El Dr. Francesc Vidal, la Dra. Laia Reverté i la Dra. Anna Rull

Un estudi liderat per Laia Reverté, Elena Yeregui i Anna Rull, investigadores del grup d’Infecció i Immunitat (INIM) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA), l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HUJ23), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i CIBERINFEC ha determinat el perfil proteòmic, metabolòmic i lipidòmic del sèrum de pacients amb COVID-19 amb diferents graus de gravetat.

El treball s’ha dut a terme en el marc del projecte COVIDOMICS, centrat en la identificació de factors de risc associats a la gravetat de la COVID-19. Hi han participat professionals i pacients del mateix HUJ23, de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i de l’Hospital Universitario Virgen del Rocio de Sevilla. La cohort per dur a terme l’estudi ha estat de 273 pacients infectats per SARS-CoV-2 reclutats durant la primera onada (març-abril de 2020) en els tres hospitals esmentats, agrupats per la gravetat de la malaltia segons els criteris d’inclusió mèdica en asimptomàtics/lleus, greus o crítics.

Photo by Fusion Medical Animation on Unsplash

Mitjançant l’anàlisi multi-òmic s’han identificat 65 proteïnes, 34 metabòlits i 28 lípids amb concentracions relatives augmentades o disminuïdes en el sèrum dels pacients que es relacionen amb la severitat de COVID-19. Concretament, en el moment d’infecció per SARS-Cov-2, s’ha trobat un perfil clarament diferenciat entre el pacient que gairebé no tindrà evolució de la malaltia front a aquell pacients que desenvoluparà COVID crític.  Les noves molècules identificades en aquest treball es troben  relacionades amb rutes metabòliques  específiques de les cascades del complement i de la coagulació, l’activació plaquetar, l’adhesió cel·lular, la inflamació aguda,  la producció d’energia, el catabolisme d’aminoàcids i el transport de lípids. Aquestes víes metabòliques estarien directemnet relacionades amb la severitat de la malatia i ens permeten  proposar un nou panell predictiu d’evolució de malaltia.  S’ha identificat que canvis en la concentració relativa de les proteïnes Fetuin-A  (AHSG) i inhibidor de inter-α-tripsina (ITIH3), de l’àcid glutàmic (GA) i de l’espècie lípidica ChoE (18:0), ens permeten diferenciar a nivel clínic, amb un nivell de precisió molt acurat, el pacient COVID-19 lleu del pacient COVID-19 crític.

Article de referència.

Clin Transl Med. 2022 Jan;12(1):e704.doi: 10.1002/ctm2.704.

Fetuin-A, inter-α-trypsin inhibitor, glutamic acid and ChoE (18:0) are key biomarkers in a panel distinguishing mild from critical coronavirus disease 2019 outcomes

Laia RevertéElena YereguiMontserrat OlonaAlicia Gutiérrez-ValenciaMaria José BuzónAnna MartíFrederic Gómez-Bertomeu,  Teresa AuguetLuis F López-CortésJoaquin BurgosClara Benavent-Bofill,  Carme Boqué,  Graciano García-PardoEzequiel Ruiz-MateosMaria Teresa MestreFrancesc VidalConsuelo ViladésJoaquim PeraireAnna Rull for the COVIDOMICS Study Group (Membres HJ23/ICS: Jenifer Masip, Verónica Alba, Montserrat Vargas, Laia Bertrán, Carmen Aguilar, Miguel López-Dupla, José Antonio Porras, Sergi Veloso, Ajla Alibalic, David Riesco, Mónica Real, Jessica Binetti, Judit Poblet, Mercé Sirisi, Gaspar Dalmau, Vanessa Gázquez, Esther Rodriguez, Antonia Garcia, Esther Picó, Cristina Gutiérrez, Gemma Recio-Comí, Carla Martin-Grau, Teresa Sans, Carlos Chiapella, Pilar Carbajo, Mireia Cramp, Carme Bes, Rosalia Bote, Nuria Alba, Blanca Rosich, Cristina Varillas, Catherine Cabrejo, Rosaura Reig, Llorenç Mairal, Jesús Esteve Ferrán, Neus Camañes, Angela Cortés and Rafael Gracia).

Donada l’expansió de la variant Òmicron del SARS-Cov2, i la disponibilitat de test d’autoantigen en forma d’auto-usuari, ens estem trobant amb certa confusió sobre el protocol d’actuació adequat en cada cas. Més avall podreu trobar una actualització del mateix que serà d’aplicació als treballadors de l’IISPV.


En principi, tots els que no tinguin contacte directe amb pacients i tinguin la pauta SARS-Cov2 completa (tot el personal, tret del personal de la UEC), podem aplicar la columna de pacient autònom o la columna de pacient amb grau de dependència, si és el cas (malaltia de base que comporti un factor de risc).

