El prototipo de electrodo diseñado por los investigadores Albert Fabregat-Sanjuan y Vicenç Pascual es uno de los proyectos seleccionados por el programa CaixaResearch Validate de Fundación ‘la Caixa’

El daño cerebral en neonatos puede presentarse como una falta de tono muscular o en forma de convulsiones, muchas veces sutiles o difíciles de detectar. Un diagnóstico precoz de la función cerebral es clave para dar con el tratamiento adecuado. La electroencefalografía de amplitud integrada (aEEG, por sus siglas en inglés) es un procedimiento que se utiliza para identificar epilepsias y daños cerebrales. Su presencia es indispensable en las unidades de cuidados intensivos neonatales. Sin embargo, los electrodos usados hasta la fecha para monitorizar la función cerebral no siempre cumplen los requisitos propios de los neonatos.

Como explica el neurofisiólogo clínico Vicenç Pascual, investigador del Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili y médico de la Unidad de Neurofisiología Clínica del Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp los neonatos, y en especial los nacidos prematuros, tienen una piel muy fina y frágil, propensa a sufrir daños a causa de las presiones externas de los electrodos convencionales. Pascual forma parte del equipo de Albert Fabregat-Sanjuan, investigador del departamento de Ingeniería Mecánica en la Fundació Universitat Rovira i Virgili. Su propuesta de diseño de un nuevo electrodo específico que permita un mejor registro de la actividad neuronal del cerebro, y que a la vez sea más sencillo de colocar y extraer, proporcionando total seguridad al neonato, es uno de los proyectos apoyados por el programa CaixaResearch Validate de Fundación ‘la Caixa’.

Mejoras evidentes

“Nuestro dispositivo no daña la piel de los recién nacidos y posibilita registros de larga duración (días, e incluso semanas), manteniendo una señal de alta calidad. Así podemos ser más precisos y rápidos en el diagnóstico y tratamiento de las enfermedades cerebrales en recién nacidos”, detalla Vicenç Pascual a este periódico. Los investigadores hicieron un listado de todos los dispositivos que se utilizan en la actualidad y analizaron los inconvenientes que presentaban cada uno de ellos. “El prototipo que hemos diseñado solventa estos problemas y mejorar los productos que hoy están el mercado”, añade Pacual.

A corto plazo, los investigadores pretenden hacer la validación clínica del dispositivo. “Lo primero es comprobar que funciona de manera eficaz”, señala Vicenç Pascual. Más adelante, el objetivo es que el dispositivo entre en el mercado y esté disponible para todas las UCI’s neonatales. “En el futuro esperamos ver un incremento en el empleo del monitor de función cerebral, actualmente infrautilizado debido a la falta de un dispositivo de registro eficaz. El MFC es una prueba inocua que, como el electro cardiograma, registra la función de una parte imprescindible del cuerpo humano, como es el cerebro”.

Un apoyo necesario

La convocatoria Validate de Fundación ‘la Caixa’ busca trasladar los resultados de la investigación a la sociedad y al mercado. Presta apoyo a proyectos de investigación biomédica en estado inicial. La entidad ofrece hasta 100.000 euros para ayudar a implementar un plan de valorización y comercialización de activos protegidos o susceptibles de protección derivados de la investigación. Las propuestas seleccionadas reciben la supervisión de mentores y expertos además de formación en ámbitos claves como la gestión de proyectos, la transferencia de tecnología o las herramientas de financiación.

“Valoro muy positivamente este tipo de iniciativas. Nos ayudan a solventar problemas a los que nos enfrentamos en la práctica clínica diaria. Mi especialidad en concreto depende mucho de la tecnología; con este proyecto me siento partícipe del avance tecnológico necesario para mejorar la calidad de vida de mis pacientes”, concluye Vicenç Pascual.

Fuente: InnovaSpain – Innovación al día. Juan F. Calero. 27/09/2021

L’òrgan directiu completa així la seva composició incloent la veu de les persones amb experiència pròpia en salut mental

Xavier Trabado com a titular i Ángel Urbina com a suplent, tots dos membres de la Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), seran els representants de les persones amb experiència pròpia en salut mental i els seus familiars dins de l’òrgan directiu de la Xarxa TECSAM, el Comitè de Direcció.

