Un equip investigador de l’IISPV-URV-CIBEOBN avisa: tot i tenir un perfil nutricional més saludable, són aliments ultraprocessats que han d’ingerir-se amb moderació
Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de la Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), demostren que alguns productes ultraprocessats d’origen vegetal tenen un millor perfil nutricional que els seus homòlegs d’origen animal. No obstant això, assenyalen que aquestes alternatives d’origen vegetal contenen una quantitat “significativament superior” de sucre, sal i fibra, en comparació amb els aliments sense processar. L’estudi que han dut a terme també ha detectat que les alternatives vegetals del peix i la carn tenen un contingut menor de proteïnes i d’àcids grassos saturats. “Hem d’anar cap a una dieta amb major presència de aliments vegetals, però allunyada dels ultraprocessats: menjar més llegums, fruita seca, cereals integrals, menjar fresc…”, recomanen les investigadores.
L’equip investigador ha comparat 922 productes alimentaris tenint en compte dues dimensions: segons la seva aportació nutricional i en funció del grau de processament de la matèria prima amb què s’elaboren. Pel que fa al perfil nutricional, van observar que un 68% de les alternatives vegetals es troben en les categories A i B de l’escala Nutri-Score, considerades més saludables, mentre que només el 43% dels aliments processats d’origen animal gaudeixen d’aquesta classificació. No obstant això, cal tenir en compte que el 75% dels aliments d’origen animal sense processar que van ser analitzats pertanyen a aquesta categoria i es consideren en el cas del peix i la carn, més saludables que les seves alternatives d’origen vegetal.
El mateix succeeix amb els aliments que Nutri-Score classifica com a menys saludables, a les categories D i E: mentre que el 17% de les alternatives vegetals pertanyen a aquesta categoria, el 35% dels productes processats d’origen animal ho fan. Els aliments d’origen animal no processats apareixen amb menys freqüència (13%) en aquesta categoria, cosa que els fa més saludables en comparació.
“En general, les alternatives d’origen vegetal tenen un bon perfil nutricional, però el 36% dels productes comercialitzats al mercat espanyol es consideren aliments ultraprocessats”, explica Nancy Babio, líder de la recerca. Posant una hamburguesa vegetal com a exemple, aquesta presenta un perfil nutricional més saludable que el seu homòleg d’origen animal, però si es compara amb un tall de carn, aquest presenta un major contingut de proteïnes i menys sal i sucres.
“Si bé la indústria ha intentat millorar el perfil nutricional dels aliments vegetals alternatius, hem de tenir en compte que segueixen sent productes ultraprocessats”, avisa Sara de las Heras-Delgado, primera autora de la recerca. L’equip investigador conclou que, donat l’elevat índex de processament que presenten, les alternatives vegetals requereixen una avaluació multidimensional per conèixer el seu possible impacte sobre la salut.
Aquest treball, publicat l’abril del 2023 a la revista científica Food Research International, ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Sara de les Heras-Delgado, la investigadora postdoctoral Sageetha Shyam, les dietistes nutricionistes, Èrica Cunillera i Natalia Dragusan i ha estat liderat per Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV i Jordi Salas-Salvadó, investigador del IISPV, del CIBEROBN i catedràtic del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. L’equip investigador forma part de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
De las Heras-Delgado S, Shyam S, Cunillera È, Dragusan N, Salas-Salvadó J, Babio N. Are Plant-Based alternatives healthier? A two-dimensional evaluation from nutritional and processing standpoints. Food Res Int [Internet]. 2023 Apr 19. doi: 10.1016/j.foodres.2023.112857
Un estudi dut a terme per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) vol demostrar que el consum de complements alimentaris i una pauta d’exercici físic pot millorar la qualitat de vida en persones amb autisme i esquizofrènia
Els trastorns de l’espectre autista és una afecció relacionada amb el desenvolupament del cervell que afecta la manera com una persona percep i socialitza amb altres persones, cosa que causa problemes en la interacció social i la comunicació. L’esquizofrènia és una malaltia que afecta el pensament, les emocions i la conducta de les persones. Pertany a un grup de trastorns mentals anomenat psicosi, que es caracteritza per una distorsió de la percepció de la realitat. Tant l’autisme com l’esquizofrènia són condicions prevalents ja que afecten gairebé un 2% de la població i poden tenir un impacte significatiu en el funcionament i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i de les seves famílies, a més de representar una important càrrega econòmica per elles, per al sistema de salut i la societat.