No cal repetir el test d’antigen ni la PCR un cop finalitzat el període d’aïllament, tret que s’hagi d’estar en contacte amb pacients. En aquest cas, és recomanable tenir una PCR negativa abans d’incorporar-se.

Un estudi dut a terme per un equip investigador de la URV i l’IISPV indica que viure en ciutats on les partícules contaminants de l’aire superen el llindar que marca l’OMS pateixen la malaltia de forma més greu i tenen més probabilitats de morir.

La Dra. Montse Marquès

Un estudi liderat pel grup de recerca TecnATox de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha demostrat que la contaminació de l’aire és determinant en la gravetat i mortalitat provocada pel virus SARS-CoV-2.Però l’exposició crònica a les partícules en suspensió (PM10) per sobre del llindar establert per l’OMS – fet que passa sovint a les grans ciutats– fa augmentar dràsticament la gravetat i mortalitat per covid-19.

Les PM10 són partícules molt petites (d’entre 2,5 i 10 micròmetres de diàmetre) que es troben en suspensió a l’aire. El trànsit rodat n’és la principal font d’emissió. L’estudi, liderat per la investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques Montse Marquès, va analitzar la relació entre la gravetat i mortalitat per covid-19 i l’exposició crònica a PM10.

Durant la primera onada de la pandèmia es van analitzar les dades clíniques de 2.112 pacients ingressats en quinze centres hospitalaris de Catalunya juntament amb els nivells de PM10 registrats per les cabines de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (Generalitat de Catalunya) situades a les ciutats dels hospitals des del 2014 fins a l’inici de la pandèmia. Es va concloure que les persones que vivien en zones amb una concentració de PM10 per sobre del límit de l’OMS patien la malaltia de forma més greu i letal. A més, es va detectar que quan un individu s’infecta amb el SARS-CoV-2 l’evolució de la malaltia ve determinada per l’exposició crònica a PM10 en comptes d’altres patologies, per exemple diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia, que havien esdevingut factors de risc àmpliament reconeguts per pronosticar la gravetat de la infecció mitjançant un estudi retrospectiu aplicant models matemàtics. Finalment, es va calcular que l’augment d’1 µg/m3 en l’exposició crònica a PM10 causa un augment del 3% de pacients que tenen covid-19 com una malaltia greu que pot provocar més morts.

Els resultats d’aquest estudi capgiren la pràctica assistencial de les persones infectades per SARS-CoV-2, malaltia que ha destacat per un ventall molt ampli de simptomatologia i un pronòstic imprevisible en certa manera. Fins ara, el personal sanitari s’ha basat únicament en la història clínica per preveure com evolucionarà la persona infectada. Ara, aquest estudi posa sobre la taula la importància de la salut ambiental i “proporciona proves científiques de la necessitat que el col·lectiu mèdic, quan atén pacients amb covid-19, pari atenció a l’exposició crònica a contaminants ambientals tòxics, com les partícules en suspensió en aquest cas, si es vol pronosticar la malaltia de manera adequada”, explica Montse Marquès, la primera autora de la recerca. Aquest treball obre la porta a investigar el paper de la contaminació en altres virus respiratoris, com el de la grip, alhora que fa una crida a la necessitat de revisar i actualitzar els llindars de PM10 establerts per l’OMS i els legisladors mundials per protegir la salut de la població.

El grup investigador que ha participat en aquest estudi considera necessari reduir les concentracions ambientals de PM10, sobretot en aquells indrets que en superen els límits, per reduir la gravetat i mortalitat per covid-19 i possiblement altres infeccions respiratòries.

El grup TecnATox, liderat pel catedràtic Josep L. Domingo, és un referent mundial en el camp de la toxicologia i la salut ambiental.  Per dur a terme aquesta recerca ha establert una col·laboració amb el grup Uvasmet, també de la URV, l’IISPV i la xarxa STACOV-XULA.

Referència bibliogràfica: Montse Marquès, Eudald Correig, Daiana Ibarretxe, Eva Anoro, Juan Antonio Arroyo, Carlos Jericó, Rosa M. Borrallo, Marcel·la Miret, Silvia Näf, Anna Pardo, Verónica Perea, Rosa Pérez-Bernalte, Rafael Ramírez-Montesinos, Meritxell Royuela, Cristina Soler, Maria Urquizu-Padilla, Alberto Zamora, Juan Pedro-Botet, Lluís Masana, José L. Domingo. “Long-term exposure to PM10 above WHO guidelines exacerbates COVID-19 severity and mortality”, Environment International, Volume 158, 2022, 106930.ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/j.envint.2021.106930