L’adhesió de representants de les persones a l’òrgan directiu de la Xarxa TECSAM suposa l’acompliment d’una fita de l’entitat, ja que assegura la representació i veu en la presa de decisions de l’ens de les persones amb problemes de salut mental.

Xavier Trabado és també membre de la Junta de la Federació SMC i ha estat president de la Federació Salut Mental de Catalunya entre el 2006 i el 2016 i de la Fundació Salut Mental Catalunya entre el 2007 i el 2016. Ángel Urbina és actualment vicepresident de la Federació SMC, president de l’Associació La Muralla de Tarragona i activista contra l’estigma d’Obertament.

Sobre el Comitè de Direcció de la Xarxa TECSAM

El Comitè de Direcció és l’Òrgan directiu de la Xarxa TECSAM i s’encarrega, entre altres assumptes, de revisar i aprovar l’estratègia de la Xarxa (que s’està ultimant) i fer seguiment de l’execució del Programa d’actuacions, objectius assolits i indicadors d’activitat. (Més informació)

L’IISPV forma part de la Xarxa TECSAM (Xarxa d’Innovació i recerca en Salut mental i tecnologies) a través del Grup de recerca GAP. Genètica i ambient en Psiquiatria, liderat per la Dra. Elisabet Vilella.

Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili-IISPV, la Universitat de Toronto i la Universitat de Zagreb demostra que aquest tipus de dietes milloren els nivells de glucosa en sang i altres factors de risc cardiometabòlic

La diabetis és una malaltia que es caracteritza per augmentar els nivells de glucosa (sucre) en sang. Aquest augment s’associa a un major risc de morbimortalitat i a una disminució de la qualitat de vida. Per prevenir i controlar aquesta malaltia es recomana perdre pes en cas de sobrepès, seguir una dieta saludable, augmentar l’activitat física i deixar de fumar, entre altres canvis necessaris en l’estil de vida.

L’índex glucèmic (IG) és un nombre que classifica a un aliment que conté hidrats de carboni en funció de la quantitat en què eleva els nivells de sucre en sang després del seu consum. Únicament els aliments que contenen carbohidrats tenen un índex glucèmic. Per conèixer-lo es comparen els nivells de sucre en sang que s’obtenen després del seu consum amb els nivells que s’obtenen després d’ingerir glucosa pura o pa blanc (aliments de referència amb un IG de 100). Per tant, si es compara l’efecte que té un aliment ric en carbohidrats amb la glucosa pura o el pa blanc sobre els nivells de sucre en sang, es pot establir un IG per a cada aliment. Es considera un IG baix quan és ≤55; mig quan està entre 56 i 69, i alt quan és ≥70. Per exemple, els aliments amb un alt contingut en hidrats de carboni simples o sucre tindran un IG alt, com ara la pastanaga i patata cuita, la mel, el pa blanc, entre altres.

Estudis previs han demostrat que els patrons dietètics que tenen un baix índex glucèmic o càrrega glucèmica (CG) milloren el control glucèmic i els factors de risc cardiometabòlic en persones que tenen risc de patir diabetis o que ja la pateixen, i s’associen a una menor incidència de diabetis i malalties cardiovasculars.

Ara, un estudi col·laboratiu dut a terme per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Toronto i la Universitat de Zagreb ha demostrat que les dietes o patrons dietètics amb un baix IG/CG reduïen l’hemoglobina glicosilada, que mesura el nivell mitjà de glucosa a la sang durant els últims tres mesos, en comparació amb les dietes amb un IG/CG alt. A més, es van observar millores clínicament significatives en altres factors de risc cardiometabòlic (colesterol i triglicèrids en sang, pes corporal i inflamació) en el cas de pacients diabètics amb nivells de glucosa en sang moderadament controlats.

