Aquest dissabte 31 de maig, se celebra el Dia Mundial contra el Tabac i es reivindiquen mesures preventives, educatives i legislatives per protegir la salut dels més petits, tot reduint l’exposició a les substàncies tòxiques del fum que persisteixen un cop acabada la cigarreta

Noelia Ramírez al centre amb investigadors del grup PEDINUR

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua amb la recerca dels efectes que produeixen les substàncies tòxiques del tabac, sobretot en la població infantil. Amb motiu de la celebració del Dia Mundial Sense Tabac, Noelia Ramírez, investigadora de l’IISPV i membre del grup de recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà (PEDINUR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IISPV, ha presentat els resultats més recents dels seus estudis sobre les conseqüències del fum residual en una xerrada a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Ramírez destaca que és fonamental tenir presents els efectes nocius que hi ha a l’hora d’exposar-se a la nicotina, especialment en el cas dels menors de 5 anys. En aquest sentit, explica que el també anomenat fum de tercera mà suposa un perill especialment per als més petits i habitualment se sol subestimar per part de progenitors i estaments públics. I és que “aquesta via d’exposició encara no és prou coneguda. Les substàncies tòxiques que conformen aquest fum residual es queden, també, en objectes i superfícies de mobiliari, així com la pell, la boca, els pulmons i la roba”. Ramírez subratlla que, en dies mundials com aquest, és important protegir la salut de la població, sobretot la infantil, amb mesures preventives, així com educatives i legislatives.

Tot i que les polítiques antitabac han reduït l’exposició a aquest fum en els espais públics, determina Ramírez, molts infants continuen encara exposats a casa i espais exteriors.

Major risc de malalties respiratòries
L’impacte d’aquesta mena de fum es tradueix, en el cas dels més vulnerables, com ho són els nens i nenes, en alteracions del creixement, en un major risc de malalties respiratòries, malformacions congènites no cromosòmiques (en cas d’una exposició en la gestació) i càries dentals i malalties com otitis recurrents, entre altres afectacions.

El fum residual persisteix, reacciona amb altres substàncies de l’ambient i costa eliminar-lo, ja que les substàncies tòxiques, com s’apuntava, resisteixen una neteja superficial, com ara la ventilació, i també resten partícules en moviment, depenent de les temperatures o fluxos de ventilació. A més, quan interactuen amb una persona aquesta també pot repartir en altres racons aquestes substàncies.

Alguns dels consells preventius per evitar la presència perllongada del fum de tercera mà són, entre altres, limitar els espais on es fuma, netejar a fons on es faci -tenint en compte materials com a catifes i cortines- i portar en el cas dels fumadors, especialment si tenen contacte amb els més petits, una neteja profunda i acurada de mans, boca i roba.

S’inaugura el Laboratori d’Investigació Translacional en Cardiologia, que desenvoluparà projectes de recerca en tractament antitrombòtic per a les malalties cardiovasculars aterotrombòtiques, dins de l’IISPV

De dreta a esquerra, Dr. Jose Luis Ferreiro, cap del Servei de Cardiologia de l’HJ23, Dr. Joan Vendrell, director de l’IISPV, i Dr. Alfredo Bardají, cardiòleg i ex cap del Servei de Cardiologia de l’HJ23

Només a la província de Tarragona, cada any milers de pacients reben tractament amb fàrmacs antiagregants per haver sofert una patologia aterotrombòtica cardiovascular (com per exemple un infart de miocardi). Un fet important és que no tothom respon de la mateixa manera a aquests fàrmacs (especialment als inhibidors del receptor P2Y12), de tal manera que els pacients en què el fàrmac no arriba a assolir l’efecte esperat tenen més risc de continuar patint esdeveniments isquèmics (per exemple, infarts o ictus) i els que tenen una resposta exagerada tenen més risc de patir hemorràgies. Així doncs, és molt important fer recerca en aquest àmbit perquè els pacients rebin una teràpia al més personalitzada possible, en la qual s’escullin els fàrmacs, les dosis i les combinacions més adients per a cada un.

