Un equip investigador de l’IISPV-URV-CIBEOBN avisa: tot i tenir un perfil nutricional més saludable, són aliments ultraprocessats que han d’ingerir-se amb moderació
Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de la Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), demostren que alguns productes ultraprocessats d’origen vegetal tenen un millor perfil nutricional que els seus homòlegs d’origen animal. No obstant això, assenyalen que aquestes alternatives d’origen vegetal contenen una quantitat “significativament superior” de sucre, sal i fibra, en comparació amb els aliments sense processar. L’estudi que han dut a terme també ha detectat que les alternatives vegetals del peix i la carn tenen un contingut menor de proteïnes i d’àcids grassos saturats. “Hem d’anar cap a una dieta amb major presència de aliments vegetals, però allunyada dels ultraprocessats: menjar més llegums, fruita seca, cereals integrals, menjar fresc…”, recomanen les investigadores.
L’equip investigador ha comparat 922 productes alimentaris tenint en compte dues dimensions: segons la seva aportació nutricional i en funció del grau de processament de la matèria prima amb què s’elaboren. Pel que fa al perfil nutricional, van observar que un 68% de les alternatives vegetals es troben en les categories A i B de l’escala Nutri-Score, considerades més saludables, mentre que només el 43% dels aliments processats d’origen animal gaudeixen d’aquesta classificació. No obstant això, cal tenir en compte que el 75% dels aliments d’origen animal sense processar que van ser analitzats pertanyen a aquesta categoria i es consideren en el cas del peix i la carn, més saludables que les seves alternatives d’origen vegetal.
El mateix succeeix amb els aliments que Nutri-Score classifica com a menys saludables, a les categories D i E: mentre que el 17% de les alternatives vegetals pertanyen a aquesta categoria, el 35% dels productes processats d’origen animal ho fan. Els aliments d’origen animal no processats apareixen amb menys freqüència (13%) en aquesta categoria, cosa que els fa més saludables en comparació.
“En general, les alternatives d’origen vegetal tenen un bon perfil nutricional, però el 36% dels productes comercialitzats al mercat espanyol es consideren aliments ultraprocessats”, explica Nancy Babio, líder de la recerca. Posant una hamburguesa vegetal com a exemple, aquesta presenta un perfil nutricional més saludable que el seu homòleg d’origen animal, però si es compara amb un tall de carn, aquest presenta un major contingut de proteïnes i menys sal i sucres.
“Si bé la indústria ha intentat millorar el perfil nutricional dels aliments vegetals alternatius, hem de tenir en compte que segueixen sent productes ultraprocessats”, avisa Sara de las Heras-Delgado, primera autora de la recerca. L’equip investigador conclou que, donat l’elevat índex de processament que presenten, les alternatives vegetals requereixen una avaluació multidimensional per conèixer el seu possible impacte sobre la salut.
Aquest treball, publicat l’abril del 2023 a la revista científica Food Research International, ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Sara de les Heras-Delgado, la investigadora postdoctoral Sageetha Shyam, les dietistes nutricionistes, Èrica Cunillera i Natalia Dragusan i ha estat liderat per Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV i Jordi Salas-Salvadó, investigador del IISPV, del CIBEROBN i catedràtic del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. L’equip investigador forma part de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
De las Heras-Delgado S, Shyam S, Cunillera È, Dragusan N, Salas-Salvadó J, Babio N. Are Plant-Based alternatives healthier? A two-dimensional evaluation from nutritional and processing standpoints. Food Res Int [Internet]. 2023 Apr 19. doi: 10.1016/j.foodres.2023.112857
Un estudi dut a terme per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) vol demostrar que el consum de complements alimentaris i una pauta d’exercici físic pot millorar la qualitat de vida en persones amb autisme i esquizofrènia
Els trastorns de l’espectre autista és una afecció relacionada amb el desenvolupament del cervell que afecta la manera com una persona percep i socialitza amb altres persones, cosa que causa problemes en la interacció social i la comunicació. L’esquizofrènia és una malaltia que afecta el pensament, les emocions i la conducta de les persones. Pertany a un grup de trastorns mentals anomenat psicosi, que es caracteritza per una distorsió de la percepció de la realitat. Tant l’autisme com l’esquizofrènia són condicions prevalents ja que afecten gairebé un 2% de la població i poden tenir un impacte significatiu en el funcionament i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i de les seves famílies, a més de representar una important càrrega econòmica per elles, per al sistema de salut i la societat.
