La nostra investigació continua traspassant fronteres. Hem col·laborat en un estudi internacional, publicat recentment a la prestigiosa revista Science, que identifica noves proteïnes, variants del gen MFN, que s’expressen en diversos teixits com pot ser el fetge o el teixit adipós. Aquestes proteïnes tenen una funció clau en la comunicació entre organels dins de les cèl·lules eucariotes, concretament entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic (ER). Aquesta comunicació entre els diferents compartiments cel·lulars, que és essencial per a un funcionament correcte de la cèl·lula, està alterada en malalties metabòliques com la diabetis i el fetge gras.
El gen MFN2 se sap que actua com a un element d’unió entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic (ER), però el soci específic de l’MFN2 a l’ER es desconeixia fins ara. En aquest estudi es va identificar la variant de MFN2 anomenada ERMIT2 com a soci d’unió a l’ER de l’MFN2. El gen de MFN2 dona lloc a la producció d’ERMIT2 i ERMIN2, dues variants específiques de l’ER. Mentre ERMIN2 regula la morfologia de l’ER, ERMIT2 es localitza a la interfície entre l’ER i els mitocondris, on interactua amb les mitofusines mitocondrials per unir l’ER i els mitocondris. Aquesta unió permet una captació eficient d’ions de calci pels mitocondris i la transferència de fosfolípids entre aquests organels.
A més, aquest estudi demostra que en un context patològic com pot ser el desenvolupament de fetge gras induït per l’absència de Mfn2 al fetge, la sobre expressió d’una d’aquestes variants, concretament ERMIT2, millora l’estrès de l’ER, la inflamació i la fibrosi, característiques comunes d’aquesta patologia
Aquests descobriments tenen el potencial d’impactar de forma significativa en la nostra comprensió de com les cèl·lules es comuniquen i cooperen entre sí. En revelar els mecanismes subjacents que regulen la comunicació entre organels, i que se sap estan alterats en certes patologies, s’obren noves vies de recerca en el desenvolupament de noves teràpies farmacològiques per a malalties amb tanta incidència com el fetge gras.
En aquest estudi hi han col·laborat els investigadors de l’IISPV Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell (del grup DIAMET i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII) i Jorge Joven (Unitat de Recerca Biomèdica i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus).
Enllaç a a l’estudi: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37347868/
Facebook 
Mail 
WhatsApp 