Des d’aquesta perspectiva, el Servei de Cardiologia de l’Hospital Joan XXIII ha inaugurat el Laboratori d’Investigació Translacional en Cardiologia amb l’objectiu inicial de fer recerca sobre el tractament antitrombòtic per a les malalties aterotrombòtiques cardiovasculars. Ja s’està treballant per incorporar progressivament noves línies de recerca en diferents patologies cardiològiques amb una perspectiva translacional (recerca orientada a avaluar l’aplicació a la pràctica clínica dels avenços al laboratori). Al Laboratori, ubicat de forma transitòria dins l’àrea del Biobanc, es podran dur a terme diferents proves de funcionalisme plaquetari que es poden complementar amb l’avaluació de polimorfismes genètics, tot això per poder avaluar com responen els pacients als fàrmacs antitrombòtics i desenvolupar noves estratègies de tractament. Aquest pas posa de manifest l’objectiu de l’Hospital de potenciar la recerca i apostar, en aquest cas, per una investigació molt centrada en la medicina de precisió, que cerca una atenció més personalitzada.

Com a mostra del potencial d’aquesta línia de recerca, val la pena comentar que el cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital, José Luis Ferreiro, és un dels autors d’un document de consens recentment publicat a la revista JACC Cardiovascular Interventions (una de les més prestigioses dins de l’àmbit de la cardiologia) que tracta precisament sobre l’estandardització i la interpretació de les proves genètiques i de funcionalisme plaquetari per avaluar la resposta a fàrmacs antiagregants, i explica les seves principals indicacions a la pràctica clínica en pacients als quals es du a terme una intervenció coronària percutània. La seva participació en aquest document reflecteix el seu posicionament com un expert internacional en la matèria.

El treball inclou un seguit d’estudis que abasten 483 mostres de fetge i 169 de sèrum i plasma

Un estudi aborda la recerca de nous marcadors biològics no invasius per a la detecció i seguiment de l’afectació coneguda com a fetge gras en la fase avançada, que s’anomena MASH (Metabolic dysfunction-associated steatohepatitis). Es tracta d’una de les formes preocupants de la malaltia hepàtica associada a la disfunció metabòlica. L’estudi, que du per títol Uncovering hepatic transcriptomic and circulating proteomic signatures in MASH: A meta-analysis and machine learning-based biomarker Discovery, ha estat impulsat pel Grup d’Estudi en Malalties Metabòliques Associades a la Insulin-Resistència (GEMMAIR), liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), i per la cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Joan XXIII i professora titular de la URV, Teresa Auguet. El projecte, publicat recentment a la revista Computers in Biology and Medicine, representa un pas endavant per a la medicina de precisió aplicada a les malalties hepàtiques metabòliques, perquè a través d’una anàlisi de dades específiques del fetge i de mostres circulants s’han trobat trets identificatius que poden distingir un pacient amb MASH, que en un estadi sever pot arribar a traduir-se en problemes més greus, com ara cirrosi hepàtica. A més, els estudis en mostres de fetge ens poden ajudar a trobar dianes terapèutiques.

Val a dir, que el fetge gras poden patir-lo pacients sense ser-ne conscients, ja que els símptomes en una fase primerenca són menors o inexistents. Per aquesta raó, des del grup d’investigació fan valer amb l’estudi la importància d’una detecció millorada.

Quant al mètode emprat a l’estudi, es va revisar de forma sistemàtica un seguit de dades i van recuperar-se set estudis, els quals abastaven 483 mostres de fetge i 169 mostres de sèrum i plasma, respectivament. A més, el desenvolupament del projecte va gestionar-se a través d’un model d’aprenentatge automàtic (Machine Learning), el qual permet identificar marcadors biològics específics de la malaltia, tot utilitzant ràtios de proteïnes biològicament significatives.

