El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) apareix durant la infància i sovint es manté durant l’edat adulta, amb un gran impacte en la vida de les persones afectades. Estudis epidemiològics previs han mostrat que es relaciona amb una menor esperança de vida i amb una mortalitat fins a cinc vegades més elevada que la de les persones sense TDAH. Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, el CIBERSAM i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha permès identificar per primera vegada la base genètica d’aquesta correlació. En concret, s’han pogut identificar 19 regions genètiques associades al mateix temps a aquest trastorn i a una menor esperança de vida.
Entre els gens identificats destaca TNKS, el qual té un paper essencial en el manteniment dels telòmers (les regions dels cromosomes implicades amb la longevitat) i que està implicat amb altres trets psiquiàtrics i trastorns metabòlics que apareixen sovint en pacients amb TDAH. Els autors també han identificat els gens AKAP6 i SEMA6D, prèviament relacionats amb altres trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, o els gens SYPL2 i HMG20A, els quals tenen un paper rellevant en el control de diferents funcions cerebrals.
“Un descobriment interessant és que totes les variants genètiques que incrementen el risc de TDAH redueixen, al mateix temps, la llargada de la vida”, explica Gerard Muntané, investigador de l’IISPV i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata que ha participat en aquest estudi. “Per primera vegada, aquest estudi identifica gens associats a la vegada amb el TDAH i amb una menor esperança de vida, la qual cosa pot contribuir a explicar les observacions epidemiològiques prèvies”, afirma María Soler Artigas, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Un índex de mortalitat fins a 5 vegades més elevat
Els investigadors han combinat resultats de dos estudis d’associació de genoma complet (GWAS, per les sigles en anglès: genome-wide association study) per trobar variants genètiques, és a dir, canvis al genoma relacionades amb el TDAH i amb l’esperança de vida. Es van analitzar dades genètiques de 19.099 pacients amb TDAH i de 34.194 persones sanes. Per analitzar l’esperança de vida van utilitzar dades del voltant d’un milió de persones.
“La nostra recerca proporciona noves evidències que els gens implicats en el TDAH també poden estar relacionats amb altres processos biològics que influeixen en la salut i en la durada de vida”, afegeix Gerard Muntané.
A l’hora d’explicar els motius d’aquest increment en la mortalitat, els autors destaquen que també cal tenir en compte els comportaments de risc que sovint presenten les persones amb TDAH. En aquest sentit, Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM, afirma que “el TDAH pot fer que els pacients siguin més propensos a tenir conductes desafiants o de risc que els portin a tenir més accidents”.
D’altra banda, també cal tenir en compte que aquestes persones tenen més tendència a tenir hàbits perjudicials, com ara fumar o tenir una dieta poc saludable. Aquests costums es relacionen amb l’aparició d’altres malalties, com ara la diabetis o patologies cardiovasculars, les quals també poden contribuir a disminuir l’esperança de vida.
Els autors d’aquest estudi destaquen que el risc de mort prematura també depèn de l’edat de diagnòstic del TDAH. Així, els individus diagnosticats en l’edat adulta tenen un major risc de mortalitat en comparació amb les persones diagnosticades durant la infància o l’adolescència. “És clau un diagnòstic primerenc que ens ajudi a fer un seguiment i acompanyament dels pacients des de ben aviat per tal d’evitar la seva entrada a una trajectòria negativa que podria acabar amb una major mortalitat”, explica Marta Ribasés, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Aquest treball de recerca ha estat publicat a la revista Neuropsychopharmacology. Hi han col·laborat les institucions esmentades prèviament juntament amb la Universitat de Califòrnia.
Referència bibliogràfica: Vilar-Ribó, L., Cabana-Domínguez, J., Martorell, L. et al. Shared genetic architecture between attention-deficit/hyperactivity disorder and lifespan. Neuropsychopharmacol. (2023). https://doi.org/10.1038/s41386-023-01555-x
El 0.4% de la població a Espanya (prop de 300.000 persones) pateix la malaltia de Crohn, segons la Confederación de Asociaciones de Enfermos de Crohn y Colitis Ulcerosa de España (ACCU), i cada cop té un major impacte a la nostra societat (se’n diagnostiquen 3.500 casos nous a l’any). Forma part de les anomenades malalties inflamatòries intestinals (igual que la colitis ulcerosa) i és crònica. Els pacients pateixen enormes molèsties físiques (forts dolors abdominals, diarrea, fatiga, nàusees, sagnats, etc.) que els limiten en el seu dia a dia i que els acaben afectant emocionalment. Una de les seqüeles més comunes són les fístules perianals, que són conductes en forma de tub que comuniquen l’anus amb la pell que l’envolta i que poden arribar a ser molt difícils de tractar en aquests pacients.
La investigació és clau ja que els avenços científics permeten trobar noves solucions per abordar la malaltia de forma més efectiva i per ajudar a prevenir-la. En aquest sentit, el Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), liderat per Carolina Serena, ha dut a terme un estudi que permetrà personalitzar-ne el tractament i, per tant, contribuirà a millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.
En concret, l’equip d’investigació de l’IISPV ha trobat que les persones que pateixen de Crohn i que són fumadores o que ho han estat tenen afectades les propietats de les cèl·lules mare del greix que s’utilitzen pel tractament de les fístules perianals. “Vàrem fer un estudi epigenètic i vam veure que els pacients que eren fumadors i exfumadors (els vàrem comparar amb els no fumadors) tenien alterats els gens d’aquestes cèl·lules que tenen la capacitat de regeneració d’aquest teixit i la capacitat de modular la resposta immunològica del nostre cos disminuint per exemple la inflamació”, explica Carolina Serena.
Sense cura definitiva
Avui dia existeixen diferents tractaments per controlar la malaltia, però encara no se n’ha trobat cap per a la seva cura definitiva. Una teràpia que està sorgint amb força els últims anys és l’ús de cèl·lules mare del greix del nostre cos per tractar les complicacions derivades (com les fístules perianals) o per abordar la malaltia de Crohn en la seva fase d’aparició de símptomes més aguts.