L’enfocament terapèutic actual, que consisteix en l’abordatge farmacològic i psicològic, no aconsegueix mitigar gran part dels símptomes i no sol millorar del tot la vida d’aquestes persones. A més, algunes medicacions donen lloc a una àmplia gamma d’efectes adversos. En aquest context, investigadores i investigadors del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i la Universitat
Rovira i Virgili (URV), volen dur a terme un estudi per establir noves estratègies de maneig per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquestes malalties.
El projecte “Vitactiva’t” compta amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i es basa en treballs anteriors del mateix grup investigador (el de Genètica i Ambient en Psiquiatria”) i en d’altres treballs a nivell internacional que han trobat que la disfunció mitocondrial és present en el trastorn de l’espectre autista i l’esquizofrènia i que abordar-la podria millorar la simptomatologia d’aquestes condicions. Si el present estudi recolzés aquesta hipotèsi obriria una nova perpsectiva d’abordatge en aquests trastorns mentals, per la millora de la qualitat de vida de les persones que els pateixen.
Per aconseguir aquest objectiu, l’estudi comptarà amb 120 voluntàries i voluntaris, 60 persones amb diagnòstic d’autisme i 60 persones amb diagnòstic d’esquizofrènia, que entraran en un programa d’intervenció i seguiment multidiscplinari durant 16 setmanes, on hauran de prendre un complement alimentari cada dia i seguir un programa d’exercici físic dos cops per setmana. Aquestes persones han de ser majors d’edat i tenir un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista o esquizofrènia. Rebran el seguiment, el programa d’exercici físic i el complement alimentari de manera totalment gratuïta. A més, els regalaran una samarreta per fer esport i una botella d’aigua especialment dissenyades per a l’estudi.
Els complements alimentaris són vitamines i cofactors que intervenen en la funció del mitocondri, un orgànul de les cèl·lules que s’ocupa de generar l’energia que el nostre cos i la nostra ment necessita per funcionar. Aquests complements es troben en un envoltori com el de les barretes energètiques que utilitzen els runners i han estat especialment preparats per aquest estudi. D’altra banda, les sessions d’esport les durà a terme una empresa especialitzada en programes d’exercici físic en persones amb trastorns mentals, Sport2live, amb monitors titulats en Ciències de l’Esport i en grups reduïts de menys de 20 persones.
La investigació està liderada per la Dra. Lourdes Martorell, investigadora de l’IISPV i de l’Institut Pere Mata i professora associada a la URV, conjuntament amb la Dra. Alba Valiente, psiquiatra de l’IPM i professora associada a la URV. El grup de recerca, amb la Lourdes al capdavant, ha contribuït notablement a evidenciar que els mitocondris juguen un paper clau en algunes condicions de salut mental. Ara volen anar més enllà i saber si millorant aquesta funció, les persones afectades podrien millorar la simptomatologia i gaudir d’una millor qualitat de vida.
L’equip d’investigació format per infermeres, biòlogues, psicòlegs, psiquiatres i un nutricionista ha preparat diversos materials per fer difusió del projecte com tríptics i pòsters que es distribuiran sobretot en centres de salut mental i en els espais de l’Associació Aspercamp. També han habilitat un número de telèfon (634 404 344) i un correu electrònic (vitactivat@iispv.cat), al qual poden adreçar-se totes les persones interessades en participar en l’estudi per obtenir més informació o resoldre dubtes.
Per participar en aquest estudi cal ser major d’edat i tenir un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista o esquizofrènia.
L’envelliment progressiu de la població, en les últimes dècades, ha situat a l’epicentre de l’opinió pública conceptes relacionats amb la salut cognitiva que anys enrere passaven desapercebuts, com ara la memòria, l’atenció o les aptituds del llenguatge. A la Unió Europea (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística), la franja de la població que se situa dels 65 anys en endavant ha augmentat un 5% des del 2001, i la tendència és a l’alça. D’aquí que tenir cura del nostre cervell esdevingui cada cop més una prioritat ja que el deteriorament de les seves capacitats cognitives (es dona especialment en les persones grans) comporta una davallada de la qualitat de vida alhora que implica enormes costos per al sistema nacional de salut.
En aquest context, els grups de Genètica i Ambient en Psiquiatria i el d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (el primer també està vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata) han portat a terme un estudi que ha permès identificar 6 biomarcadors a la sang que juguen un paper clau en el deteriorament cognitiu. Aquesta troballa podria permetre, en un futur, pronosticar i tractar de forma precoç i més eficaç dèficits relacionats amb les funcions cognitives del nostre cervell com les citades prèviament.
Per a aquest estudi, publicat recentment a la revista GeroScience, s’han analitzat diverses proteïnes presents a la sang de persones grans que van participar a l’assaig clínic PREDIMED-Plus (IISPV i URV). Aquestes tenien o bé sobrepès o bé patien d’obesitat, ambdós factors de risc per a les malalties cardiovasculars i que alhora estan associats amb el rendiment cognitiu.
