Els estudiants han pogut conèixer de primera mà com es desenvolupa la recerca biomèdica i descobrir el paper dels professionals que investiguen per millorar la salut de la població
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha rebut, aquest divendres 6 de febrer, la visita d’un grup d’alumnes del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona a les seves instal·lacions ubicades a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Durant la visita, els estudiants han pogut conèixer de primera mà com es desenvolupa la recerca biomèdica, visitar diferents espais de treball i descobrir el paper dels professionals que investiguen per millorar la salut de la població. L’activitat s’ha plantejat amb l’objectiu d’apropar la ciència i la recerca als joves, així com despertar vocacions científiques.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins del compromís de l’IISPV amb la divulgació científica i l’educació, a través d’activitats adreçades tant a centres educatius com a la ciutadania en general. En aquest sentit, l’Institut impulsa visites guiades i accions divulgatives al llarg de l’any per donar a conèixer la seva tasca investigadora.
Entre altres iniciatives destacades, l’IISPV va organitzar l’any passat i amb motiu del seu 20è aniversari, les jornades ‘La recerca en salut surt al carrer’ a Reus i Tarragona, amb tallers i activitats pensades especialment per a infants i joves, amb la finalitat d’explicar la ciència d’una manera propera i entenedora.
Amb accions com aquesta visita escolar, l’IISPV reforça la seva voluntat de connectar la recerca biomèdica amb la societat i contribuir a la formació científica de les futures generacions.
Un estudi de l’IISPV i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona descobreix que aquestes vesícules actuen de manera diferent segons l’agressivitat del tumor, obrint noves vies per a estratègies terapèutiques futures
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes en molts països occidentals. A la demarcació de Tarragona es diagnostiquen anualment prop de 670 casos nous, i a escala estatal la xifra supera els 30.000. Tot i que molts tumors tenen un creixement lent, d’altres poden progressar i disseminar-se, de manera que entendre els factors que impulsen aquesta agressivitat és crucial per millorar el pronòstic dels pacients.
En aquest context, investigadors del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia i d’anatomia patològica de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han fet un pas important. El seu estudi, recentment publicat, demostra per primera vegada que les vesícules extracel·lulars (petites partícules alliberades per les cèl·lules) derivades del teixit adipós que envolta la pròstata (teixit adipós periprostàtic, PPAT) modulen el comportament de les cèl·lules tumorals de manera diferent segons el grau de risc del càncer.
El treball, liderat per la Dra. Matilde R. Chacón i el Dr. Xavier Ruiz-Plazas, i en el qual ha participat un equip multidisciplinari, aporta una nova visió sobre com el microambient tumoral, i en concret el greix periprostàtic, “dialoga” amb el càncer i influeix en la seva evolució.
Pel que fa als principals descobriments de l’estudi, hi ha efectes dependents del risc d’una banda. És a dir, les vesícules derivades de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb càncer de pròstata de baix risc estimulen principalment la proliferació de les cèl·lules tumorals. En canvi, les vesícules procedents de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb tumors d’alt risc no promouen la proliferació, però sí augmenten la capacitat de migració de les cèl·lules canceroses i estimulen l’angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis), dos processos clau per a la progressió i disseminació del tumor.
D’altra banda, hi ha l’impacte en el microambient tumoral. I és que a més d’actuar sobre les cèl·lules canceroses, aquestes vesícules també influeixen en altres cèl·lules de l’entorn. Les vesícules de baix risc promouen un perfil proinflamatori i immunosupressor en macròfags (cèl·lules del sistema immunitari), cosa que podria contribuir a crear un microambient favorable al tumor en etapes inicials.
Un altre descobriment de l’estudi és l’activació de vies de senyalització. En altres paraules, els efectes observats s’associen amb l’activació de rutes moleculars clau en el càncer.
