Un estudi liderat per la URV amb la participació de l’IRB CatSud i el CIBERobn revela que la microbiota intestinal podria explicar l’efecte beneficiós de la dieta sobre la depressió
La relació entre l’alimentació i la salut mental és cada vegada més evident, però encara no estan prou definits quins mecanismes biològics hi poden donar resposta. Un nou estudi apunta ara a la microbiota intestinal com una peça clau en aquest vincle. La recerca, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha analitzat si diversos patrons alimentaris s’associen amb perfils concrets de microorganismes intestinals i si aquests perfils es relacionen, alhora, amb els símptomes depressius. La revista MedComm ha recollit els resultats de l’estudi, en el que també ha participat l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat del CIBER (CIBEROBN).
L’estudi va analitzar 644 adults grans de l’assaig PREDIMED-Plus, amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. L’equip investigador en va avaluar els hàbits alimentaris, la composició de la microbiota intestinal a partir de mostres fecals i l’evolució dels símptomes depressius al cap d’un any de seguiment, amb l’objectiu d’explorar si l’intestí pot actuar com un pont biològic entre la dieta i la salut mental. “Sabíem que una alimentació de més qualitat s’associa amb una millor salut mental, però faltaven pistes sobre els mecanismes. Els nostres resultats apunten que la microbiota intestinal podria ser una part d’aquesta explicació”, assenyala Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició Humana a la URV i coordinador de l’estudi.
El treball va comparar diversos patrons dietètics que reflecteixen maneres habituals de menjar. Es van analitzar quatre patrons de més qualitat, com la dieta mediterrània en la seva versió estàndard i en una versió amb enfocament de restricció energètica, el patró DASH, basat en aliments frescos i poc processats i orientat a millorar la pressió arterial, i una dieta basada en plantes de perfil saludable, amb més presència de fruita, verdura, llegums i cereals integrals. Paral·lelament, es van estudiar dos patrons de perfil menys saludable: una dieta basada en plantes de baixa qualitat nutricional, amb un consum elevat d’aliments vegetals però dominada per opcions com farines refinades, begudes ensucrades o snacks, i una dieta de tipus Western, descrita com més proinflamatòria i caracteritzada per un consum més alt d’ultraprocessats, carns processades, dolços, begudes ensucrades i greixos de baixa qualitat, així com per una menor presència d’aliments frescos i rics en fibra.
Els resultats van mostrar que les persones que seguien amb més fidelitat els patrons alimentaris de més qualitat tendien a presentar menys símptomes depressius al llarg de l’any. En canvi, una major proximitat als patrons de perfil menys saludable es va associar amb una evolució menys favorable, amb més símptomes depressius.
L’estudi també va observar que la dieta deixa empremta a l’intestí. Els patrons més saludables, especialment els mediterranis, es van relacionar amb una microbiota més rica i diversa, mentre que els patrons menys saludables van mostrar associacions amb una diversitat menor. Aquesta dada és rellevant perquè la diversitat microbiana sovint es considera un indicador de resiliència i bon funcionament de l’ecosistema intestinal.
Una peça clau per entendre l’efecte de la dieta sobre la depressió
El resultat més innovador va arribar en analitzar si la microbiota podia estar implicada en el vincle entre dieta i depressió. Els investigadors van trobar indicis que la microbiota intestinal explicaria una part de l’efecte observat entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius, aproximadament un 17% en la versió mediterrània amb restricció energètica i al voltant d’un 31% en la versió estàndard. És a dir, una part del benefici associat a una alimentació mediterrània podria estar relacionada amb la manera com aquesta dieta afavoreix un perfil microbià més saludable.
“Aquest estudi aporta evidències que el perfil de microorganismes de l’intestí pot actuar com a mediador en la relació entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius. És un pas important per entendre per què alguns patrons dietètics semblen més protectors que d’altres, tot i que encara cal més recerca per confirmar la causalitat”, subratlla Adrián Hernández-Cacho, autor principal del treball.