L’enfocament terapèutic actual, que consisteix en l’abordatge farmacològic i psicològic, no aconsegueix mitigar gran part dels símptomes i no sol millorar del tot la vida d’aquestes persones. A més, algunes medicacions donen lloc a una àmplia gamma d’efectes adversos. En aquest context, investigadores i investigadors del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i la Universitat
Rovira i Virgili (URV), volen dur a terme un estudi per establir noves estratègies de maneig per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquestes malalties.
El projecte “Vitactiva’t” compta amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i es basa en treballs anteriors del mateix grup investigador (el de Genètica i Ambient en Psiquiatria”) i en d’altres treballs a nivell internacional que han trobat que la disfunció mitocondrial és present en el trastorn de l’espectre autista i l’esquizofrènia i que abordar-la podria millorar la simptomatologia d’aquestes condicions. Si el present estudi recolzés aquesta hipotèsi obriria una nova perpsectiva d’abordatge en aquests trastorns mentals, per la millora de la qualitat de vida de les persones que els pateixen.
Per aconseguir aquest objectiu, l’estudi comptarà amb 120 voluntàries i voluntaris, 60 persones amb diagnòstic d’autisme i 60 persones amb diagnòstic d’esquizofrènia, que entraran en un programa d’intervenció i seguiment multidiscplinari durant 16 setmanes, on hauran de prendre un complement alimentari cada dia i seguir un programa d’exercici físic dos cops per setmana. Aquestes persones han de ser majors d’edat i tenir un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista o esquizofrènia. Rebran el seguiment, el programa d’exercici físic i el complement alimentari de manera totalment gratuïta. A més, els regalaran una samarreta per fer esport i una botella d’aigua especialment dissenyades per a l’estudi.
Els complements alimentaris són vitamines i cofactors que intervenen en la funció del mitocondri, un orgànul de les cèl·lules que s’ocupa de generar l’energia que el nostre cos i la nostra ment necessita per funcionar. Aquests complements es troben en un envoltori com el de les barretes energètiques que utilitzen els runners i han estat especialment preparats per aquest estudi. D’altra banda, les sessions d’esport les durà a terme una empresa especialitzada en programes d’exercici físic en persones amb trastorns mentals, Sport2live, amb monitors titulats en Ciències de l’Esport i en grups reduïts de menys de 20 persones.
La investigació està liderada per la Dra. Lourdes Martorell, investigadora de l’IISPV i de l’Institut Pere Mata i professora associada a la URV, conjuntament amb la Dra. Alba Valiente, psiquiatra de l’IPM i professora associada a la URV. El grup de recerca, amb la Lourdes al capdavant, ha contribuït notablement a evidenciar que els mitocondris juguen un paper clau en algunes condicions de salut mental. Ara volen anar més enllà i saber si millorant aquesta funció, les persones afectades podrien millorar la simptomatologia i gaudir d’una millor qualitat de vida.
L’equip d’investigació format per infermeres, biòlogues, psicòlegs, psiquiatres i un nutricionista ha preparat diversos materials per fer difusió del projecte com tríptics i pòsters que es distribuiran sobretot en centres de salut mental i en els espais de l’Associació Aspercamp. També han habilitat un número de telèfon (634 404 344) i un correu electrònic (vitactivat@iispv.cat), al qual poden adreçar-se totes les persones interessades en participar en l’estudi per obtenir més informació o resoldre dubtes.
Per participar en aquest estudi cal ser major d’edat i tenir un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista o esquizofrènia.
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) apareix durant la infància i sovint es manté durant l’edat adulta, amb un gran impacte en la vida de les persones afectades. Estudis epidemiològics previs han mostrat que es relaciona amb una menor esperança de vida i amb una mortalitat fins a cinc vegades més elevada que la de les persones sense TDAH. Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, el CIBERSAM i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha permès identificar per primera vegada la base genètica d’aquesta correlació. En concret, s’han pogut identificar 19 regions genètiques associades al mateix temps a aquest trastorn i a una menor esperança de vida.
