Un estudi de l’IISPV i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona descobreix que aquestes vesícules actuen de manera diferent segons l’agressivitat del tumor, obrint noves vies per a estratègies terapèutiques futures
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes en molts països occidentals. A la demarcació de Tarragona es diagnostiquen anualment prop de 670 casos nous, i a escala estatal la xifra supera els 30.000. Tot i que molts tumors tenen un creixement lent, d’altres poden progressar i disseminar-se, de manera que entendre els factors que impulsen aquesta agressivitat és crucial per millorar el pronòstic dels pacients.
En aquest context, investigadors del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia i d’anatomia patològica de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han fet un pas important. El seu estudi, recentment publicat, demostra per primera vegada que les vesícules extracel·lulars (petites partícules alliberades per les cèl·lules) derivades del teixit adipós que envolta la pròstata (teixit adipós periprostàtic, PPAT) modulen el comportament de les cèl·lules tumorals de manera diferent segons el grau de risc del càncer.
El treball, liderat per la Dra. Matilde R. Chacón i el Dr. Xavier Ruiz-Plazas, i en el qual ha participat un equip multidisciplinari, aporta una nova visió sobre com el microambient tumoral, i en concret el greix periprostàtic, “dialoga” amb el càncer i influeix en la seva evolució.
Pel que fa als principals descobriments de l’estudi, hi ha efectes dependents del risc d’una banda. És a dir, les vesícules derivades de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb càncer de pròstata de baix risc estimulen principalment la proliferació de les cèl·lules tumorals. En canvi, les vesícules procedents de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb tumors d’alt risc no promouen la proliferació, però sí augmenten la capacitat de migració de les cèl·lules canceroses i estimulen l’angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis), dos processos clau per a la progressió i disseminació del tumor.
D’altra banda, hi ha l’impacte en el microambient tumoral. I és que a més d’actuar sobre les cèl·lules canceroses, aquestes vesícules també influeixen en altres cèl·lules de l’entorn. Les vesícules de baix risc promouen un perfil proinflamatori i immunosupressor en macròfags (cèl·lules del sistema immunitari), cosa que podria contribuir a crear un microambient favorable al tumor en etapes inicials.
Un altre descobriment de l’estudi és l’activació de vies de senyalització. En altres paraules, els efectes observats s’associen amb l’activació de rutes moleculars clau en el càncer.
Aquest descobriment revela que el teixit adipós periprostàtic no és un mer espectador, sinó un actor actiu i dinàmic que modula el comportament del càncer de pròstata de manera diferent segons l’agressivitat de la malaltia. Les vesícules extracel·lulars derivades del teixit adipós periprostàtic emergeixen així com a nous factors “diana” potencials per al desenvolupament de futures estratègies terapèutiques dirigides a interferir en la comunicació entre el tumor i el seu microambient, especialment en aquells casos amb major risc de progressió.
Tot i que els resultats s’han obtingut en models in vitro i calen estudis posteriors per confirmar-los en models més complexos, aquest treball representa un avenç significatiu en la comprensió de la biologia del càncer de pròstata i obre una via prometedora de recerca translacional.
Enllaç a la publicació científica: Arreaza-Gil V. et al. Periprostatic adipose tissue-derived extracellular vesicles modulate prostate cancer cell behaviour in vitro according to tumour grade. Mol Med (2026).
PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41566212/
DOI: 10.1186/s10020-026-01422-7
L’estudi representa un avenç significatiu en la recerca d’eines diagnòstiques i pronòstiques més precises en aquest tipus de càncer
Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han fet un pas prometedor en la millora del diagnòstic i el seguiment del càncer de pròstata. L’estudi, liderat per Matilde Rodríguez Chacón i l’especialista del Servei d’Urologia del mateix hospital, Xavier Ruiz-Plazas, ambdós membres del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC), ha estat publicat recentment a la revista Journal of Urology, òrgan oficial de l’Associació Nord-americana d’Urologia (AUA).
La recerca ha explorat un panell de biomarcadors detectables en mostres de semen que, en els casos analitzats, ha mostrat resultats prometedors quan s’ha combinat amb variables clíniques tradicionals. Les dades preliminars apunten que aquest enfocament podria ser útil en diversos contextos clínics, com ara la detecció precoç, la identificació de pacients amb un risc elevat de recurrència després d’un tractament amb intenció curativa, i el seguiment de pacients en vigilància activa per aquest tumor.
El càncer de pròstata és el tumor més prevalent entre els homes a la demarcació de Tarragona, amb prop de 670 nous casos anuals. A escala estatal, se’n diagnostiquen més de 30.000 cada any, essent una de les principals causes de mortalitat oncològica masculina. Aquest avenç, publicat en coautoria per la Dra. Alves-Santiago i el Dr. Altuna-Coy, també membres del grup DIBIOMEC, representa un pas rellevant cap a la medicina personalitzada en l’àmbit de la urologia, proporcionant eines més acurades per a la detecció precoç i la presa de decisions clíniques individualitzades. Tot i que calen més estudis prospectius amb una mostra més àmplia de pacients, els resultats obtinguts fins ara són altament encoratjadors.
