La jornada d’aquesta edició porta per títol Recerca en salut mental: preguntes i respostes per a la postpandèmia

El proper 21 de novembre de 2022, l’Hospital Universitari de Bellvitge (amb motiu dels seus 50 anys) i l’IDIBELL acolliran la 13a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut, que reunirà investigadores i investigadors representatius dels instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l’organització.

Aquest any, el tema escollit és la salut mental, sobre la qual la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2 ha impactat de manera important. Com enfocar la recerca en salut mental, des de quines perspectives i quins reptes, oportunitats i noves estratègies encaren els i les professionals de la recerca, a curt i a llarg termini, són els temes de debat d’aquesta Jornada.

Durant la trobada també es faran públics els noms de les guanyadores i guanyadors de la convocatòria 2022 dels diferents Premis a la Trajectòria Investigadora, que volen distingir la contribució significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut, amb l’objectiu de fomentar i reconèixer la investigació biomèdica d’alta qualitat, de caràcter preclínic i clínic, que es du a terme a la institució.

Aquí podreu inscriure-us i consultar la informació tant de la jornada de recerca com dels requisits per a presentar les candidatures als diferents Premis de la Jornada de Recerca:

–          Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals

–          Premi a la Trajectòria Investigadora en Atenció Primària

–          Premi a la Trajectòria Investigadora Infermera

–          Premi a l’Investigador/a jove

–          Premi al millor article

–          Premi al millor pòster

El termini de presentació de sol·licituds és el proper 30 de setembre.

La jornada s’inaugurarà amb la conferència magistral Impact of COVID in Mental Health a càrrec de Philip Gorwood, psiquiatre i cap de servei CMME (Hôpital Sainte-Anne GHU Paris Psychiatrie et Neurosciences). El debat se centrarà en tres gran temes:

Veure el programa de la 13a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut.Baixa

Troben una nova característica del teixit adipós (grassa corporal) que envolta l’intestí de les persones que pateixen aquesta malaltia que consisteix en la conversió del seu color, passant de ser blanc a beix. Un metabòlit de la microbiota intestinal podria ser el responsable d’aquest canvi

Un símptoma que el pacient de Crohn té més presència d’aquest teixit beix és l’augment de la temperatura abdominal, i aquesta condició es pot visualitzar a través d’una càmera termogràfica. L’equip d’investigació que ha fet possible aquesta troballa suggereix que aquesta eina podria obrir noves vies per al seguiment i tractament farmacològic de la malaltia

Un estudi amb investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la URV, l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’Hospital Vall d’Hebron i CIBERDEM ha descobert una nova característica relacionada amb el teixit adipós (també conegut com a grassa corporal) de les persones que pateixen de Crohn que podria obrir noves vies per al seguiment i tractament farmacològic de la malaltia.

Els grups de recerca DIAMET i IBODI de l’IISPV, responsables de liderar aquest estudi, han trobat que, en aquests pacients, el teixit adipós de la mucosa intestinal (la part que tenen més danyada) experimenta un procés de conversió (conegut científicament com a browing) en el seu color, passant de ser blanc a ser beix. Aquest tipus de teixit adipós beix és comú en nadons, però es va perdent a mesura que creixem. En diversos models animals s’ha constatat que tenir-lo augmentat protegeix l’organisme davant l’obesitat, la diabetis o malalties inflamatòries, i, per tant, és beneficiós per a la salut.

“El que hem vist és que als pacients amb la malaltia de Crohn, al voltant de l’intestí danyat creix un greix que, en part, és marró. En realitat, és greix blanc que s’ha convertit en greix beix o enfosquit”, explica Carolina Serena, investigadora del grup IBODI de l’IISPV. Aquesta troballa obre vies fins ara inexplorades perquè puguin desenvolupar-se noves teràpies adreçades als pacients de Crohn.

Una altra de les descobertes d’aquest grup d’investigadors i investigadores és que un augment de la temperatura abdominal en pacients amb aquesta malaltia activa pot ser un indicador que tenen una major presència d’aquest teixit adipós beix. A través d’una termografia es pot visualitzar aquest augment de la temperatura i, per tant, els i les investigadores suggereixen utilitzar aquesta eina per al seguiment i tractament farmacològic de la malaltia.