Entre els gens identificats destaca TNKS, el qual té un paper essencial en el manteniment dels telòmers (les regions dels cromosomes implicades amb la longevitat) i que està implicat amb altres trets psiquiàtrics i trastorns metabòlics que apareixen sovint en pacients amb TDAH. Els autors també han identificat els gens AKAP6 i SEMA6D, prèviament relacionats amb altres trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, o els gens SYPL2 i HMG20A, els quals tenen un paper rellevant en el control de diferents funcions cerebrals.
“Un descobriment interessant és que totes les variants genètiques que incrementen el risc de TDAH redueixen, al mateix temps, la llargada de la vida”, explica Gerard Muntané, investigador de l’IISPV i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata que ha participat en aquest estudi. “Per primera vegada, aquest estudi identifica gens associats a la vegada amb el TDAH i amb una menor esperança de vida, la qual cosa pot contribuir a explicar les observacions epidemiològiques prèvies”, afirma María Soler Artigas, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Un índex de mortalitat fins a 5 vegades més elevat
Els investigadors han combinat resultats de dos estudis d’associació de genoma complet (GWAS, per les sigles en anglès: genome-wide association study) per trobar variants genètiques, és a dir, canvis al genoma relacionades amb el TDAH i amb l’esperança de vida. Es van analitzar dades genètiques de 19.099 pacients amb TDAH i de 34.194 persones sanes. Per analitzar l’esperança de vida van utilitzar dades del voltant d’un milió de persones.
“La nostra recerca proporciona noves evidències que els gens implicats en el TDAH també poden estar relacionats amb altres processos biològics que influeixen en la salut i en la durada de vida”, afegeix Gerard Muntané.
A l’hora d’explicar els motius d’aquest increment en la mortalitat, els autors destaquen que també cal tenir en compte els comportaments de risc que sovint presenten les persones amb TDAH. En aquest sentit, Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM, afirma que “el TDAH pot fer que els pacients siguin més propensos a tenir conductes desafiants o de risc que els portin a tenir més accidents”.
D’altra banda, també cal tenir en compte que aquestes persones tenen més tendència a tenir hàbits perjudicials, com ara fumar o tenir una dieta poc saludable. Aquests costums es relacionen amb l’aparició d’altres malalties, com ara la diabetis o patologies cardiovasculars, les quals també poden contribuir a disminuir l’esperança de vida.
Els autors d’aquest estudi destaquen que el risc de mort prematura també depèn de l’edat de diagnòstic del TDAH. Així, els individus diagnosticats en l’edat adulta tenen un major risc de mortalitat en comparació amb les persones diagnosticades durant la infància o l’adolescència. “És clau un diagnòstic primerenc que ens ajudi a fer un seguiment i acompanyament dels pacients des de ben aviat per tal d’evitar la seva entrada a una trajectòria negativa que podria acabar amb una major mortalitat”, explica Marta Ribasés, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Aquest treball de recerca ha estat publicat a la revista Neuropsychopharmacology. Hi han col·laborat les institucions esmentades prèviament juntament amb la Universitat de Califòrnia.
Referència bibliogràfica: Vilar-Ribó, L., Cabana-Domínguez, J., Martorell, L. et al. Shared genetic architecture between attention-deficit/hyperactivity disorder and lifespan. Neuropsychopharmacol. (2023). https://doi.org/10.1038/s41386-023-01555-x
El 0.4% de la població a Espanya (prop de 300.000 persones) pateix la malaltia de Crohn, segons la Confederación de Asociaciones de Enfermos de Crohn y Colitis Ulcerosa de España (ACCU), i cada cop té un major impacte a la nostra societat (se’n diagnostiquen 3.500 casos nous a l’any). Forma part de les anomenades malalties inflamatòries intestinals (igual que la colitis ulcerosa) i és crònica. Els pacients pateixen enormes molèsties físiques (forts dolors abdominals, diarrea, fatiga, nàusees, sagnats, etc.) que els limiten en el seu dia a dia i que els acaben afectant emocionalment. Una de les seqüeles més comunes són les fístules perianals, que són conductes en forma de tub que comuniquen l’anus amb la pell que l’envolta i que poden arribar a ser molt difícils de tractar en aquests pacients.