En conjunt, els resultats reforcen l’interès de l’eix intestí-cervell i aporten una explicació plausible de per què millorar la qualitat de la dieta podria beneficiar també la salut mental. Els autors destaquen, a més, que aquest és un dels primers estudis a escala internacional que aporten evidències d’un possible paper mediador de la microbiota intestinal en la relació entre patrons dietètics i símptomes depressius, afegint una peça clau a un camp de recerca en ràpida expansió. Tot i això, els resultats encara no permeten establir una relació de causa-efecte i caldrà confirmar aquestes troballes en altres poblacions i amb dissenys que permetin determinar amb més precisió el paper causal de la microbiota.
Aquest treball multicèntric ha estat liderat per Adrián Hernández-Cacho i dirigit per l’investigador Jordi Salas-Salvadó i Jesús García-Gavilán, tots ells integrants de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres investigadors del consorci PREDIMED-Plus. Els investigadors també pertanyen al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i a l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud (IRBCATSUD).
Referencia bibliogràfica: Hernández-Cacho, J. Ni, J. F. García-Gavilán, et al. “ The Gut Microbiota as a Mediator in the Relationship Between Dietary Patterns and Depression.” MedComm 7, no. 2 (2026): e70562. https://doi.org/10.1002/mco2.70562
L’estudi destaca que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat
Un equip investigador del Grup de Recerca en Autoimmunitat, infecció i trombosi (GRAIÏT) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), dels serveis de Medicina Interna i Fisiologia Clínica i Avaluació Funcional de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, ha presentat noves evidències que confirmen l’impacte profund i sostingut de la infecció per SARS-CoV-2 en el sistema muscular i metabòlic de les persones afectades per la Condició post COVID-19 (COVID persistent). Els resultats de l’estudi ‘Assessment of Physical Status and Analysis of Lipidomic and Metabolomic Alterations in Patients with Post-COVID-19 Condition’ subratllen la necessitat d’impulsar programes específics de rehabilitació i recondicionament físic per millorar la recuperació dels pacients i s’han publicat a la revista científica Plos One d’aquest mes de març.
A l’estudi es posa de manifest una afectació muscular perifèrica significativa, relacionada amb la infecció. Aquesta alteració comporta una pèrdua marcada de rendiment físic, un dels símptomes més freqüents i invalidants de la malaltia. Els investigadors destaquen que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat.
Així mateix, a l’anàlisi del metabolisme del cos mitjançant tècniques metabolòmiques i lipidòmiques, han detectat canvis que poden explicar alguns els símptomes dels pacients:
Segons els responsables del treball, aquestes troballes reforcen la idea que la Condició post COVID-19 és un trastorn multisistèmic i que requereix un abordatge integrat que combini rehabilitació física, seguiment metabòlic i intervencions personalitzades.
Els investigadors assenyalen que els resultats obren la porta a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques i a orientar millor els circuits assistencials destinats als pacients amb COVID persistent.
Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha publicat a la revista científica Inflammatory Bowel Diseases un estudi que descriu un model experimental en rata que reprodueix característiques clau del creeping fat, l’acumulació de teixit adipós que envolta els segments intestinals inflamats i que és un dels trets patològics característics de la malaltia de Crohn.
L’estudi mostra que el model de colitis induïda amb 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid (TNBS) desenvolupa una hiperplàsia del teixit adipós mesocòlic que presenta similituds macroscòpiques, histològiques, immunològiques i moleculars amb el creeping fat observat en pacients amb malaltia de Crohn. Segons els autors, aquest model pot facilitar l’estudi del paper d’aquest teixit en la progressió de la malaltia i en les seves complicacions.
La primera autora de l’estudi, la Dra. Laura Clua, explica que “el creeping fat no és només un creixement del teixit adipós al voltant de l’intestí inflamat, sinó que es tracta d’un teixit metabòlicament i immunològicament actiu. En el model observem una infiltració important de cèl·lules immunitàries i una elevada expressió de citocines proinflamatòries, característiques que també s’han descrit en pacients”.