“S’ha trobat que els nivells d’aquestes proteïnes a la sang donen informació respecte a l’estat del funcionament del cervell: les persones amb una capacitat de funcionament cerebral més baixa tenen a la sang nivells més elevats de sis de les proteïnes analitzades (Alpha-2-MRAP, HAGH, Siglec-9, MDGA1, IL12 i EDA2R). Per resultats d’estudis previs d’altres investigadors es pot pensar que, en part, aquestes proteïnes provenen del cervell. Per tant, estem detectant en sang el rastre d’un mal funcionament del cervell”, conclou Martí Llaurador Coll, primer firmant d’aquest treball.
D’altra banda, el primer autor de l’estudi explica que tenir les capacitats mentals en un bon estat de salut significa “ser capaç de mantenir l’atenció focalitzada en allò que calgui, de retenir a la memòria tasques que hem de fer o assumptes quotidians, o de construir relats coherents i amb sentit, entre d’altres aspectes”.
Aquests resultats són capdavanters ja que per tal de dur a terme la investigació s’ha utilitzat un mètode molt innovador d’anàlisi de sang, el Proximity Extension Assay, que permet mesurar la quantitat d’un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Un estudi possible gràcies al treball en equip de diferents àrees del CIBER
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents grups que pertanyen al CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red), aspecte que aporta a la investigació un enfocament multidisciplinari. En concret, han treballat conjuntament l’àrea de Salud Mental (CIBERSAM) i la de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Rios, S., García-Gavilán, J.F., Babio, N., Vilella, E., Salas-Salvadó, J. Plasma levels of neurology-related proteins are associated with cognitive performance in an older population with overweight/obesity and metabolic syndrome. GeroScience (2023). https://doi.org/10.1007/s11357-023-00764-y
SUCCIPRO, l’spin-off impulsada des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) per investigar nous fàrmacs per al Crohn, l’obesitat i la diabetes, ha estat una de les empreses seleccionades per la convocatòria WomenTechEU de l’organisme europeu EISMEA (European Innovation Council and SMEs Executive Agency) per finançar la innovació en salut.
Aquest organisme pertany a la Comissió Europea i a través del seu programa de finançament WomenTechEU dona suport a empreses deep tech liderades por dones.
Les deep tech són empreses que desenvolupen solucions innovadores i disruptives basades en l’ús de tecnologies profundes, vinculades a la ciència o enginyeria avançada, per donar resposta a problemes globals.
SUCCIPRO
La spin-off neix a partir de l’experiència del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, que se centra en trobar tractaments per a aquest tipus de malalties i condicions de salut. És un projecte conjunt entre l’IISPV i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La spin-off, creada aquest 2022, centra la seva recerca en el descobriment de teràpies innovadores que permetin disminuir el succinat, una substància que produeixen de forma natural les cèl·lules de l’organisme i els bacteris intestinals (l’anomenada microbiota) i que es veu alterada quan existeixen malalties inflamatòries o metabòliques. “Les persones amb malalties com el Crohn, l’obesitat i la diabetis pateixen una inflamació que està relacionada amb un augment dels nivells de producció del succinat”, explica la doctora Isabel Huber, cofundadora i directora general de l’empresa.
Menjar nous de forma habitual podria beneficiar el desenvolupament cognitiu dels i de les adolescents i contribuir a la seva maduració psicològica. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en el qual han col·laborat ISGlobal (un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Es tracta d’una investigació inèdita, sense precedents a tot el món ja que si bé s’han fet estudis previs sobre l’efecte de les nous en la nostra salut, mai fins ara s’havia analitzat l’impacte del seu consum en una etapa tan crucial per al desenvolupament cognitiu com és l’adolescència.
Les nous són riques en l’àcid gras alfa-linolènic (ALA), un tipus d’omega-3 que juga un paper fonamental en el desenvolupament del cervell, especialment en aquestes edats. En paraules de Jordi Julvez, investigador principal i coordinador del Grup de Recerca NeuroÈpia de l’IISPV, “l’adolescència és un moment de grans canvis biològics: es produeix una transformació hormonal, que, alhora és la responsable d’estimular el creixement sinàptic del lòbul frontal. Aquesta part del nostre cervell és la que fa possible la maduració neuropsicològica, és a dir, de les capacitats emocionals i cognitives més complexes. Les neurones ben alimentades amb aquest tipus d’àcids grassos podran créixer i crear noves sinapsis, que seran més fortes”.