Imatges tèrmiques on es veu un augment de temperatura en pacients amb la malaltia de Crohn activa. Els colors blanc i vermell indiquen una major temperatura, i els colors verd i blau una menor temperatura.

El paper clau de la microbiota intestinal

Aquest fenomen de la conversió del color del greix blanc a beix es coneix en el llenguatge científic com a ‘’browning’’ i, segons aquest estudi, en el cas dels pacients que pateixen la malaltia de Crohn hi haurien dos escenaris que el podrien desencadenar: el primer és l’augment d’un metabòlit que produeixen les bactèries intestinals (la microbiota) anomenat succinat. Aquesta circumstància en si mateixa constitueix un indicador per al diagnòstic de la malaltia del Crohn.

El segon desencadenant seria la presència de certes bactèries presents en aquest greix. Prèviament, el  grup DIAMET havia demostrat que en el cas dels pacients que pateixen la malaltia de Crohn, les bactèries de la microbiota de l’intestí s’escampen degut a la gran permeabilitat de les seves parets. Precisament, una de les funcions del greix que envolta l’intestí d’aquests malalts de Crohn és protegir el propi cos perquè aquestes  bactèries no vagin al torrent sanguini, fet que podria acabar causant una sèpsia (una infecció extrema que pot ser mortal).

“En aquest treball hem vist que una infecció per bactèries també causa la conversió de teixit blanc a beix modificant les cèl·lules mare del greix a un fenotip beix”, explica Sonia Fernández, la investigadora responsable del grup DIAMET de l’IISPV.

D’altra banda, Diandra Monfort, primera autora de l’article on es publica aquest estudi, afegeix: “creiem que l’augment d’aquest teixit adipós beix podria ser l’estratègia que té l’organisme per combatre la inflamació en aquest teixit i per recuperar-se”.

Incidència de la malaltia a Espanya

La incidència del Crohn i la colitis ulcerosa, les malalties inflamatòries més conegudes, s’ha multiplicat per 10 a Espanya en els darrers 25 anys i actualment es detecten uns 2.000 nous casos cada any, amb un increment del 2,5% en aquest període de temps, segons la Confederación ACCU.

Aquestes malalties afecten sobretot els i les joves (es comença a diagnosticar entre els 15 i els 25 anys) i sovint, també, els infants. Amb tot, hi pot haver persones que en presentin els primers símptomes als 50 o als 60 anys.

Referència bibliogràfica: D Monfort-Ferré, A Caro, M Menacho, M Martí, B Espina, A Boronat-Toscano, C Nuñez-Roa, J Seco, M Bautista, E Espín, A Megía, J Vendrell, S Fernández-Veledo, C Serena. The Gut Microbiota Metabolite Succinate promotes Adipose Tissue Browning in Crohn’s Disease, Journal of Crohn’s and Colitis, 2022;, jjac069, https://doi.org/10.1093/ecco-jcc/jjac069

D’esquerra a dreta: Martí Llaurador-Coll, Gerard Muntané, Irene Montoro, Elisabet Vilella i Alfonso Gutiérrez-Zotes.

El dèficit en els mecanismes de regulació emocional que habitualment pateixen les persones amb trastorn bipolar pot ser degut a l’acumulació d’experiències adverses entre els 6 i els 11 anys. Aquesta és la primera vegada que s’estableix aquesta relació després que un grup investigador hagi estudiat la repercussió d’aquest tipus d’experiències durant els primers 18 anys de vida. Aquesta recerca s’emmarca en el projecte BIPOGENT sobre el trastorn bipolar i hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata que pertanyen al CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb el Departament de Psiquiatria de la Harvard Medical School.

En el seu estudi, l’equip investigador ha utilitzat l’Escala de Cronologia d’Exposició a l’Abús i el Maltractament (MACE), un nou instrument que permet datar les experiències adverses durant els primers 18 anys de vida de la persona. Estudiar aquestes vivències en pacients amb trastorn bipolar és rellevant si es té en compte que els éssers humans passem per diferents etapes de maduració del cervell i de consolidació psicoemocional des de la infantesa fins a la vida adulta.