Aquest descobriment revela que el teixit adipós periprostàtic no és un mer espectador, sinó un actor actiu i dinàmic que modula el comportament del càncer de pròstata de manera diferent segons l’agressivitat de la malaltia. Les vesícules extracel·lulars derivades del teixit adipós periprostàtic emergeixen així com a nous factors “diana” potencials per al desenvolupament de futures estratègies terapèutiques dirigides a interferir en la comunicació entre el tumor i el seu microambient, especialment en aquells casos amb major risc de progressió.
Tot i que els resultats s’han obtingut en models in vitro i calen estudis posteriors per confirmar-los en models més complexos, aquest treball representa un avenç significatiu en la comprensió de la biologia del càncer de pròstata i obre una via prometedora de recerca translacional.
Enllaç a la publicació científica: Arreaza-Gil V. et al. Periprostatic adipose tissue-derived extracellular vesicles modulate prostate cancer cell behaviour in vitro according to tumour grade. Mol Med (2026).
PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41566212/
DOI: 10.1186/s10020-026-01422-7
Un estudi de la URV, amb participació de l’IISPV, compara l’ecografia abdominal amb la ressonància magnètica i demostra el potencial d’aquesta eina per detectar precoçment el risc de prediabetis i síndrome metabòlica en persones amb obesitat abdominal
La distribució del greix corporal, especialment de l’acumulat a l’abdomen, és un factor determinant per al risc de desenvolupar malalties metabòliques i cardiovasculars. Però no tot el greix abdominal té el mateix impacte sobre la salut: el greix subcutani, situat sota la pell, no comporta els mateixos riscos que el greix visceral, que s’acumula en profunditat i pot entrar en contacte directe amb òrgans vitals. Identificar quin tipus de greix predomina en una persona és essencial per avaluar-ne el risc metabòlic i per orientar millor les intervencions clíniques. En aquest context, un estudi liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i amb participació de personal investigador de l’IISPV, ha analitzat fins a quin punt l’ecografia abdominal pot ser una eina útil i fiable per mesurar el greix visceral, en comparació amb la ressonància magnètica, considerada la tècnica de referència actual.
Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són accessibles de manera immediata en l’atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar alternatives més àgils i accessibles, l’equip investigador es va plantejar validar l’ús de l’ecografia abdominal per caracteritzar la distribució del greix: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”, explica Claudia Jiménez -ten Hoevel, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i coautora de l’article.
La pregunta clau, doncs, era en quina mesura l’ecografia pot oferir resultats equiparables als de la ressonància magnètica en l’exploració del greix abdominal. Per determinar-ho, l’equip investigador va treballar amb una mostra de 113 adults voluntaris amb obesitat abdominal, residents a Reus i voltants. A tots se’ls va realitzar una ressonància magnètica i una ecografia abdominal en un interval molt curt de temps —entre tres i quatre dies— per garantir que els resultats fossin comparables.
Una eina vàlida i precisa
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism, revelen que les mesures del greix visceral fetes mitjançant ecografies tenien una bona concordança amb les dades obtingudes mitjançant una ressonància magnètica. Tot i això, han detectat certes limitacions de l’ecografia a l’hora d’avaluar el greix subcutani, un fet que ja havien apuntat altres estudis previs. “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic”, manifesta Anna Pedret, investigadora del mateix departament. Aquest potencial se suma al fet que l’ecografia és una eina senzilla d’utilitzar per al personal format i que es troba en els equipaments de la majoria de centres de salut del país.
El greix visceral: un indicador de risc metabòlic
Més enllà d’això, l’anàlisi ha permès a les investigadores aprofundir en una altra qüestió i determinar si la quantitat de greix visceral mesurada amb les ecografies pot arribar a predir alteracions metabòliques futures. De fet, els resultats mostren que hi ha relació entre nivells elevats de greix visceral i presència de prediabetis —una condició en què els nivells de sucre a la sang són elevats, però encara per sota el llindar de la diabetis tipus 2— a més a més, de síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc que augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.