Enllaç a la publicació científica: Alves-Santiago M, Altuna-Coy A, López-Ribelles P, Arreaza-Gil V, Segarra-Tomás J, Ascaso-Til H, Garcia-Fontgivell JF, Sánchez-Martín S, Bernal-Escoté X, Ruiz-Plazas X, Chacón MR. A Semen Panel Signature Comprising sTWEAK Cytokine Levels and Expression of exomiR-221-3p and exomiR-222-3p for Assessing Prostate Cancer Prognosis, Diagnostic Utility, and Detection of Upgrading During Active Surveillance. J Urol. 2025 Aug 27:101097JU0000000000004749. doi: 10.1097/JU.0000000000004749. Epub ahead of print. PMID: 40863180.
Aquest dimecres 11 de juny, Dia Mundial del Càncer de Pròstata, es remarca la importància de garantir una detecció precoç. L’IISPV fa recerca per trobar formes més eficaces i menys invasives per fer pronòstic de tumors en fase avançada i tractar-los amb antelació
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent entre els homes a la demarcació de Tarragona. Cada any, s’hi diagnostiquen prop de 670 casos nous, xifra que suposa gairebé un de cada quatre càncers masculins. Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial del Càncer de Pròstata, aquest dimecres 11 de juny, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) recorda la importància de garantir una detecció precoç d’aquest tipus de càncer. En aquest sentit, l’IISPV té diferents línies de recerca actives per entendre millor el càncer de pròstata i trobar formes més eficaces i menys invasives per fer pronòstic de tumors i tractar-los amb antelació. Així ho recorda la doctora Matilde Rodríguez Chacón, responsable del grup de recerca de Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’IISPV a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, a qui l’Asociación Española contra el Cáncer ha atorgat recentment un ajut per desenvolupar un projecte centrat a crear una nova eina predictiva del càncer de pròstata agressiu.
Els fronts oberts de recerca del grup són, principalment, trobar un pronòstic més segur i precís amb marcadors biològics innovadors -mitjançant un test innovador en semen en aquest cas- i aprofundir en el paper ocult del greix que envolta la pròstata, el qual pot actuar com a font d’energia per al tumor, afavorint el seu creixement i la seva agressivitat. “El que preocupa no és tant la presència d’aquest greix per si sola, com quan forma part d’un context d’obesitat o sobrepès. Això no vol dir que una persona amb obesitat desenvolupi necessàriament un càncer de pròstata, però sí que, si el desenvolupa, és més probable que sigui més agressiu”, expressa Rodríguez Chacón. Per aquest motiu, “controlar el pes i mantenir hàbits saludables és clau per reduir riscos i facilitar un millor pronòstic”.
Pronòstic més segur i fiable
El grup de recerca treballa des del 2016 en estreta col·laboració amb el servei d’Urologia del Hospital Joan XXIII de Tarragona, en el desenvolupament d’un test emprat per detectar l’agressivitat del càncer de pròstata mitjançant l’anàlisi de marcadors en la biòpsia liquida de semen, el qual té una precisió del 90,9% per classificar l’agressivitat del tumor i poder tractar-lo amb antelació. Des dels inicis en què va començar-se a desenvolupar, aquest test, s’ha avançat significativament en el procés. Inicialment, es consideraven set marcadors biològics, però gràcies a l’evolució de la recerca del grup, s’ha aconseguit reduir-ho a tres, sense perdre eficàcia pronòstica i, a més, s’ha dissenyat un algoritme que permet aplicar aquestes determinacions en semen dels biomarcadors en l’àmbit clínic, amb l’objectiu de facilitar el pronòstic i la personalització del tractament en pacients afectats. Ara, des del grup de recerca el repte és, en aquest sentit, validar el test amb un nombre major de mostres mitjançant estudis multicèntrics, un “pas necessari, entre altres, per consolidar-ne l’ús en la pràctica mèdica habitual”.
Amb la recerca que es fa, es vol reduir, doncs, les biòpsies innecessàries, amb mètodes menys invasius i més fiables de detecció de tumors agressius i oferir estratègies personalitzades per a pacients que tenen tumors no agressius i que no els hi cal cirurgia immediata.
Pel que fa a la incidència global del càncer de pròstata, segons dades de l’Associación Española Contra el Cáncer el 2024, hi ha més de 34.000 casos detectats de càncer de pròstata a Espanya, dels quals 5.400 van ser a Catalunya i 616 a Tarragona. L’estimació és que, entre el passat 2024 i 2029, hi hagi prop de 150.000 casos nous a l’Estat, amb un augment notable entre homes menors de 70 anys. Només el 40% dels homes d’entre 50 i 65 anys a la demarcació es fan controls regulars i la xifra millora entre els majors de 65 anys, arribant al 55%, però segons els experts continua sent insuficient.
La raó per la qual pugui haver-hi, a la llarga, un creixement de casos en homes més joves, menors de 70 anys, pot ser multifactorial. Segons la doctora Rodríguez Chacón, pot estar motivat per canvis en l’estil de vida, millores en el diagnòstic i els programes de detecció precoç que identifiquen tumors en estadis més inicials i en pacients més joves, així com factors ambientals i predisposició genètica.