En aquest procés hi ha determinades edats que són períodes sensibles a alguns aprenentatges, fins al punt que la consolidació de diferents fases del desenvolupament cerebral depèn en gran mesura de l’experiència i de les interaccions que s’estableixen amb l’entorn. És així com situacions adverses poden implicar un estrès tòxic i impedir una bona formació de les funcions mentals que seran fonamentals posteriorment a l’edat adulta, i que poden afectar especialment les persones afectades, en aquest cas, de trastorn bipolar.

L’estudi l’ha coordinat la directora de recerca de l’Institut Pere Mata i subdirectora de l’IISPV, Elisabet Vilella. El projecte d’adaptació i validació en el nostre entorn de l’Escala de Cronologia d’Exposició a l’Abús i el Maltractament l’ha coordinat el psicòleg clínic de la mateixa institució, Alfonso Gutiérrez-Zotes. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista científica Journal of Interpersonal Violence.

Referència bibliogràfica: Maximal Sensitivity to Child Maltreatment at the Ages of 6 and 11 Years is Associated with the Risk of Bipolar Disorder. Irene Montoro, Lorena Moreno, Patricia Mulet, Carlota Miró, Ainhoa Leunda, Martí Llaurador-Coll, Gerard Muntané, Martin H. Teicher, Elisabet Vilella i Alfonso Gutiérrez-Zotes. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35648643/

El Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Joan XXIII ha rebut tres dels sis premis atorgats per la FEEC (Fundación Española del Enfermo Crítico) a les millors comunicacions del LVII Congrés Nacional de la SEMICYUC (Sociedad Española de Medicina Intensiva Crítica y Unidades Coronarias). Els treballs premiats han estat els següents:

-VALIDACIÓ EXTERNA DELS FENOTIPS CLÍNICS DESENVOLUPATS A LA PRIMERA ONADA EN PACIENTS CRÍTICS AMB COVID-19 DE LA SEGONA I TERCERA ONADA PANDÈMICA. Autors: Rodríguez Oviedo A; Moreno G; Díaz I; Bodí M; Solé Violán J; Vidaur L; Ballesteros JC; Ruiz- Ampolla M; Marín Corral J; Gómez J.
-INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL PER A SUPORT A LA DECISIÓ. DESENVOLUPAMENT D’UN MODEL DINÀMIC DE PREDICCIÓ DE MORTALITAT BASAT EN XARXES NEURONALS. Autors: Pardo Fernández A; Rodríguez A; Bodí M; Gómez J.
-ANÀLISI DESCRIPTIVA DE L’AMIDAMENT DELS INDICADORS DE QUALITAT DE LA SEMICYUC. ESTUDI PILOT. Autors: Samper M; Sírgo G; Castellans Á; Martín MC; Gros F; Giménez-Esparza C; Herrera M; Rodríguez A; Bodí M.

“Premio María Jesús López Pueyo”

Els intensivistes del grup COVID-19/SEMICYUC, del servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, també han rebut el premi María Jesús López Pueyo de la Fundación Burgos per a la investigació de la salut.

La iniciativa premia el millor treball d’investigació sobre infecció en el pacient crític publicat en el 2019, 2020 o 2021. En aquest cas, l’organització ha escollit com a guanyadora la publicació “Deploying unsupervised clustering analysis to derive clinical phenotypes and risk factors associated with mortality risk in 2022 critically ill patients with COVID-19 in Spain”, publicat al Critical Care. El premi compta amb una dotació econòmica de 1.500 euros.

Autors: Rodríguez A, Ruiz-Botella M, Martín-Loeches I, Jimenez Herrera M, Solé-Violan J, Gómez J, Bodí M, Trefler S, Papiol E, Díaz E, Suberviola B, Vallverdu M, Mayor-Vázquez E, Albaya Moreno A, Canabal Berlanga A, Sánchez M, Del Valle Ortíz M, Ballesteros JC, Martín Iglesias L, Marín-Corral J, López Ramos E, Hidalgo Valverde V, Vidaur Tello LV, Sancho Chinesta S, Gonzáles de Molina FJ, Herrero García S, Sena Pérez CC, Pozo Laderas JC, Rodríguez García R, Estella A, Ferrer R; COVID-19 SEMICYUC Working Group.

La Dra. Sonia Fernández-Veledo, responsable del Grup de Recerca de Diabetis i Malalties Associades Metabòliques (DIAMET), és a la dreta de la imatge.

