L’estudi, amb la participació de l’Hospital Universitari Joan XXIII i el CIBER, analitza 103 pacients i destaca la relació entre hipertensió i progressió desfavorable de la malaltia
Un estudi del grup de recerca Infecció i Immunitat (INIM)
de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha posat de manifest la relació
entre la hipertensió, condició preexistent més freqüent entre els pacients amb COVID
19, i una progressió més greu d’aquesta malaltia, és a dir, amb un risc significatiu
d’hospitalització i mort. L’equip investigador, encapçalat per Anna Rull i Joaquim Peraire,
doctors de l’IISPV i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i professors de la
Universitat Rovira i Virgili (URV), ha comparat les molècules presents al torrent sanguini
de pacients hipertensos i no hipertensos que van patir una evolució desfavorable de la
COVID-19.
Per a la realització de l’estudi, s’han analitzat mostres de 103 pacients, entre els quals
n’hi havia 63 que van partir una progressió desfavorable de la malaltia i, d’aquests, 22
eren hipertensos. Els resultats mostren una clara associació entre la hipertensió i la
gravetat de la COVID-19, ja que el 35% dels pacients que van presentar complicacions
greus en l’evolució de la COVID-19, tenien un diagnòstic previ d’hipertensió.
L’estudi ha permès identificar, en els pacients hipertensos, dues molècules relacionades
amb l’activació de la resposta a l’estrès cel·lular, un factor clau en la progressió de la
COVID-19. Tanmateix, una anàlisi completa del contingut de les diferents espècies de
lípids en sang ha confirmat un paper crític de les fosfatidilcolines, component principal de les membranes cel·lulars, en la resposta del sistema immunitari a la infecció per
SARS-CoV-2. La detecció de molècules que presenten un patró alterat en sang a l’inici
de la malaltia poden ser una estratègia clau en el diagnòstic per anticipar complicacions
greus. En aquest sentit, les troballes aconseguides poden ajudar a millorar el pronòstic
i la qualitat de vida dels pacients hipertensos que s’infecten amb el virus SARS-CoV-2.
Amb tot, les conclusions destaquen la necessitat de continuar realitzant investigacions
en el futur amb una mostra més àmplia de pacients.
L’estudi, publicat recentment a la revista Scientific Reports (https://rdcu.be/ee3ZZ) de
l’editorial Springer Nature, s’emmarca dins de les línies d’investigació que duu a terme
el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Infecciosas
(CIBERINFEC), amb la participació del propi grup INIM de l’IISPV i del grup
d’Investigació Traslacional en Immunologia i Envelliment (TRIA) d’IrsiCaixa. El treball ha
comptat amb la col·laboració de membres del grup de Diabetis i Malalties Metabòliques
Associades (DIAMET), també de l’IISPV, que pertanyen al Centro de Investigación
Biomédica en Red de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).
Sobre l’IIPSV
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la
investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els
hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus i Institut Pere Mata
de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili.
Des de la seva creació el 2005, l’Institut treballa per garantir que la recerca biomèdica
es tradueixi en pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la
salut de la població. Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal
en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en
quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de
recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea
d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que
integra 6 grups de recerca. IISPV forma part de la xarxa de Centres de Recerca de
Catalunya (CERCA).
Durant la visita, la consellera i la delegada del Governhan pogut conèixer els nous projectes de l’Institut, incloent la creació de la Unitat d’Investigació Clínica i l’ampliació de les instal·lacions al campus Hospital Universitari Joan XXIII
La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, i la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López, han visitat les instal·lacions de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ubicades a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
El director de l’IISPV, Joan Vendrell, acompanyat per membres del Comitè Assessor de Direcció, ha presentat alguns dels projectes més imminents de l’Institut, com són la creació de la nova Unitat d’Investigació Clínica i l’ampliació de les instal·lacions de l’IISPV al parc sanitari de l’Hospital Universitari Joan XXIII.
L’activitat va ser impartida per una vintena d’investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM)
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha participat un any més en les Visites a la recerca impulsades per la Fundació la Marató 3cat, amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania com es desenvolupen els projectes de recerca que han rebut finançament a través d’aquest programa solidari. Durant tot el dia, una setantena de persones van prendre part en els diferents tallers que es van dur a terme al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. Per a la realització d’aquesta activitat va caldre la implicació d’una vintena d’investigadors i investigadores de l’IISPV – Institut Pere Mata, que van impartir els tallers en tres sessions diferents al llarg del dia (dues al matí i una a la tarda).