La investigació és clau ja que els avenços científics permeten trobar noves solucions per abordar la malaltia de forma més efectiva i per ajudar a prevenir-la. En aquest sentit, el Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), liderat per Carolina Serena, ha dut a terme un estudi que permetrà personalitzar-ne el tractament i, per tant, contribuirà a millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.
En concret, l’equip d’investigació de l’IISPV ha trobat que les persones que pateixen de Crohn i que són fumadores o que ho han estat tenen afectades les propietats de les cèl·lules mare del greix que s’utilitzen pel tractament de les fístules perianals. “Vàrem fer un estudi epigenètic i vam veure que els pacients que eren fumadors i exfumadors (els vàrem comparar amb els no fumadors) tenien alterats els gens d’aquestes cèl·lules que tenen la capacitat de regeneració d’aquest teixit i la capacitat de modular la resposta immunològica del nostre cos disminuint per exemple la inflamació”, explica Carolina Serena.
Sense cura definitiva
Avui dia existeixen diferents tractaments per controlar la malaltia, però encara no se n’ha trobat cap per a la seva cura definitiva. Una teràpia que està sorgint amb força els últims anys és l’ús de cèl·lules mare del greix del nostre cos per tractar les complicacions derivades (com les fístules perianals) o per abordar la malaltia de Crohn en la seva fase d’aparició de símptomes més aguts.
Aquest tipus de tractament s’aplica actualment de dues formes diferents: o bé s’extreu grassa del propi pacient (de zones com la cadera o la panxa) i les cèl·lules amb les propietats esmentades prèviament que contenen són empeltades al teixit danyat per la fístula, o bé s’aplica a aquesta zona un fàrmac compost del mateix material, però procedent d’altres persones. La teràpia que es basa en cèl·lules mare obtingudes del propi pacient s’anomena autòloga, i la que utilitza cèl·lules de donants és l’al·logènica. D’aquest estudi es desprèn doncs que “en el cas de pacients fumadors o exfumadors el més indicat seria utilitzar cèl·lules al·logèniques, d’un donant sa que no hagi fumat, mentre que per tractar fístules d’un malalt de Crohn que no ha fumat, el millor seria fer servir cèl·lules autòlogues”, assenyala Albert Boronat, primer autor del treball.
Fumar agreuja la malaltia
Estudis previs en aquesta mateixa línia havien constatat que les persones fumadores amb Crohn són molt més propenses que les que no tenen aquesta addicció a requerir una cirurgia i que han de passar per quiròfan vàries vegades. Operar-se de Crohn comporta enormes seqüeles físiques i emocionals ja que en la intervenció s’extirpa un tros de l’intestí i, en alguns casos, el pacient acaba portant de per vida una bossa d’ostomia per poder fer les seves necessitats. A més, si es fuma o s’ha fumat els símptomes són més severs i complicats, apareixen més brots i en ocasions es requereix un tractament amb més corticoides i fàrmacs.
Aquesta investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Joan XXIII, també de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Què és un estudi epigenètic
En un estudi epigenètic s’identifiquen els canvis que activen o inactiven els gens sense canviar la seqüència de l’ADN, a causa de l’edat i l’exposició a factors ambientals com ara l’alimentació, l’exercici físic, l’ús de medicaments i el contacte amb substàncies químiques com el tabac. Aquests canvis provoquen que una persona acabi tenint més risc de patir una determinada malaltia, per exemple, i que aquesta pugui ser heretada de pares a fills.
Referència bibliogràfica: Boronat-Toscano, A.; Vañó, I.; Monfort-Ferré, D.; Menacho, M.; Valldosera, G.; Caro, A.; Espina, B.; Mañas, M.J.; Marti, M.; Espin, E.; Saera-Vila, A.; Serena, C. Smoking Suppresses the Therapeutic Potential of Adipose Stem Cells in Crohn’s Disease Patients through Epigenetic Changes. Cells 2023, 12, 1021. https://doi.org/10.3390/cells12071021
L’envelliment progressiu de la població, en les últimes dècades, ha situat a l’epicentre de l’opinió pública conceptes relacionats amb la salut cognitiva que anys enrere passaven desapercebuts, com ara la memòria, l’atenció o les aptituds del llenguatge. A la Unió Europea (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística), la franja de la població que se situa dels 65 anys en endavant ha augmentat un 5% des del 2001, i la tendència és a l’alça. D’aquí que tenir cura del nostre cervell esdevingui cada cop més una prioritat ja que el deteriorament de les seves capacitats cognitives (es dona especialment en les persones grans) comporta una davallada de la qualitat de vida alhora que implica enormes costos per al sistema nacional de salut.