A l’estudi, que ha estat publicat a la revista eClinicalMedicine (pertany a la prestigiosa editorial científica The Lancet Discovery Science), hi han participat de forma voluntària 700 estudiants d’ESO d’entre els 11 i 16 anys i de 12 instituts de Barcelona. Aquests s’han dividit en dos grups de forma aleatòria: un anomenat control, en el qual no s’ha fet cap tipus d’intervenció, i un altre, l’experimental, al qual l’equip investigador del projecte va entregar bosses amb 30 grams de nous pelades tot indicant als i les joves que hi participaven que podien consumir-les diàriament en un període de 6 mesos. L’equip d’investigació ha trobat que els adolescents que al llarg d’aquest temps havien menjat nous com a mínim 100 dies (no necessàriament seguits) van veure augmentada la seva capacitat d’atenció, i que aquells que presentaven alguns símptomes del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) van millorar notablement el seu comportament (a classe prestaven més atenció al professor i eren menys hiperactius). D’altra banda, també es va constatar un augment de les capacitats relacionades amb el que es coneix com la intel·ligència fluïda que, en paraules de Jordi Julvez “està menys influenciada per l’aprenentatge; és inherent a l’estat biològic de la persona. Nosaltres l’hem valorada fent servir tests cada vegada més complicats, a través dels quals els adolescents havien de descobrir quin patró seguia una filera de lletres, per exemple”. I afegeix: “En conjunt no es van trobar diferències significatives en el grup d’intervenció amb relació al grup control, però si es considera el factor adherència llavors sí que s’observen resultats positius ja que els i les participants que més es van ajustar a les pautes pel que fa a la dosi recomanada de nous i al nombre de dies de consum sí que van mostrar millores en les funcions neuropsicològiques avaluades”.
Així doncs, aquest estudi constata que perquè els i les adolescents es desenvolupin correctament a nivell cognitiu i psicològic és tant important seguir una dieta saludable com mantenir aquests hàbits en el temps i no deixar-se: “Si els nois i noies fessin cas a aquestes recomanacions i realment mengessin un grapat de nous al dia, o com a mínim 3 vegades a la setmana, veurien moltes millores substancials en les capacitats cognitives, i els ajudaria a encarar els reptes que implica l’etapa de l’adolescència i l’entrada a l’adultesa. L’adolescència és un període de gran desenvolupament cerebral i de comportaments complexos que requereix una quantitat important d’energia i nutrients”, conclou Ariadna Pinar, primera autora de l’article.
Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III a través dels projectes CP14/00108, PI16/00261 i PI21/00266 (cofinançats per la Unió Europea a través del programa ‘A way to make Europe’). La California Walnut Commission (CWC) ha donat suport al projecte tot regalant les nous necessàries per a la intervenció. Cap de les entitats finançadores ha participat ni en el disseny ni en la discussió dels resultats de l’estudi.
Properament, el mateix equip de recerca durà a terme un estudi (en aquesta ocasió serà observacional i també comptarà amb el suport de la CWC) per tal de determinar si el consum de nous i de fruits secs en general durant l’embaràs influeix en el desenvolupament cognitiu i en la maduració psicològica dels infants. Així doncs, aquesta segona investigació va un pas més enllà amb relació al treball presentat en aquesta nota de premsa ja que pretén demostrar que aquests aspectes del creixement poden ser potenciats ja des del ventre de la mare i des de la primera etapa de la infància procurant seguir uns bons hàbits alimentaris.
Referència bibliogràfica: Pinar-Martí A, Gignac F, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Sala-Vila A, Lázaro I, Ranzani OT, Persavento C, Delgado A, Carol A, Torrent J, Gonzalez J, Roso E, Barrera-Gómez J, López-Vicente M, Boucher O, Nieuwenhuijsen M, Turner MC, Burgaleta M, Canals J, Arija V, Basagaña X, Ros E, Salas-Salvadó J, Sunyer J, Julvez J. Effect of Walnut Consumption on Neuropsychological Development in Healthy Adolescents: A Multi-school Randomized Controlled Trial eclinicalmedicine. April 06, 2023. doi: 10.1016/j.eclinm.2023.101954.
Apropar la recerca a la societat i, en especial, als centres educatius també és una de les nostres prioritats. En aquest sentit, estudiants del cicle de Grau Superior de Laboratori Clínic i Biomèdic de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona –a la foto- han participat recentment en la tercera edició del curs bàsic de citometria de flux, que organitza aquesta plataforma de l’IISPV.
Els estudiants van tenir l’oportunitat d’assistir a una formació teòrica i de visualitzar el processament al citòmetre de flux de mostres de sang perifèrica tenyides per ells mateixos amb diferents marcadors (CD45, CD14, CD352, CD3, CD4, CD8, CD19 y CD16).