Aquest tipus de tractament s’aplica actualment de dues formes diferents: o bé s’extreu grassa del propi pacient (de zones com la cadera o la panxa) i les cèl·lules amb les propietats esmentades prèviament que contenen són empeltades al teixit danyat per la fístula, o bé s’aplica a aquesta zona un fàrmac compost del mateix material, però procedent d’altres persones. La teràpia que es basa en cèl·lules mare obtingudes del propi pacient s’anomena autòloga, i la que utilitza cèl·lules de donants és l’al·logènica. D’aquest estudi es desprèn doncs que “en el cas de pacients fumadors o exfumadors el més indicat seria utilitzar cèl·lules al·logèniques, d’un donant sa que no hagi fumat, mentre que per tractar fístules d’un malalt de Crohn que no ha fumat, el millor seria fer servir cèl·lules autòlogues”, assenyala Albert Boronat, primer autor del treball.
Fumar agreuja la malaltia
Estudis previs en aquesta mateixa línia havien constatat que les persones fumadores amb Crohn són molt més propenses que les que no tenen aquesta addicció a requerir una cirurgia i que han de passar per quiròfan vàries vegades. Operar-se de Crohn comporta enormes seqüeles físiques i emocionals ja que en la intervenció s’extirpa un tros de l’intestí i, en alguns casos, el pacient acaba portant de per vida una bossa d’ostomia per poder fer les seves necessitats. A més, si es fuma o s’ha fumat els símptomes són més severs i complicats, apareixen més brots i en ocasions es requereix un tractament amb més corticoides i fàrmacs.
Aquesta investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Joan XXIII, també de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Què és un estudi epigenètic
En un estudi epigenètic s’identifiquen els canvis que activen o inactiven els gens sense canviar la seqüència de l’ADN, a causa de l’edat i l’exposició a factors ambientals com ara l’alimentació, l’exercici físic, l’ús de medicaments i el contacte amb substàncies químiques com el tabac. Aquests canvis provoquen que una persona acabi tenint més risc de patir una determinada malaltia, per exemple, i que aquesta pugui ser heretada de pares a fills.
Referència bibliogràfica: Boronat-Toscano, A.; Vañó, I.; Monfort-Ferré, D.; Menacho, M.; Valldosera, G.; Caro, A.; Espina, B.; Mañas, M.J.; Marti, M.; Espin, E.; Saera-Vila, A.; Serena, C. Smoking Suppresses the Therapeutic Potential of Adipose Stem Cells in Crohn’s Disease Patients through Epigenetic Changes. Cells 2023, 12, 1021. https://doi.org/10.3390/cells12071021
El VIH-1 adquirit perinatalment (VIHP) és una de les principals causes de mortalitat i morbiditat en població infantil a tot el món. Per això, és fonamental assegurar l’eficàcia dels antiretrovirals i trobar biomarcadors de la progressió de la infecció. Els repunts virals transitoris (tVR) són comuns en infants amb VIHP i se sap que poden afectar negativament la funció immunitària i augmentar el risc de progressió de la malaltia. Tot i això, els mecanismes subjacents a aquests efectes són, fins ara, poc coneguts.
Un estudi en què han participat equips de les àrees CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) i de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), amb les Dres. Anna Rull (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili) i Laura Tarancón-Diez (Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón) com a autores principals, s’ha centrat a determinar mitjançant anàlisis multiòmiques els canvis que es produeixen com a conseqüència de tVR en infants VIHP al perfil soluble de metabòlits, lípids i proteïnes. Els nens i mostres biològiques es van seleccionar de la Cohort Nacional de Pacients Pediàtrics amb VIH (CoRISpe) i del BioBanc VIH de l’Hospital Gregorio Marañón.
S’ha pogut observar que la pèrdua transitòria del control viral del VIH comporta canvis significatius al perfil de proteïnes solubles, lípids i metabòlits, i que aquests es correlacionen amb paràmetres immunològics. Els biomarcadors solubles trobats es podrien considerar biomarcadors potencials de la progressió immunitària en aquest grup d’infants amb VIH que no mantenen un control persistent de la virèmia.
L’estudi ha estat liderat per Mª Ángeles Muñoz-Fernández, de l’Hospital Gregorio Marañón i investigadora principal al CIBER-BNN, i el grup del CIBER-INFEC dirigit per Joaquim Peraire, de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. A més, l’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el Centre de Ciències Òmiques de Reus i diversos grups clínics assistencials de tot Espanya, entre ells els grups de recerca de Malalties Infeccioses en Població Pediàtrica de l’Hospital Gregorio Marañón i l’Hospital la Paz, que també pertanyen al CIBER-INFEC.
Article de referència: Laura Tarancon-Diez, Joaquim Peraire, Santiago Jiménez de Ory, Maria Guirro, Luis Escosa, Luis Manuel Prieto Tato, María Penín Antón, Ana Isabel Piqueras, Álvaro Vázquez Pérez, César Gavilán, Matilde Bustillo-Alonso, María Luisa Navarro, Consuelo Viladés, Francesc Vidal, Anna Rull, María Ángeles Muñoz-Fernández, Transient Viral Rebound in Children with Perinatally Acquired HIV-1 Induces a Unique Soluble Immunometabolic Signature Associated with Decreased CD4/CD8 Ratio, Journal of the Pediatric Infectious Diseases Society, 2023;, piad008, https://doi.org/10.1093/jpids/piad008
L’envelliment progressiu de la població, en les últimes dècades, ha situat a l’epicentre de l’opinió pública conceptes relacionats amb la salut cognitiva que anys enrere passaven desapercebuts, com ara la memòria, l’atenció o les aptituds del llenguatge. A la Unió Europea (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística), la franja de la població que se situa dels 65 anys en endavant ha augmentat un 5% des del 2001, i la tendència és a l’alça. D’aquí que tenir cura del nostre cervell esdevingui cada cop més una prioritat ja que el deteriorament de les seves capacitats cognitives (es dona especialment en les persones grans) comporta una davallada de la qualitat de vida alhora que implica enormes costos per al sistema nacional de salut.
