Un estudi liderat per l’HUIPM i l’IRB CatSud, amb el suport de la Universitat d’Oslo, revela que el TEA no només afecta el cervell, sinó que implica problemes com l’obesitat i la diabetis
Una investigació basada en l’anàlisi de dades genètiques de centenars de milers de persones ha identificat connexions genètiques ocultes entre el trastorn de l’espectre autista (TEA) i diverses malalties cardiometabòliques, com ara l’obesitat, la diabetis tipus 2 o el colesterol. Aquestes troballes han estat publicades a la prestigiosa revista científica Molecular Psychiatry, i ajuden a explicar per què les persones amb autisme presenten un risc més elevat de patir problemes de salut física al llarg de la seva vida. L’estudi ha estat impulsat per personal investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) y de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), amb la col·laboració de la Universitat d’Oslo i amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Els resultats mostren que alguns dels mateixos factors genètics que influeixen en l’autisme també estan implicats en trastorns metabòlics, com l’augment de pes o la diabetis, i ho fan en la mateixa direcció. Això suggereix que existeixen mecanismes biològics compartits que connecten la salut mental i la salut física. En canvi, quan s’analitzen factors relacionats amb la salut cardiovascular, com la pressió arterial, la relació és més complexa. En aquests casos, els mateixos factors genètics poden tenir efectes oposats, cosa que suggereix que els mecanismes implicats són diferents i encara no es coneixen prou bé.
Els investigadors també han identificat més d’un centenar de regions del genoma implicades en aquestes connexions, la qual cosa, obre noves vies per entendre millor com interactuen el cervell i el cos. “Cada cop és més evident que la salut mental i la salut física no es poden entendre per separat i aquest tipus d’estudis ens apropen a una medicina més personalitzada, que tingui en compte tot el conjunt de factors que influeixen en la salut de les persones”, assenyala Gerard Muntané, primer autor de l’article.
Els experts destaquen que aquests resultats podrien ajudar, en el futur, a detectar abans els riscos de salut física en persones amb autisme i a dissenyar estratègies de prevenció més eficaces.
Referència de l’article
Muntané, G., Shadrin, A., Guardiola-Ripoll, M., O’Connell, K. S., Frei, O., Naerland, T., Vilella, E., & Andreassen, O. A. (2026). Genetic overlap and shared risk loci between autism spectrum disorder and cardiometabolic traits. Molecular psychiatry, 10.1038/s41380-026-03563-x.
Advance online publication: https://doi.org/10.1038/s41380-026-03563-x
La Plataforma de Citometria de l’IRB CatSud disposarà, en mode demostració, del CytoFLEX nano Flow Cytometer de Beckman Coulter, un equip d’última generació que estarà a disposició de la comunitat científica durant un període de dos mesos, a partir del 18 de maig, a les instal·lacions de la plataforma, a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
L’arribada d’aquest equip anirà acompanyada d’un seminari formatiu en línia, d’una hora de durada, que tindrà lloc el 18 de maig a partir de les 10.50 hores (enllaç disponible aquí). El seminari s’obrirà amb una breu benvinguda i continuarà amb una introducció a càrrec de Jorge A. Formaro, membre de la divisió de citometria de flux de Beckman Coulter Life Sciences (11 h), que exposarà les principals potencialitats de la nova eina. La sessió inclourà un espai obert de preguntes i debat (11.50 h) i es clourà a les 12 hores.
El personal investigador interessat a avaluar mostres, assistir al seminari o rebre més informació haurà de contactar prèviament amb la plataforma a través del correu citometria@irbcatsud.cat. Els experiments es dissenyaran de manera individualitzada, amb els controls adequats preparats amb antelació.
Els principals objectius d’aquesta demo són explorar el potencial de la citometria de flux aplicada a nanopartícules amb mostres reals, avaluar la idoneïtat de l’equip per als projectes de recerca en curs i analitzar l’impacte potencial d’aquesta tecnologia en la comunitat investigadora local.