L’activitat va servir per explicar a la ciutadania dos projectes de recerca en salut mental que l’IISPV té actius actualment i que han rebut finançament a través de la Marató 3cat. Es tracta del projecte “Xarxes de coexpressió utilitzant DDR1 com a gen llavor en sang i en cervell en el trastorn bipolar. Identificació de nous biomarcadors”, coordinat per Elisabet Vilella, subdirectora de l’IISPV i directora de l’Àrea de Recerca de l’HUIPM; i del projecte “Un enfocament integrador de la predicció del risc d’esquizofrènia aprofitant la genètica, la imatge cerebral i el transcriptoma del neuroepiteli olfactiu”, de Gerard Muntané, investigador del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’IISPV.
Un estudi demostra que aquest estil de vida mitiga el deteriorament dels ossos en persones amb síndrome metabòlica, especialment en dones
Seguir una dieta mediterrània hipocalòrica i practicar activitat física de forma regular mitiga el deteriorament de la salut dels ossos en adults grans amb síndrome metabòlica, especialment en dones. Són les principals conclusions d’un estudi que recull la revista científica JAMA Network Open i que ha estat liderat per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació i suport de diferents institucions com l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) de l’Institut de Salut Carlos III.
L’estudi va incloure 924 homes i dones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica a qui durant tres anys es va fer un seguiment des de quatre centres de recerca de l’Estat espanyol. Els van assignar aleatòriament a dos grups: el primer seguia dieta mediterrània baixa en calories, combinada amb activitat física. El segon va seguir una dieta mediterrània sense restriccions calòriques ni recomanació d’activitat física específica. Als participants de tots dos grups se’ls van practicar densitometries òssies per tal d’avaluar la densitat mineral dels seus ossos en diferents zones del cos.
Els resultats van mostrar que les dones del primer grup van preservar millor la densitat mineral òssia a la columna lumbar, juntament amb una pèrdua de pes moderada després dels tres anys de seguiment, en comparació amb el segon grup. “Aquest tipus d’intervencions d’estil de vida basades en la reducció de pes moderada a través d’una dieta mediterrània hipocalòrica i l’exercici físic pot ser una estratègia útil per evitar la pèrdua de salut òssia relacionada amb la pèrdua de pes i l’envelliment”, afirma Héctor Vázquez-Lorente, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i primer autor de l’estudi.
El deteriorament dels ossos durant l’envelliment és un dels principals problemes de salut pública de la societat. Aquest estudi posa de manifest que “és possible mitigar aquest procés oferint una estratègia eficaç per promoure un envelliment més saludables, especialment en dones grans”, comenta Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i investigador principal de l’estudi.
La pèrdua de densitat mineral òssia és un factor clau en el desenvolupament de l’osteoporosi, sobretot en dones post menopàusiques, i augmenta el risc de fractures, redueix la qualitat de vida i incrementa la morbilitat i la mortalitat. “La relació entre pèrdua de pes i salut òssia és una preocupació constant en la investigació clínica. Els nostres resultats ens diuen que no totes les estratègies de reducció de pes afecten negativament la densitat dels ossos”, comenta Jesús F. García Gavilán, coautor principal de l’estudi.
La recerca forma part del projecte PREDIMED-Plus, un assaig clínic multicèntric pioner que avalua l’impacte d’una intervenció d’estil de vida en la prevenció de malalties cardiovasculars i la pèrdua de pes en els adults grans.
Referència bibliogràfica: Vázquez-Lorente H et al. Mediterranean Diet, Physical Activity, and Bone Health in Older Adults: A Randomized Clinical Trial. JAMA Network Open, 2025. DOI: 10.1007/s11657-022-01140-7
S’ha publicat una revisió bibliogràfica sobre el paper del succinat en el desenvolupament d’aquestes malalties, a la prestigiosa revista Current Opinion in Microbiology
El grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), juntament amb l’spin-off SUCCIPRO, han publicat una revisió bibliogràfica sobre el paper del succinat en el desenvolupament de les malalties inflamatòries intestinals.