En aquest context, els grups de Genètica i Ambient en Psiquiatria i el d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (el primer també està vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata) han portat a terme un estudi que ha permès identificar 6 biomarcadors a la sang que juguen un paper clau en el deteriorament cognitiu. Aquesta troballa podria permetre, en un futur, pronosticar i tractar de forma precoç i més eficaç dèficits relacionats amb les funcions cognitives del nostre cervell com les citades prèviament.
Per a aquest estudi, publicat recentment a la revista GeroScience, s’han analitzat diverses proteïnes presents a la sang de persones grans que van participar a l’assaig clínic PREDIMED-Plus (IISPV i URV). Aquestes tenien o bé sobrepès o bé patien d’obesitat, ambdós factors de risc per a les malalties cardiovasculars i que alhora estan associats amb el rendiment cognitiu.
“S’ha trobat que els nivells d’aquestes proteïnes a la sang donen informació respecte a l’estat del funcionament del cervell: les persones amb una capacitat de funcionament cerebral més baixa tenen a la sang nivells més elevats de sis de les proteïnes analitzades (Alpha-2-MRAP, HAGH, Siglec-9, MDGA1, IL12 i EDA2R). Per resultats d’estudis previs d’altres investigadors es pot pensar que, en part, aquestes proteïnes provenen del cervell. Per tant, estem detectant en sang el rastre d’un mal funcionament del cervell”, conclou Martí Llaurador Coll, primer firmant d’aquest treball.
D’altra banda, el primer autor de l’estudi explica que tenir les capacitats mentals en un bon estat de salut significa “ser capaç de mantenir l’atenció focalitzada en allò que calgui, de retenir a la memòria tasques que hem de fer o assumptes quotidians, o de construir relats coherents i amb sentit, entre d’altres aspectes”.
Aquests resultats són capdavanters ja que per tal de dur a terme la investigació s’ha utilitzat un mètode molt innovador d’anàlisi de sang, el Proximity Extension Assay, que permet mesurar la quantitat d’un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Un estudi possible gràcies al treball en equip de diferents àrees del CIBER
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents grups que pertanyen al CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red), aspecte que aporta a la investigació un enfocament multidisciplinari. En concret, han treballat conjuntament l’àrea de Salud Mental (CIBERSAM) i la de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Rios, S., García-Gavilán, J.F., Babio, N., Vilella, E., Salas-Salvadó, J. Plasma levels of neurology-related proteins are associated with cognitive performance in an older population with overweight/obesity and metabolic syndrome. GeroScience (2023). https://doi.org/10.1007/s11357-023-00764-y
Més de 100 estudiants de diferents centres educatius de Tarragona han participat avui a la jornada “Més enllà de Marie Curie. La recerca en clau femenina a Tarragona”, en la que hi han pres part les investigadores de l’IISPV Meritxell Arenas (Oncologia Radioteràpica), Verónica Arreaza (Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars, DIBIOMEC) i Judit Queral (Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars). Aquesta última també forma part del projecte SEEDS, que té com a objectius revertir el biaix de gènere en les professions científiques i promoure hàbits de vida saludables entre els i les adolescents. A més, també hi ha participat la professora de l’Institut Pons d’Icart Cristina Arqué i dos alumnes d’aquest centre educatiu, que ha estat un dels implicats al projecte SEEDS.
La jornada ha consistit en la celebració de dues taules rodones, una de les quals porta per títol “Referents de recerca femenins”. La investigadora Meritxell Arenas hi ha aportat la seva experiència: “si em faig la pregunta de si al final ha valgut la pena tant esforç i sacrifici, aquests anys, la resposta és sí: tornaria a escollir aquesta professió, la medicina, i tornaria a fer el mateix”.