En aquest context, els grups de Genètica i Ambient en Psiquiatria i el d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (el primer també està vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata) han portat a terme un estudi que ha permès identificar 6 biomarcadors a la sang que juguen un paper clau en el deteriorament cognitiu. Aquesta troballa podria permetre, en un futur, pronosticar i tractar de forma precoç i més eficaç dèficits relacionats amb les funcions cognitives del nostre cervell com les citades prèviament.
Per a aquest estudi, publicat recentment a la revista GeroScience, s’han analitzat diverses proteïnes presents a la sang de persones grans que van participar a l’assaig clínic PREDIMED-Plus (IISPV i URV). Aquestes tenien o bé sobrepès o bé patien d’obesitat, ambdós factors de risc per a les malalties cardiovasculars i que alhora estan associats amb el rendiment cognitiu.
“S’ha trobat que els nivells d’aquestes proteïnes a la sang donen informació respecte a l’estat del funcionament del cervell: les persones amb una capacitat de funcionament cerebral més baixa tenen a la sang nivells més elevats de sis de les proteïnes analitzades (Alpha-2-MRAP, HAGH, Siglec-9, MDGA1, IL12 i EDA2R). Per resultats d’estudis previs d’altres investigadors es pot pensar que, en part, aquestes proteïnes provenen del cervell. Per tant, estem detectant en sang el rastre d’un mal funcionament del cervell”, conclou Martí Llaurador Coll, primer firmant d’aquest treball.
D’altra banda, el primer autor de l’estudi explica que tenir les capacitats mentals en un bon estat de salut significa “ser capaç de mantenir l’atenció focalitzada en allò que calgui, de retenir a la memòria tasques que hem de fer o assumptes quotidians, o de construir relats coherents i amb sentit, entre d’altres aspectes”.
Aquests resultats són capdavanters ja que per tal de dur a terme la investigació s’ha utilitzat un mètode molt innovador d’anàlisi de sang, el Proximity Extension Assay, que permet mesurar la quantitat d’un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Un estudi possible gràcies al treball en equip de diferents àrees del CIBER
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents grups que pertanyen al CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red), aspecte que aporta a la investigació un enfocament multidisciplinari. En concret, han treballat conjuntament l’àrea de Salud Mental (CIBERSAM) i la de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Rios, S., García-Gavilán, J.F., Babio, N., Vilella, E., Salas-Salvadó, J. Plasma levels of neurology-related proteins are associated with cognitive performance in an older population with overweight/obesity and metabolic syndrome. GeroScience (2023). https://doi.org/10.1007/s11357-023-00764-y
Una investigació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili alerta que el 87% de la població estudiada supera els nivells dietètics tolerables d’aquests contaminants persistents
Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha trobat una relació entre l’exposició a contaminants orgànics persistents a través de la dieta, sobretot les dioxines i els furans, i l’augment de la massa corporal i l’adipositat, és a dir, l’acumulació de greix. Segons la recerca, els participants amb una major ingesta dietètica de dioxines i furans tenien un índex de massa corporal i un perímetre de cintura més elevats que la resta. Aquestes persones, a més, presenten un major risc d’augment del perímetre de la cintura després d’un any de seguiment.
Actualment, l’obesitat és un problema greu de salut tant en països desenvolupats com en procés de desenvolupament. Aproximadament, un 14% dels homes i un 18% de les dones a nivell mundial pateixen aquest trastorn. Diversos factors hi contribueixen, com ara la genètica, el sedentarisme i els hàbits alimentaris poc saludables. No obstant això, un factor menys conegut que ha acaparat l’atenció en els últims anys són els contaminants orgànics persistents. En concret, les dibenzoparadioxines i furans policlorats figuren entre els contaminants persistents més tòxics que després de ser alliberats a l’atmosfera, es dipositen sobre el sòl i la vegetació. Són altament insolubles en aigua i es degraden molt lentament, i poden arribar a acumular-se en els organismes i entrar en la cadena alimentària. Les dioxines poden acumular-se en el cos humà durant gairebé una dècada, i es coneix que més d’un 90% de l’exposició total prové de fonts dietètiques.
La recerca s’ha fet sobre una mostra molt àmplia de persones voluntàries que participen a l’estudi Predimed-Plus. En total hi han participat 5.899 adults d’entre 55 i 75 anys a qui se’ls va fer un qüestionari per recollir dades sobre la dieta. El grup investigador també va avaluar l’adipositat i l’estat d’obesitat mitjançant l’índex de massa corporal i el perímetre de la cintura. Els resultats posen de manifest que un 87% de la població estudiada supera els nivells tolerables d’aquests contaminants persistents tòxics establerts per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA de les sigles en anglès). Els principals aliments que contribueixen al total d’exposició són la carn vermella, el peix i el marisc.
Aquest és el primer estudi que explora l’associació entre la ingesta dietètica de les dibenzoparadioxines o els furans policlorats i l’adipositat. Malgrat les diferents restriccions imposades per la legislació actual, l’equip investigador alerta que aquests químics continuen suposant un greu risc per a la salut. Per tant, segons els responsables de l’estudi, és molt important continuar controlant l’exposició a aquests químics i mantenir les mesures de conscienciació i profilàctiques per tractar de reduir els nivells d’exposició a aquests químics persistents.
“Les dioxines i furans no es poden eliminar una vegada acumulats en els aliments. Per tant, l’única manera de reduir l’exposició humana és des del seu origen, és a dir, reduint els nivells de contaminants en el medi ambient, mitjançant controls rigorosos dels processos industrials amb la intenció de minimitzar la formació d’aquests compostos tòxics”, assegura María Ángeles Martínez, una de les investigadores de l’estudi, que aconsella mantenir una dieta equilibrada i no abusar del consum d’aliments d’origen animal, ja que “són els que acumulen més dioxines i furans, i la principal via d’exposició a dioxines són els aliments”.