Atès que aquests beneficis s’observen més enllà del tractament concurrent amb fàrmacs orals per controlar la hiperglucèmia o amb insulina, “els patrons dietètics de baix IG/CG podrien ser especialment útils com a tractament complementari per ajudar les persones amb diabetis tipus 1 i 2 a assolir els seus objectius de control glucèmic i factors de risc cardiometabòlic “, afirma el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) i el Centre d’Investigacions en Xarxa sobre Obesitat i Nutrició.

Els resultats d’aquest estudi s’ha publicat a la revista científica British Medical Journal amb l’objectiu de utilitzar-se per l’actualització de les guies de pràctica clínica per a la teràpia nutricional en la diabetis de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD).

Referència bibliogràfica: Chavrioli L et al. Effect of low glycaemic index or load dietary patterns on glycaemic control and cardiometabolic risk factors in diabetis: systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials. DOI: https://doi.org/10.1136/bmj.n1651

La hipercolesterolèmia familiar és un trastorn que ve determinat genèticament i les persones que la pateixen tenen el colesterol ‘dolent’ (LDL) molt alt des del seu naixement, així com malalties arterials i cardíaques amb més freqüència (ictus, infart i angina de pit). Per determinar l’origen de les lesions arterials que pot provocar la hipercolesterolèmia familiar, investigadors de l’CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigits per Lluis Masana, han estudiat si aquestes alteracions tenien relació amb algun grau d’inflamació subclínica, com passa en el cas de la diabetis o l’obesitat.

Algunes malalties metabòliques cròniques ocasionen una resposta inflamatòria global en l’organisme, que és rellevant en les lesions que provoquen aquestes patologies en òrgans com el ronyó, fetge o cor, que no dona símptomes, és tènue però crònica i es diu inflamació subclínica.

La hipercolesterolèmia familiar és una d’aquestes malalties metabòliques cròniques, determinada genèticament, i la infiltració del colesterol a les artèries pot detectar-se mitjançant ecografia fins i tot abans que es produeixi una complicació clínica.

Per valorar millor les respostes inflamatòries subclíniques hem fet servir un mètode molt nou, una determinació de les substàncies que es produeixen al nostre cos, fabricades en el fetge, en situacions d’inflamació“, explica Lluis Masana. Aquesta tècnica es basa en fer una ressonància magnètica del sèrum sanguini per calcular petits augments d’aquestes substàncies que anomenem glicoproteïnes A i B i que assenyalen nivells molt incipients d’inflamació.

Un estudi amb 295 pacients-cinc anys de seguiment

Per fer aquest treball, publicat a la revista científica Atherosclerosis, el grup investigador va reclutar 295 pacients amb hipercolesterolèmia familiar, als quals se’ls va realitzar un perfil de glicoproteïna complet, amb les concentracions de glicoproteïna A i B.  Es va fer també un mateix un estudi ecogràfic de l’artèria caròtida a l’inici de l’estudi i de forma prospectiva als cinc anys de seguiment en 144 pacients amb HF.

Els resultats han demostrat que les persones amb hipercolesterolèmia familiar tenen més glicoproteïnes en sang (estan més inflamades), especialment en aquelles que ja tenen lesions arterials subclíniques. Així mateix, els que tenien concentracions de glicoproteïnes més altes,  però no presentaven lesions vasculars, les van desenvolupar més ràpidament, abans de cinc anys de seguiment.

Hem validat uns nous paràmetres molt sensibles per avaluar la inflamació subclínica de les glucoproteïnes mitjançant ressonància magnètica, i hem vist la seva utilitat en persones amb alteracions metabòliques cròniques com la hipercolesterolèmia familiar”, explica la investigadora de l’IISPV-URV, Ana Irene Malo, qui afegeix que aquesta anàlisi “és efectiva per predir quines persones estan en risc de presentar alteracions vasculars i cardíaques, el que serà de molta utilitat en la pràctica clínica“.

