Aquest dijous 13 de Març de 2021, la il·lustríssima senyora Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, ha visitat l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII de Tarragona (HJ23) per conèixer, de primera mà, la inversió realitzada al Biobanc de l’IISPV per part de la Diputació.

L’han rebut el Dr. Llorenç Mairal, director de HJ23, el Dr. Rafael Gràcia, gerent de HUJ23, el Dr. Joan Vendrell, director de Intitut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Dr. Lluis Gallart, coordinador del Biobanc.

Amb els fons aportats per l’organisme públic, de 100.000 euros, el Biobanc ha pogut realitzar una sèrie d’obres de millora de la infraestructura i adquirir nou equipament tècnic. En destaca l’adquisició de 5 congeladors de mostres biològiques que, amb temperatures de -80ºC, permeten conservar les mostres en condicions òptimes. Aquests súper congeladors s’han distribuït entre les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, havent-ne instal·lat dos a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, dos a l’àntic Hospital de Reus i un a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. També s’ha adquirit altre equipament tècnic específic.

El Biobanc de l’IISPV, és una plataforma institucional i centralitzada de serveis transversals: processament, emmagatzematge, gestió i distribució de mostres biològiques humanes per als investigadors de l’IISPV i, també per a investigadors o altre personal aliè que pugui’n requerir-ne els serveis.

La il·lustríssima senyora Noemí Llauradó ha aprofitat per conèixer les noves oficines tècniques de l’IISPV situades on era l’antiga cafeteria de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i posades en funcionament ara fa aproximadament un any.

L’IISPV és una institució que integra la recerca en l’àmbit de la biomedicina del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. L’IISPV és l’instrument de què s’han dotat els hospitals universitaris d’ambdues regions sanitàries (Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus) i la Universitat Rovira i Virgili, per tal d’aglutinar i gestionar la recerca i la innovació biomèdica del territori.

Un estudi liderat per la Dra. Elisabet Vilella, coordinadora del grup de recerca en genètica i ambient en psiquiatria de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata del Hospital Universitari Institut Pere Mata (IISPV-CERCA; URV) i cap de grup del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), proporciona la primera evidència d’alteracions epigenètiques en el gen DDR1 en el teixit cerebral de pacients amb trastorn bipolar. El treball ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, la Fundació per la Recerca FIDMAG, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i la Universitat Pompeu Fabra, així com del CIBERSAM i del CIBER d’Oncologia (CIBERONC).

El gen DDR1 es troba en els cèl·lules productores de la mielina o matèria blanca del cervell. La mielina embolcalla les neurones de la mateixa manera que el plàstic ho fa als cables elèctrics i facilita la transmissió dels impulsos nerviosos.

El treball publicat a la revista Internacional Epigenomics va analitzar tres mostres independents procedent de teixit cerebral de persones amb diagnòstic de trastorn bipolar i individus sans. Els investigadors varen analitzar un tipus de modificació epigenètica que consisteix en un canvi químic a l’ADN per addició de grups metil (la modificació es coneix com metilació). La quantificació de la metilació en tot el genoma va revelar que els pacients amb trastorn bipolar presenten majors nivells de metilació del gen DDR1 en les cèl·lules productores de la mielina que els individus sans. Un altre de les troballes importants de l’estudi, va ser l’alta correlació entre la metilació de DDR1 i la metilació dels gens de mielina més importants, el que aporta més suport a la implicació d’aquest gen en els processos de mielinització.

«Aquests resultats concorden amb els trobats en un treball previ del mateix grup de recerca (Garcia-Ruiz et al., 2020), en el qual es va demostrar una metilació  més elevada del gen DDR1, tant en sang com en teixit cerebral, en pacients amb esquizofrènia. El trastorn bipolar i l’esquizofrènia comparteixen característiques clíniques i aquests resultats de  la metilació de DDR1 aporten més evidència de que els dos tipus de trastorns psiquiàtrics també comparteixen base biològica», comenta la Dra. Elisabet Vilella.

Els propers passos es centraran en l’estudi de la metilació de DDR1 en sang en una mostra de pacients amb trastorn bipolar, ja que la sang es pot analitzar fàcilment mentre que el cervell no. “Aquests resultats, de confirmar-se, podrien incloure’s en futurs panells moleculars basats en canvis epigenètics que podrien ser útils per al suport al diagnòstic i trobar tractaments personalitzats”, ha comentat Beatriz García-Ruiz, primera autora d’aquesta recerca.