L’Associació Catalana de Diabetis (ACD) ha guardonat la Dra. Sonia Fernández-Veledo, responsable del Grup de Recerca de Diabetis i Malalties Associades Metabòliques (DIAMET), per la seva trajectòria investigadora en aquest camp. La societat científica ha atorgat a la Dra. Sonia Fernández-Veledo el Premi Gonçal Lloveras i Vallès, a través del qual l’associació reconeix i promou la vocació i dedicació a la ciència de joves investigadors i investigadores.  En un acte celebrat a Reus, la junta de l’ACD ha fet entrega d’aquest guardó a la nostra companya. 

El reconeixement és una prova més del talent i projecció de l’IISPV, i del compromís de tots els investigadors i investigadores que dia a dia persisteixen en l’aprofundiment de la ciència amb la mirada posada en millorar la salut de les persones.

Si bé el premi ha reconegut la vessant bàsica de la carrera investigadora de la doctora, Sonia Fernández-Veledo ha excel·lit tant en aquest àmbit com en la modalitat clínica. 

Resum de la trajectòria investigadora

Després d’obtenir el doctorat a la UB (Biomedicina, 2000-2004) i després de desenvolupar una sòlida formació postdoctoral en diferents centres d’investigació de Madrid (UCM, CBMSO) i la Jolla (The Scripps Research Institute), la Dra. Fernández-Veledo va iniciar l’any 2011 la seva carrera de forma independent, com a investigadora Miguel Servet (ISCIII), a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

Actualment, és investigadora consolidada (R4) a l’IISPV, on lidera el grup d’investigació Diabetis i Malalties Associades Metabòliques (DIAMET), i ha estat reconeguda com coIP del grup al CIBERDEM. La seva investigació combina estudis bàsics i clínics per dilucidar els mecanismes moleculars subjacents a les comorbiditats relacionades amb l’obesitat, que poden ajudar a trobar nous enfocaments i objectius per al tractament d’aquestes malalties metabòliques.

Ha publicat més de 80 articles (en 34 d’aquests ho ha fet com a autora sènior). Alguns d’aquests articles han estat publicats en revistes d’alt impacte com Nature  Immunology, Diabetes Care o British Journal of Pharmacology.

Ha liderat 10 projectes competitius d’investigació (MINECO, Fundació La Caixa, Fundació La Marató de TV3, EFSD) i 4 d’Innovació & Transferència (ISCIII, AGAUR, Fundació La Caixa).

A més, la Dra. Fernández-Veledo té experiència en el maneig de contractes i acords no competitius amb la indústria farmacèutica i en la generació de la propietat industrial i intel·lectual (titular de tres patents).

Fundadora de l’spin-off SUCCIPRO

D’altra banda, la Dra. Fernández-Veledo és cofundadora de SUCCIPRO S.L., spin-off de recent creació. També acredita una àmplia experiència en l’organització d’activitats d’I + D i ha participat en més de 100 conferències nacionals i internacionals. Des de 2013, ha participat activament en varis comitès d’avaluació científica de projectes d’investigació i convocatòries de recursos humans (FIS, MINECO, ANEP).

És col·laboradora assídua de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) des de a seva creació. La Dra. Fernández- Veledo té, a més a més, una àmplia experiència en la formació de graduats i postgraduats en vàries universitats espanyoles (Universitat de Barcelona, Universidad Complutense, Universidad Autónoma de Madrid). Actualment, és professora associada de la Facultat de Medicina de la URV. Ha dirigit 5 tesis doctorals, 7 treballs de Fi de Màster i 12 treballs Fi de Grau. Actualment, és mentora de 7 estudiants de doctorat. A més a més de les tasques de gestió, investigació i transferència associades a DIAMET, la Dra. Fernández-Veledo participa activament en les estructures organitzatives de la seva institució. En concret, és membre del Comitè de Direcció de l’IISPV, coordinadora de la àrea d’ Investigació en Nutrició i Metabolisme i membre de la comissió del biobanc institucional.

Impuls de la reumatologia cercant nous biomarcadors per al diagnòstic precoç de l’artritis reumatoide

La Dra. Samantha Rodriguez, del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (HJ23) i membre del Grup de Recerca “Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars” (Grup DIBIOMEC) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), liderat per la Dra. Matilde Rodríguez Chacón, ha rebut la Beca Lilly per a Projectes de Recerca individual i Col·laborativa de la Societat Catalana de Reumatologia per realitzar l’estudi “Cerca de biomarcadors de diagnòstic en sèrum de pacients amb artritis reumatoide naïve mitjançant un enfocament multiòmic combinat”.