Per la seva banda, les investigadores Verónica Arreaza i Judit Queral han fet de mentores als diferents estudiants dels centres educatius que han participat en aquest acte tot orientant-los amb relació a la carrera científica i als aprenentatges futurs.
Una investigació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili alerta que el 87% de la població estudiada supera els nivells dietètics tolerables d’aquests contaminants persistents
Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha trobat una relació entre l’exposició a contaminants orgànics persistents a través de la dieta, sobretot les dioxines i els furans, i l’augment de la massa corporal i l’adipositat, és a dir, l’acumulació de greix. Segons la recerca, els participants amb una major ingesta dietètica de dioxines i furans tenien un índex de massa corporal i un perímetre de cintura més elevats que la resta. Aquestes persones, a més, presenten un major risc d’augment del perímetre de la cintura després d’un any de seguiment.
Actualment, l’obesitat és un problema greu de salut tant en països desenvolupats com en procés de desenvolupament. Aproximadament, un 14% dels homes i un 18% de les dones a nivell mundial pateixen aquest trastorn. Diversos factors hi contribueixen, com ara la genètica, el sedentarisme i els hàbits alimentaris poc saludables. No obstant això, un factor menys conegut que ha acaparat l’atenció en els últims anys són els contaminants orgànics persistents. En concret, les dibenzoparadioxines i furans policlorats figuren entre els contaminants persistents més tòxics que després de ser alliberats a l’atmosfera, es dipositen sobre el sòl i la vegetació. Són altament insolubles en aigua i es degraden molt lentament, i poden arribar a acumular-se en els organismes i entrar en la cadena alimentària. Les dioxines poden acumular-se en el cos humà durant gairebé una dècada, i es coneix que més d’un 90% de l’exposició total prové de fonts dietètiques.
La recerca s’ha fet sobre una mostra molt àmplia de persones voluntàries que participen a l’estudi Predimed-Plus. En total hi han participat 5.899 adults d’entre 55 i 75 anys a qui se’ls va fer un qüestionari per recollir dades sobre la dieta. El grup investigador també va avaluar l’adipositat i l’estat d’obesitat mitjançant l’índex de massa corporal i el perímetre de la cintura. Els resultats posen de manifest que un 87% de la població estudiada supera els nivells tolerables d’aquests contaminants persistents tòxics establerts per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA de les sigles en anglès). Els principals aliments que contribueixen al total d’exposició són la carn vermella, el peix i el marisc.
Aquest és el primer estudi que explora l’associació entre la ingesta dietètica de les dibenzoparadioxines o els furans policlorats i l’adipositat. Malgrat les diferents restriccions imposades per la legislació actual, l’equip investigador alerta que aquests químics continuen suposant un greu risc per a la salut. Per tant, segons els responsables de l’estudi, és molt important continuar controlant l’exposició a aquests químics i mantenir les mesures de conscienciació i profilàctiques per tractar de reduir els nivells d’exposició a aquests químics persistents.
“Les dioxines i furans no es poden eliminar una vegada acumulats en els aliments. Per tant, l’única manera de reduir l’exposició humana és des del seu origen, és a dir, reduint els nivells de contaminants en el medi ambient, mitjançant controls rigorosos dels processos industrials amb la intenció de minimitzar la formació d’aquests compostos tòxics”, assegura María Ángeles Martínez, una de les investigadores de l’estudi, que aconsella mantenir una dieta equilibrada i no abusar del consum d’aliments d’origen animal, ja que “són els que acumulen més dioxines i furans, i la principal via d’exposició a dioxines són els aliments”.
Aquest treball ha estat realitzat per les investigadores pre i postdoctorals Nadine Khoury i Maria Ángeles Martínez, així com Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV, i Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. Els quatre formen part de l’IISPV i del consorci CIBEROBN de l’Institut Carles III. Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.