Referència bibliográfica

Beatriz Garcia-Ruiz, Manuel Castro de Moura, Gerard Muntane, Lourdes Martorell, Elena Bosch, Manel Esteller, Erick J Canales-Rodríguez, Edith Pomarol-Clotet, Esther Jimenez, Eduard Vieta & Elisabet Vilella. DDR1 methylation is associated with bipolar disorder and the isoform expression and methylation of myelin genes. Epigenomics 2021.
DOI: 10.2217/epi-2021-0006

Els resultats d’un estudi realitzat per investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV suggereixen que el consum de begudes amb cafeïna com el cafè i te, es relaciona amb un major deteriorament de la funció renal en població d’edat avançada amb obesitat i alt risc cardiovascular.

La malaltia renal crònica (ERC) és un important problema de salut pública a tot el món, que afecta el 10% de la població mundial adulta i més del 20% dels majors de 60 anys. Es tracta d’una malaltia multifactorial, creixent i costosa, que influeix de manera notable en la morbimortalitat i qualitat de vida del malalt renal, especialment en persones grans amb sobrepès i obesitat. Per això, es requereixen urgentment estratègies preventives poblacionals efectives i eficients per combatre o retardar la progressió de la ERC.

Molts components dietètics tenen un paper principal en la preservació de la funció renal i la prevenció/retard de la progressió de l’ERC, com el cafè i el te, dues begudes que contenen cafeïna i que es consumeixen àmpliament en tot el món. La llavor del cafè es caracteritza pel seu alt contingut en polifenols (amb propietats antioxidants), cafeïna, vitamines, minerals i fitoquímics bioactius amb potencials efectes beneficiosos sobre la salut. En aquest context, els resultats dels estudis epidemiològics sobre el consum de cafè i te i la funció renal han estat inconsistents. Així mateix, no ha estat investigat si les begudes amb cafeïna tenen efectes perjudicials sobre la funció renal en la població anciana amb malalties cròniques. És per això, que l’equip de recerca liderat pel Prof. Jordi Salas Salvadó, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) – els va semblar de gran interès explorar la possible associació entre en consum de cafè, te i cafeïna i els canvis a  1 any en la taxa de filtració glomerular, un marcador de funció renal. Per a això van realitzar un treball dins el marc de l’estudi PREDIMED-Plus en col·laboració amb altres 23 centres de recerca espanyols i amb la participació de 5.851 persones grans amb sobrepès/obesitat amb síndrome metabòlica.

Els autors van observar que el consum de cafè amb cafeïna i te, però no el de cafè descafeïnat, s’associava amb una disminució de la taxa de filtració glomerular al any de seguiment. Després de considerar possibles factors de confusió, es va observar que els bevedors de més de 2 tasses de cafè amb cafeïna a el dia (aprox. 50 ml per tassa) van presentar un deteriorament superior de la taxa de filtració glomerular que els bevedors esporàdics de cafè (menys d’1 tassa a el dia) o no bevedors de te.

Així mateix, el consum de més de 2 tasses de cafè amb cafeïna al dia es va associar amb un 19% de risc superior de tenir una pèrdua ràpida de la funció. Això no es va observar en el cas del cafè descafeïnat.

“El cafè i el te són rics en compostos bioactius amb propietats antioxidants i antiinflamatòries, amb possibles efectes beneficiosos per a la salut humana” va dir el Dr. Jordi Salas, un dels autors principals de l’estudi i coordinador de l’estudi PREDIMED-Plus. Tot i això, va assenyalar que “hi ha potencials efectes secundaris de la cafeïna continguda en aquestes begudes que, fins i tot en dosis de consum moderades, poden influir en l’estat cardiovascular a través de l’ERC i són motiu de preocupació per a la població en general i especialment per a les persones susceptibles o en risc “.

El cafè és una de les begudes més consumides per la població espanyola i la principal font de cafeïna en la població mediterrània. En base als resultats d’aquest estudi, el consum de begudes amb cafeïna pot ser una preocupació per al ronyó i els investigadors aconsellen a les persones d’edat avançada amb obesitat i alt risc cardiovascular de reduir o reemplaçar el consum de cafè amb cafeïna per cafè descafeïnat, per preservar la salut renal. També, el Dr. Jordi Salas ha senyalat que “es tracta d’un estudi observacional, de manera que els resultats s’han de confirmar mitjançant un assaig clínic”; si es demostra, els consells sobre el consum de cafè i te juntament amb la ingesta de cafeïna s’han d’incloure en les estratègies nutricionals per a la prevenció de la malaltia renal, particularment en adults amb alt risc.