L’objectiu d’aquestes beques és impulsar el desenvolupament i la investigació de la reumatologia a Catalunya, atorgant una beca per al millor projecte original i inèdit presentat, vinculat a aspectes clínics, epidemiològics o de recerca bàsica a Reumatologia.

L’artritis reumatoide és una malaltia autoimmune crònica que implica inflamació sinovial i de cartílag adjacent, i destrucció òssia. La detecció precoç de l’artritis reumatoide pot influir en la progressió i el pronòstic. Estudis recents suggereixen que la remissió de la malaltia podria estar orientada al tractament rebut en les primeres etapes de desenvolupament i pot portar a un estat de normalitat sense discapacitat al 40%-60% dels pacients. Els estudis dirigits al diagnòstic de pacients amb artritis reumatoide naïve són escassos, ja que no són de fàcil recrutement. Així doncs, aquest projecte té com a principal objectiu l’ús combinat de la proteòmica i la metabolòmica en sèrum/plasma d’una cohort ben caracteritzada de pacients amb artritis reumatoide d’inici per tal d’obtenir biomarcadors que ens permetin diagnosticar de manera primerenca la malaltia i obtenir una visió més holística dels sistemes biològics alterats.
El Grup DIBIOMEC de l’IISPV és un grup de recerca translacional interessat en la recerca de biomarcadors de malalties, amb vessant inflamatori, com l’obesitat, la resistència a la insulina, l’artritis reumatoide o el càncer.

També disposa de patents internacionals pel diagnòstic del càncer de pròstata basades a detectar biomarcadors d’agressivitat del càncer. Amb aquest nou projecte, el grup pretén reforçar les troballes, publicades recentment a la revista Frontiers in Immunology (https://doi.org/10.3389/fimmu.2021.790880), a buscar nous biomarcadors pel diagnòstic precoç de l’artritis reumatoide.

Experts i expertes en el tractament i la recerca que s’està duent entorn a aquest càncer han participat aquesta setmana en la darrera jornada “update” que organitzen el Servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Reus i l’IISPV.

Aquesta jornada d’actualització en melanoma ha tingut com a objectiu fer una revisió de l’estat de l’art del diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia. La incidència del melanoma ha anat augmentant en els darrers 30 anys. El 95% dels melanomes es desenvoluparan en la pell i suposen el 1.5-7% dels tumors cutanis malignes, essent responsables de la majoria de morts per aquesta causa.

En els darrers anys, els avenços en el diagnòstic precoç i la prevenció han augmentat la supervivència global dels pacients. El coneixement de la immunoteràpia i de les vies moleculars implicades en la melanogènesis han canviat radicalment els tractaments dels quals disposem en tots i cadascun dels escenaris de la malaltia, des de la neoadjuvància i l’adjuvància a la malaltia metastàtica.

L’aparició de noves estratègies s’acompanyen de nous reptes i molts dubtes. En el context metastàtic ens preguntem quina és la millor seqüència de tractaments i quins biomarcadors necessitem. En el context adjuvant ens preguntem com millorar la selecció de pacients candidats a tractament i quina seria la durada òptima dels mateixos. En el context neoadjuvant, a més de la durada òptima del tractament, podem preguntar-nos si caldria o no fer gangli sentinella o cirurgia en els pacients bons responedors, quins serien els millors criteris per definir la resposta completa patològica o si és millor que l’adjuvància.

Estem d’enhorabona: els noms de diverses investigadores de l’IISPV (entre elles 5 caps de grups de recerca) apareixen en el rànquing d’espanyoles i estrangeres a Espanya que destaquen en aquest àmbit publicat recentment pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest rànquing (és el primer any que el CSIC el publica) ha estat elaborat partint dels noms de professionals que tenen un perfil a la base de dades de Google Scholar i pren com a referència l’índex H. Tres d’aquestes investigadores (Mònica Bulló, Sonia Fernández i Victoria Ceperuelo) tenen més de 10.000 citacions dels treballs publicats en revistes internacionals, fet que reforça l’impacte de la recerca que duen a terme.