Referència Bibliogràfica: Khoury N, Martínez MÁ, Paz-Graniel I, Martínez-González MÁ, Corella D, Castañer O, Martínez JA, Alonso-Gómez ÁM, Wärnberg J, Vioque J, Romaguera D, López-Miranda J, Estruch R, Tinahones FJ, Lapetra J, Serra-Majem JL, Bueno-Cavanillas A, Tur JA, Sanjurjo SC, Pintó X, Gaforio JJ, Matía-Martín P, Vidal J, Vázquez C, Daimiel L, Ros E, Sayon-Orea C, Sorli JV, Pérez-Vega KA, Garcia-Rios A, Bellvert NG, Gómez-Gracia E, Zulet MA, Chaplin A, Casas R, Salcedo-Bellido I, Tojal-Sierra L, Bernal-Lopez MR, Vazquez Z, Asensio EM, Goday A, Peña-Orihuela PJ, Pastor AS, Garcia-Arellano A, Fitó M, Babio N, Salas-Salvadó J. Dietary intake of polychlorinated dibenzo-p-dioxins and furans, adiposity and obesity status. Environ Res. 2023 Mar 25:115697. doi: 10.1016/j.envres.2023.115697. Epub ahead of print. PMID: 36972775.
SUCCIPRO, l’spin-off impulsada des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) per investigar nous fàrmacs per al Crohn, l’obesitat i la diabetes, ha estat una de les empreses seleccionades per la convocatòria WomenTechEU de l’organisme europeu EISMEA (European Innovation Council and SMEs Executive Agency) per finançar la innovació en salut.
Aquest organisme pertany a la Comissió Europea i a través del seu programa de finançament WomenTechEU dona suport a empreses deep tech liderades por dones.
Les deep tech són empreses que desenvolupen solucions innovadores i disruptives basades en l’ús de tecnologies profundes, vinculades a la ciència o enginyeria avançada, per donar resposta a problemes globals.
SUCCIPRO
La spin-off neix a partir de l’experiència del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, que se centra en trobar tractaments per a aquest tipus de malalties i condicions de salut. És un projecte conjunt entre l’IISPV i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La spin-off, creada aquest 2022, centra la seva recerca en el descobriment de teràpies innovadores que permetin disminuir el succinat, una substància que produeixen de forma natural les cèl·lules de l’organisme i els bacteris intestinals (l’anomenada microbiota) i que es veu alterada quan existeixen malalties inflamatòries o metabòliques. “Les persones amb malalties com el Crohn, l’obesitat i la diabetis pateixen una inflamació que està relacionada amb un augment dels nivells de producció del succinat”, explica la doctora Isabel Huber, cofundadora i directora general de l’empresa.
Menjar nous de forma habitual podria beneficiar el desenvolupament cognitiu dels i de les adolescents i contribuir a la seva maduració psicològica. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en el qual han col·laborat ISGlobal (un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Es tracta d’una investigació inèdita, sense precedents a tot el món ja que si bé s’han fet estudis previs sobre l’efecte de les nous en la nostra salut, mai fins ara s’havia analitzat l’impacte del seu consum en una etapa tan crucial per al desenvolupament cognitiu com és l’adolescència.
Les nous són riques en l’àcid gras alfa-linolènic (ALA), un tipus d’omega-3 que juga un paper fonamental en el desenvolupament del cervell, especialment en aquestes edats. En paraules de Jordi Julvez, investigador principal i coordinador del Grup de Recerca NeuroÈpia de l’IISPV, “l’adolescència és un moment de grans canvis biològics: es produeix una transformació hormonal, que, alhora és la responsable d’estimular el creixement sinàptic del lòbul frontal. Aquesta part del nostre cervell és la que fa possible la maduració neuropsicològica, és a dir, de les capacitats emocionals i cognitives més complexes. Les neurones ben alimentades amb aquest tipus d’àcids grassos podran créixer i crear noves sinapsis, que seran més fortes”.
