111/dom.70390. Epub ahead of print. PMID: 41403258.