• És el resultat d’un estudi del grup de recerca DIAMET de l’IISPV, que posa el focus en el paper del metabòlit succinat i la seva relació amb la leptina, hormona que regula la sensació de sacietat
• En el cas de les persones obeses, aquest mecanisme de sacietat està alterat ja que, malgrat tenir els nivells de leptina a la sang elevats, el seu organisme no respon a aquest senyal
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Cell Metabolism i que ha estat liderat pel Grup de
Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET), de l’Institut d’Investigació
Sanitària Pere Virgili (IIPSV) i vinculat a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha permès
conèixer el mecanisme a través del qual els adipòcits (les cèl·lules que principalment componen
el teixit adipós o grasa corporal) produeixen la leptina, una de les principals hormones que regula
la sensació de sacietat. S’ha identificat, a més, que aquest nou mecanisme regula el rellotge
biològic de les cèl·lules del greix. De fet, avui dia se sap que els adipòcits tenen un rellotge intern
propi (independent de factors externs com la llum), imprescindible perquè el teixit adipós dugui
a terme correctament les seves funcions.
El descobriment històric de la leptina com a hormona secretada pels adipòcits a la dècada de
1990 va suposar un canvi de paradigma ja que va posar de manifest que el greix corporal ha de
ser considerat un òrgan endocrí actiu que regula la sensació de sacietat i el pes corporal. Des
d’aquell moment, i tot i que nombrosos treballs científics han estudiat com la leptina actua al
sistema nerviós central (inhibint la ingesta en produir la sensació de sacietat) i per què en les
persones amb obesitat aquest mecanisme no funciona correctament, no s’havien fet avenços
significatius pel que fa al procés de producció d’aquesta hormona en el teixit adipós.
Aquesta investigació, que ha rebut més d’un milió d’euros de la Fundació “la Caixa” i de l’Agencia
Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), representa una fita molt
significativa no només des del punt de vista fisiològic (ja que millora la comprensió dels
processos biològics que controlen el pes corporal), sinó també des del punt de vista de
l’abordatge de malalties metabòliques com l’obesitat.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo, investigadora de l’IIPSV i responsable de DIAMET: “Si
tot funciona correctament, quan mengem, els nivells de leptina a la sang augmenten. Aquesta
hormona és la responsable d’enviar el senyal de sacietat al nostre cervell. En el cas de les
persones amb obesitat es produeix més leptina que en el cas de les que estan primes, però al
mateix temps, succeeix el fenomen conegut com a resistència a la leptina, que significa que
l’organisme no respon a aquesta hormona. Les persones amb obesitat tenen, doncs, el
mecanisme de sacietat alterat. El nostre estudi no només demostra el mecanisme pel qual els
adipòcits produeixen leptina, sinó també per què el greix de les persones amb obesitat ho fa de
manera excessiva”.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones a tot el món
són obeses, dades que segueixen una tendència a l’alça. L’obesitat –alerta l’OMS– s’associa
directament amb la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i les relacionades amb la salut
mental, la hipertensió, els accidents cerebrovasculars i amb diverses formes de càncer.
El succinat, clau en aquest procés
El succinat, un metabòlit energètic que també actua com a una hormona a través del seu
receptor SUCNR1, té un paper molt rellevant en tots aquests processos. El grup DIAMET és un
referent internacional en l’estudi d’aquest metabòlit en el context de les malalties inflamatòries
i metabòliques (com l’obesitat i la diabetis). Durant molts anys, a aquest metabòlit se li ha
atribuït un paper principalment inflamatori, a més d’identificar-lo com a biomarcador de la
disfunció metabòlica en malalties com l’obesitat i la diabetis (en aquest tipus de pacients els
seus nivells es troben elevats de manera crònica). Tot i això, en els últims anys, el grup DIAMET
ha demostrat que aquest és un sistema complex, ja que els nivells de succinat també augmenten
(encara que de manera transitòria) en algunes situacions fisiològiques, com quan ingerim
aliments.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo: “És en aquest context on creiem que el succinat -a
través del seu receptor SUCNR1- regula de manera natural l’homeòstasi energètica, és a dir, les
funcions internes del nostre organisme que controlen que hi hagi un equilibri entre la ingesta i
la despesa energètica. En aquest estudi demostrem que un dels mecanismes és a través de la
producció de leptina i, per tant, de la sensació de sacietat, però anticipem que tindrà altres
funcions fisiològiques, actuant en altres teixits. A més, demostrem que el succinat determinaria
les oscil·lacions de la leptina al llarg del dia mitjançant el control del rellotge biològic dels
adipòcits. En les persones amb obesitat, aquest mecanisme està hiperactivat, fet que explicaria,
en part, els nivells elevats de leptina”.