El CytoFLEX nano està dissenyat per a l’anàlisi avançada de nanopartícules i vesícules extracel·lulars, permetent la detecció de partícules de fins a 40 nm. L’equip ofereix anàlisi multiparamètrica d’alta sensibilitat, amb fins a sis canals de fluorescència i cinc canals de dispersió lateral, i una caracterització detallada de vesícules extracel·lulars, virus i nanopartícules.
L’Institut fa visible la seva tasca als laboratoris amb una activitat participativa i lúdica que es desenvoluparà, en el marc del seu compromís amb el territori, a prop d’una quinzena de centres de Reus i Tarragona
La recerca biomèdica que es desenvolupa a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) arriba a les aules amb un seguit d’escape rooms divulgatius que ja s’estan impartint a diversos centres educatius de Reus i Tarragona. La iniciativa, fruit del compromís de l’Institut amb el territori de la Catalunya Sud, neix amb la voluntat d’apropar la recerca biomèdica desenvolupada pels seus investigadors i investigadores, als joves estudiants a través d’un format innovador i participatiu.
Els escape rooms estan concebuts com una eina pedagògica que permet explicar la tasca que fa l’IRB CatSud als centres on està present ─l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital Universiari de Tortosa Verge de la Cinta, l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus i la Universitat Rovira i Virgili─. Així mateix, a través d’aquest escape room s’explica la tasca dels investigadors i investigadores i com la recerca en salut té un impacte directe en la vida de les persones. Així doncs, a través del joc, l’alumnat esdevé protagonista d’una missió que els convida a treballar en equip, resoldre enigmes i seguir pistes relacionades amb el funcionament dels laboratoris i els reptes científics actuals.
La proposta s’ha adaptat al context educatiu i s’ofereix a prop d’una quinzena de centres de Reus i Tarragona, com una activitat de divulgació científica que fomenta l’aprenentatge vivencial. Inicialment, s’ha adreçat de manera prioritària a alumnes de 1r de Batxillerat Científic, però també s’ha obert a alumnes de 4t d’ESO a petició dels centres participants. El format permet acostar conceptes científics, sovint complexos, d’una manera propera i despertant l’interès per la ciència alhora que es potencia el pensament crític, la cooperació i la curiositat.
L’activitat compta amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Ref 2024 ACERC 00033) a través d’una línia d’ajuts per al foment de la divulgació científica en català.
El personal investigador de l’Institut guia les visites i explica la tasca que fa als laboratoris ubicats a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la qual es transforma en avenços que milloren la salut de les persones
Un total de cinquanta persones han participat en les visites divulgatives organitzades per la Fundació La Marató de 3Cat en col·laboració amb l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) per explicar alguns dels projectes finançats a través d’aquest programa solidari. Les ‘Visites a la Recerca’, celebrades avui a les instal·lacions de l’IRB CatSud, a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR), han servit per apropar a la societat els projectes que s’hi desenvolupen i per mostrar com la feina als laboratoris es transforma en avenços, que milloren la salut de les persones.
Les visites han estat conduïdes per personal investigador de l’IRB CatSud i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) han permès als participants conèixer de manera visual i entenedora com avança la recerca biomèdica i quins reptes s’hi aborden.
Durant el recorregut, els assistents han visitat diversos espais de l’Institut, com la zona en obres de la futura Unitat d’Investigació Clínica (UIC) -on es duran a terme assajos clínics avançats i s’aproparan teràpies innovadores a la població-, la sala de cultius cel·lulars, els laboratoris de recerca o el Biobanc, encarregat de processar, emmagatzemar, gestionar i distribuir mostres biològiques humanes per al conjunt de la comunitat investigadora. En aquests espais, s’ha donat a conèixer la tasca que s’hi desenvolupa i els assistents han pogut observar cèl·lules a través d’un microscopi.