Eina potencial per al diagnòstic
Aquest model de Machine Learning ha esdevingut una eina potencial per al diagnòstic de la malaltia en fase de MASH. Cal una major refinació i validació, però, amb mostres més àmplies per tal de generalitzar aquests resultats. Aquest enfocament pot tenir un gran impacte en l’abordatge clínic de la MASH, tot beneficiant una estratificació més acurada del total de pacients atesos, evitant biòpsies hepàtiques. Fins i tot, facilitant un abordatge amb tractament personalitzat, ja que l’estudi en les mostres hepàtiques pot ajudar a evidenciar possibles dianes terapèutiques. Amb el projecte, el grup de recerca també, vol obrir camp a altres investigacions que se’n puguin derivar, amb dades més extenses.

Referència bibliogràfica: Elena Cristina Rusu, Helena Clavero-Mestres, Mario Sánchez-Álvarez, Marina Veciana-Molins, Laia Bertran, Pablo Monfort-Lanzas, Carmen Aguilar, Javier Camaron, Teresa Auguet. Uncovering hepatic transcriptomic and circulating proteomic signatures in MASH: A meta-analysis and machine learning-based biomarker discovery, Computers in Biology and Medicine. DOI: https://doi.org/10.1016/j.compbiomed.2025.110170.

Són els resultats d’un estudi de la URV-IISPV després d’haver fet el seguiment de 6.000 adults amb síndrome metabòlica durant dos anys

El sobrepès i l’obesitat s’han convertit en un problema de salut pública que afecta més de 2.500 milions d’adults. Diferents estudis han treballat amb la hipòtesi de què consumir de forma repetida aliments anomenats d’alt índex glucèmic -que fan pujar ràpidament els nivells de sucre a la sang després d’ingerir-los- podria contribuir al desenvolupament de l’obesitat i més a llarg termini diabetis o malaltia cardiovascular. Ara, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha demostrat que el consum de pasta alimentària millora els factors de risc metabòlic en comparació al de patates, pa o arròs refinats.

Els cereals abans d’esmorzar, les begudes ensucrades, el pa, l’arròs refinats i les patates, entre d’altres, són aliments rics en hidrats de carboni d’absorció ràpida. Produeixen un augment sobtat dels nivells de glucosa i insulina en sang que estimula la gana, el dipòsit de greix i redueix les pèrdues d’energia. Això afavoreix l’obesitat i dificulta l’ús de glucosa a nivell cel·lular. La pasta, en canvi, tot i ser també un aliment ric en hidrats de carboni, té una estructura única que fa que aquests hidrats s’absorbeixin més lentament, el que provoca una resposta glucèmica moderada. Quan la pasta es troba en el grau de cocció anomenat “al dente”, l’índex glucèmic és fins i tot més baix i això evitaria que es produís aquesta resposta glucèmica exagerada després del seu consum.

A falta d’estudis rigorosos que avaluïn la importància del consum de pasta sobre el risc cardiovascular o l’augment de pes, l’equip investigador va avaluar 6.000 persones amb un alt risc de malaltia cardiovascular que estaven inclosos en un programa de pèrdua de pes. En va fer un seguiment en el temps per comprovar si hi havia relació entre el consum de pasta refinada i diferents factors de risc cardiometabòlic. Van observar que aquelles persones que consumien mes freqüentment pasta tenien una major reducció de pes corporal, així com de l’índex de massa corporal i de perímetre de la cintura després de dos anys d’estudi. A més, substituir el pa blanc, l’arròs blanc o les patates per racions equivalents de pasta es va associar amb una reducció més gran dels mateixos paràmetres i amb una millora de la pressió arterial i el colesterol HDL.

L’estudi s’ha centrat en persones adultes grans amb risc cardiometabòlic de la conca mediterrània. Ara caldrà comprovar amb assajos clínics aleatoritzats si en altres poblacions els resultats aporten els mateixos resultats.