Aquest avenç científic representa un punt d’inflexió en el tractament de l’obesitat i obre les
portes a estudis futurs destinats a investigar no només altres funcions metabòliques del
succinat, sinó també a explorar teràpies que permetin restaurar aquest mecanisme, aconseguint
així que els seus nivells, així com els de l’hormona leptina, puguin ser estabilitzats i recuperin el
seu paper de regular la sensació de sacietat.
L’estudi ha rebut finançament del programa de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en
Salut (de la Fundación ”la Caixa”) i de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia
e Innovación). Ha estat possible gràcies a la unió de l’esforç i compromís de diferents
institucions: el Centro de Investigación Biomédica en Red – Diabetes y Enfermedades
Metabólicas (CIBERDEM), el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), els
Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital
Universitari Joan XXIII, l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols, l’Institut
d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IBI) Sant
Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona
(IDIBGI), la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.
Referència bibliogràfica: SUCNR1 signaling in adipocytes controls energy metabolism by
modulating circadian clock and leptin expression. Villanueva-Carmona T, Cedó l, Madeira A,
Ceperuelo-Mallafré V, Rodríguez-Peña M-M, Núñez-Roa C, Maymó-Masip E, Repollés-De-
Dalmau E, Badia J, Keiran N, Mirasierra M, Pimenta-Lopes C, Sabadell-Basallote J, Bosch R,
Caubet L , Carles Escolà-Gil J, Fernandez-Real JM, Vilarrasa N, Ventura F, Vallejo M, Vendrell J,
Fernández-Veledo S. 2023, Cell Metabolism 35, 1–19 April 4, 2023.
https://doi.org/10.1016/j.cmet.2023.03.004
Nature Reviews Endocrinology ha publicat un “Research Highlight” sobre aquest article:
➡️https://www.nature.com/articles/s41574-023-00838-z
Els més de 10 anys de treball d’investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en el camp de la retinopatia diabètica (afecció ocular molt comuna en les persones amb diabetis de tipus 2) ha cristal·litzat recentment en la constitució de la spin-off RetinaReadRisk, en la qual prenen part diferents socis. L’empresa derivada comercialitzarà softwares i un sistema mòbil basats en la intel·ligència artificial per detectar i tractar a temps aquesta patologia. A Catalunya, la prova per detectar la retinopatia diabètica (consisteix en examinar el fons de l’ull amb una càmera no midriàtica) es duu a terme en certs centres d’atenció primària (CAP), ubicats majoritàriament en ciutats. Precisament, un dels objectius de la spin-off és integrar aquest sistema mòbil i els programes informàtics desenvolupats amb l’ajuda de la intel·ligència artificial a tot el sistema de salut públic català, amb la qual cosa les persones podran ser explorades pel seu metge o metgessa de capçalera sense necessitat d’haver-se de desplaçar.
Per a fer-ho possible, aquest projecte serà presentat a una convocatòria del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que selecciona les solucions tecnològiques més innovadores per tal d’integrar-les a la xarxa pública de centres d’atenció primària. D’altra banda, el fet que la spin-off RetinaReadRisk hagi estat creada en el marc d’un programa d’EIT Health (que forma part del Instituto Europeo de Innovación y Tecnología -EIT-, un organisme de la Unió Europea que cofinança el projecte homònim, RetinaReadRisk) amplia les seves oportunitats de negoci a altres territoris i països.
GENESIS Biomed ha actuat com a plataforma de Venture Building, ha invertit en la spin-off a través del seu vehicle d’inversió (GENESIS Tech Transfer Boost) i està actualment assumint les funcions de CEO interí de l’empresa. En paraules de Josep Lluís Falcó, CEO de GENESIS Biomed: “Estem davant d’una enorme oportunitat que pot canviar el paradigma de la gestió del pacient diabètic, anticipant la seva potencial evolució cap a la retinopatia diabètica. Oferim una eina poderosa que acabarà suposant un estalvi significatiu per al sistema nacional de salut”.
La intel·ligència artificial en la salut
“La recerca feta els darrers anys per part de l’IISPV i de la URV en els camps de la retinopatia diabètica i de la intel·ligència artificial va donar lloc al desenvolupament de dos softwares: el Mira, que permet dur a terme una lectura automàtica de les imatges del fons de l’ull del pacient i que, per tant, identificarà si existeix o no retinopatia diabètica; i un segon software, el Retiprogram, que, basant-se en una sèrie de dades clíniques i personals, determina el risc d’una persona amb diabetis de tipus 2 de patir retinopatia diabètica, a més de calcular quan hauria de fer-se el següent control”, explica Pere Romero, investigador responsable del Grup de Recerca en Oftalmologia de l’IISPV.