Aquest treball ha estat realitzat per les investigadores pre i postdoctorals Nadine Khoury i Maria Ángeles Martínez, així com Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV, i Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. Els quatre formen part de l’IISPV i del consorci CIBEROBN de l’Institut Carles III. Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.
Referència Bibliogràfica: Khoury N, Martínez MÁ, Paz-Graniel I, Martínez-González MÁ, Corella D, Castañer O, Martínez JA, Alonso-Gómez ÁM, Wärnberg J, Vioque J, Romaguera D, López-Miranda J, Estruch R, Tinahones FJ, Lapetra J, Serra-Majem JL, Bueno-Cavanillas A, Tur JA, Sanjurjo SC, Pintó X, Gaforio JJ, Matía-Martín P, Vidal J, Vázquez C, Daimiel L, Ros E, Sayon-Orea C, Sorli JV, Pérez-Vega KA, Garcia-Rios A, Bellvert NG, Gómez-Gracia E, Zulet MA, Chaplin A, Casas R, Salcedo-Bellido I, Tojal-Sierra L, Bernal-Lopez MR, Vazquez Z, Asensio EM, Goday A, Peña-Orihuela PJ, Pastor AS, Garcia-Arellano A, Fitó M, Babio N, Salas-Salvadó J. Dietary intake of polychlorinated dibenzo-p-dioxins and furans, adiposity and obesity status. Environ Res. 2023 Mar 25:115697. doi: 10.1016/j.envres.2023.115697. Epub ahead of print. PMID: 36972775.
Menjar nous de forma habitual podria beneficiar el desenvolupament cognitiu dels i de les adolescents i contribuir a la seva maduració psicològica. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en el qual han col·laborat ISGlobal (un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Es tracta d’una investigació inèdita, sense precedents a tot el món ja que si bé s’han fet estudis previs sobre l’efecte de les nous en la nostra salut, mai fins ara s’havia analitzat l’impacte del seu consum en una etapa tan crucial per al desenvolupament cognitiu com és l’adolescència.
Les nous són riques en l’àcid gras alfa-linolènic (ALA), un tipus d’omega-3 que juga un paper fonamental en el desenvolupament del cervell, especialment en aquestes edats. En paraules de Jordi Julvez, investigador principal i coordinador del Grup de Recerca NeuroÈpia de l’IISPV, “l’adolescència és un moment de grans canvis biològics: es produeix una transformació hormonal, que, alhora és la responsable d’estimular el creixement sinàptic del lòbul frontal. Aquesta part del nostre cervell és la que fa possible la maduració neuropsicològica, és a dir, de les capacitats emocionals i cognitives més complexes. Les neurones ben alimentades amb aquest tipus d’àcids grassos podran créixer i crear noves sinapsis, que seran més fortes”.
A l’estudi, que ha estat publicat a la revista eClinicalMedicine (pertany a la prestigiosa editorial científica The Lancet Discovery Science), hi han participat de forma voluntària 700 estudiants d’ESO d’entre els 11 i 16 anys i de 12 instituts de Barcelona. Aquests s’han dividit en dos grups de forma aleatòria: un anomenat control, en el qual no s’ha fet cap tipus d’intervenció, i un altre, l’experimental, al qual l’equip investigador del projecte va entregar bosses amb 30 grams de nous pelades tot indicant als i les joves que hi participaven que podien consumir-les diàriament en un període de 6 mesos. L’equip d’investigació ha trobat que els adolescents que al llarg d’aquest temps havien menjat nous com a mínim 100 dies (no necessàriament seguits) van veure augmentada la seva capacitat d’atenció, i que aquells que presentaven alguns símptomes del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) van millorar notablement el seu comportament (a classe prestaven més atenció al professor i eren menys hiperactius). D’altra banda, també es va constatar un augment de les capacitats relacionades amb el que es coneix com la intel·ligència fluïda que, en paraules de Jordi Julvez “està menys influenciada per l’aprenentatge; és inherent a l’estat biològic de la persona. Nosaltres l’hem valorada fent servir tests cada vegada més complicats, a través dels quals els adolescents havien de descobrir quin patró seguia una filera de lletres, per exemple”. I afegeix: “En conjunt no es van trobar diferències significatives en el grup d’intervenció amb relació al grup control, però si es considera el factor adherència llavors sí que s’observen resultats positius ja que els i les participants que més es van ajustar a les pautes pel que fa a la dosi recomanada de nous i al nombre de dies de consum sí que van mostrar millores en les funcions neuropsicològiques avaluades”.
Així doncs, aquest estudi constata que perquè els i les adolescents es desenvolupin correctament a nivell cognitiu i psicològic és tant important seguir una dieta saludable com mantenir aquests hàbits en el temps i no deixar-se: “Si els nois i noies fessin cas a aquestes recomanacions i realment mengessin un grapat de nous al dia, o com a mínim 3 vegades a la setmana, veurien moltes millores substancials en les capacitats cognitives, i els ajudaria a encarar els reptes que implica l’etapa de l’adolescència i l’entrada a l’adultesa. L’adolescència és un període de gran desenvolupament cerebral i de comportaments complexos que requereix una quantitat important d’energia i nutrients”, conclou Ariadna Pinar, primera autora de l’article.
Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III a través dels projectes CP14/00108, PI16/00261 i PI21/00266 (cofinançats per la Unió Europea a través del programa ‘A way to make Europe’). La California Walnut Commission (CWC) ha donat suport al projecte tot regalant les nous necessàries per a la intervenció. Cap de les entitats finançadores ha participat ni en el disseny ni en la discussió dels resultats de l’estudi.