El treball s’emmarca en l’estudi multicol·laboratiu PREDIMED-Plus, en què participen 23 institucions de recerca de l’Estat espanyol. La investigació l’ha fet Sangeetha Shyam, investigadora Miguel Servet de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), Stephanie K. Nishi, investigadora de l’Escola de Nutrició de la Universitat Metropolitana de Toronto i el catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, Jordi Salas-Salvadó. L’equip forma part del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’IISPV.

Referència bibliogràfica: Shyam S, Nishi SK, Ni J, Martínez-González MÁ, Corella D, Schröder H, Martínez JA, Alonso-Gómez ÁM, Wärnberg J, Vioque J, Romaguera D, López-Miranda J, Estruch R, Tinahones FJ, Lapetra J, Serra-Majem L, Bueno-Cavanillas A, Tur JA, Martín Sánchez V, PintóX, Delgado-Rodríguez M, Matía-Martín P, Vidal J, Vázquez C, Daimiel L, Ros E, Gaforio JJ, Ruiz-Canela M, Fernández-Carrión R, Goday A, Garcia-Rios A, Torres-Collado L, Cueto-Galán R, Zulet MA, Prohens L, Casas R, Castillo-Hermoso MA, Tojal-Sierra L, Am GP, García-Arellano A, Sorlí JV, Castañer O, Arenas-Larriva AP, Oncina-Cánovas A, Goñi L, Fitó M, Babio N, Salas-Salvadó J. Pasta Consumption and Cardiometabolic Risks in Older Adults with Overweight/Obesity: A Longitudinal Analysis. J Am Nutr Assoc. 2025 Feb 19:1-13. DOI: 10.1080/27697061.2025.2463454.

L’estudi, amb la participació de l’Hospital Universitari Joan XXIII i el CIBER, analitza 103 pacients i destaca la relació entre hipertensió i progressió desfavorable de la malaltia

Un estudi del grup de recerca Infecció i Immunitat (INIM)
de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha posat de manifest la relació
entre la hipertensió, condició preexistent més freqüent entre els pacients amb COVID
19, i una progressió més greu d’aquesta malaltia, és a dir, amb un risc significatiu
d’hospitalització i mort. L’equip investigador, encapçalat per Anna Rull i Joaquim Peraire,
doctors de l’IISPV i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i professors de la
Universitat Rovira i Virgili (URV), ha comparat les molècules presents al torrent sanguini
de pacients hipertensos i no hipertensos que van patir una evolució desfavorable de la
COVID-19.

Per a la realització de l’estudi, s’han analitzat mostres de 103 pacients, entre els quals
n’hi havia 63 que van partir una progressió desfavorable de la malaltia i, d’aquests, 22
eren hipertensos. Els resultats mostren una clara associació entre la hipertensió i la
gravetat de la COVID-19, ja que el 35% dels pacients que van presentar complicacions
greus en l’evolució de la COVID-19, tenien un diagnòstic previ d’hipertensió.

L’estudi ha permès identificar, en els pacients hipertensos, dues molècules relacionades
amb l’activació de la resposta a l’estrès cel·lular, un factor clau en la progressió de la
COVID-19. Tanmateix, una anàlisi completa del contingut de les diferents espècies de
lípids en sang ha confirmat un paper crític de les fosfatidilcolines, component principal de les membranes cel·lulars, en la resposta del sistema immunitari a la infecció per
SARS-CoV-2. La detecció de molècules que presenten un patró alterat en sang a l’inici
de la malaltia poden ser una estratègia clau en el diagnòstic per anticipar complicacions
greus. En aquest sentit, les troballes aconseguides poden ajudar a millorar el pronòstic
i la qualitat de vida dels pacients hipertensos que s’infecten amb el virus SARS-CoV-2.
Amb tot, les conclusions destaquen la necessitat de continuar realitzant investigacions
en el futur amb una mostra més àmplia de pacients.