La base del programa Mira és el Deep Learning: es prenen milers d’imatges del fons de l’ull de pacients i aquestes s’etiqueten en funció del grau d’evolució de la retinopatia diabètica. D’aquesta manera, el software desenvolupat per l’equip de la URV analitza aquests milers d’imatges amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, aprèn a distingir els diversos graus de la retinopatia i els classifica en funció dels patrons que identifica “per tal que, una vegada analitzades noves imatges de pacients, es pugui realitzar un diagnòstic fiable partint d’aquest entrenament previ”, assenyala Domènec Puig, investigador del grup ITAKA del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV i cofundador d’UP2Smart, la spin-off de la universitat que alhora és una de les societats membres de RetinaReadRisk. “Dins el marc del projecte finançat per EIT Health, s’està treballant en la integració d’aquests dos softwares en un sistema mòbil compacte i fàcil de fer servir”, afegeix.
Iniciatives emprenedores com les de RetinaReadRisk són cabdals per abordar de forma més eficient i personalitzada malalties amb una gran incidència a la nostra societat. I és que la retinopatia diabètica és una afecció de la retina molt comuna en persones que pateixen la diabetis de tipus 2 (el 25% de la població a Espanya té aquest tipus de diabetis). No detectar-la i tractar-la a temps pot tenir conseqüències significatives per a la salut, com un deteriorament de la visió nocturna que impedeix la conducció o la ceguesa (en el cas dels països poc desenvolupats).
Sobre la spin-off RetinaReadRisk i els socis fundadors
RetinaReadRisk
Els socis que han fundat aquesta spin-off són: l’IISPV, GENESIS Biomed, UP2Smart (URV) i Grupo TRC (Telefónica). La nova spin-off RetinaReadRisk espera captar finançament privat i públic en els propers 2-3 anys per un import aproximat de 5 milions d’euros, per poder finalitzar el desenvolupament del producte i comercialitzar-lo.
GENESIS Biomed
GENESIS Biomed és una consultora que opera en el sector biomèdic i està especialitzada en la provisió de serveis a empreses de nova formació procedents majoritàriament d’universitats, centres de recerca, hospitals i centres tecnològics. GENESIS Biomed té la seu central a Barcelona i també compta amb oficines a Madrid.
IISPV
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili és una institució de prestigi internacional que aglutina la recerca biomèdica liderada des del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La integren l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII; l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta; l’Hospital Universitari Sant Joan, de Reus; i el Grup Pere Mata. També està vinculat a la Universitat Rovira i Virgili (URV).
UP2Smart
UP2Smart és una empresa derivada (spin-off) de la URV. Està dedicada, entre d’altres, a oferir sistemes automàtics i embeguts basats en visió per computador i intel·ligència artificial; i a proveir productes i serveis tecnològics per a sectors industrials i de negoci. A efectes enunciatius, però no limitadors, UP2Smart també es dedica a oferir serveis de consultoria, assessorament tecnològic, desenvolupament de programari i apps, suport a l’usuari i solucions web.
Grupo TRC
Grupo TRC compta amb la seva divisió TRC Salud avalada per més de 25 anys de treball a xarxes hospitalàries. La singularitat de les solucions desenvolupades, així com l’alt nivell d’exigència i criticitat dels sistemes i el programari emprats, permeten completar una àmplia cartera tecnològica basada en l’experiència i la innovació. L’objectiu d’aquesta divisió és el desenvolupament de sistemes que millorin els processos hospitalaris, amb alts nivells de seguretat i fiabilitat, garantint la rendibilitat, l’agilitat i la facilitat en la gestió.
EIT Health
EIT Health és una xarxa dels més prestigiosos innovadors en matèria de salut, amb aproximadament 130 socis. Compta amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), un organisme de la Unió Europea. Col·labora entre països per oferir noves solucions que permetin a la ciutadania europea viure més i millor. Posa en contacte tots els actors rellevants de la salut d’Europa, assegurant la inclusió dels tres costats del “triangle del coneixement”, perquè la innovació tingui lloc en la intersecció de la recerca, l’educació i el negoci, en benefici de la ciutadania.
Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili – CERCA (IISPV-CERCA), l’Hospital
Universitari Institut Pere Mata, la Universitat Pompeu Fabra, del Ciber en Salut Mental (CIBERSAM) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) determina que, en persones que tenen un trastorn psicòtic, els trets de personalitat que dificulten l’adaptació a la vida diària són més prominents que en la població general. Segons aquesta investigació, destaquen la presència de freqüents i intenses emocions negatives ja a l’inici del trastorn psicòtic, així com una major tendència a la introversió i a evitar les experiències socials. Aquest últim aspecte pot comportar que aquestes persones tinguin una xarxa social reduïda i que, per tant, el suport social i emocional que reben també sigui limitat. Tot això repercuteix negativament en aquest factor, que és considerat fonamental per protegir la salut mental.
Per aquest motiu, l’estudi assenyala la importància de tenir en compte aquests aspectes de la persona tot avaluant la personalitat ja a les primeres etapes del trastorn i tot realitzant intervencions psicoterapèutiques d’alta intensitat, més específiques i personalitzades. Fins ara la relació que existeix entre aquestes característiques de la personalitat i els trastorns psicòtics d’inici recent ha estat poc estudiada, malgrat la importància que pot tenir a l’hora de desenvolupar estratègies de prevenció i d’intervenció precoç.
Per fer l’estudi, l’equip investigador ha comparat les característiques de personalitat entre 102 persones que han presentat recentment un trastorn psicòtic (i que han estat tractades a la Unitat de Psicosi Incipient de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus) i 116 persones de la població general. Cal tenir en compte que 1 de cada 100 persones presenta un trastorn psicòtic, segons dades del Ministerio de Sanidad del 2021.
Carmen Miralles, psicòloga clínica que està duent a terme la tesi doctoral en aquest àmbit i primera autora del treball, explica que “la personalitat és el conjunt de comportaments, pensaments i emocions característic de cada persona que configura la seva manera de ser, i en la seva formació hi intervenen tant factors biològics com ambientals”. A més, remarca la importància d’estudiar la personalitat, perquè es coneix l’estabilitat dels trets de personalitat al llarg del temps, des de les primeres fases de la psicosi.
Referència bibliogràfica: Miralles C, Alonso Y, Algora MJ, López-Sánchez L, Sánchez-Gistau V, Vilella E, Baillès E, Gutiérrez-Zotes A, Martorell L. Maladaptive personality traits in patients with recent-onset psychosis: A case-control study using the Personality Inventory for the DSM-5 (PID-5) SchizophrRes2023 Feb; 252: 216-224 DOI: 10.1016/j.schres.2023.01.015. PMID: 36669345.
El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha inaugurat aquest dimarts a Reus el laboratori de recerca biomèdica de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). L’IISPV és un centre de prestigi internacional que lidera la investigació en aquest camp que es duu a terme al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Situat a la planta -1 de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, aquest laboratori ocupa una superfície de 832,21 m ², i hi tenen cabuda 4 àrees funcionals: la de treball d’ordinador (146,23 m²); la de Cultius cel·lulars (97,83 m²); la del Biobanc (111,27 m²) i el laboratori general (214,58 m²).
L’execució del projecte permetrà el trasllat del laboratori de Recerca Biomèdica i del Biobanc, situats fins ara a les instal·lacions de l’antic hospital del carrer de Sant Joan, a més d’oferir uns nous espais als investigadors de l’IISPV que tinguin un projecte finançat i necessitin instal·lacions d’aquest tipus. L’objectiu d’aquest nou laboratori és atreure el talent científic jove a unes instal·lacions adaptades i actualitzades que potenciïn la capacitat d’innovació de la Catalunya Sud.
En paraules de Lluís Gallart, responsable dels laboratoris de recerca biomèdica de l’IISPV: “Aquestes noves instal·lacions ens han de permetre apropar els nostres serveis i la recerca biomèdica a l’activitat diària de l’hospital afavorint la creació de sinèrgies amb els grups clínics i facilitant la incorporació de nous grups de recerca que desenvolupin la seva investigació en aquests nous espais. L’objectiu és enfortir la recerca biomèdica al nostre territori i donar resposta a les esperances que la societat deposita en els centres de recerca com el nostre”.
Sobre l’IISPV
Més de 300 professionals treballen a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, tant des de centres sanitaris com des de laboratoris de recerca. L’entitat destaca en aquests àmbits de recerca: en el de les Malalties Metabòliques i Nutrició, en el de la Infecció, Immunitat i Medi Ambient, en el d’Oncologia i en el de Neurociències i Salut Mental. Actualment, estan en marxa més d’un centenar de projectes. Fruit dels estudis que duen a terme en neixen iniciatives emprenedores i innovadores, com ara la creació de dispositius mèdics per diagnosticar malalties de manera precoç.
El laboratori recerca biomèdica és l’eina dels equipaments de salut per gestionar la recerca investigadora aprofitant l’estructura dels hospitals universitaris.