Properament, el mateix equip de recerca durà a terme un estudi (en aquesta ocasió serà observacional i també comptarà amb el suport de la CWC) per tal de determinar si el consum de nous i de fruits secs en general durant l’embaràs influeix en el desenvolupament cognitiu i en la maduració psicològica dels infants. Així doncs, aquesta segona investigació va un pas més enllà amb relació al treball presentat en aquesta nota de premsa ja que pretén demostrar que aquests aspectes del creixement poden ser potenciats ja des del ventre de la mare i des de la primera etapa de la infància procurant seguir uns bons hàbits alimentaris.
Referència bibliogràfica: Pinar-Martí A, Gignac F, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Sala-Vila A, Lázaro I, Ranzani OT, Persavento C, Delgado A, Carol A, Torrent J, Gonzalez J, Roso E, Barrera-Gómez J, López-Vicente M, Boucher O, Nieuwenhuijsen M, Turner MC, Burgaleta M, Canals J, Arija V, Basagaña X, Ros E, Salas-Salvadó J, Sunyer J, Julvez J. Effect of Walnut Consumption on Neuropsychological Development in Healthy Adolescents: A Multi-school Randomized Controlled Trial eclinicalmedicine. April 06, 2023. doi: 10.1016/j.eclinm.2023.101954.
La guia, publicada per la European Association for the Study of Diabetes amb la participació de l’ investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i catedràtic de Nutrició de la Universitat Rovira Jordi Salas-Salvadó, aconsella al professional de la salut centrar-se en què la persona amb diabetis tingui un pes saludable i que s’adscrigui a una dieta a base de cereals integrals, fruites, verdures, llegums, fruits secs i llavors, en lloc de prescriure directament fàrmacs sense intentar primer canviar l’estil de vida de la persona afectada.
La European Association for the Study of Diabetes (EASD) acaba de fer públiques noves recomanacions de dietètica i nutrició per als professionals de la salut per a la prevenció i el control de la diabetis. En un context social “frenètic i globalitzat”, en què de seguida es recorre als fàrmacs, la guia recomana evitar la seva prescripció si aquests no fan falta, i centrar-se en perseguir per al pacient un pes saludable i seguir uns plans dietètics “pràctics, sostenibles i basats en aliments”, amb la base de la dieta mediterrània, la nòrdica o la vegetariana. Aquestes novetats han estat publicades a la revista Diabetologia en nom de la EASD després del treball del Diabetes and Nutrition Study Group, un equip de treball multidisciplinar i multinacional, amb la participació de Jordi Salas-Salvadó, investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), catedràtic de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili, ICREA Acadèmia i investigador principal del CIBERobn de l’Institut Carles III. Salas és l’únic representant de l’estat en aquestes recomanacions des del seu inici fa vuit anys.
Hi ha dues classes de diabetis, la de tipus 1, causada per un dany autoimmune al pàncrees i que presenta una deficiència d’insulina -afecta unes 90.000 persones a Espanya- i la de tipus 2, causada principalment per l’augment de pes en persones susceptibles, per exemple, pels antecedents familiars. En aquest cas afecta més de 5.000.0000 de persones a l’estat i requereix un control estricte de la dieta i la presa de fàrmacs orals per controlar la glucèmia i la progressió de la malaltia. Les novetats en les recomanacions de la EASD d’aquest any se centren, bàsicament, en aquest segon tipus de diabetis, i es basen en una revisió detallada i profunda de tota l’evidència científica existent.
Així, en les recomanacions s’emfatitza la importància de perdre pes de manera substancial (entre deu i quinze quilos) en cas d’excés de pes, ja que els seus efectes sobre la glucosa en sang, la secreció d’insulina i la pressió arterial són tan grans com els provocats per la presa de diferents medicaments i ajuda en molts casos a fer desaparèixer la malaltia sense la necessitat de prendre fàrmacs. La guia recomana, per aconseguir-ho, un estil de vida saludable, per exemple, deixant de fumar, augmentant l’activitat física i amb una dieta hipocalòrica saludable. En aquest sentit, es recomanen patrons dietètics centrats en el consum de cereals integrals, verdures senceres, fruites, llegums, fruits secs, llavors i olis vegetals no tropicals ni hidrogenats. Al mateix temps, es minimitza el consum de carn, sobretot la vermella i la processada, les begudes ensucrades, els dolços i els cereals o grans refinats. Són patrons que encaixen amb les dietes mediterrània, nòrdica o vegetariana, que milloren la glucèmia i diferents factors de risc cardiometabòlic, i en el cas de la mediterrània a un menor risc de malaltia cardiovascular i mortalitat per totes les causes .
La guia no recomana les dietes molt baixes en hidrats de carboni, mentre que s’aconsellen les que contenen aliments mínimament processats rics en fibra, amb un mínim de 35 grams al dia, i l’administració d’aliments enriquits amb fibra o de suplements quan la dieta no arriba a aquesta xifra. També es recomanen les dietes amb menys del 10% d’energia en forma de sucre, podent-se utilitzar edulcorants per substituir-lo. Pel que fa als greixos, haurien de provenir, principalment, dels vegetals rics en greixos monoinsaturats i poliinsaturats, com ara els fruits secs, les llavors i els olis vegetals no tropicals o hidrogenats.
The Diabetes and Nutrition Study Group (DNSG) of the European Association for the Study of Diabetes (EASD). Evidence-based European recommendations for the dietary management of diabetes. Diabetologia Abril 2023. https://diabetologia-journal.org/
• És el resultat d’un estudi del grup de recerca DIAMET de l’IISPV, que posa el focus en el paper del metabòlit succinat i la seva relació amb la leptina, hormona que regula la sensació de sacietat
• En el cas de les persones obeses, aquest mecanisme de sacietat està alterat ja que, malgrat tenir els nivells de leptina a la sang elevats, el seu organisme no respon a aquest senyal
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Cell Metabolism i que ha estat liderat pel Grup de
Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET), de l’Institut d’Investigació
Sanitària Pere Virgili (IIPSV) i vinculat a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha permès
conèixer el mecanisme a través del qual els adipòcits (les cèl·lules que principalment componen
el teixit adipós o grasa corporal) produeixen la leptina, una de les principals hormones que regula
la sensació de sacietat. S’ha identificat, a més, que aquest nou mecanisme regula el rellotge
biològic de les cèl·lules del greix. De fet, avui dia se sap que els adipòcits tenen un rellotge intern
propi (independent de factors externs com la llum), imprescindible perquè el teixit adipós dugui
a terme correctament les seves funcions.