Més concretament, l’estudi identifica una quantitat de greix visceral a partir de la qual el risc de patir malalties associades a aquest símptoma augmenta considerablement. Per exemple, un gruix igual o superior a 7,35 centímetres de greix s’ha vinculat amb un risc elevat de patir prediabetis, mentre que a partir de 5,77 centímetres s’observa una relació amb la probabilitat de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les ecografies com a eina exploratòria: “Incorporar l’ecografia abdominal en la pràctica clínica habitual, especialment en l’àmbit de la nutrició i l’atenció primària, podria permetre una millor estratificació del risc i una personalització més acurada de les intervencions”, defensen les investigadores.
El grup de recerca Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua treballant per posar en valor l’ús de l’ecografia com una tècnica econòmica, ràpida i fàcilment integrable en la pràctica clínica. Ara l’equip explora l’impacte de la distribució del greix abdominal en altres segments de la població i la seva relació amb diferents condicions de salut, com ara la funció cognitiva o la sarcopènia. En aquest marc, el grup du a terme nous estudis amb ecografia abdominal en persones d’entre 60 i 74 anys, amb investigacions en marxa i la possibilitat oberta de participar-hi. Les persones interessades poden contactar amb l’equip mitjançant l’adreça de correu electrònic estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.
Referència bibliogràfica:
Jiménez-Ten Hoevel C, Besora-Moreno M, Queral J, Llauradó E, Valls RM, Solà R, Pedret A. Ultrasound and MRI abdominal fat distribution and its associations with metabolic conditions in adults with abdominal obesity. Diabetes Obes Metab. 2025 Dec 17. DOI: 10.1111/dom.70390. Epub ahead of print. PMID: 41403258.
Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer, s’ha formalitzat un conveni de col·laboració amb una vigència inicial de quatre anys. La Lliga contribuirà amb una primera aportació de 68.000 euros per impulsar projectes de recerca en càncer de l’Institut
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre han signat un conveni marc de col·laboració que reforça el compromís de totes dues institucions amb la recerca, la prevenció i la divulgació en l’àmbit de la salut i la lluita contra el càncer. La signatura de l’acord coincideix amb la commemoració demà, 4 de febrer, del Dia Mundial contra el Càncer, una jornada que posa de manifest la necessitat de sumar esforços per reduir l’impacte d’aquesta malaltia en la societat.
El conveni estableix un marc estable de cooperació, amb una durada de 4 anys, prorrogables de manera anual durant 4 anys més, que permetrà impulsar projectes d’investigació i activitats orientades a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia. En aquest sentit, la Lliga aportarà anualment una ajuda econòmica a l’IISPV que es destinarà a projectes de recerca i iniciatives de prevenció del càncer. La primera contribució prevista en el marc del conveni per part de la Lliga té un import de 68.000 euros.
Joan Vendrell, director de l’IISPV ha destacat que aquesta col·laboració “és una oportunitat per enfortir la recerca oncològica que es fa al territori i per avançar en projectes que tenen un impacte directe en la salut de la ciutadania”. Segons ha explicat, “treballar al costat d’una entitat amb una trajectòria tan sòlida en prevenció i sensibilització, com és la Lliga contra el Càncer, ens permet avançar molt en la recerca contra el càncer que fem des del nostre Institut”.
Per la seva banda Agustina Sirgo, presidenta de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, ha subratllat que “la recerca és una de les eines més potents per millorar la vida de les persones que conviuen amb el càncer. Aquest conveni ens permet sumar esforços amb un centre de referència com l’IISPV i garantir que el suport de la ciutadania es tradueix en avenços que repercuteixen directament en els pacients de les nostres comarques. Contribuir i donar suport a la recerca és una responsabilitat que assumim amb orgull i determinació. Volem que cada pacient i cada família sàpiga que no estan sols, i que des de la Lliga continuarem treballant perquè el futur sigui millor”.