L’estudi, publicat recentment a la revista Scientific Reports (https://rdcu.be/ee3ZZ) de
l’editorial Springer Nature, s’emmarca dins de les línies d’investigació que duu a terme
el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Infecciosas
(CIBERINFEC), amb la participació del propi grup INIM de l’IISPV i del grup
d’Investigació Traslacional en Immunologia i Envelliment (TRIA) d’IrsiCaixa. El treball ha
comptat amb la col·laboració de membres del grup de Diabetis i Malalties Metabòliques
Associades (DIAMET), també de l’IISPV, que pertanyen al Centro de Investigación
Biomédica en Red de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).

Sobre l’IIPSV
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la
investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els
hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus i Institut Pere Mata
de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili.
Des de la seva creació el 2005, l’Institut treballa per garantir que la recerca biomèdica
es tradueixi en pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la
salut de la població. Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal
en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en
quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de
recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea
d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que
integra 6 grups de recerca. IISPV forma part de la xarxa de Centres de Recerca de
Catalunya (CERCA).

Durant la visita, la consellera i la delegada del Governhan pogut conèixer els nous projectes de l’Institut, incloent la creació de la Unitat d’Investigació Clínica i l’ampliació de les instal·lacions al campus Hospital Universitari Joan XXIII

La consellera i la delegada del Govern, acompanyades pel director i membres del Comitè Assessor de Direcció de l’IISPV

La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, i la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López, han visitat les instal·lacions de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ubicades a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

El director de l’IISPV, Joan Vendrell, acompanyat per membres del Comitè Assessor de Direcció, ha presentat alguns dels projectes més imminents de l’Institut, com són la creació de la nova Unitat d’Investigació Clínica i l’ampliació de les instal·lacions de l’IISPV al parc sanitari de l’Hospital Universitari Joan XXIII.

L’activitat va ser impartida per una vintena d’investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM)

 L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha participat un any més en les Visites a la recerca impulsades per la Fundació la Marató 3cat, amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania com es desenvolupen els projectes de recerca que han rebut finançament a través d’aquest programa solidari. Durant tot el dia, una setantena de persones van prendre part en els diferents tallers que es van dur a terme al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. Per a la realització d’aquesta activitat va caldre la implicació d’una vintena d’investigadors i investigadores de l’IISPV – Institut Pere Mata, que van impartir els tallers en tres sessions diferents al llarg del dia (dues al matí i una a la tarda).

L’activitat va servir per explicar a la ciutadania dos projectes de recerca en salut mental que l’IISPV té actius actualment i que han rebut finançament a través de la Marató 3cat. Es tracta del projecte “Xarxes de coexpressió utilitzant DDR1 com a gen llavor en sang i en cervell en el trastorn bipolar. Identificació de nous biomarcadors”, coordinat per Elisabet Vilella, subdirectora de l’IISPV i directora de l’Àrea de Recerca de l’HUIPM; i del projecte “Un enfocament integrador de la predicció del risc d’esquizofrènia aprofitant la genètica, la imatge cerebral i el transcriptoma del neuroepiteli olfactiu”, de Gerard Muntané, investigador del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’IISPV.

Un estudi demostra que aquest estil de vida mitiga el deteriorament dels ossos en persones amb síndrome metabòlica, especialment en dones

Seguir una dieta mediterrània hipocalòrica i practicar activitat física de forma regular mitiga el deteriorament de la salut dels ossos en adults grans amb síndrome metabòlica, especialment en dones. Són les principals conclusions d’un estudi que recull la revista científica JAMA Network Open i que ha estat liderat per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació i suport de diferents institucions com l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) de l’Institut de Salut Carlos III.

L’estudi va incloure 924 homes i dones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica a qui durant tres anys es va fer un seguiment des de quatre centres de recerca de l’Estat espanyol. Els van assignar aleatòriament a dos grups: el primer seguia dieta mediterrània baixa en calories, combinada amb activitat física. El segon va seguir una dieta mediterrània sense restriccions calòriques ni recomanació d’activitat física específica. Als participants de tots dos grups se’ls van practicar densitometries òssies per tal d’avaluar la densitat mineral dels seus ossos en diferents zones del cos.