El descobriment històric de la leptina com a hormona secretada pels adipòcits a la dècada de
1990 va suposar un canvi de paradigma ja que va posar de manifest que el greix corporal ha de
ser considerat un òrgan endocrí actiu que regula la sensació de sacietat i el pes corporal. Des
d’aquell moment, i tot i que nombrosos treballs científics han estudiat com la leptina actua al
sistema nerviós central (inhibint la ingesta en produir la sensació de sacietat) i per què en les
persones amb obesitat aquest mecanisme no funciona correctament, no s’havien fet avenços
significatius pel que fa al procés de producció d’aquesta hormona en el teixit adipós.
Aquesta investigació, que ha rebut més d’un milió d’euros de la Fundació “la Caixa” i de l’Agencia
Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), representa una fita molt
significativa no només des del punt de vista fisiològic (ja que millora la comprensió dels
processos biològics que controlen el pes corporal), sinó també des del punt de vista de
l’abordatge de malalties metabòliques com l’obesitat.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo, investigadora de l’IIPSV i responsable de DIAMET: “Si
tot funciona correctament, quan mengem, els nivells de leptina a la sang augmenten. Aquesta
hormona és la responsable d’enviar el senyal de sacietat al nostre cervell. En el cas de les
persones amb obesitat es produeix més leptina que en el cas de les que estan primes, però al
mateix temps, succeeix el fenomen conegut com a resistència a la leptina, que significa que
l’organisme no respon a aquesta hormona. Les persones amb obesitat tenen, doncs, el
mecanisme de sacietat alterat. El nostre estudi no només demostra el mecanisme pel qual els
adipòcits produeixen leptina, sinó també per què el greix de les persones amb obesitat ho fa de
manera excessiva”.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones a tot el món
són obeses, dades que segueixen una tendència a l’alça. L’obesitat –alerta l’OMS– s’associa
directament amb la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i les relacionades amb la salut
mental, la hipertensió, els accidents cerebrovasculars i amb diverses formes de càncer.
El succinat, clau en aquest procés
El succinat, un metabòlit energètic que també actua com a una hormona a través del seu
receptor SUCNR1, té un paper molt rellevant en tots aquests processos. El grup DIAMET és un
referent internacional en l’estudi d’aquest metabòlit en el context de les malalties inflamatòries
i metabòliques (com l’obesitat i la diabetis). Durant molts anys, a aquest metabòlit se li ha
atribuït un paper principalment inflamatori, a més d’identificar-lo com a biomarcador de la
disfunció metabòlica en malalties com l’obesitat i la diabetis (en aquest tipus de pacients els
seus nivells es troben elevats de manera crònica). Tot i això, en els últims anys, el grup DIAMET
ha demostrat que aquest és un sistema complex, ja que els nivells de succinat també augmenten
(encara que de manera transitòria) en algunes situacions fisiològiques, com quan ingerim
aliments.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo: “És en aquest context on creiem que el succinat -a
través del seu receptor SUCNR1- regula de manera natural l’homeòstasi energètica, és a dir, les
funcions internes del nostre organisme que controlen que hi hagi un equilibri entre la ingesta i
la despesa energètica. En aquest estudi demostrem que un dels mecanismes és a través de la
producció de leptina i, per tant, de la sensació de sacietat, però anticipem que tindrà altres
funcions fisiològiques, actuant en altres teixits. A més, demostrem que el succinat determinaria
les oscil·lacions de la leptina al llarg del dia mitjançant el control del rellotge biològic dels
adipòcits. En les persones amb obesitat, aquest mecanisme està hiperactivat, fet que explicaria,
en part, els nivells elevats de leptina”.
Aquest avenç científic representa un punt d’inflexió en el tractament de l’obesitat i obre les
portes a estudis futurs destinats a investigar no només altres funcions metabòliques del
succinat, sinó també a explorar teràpies que permetin restaurar aquest mecanisme, aconseguint
així que els seus nivells, així com els de l’hormona leptina, puguin ser estabilitzats i recuperin el
seu paper de regular la sensació de sacietat.
L’estudi ha rebut finançament del programa de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en
Salut (de la Fundación ”la Caixa”) i de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia
e Innovación). Ha estat possible gràcies a la unió de l’esforç i compromís de diferents
institucions: el Centro de Investigación Biomédica en Red – Diabetes y Enfermedades
Metabólicas (CIBERDEM), el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), els
Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital
Universitari Joan XXIII, l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols, l’Institut
d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IBI) Sant
Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona
(IDIBGI), la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.
Referència bibliogràfica: SUCNR1 signaling in adipocytes controls energy metabolism by
modulating circadian clock and leptin expression. Villanueva-Carmona T, Cedó l, Madeira A,
Ceperuelo-Mallafré V, Rodríguez-Peña M-M, Núñez-Roa C, Maymó-Masip E, Repollés-De-
Dalmau E, Badia J, Keiran N, Mirasierra M, Pimenta-Lopes C, Sabadell-Basallote J, Bosch R,
Caubet L , Carles Escolà-Gil J, Fernandez-Real JM, Vilarrasa N, Ventura F, Vallejo M, Vendrell J,
Fernández-Veledo S. 2023, Cell Metabolism 35, 1–19 April 4, 2023.
https://doi.org/10.1016/j.cmet.2023.03.004
Nature Reviews Endocrinology ha publicat un “Research Highlight” sobre aquest article:
➡️https://www.nature.com/articles/s41574-023-00838-z
Rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic, olorar-lo i accedir a un codi QR per respondre un petit qüestionari. Aquestes accions tan senzilles constitueixen el primer sistema de cribratge massiu de casos de covid patentat al món. Un grup investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha desenvolupat aquest mètode, que basa el seu funcionament en tècniques d’intel·ligència artificial. El model determina in situ quines persones tenen un risc baix, mitjà o alt de tenir en aquell moment la malaltia i els resultats ofereixen una sensibilitat del 97%. El primer prototip d’aquest dispositiu s’està utilitzant al servei d’Urgències l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Els resultats de la recerca s’han publicat a la revista Scientific Reports.