La revisió, publicada a la prestigiosa revista Current Opinion in Microbiology, destaca el potencial d’aquesta molècula produïda per la microbiota intestinal, com a diana terapèutica en aquest tipus de malalties. L’article assenyala com l’acumulació de succinat a l’intestí està relacionada amb una alteració de la flora intestinal, inflamació i alteracions del metabolisme. Aquesta revisió ofereix una nova perspectiva sobre com el succinat contribueix al desenvolupament de malalties inflamatòries, com poden ser la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.
Amb aquesta publicació, el grup DIAMET, liderat per la doctora Sonia Fernández-Veledo i el doctor Joan Vendrell, i SUCCIPRO, spin-off nascuda de la col·laboració entre l’IISPV i la Universitat Rovira i Virgili (URV), consoliden la seva posició com a referents a l’estudi dels metabòlits microbians.
Podeu consultar més informació sobre l’article aquí: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1369527425000219?via%3Dihub
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus i Institut Pere Mata de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili.
Des de la seva creació el 2005, l’Institut treballa per garantir que la recerca biomèdica es tradueixi en pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la salut de la població.
Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que integra 6 grups de recerca.
SUCCIPRO és una empresa biotecnològica spin-off de la URV i l’IISPV dedicada al desenvolupament de nous fàrmacs moduladors del succinat per al tractament de malalties metabòliques i inflamatòries. Fundada el març de 2022 i amb més dʻun 80% de pressupost dedicat directament a Investigació i Desenvolupament, lʻempresa està certificada com a empresa emergent per ENISA i treballa en una línia diversificada de productes farmacèutics en fases primerenques de recerca. L’empresa està recolzada per nombrosos projectes de recerca com NEOTEC (SNEO-20231359), Torres Quevedo (PTQ2022-012572 i PTQ2023-012978 MCIN/AEI/10.13039/501100011033).
Un estudi determina que els homes que tenen els telòmers més llargs tenen una millor qualitat espermàtica, revelant el potencial com a biomarcador d’aquestes estructures
En els últims anys, la fertilitat ha disminuït dràsticament. De fet, la proporció estimada de població amb problemes de fertilitat va arribar al 17,5% l’any 2020, segons l’Organització Mundial de la Salut. Es calcula que la meitat dels casos són atribuïbles a problemes de fertilitat en els homes. Les causes d’infertilitat masculina són multifactorials i inclouen tant factors metabòlics o genètics, com ambientals o d’estil de vida. Combinats, poden donar lloc a una reducció important de la qualitat del semen, que pot causar infertilitat.
Degut a l’impacte que la infertilitat té en la salut mental i en la qualitat de vida de les persones, identificar indicadors de salut reproductiva és un tema prioritari per a la comunitat científica. Un d’aquests indicadors podrien ser els telòmers, unes estructures situades a l’extrem dels cromosomes que protegeixen el nostre ADN.
En els últims anys, estudis realitzats amb mostres de pacients de clíniques de fertilitat han apuntat que els telòmers d’alguns homes amb dificultats per tenir fills tenien una longitud reduïda. Davant d’aquest escenari, els investigadors van explorar, per primera vegada en voluntaris sans, si la longitud dels telòmers té alguna cosa a veure amb la qualitat de l’esperma.
Van fer-ho analitzant mostres biològiques d’espermatozoides —la cèl·lula sexual masculina— i leucòcits, també anomenats glòbuls blancs —cèl·lules de la sang que intervenen en processos de resposta immunitària—, així com la qualitat de l’esperma a través de paràmetres com la concentració o la vitalitat dels espermatozoides.
Les mostres van ser proporcionades per 200 voluntaris sans i en edat reproductiva —entre 18 i 40 anys— participants del projecte internacional Led-Fertyl, un estudi transversal dissenyat per avaluar els determinants dietètics i de l’estil de vida de la qualitat espermàtica, tenint en compta paràmetres com la concentració, quantitat, mobilitat, vitalitat i morfologia dels espermatozous, entre d’altres.
L’anàlisi ha revelat que els participants amb una major longitud telomèrica tenien més espermatozoides i concentracions més elevades d’aquests gàmetes masculins. “Aquests resultats suggereixen que la longitud dels telòmers podria ser un biomarcador útil per determinar la qualitat de l’esperma i, a la llarga, la infertilitat”, celebra María Fernández de la Puente Cervera, investigadora del grup Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental i primera firmant d’aquesta recerca.
