Un estudi determina que els homes que tenen els telòmers més llargs tenen una millor qualitat espermàtica, revelant el potencial com a biomarcador d’aquestes estructures
En els últims anys, la fertilitat ha disminuït dràsticament. De fet, la proporció estimada de població amb problemes de fertilitat va arribar al 17,5% l’any 2020, segons l’Organització Mundial de la Salut. Es calcula que la meitat dels casos són atribuïbles a problemes de fertilitat en els homes. Les causes d’infertilitat masculina són multifactorials i inclouen tant factors metabòlics o genètics, com ambientals o d’estil de vida. Combinats, poden donar lloc a una reducció important de la qualitat del semen, que pot causar infertilitat.
Degut a l’impacte que la infertilitat té en la salut mental i en la qualitat de vida de les persones, identificar indicadors de salut reproductiva és un tema prioritari per a la comunitat científica. Un d’aquests indicadors podrien ser els telòmers, unes estructures situades a l’extrem dels cromosomes que protegeixen el nostre ADN.
En els últims anys, estudis realitzats amb mostres de pacients de clíniques de fertilitat han apuntat que els telòmers d’alguns homes amb dificultats per tenir fills tenien una longitud reduïda. Davant d’aquest escenari, els investigadors van explorar, per primera vegada en voluntaris sans, si la longitud dels telòmers té alguna cosa a veure amb la qualitat de l’esperma.
Van fer-ho analitzant mostres biològiques d’espermatozoides —la cèl·lula sexual masculina— i leucòcits, també anomenats glòbuls blancs —cèl·lules de la sang que intervenen en processos de resposta immunitària—, així com la qualitat de l’esperma a través de paràmetres com la concentració o la vitalitat dels espermatozoides.
Les mostres van ser proporcionades per 200 voluntaris sans i en edat reproductiva —entre 18 i 40 anys— participants del projecte internacional Led-Fertyl, un estudi transversal dissenyat per avaluar els determinants dietètics i de l’estil de vida de la qualitat espermàtica, tenint en compta paràmetres com la concentració, quantitat, mobilitat, vitalitat i morfologia dels espermatozous, entre d’altres.
L’anàlisi ha revelat que els participants amb una major longitud telomèrica tenien més espermatozoides i concentracions més elevades d’aquests gàmetes masculins. “Aquests resultats suggereixen que la longitud dels telòmers podria ser un biomarcador útil per determinar la qualitat de l’esperma i, a la llarga, la infertilitat”, celebra María Fernández de la Puente Cervera, investigadora del grup Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental i primera firmant d’aquesta recerca.
No obstant això, l’equip recalca que cal seguir estudiant per tal de confirmar aquesta relació a llarg termini: “recerques com aquesta ajuden a entendre els mecanismes que hi ha darrera la infertilitat i ens ajuda a establir estratègies per millorar la qualitat reproductiva de les persones”, conclouen.
Aquest treball ha comptat amb el lideratge de Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, Silvia Canudas, professora agregada de la UB, Nancy Babio, investigadora principal del projecte, i Albert Salas-Huetos, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques. L’equip forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de la Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).
Referència: María Fernández de la Puente, Cristina Valle-Hita, Albert Salas-Huetos, María Ángeles Martínez, Elena Sánchez-Resino, Silvia Canudas, Daniel Torres-Oteros, Joana Relat, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó, Sperm and leukocyte telomere length are related to sperm quality parameters in healthy men from the Led-Fertyl study, Human Reproduction Open, 2024; https://doi.org/10.1093/hropen/hoae062
Facebook 
Mail 
WhatsApp 