L’aroma de cítrics o de poma són dos dels que primer es deixen d’apreciar quan el sentit de l’olfacte queda afectat a causa de la infecció del virus SARS-CoV-2. L’anòsmia, és a dir, la pèrdua de la capacitat de detectar olors, ha estat des de l’inici de la pandèmia un dels símptomes característics de la covid. Però no l’únic. Febre, maldecap, tos, malestar, mal de gola… són signes compatibles amb el coronavirus però també poden correspondre a un refredat o una grip. Com es pot saber, doncs, sense cap prova diagnòstica, quin virus hi ha al darrere? El sistema patentat parteix d’un gel hidroalcohòlic al qual s’ha afegit una concentració específica d’essència d’un cítric. “Sabíem per resultats de recerques anteriors que aquesta fragància és una de les primeres que es deixa de notar quan es perd el sentit de l’olfacte per covid”, afirma Eduard Llobet, investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV que ha participat en l’estudi. “Vam fer proves amb diferents concentracions fins que vam determinar quina era la que buscàvem”, afegeix.
Es va fer aquest test a aproximadament mig miler de pacients que durant la segona onada de la pandèmia es van adreçar al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i als centres d’atenció primària de la mateixa ciutat perquè presentaven símptomes compatibles amb covid o perquè eren asimptomàtics però contacte estret d’un cas positiu. Se’ls demanava que es freguessin les mans amb el gel i se les oloressin passats tres segons. El resultat es considerava negatiu si el pacient reconeixia una fruita cítrica. I positiu si no podia olorar el gel o no hi trobava cap aroma cítric.
Un cop fet aquest pas, les persones incloses a l’estudi havien d’omplir un petit qüestionari amb el resultat de la prova olfactiva i altres dades com l’edat, el gènere i la presència o absència de diferents símptomes. “A cada símptoma hi vam atorgar un valor diagnòstic a partir d’un càlcul, i n’hi va haver vuit que vam considerar estadísticament significatius en la detecció de la malaltia”, explica Youcef Azeli, investigador de l’IISPV, que ha liderat la recerca. Un cop donades les respostes, se’ls feia una prova PCR per comprovar-ne el resultat.
“El sistema que hem desenvolupat es basa en l’aprenentatge automàtic i a partir dels resultats del qüestionari ha generat un model que permet detectar casos covid de forma massiva quan els recursos no permeten fer proves diagnòstiques”, indica Albert Fernandez investigador de la URV i desenvolupador de l’algoritme basat en la intel·ligència artificial. Les dades asseguren una sensibilitat pràcticament total (un 97%), que el fan útil com a mètode de cribratge poblacional.
“Les proves d’antígens que es comercialitzen tenen una mitjana d’un 80% de sensibilitat, i això vol dir que hi ha un 20% de falsos negatius. El que nosaltres hem desenvolupat no és una prova diagnòstica, sinó un sistema de cribratge que té per objectiu detectar el màxim nombre de positius possible i evitar els falsos negatius”, explica l’equip d’investigadors.
Amb aquest dispositiu es pretén que, un cop fet el test, la persona pugui tenir clar quin és el seu nivell de risc de patir covid, la qual cosa ajudarà a tallar les cadenes de transmissió. “L’objectiu és protegir les persones més vulnerables que encara poden patir els efectes greus de la Covid com ara la gent gran, embarassades o pacients immunodeprimits i recordar a les persones amb símptomes compatibles amb covid que extremi les mesures de precaució” argumenta l’investigador Youcef Azeli.
L’IISPV i la URV han desenvolupat una patent europea d’aquest prototip, que forma part de la cartera tecnològica d’ambdues institucions. L’objectiu és que els dispositius amb aquest gel es puguin instal·lar a hospitals, residències, escoles o transports públics, per tal que les persones que l’utilitzin siguin conscients del risc de contagiar el virus que tenen. La Unitat de Valorització de la URV i la Unitat d’Innovació i Transferència de l’IISPV han donat suport a l’equip investigador en la protecció del sistema de cribratge massiu.
Referència bibliogràfica: Youcef Azeli, Alberto Fernández, Federico Capriles, Wojciech Rojewski, Vanesa Lopez-Madrid, David Sabaté-Lissner, Rosa Maria Serrano, Cristina Rey-Reñones, Marta Civit, Josefina Casellas, Abdelghani El Ouahabi-El Ouahabi, Maria Foglia-Fernández, Salvador Sarrá & Eduard Llobet. A machine learning COVID-19 mass screening based on symptoms and a simple olfactory test. Scientific Reports. DOI: https://www.nature.com/articles/s41598-022-19817-x.
Els més de 10 anys de treball d’investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en el camp de la retinopatia diabètica (afecció ocular molt comuna en les persones amb diabetis de tipus 2) ha cristal·litzat recentment en la constitució de la spin-off RetinaReadRisk, en la qual prenen part diferents socis. L’empresa derivada comercialitzarà softwares i un sistema mòbil basats en la intel·ligència artificial per detectar i tractar a temps aquesta patologia. A Catalunya, la prova per detectar la retinopatia diabètica (consisteix en examinar el fons de l’ull amb una càmera no midriàtica) es duu a terme en certs centres d’atenció primària (CAP), ubicats majoritàriament en ciutats. Precisament, un dels objectius de la spin-off és integrar aquest sistema mòbil i els programes informàtics desenvolupats amb l’ajuda de la intel·ligència artificial a tot el sistema de salut públic català, amb la qual cosa les persones podran ser explorades pel seu metge o metgessa de capçalera sense necessitat d’haver-se de desplaçar.