Veure el rànquing del CSIC “Ranking de investigadoras españolas y extranjeras en España según Google Scholar”

Visualitza la notícia del CSIC

L’índex H és un sistema que mesura la qualitat i rellevància professional dels i les científiques. Té en compte el conjunt dels treballs més esmentats d’un investigador o investigadora i el nombre de cites en cadascun d’aquests documents.

El rànquing que ha publicat el CSIC el conformen les 5.000 investigadores més destacades a Espanya en l’àmbit de la recerca (de qualsevol tipus). L’últim objectiu és visibilitzar la recerca en femení i la seva projecció i impacte en els diferents àmbits de la nostra societat.

Tot i que Google Scholar (l’eina que ha estat utilitzada pel CSIC per obtenir el llistat d’ investigadores) és força útil i la majoria d’aquests professionals acostumen a recórrer-hi, no és l’única disponible i no reflecteix la totalitat de les dones investigadores amb índex H i amb un rang igual al que ha pres com a referència el CSIC. Cal tenir en compte aquest matís per comprendre per què hi ha investigadores de l’IISPV que no apareixen a aquest llistat.

A totes elles, a les que s’hi inclouen i a les que no, el nostre més sincer agraïment!

Un estudi realitzat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn valora la relació entre el consum de lactis i la salut cognitiva de persones grans amb alt risc de malaltia cardiovascular

Membres de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn

URV-IISPV-CIBERobn ha volgut establir quina relació hi ha entre el consum de lactis i la salut cognitiva. Durant un període de dos anys han estudiat el consum total de lactis de més de 6.000 persones de l’estudi PREDIMED-Plus amb alt risc de malaltia cardiovascular. Els resultats obtinguts han posat de manifest que el consum de llet sencera pot estar associat a una taxa més elevada de deteriorament cognitiu en aquest tipus de persones.

Durant els dos anys de durada de l’estudi, l’equip investigador va realitzar diferents proves neuropsicològiques i també una avaluació global de la situació cognitiva dels pacients. Amb les dades obtingudes van avaluar la relació entre la ingesta de lactis, tant de forma global com en funció de diferents tipus de productes (llet sencera, desnatada, iogurts, etc) i el rendiment cognitiu. Passats els dos anys, els resultats van mostrar que aquelles persones que consumien més llet sencera tenien una taxa de declivi cognitiu més gran en comparació amb qui consumia menys. Tot i això, no van observar una associació significativa entre la ingesta dels productes lactis més consumits, inclosa la llet i aquells productes amb menys greix, ni els lactis fermentats (iogurt i formatge) o no fermentats (qualsevol tipus de llet).

Segons l’equip investigador, aquests resultats ofereixen una visió més detallada de la relació potencial que hi ha entre el consum de lactis i la salut cognitiva, destacant la necessitat de dur a terme noves investigacions per avançar en la cerca de l’impacte que la llet i altres productes lactis poden suposar a llarg termini a la salut cognitiva.

El treball, que s’emmarca en el projecte europeu Eat2BeNice, l’ha realitzat l’investigador predoctoral Jiaqi Ni i l’ha dirigit Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana i catedràtic de nutrició i bromatologia Nancy Babio, professora agregada, i Stephanie K. Nishi, investigadora postdoctoral d’Institut de Recerca Sanitària del Canadà (CIHR) i professor visitant de la Unitat de Nutrició Humana. Tots els autors formen part del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. del Centre de Recerca Biomèdica Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV-BUSCA). Aquest treball es va fer en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.

Referencia bibliogràfica: Ni J, Nishi SK, Babio N, et al. Dairy product consumption and changes in cognitive performance: Two-year analysis of the PREDIMED-Plus cohort. Mol Nutr Food Res. 2022 May 7:e2101058. doi: 10.1002/mnfr.202101058. Epub ahead of print. PMID: 35524484.

Membres del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET), que ha dut a terme l’estudi.

