Un estudi de l’IISPV-URV observa com aquests compostos, anomenats PFOS, s’ingereixen, sobretot, a través de peix i marisc, i ou
El sulfonat de perfluorooctà (PFOS) és un disruptor endocrí -substància que altera el sistema hormonal de l’organisme- que es pot ingerir a través dels aliments que mengem. Les persones més exposades a aquest compost, que és aportat majoritàriament pels peixos, mariscs i els ous, tenen més risc de desenvolupar alteracions en el metabolisme de la glucosa i per tant de desenvolupar una diabetis tipus 2. Aquesta és la principal conclusió d’una recerca liderada per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que formen part del consorci CIBERObn de l’Institut de Salut Carlos III.
La investigació, realitzada dins del projecte PREDIMED-plus, un estudi multicèntric fet a l’Estat espanyol i coordinat des de la URV, va estudiar com el consum de PFOS afecta els nivells de sucre en sang i la quantitat de greix corporal en 4.600 adults de 55 a 77 anys que no tenien diabetis. Els resultats van posar de manifest que les persones que presentaven un consum més alt de PFOS a través de la dieta a l’inici de l’estudi tenien nivells més alts i, per tant, pitjors, de glucosa en comparació amb aquells participants que en consumien menys. També es va observar una associació positiva entre el consum a través de la dieta de PFOS i l’índex de massa corporal o la resistència a la insulina -comú en persones que tenen més risc de desenvolupar una diabetis de l’adult- després d’un any de seguiment.
La recerca també va determinar quins van ser els principals grups d’aliments que contribuïen al consum total de PFOS a través de la dieta: peixos i mariscs (62%), ous (25%) i fruites i verdures (8%). L’elevada presència d’aquests disruptors endocrins en aliments d’origen animal es podria explicar, segons l’equip investigador, degut a la afinitat pels lípids que tenen aquestes substàncies químiques, un fet que pot portar la seva acumulació i persistència en la cadena alimentària. La seva presència en algunes fruites i verdures es deu a la contaminació generalitzada del sòl i l’aigua superficial, que fa que es puguin acumular els disruptors endocrins en aquests aliments.
“Aquest és el primer estudi que explora l’associació entre el consum a través de la dieta de PFOS i els paràmetres de l’homeòstasi de la glucosa. Els resultats suggereixen que aquests disruptors poden tenir un paper important en l’augment de pes i en el desenvolupament de diabetis tipus 2”, apunten Nadine Khoury i María Ángeles Martínez, primeres autores de l’estudi.
En vista dels resultats obtinguts, l’equip investigador ressalta la importància d’examinar més estretament els possibles efectes que poden tenir els disruptors endocrins en la salut pública, i subratllen la necessitat d’establir regulacions més estrictes per reduir l’exposició a aquestes substàncies a través de l’alimentació.
Aquest estudi ha estat coordinat per María Ángeles Martínez així com Nancy Babio, professora agregada de la URV i el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó, tots tres investigadors de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat i adscrits també a l’IISPV i al CIBERobn, de L’Institut de Salut Carlos III. Els resultats de la recerca s’han publicat a la revista Environment International.
Diabetis tipus 2
La diabetis mellitus tipus 2 és un trastorn metabòlic crònic que representa un important repte per a la salut global, ja que s’associa a diferents malalties cròniques i a una pitjor qualitat i esperança de vida. L’any 2021, la Federació Internacional de Diabetis va estimar que 1 de cada 10 adults vivia amb aquesta malaltia i es preveu que aquesta xifra augmenti a 1 de cada 9 adults l’any 2030. Se sap que factors com la predisposició genètica, l’edat, la presència d’obesitat, tabaquisme, inactivitat física i una dieta poc saludable n’estarien implicats. Tot i això, en els darrers anys, els contaminants ambientals i antropogènics han sorgit com a possibles contribuents i progressió de la malaltia, amb especial atenció al paper que poden tenir els disruptors endocrins.
Referència bibliogràfica: Nadine Khoury, María Ángeles Martínez, Stephanie K. Nishi, Miguel Ángel Martínez-González, Dolores Corella, Olga Castañer, J. Alfredo Martínez, Ángel M. Alonso-Gómez, Julia Wärnberg, Jesús Vioque, Dora Romaguera, José López-Miranda, Ramon Estruch, Francisco J Tinahones, José Manuel Santos-Lozano, Lluís Serra-Majem, Aurora Bueno-Caunivanillas, Josep A. Tur, Sergio Cinza Sanjurjo, Xavier Pintó, José Juan Gaforio, Pilar Matía-Martín, Josep Vidal, Clotilde Vázquez, Lidia Daimiel, Emilio Ros, Carmen Sayon-Orea, Jose V Sorli, Karla-Alejandra Pérez-Vega, Antonio Garcia-Rios, Francisco Ortiz-Díaz, Enrique Gómez-Gracia, MA Zulet, Alice Chaplin, Rosa Casas, Inmaculada Salcedo-Bellido, Lucas Tojal-Sierra, Maria-Rosa Bernal-Lopez, Zenaida Vazquez, Eva M. Asensio, Albert Goday, Patricia J. Peña-Orihuela, Antonio J. Signes-Pastor, Ana Garcia-Arellano, Montse Fitó, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó. Dietary intake of Perfluorooctanesulfonic acid (PFOS) and glucose homeostasis parameters in a non-diabetic senior population. Environment International. 2024. https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108565.
Facebook 
Mail 
WhatsApp