El projecte que s’ha donat a conèixer durant la visita és l’Inscription, liderat per Gerard Muntané, del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP). Aquest projecte, que va aconseguir finançament en l’edició de 2021 de La Marató, destinada a la salut mental, proposa un nou enfocament per millorar la predicció de l’esquizofrènia mitjançant la integració de dades biològiques i clíniques de diversos nivells. A través d’un estudi multicèntric amb persones en diferents fases de risc o desenvolupament de la malaltia, es busca identificar combinacions de factors que permetin predir millor la seva aparició. L’objectiu final és avançar cap a una medicina més personalitzada, facilitant la prevenció precoç, així com millorant el tractament i la gestió de l’esquizofrènia.
Aquestes visites apropen la recerca a la societat, reforcen la cultura científica i fan valer la solidaritat que fa possibles aquests projectes. Amb accions com aquesta, la Fundació La Marató de 3Cat i l’IRB CatSud, reafirmen el seu compromís amb una recerca transparent, oberta i alineada amb les necessitats del territori.
El cap del grup de recerca en Hepatologia de l’IRB CatSud, Jordi Gracia-Sancho, ha participat com a ponent convidat a l’International Congress on Coagulopathy in Liver Disease, celebrat a Castellana Grotte (Itàlia) del 8 al 10 d’abril. La trobada internacional s’ha centrat en els mecanismes de coagulopatia associats a la malaltia hepàtica.
En aquest context, el Gracia-Sancho ha impartit la lliçó inaugural del congrés, sobre el desenvolupament de la disfunció endotelial en la malaltia hepàtica crònica. La seva presentació ha posat especial èmfasi en els mecanismes moleculars i cel·lulars que contribueixen a l’alteració de l’endoteli -que regula el flux sanguini-, així com en el paper clau del compartiment vascular hepàtic en la progressió de la malaltia.
Un altre punt abordat a l’International Congress on Coagulopathy in Liver Disease han estat les noves oportunitats terapèutiques dirigides a restaurar la funció endotelial i modular la microcirculació hepàtica, amb l’objectiu de frenar la progressió de la malaltia i afavorir la seva regressió. La ponència reforçat la importància de l’endoteli com a diana terapèutica en la patologia hepàtica.
Un estudi liderat per la URV amb la participació de l’IRB CatSud i el CIBERobn revela que la microbiota intestinal podria explicar l’efecte beneficiós de la dieta sobre la depressió
La relació entre l’alimentació i la salut mental és cada vegada més evident, però encara no estan prou definits quins mecanismes biològics hi poden donar resposta. Un nou estudi apunta ara a la microbiota intestinal com una peça clau en aquest vincle. La recerca, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha analitzat si diversos patrons alimentaris s’associen amb perfils concrets de microorganismes intestinals i si aquests perfils es relacionen, alhora, amb els símptomes depressius. La revista MedComm ha recollit els resultats de l’estudi, en el que també ha participat l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat del CIBER (CIBEROBN).
L’estudi va analitzar 644 adults grans de l’assaig PREDIMED-Plus, amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. L’equip investigador en va avaluar els hàbits alimentaris, la composició de la microbiota intestinal a partir de mostres fecals i l’evolució dels símptomes depressius al cap d’un any de seguiment, amb l’objectiu d’explorar si l’intestí pot actuar com un pont biològic entre la dieta i la salut mental. “Sabíem que una alimentació de més qualitat s’associa amb una millor salut mental, però faltaven pistes sobre els mecanismes. Els nostres resultats apunten que la microbiota intestinal podria ser una part d’aquesta explicació”, assenyala Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició Humana a la URV i coordinador de l’estudi.