No obstant això, l’equip recalca que cal seguir estudiant per tal de confirmar aquesta relació a llarg termini: “recerques com aquesta ajuden a entendre els mecanismes que hi ha darrera la infertilitat i ens ajuda a establir estratègies per millorar la qualitat reproductiva de les persones”, conclouen.
Aquest treball ha comptat amb el lideratge de Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, Silvia Canudas, professora agregada de la UB, Nancy Babio, investigadora principal del projecte, i Albert Salas-Huetos, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques. L’equip forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de la Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).
Referència: María Fernández de la Puente, Cristina Valle-Hita, Albert Salas-Huetos, María Ángeles Martínez, Elena Sánchez-Resino, Silvia Canudas, Daniel Torres-Oteros, Joana Relat, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó, Sperm and leukocyte telomere length are related to sperm quality parameters in healthy men from the Led-Fertyl study, Human Reproduction Open, 2024; https://doi.org/10.1093/hropen/hoae062
El Grup GEMMAIR ha rebut el Premi Joan Pedrerol Gallego pel seu estudi sobre la relació entre el bisfenol A i la Malaltia Hepàtica Esteatòsica Associada a Disfunció Metabòlica, així com l’impacte d’una dieta lliure de BPA en aquesta malaltia
El Grup d’Estudi de Malalties Metabòliques Associades a Insulin Resistència (GEMMAIR) ha estat guardonat amb el Premi Joan Pedrerol Gallego a l’impacte social de la recerca, que de manera anual atorga el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El projecte premiat analitza la implicació del bisfenol A i anàlegs, en la patogènesi de la Malaltia Hepàtica Esteatòsica Associada a Disfunció Metabòlica i n’avalua l’absorció intestinal i efectes hepàtics. A més, estudia l’impacte d’una dieta lliure de BPA en la progressió de la malaltia mitjançant biomarcadors bioquímics, inflamatoris i hepàtics.
Maria Teresa Auguet, directora del grup GEMMAIR, ha participat en el desenvolupament del projecte premiat, junt amb Helena Clavero, Carmen Aguilar, José Antonio Porras, David Riesco, Salomé Martínez, Margarita Vives i Fàtima Sabench.
El premi Joan Pedrerol del Consell Social de la URV es concedeix en tres àmbits: el de ciències socials i humanitats, ciències experimentals, enginyeries i arquitectura i ciències de la salut i de la vida, i per a cada un d’aquests àmbits s’atorga un premi en la modalitat ex ante i un altre, en la modalitat ex post. El projecte del grup GEMMAIR ha obtingut el premi en la modalitat ex ante de l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida.
Evidències de gran rellevància clínica publicades a l’American Journal of Psychiatry compten amb la participació d’Elisabet Vilella, destacada investigadora de l’Hospital Universitari Pere Mata
Un grup internacional d’investigadors en genètica de les malalties psiquiàtriques, entre els quals hi ha Elisabet Vilella, doctora de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ha publicat un article que aporta noves evidències sobre la causa genètica dels trastorns psiquiàtrics i la seva possible aplicació a la pràctica clínica. L’article, publicat a la prestigiosa revista American Journal of Psychiatry, està estructurat en diferents seccions, a cada una de les quals, s’explica i s’analitza un tipus de variant genètica i s’aporten conclusions al respecte. A més, cada una d’aquestes seccions inclou un cas simulat per tal d’il·lustrar els diferents resultats.
L’article recull els aspectes ètics i socials que cal tenir presents a l’hora d’utilitzar la informació genètica, per no caure en un mal ús d’aquestes dades, tal com va passar en el passat. Així mateix, ofereix recomanacions per a la incorporació dels avenços recents en genètica psiquiàtrica, a la pràctica clínica dels professionals en salut mental. En aquest sentit, posa èmfasi en la importància de treballar de manera transversal entre especialitats, la qual cosa permet oferir un model d’atenció global. De manera específica, destaca la necessitat d’un treball conjunt entre els especialistes de salut mental i els de genètica mèdica (siguin metges especialitzats en genètica clínica o els assessors genètics, que són altres professionals formats per donar la informació i acompanyar al pacient i/o familiars en tot el procés).
L’equip d’investigadors internacionals que ha publicat l’article forma part del Comitè de Formació de la Societat Científica Internacional de Psiquiatria Genètica (International Society of Psychiatric Genetics). Actualment, estan treballant en preparar materials divulgatius sobre genètica dels diferents trastorns psiquiàtrics. Aquests materials s’elaboraran en diferents idiomes i es posaran a disposició del públic general.