L’aliança entre les dues institucions també inclou accions de divulgació i sensibilització adreçades a la població, amb l’objectiu de fomentar hàbits saludables i promoure la detecció precoç, un dels factors més determinants en la supervivència del càncer.
Un estudi col·laboratiu del CIBERDEM-ISCIII mostra que el greix a l’abdomen accelera l’envelliment vascular i augmenta el risc de complicacions vasculars a llarg termini, fins i tot abans que aparegui l’obesitat
Un equip investigador de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital del Mar Research Institute (IMIM), han identificat una associació clara entre l’acumulació de greix abdominal i l’envelliment vascular precoç en persones amb diabetis tipus 1 sense antecedents cardiovasculars previs.
La recerca s’ha basat en una cohort de 179 persones amb aquesta patologia, totes elles avaluades a l’Hospital Universitari Parc Taulí sota la coordinació de José Miguel González-Clemente, endocrinòleg del Parc Taulí i cap del grup de diabetis-risc cardiovascular de l’I3PT i de Joan Vendrell, investigador de l’IISPV, co-responsable del grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) i membre del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas del Instituto de Salud Carlos III (CIBERDEM-ISCIII).
Malgrat presentar un bon control de la glucèmia, la pressió arterial i el perfil lipídic, aproximadament un 10% de les persones estudiades va mostrar signes d’envelliment vascular precoç, un factor clau en el desenvolupament de complicacions cardiovasculars i microvasculars que afecten directament la qualitat i l’esperança de vida.
“En la diabetis tipus 1, el tractament amb insulina és imprescindible per controlar la glucèmia, però, amb el pas dels anys, pot afavorir un augment de pes gradual associat a un risc més alt de complicacions”, explica González-Clemente. Segons l’investigador, abans que es pugui parlar d’una obesitat general ja es pot haver produït una acumulació de greix abdominal, especialment en forma de greix visceral, metabòlicament actiu i estretament relacionat amb el deteriorament de les artèries. “Aquest tipus de greix afavoreix la pèrdua d’elasticitat arterial, un procés lligat a la degradació d’elastina, una proteïna essencial de la paret vascular, i pot ser la base de complicacions com l’infart, l’ictus, els dèficits circulatoris a les extremitats inferiors o les afectacions a la retina, els ronyons i el sistema nerviós perifèric”, apunta.
L’índex cintura-alçada, una eina per detectar l’envelliment vascular precoç
Per identificar de manera senzilla les persones amb un risc més alt d’envelliment vascular, l’estudi posa el focus en l’índex cintura-alçada, un indicador que es calcula dividint el perímetre de la cintura per l’alçada, ambdues mesures en centímetres. Les dades obtingudes mostren que un valor igual o superior a 0,56 s’associa a un envelliment vascular accelerat, determinat mitjançant la velocitat de l’ona del pols, una tècnica no invasiva que permet quantificar la rigidesa arterial. “Pràcticament totes les persones amb una velocitat de l’ona del pols elevada presentaven aquest índex igual o superior a 0,56”, destaca González Clemente, que subratlla que altres indicadors habituals, com l’índex de massa corporal o l’índex cintura-maluc, no detecten tan bé aquest risc.
Els resultats, publicats a la revista Diabetes Research and Clinical Practice, reforcen la importància d’evitar l’augment de pes i de vigilar l’acumulació de greix abdominal com a estratègia preventiva. “Controlar precoçment aquest índex permetria actuar abans que l’obesitat estigui establerta, facilitaria un millor control metabòlic i reduiria el risc de complicacions vasculars a llarg termini”, conclou.
Els investigadors assenyalen que el següent pas serà validar aquests resultats en cohorts més àmplies i amb un seguiment més prolongat en el temps. Així mateix, l’estudi també suggereix que alguns fàrmacs utilitzats en persones amb diabetis tipus 2 per reduir el pes podrien ser útils en persones amb diabetis tipus 1, un camp que encara no compta amb prou evidència en la recerca clínica.