Els resultats van mostrar que les dones del primer grup van preservar millor la densitat mineral òssia a la columna lumbar, juntament amb una pèrdua de pes moderada després dels tres anys de seguiment, en comparació amb el segon grup. “Aquest tipus d’intervencions d’estil de vida basades en la reducció de pes moderada a través d’una dieta mediterrània hipocalòrica i l’exercici físic pot ser una estratègia útil per evitar la pèrdua de salut òssia relacionada amb la pèrdua de pes i l’envelliment”, afirma Héctor Vázquez-Lorente, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i primer autor de l’estudi.

El deteriorament dels ossos durant l’envelliment és un dels principals problemes de salut pública de la societat. Aquest estudi posa de manifest que “és possible mitigar aquest procés oferint una estratègia eficaç per promoure un envelliment més saludables, especialment en dones grans”, comenta Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV i investigador principal de l’estudi.

La pèrdua de densitat mineral òssia és un factor clau en el desenvolupament de l’osteoporosi, sobretot en dones post menopàusiques, i augmenta el risc de fractures, redueix la qualitat de vida i incrementa la morbilitat i la mortalitat. “La relació entre pèrdua de pes i salut òssia és una preocupació constant en la investigació clínica. Els nostres resultats ens diuen que no totes les estratègies de reducció de pes afecten negativament la densitat dels ossos”, comenta Jesús F. García Gavilán, coautor principal de l’estudi.

La recerca forma part del projecte PREDIMED-Plus, un assaig clínic multicèntric pioner que avalua l’impacte d’una intervenció d’estil de vida en la prevenció de malalties cardiovasculars i la pèrdua de pes en els adults grans.

Referència bibliogràfica: Vázquez-Lorente H et al. Mediterranean Diet, Physical Activity, and Bone Health in Older Adults: A Randomized Clinical Trial. JAMA Network Open, 2025. DOI: 10.1007/s11657-022-01140-7

S’ha publicat una revisió bibliogràfica sobre el paper del succinat en el desenvolupament d’aquestes malalties, a la prestigiosa revista Current Opinion in Microbiology

El grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), juntament amb l’spin-off SUCCIPRO, han publicat una revisió bibliogràfica sobre el paper del succinat en el desenvolupament de les malalties inflamatòries intestinals.

La revisió, publicada a la prestigiosa revista Current Opinion in Microbiology, destaca el potencial d’aquesta molècula produïda per la microbiota intestinal, com a diana terapèutica en aquest tipus de malalties. L’article assenyala com l’acumulació de succinat a l’intestí està relacionada amb una alteració de la flora intestinal, inflamació i alteracions del metabolisme. Aquesta revisió ofereix una nova perspectiva sobre com el succinat contribueix al desenvolupament de malalties inflamatòries, com poden ser la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.

Amb aquesta publicació, el grup DIAMET, liderat per la doctora Sonia Fernández-Veledo i el doctor Joan Vendrell, i SUCCIPRO, spin-off nascuda de la col·laboració entre l’IISPV i la Universitat Rovira i Virgili (URV), consoliden la seva posició com a referents a l’estudi dels metabòlits microbians.

Podeu consultar més informació sobre l’article aquí: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1369527425000219?via%3Dihub

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus i Institut Pere Mata de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili.

Des de la seva creació el 2005, l’Institut treballa per garantir que la recerca biomèdica es tradueixi en pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la salut de la població.

Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que integra 6 grups de recerca.