Article de referència:

Serum glycoproteins A and B assessed by 1 H-NMR in familial hypercholesterolemia
Ana-Irene Malo, Josefa Girona, Daiana Ibarretxe, Cèlia Rodríguez-Borjabad, Núria Amigó, Núria Plana, Lluís MasanaÇAtherosclerosis. 2021 Jun 25; 330:1-7. doi: 10.1016/j.atherosclerosis.2021.06.905. Online ahead of print. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34218212/

Es tracta dels resultats d’un assaig clínic en què un equip investigador de la URV-IISPV ha analitzat l’efecte de la dieta mediterrània sobre la microbiota i la relació amb la salut. Han observat canvis entre les persones que consumien dieta mediterrània i les que no en consumien, tot i que incorporaven fruita seca a la seva alimentació. Els resultats poden explicar el benefici d’aquesta dieta en la reducció dels nivells de glucosa i insulina.

Reus, 21 de Juliol de 2021. – L’equip investigador ha examinat si el seguiment d’una dieta mediterrània té beneficis sobre la composició i la funció dels bacteris intestinals, i de quina manera això pot contribuir a explicar la relació entre la dieta mediterrània i la millora dels factors de risc metabòlic. En aquest estudi s’ha fet  el seguiment de 50 persones adultes amb síndrome metabòlica i una alimentació poc saludable, que van seguir amb la seva dieta habitual suplementada amb 50 grams de fruita seca al dia durant dos mesos i una dieta mediterrània durant dos mesos més.

Comparant les dues intervencions, es va demostrar que la glucosa, la insulina i la resistència a la insulina millorava després de seguir la dieta mediterrània. En concret, incrementava la quantitat de  Lachnospiraceae NK4A136, un gènere bacterià que es relaciona amb la millora metabòlica observada sobretot mitjançant la regulació del metabolisme dels àcids biliars. Així doncs, s’ha comprovat, per primera vegada, que la dieta mediterrània provoca canvis en determinats bacteris intestinals i això comporta la millora del metabolisme de la glucosa i la insulina.

En aquest assaig clínic han participat persones amb sobrepès, obesitat i síndrome metabòlica. A més, l’estudi d’intervenció, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, ha permès trobar també diferències importants amb altres molècules que es relacionen amb una millora del metabolisme de la glucosa i la insulina. Els canvis en aquestes molècules també es van relacionar amb modificacions en la composició de la microbiota intestinal. Aquest fet suggereix que pot tenir un paper mediador molt important entre la dieta i els factors de risc cardiometabòlic, és a dir, la modulació de la microbiota intestinal pot explicar el benefici de la dieta mediterrània sobre determinats aspectes de salut.

L’estudi l’ha portat a terme un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’ha liderat la investigadora Mònica Bulló – que forma part també del l’IISPV i del Ciberobn. Hi ha participat personal investigador  de l’Institut Català de la Salut (ICS), de SAGESSA i d’altres de centres de recerca dels Països Baixos, concretament del Donders Institute for Brain, Cognition and Behaviour.

El passat 14 de Juliol es va dur a terme l’entrega dels premis Gaudí Gresol per part de la Fundació Gresol. Entre els premiats hi va destacar un dels investigadors de l’IISPV, el Dr. Jordi Salas va ser reconegut com a “Català il·lustre” de l’any.

La Fundació Gresol lliura aquests premis amb l’objectiu de distingir persones que han destacat per la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i per la seva dedicació. La gran participació i l’èxit assolit en totes les edicions anteriors encoratja de nou la Fundació Gresol a organitzar aquesta gala, que concentra personalitats de renom de totes les àrees, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat. Entre els premiats en edicions passades figuren personalitats tan rellevants com Pau Gasol, Valentí Fuster, Luis del Olmo, Ferran Adrià, Juan A. Samaranch, Isidre Fainé, Carles Sentís, Eduard Punset, Antoni Brufau, Mercè Sampietro, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Anna Ferrer, Maribel Verdú, Elena Arzak, Josep M. Pou, Marc Márquez, Jordi Cruz, Joan Pera, Manel Fuentes, Josep M. Mainat, Ildefonso Falcones, María Blasco o Rafael Matesanz, entre d’altres.