El treball publicat recentment a la revista SCIENTIFIC REPORTS, ha estat liderat pel Dr. Andrés Díaz López i el professor Jordi Salas-Salvadó de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). L’estudi ha estat finançat per l’Instituto Carlos III a través del Fons d’Investigació per a la Salut, que és cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

Referència:

Díaz-López A, Paz-Graniel I, Ruiz V, et al. Consumption of caffeinated beverages and kidney function decline in an elderly Mediterranean population with metabolic syndrome. Sci Rep. 2021 Apr 22;11(1):8719. doi: 10.1038/s41598-021-88028-7. PMID: 33888780

Fotografia: Jordi Salas (dreta) i Andrés Díaz han estat els investigadors principals d’aquest treball.

La obesidad aumenta el riesgo de padecer cáncer y de que la agresividad de los tumores sea mayor. La relación entre obesidad y diabetes tipo 2, hipertensión arterial o apnea obstructiva del sueño, entre otras enfermedades, es ampliamente conocida. El vínculo con el cáncer se ha difundido menos, pero las evidencias se acumulan.

El exceso de peso se ha asociado al desarrollo de cánceres en casi todas las regiones anatómicas: colorrectal, mama, hígado, endometrio, páncreas, riñón, ovario, tiroides, estómago, esófago

La investigación en este terreno ha desvelado los distintos mecanismos que pueden llevar a que las personas obesas tengan más riesgo. Entre ellos, destacan los siguientes:

Sonia Fernández Veledo, del Instituto de Investigación Sanitaria Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, y miembro del Centro de Investigación en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (Ciberdem), explica que las personas con obesidad “suelen tener un estado que de inflamación, que es de bajo grado pero crónico, que hace que los tumores sean más agresivos” y presentan más “factores de crecimiento y adipoquinas (moléculas secretadas por el tejido graso) que favorecen el desarrollo de tumores”. Además, están surgiendo teorías científicas que identifican nuevos mecanismos, como la que se refiere a las células madre del tejido adiposo. Según esta nueva línea de investigación, no solo hay que tener en cuenta “lo que secretan los adipocitos, que son las células principales del tejido adiposo, sino que dentro de la grasa también cobran protagonismo las células madre, que se sabe que actúan en el microambiente tumoral favoreciendo el desarrollo del cáncer”.

Nuevos hallazgos sobre cáncer y exceso de peso

El equipo de Fernández Veledo ha publicado recientemente un estudio en la revista Cellular oncology en el que se desvela un nuevo mecanismo por el que la obesidad podría estar favoreciendo el desarrollo de tumores. La investigadora ha resumido a CuídatePlus los pasos que han llevado a este hallazgo, que puede tener implicaciones en el diagnóstico, el pronóstico y el tratamiento de diversos tipos de cáncer. “Iniciamos esta línea de investigación hace unos años, cuando descubrimos que las células de la grasa de las personas con obesidad producían una proteína, denominada survivina, en mucha cantidad. Esta proteína ya se había asociado con procesos tumorales”. En concreto, lo que hace es favorecer que las células proliferen y se mueran menos.

Los investigadores constataron que las células madre de la grasa -precursoras de los adipocitos- producen mucha cantidad de survivina en los individuos con obesidad. “En aquel primer estudio, además de ver que estas células madre de la grasa secretaban más survivina, comprobamos que podíamos detectar la proteína a nivel circulante, es decir, con un análisis de sangre”, indica. 

Además de constatar que los sujetos con obesidad tenían incrementada la survivina, los científicos estudiaron el papel que juega en el tejido graso. “Apreciamos que, a pesar de que es una proteína fundamentalmente relacionada con el cáncer, también influye en la expansión del tejido adiposo que se observa en los pacientes con obesidad”.

Tumores más agresivos

El siguiente paso fue intentar entender si esta proteína podría ser uno de los mecanismos que explican por qué las personas con obesidad pueden desarrollar tumores de manera más agresivas. “Ese es el estudio que acabamos de publicar”, precisa la representante del Ciberdem. En él se confirma que la survivina que secretan en cantidades elevadas las células madre de la grasa de las personas con obesidad tiene un impacto en las células tumorales, pero también en ciertas células del sistema de defensa del cuerpo humano. “Cuando hay un tumor -refiere Fernández Veledo- en el ambiente tumoral no solo hay células tumorales, sino también inmunes”.  Se sabe que, en un principio, el sistema inmunológico intenta combatir el cáncer pero, finalmente, el ambiente tumoral lleva a que las células del sistema inmune contribuyan al desarrollo del tumor. La survivina de los pacientes obesos parece jugar un papel fundamental en esa deriva del sistema inmune desde la defensa frente al cáncer hasta su potenciación.