Referència bibliogràfica
Llauradó G, Cano A, Giménez-Palop O, Albert L, Pareja R, Fernández-Veledo S, Vendrell J, González-Clemente JM. Insulin resistance and abdominal adiposity discriminate early vascular aging (higher vascular risk) in adults with type 1 diabetes without cardiovascular events. Diabetes Res Clin Pract. 2026 Jan;231:113010. doi: 10.1016/j.diabres.2025.113010. Epub 2025 Nov 19. PMID: 41271109.
Un estudi amb 746 persones grans seguides durant sis anys identifica una “empremta microbiana” associada a aquest patró alimentari i a una evolució cognitiva més favorable
Seguir una dieta mediterrània no només beneficia el cor o el metabolisme, sinó que també podria ajudar a preservar la funció cognitiva a mesura que l’envelliment avança. Així ho indica una recerca liderada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’IISPV i el CIBERobn, que mostra com aquest patró alimentari s’associa a una microbiota intestinal més saludable i a un deteriorament cognitiu més lent en persones grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.
L’estudi, publicat a la revista BMC Medicine, ha analitzat dades de 746 adults grans amb alt risc cardiometabòlic, que han estat seguits durant sis anys. L’equip investigador ha avaluat el grau d’adherència a la dieta mediterrània, la composició de la microbiota intestinal i l’evolució de la seva funció cognitiva al llarg del temps. Els resultats indiquen que les persones que seguien de manera més fidel aquest patró alimentari presentaven una microbiota intestinal més favorable i una evolució cognitiva més positiva.
Un dels aspectes més innovadors del treball és la identificació d’una “empremta microbiana” pròpia de la dieta mediterrània. Aquest nou biomarcador, basat en la presència i l’abundància de determinats bacteris intestinals associats a aquest tipus d’alimentació, també es relaciona amb un deteriorament cognitiu més lent. Segons els autors, aquesta troballa aporta noves pistes sobre els mecanismes biològics que expliquen els beneficis de la dieta mediterrània sobre el cervell.
Eix intestí-cervell
La funció cognitiva inclou capacitats com la memòria, l’atenció, l’aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per mantenir l’autonomia en la vida quotidiana. En paral·lel, la microbiota intestinal està formada per bilions de bacteris que intervenen en processos clau com la digestió, la immunitat o la producció de substàncies que influeixen en el funcionament de l’organisme. En els darrers anys, la recerca ha posat de manifest l’existència de l’anomenat eix intestí-cervell, un sistema de comunicació bidireccional mitjançant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i n’afecten el funcionament.
“Aquest estudi demostra que la microbiota intestinal és una peça clau en els beneficis cognitius de la dieta mediterrània”, explica Jiaqi Ni, primera autora del treball i investigadora predoctoral de la URV. “Els nostres resultats suggereixen que alguns bacteris intestinals associats a una major adherència a aquest patró alimentari podrien protegir davant del deteriorament cognitiu”.
En la mateixa línia, el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó, director de l’estudi, destaca que “identificar una empremta microbiana associada a la dieta mediterrània obre noves oportunitats per dissenyar intervencions nutricionals o microbianes orientades a promoure un envelliment cognitiu saludable”. De la seva banda, les investigadores del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Nancy Babio i Stephanie K. Nishi subratllen la rellevància dels resultats en un context d’envelliment poblacional i augment de la prevalença de la demència, i apunten que millorar la qualitat de la dieta és una estratègia senzilla i accessible amb beneficis reals per a la salut cerebral.
El treball ha estat liderat per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio i Stephanie K. Nishi, membres de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, amb la col·laboració d’investigadors del consorci PREDIMED-Plus. L’estudi s’emmarca en una recerca multicèntrica que contribueix a aprofundir en la relació entre alimentació, microbiota intestinal i salut cerebral al llarg de l’envelliment.