Les convocatòries de I+D+I dupliquen la seva financiació el 2021 fins a superar els 2.400 milions en ajudes.

https://www.ciencia.gob.es/site-web/ca/Noticias/2021/Julio/Las-convocatorias-de-IDI-duplican-su-financiacion-en-2021-hasta-superar-los-2400-millones-de-euros-en-ayudas.html

Segueix en Castellà:

El ministro de Ciencia e Innovación, Pedro Duque, ha presentado este miércoles junto a los directores de la Agencia Estatal de Investigación (AEI), Enrique Playán; el CDTI, Javier Ponce, y el Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), Raquel Yotti, las principales novedades de las convocatorias de este año, que, en total, alcanzan unos compromisos de inversión directa de 2.406 millones de euros. Esto supone casi un 100% más que en 2020, cuando se convocaron ayudas para proyectos, recursos humanos y equipamiento científico por 1.212 millones de euros.

En una rueda de prensa en la sede de la AEI, el ministro de Ciencia e Innovación ha destacado el papel de las agencias como impulsoras y dinamizadoras de la I+D+I en España. Este papel se ha visto reforzado por el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de la UE, que ha permitido un fuerte incremento en el presupuesto del Ministerio para este año. En concreto, en los PGE de 2021, la inversión directa ha aumentado 1.204 millones de euros, un 59,4% más, hasta alcanzar los 3.232 millones.

En 2021, un total de 2.406 millones de euros se comprometerán en las convocatorias competitivas de I+D+I de las agencias: la AEI, el CDTI y el ISCIII prácticamente duplican, en su conjunto, los recursos a ayudas directas. En concreto, las convocatorias de la AEI pasan de los 747 a los 1.523 millones de euros; en el CDTI, de los 335 a los 645 millones de euros, y para el ISCIII, de los 131 a los 238 millones de euros. Durante la presentación, sus directores han detallado cómo se concreta el incremento de recursos en sus convocatorias este año.

Agencia Estatal de Investigación

La Agencia Estatal de Investigación, el principal organismo público del país encargado del fomento de la investigación científico y técnica en todas las áreas del saber, ha lanzado tres nuevas convocatorias: prueba de concepto, proyectos estratégicos y transición verde y digital. Además, ha reforzado, con un importante aumento de recursos, las convocatorias de equipamiento científico-técnico, de colaboración público-privada y las de contratos posdoctorales.

Estas son las principales novedades:

  • Nueva convocatoria de prueba de concepto: con 40 millones de euros, está destinada a financiar el inicio de la transferencia de los conocimientos científico-técnicos obtenidos por los solicitantes. Se han recibido 954 solicitudes y está actualmente en fase de evaluación.
  • Nueva convocatoria de proyectos estratégicos: con 43 millones de euros en ayudas, más otros 43 millones en préstamos, está destinada a financiar la fase inicial de una colaboración público-privada. Se han recibido 447 solicitudes, con 1.557 participantes, y está actualmente en fase de evaluación.
  • Nueva convocatoria transición verde y digital: con 296 millones de euros en subvenciones, financiará proyectos con el objetivo de acelerar la doble transición verde y digital. Es compatible con otras convocatorias de proyectos. Pueden solicitarla los beneficiarios habituales de la convocatoria de proyectos de I+D+I.
  • Convocatoria equipamiento científico-técnico: cuenta con un presupuesto récord de 180 millones de euros en subvenciones (en 2019 fue de 27 millones en ayudas directas, más 160 en anticipos reembolsables FEDER y préstamos). Como novedad, además, está orientada a proveer de equipamiento de altas prestaciones a los servicios comunes de organismos públicos de investigación, universidades y otros centros públicos de I+D+I. Ha recibido 701 solicitudes y pronto estará en fase de evaluación.
  • Convocatoria colaboración público-privada: hasta ahora denominada ‘retos colaboración’, cuenta con un presupuesto de 150 millones en ayudas directas y 250 millones en préstamos a empresas (en 2019, fueron 70 millones en ayudas y 190 millones en préstamos). Podrá financiar la incorporación de doctores a las empresas.
  • Convocatorias de contratos postdoctorales: cubren las dos primeras fases de la nueva carrera científica y se complementarán este año con la Ramón y Cajal y a partir de 2022 con la convocatoria ‘tenure track’. En total, la convocatoria de formación y la de incorporación tendrán 90,8 millones de euros en ayudas (frente a los 42 millones de 2020). Los contratados pasan de 556 en la última convocatoria a 900, que además contarán con más recursos para sus proyectos de investigación y para movilidad.