Els resultats mostren una relació entre la severitat de la inflamació intestinal transmural i el desenvolupament de la hiperplàsia mesocòlica, així com la presència de bacteris translocats a la subserosa. Segons els autors, aquestes observacions donen suport a la hipòtesi que la microbiota intestinal pot contribuir al remodelatge del teixit adipós mesentèric.
El coautor Roger Suau, autor de correspondència de l’article, destaca que “hem caracteritzat el model a diversos nivells —macroscòpic, histopatològic, immunohistoquímic i transcriptòmic—, cosa que ens ha permès comparar-lo amb les característiques descrites en humans. Aproximadament la meitat dels animals desenvolupen una hiperplàsia mesocòlica amb característiques similars al creeping fat descrit en la malaltia de Crohn”.
Per a la Dra. Carolina Serena (IRB CatSud), líder del grup de recerca Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI), aquest model pot ser útil per aprofundir en els mecanismes implicats en la malaltia: “disposar d’un model experimental que reprodueixi aquest fenomen facilita l’estudi de la relació entre inflamació intestinal, translocació bacteriana i remodelatge del teixit adipós mesentèric”.
Segons el Dr. Josep Manyé, investigador del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (GReMII) de l’IGTP, “aquest tipus de models experimentals poden contribuir a comprendre millor el paper del creeping fat en la malaltia de Crohn i a explorar noves aproximacions terapèutiques”.
En l’estudi també hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital de Viladecans i el CIBEREHD, així com altres equips de l’IGTP, com la plataforma cientificotècnica de Genòmica d’Alt Contingut i Bioinformàtica, liderada per Lauro Sumoy, i el grup de Recerca Translacional en Malalties Hepàtiques, liderat per Ramon Bartolí.
Els autors assenyalen que el model proporciona una plataforma experimental reproduïble per estudiar el paper del teixit adipós mesentèric en la malaltia inflamatòria intestinal i facilitar l’avaluació de noves estratègies terapèutiques en fases preclíniques de recerca.
Referència bibliogràfica:
Laura Clua, Roger Suau, Montserrat Guasch, Diandra Monfort-Ferré, Albert Boronat-Toscano, Micaella Aquino, Karol Matute-Molina, Mireya Jimeno, Míriam Mañosa, Lauro Sumoy, Eugeni Domènech, Ramon Bartolí, Josep Manyé, Carolina Serena, Characterization of mesocolic adipose hyperplasia in a rat 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid colitis model and comparison to creeping fat in Crohn disease, Inflammatory Bowel Diseases, 2026; DOI: https://doi.org/10.1093/ibd/izaf328
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ja ha començat a executar els treballs inicials de la construcció de la seva nova Unitat d’Investigació Clínica (UIC), amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR). Es tracta d’un equipament pioner que permetrà realitzar estudis i assajos clínics de fàrmacs en totes les seves fases, des de la més experimental, fins a les fases finals prèvies a la seva autorització. La unitat, que ocuparà un espai de 550 metres quadrats de l’HUSJR, està finançada amb 4,3 milions d’euros procedents del Instituto de Salud Carlos III, l’organisme públic depenent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que gestiona la recerca biomèdica en l’àmbit estatal, i pels fons Next Generation EU.
La nova UIC suposarà un canvi de dimensió en la capacitat del territori per desenvolupar recerca clínica d’alt nivell. Fins ara, els assajos de fase I pels pacients amb càncer -els més experimentals i que permeten administrar un medicament a un pacient per primera vegada- només es podien dur a terme en centres vinculats a grans estructures hospitalàries, principalment a l’àrea de Barcelona. Amb la posada en marxa d’aquesta unitat, els pacients del Camp de Tarragona, del Baix Penedès i de les Terres de l’Ebre tindran accés a aquest tipus d’estudis sense haver-se de desplaçar lluny del seu entorn.