Referència bibliogràfica: Ni J, Hernández-Cacho A, Nishi SK, Babio N, Belzer C, Konstati P, Vioque J, Corella D, Castañer O, Vidal J, Moreno-Indias I, Torres-Collado L, Coltell O, Fitó M, Ruiz-Canela M, Wang DD, Tinahones FJ, Salas-Salvadó J. Mediterranean diet, gut microbiota, and cognitive decline in older adults with obesity/overweight and metabolic syndrome: a prospective cohort study. BMC Med. 2025 Dec 1;23(1):669. doi: 10.1186/s12916-025-04488-y.
L’Auditori de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha acollit, aquest divendres 23 de gener del 2026, la jornada ‘Aspectes importants en el disseny i execució d’estudis clínics de nutrició’, organitzada per la Unitat d’Investigació Clínica (UIC) de l’IISPV. La trobada ha reunit prop de 80 professionals vinculats a la recerca en nutrició, la salut i les ciències biomèdiques, en una sessió que ha posat el focus en la qualitat, la rigorositat i la transparència dels estudis clínics.
La jornada ha començat amb la intervenció de la Dra. Sangeetha Shyam, que ha abordat el biaix de l’investigador/a en recerca en nutrició i les estratègies per prevenir-lo. Tot seguit, el Dr. Jordi Salas-Salvadó ha ofert una revisió completa dels elements essencials del disseny metodològic, des del plantejament del projecte fins al càlcul mostral, el reclutament i el pla estadístic.
Després d’una pausa per al cafè, la Dra. Nancy Babio ha explicat com planificar i gestionar dades en estudis clínics, destacant la importància de la qualitat, la validació i la protecció de la informació. La Dra. Maria Vinaixa ha aprofundit en les Bones Pràctiques de Laboratori, posant èmfasi en la traçabilitat, els protocols i els sistemes de qualitat necessaris per garantir la reproductibilitat científica.
Les Dres. Verònica Luque i Carme Rubio han compartit les claus per a un bon reclutament de participants, mentre que la Dra. Indira Paz Graniel ha exposat estratègies per millorar la retenció i evitar el dropout, un dels reptes més freqüents en estudis clínics. En el tram final, la Dra. Sangeetha Shyam ha presentat les noves normes CONSORT 2025 i el seu impacte en el reporting d’assajos clínics, i el Dr. Jordi Júlvez ha reflexionat sobre com comunicar resultats científics de manera responsable i rigorosa.
La cloenda ha anat a càrrec del Dr. Joan Vendrell, que ha presentat la nova Unitat d’Investigació Clínica de l’IISPV, una aposta estratègica per impulsar estudis clínics d’alt nivell i reforçar la recerca biomèdica a la Catalunya Sud. La jornada ha evidenciat la importància de continuar treballant per una recerca en nutrició més robusta, ètica i amb impacte real en la salut de la població.
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) celebra el reconeixement atorgat al Dr. Joan Borràs Balada, director adjunt de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud i investigador vinculat al nostre institut, que ha rebut recentment el Premi al Coneixement 2026 de l’Ajuntament de Reus. El guardó destaca una trajectòria decisiva en el desenvolupament de l’oncologia al territori, la creació del primer Registre de Càncer de Catalunya i una contribució científica i assistencial que ha impulsat el progrés de la recerca i l’atenció oncològica a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Des de l’IISPV, felicitem el Dr. Borràs per una carrera dedicada a millorar la salut de la població i a reforçar el vincle entre recerca, docència i pràctica clínica.