CDTI

El CDTI, principal organismo español de promoción de la innovación y el desarrollo tecnológico de las empresas españolas, apoyando sus proyectos de I+D+I dentro y fuera de España, ha aumentado en un 92% sus ayudas directas respecto a 2020 (de 335 millones a 646 millones de euros). Ha reforzado algunas convocatorias anteriores y lanzado nuevos programas.

Junto a estas convocatorias, ya en marcha, este año se convocarán:

ISCIII

El Instituto de Salud Carlos III es el organismo gestor de las actividades de la Acción Estratégica en Salud (AES), que tiene como objetivos principales fomentar la salud y el bienestar de la ciudadanía, así como desarrollar los aspectos preventivos, diagnósticos, curativos, rehabilitadores y paliativos de la enfermedad, reforzando e incrementando la competitividad internacional de la I+D+i del Sistema Nacional de Salud y de las empresas relacionadas con el sector.

El incremento de recursos para el ISCIII ha permitido que la financiación de la AES pase de 131 millones de euros en 2020 inicialmente previstos en los PEGE de 2020, a los 238 millones de euros previstos para 2021.

Este aumento ha permitido incrementar la dotación económica en la convocatoria de la AES, lo cual se traducirá en: incremento de los contratos de los programas de recursos humanos y sus retribuciones, aumento de la financiación media por proyecto de investigación, consolidación de la convocatoria de investigación clínica independiente, creación de una nueva área enfocada en enfermedades infecciosas dentro del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER), rediseño de las redes de investigación cooperativa orientándolas a resultados en salud, y mejora de la financiación de los programas conjuntos internacionales en Medicina de Precisión.

Además, se van a lanzar dos nuevas convocatorias:

De caràcter multicèntric i emmarcat en el projecte PREDIMED, han participat en l’estudi més de 7.000 pacients d’entre 55 i 80 anys. L’equip investigador estava format per personal de la URV-IIPSV, l’Hospital Universitari Verge de la Victòria i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga, amb el suport del CIBERobn.

Investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, liderada pel catedràtic Jordi Salas-Salvadó i també investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, en col·laboració amb investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA), han publicat nous avenços emmarcats en l’estudi Prevenció amb Dieta Mediterrània (Predimed). Es tracta d’un assaig clínic nutricional, multicèntric i aleatoritzat per a la prevenció primària de malalties cardiovasculars prenent com a patró els beneficis de l’alimentació mediterrània.

Gràcies a la col·laboració entre els dos grups de recerca, tots dos membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn)—-que depèn de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII)—, s’ha pogut demostrar per primera vegada una associació inversa entre la ingesta de vitamina D a la dieta i el risc de patir càncer colorectal en persones d’edat avançada que viuen en zones de l’àrea mediterrània i, que a més, tenen alt risc de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

Per dur a terme l’estudi, publicat a la revista científica European Journal of Nutrition, aquest equip investigador ha avaluat  més de 7.000 participants de l’estudi PREDIMED, homes i dones, d’entre 50 i 80 anys sense càncer colorectal a l’inici de l’estudi. Durant un període de seguiment mitjà de sis anys es va calcular la relació entre el consum de vitamina D i el risc de patir càncer. Els resultats van concloure que les persones que prenien més vitamina D significativament tenien menys risc de desenvolupar càncer colorectal, malgrat que hi hagués una alta probabilitat de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular.

El catedràtic Salas-Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili, apunta que aquest estudi “marca un abans i un després en aquest camp, ja que cada vegada tenim més evidències que el consum de vitamina D en quantitats adequades, a través de diferents mecanismes, podria prevenir el càncer colorectal tant en persones sanes com en persones d’alt risc cardiovascular”.