El treball va comparar diversos patrons dietètics que reflecteixen maneres habituals de menjar. Es van analitzar quatre patrons de més qualitat, com la dieta mediterrània en la seva versió estàndard i en una versió amb enfocament de restricció energètica, el patró DASH, basat en aliments frescos i poc processats i orientat a millorar la pressió arterial, i una dieta basada en plantes de perfil saludable, amb més presència de fruita, verdura, llegums i cereals integrals. Paral·lelament, es van estudiar dos patrons de perfil menys saludable: una dieta basada en plantes de baixa qualitat nutricional, amb un consum elevat d’aliments vegetals però dominada per opcions com farines refinades, begudes ensucrades o snacks, i una dieta de tipus Western, descrita com més proinflamatòria i caracteritzada per un consum més alt d’ultraprocessats, carns processades, dolços, begudes ensucrades i greixos de baixa qualitat, així com per una menor presència d’aliments frescos i rics en fibra.
Els resultats van mostrar que les persones que seguien amb més fidelitat els patrons alimentaris de més qualitat tendien a presentar menys símptomes depressius al llarg de l’any. En canvi, una major proximitat als patrons de perfil menys saludable es va associar amb una evolució menys favorable, amb més símptomes depressius.
L’estudi també va observar que la dieta deixa empremta a l’intestí. Els patrons més saludables, especialment els mediterranis, es van relacionar amb una microbiota més rica i diversa, mentre que els patrons menys saludables van mostrar associacions amb una diversitat menor. Aquesta dada és rellevant perquè la diversitat microbiana sovint es considera un indicador de resiliència i bon funcionament de l’ecosistema intestinal.
Una peça clau per entendre l’efecte de la dieta sobre la depressió
El resultat més innovador va arribar en analitzar si la microbiota podia estar implicada en el vincle entre dieta i depressió. Els investigadors van trobar indicis que la microbiota intestinal explicaria una part de l’efecte observat entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius, aproximadament un 17% en la versió mediterrània amb restricció energètica i al voltant d’un 31% en la versió estàndard. És a dir, una part del benefici associat a una alimentació mediterrània podria estar relacionada amb la manera com aquesta dieta afavoreix un perfil microbià més saludable.
“Aquest estudi aporta evidències que el perfil de microorganismes de l’intestí pot actuar com a mediador en la relació entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius. És un pas important per entendre per què alguns patrons dietètics semblen més protectors que d’altres, tot i que encara cal més recerca per confirmar la causalitat”, subratlla Adrián Hernández-Cacho, autor principal del treball.
En conjunt, els resultats reforcen l’interès de l’eix intestí-cervell i aporten una explicació plausible de per què millorar la qualitat de la dieta podria beneficiar també la salut mental. Els autors destaquen, a més, que aquest és un dels primers estudis a escala internacional que aporten evidències d’un possible paper mediador de la microbiota intestinal en la relació entre patrons dietètics i símptomes depressius, afegint una peça clau a un camp de recerca en ràpida expansió. Tot i això, els resultats encara no permeten establir una relació de causa-efecte i caldrà confirmar aquestes troballes en altres poblacions i amb dissenys que permetin determinar amb més precisió el paper causal de la microbiota.
Aquest treball multicèntric ha estat liderat per Adrián Hernández-Cacho i dirigit per l’investigador Jordi Salas-Salvadó i Jesús García-Gavilán, tots ells integrants de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres investigadors del consorci PREDIMED-Plus. Els investigadors també pertanyen al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i a l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud (IRBCATSUD).
Referencia bibliogràfica: Hernández-Cacho, J. Ni, J. F. García-Gavilán, et al. “ The Gut Microbiota as a Mediator in the Relationship Between Dietary Patterns and Depression.” MedComm 7, no. 2 (2026): e70562. https://doi.org/10.1002/mco2.70562
L’estudi destaca que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat
Un equip investigador del Grup de Recerca en Autoimmunitat, infecció i trombosi (GRAIÏT) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), dels serveis de Medicina Interna i Fisiologia Clínica i Avaluació Funcional de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, ha presentat noves evidències que confirmen l’impacte profund i sostingut de la infecció per SARS-CoV-2 en el sistema muscular i metabòlic de les persones afectades per la Condició post COVID-19 (COVID persistent). Els resultats de l’estudi ‘Assessment of Physical Status and Analysis of Lipidomic and Metabolomic Alterations in Patients with Post-COVID-19 Condition’ subratllen la necessitat d’impulsar programes específics de rehabilitació i recondicionament físic per millorar la recuperació dels pacients i s’han publicat a la revista científica Plos One d’aquest mes de març.
