Menjar massa aliments ultraprocessats durant l’embaràs afecta les habilitats lingüístiques de l’infant i el seu desenvolupament

Ho conclou una investigació liderada des de l’IISPV, en la qual han participat 1.800 mares i els seus fills i filles, en edat preescolar

Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, ha permès constatar per primer cop que menjar massa aliments ultraprocessats (com begudes ensucrades o patates xips) durant l’embaràs afecta les capacitats lingüístiques i verbals de l’infant. És el resultat d’una investigació pionera en aquest camp a tot el món, que aporta llum a aquest aspecte clau per al desenvolupament i l’aprenentatge en l’etapa de la infància i que evidencia encara més el paper de la dieta en la salut de les persones.

Per tal de dur a terme aquesta investigació, que és una iniciativa del Grup de Recerca NeuroÈpia de l’IISPV (amb la col·laboració d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i d’altres institucions, com la Universitat Rovira i Virgili i el Centro de Investigación Biomédica en Red), s’ha estudiat durant 4 anys (del 2004 al 2008) una mostra representativa de la població d’Espanya formada per 1.800 mares i els seus respectius fills i filles. S’ha fet un seguiment dels infants des del moment del naixement i fins als 5 anys (edat preescolar), etapa en la qual es desenvolupen capacitats lingüístiques com ara el raonament i l’agilitat verbals o la memòria numèrica.

Jordi Júlvez, responsable d’aquest grup de recerca, explica amb alguns exemples què volen dir aquests conceptes i quines implicacions tenen per a la salut infantil: “alguns exemples d’habilitats lingüístiques són el fet d’aprendre a relacionar conceptes verbals que són similars tot fent-li completar frases a l’infant del tipus un gat i un gos són… La resposta és mamífers. També estem parlant de la fluïdesa verbal, que podria expressar-se essent capaç de nombrar el nen o la nena, durant 20 segons, noms de diferents fruites”. I afegeix: “en qualsevol societat, país… hi ha qui menja de forma sana i hi ha qui no. Per això, vàrem optar per fer un estudi de tipus poblacional, amb mares i infants amb hàbits alimentaris més i menys saludables, per reflectir aquesta diversitat. Gràcies a aquest enfocament, els resultats i conclusions podran ser aplicades a qualsevol nen o nena en aquesta franja d’edat”.

La classe social i l’economia, altres aspectes clau

Per avaluar el desenvolupament d’aquests infants s’ha fet servir l’escala McCarthy, reconeguda internacionalment. Una de les categories d’aptituds mentals més importants que inclouen els seus tests és la referent a les habilitats lingüístiques, que, juntament amb les capacitats no verbals o visuals i perceptives (gràcies a les quals de petits aprenem a manipular materials o elements;  a coordinar el nostre cos; i a desenvolupar el raonament no verbal) determinen el grau de cognició general que assoleix l’infant. D’aquí que l’afectació que la dieta té en els infants en aquesta àrea del seu desenvolupament sigui clau.

Júlia Puig, nutricionista i professional en salut pública del grup de recerca d’IsGlobal, explica els criteris establerts per avaluar si la ingesta d’aliments ultraprocessats en la dieta de les mares que han format part de l’estudi era elevada: “quan van ser acceptades a l’estudi, en primer lloc se’ls va fer respondre un qüestionari de consum alimentari. Per avaluar si la seva dieta contenia una càrrega elevada d’aliments ultraprocessats, les vàrem dividir en tres grups iguals: un en el qual s’incloïen les mares amb un nivell d’ingesta baix d’ultraprocessats, un altre amb un nivell mitjà i un altre, alt. Vam poder veure que els fills de les mares que formaven part del nivell elevat obtenien una puntuació baixa a l’apartat d’habilitats verbals en el test de McCarthy. És important saber que el perfil d’una mare d’aquest grup era el d’una dona amb estudis primaris, de classe social baixa i que no segueix de forma habitual una dieta mediterrània. Tenir en compte aquests aspectes ens ofereix una visió més global d’aquesta realitat”.

Referència bibliogràfica: Puig-Vallverdú J, Romaguera D, Fernández-Barrés S, Gignac F, Ibarluzea J, Santa-Maria L, Llop S, Gonzalez S, Vioque J, Riaño-Galán I, Fernández-Tardón G, Pinar A, Turner MC, Arija V, Salas-Savadó J, Vrijheid M, Julvez J. The association between maternal ultra-processed food consumption during pregnancy and child neuropsychological development: A population-based birth cohort study. Clin Nutr. 2022 Oct;41(10):2275-2283. doi: 10.1016/j.clnu.2022.08.005. Epub 2022 Aug 19. PMID: 36087519.

Escolta l’entrevista (48′ 38″- 49′ 37″) a Jordi Júlvez, a “El món a RAC1” (el 14 d’octubre de 2022).