L’investigador responsable de el grup Endocrinologia Cel·lular i Molecular, Manuel Macías-González, ha assenyalat que el treball suposa una gran fita per avançar en el vincle de la vitamina D amb el càncer colorectal.  també ha destacat que “malgrat els avantatges de la vitamina D, s’ha d’establir un control exhaustiu, ja que un excés en forma de suplements també pot comportar efectes negatius sobre l’organisme“. En aquest sentit, els investigadors principals de l’estudi Predimed, un projecte multicol·laboratiu en què han participat diferents hospitals i universitats espanyoles, han recordat que “el consum de la vitamina D s’ha de considerar amb precaució, ja que es necessiten més estudis per avaluar-ne la ingesta òptima per a la prevenció de el càncer colorectal, encara que suposa una fita important per poder continuar aprofundint amb els beneficis que hi pot aportar”.

Referencia bibliogràfica: Hernández-Alonso P, Canudas S, Boughanem H, Toledo E, Sorlí JV, Estruch R, Castañer O, Lapetra J, Alonso-Gómez AM, Gutiérrez-Bedmar M, Fiol M, Serra-Majem L, Pintó X, Ros E, Fernandez-Lazaro CI, Ramirez-Sabio JB, Fitó M, Portu-Zapirain J, Macias-González M, Babio N, Salas-Salvadó J. Dietary vitamin D intake and colorectal cancer risk: a longitudinal approach within the PREDIMED study. Eur J Nutr. 2021 May 28. doi: 10.1007/s00394-021-02585-1.

L’anàlisi de múltiples factors de risc ambientals prenatals i infantils suggereix que alimentar-se malament, conviure amb moltes persones i respirar un aire interior contaminat es relacionen amb una pitjor funció cognitiva

Un estudi que ha analitzat l’associació entre una àmplia varietat d’exposicions prenatals i infantils i el desenvolupament neuropsicològic en edat escolar ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida (capacitat de resoldre problemes nous) i de memòria funcional o de treball (la que permet al cervell retenir nova informació mentre cal a curt termini). L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha estat concebut i dissenyat per investigadors i investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).

Aquesta associació podria explicar-se perquè “les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les de fast food en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA amb una estreta col·laboració amb ISGlobal.

El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2.5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.

Les dades de la investigació, que porta per títol Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries, procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nenes i nens d’entre 6 i 11 anys. Es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquestes nenes i nens van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, tràfic, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa.

Un  estudi pioner

L’objectiu era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i se’n mostra especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos que poden no representar un risc per a un cervell madur sa.

L’originalitat de la investigació és que adopta un enfoc d’exposoma, és a dir que té en compte un conjunt d’exposicions i no se’n centra en una de sola. Pretén així entendre millor la complexitat de les múltiples exposicions ambientals i l’efecte simultani en el neurodesenvolupament dels nens i nenes.

A més, en haver analitzat cohorts de sis països europeus diferents, l’estudi té com a punt fort la seva diversitat, si bé s’enfronta a la dificultat de les diferències culturals, que influencien els nivells d’exposició i els resultats cognitius.

Associacions destacables

Segons aquesta anàlisi, els principals determinants de la intel·ligència fluida i de la memòria funcional són les dietes infantils bio, les basades en menjar ràpid, la densitat familiar a la llar, la contaminació de l’aire a l’interior de casa i el fum del tabac.

Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el fast food amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns  estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. “En la nostra feina”, explica Júlvez, “hemo trobat millors puntuacions en intel·ligència fluida i memòria funcional quan hi ha més ingesta d’aliments bio i una menor ingesta de menjar ràpid”.

Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2.5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell. Tot i així, convé tenir en compte que “el nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i que en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions de les nenes i nens en tests cognitius”, aclareix Júlvez.

Sorpresa en algunes troballes

L’estudi ha trobat així mateix algunes associacions inesperades, que poden estar causades per desviacions i la causalitat inversa. Por exemple, ha trobat una associació positiva entre l’exposició infantil al sulfonat de perfluorooctà (PFOS, per les sigles en anglès) i la funció cognitiva, quan es tendeix a considerar aquesta substància un disruptor endocrí que pot alterar la funció tiroidal i influir negativament en el desenvolupament cognitiu.