A l’estudi es posa de manifest una afectació muscular perifèrica significativa, relacionada amb la infecció. Aquesta alteració comporta una pèrdua marcada de rendiment físic, un dels símptomes més freqüents i invalidants de la malaltia. Els investigadors destaquen que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat.
Així mateix, a l’anàlisi del metabolisme del cos mitjançant tècniques metabolòmiques i lipidòmiques, han detectat canvis que poden explicar alguns els símptomes dels pacients:
Segons els responsables del treball, aquestes troballes reforcen la idea que la Condició post COVID-19 és un trastorn multisistèmic i que requereix un abordatge integrat que combini rehabilitació física, seguiment metabòlic i intervencions personalitzades.
Els investigadors assenyalen que els resultats obren la porta a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques i a orientar millor els circuits assistencials destinats als pacients amb COVID persistent.
Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha publicat a la revista científica Inflammatory Bowel Diseases un estudi que descriu un model experimental en rata que reprodueix característiques clau del creeping fat, l’acumulació de teixit adipós que envolta els segments intestinals inflamats i que és un dels trets patològics característics de la malaltia de Crohn.
L’estudi mostra que el model de colitis induïda amb 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid (TNBS) desenvolupa una hiperplàsia del teixit adipós mesocòlic que presenta similituds macroscòpiques, histològiques, immunològiques i moleculars amb el creeping fat observat en pacients amb malaltia de Crohn. Segons els autors, aquest model pot facilitar l’estudi del paper d’aquest teixit en la progressió de la malaltia i en les seves complicacions.
La primera autora de l’estudi, la Dra. Laura Clua, explica que “el creeping fat no és només un creixement del teixit adipós al voltant de l’intestí inflamat, sinó que es tracta d’un teixit metabòlicament i immunològicament actiu. En el model observem una infiltració important de cèl·lules immunitàries i una elevada expressió de citocines proinflamatòries, característiques que també s’han descrit en pacients”.
Els resultats mostren una relació entre la severitat de la inflamació intestinal transmural i el desenvolupament de la hiperplàsia mesocòlica, així com la presència de bacteris translocats a la subserosa. Segons els autors, aquestes observacions donen suport a la hipòtesi que la microbiota intestinal pot contribuir al remodelatge del teixit adipós mesentèric.
El coautor Roger Suau, autor de correspondència de l’article, destaca que “hem caracteritzat el model a diversos nivells —macroscòpic, histopatològic, immunohistoquímic i transcriptòmic—, cosa que ens ha permès comparar-lo amb les característiques descrites en humans. Aproximadament la meitat dels animals desenvolupen una hiperplàsia mesocòlica amb característiques similars al creeping fat descrit en la malaltia de Crohn”.
Per a la Dra. Carolina Serena (IRB CatSud), líder del grup de recerca Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI), aquest model pot ser útil per aprofundir en els mecanismes implicats en la malaltia: “disposar d’un model experimental que reprodueixi aquest fenomen facilita l’estudi de la relació entre inflamació intestinal, translocació bacteriana i remodelatge del teixit adipós mesentèric”.
Segons el Dr. Josep Manyé, investigador del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (GReMII) de l’IGTP, “aquest tipus de models experimentals poden contribuir a comprendre millor el paper del creeping fat en la malaltia de Crohn i a explorar noves aproximacions terapèutiques”.