Per a fer-ho possible, aquest projecte serà presentat a una convocatòria del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que selecciona les solucions tecnològiques més innovadores per tal d’integrar-les a la xarxa pública de centres d’atenció primària. D’altra banda, el fet que la spin-off RetinaReadRisk hagi estat creada en el marc d’un programa d’EIT Health (que forma part del Instituto Europeo de Innovación y Tecnología -EIT-, un organisme de la Unió Europea que cofinança el projecte homònim, RetinaReadRisk) amplia les seves oportunitats de negoci a altres territoris i països.
GENESIS Biomed ha actuat com a plataforma de Venture Building, ha invertit en la spin-off a través del seu vehicle d’inversió (GENESIS Tech Transfer Boost) i està actualment assumint les funcions de CEO interí de l’empresa. En paraules de Josep Lluís Falcó, CEO de GENESIS Biomed: “Estem davant d’una enorme oportunitat que pot canviar el paradigma de la gestió del pacient diabètic, anticipant la seva potencial evolució cap a la retinopatia diabètica. Oferim una eina poderosa que acabarà suposant un estalvi significatiu per al sistema nacional de salut”.
La intel·ligència artificial en la salut
“La recerca feta els darrers anys per part de l’IISPV i de la URV en els camps de la retinopatia diabètica i de la intel·ligència artificial va donar lloc al desenvolupament de dos softwares: el Mira, que permet dur a terme una lectura automàtica de les imatges del fons de l’ull del pacient i que, per tant, identificarà si existeix o no retinopatia diabètica; i un segon software, el Retiprogram, que, basant-se en una sèrie de dades clíniques i personals, determina el risc d’una persona amb diabetis de tipus 2 de patir retinopatia diabètica, a més de calcular quan hauria de fer-se el següent control”, explica Pere Romero, investigador responsable del Grup de Recerca en Oftalmologia de l’IISPV.
La base del programa Mira és el Deep Learning: es prenen milers d’imatges del fons de l’ull de pacients i aquestes s’etiqueten en funció del grau d’evolució de la retinopatia diabètica. D’aquesta manera, el software desenvolupat per l’equip de la URV analitza aquests milers d’imatges amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, aprèn a distingir els diversos graus de la retinopatia i els classifica en funció dels patrons que identifica “per tal que, una vegada analitzades noves imatges de pacients, es pugui realitzar un diagnòstic fiable partint d’aquest entrenament previ”, assenyala Domènec Puig, investigador del grup ITAKA del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV i cofundador d’UP2Smart, la spin-off de la universitat que alhora és una de les societats membres de RetinaReadRisk. “Dins el marc del projecte finançat per EIT Health, s’està treballant en la integració d’aquests dos softwares en un sistema mòbil compacte i fàcil de fer servir”, afegeix.
Iniciatives emprenedores com les de RetinaReadRisk són cabdals per abordar de forma més eficient i personalitzada malalties amb una gran incidència a la nostra societat. I és que la retinopatia diabètica és una afecció de la retina molt comuna en persones que pateixen la diabetis de tipus 2 (el 25% de la població a Espanya té aquest tipus de diabetis). No detectar-la i tractar-la a temps pot tenir conseqüències significatives per a la salut, com un deteriorament de la visió nocturna que impedeix la conducció o la ceguesa (en el cas dels països poc desenvolupats).
Sobre la spin-off RetinaReadRisk i els socis fundadors
RetinaReadRisk
Els socis que han fundat aquesta spin-off són: l’IISPV, GENESIS Biomed, UP2Smart (URV) i Grupo TRC (Telefónica). La nova spin-off RetinaReadRisk espera captar finançament privat i públic en els propers 2-3 anys per un import aproximat de 5 milions d’euros, per poder finalitzar el desenvolupament del producte i comercialitzar-lo.
GENESIS Biomed
GENESIS Biomed és una consultora que opera en el sector biomèdic i està especialitzada en la provisió de serveis a empreses de nova formació procedents majoritàriament d’universitats, centres de recerca, hospitals i centres tecnològics. GENESIS Biomed té la seu central a Barcelona i també compta amb oficines a Madrid.
IISPV
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili és una institució de prestigi internacional que aglutina la recerca biomèdica liderada des del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La integren l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII; l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta; l’Hospital Universitari Sant Joan, de Reus; i el Grup Pere Mata. També està vinculat a la Universitat Rovira i Virgili (URV).
UP2Smart
UP2Smart és una empresa derivada (spin-off) de la URV. Està dedicada, entre d’altres, a oferir sistemes automàtics i embeguts basats en visió per computador i intel·ligència artificial; i a proveir productes i serveis tecnològics per a sectors industrials i de negoci. A efectes enunciatius, però no limitadors, UP2Smart també es dedica a oferir serveis de consultoria, assessorament tecnològic, desenvolupament de programari i apps, suport a l’usuari i solucions web.
Grupo TRC
Grupo TRC compta amb la seva divisió TRC Salud avalada per més de 25 anys de treball a xarxes hospitalàries. La singularitat de les solucions desenvolupades, així com l’alt nivell d’exigència i criticitat dels sistemes i el programari emprats, permeten completar una àmplia cartera tecnològica basada en l’experiència i la innovació. L’objectiu d’aquesta divisió és el desenvolupament de sistemes que millorin els processos hospitalaris, amb alts nivells de seguretat i fiabilitat, garantint la rendibilitat, l’agilitat i la facilitat en la gestió.
EIT Health
EIT Health és una xarxa dels més prestigiosos innovadors en matèria de salut, amb aproximadament 130 socis. Compta amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), un organisme de la Unió Europea. Col·labora entre països per oferir noves solucions que permetin a la ciutadania europea viure més i millor. Posa en contacte tots els actors rellevants de la salut d’Europa, assegurant la inclusió dels tres costats del “triangle del coneixement”, perquè la innovació tingui lloc en la intersecció de la recerca, l’educació i el negoci, en benefici de la ciutadania.