La investigació, publicada a la revista Clinical and Translational
Medicine, l’ha dut a terme un equip de l’IISPV, la URV, l’Hospital
Universitari Joan XXIII de Tarragona i el CIBERDEM juntament amb
altres institucions col·laboradores

Diversos estudis previs han evidenciat que els pacients amb diabetis
de tipus 2 tenen més risc de patir diferents tipus de càncer

Un estudi liderat per un equip de recerca de l´IISPV, la URV, l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i CIBERDEM juntament amb altres institucions col·laboradores (IRB-UB i CRG-UPF) ha permès constatar que el teixit adipós (el greix corporal) de les persones amb diabetis produeix proteïnes que afavoreixen el desenvolupament de tumors.

L’estudi, publicat a la revista Clinical and Translational Medicine, apunta que la funció secretora natural de les cèl·lules mare (un dels components del teixit adipós) que està relacionada amb el sistema immune podria veure’s afectada en el context de malalties metabòliques com la diabetis.

La investigació ha focalitzat l’atenció en la proteïna SUB1, que és una de les més secretades per les cèl·lules mare obtingudes de pacients amb diabetis. Els autors han identificat una nova funció que la relaciona amb la promoció de les propietats protumorals. Aquesta troballa obre una nova via per a la investigació en el camp del tractament del càncer, en aquest tipus de pacients. Si bé la SUB1 és la responsable de la bona salut del nostre genoma i realitza funcions bàsiques com la producció de proteïnes, tumors de diferent índole es relacionen avui dia amb alteracions detectades en aquesta proteïna.

A Espanya, el 25% de la població o bé té diabetis o està en un estat previ o inicial de la malaltia, segons dades de l’estudi Di@bet.es, liderat pel CIBERDEM i finançat per l’ Instituto de Salud Carlos III. Diverses investigacions prèvies han evidenciat que els pacients amb diabetis de tipus 2 tenen més risc de patir diferents càncers. El 80% d’aquestes persones són obeses, per això és important esmentar el paper clau d’aquest altre trastorn en aquest context.

“Intentant buscar els mecanismes pels quals l’obesitat o la diabetis es relacionen amb el càncer, ens centrem en el teixit adipós, perquè certs tumors s’envolten de teixit adipós i perquè estudis previs han demostrat que en persones amb obesitat i amb malalties metabòliques, les cèl·lules mare del teixit adipós i les seves funcions naturals (la de generar nous adipòcits, que són les cèl·lules que acumulen realment el greix, per exemple) estan alterades. Una altra característica és que esdevenen molt inflamatòries. Per això ens vam proposar investigar si aquestes cèl·lules mare de pacients amb diabetis produeixen molècules diferents que poguessin estar implicades en el desenvolupament de tumors”, explica Sonia Fernández-Veledo, investigadora principal del grup DIAMET (Diabetis i malalties metabòliques associades) de l’IISPV.

La tècnica a través de la qual aquest estudi s’ha dut a terme és la proteòmica, d’elevada sensibilitat analítica. S’han analitzat les proteïnes que secreten les cèl·lules mare de pacients diabètics i no diabètics. En total, s’han identificat 52 proteïnes secretades de manera diferent a les cèl·lules mare del teixit adipós de pacients diabètics. Aquestes proteïnes tenen funcions relacionades amb el sistema immunitari, el moviment i l’adhesió cel·lular, la remodelació de la matriu extracel·lular i l’estrès cel·lular, entre d’altres. Mitjançant estudis cel·lulars, els investigadors han observat que les proteïnes secretades per les cèl·lules mare de pacients diabètics són capaces d’augmentar l’expressió de diversos gens relacionats amb el càncer, alhora que afavoreixen la capacitat invasiva de cèl·lules tumorals hepàtiques.

Tot i haver demostrat que en el context de la diabetis, les cèl·lules mare del teixit adipós adquireixen una activitat secretora protumoral i que la proteïna SUB1 podria servir com un nou enllaç molecular entre les cèl·lules mare i les cèl·lules tumorals, futurs estudis in vivo seran necessaris per determinar si la progressió del càncer podria ser previnguda bloquejant la producció d’aquesta proteïna.

Ejarque, M., Sabadell-Basallote, J., Benaiges, E., Núñez-Roa, C., Sabido, E., Borras, E., Llacer, E., Zorzano, A., Vendrell, J. and Fernández-Veledo, S. (2022), Diabetes alters the protein secretome of human adipose-derived stem cells and promotes tumorigenesis in hepatic cancer cells. Clin. Transl. Med., 12: e823. https://doi.org/10.1002/ctm2.823