Els pròxims mesos, la comunitat científica interessada en la recerca biomèdica i les bases moleculars de la patologia tindrà l’oportunitat d’assistir a dues sessions virtuals impartides per experts reconeguts en els seus respectius camps
Aquest dijous 22 de gener a les 16 h, el Dr. Carlos Castaño, investigador postdoctoral i membre del grup DIAMET de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), participarà en el cicle CIBEROBN Webinars 2026 amb una ponència centrada en un tema emergent en l’àmbit de la interacció hoste–microbioma. La seva xerrada, titulada ‘Isolation and Characterization of Circulating Bacterial Extracellular Vesicles: A Novel Approach to Understanding Host–Microbiome Interactions in Obesity‘, abordarà com les vesícules extracel·lulars bacterianes presents a la circulació poden oferir noves eines per entendre els mecanismes moleculars que vinculen el microbioma amb l’obesitat. Aquesta aproximació obre la porta a noves línies de recerca i potencials aplicacions diagnòstiques o terapèutiques.
Posteriorment, el 16 de febrer a les 16 h, el grup de la SEBBM ‘Bases Moleculars de la Patologia’, coordinat per la Dra. Sonia Fernández-Veledo, que al seu torn és coresponsable del grup DIMET de l’IRB CatSud, organitzarà un nou webinar dedicat a la neurobiologia del comportament alimentari. La investigadora Roberta Haddad-Tovolli (IDIBAPS) impartirà la conferència ‘Neuronal circuits underlying appetitive behaviors in the maternal brain and the programming of offspring health‘.
La sessió explorarà com els circuits neuronals del cervell matern regulen els comportaments relacionats amb l’alimentació i com aquests processos poden influir en la salut de la descendència a llarg termini. El webinar s’emmarca en l’interès creixent per comprendre com els factors neurobiològics i ambientals durant la gestació i la lactància condicionen el desenvolupament i la salut futura.
Ambdós webinars representen una oportunitat excel·lent per actualitzar coneixements, descobrir noves perspectives de recerca i connectar amb la comunitat científica especialitzada.
L’acord busca establir sinergies per generar un impacte positiu en el progrés científic i en la millora de l’atenció sanitària a la societat
El director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), Joan Vendrell, i el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT), Toni Veciana, han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’establir sinergies per poder generar un impacte positiu en el progrés científic i en la millora de l’atenció sanitària a la societat. L’acord contempla la realització conjunta d’activitats de recerca, formació, divulgació científica i innovació en l’àmbit de les ciències de la salut. A més, el conveni inclou el desenvolupament de projectes de recerca i innovació conjunts, l’organització i participació en cursos, jornades, seminaris i altres activitats formatives i de divulgació científica, així com la promoció i difusió de la recerca a la societat. L’assessorament mutu en matèries de les seves respectives competències i l’intercanvi d’informació científica i tècnica, publicacions i altres materials d’interès comú, són altres punts emmarcats dins el conveni de col·laboració.
“La signatura d’aquest conveni amb l’IISPV suposa un pas molt important per reforçar el paper de la farmàcia comunitària en la recerca i la innovació en salut. Les farmàcies són un agent sanitari clau i proper a la ciutadania. Aquesta col·laboració permetrà generar coneixement amb impacte directe en la salut de la població”, expressa el president del COFT, Toni Veciana.
Per al director de l’IISPV, Joan Vendrell, “aquesta entesa referma la xarxa de col·laboració entre els diferents actors que intervenen en la salut i qualitat de vida de les persones. Sovint, els farmacèutics són els primers que reben els pacients i són una bona font per conèixer les seves inquietuds. Tot plegat, ens ajuda a l’hora de plantejar els projectes de recerca i ajustar-nos a les seves necessitats”.
L’acord contempla, d’altra banda, la creació d’una comissió de seguiment, la qual vetllarà pel compliment de les clàusules del conveni. Entre altres funcions que tindrà aquest òrgan, hi ha les de proposar i impulsar les actuacions i els projectes concrets de col·laboració i elaborar una memòria anual de les activitats executades. La comissió es reunirà un cop l’any de forma ordinària. El conveni de col·laboració signat entre IISPV i COFT tindrà una vigència de quatre anys prorrogable quatre anys més.