El director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, destaca que la UIC “donarà servei a més de 800.000 habitants i permetrà que la ciutadania tingui un accés més equitatiu a teràpies innovadores, que fins ara només estaven disponibles en centres molt allunyats del territori”. Per la seva part, Anton Benet, gerent de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp considera que “facilitarà la captació de nous estudis en moltes especialitats, especialment, a l’àmbit de l’oncologia, i reforçarà la capacitat del territori per atraure i retenir talent, fet rellevant en un entorn de manca de professionals especialitzats en l’àmbit de la salut”.
La UIC també incorporarà tecnologia d’alta precisió, com una ressonància magnètica de 3 Tesles destinada a estudis avançats, així com espais específics per a proves especialitzades, monitorització i telemedicina. El projecte compta amb la col·laboració de les tres regions sanitàries, les administracions locals i de la Universitat Rovira i Virgili, que han participat en la definició del pla estratègic. Així mateix, la Diputació de Tarragona finançarà amb 500.000 euros la creació de la Unitat d’Anàlisi de Composició Corporal, que s’ubicarà dins la UIC, i proveirà una habitació especial per a estudis metabòlics, única a l’Estat Espanyol.
Les obres de la nova UIC s’allargaran fins a finals de 2026, moment en què es preveu que la unitat entri en funcionament. La seva posada en marxa consolidarà la Catalunya Sud com un referent en recerca clínica i contribuirà a millorar la pràctica assistencial i les oportunitats de tractament per a la població.
Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.
Un estudi liderat pel grup Diabetes i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV) revela que la fibrosi hepàtica i la diabetis tipus 2 modifiquen de manera notable la resposta hormonal després de la ingesta d’aliments en persones amb fetge gras associat a disfuncions metabòliques (MASLD).
La investigació, publicada al Journal of Physiology and Biochemistry, examina com totes dues condicions afecten la secreció d’hormones essencials per al control de la glucosa, com ara el glucagó i les incretines (GLP‑1, GLP‑2 i GIP), després d’un àpat estandarditzat.
Els resultats mostren que la fibrosi hepàtica és el factor més determinant en l’augment dels nivells de GLP‑1, tant en dejú com després del menjar, independentment de la presència de diabetis. A més, quan la fibrosi hepàtica coexisteix amb la diabetis tipus 2, les alteracions hormonals s’intensifiquen, fet que indica un efecte sinèrgic entre totes dues patologies.
D’altra banda, la diabetis tipus 2 s’associa amb la pèrdua de la supressió fisiològica del glucagó després de menjar, un procés fonamental per mantenir la glucèmia dins de valors adequats.
Aquests resultats reforcen la idea que un fetge fibrosat no actua com un òrgan passiu, sinó que participa activament en la desregulació metabòlica. La fibrosi no només reflecteix dany previ, sinó que també contribueix a generar noves alteracions hormonals. Comprendre aquestes variacions és essencial per millorar l’estratificació clínica i avançar cap a tractaments més personalitzats en el context de la MASLD.
Tenint en compte l’augment de la prevalença de MASLD i de la diabetis tipus 2, comprendre com aquestes condicions interactuen a nivell hormonal és clau per millorar el diagnòstic precoç i optimitzar els tractaments basats en l’eix incretina–glucagó. L’estudi aporta evidències que poden ajudar a identificar subgrups de pacients que es puguin beneficiar d’estratègies terapèutiques més específiques, amb un impacte directe en la pràctica clínica.
En conjunt, els resultats confirmen que la fibrosi hepàtica és un determinant central dels nivells de GLP‑1 i que la coexistència de la diabetis tipus 2 potencia encara més aquestes alteracions hormonals. Aquest coneixement subratlla la necessitat de dissenyar estratègies terapèutiques adaptades al perfil metabòlic i hepàtic de cada pacient, especialment en un context d’una prevalença creixent d’ambdues malalties.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), a través de les seves àrees de Diabetes i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Astiarraga, B., Rodriguez-Castellano, A., Ceperuelo-Mallafré, V., Marsal-Beltran, A., Osuna-Prieto, F. J., Vilanova, N., Gracia-Sancho, J., Quer, J. C., Megía, A., Balteiro, A. P., Vendrell, J., & Fernández-Veledo, S. (2026). Liver fibrosis and type 2 diabetes modulate postprandial incretin and glucagon responses in fatty liver disease. Journal of physiology and biochemistry, 82(1), 8. https://doi.org/10.1007/s13105-026-01141-x
Les beques, amb més de 270.000 € de finançament, impulsen projectes innovadors en radioteràpia personalitzada i intel·ligència artificial; una tercera ajuda es destina a formació especialitzada en oncologia molecular
L’Associació Contra el Càncer a Tarragona ha presentat, aquest dijous 19 de febrer, les tres ajudes concedides a la demarcació en la convocatòria 2025, una aposta decidida per reforçar la recerca oncològica i avançar cap a l’objectiu marcat per l’entitat: assolir un 70% de supervivència en càncer l’any 2030.