A l’estudi, que ha estat publicat a la revista eClinicalMedicine (pertany a la prestigiosa editorial científica The Lancet Discovery Science), hi han participat de forma voluntària 700 estudiants d’ESO d’entre els 11 i 16 anys i de 12 instituts de Barcelona. Aquests s’han dividit en dos grups de forma aleatòria: un anomenat control, en el qual no s’ha fet cap tipus d’intervenció, i un altre, l’experimental, al qual l’equip investigador del projecte va entregar bosses amb 30 grams de nous pelades tot indicant als i les joves que hi participaven que podien consumir-les diàriament en un període de 6 mesos. L’equip d’investigació ha trobat que els adolescents que al llarg d’aquest temps havien menjat nous com a mínim 100 dies (no necessàriament seguits) van veure augmentada la seva capacitat d’atenció, i que aquells que presentaven alguns símptomes del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) van millorar notablement el seu comportament (a classe prestaven més atenció al professor i eren menys hiperactius). D’altra banda, també es va constatar un augment de les capacitats relacionades amb el que es coneix com la intel·ligència fluïda que, en paraules de Jordi Julvez “està menys influenciada per l’aprenentatge; és inherent a l’estat biològic de la persona. Nosaltres l’hem valorada fent servir tests cada vegada més complicats, a través dels quals els adolescents havien de descobrir quin patró seguia una filera de lletres, per exemple”. I afegeix: “En conjunt no es van trobar diferències significatives en el grup d’intervenció amb relació al grup control, però si es considera el factor adherència llavors sí que s’observen resultats positius ja que els i les participants que més es van ajustar a les pautes pel que fa a la dosi recomanada de nous i al nombre de dies de consum sí que van mostrar millores en les funcions neuropsicològiques avaluades”.
Així doncs, aquest estudi constata que perquè els i les adolescents es desenvolupin correctament a nivell cognitiu i psicològic és tant important seguir una dieta saludable com mantenir aquests hàbits en el temps i no deixar-se: “Si els nois i noies fessin cas a aquestes recomanacions i realment mengessin un grapat de nous al dia, o com a mínim 3 vegades a la setmana, veurien moltes millores substancials en les capacitats cognitives, i els ajudaria a encarar els reptes que implica l’etapa de l’adolescència i l’entrada a l’adultesa. L’adolescència és un període de gran desenvolupament cerebral i de comportaments complexos que requereix una quantitat important d’energia i nutrients”, conclou Ariadna Pinar, primera autora de l’article.
Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III a través dels projectes CP14/00108, PI16/00261 i PI21/00266 (cofinançats per la Unió Europea a través del programa ‘A way to make Europe’). La California Walnut Commission (CWC) ha donat suport al projecte tot regalant les nous necessàries per a la intervenció. Cap de les entitats finançadores ha participat ni en el disseny ni en la discussió dels resultats de l’estudi.
Properament, el mateix equip de recerca durà a terme un estudi (en aquesta ocasió serà observacional i també comptarà amb el suport de la CWC) per tal de determinar si el consum de nous i de fruits secs en general durant l’embaràs influeix en el desenvolupament cognitiu i en la maduració psicològica dels infants. Així doncs, aquesta segona investigació va un pas més enllà amb relació al treball presentat en aquesta nota de premsa ja que pretén demostrar que aquests aspectes del creixement poden ser potenciats ja des del ventre de la mare i des de la primera etapa de la infància procurant seguir uns bons hàbits alimentaris.
Referència bibliogràfica: Pinar-Martí A, Gignac F, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Sala-Vila A, Lázaro I, Ranzani OT, Persavento C, Delgado A, Carol A, Torrent J, Gonzalez J, Roso E, Barrera-Gómez J, López-Vicente M, Boucher O, Nieuwenhuijsen M, Turner MC, Burgaleta M, Canals J, Arija V, Basagaña X, Ros E, Salas-Salvadó J, Sunyer J, Julvez J. Effect of Walnut Consumption on Neuropsychological Development in Healthy Adolescents: A Multi-school Randomized Controlled Trial eclinicalmedicine. April 06, 2023. doi: 10.1016/j.eclinm.2023.101954.
Apropar la recerca a la societat i, en especial, als centres educatius també és una de les nostres prioritats. En aquest sentit, estudiants del cicle de Grau Superior de Laboratori Clínic i Biomèdic de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona –a la foto- han participat recentment en la tercera edició del curs bàsic de citometria de flux, que organitza aquesta plataforma de l’IISPV.
Els estudiants van tenir l’oportunitat d’assistir a una formació teòrica i de visualitzar el processament al citòmetre de flux de mostres de sang perifèrica tenyides per ells mateixos amb diferents marcadors (CD45, CD14, CD352, CD3, CD4, CD8, CD19 y CD16).