La investigació s’emmarca en el gran projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX), com també un altre treball recentment publicat que va utilitzar el mateix exposoma i els mateixos participants però en relació amb els símptomes del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els problemes de comportament infantil. “Vam observar que diversos contaminants ambientals prenatals (contaminació de l’aire interior i tabaquisme) i certs hàbits de vida dels nens i nenes (pel que fa a dieta, son i capital social familiar) s’associaven amb problemes de conducta infantil”, explica Martine Vrijheid, última autora de l’estudi i cap del programa d’Infantesa i Medi Ambient d’ISGlobal.

“Una de les fortaleses tant d’aquest estudi anterior sobre problemes de conducta com d’aquest actual sobre cognició és que vam analitzar sistemàticament una gamma molt més àmplia de biomarcadors d’exposició en sang i orina per determinar els nivells interns en el model, i que vam analitzar variables d’exposició prenatal i infantil”, conclou Vrijheid.

Test usats per quantificar la funció cognitiva:

  1. Intel·ligència fluida (test de matrius progressives de Raven)
  2. Atenció (Attention Network Test, ANT)
  3. Memòria funcional (prova N-Back)

Cohorts en les quals es basa l’estudi:

  1. BiB (Born in Bradford; Regne Unit)
  2. EDEN (Étude des Déterminants pré et postnatals du développement et de la santé de l’Enfant; França)
  3. INMA (Infancia i Medio Ambiente; Espanya)
  4. KANC (Kaunus Cohort; Lituània)
  5. MoBa (Norwegian Mother, Father and Child Cohort Study; Noruega)
  6. Rhea (Grècia)

Referència

Jordi Julvez, Mónica López-Vicente, Charline Warembourg, Lea Maitre, Claire Philippat, Kristine B. Gützkow, Monica Guxens, Jorunn Evandt, Sandra Andrusaityte, Miguel Burgaleta, Maribel Casas, Leda Chatzi, Montserrat de Castro, David Donaire-González, Regina Gražulevičienė, Carles Hernandez-Ferrer, Barbara Heude, Rosie Mceachan, Mark Mon-Williams, Mark Nieuwenhuijsen, Oliver Robinson, Amrit K. Sakhi, Nuria Sebastian-Galles, Remy Slama, Jordi Sunyer, Ibon Tamayo-Uria, Cathrine Thomsen, Jose Urquiza, Marina Vafeiadi, John Wright, Xavier Basagaña, Martine Vrijheid. Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries. Environmental Pollution, Volume 284, 2021, 117404. doi.org/10.1016/j.envpol.2021.117404

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a “Centre d’Excel·lència Severo Ochoa” i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya ha concedit 7 subvencions pel foment de la Recerca.

El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (Peris), de la Generalitat de Catalunya, ha concedit 7 ajuts, de la  convocatòria Peris de l’any 2021, pel foment de la Recerca. Aquestes subvencions permetran, a la Institució de recerca biomèdica del sud de Catalunya, consolidar la seva expansió i excel·lència en la investigació sanitària.

Han estat atorgats 4 ajuts PIF, per formació de personal, que permetran a joves investigadors desenvolupar la seva Tesi Doctoral, 2 per personal de suport a grups de recerca, que derivaran en la contractació d’un expert en Biotecnologia i Enginyeria informàtica i un Biòleg i un últim ajut per intensificació de personal, que permetrà que un professional sanitari es pugui dedicar en exclusiva a la recerca i la seva plaça sigui coberta.

Amb aquestes accions de suport a la recerca el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a través de la direcció General de Recerca i Salut, ha concedit més de 6 milions d’euros repartits en 15 ajuts. La inversió en recerca es inversió en salut, qualitat de vida i dóna valor afegit al model productiu del territori.

Els Instituts de Recerca treballen per millorar la salut dels ciutadans i aquests ajuts de la Generalitat de Catalunya reforcen l’aposta per potenciar la investigació sanitària del País.