SUCCIPRO és una empresa biotecnològica spin-off de la URV i l’IISPV dedicada al desenvolupament de nous fàrmacs moduladors del succinat per al tractament de malalties metabòliques i inflamatòries. Fundada el març de 2022 i amb més dʻun 80% de pressupost dedicat directament a Investigació i Desenvolupament, lʻempresa està certificada com a empresa emergent per ENISA i treballa en una línia diversificada de productes farmacèutics en fases primerenques de recerca. L’empresa està recolzada per nombrosos projectes de recerca com NEOTEC (SNEO-20231359), Torres Quevedo (PTQ2022-012572 i PTQ2023-012978 MCIN/AEI/10.13039/501100011033).

Un estudi determina que els homes que tenen els telòmers més llargs tenen una millor qualitat espermàtica, revelant el potencial com a biomarcador d’aquestes estructures

IISPV

En els últims anys, la fertilitat ha disminuït dràsticament. De fet, la proporció estimada de població amb problemes de fertilitat va arribar al 17,5% l’any 2020, segons l’Organització Mundial de la Salut. Es calcula que la meitat dels casos són atribuïbles a problemes de fertilitat en els homes. Les causes d’infertilitat masculina són multifactorials i inclouen tant factors metabòlics o genètics, com ambientals o d’estil de vida. Combinats, poden donar lloc a una reducció important de la qualitat del semen, que pot causar infertilitat.

Degut a l’impacte que la infertilitat té en la salut mental i en la qualitat de vida de les persones, identificar indicadors de salut reproductiva és un tema prioritari per a la comunitat científica. Un d’aquests indicadors podrien ser els telòmers, unes estructures situades a l’extrem dels cromosomes que protegeixen el nostre ADN.

En els últims anys, estudis realitzats amb mostres de pacients de clíniques de fertilitat han apuntat que els telòmers d’alguns homes amb dificultats per tenir fills tenien una longitud reduïda. Davant d’aquest escenari, els investigadors van explorar, per primera vegada en voluntaris sans, si la longitud dels telòmers té alguna cosa a veure amb la qualitat de l’esperma.

Van fer-ho analitzant mostres biològiques d’espermatozoides —la cèl·lula sexual masculina— i leucòcits, també anomenats glòbuls blancs —cèl·lules de la sang que intervenen en processos de resposta immunitària—, així com la qualitat de l’esperma a través de paràmetres com la concentració o la vitalitat dels espermatozoides.

Les mostres van ser proporcionades per 200 voluntaris sans i en edat reproductiva —entre 18 i 40 anys— participants del projecte internacional Led-Fertyl, un estudi transversal dissenyat per avaluar els determinants dietètics i de l’estil de vida de la qualitat espermàtica, tenint en compta paràmetres com la concentració, quantitat, mobilitat, vitalitat i morfologia dels espermatozous, entre d’altres.

L’anàlisi ha revelat que els participants amb una major longitud telomèrica tenien més espermatozoides i concentracions més elevades d’aquests gàmetes masculins. “Aquests resultats suggereixen que la longitud dels telòmers podria ser un biomarcador útil per determinar la qualitat de l’esperma i, a la llarga, la infertilitat”, celebra María Fernández de la Puente Cervera, investigadora del grup Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental i primera firmant d’aquesta recerca.

No obstant això, l’equip recalca que cal seguir estudiant per tal de confirmar aquesta relació a llarg termini: “recerques com aquesta ajuden a entendre els mecanismes que hi ha darrera la infertilitat i ens ajuda a establir estratègies per millorar la qualitat reproductiva de les persones”, conclouen.

Aquest treball ha comptat amb el lideratge de Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, Silvia Canudas, professora agregada de la UB, Nancy Babio, investigadora principal del projecte, i Albert Salas-Huetos, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques. L’equip forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de la Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Referència: María Fernández de la Puente, Cristina Valle-Hita, Albert Salas-Huetos, María Ángeles Martínez, Elena Sánchez-Resino, Silvia Canudas, Daniel Torres-Oteros, Joana Relat, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó, Sperm and leukocyte telomere length are related to sperm quality parameters in healthy men from the Led-Fertyl study, Human Reproduction Open, 2024; https://doi.org/10.1093/hropen/hoae062