Así lo expone la científica: “Lo que hemos visto es que, cuando ponemos estas células madre de pacientes con obesidad con células tumorales o con unas células específicas de nuestro sistema inmune que son los macrófagos, lo que sucede es que las células de la grasa producen más survivina, que es captada por los macrófagos, que se convierten en lo que se conoce como macrófagos protumorales”, es decir, que promueven el cáncer. 

Una vez convertidos en macrófagos tumorales, siguen secretando y produciendo survivina que, a su vez, es captada por las células tumorales, que de este modo proliferan más, invaden más y se mueren menos. 

En resumen, una vez que se desarrolla un cáncer, las células de las personas con obesidad promueven que haya más survivina en el ambiente tumoral, lo que afecta a las células del sistema inmune -en concreto, a los macrófagos- y, a la postre, a las propias células tumorales. 

Biomarcador para el diagnóstico y el pronóstico

El siguiente escalón de esta investigación fue averiguar, con muestras de diferentes tipos de tumores, si la survivina se perfila como marcador específico de los macrófagos tumorales. “Demostramos que, en los pacientes obesos con ciertos tipos de tumores, los macrófagos expresan mucha survivina”, corrobora la investigadora. 

Se trata de un hallazgo importante porque puede ser la base para la utilización de esta proteína como un biomarcador pronóstico del cáncer. Pero es algo que habrá que demostrar en estudios clínicos con un amplio número de pacientes. 

Si finalmente se convierte en un marcador, podría servir para lo que se conoce como biopsia líquida, es decir, un análisis de sangre cuyos resultados permitirían identificar la presencia de macrófagos tumorales -que son aquellos que secretan survivina en cantidades elevadas-, que indicarían una mayor malignidad del cáncer.

FONT: María Sánchez-Monge

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) procedirà a licitar, en les setmanes vinents, el projecte de construcció d’una nova àrea de laboratoris de recerca clínica de més de 800 m2, que s’ubicaran a la planta -1 de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, concretament a la zona B color blau, sota mateix de la sala polivalent. La construcció d’aquest nou espai permetrà el trasllat del Laboratori de Recerca Biomèdica així com del Biobanc, que actualment encara es troben a les instal·lacions de l’antic Hospital de carrer de Sant Joan.

El cost de les obres és d’1.550.820 €, que es finançaran gràcies la concessió de fons per part de Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya per un valor de 775.410 €, l’aportació del 50% restant serà a parts iguals entre l’IISPV i l’Hospital Sant Joan. Pel que fa als terminis d’execució s’estima que els nous laboratoris puguin entrar en funcionament durant l’últim trimestre de l’any vinent.

Més espai per a la recerca

Les noves instal·lacions estaran dotades de l’última tecnologia, incorporaran una àrea general de laboratoris per a l’estudi de les bases científiques de les malalties, fonamentalment de les àrees de nutrició i metabolisme, infeccions com la COVID-19, salut ambiental, salut mental i altres aspectes clínics de l’àmbit de l’oncologia o la cardiologia entre d’altres, tot adreçat a preservar i millorar la salut de la població.  Aquesta àrea, amb capacitat per a una trentena d’investigadors i investigadores disposarà de zones específiques de treball de laboratori i zones comunes amb equipaments especialitzats com sales de cultiu cel·lulars, una zona de destinada al banc de mostres biològiques (Biobanc) que permet conservar-les ultracongelades durant molts anys, i utilitzar-les a mesura que es produeixen els avenços científics. Seran utilitzats per equips de joves investigadors, però amb una formació i trajectòria consolidada que ja disposin d’equips de col·laboradors i de finançament pels seus projectes. Amb aquesta inversió s’espera disposar d’un centre capdavanter que permeti atraure talent científic a les nostres contrades.

Amb aquestes noves instal·lacions, l’IISPV-CERCA, encararà amb més solvència els reptes als quals s’enfronta en els pròxims anys, que impliquen incrementar la internacionalització, potenciar la innovació i la translacionalitat i arribar amb resultats eficaços com més aviat millor per al pacient. Només si s‘està preparat amb estructures competitives es pot afrontar uns reptes de futur, que són especialment necessaris amb zones del territori ubicades fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i donen un valor afegit tant al territori implicat, com al mateix país.