Dues de les investigadores becades desenvolupen la seva tasca a l’actual Institut de Recerca Biomèdica de la Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i lideren línies de treball que combinen tecnologia, innovació i impacte clínic directe. Es tracta de les Dra. Bárbara Antonia Malavé i la Marta Canela.
Radioteràpia més precisa per al càncer de pròstata
En el cas de la Dra. Bárbara Antonia Malavé és beneficiària de l’Ajuda Clinic Junior al Territori AECC 2025, que impulsa un projecte centrat en l’optimització del tractament radioteràpic del càncer de pròstata. La iniciativa incorpora biomarcadors avançats i intel·ligència artificial per millorar la precisió terapèutica i adaptar els tractaments a les característiques individuals de cada pacient. L’ajuda té una dotació de 154.000 € per a quatre anys.
IA per predir la resposta a la radioteràpia en càncer de pulmó
També vinculada a l’IRB CatSud, Marta Canela ha rebut l’Ajuda Predoctoral AECC Tarragona 2025, destinada a impulsar el seu projecte d’investigació basat en la combinació d’imatges i anàlisis de sang. Mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial, el projecte busca millorar la capacitat de predicció de l’eficàcia de la radioteràpia en pacients amb càncer de pulmó. La dotació és de 110.660 € per a quatre anys.
Aquestes dues iniciatives reforcen el paper del territori en l’impuls d’una recerca oncològica d’alt impacte, que integra la medicina personalitzada, les noves tecnologies i el treball coordinat entre equips clínics i científics.
Una tercera ajuda destinada a formació especialitzada
La tercera beca atorgada ha estat per Maria Guirro, que rep l’Ajuda Clinic Formació AECC 2025. L’aportació, de 7.100 €, permetrà que completi el Màster en Oncologia Molecular (MOM) del Centro de Estudios Biosanitarios, una formació clau per augmentar la presència de professionals especialitzats en biomedicina i recerca translacional.
Aquesta acció s’emmarca en un seguit de trobades que el departament fa pels centres CERCA, amb l’objectiu de conèixer de primera mà les seves realitats
La Direcció General de Recerca (DGR) de la Generalitat de Catalunya ha anunciat recentment l’inici d’un seguit de visites institucionals als centres de recerca del territori, i una de les primeres parades fetes a la demarcació ha estat a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV). La trobada en qüestió s’ha produït aquest passat dimarts 17 de febrer, a la seu que té l’Institut a Tarragona.
Aquesta visita ha comptat amb la presència de la directora general de Recerca, Teresa Sanchis, i la subdirectora general de Recerca, la Sra. Eva Pérez. De l’Institut, hi ha estat present el director, Joan Vendrell; la subdirectora, Elisabet Vilella; el gerent, Francesc López; i la directora de l’oficina tècnica, Elisabet Galve.
Aquesta acció forma part d’una iniciativa més àmplia destinada a intensificar el coneixement directe dels centres CERCA i dels agents del sistema català de recerca. L’objectiu d’aquestes trobades és conèixer per part del departament i de primera mà, la realitat, les necessitats i les línies estratègiques de cada centre, amb la voluntat de reforçar la col·laboració institucional i ajustar millor les polítiques públiques de suport a la recerca.