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus i Institut Pere Mata de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili. Des de la seva creació el 2005, l’Institut treballa per garantir que la recerca biomèdica es tradueixi en pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la salut de la població.
Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que integra 6 grups de recerca.
El guardó reconeix els investigadors menors de 45 anys que han contribuït de manera significativa a l’àmbit de l’andrologia
L’investigador Albert Salas-Huetos, ha estat guardonat amb el Matthew P. Hardy Young Andrologist Award 2025, que atorga la Societat Americana d’Andrologia als joves investigadors menors de 45 anys que han contribuït de manera significativa a aquest àmbit. Salas-Huetos és professor associat al Departament de Nutrició de la Universitat de Harvard des de l’any 2020 i fa recerca al departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV i al Grup de Recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM), així com a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). El lliurament del premi es va fer el passat 1 d’abril a Washington, en el marc del congrés anual de la institució que l’atorga.
El comitè d’avaluació ha destacat la seva trajectòria científica i l’impacte de les seves publicacions en revistes especialitzades, moltes de les quals són àmpliament citades en els camps de l’andrologia i la biologia reproductiva. Amb més de 90 articles científics publicats, el jurat destaca que Salas-Huetos ha aportat coneixement clau sobre la manera com factors com la genètica, l’epigenètica i, sobretot, l’estil de vida i la nutrició influeixen en la fertilitat tant d’homes com de dones.
L’any 2023 Albert Salas-Huetos ja va rebre el premi Investigador Jove de la revista Antioxidants en reconeixement de la seva trajectòria i experiència personal de recerca i en els anys 2021, 2022 i 2023 ha format part de la llista Top 2%, que dona visibilitat al 2% dels investigadors i investigadores més influents del món en les àrees d’Obstetrícia i Medicina Reproductiva.
Membres del grup PEDINUR de la URV-IISPV comparteixen avenços en nutrició pediàtrica al congrés celebrat al març a la Facultat de Medicina de la URV
Membres del grup de Recerca en Nutrició Pediàtrica (PEDINUR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han estat els encarregats enguany d’organitzar el simposi Early Nutrition Academy Postgraduate, que va tenir lloc el passat mes de març a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. Va ser un punt de trobada d’investigadors i investigadores que té els seus orígens en el Màster en Condicionants Genètics, Nutricionals i Ambientals del Creixement i el Desenvolupament, organitzat de manera conjunta per la URV i les universitats de Santiago de Compostela, Granada i Saragossa. Enguany, el congrés, que de manera biennal se celebra en una de les ciutats on es troben aquestes universitats, va tenir lloc a Reus i va comptar amb la participació d’una quarantena d’investigadors i investigadores centrats en explorar la biologia darrere d’un inici de vida saludable i la programació de la nutrició primerenca.
Durant dos dies, la jornada, celebrada tant de manera presencial com en línia, va ser l’espai en què es van posar en comú les innovacions en recerca dels assistents. En aquest sentit, des del grup PEDINUR, es va presentar el Biomarkid, un projecte europeu coordinat pel mateix grup i finançat per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) dins del Joint Programming Initiative a Healthy Diet for a Healthy Life (JPI HDHL), que té com a objectiu conèixer què passa amb el metabolisme segons el que mengem, l’activitat que fem o com dormim. La doctora Mariona Gispert va presentar els resultats d’una revisió sistemàtica que s’està duent a terme en el marc d’aquest projecte, per conèixer què han trobat altres investigadors sobre l’alimentació i el metaboloma infantil.
D’altra banda, la investigadora predoctoral Irina Gheorghita va presentar les primeres troballes de l’estudi Biomarkid, incloent-hi dades d’un estudi dut a terme en infants de cinc països d’Europa, on es va mostrar que determinats metabòlits poden ser bons biomarcadors d’una dieta saludable (caracteritzada pel consum de fruita, verdura, peix o oli d’oliva, per exemple), mentre que altres metabòlits es relacionen amb una dieta rica en aliments dolços i greixos de baixa qualitat. Cal destacar que Gheorghita va obtenir el premi a la millor comunicació oral presentada en el marc del simposi, d’entre un total de deu comunicacions presentades.