En l’estudi també hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital de Viladecans i el CIBEREHD, així com altres equips de l’IGTP, com la plataforma cientificotècnica de Genòmica d’Alt Contingut i Bioinformàtica, liderada per Lauro Sumoy, i el grup de Recerca Translacional en Malalties Hepàtiques, liderat per Ramon Bartolí.
Els autors assenyalen que el model proporciona una plataforma experimental reproduïble per estudiar el paper del teixit adipós mesentèric en la malaltia inflamatòria intestinal i facilitar l’avaluació de noves estratègies terapèutiques en fases preclíniques de recerca.
Referència bibliogràfica:
Laura Clua, Roger Suau, Montserrat Guasch, Diandra Monfort-Ferré, Albert Boronat-Toscano, Micaella Aquino, Karol Matute-Molina, Mireya Jimeno, Míriam Mañosa, Lauro Sumoy, Eugeni Domènech, Ramon Bartolí, Josep Manyé, Carolina Serena, Characterization of mesocolic adipose hyperplasia in a rat 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid colitis model and comparison to creeping fat in Crohn disease, Inflammatory Bowel Diseases, 2026; DOI: https://doi.org/10.1093/ibd/izaf328
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ja ha començat a executar els treballs inicials de la construcció de la seva nova Unitat d’Investigació Clínica (UIC), amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR). Es tracta d’un equipament pioner que permetrà realitzar estudis i assajos clínics de fàrmacs en totes les seves fases, des de la més experimental, fins a les fases finals prèvies a la seva autorització. La unitat, que ocuparà un espai de 550 metres quadrats de l’HUSJR, està finançada amb 4,3 milions d’euros procedents del Instituto de Salud Carlos III, l’organisme públic depenent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que gestiona la recerca biomèdica en l’àmbit estatal, i pels fons Next Generation EU.
La nova UIC suposarà un canvi de dimensió en la capacitat del territori per desenvolupar recerca clínica d’alt nivell. Fins ara, els assajos de fase I pels pacients amb càncer -els més experimentals i que permeten administrar un medicament a un pacient per primera vegada- només es podien dur a terme en centres vinculats a grans estructures hospitalàries, principalment a l’àrea de Barcelona. Amb la posada en marxa d’aquesta unitat, els pacients del Camp de Tarragona, del Baix Penedès i de les Terres de l’Ebre tindran accés a aquest tipus d’estudis sense haver-se de desplaçar lluny del seu entorn.
El director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, destaca que la UIC “donarà servei a més de 800.000 habitants i permetrà que la ciutadania tingui un accés més equitatiu a teràpies innovadores, que fins ara només estaven disponibles en centres molt allunyats del territori”. Per la seva part, Anton Benet, gerent de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp considera que “facilitarà la captació de nous estudis en moltes especialitats, especialment, a l’àmbit de l’oncologia, i reforçarà la capacitat del territori per atraure i retenir talent, fet rellevant en un entorn de manca de professionals especialitzats en l’àmbit de la salut”.
La UIC també incorporarà tecnologia d’alta precisió, com una ressonància magnètica de 3 Tesles destinada a estudis avançats, així com espais específics per a proves especialitzades, monitorització i telemedicina. El projecte compta amb la col·laboració de les tres regions sanitàries, les administracions locals i de la Universitat Rovira i Virgili, que han participat en la definició del pla estratègic. Així mateix, la Diputació de Tarragona finançarà amb 500.000 euros la creació de la Unitat d’Anàlisi de Composició Corporal, que s’ubicarà dins la UIC, i proveirà una habitació especial per a estudis metabòlics, única a l’Estat Espanyol.
Les obres de la nova UIC s’allargaran fins a finals de 2026, moment en què es preveu que la unitat entri en funcionament. La seva posada en marxa consolidarà la Catalunya Sud com un referent en recerca clínica i contribuirà a millorar la pràctica assistencial i les oportunitats de tractament per a la població.
Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.