Des de l’IRB CatSud, aquesta visita representa una oportunitat per mostrar l’impacte del centre en l’ecosistema de recerca del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com per donar visibilitat als seus projectes i equip investigador.
El projecte IUNS ACTIVATOR analitzarà els buits de la recerca en nutrició a l’Àsia i el seu impacte en les polítiques de salut. La iniciativa vol donar veu al continent asiàtic en la literatura científica i preparar-la per afrontar reptes nutricionals
Un projecte liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) evaluarà l’estat de la investigació en nutrició a l’Àsia, identificant els buits i les necessitats que hi ha en aquest camp, i ho farà gràcies a una subvenció de la International Union of Nutritional Sciences (IUNS) que ascendeix a 5.000 dòlars. Gràcies a aquest ajut, els propers quatre anys l’equip IUNS ACTIVATOR treballarà en l’evaluació de la investigació en nutrició, reflexionarà sobre com aquesta s’alinea amb les prioritats regionals i el seu impacte en les polítiques públiques de salut. També se centrarà en dinamitzar els esforços per tal de generar evidències rellevants a escala regional amb l’objectiu de millorar la salut, sigui mitjançant mentoratge com incidència i participació d’actors clau.
“Tirar endavant aquest estudi és significatiu perquè hi ha una escassa representació asiàtica a la literatura científica mundial. Cal identificar les seves necessitats que hi ha en el camp de la nutrició per tal de saber si la investigació a l’Àsia està preparada per afrontar els seus reptes específics, emmarcats en una transició nutricional i una creixent càrrega de malalties no transmisibles”, expressa Sangeetha Shyam, investigadora de l’IRB CatSud-URV implicada al projecte IUNS ACTIVATOR: ‘Evaluació decenal asiàtica de la nutrició, reflexió i dinamització d’esforços per al futur’.
L’equip que hi ha al darrere del projecte reuneix 26 investigadors de 13 paísos de l’Àsia i Europa, especialitzats en nutrició, meta investigació i comunicació científica. Les finalitats de l’estudi busquen, d’altra banda, implicar els joves tot garantint la rellevància i la sostenibilitat de les solucions proposades.
Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència, l’IRB CatSud fa valer el paper clau de les seves investigadores i dona a conèixer dades sobre la presència de dones a l’Institut
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) se suma un any més a la commemoració del Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència, que se celebra aquest dimecres 11 de febrer, amb l’objectiu de fer visible el talent femení, reivindicar el seu paper en l’àmbit de la recerca biomèdica i fomentar vocacions científiques entre les generacions més joves.
L’IRB CatSud compta actualment amb una plantilla formada majoritàriament per dones, que representen aproximadament el 68 % del total de professionals vinculats a l’Institut, fet que reflecteix una elevada presència femenina en el conjunt de l’activitat investigadora, tècnica i de gestió.
Paral·lelament, i pel que fa a la composició per sexe dels òrgans de govern i assessorament, com el Comitè Assessor de Direcció i el Consell Social, hi ha un 52% de presència femenina. D’aquesta manera, s’evidencia la seva representativitat en aquests espais de governança, d’acord amb els criteris d’equilibri i representativitat que orienten el funcionament de l’Institut.
L’IRB CatSud compta, també, amb una presència significativa de dones en els seus equips de recerca. Les investigadores representen una part essencial del personal científic i lideren projectes competitius en àmbits com la salut mental, la nutrició, les malalties metabòliques, l’oncologia o la salut ambiental.
Aquestes dades demostren que cada cop hi ha més professionals dones treballant en l’àmbit científic. “El cervell de les dones funciona de manera diferent que el dels homes, ni millor ni pitjor, però és bo i necessari que el món de la ciència es nodreixi de la manera d’analitzar problemes i buscar solucions del cervell femení”, afirma la subdirectora de l’IRB CatSud i investigadora en l’àmbit de la genètica i la salut mental, Elisabet Vilella.
Aquest 11 de febrer, l’IRB CatSud vol reforçar el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i la promoció del talent femení, tot fent valer les trajectòries de les seves investigadores i contribuint a generar nous referents per a les futures científiques.