Jueves 27 de mayo de 2021, a las 19 h.
Debate en castellano.

Según la OMS, el 39 % de la población mundial presenta sobrepeso, y el 13 %, obesidad, más de 700 millones de personas, y la tasa se ha triplicado desde 1975. Cada año mueren 2,8 millones de personas debido a la obesidad y el sobrepeso. En España, presentan obesidad el 22 % de los adultos. La obesidad es una enfermedad crónica, caracterizada por una acumulación excesiva de grasa corporal. Es un problema de salud pública vinculado a enfermedades coronarias, diabetes e hipertensión, entre otras.

Las campañas para promover el ejercicio físico y la alimentación saludable, que cada día adquieren mayor importancia, son los principales pilares de la lucha contra esta pandemia. Pero, ¿qué es la obesidad? ¿Es una enfermedad o un conjunto de enfermedades? ¿Tiene una base ambiental o genética, o ambas? ¿Está su origen en el cerebro? ¿Cómo sabe el cuerpo las calorías que debe consumir y gastar? ¿Cómo se relaciona nuestro cerebro con los intestinos, y viceversa? ¿Cuáles son los mecanismos que desregulan la acción del hipotálamo sobre el control del apetito y el peso corporal? ¿Qué estudios se están haciendo actualmente para revertir esta pandemia? ¿Se podría «curar» la obesidad en el futuro?

Ponentes:

Moderadora:

Organiza Fundación “la Caixa”, CaixaResearch


The IISPV is pleased to announce a joint online 8th IISPV Scientific Session entitled ‘Lessons from COVID-19: what have we learned and questions remaining’ 

To be held on 2 – 3 June, 2021
2 June, 3:30 pm and 3 June, 10:30 am

In January 2020, the World Health Organization announced an outbreak in China of a respiratory disease caused by a completely unique coronavirus. Since then, the COVID-19 pandemic has caused more than 140M infections and 3M deaths worldwide, with no end in sight. In Catalonia, it has already caused around 13.000 deaths. During this seminar, we will discuss the foremost important and surprising lessons that we have learned so far about the coronavirus and also questions that still remain to be answered, including how this pandemic is affecting people’s life.

Jason CG Halford,PhD 
Doctor of Psychology
University of Leeds, School of Psychology

Alex Arenas,PhD
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Department of Computer Engineering and Mathematics (DEIM)

Roger Paredes, D, PhD
Infectious Diseases Department & irsiCaixa AIDS Research Institute
Hospital Germans Trias i Pujol

Inscriptions: formacio@iispv.cat

Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i de l’IISPV-HJ23-URV-CIBERDEM introdueixen el metabolisme tumoral per la identificació nous biomarcadors de diagnosi precoç i pronòstic del càncer de cap i coll.

El càncer de cap i coll (CCC) engloba aquells tumors que es localitzen a la boca, a la faringe, a la laringe i a les glàndules salivals. Concretament, el carcinoma escatós de cap i coll representa el cinquè tumor més freqüent al món i està relacionat amb el consum de tabac, alcohol i la infecció pel virus del papil·loma humà. Aquest càncer té un comportament agressiu, amb mal pronòstic en estadis avançats. El tractament d’aquests tumors pot incloure la radioteràpia la quimioteràpica i la cirurgia complexa, amb resposta variable segons cada persona.

Per aquests motius, el mal pronòstic i la resposta variable al tractament, és de vital importància trobar marcadors per al diagnòstic precoç que no sigui invasiu i per poder predir quin tumor necessitarà tractaments més agressius, es a dir, personalitzar el tractament segons les característiques de cada tumor i de cada pacient. Tenir aquestes eines salva vides i estalvia efectes secundaris dels tractaments, ja que seleccionem quin és el millor.

Ara, un treball publicat a la prestigiosa revista Cancers ha identificat un marcador del comportament metabòlic tumoral important pel desenvolupament i agressivitat dels tumors.

L’estudi ha estat liderat pel Dr. Francesc Xavier Avilés-Jurado, especialista en otorinolaringologia i cirurgia de cap i coll de l’Hospital Clínic i investigador de l’IDIBAPS,i la Dra. Sonia Fernández-Veledo, especialista en metabolisme i Co-directora del Grup DIAMET de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA)-URV-HJ23 i integrat en el Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) en la seva àrea temàtica de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).

La Dra. Sonia Fernández-Veledo, explica que «aquest estudi confirma que les alteracions metabòliques del tumor també es reflecteixen a nivell sistèmic. Això vol dir que existeixen metabòlits, como per exemple el succinat  (principal focus d’aquest estudi), que ens poden servir de biomarcadors de progressió tumoral».

El Dr. Avilés, autor co-responsable de l’estudi, destaca que  «l’estudi d’aquest marcador ens pot ajudar molt alhora de plantejar tractaments als nostres pacients, que en moltes ocasions tenen conseqüències molt importants. Conèixer millor el càncer ens ajuda a combatre’l. A més a més, avancem cap a la biòpsia líquida, es a dir, que amb una mostra de sang veurem si el tumor té unes característiques més agressives. En definitiva, avancem cap a la medicina personalitzada en càncer. Estic molt orgullós veient com una recerca iniciada a Tarragona és líder a Catalunya i Espanya».

Aquest treball ha sigut fruit de la col·laboració científica de diferents investigadors com la Dra. Ximena Terra investigadora del Grup MoBioFood de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Dra. Victòria Ceperuelo-Mallafré, del grup DIAMET, de diversos professionals sanitaris, com el Dr. Joan Carles Flores i la Dra. Carla Merma de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23), el Dr. Ramon Bosch i Marylene Lejeune de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la Dra. Isabel Vilaseca de l’Hospital Clínic, el Dr. Xavier León de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Dr. Gumà de l´Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre d’altres. Aquesta és una línia d’investigació liderada pel Dr. Avilés-Jurado i està finançada per l’Asociación Española Contra el Cáncer i per l’Instituto de Salud Carlos III.

El Dr. Avilés-Jurado conclou que «aquests resultats són un important impuls en la línia de recerca iniciada sobre els factors pronòstics del càncer de cap i coll al servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i continuada a l’Hospital Clínic de Barcelona».

Referència bibliogràfica
Succinate Pathway in Head and Neck Squamous Cell Carcinoma: Potential as a Diagnostic and Prognostic Marker.
Ximena Terra, Victoria Ceperuelo-Mallafré, Carla Merma, Ester Benaiges, Ramon Bosch, Paola Castillo, Joan Carles Flores, Xavier León, Izaskun Valduvieco , Neus Basté, Marina Cámara, Marylène Lejeune, Josep Gumà, Joan Vendrel, Isabel Vilaseca, Sonia Fernández-Veledo i Francesc Xavier Avilés-Jurado. Cancers 2021, 13, 1653.
DOI: https://www.mdpi.com/2072-6694/13/7/1653

El dia 28 de juny el Campus Vall d’Hebron acollirà la Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut 2020-21, en la qual es lliuraran els Premis de Recerca de l’ICS corresponents als anys 2020 i 2021 i es discutirà la situació actual de la recerca a l’ICS i al món, i de la recerca en COVID-19.
L’acte serà presencial però de petit format.

En aquests enllaços podreu trobar les bases, criteris del premis i la documentació que s’ha de presentar per cadascuna de les categories:

(d’aquestes tres modalitats s’hauran d’enviar la documentació requerida en les bases a l’adreça convocatories@iispv.cat el dia 6 de maig de 2021)

(d’aquestes tres modalitats s’ha d’enviar l’article en PDF amb la informació relacionada a l’adreça convocatories@iispv.cat el dia 12 de maig de 2021). Cada institut seleccionarà fins a 2 articles de cada categoria.

Inscripcions:
http://portal.ics.intranet.gencat.cat/recerca/premis-recerca-2020-2021/

Més informació:
http://ics.gencat.cat/ca/recerca/premis-recerca-2020-2021/

Expert Patient and Researcher Summer School edición en español

Summer School Spanish Edition
Barcelona, España
3 de Junio al 15 de Julio, 2021

5ª Edició del curs Summer School Spanish Edition adreçat a patients advocates i recercadors que tinguin interès en aprofundir en informació sobre l’avaluació tecnològica sanitària i l’accés a medicaments orfes, pediàtrics i teràpies avançades. Aquest any en modalitat ONLINE i en sessions webinar amb els ponents, de les sessions de pre-training, que a través d’activitats podran consolidar els coneixements i posar-los en pràctica en els tallers que simulen els diferents Comitès (s’adjunta email informatiu del curs).

Què opinen l’equip docent, els investigadors i els pacients?

Objectius, metodologia i contingut del curs:

Equip docent

Mòduls de formació 

Històric de les edicions del Summer School Spanish Edition