Una investigació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili alerta que el 87% de la població estudiada supera els nivells dietètics tolerables d’aquests contaminants persistents
Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha trobat una relació entre l’exposició a contaminants orgànics persistents a través de la dieta, sobretot les dioxines i els furans, i l’augment de la massa corporal i l’adipositat, és a dir, l’acumulació de greix. Segons la recerca, els participants amb una major ingesta dietètica de dioxines i furans tenien un índex de massa corporal i un perímetre de cintura més elevats que la resta. Aquestes persones, a més, presenten un major risc d’augment del perímetre de la cintura després d’un any de seguiment.
Actualment, l’obesitat és un problema greu de salut tant en països desenvolupats com en procés de desenvolupament. Aproximadament, un 14% dels homes i un 18% de les dones a nivell mundial pateixen aquest trastorn. Diversos factors hi contribueixen, com ara la genètica, el sedentarisme i els hàbits alimentaris poc saludables. No obstant això, un factor menys conegut que ha acaparat l’atenció en els últims anys són els contaminants orgànics persistents. En concret, les dibenzoparadioxines i furans policlorats figuren entre els contaminants persistents més tòxics que després de ser alliberats a l’atmosfera, es dipositen sobre el sòl i la vegetació. Són altament insolubles en aigua i es degraden molt lentament, i poden arribar a acumular-se en els organismes i entrar en la cadena alimentària. Les dioxines poden acumular-se en el cos humà durant gairebé una dècada, i es coneix que més d’un 90% de l’exposició total prové de fonts dietètiques.
La recerca s’ha fet sobre una mostra molt àmplia de persones voluntàries que participen a l’estudi Predimed-Plus. En total hi han participat 5.899 adults d’entre 55 i 75 anys a qui se’ls va fer un qüestionari per recollir dades sobre la dieta. El grup investigador també va avaluar l’adipositat i l’estat d’obesitat mitjançant l’índex de massa corporal i el perímetre de la cintura. Els resultats posen de manifest que un 87% de la població estudiada supera els nivells tolerables d’aquests contaminants persistents tòxics establerts per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA de les sigles en anglès). Els principals aliments que contribueixen al total d’exposició són la carn vermella, el peix i el marisc.
Aquest és el primer estudi que explora l’associació entre la ingesta dietètica de les dibenzoparadioxines o els furans policlorats i l’adipositat. Malgrat les diferents restriccions imposades per la legislació actual, l’equip investigador alerta que aquests químics continuen suposant un greu risc per a la salut. Per tant, segons els responsables de l’estudi, és molt important continuar controlant l’exposició a aquests químics i mantenir les mesures de conscienciació i profilàctiques per tractar de reduir els nivells d’exposició a aquests químics persistents.
“Les dioxines i furans no es poden eliminar una vegada acumulats en els aliments. Per tant, l’única manera de reduir l’exposició humana és des del seu origen, és a dir, reduint els nivells de contaminants en el medi ambient, mitjançant controls rigorosos dels processos industrials amb la intenció de minimitzar la formació d’aquests compostos tòxics”, assegura María Ángeles Martínez, una de les investigadores de l’estudi, que aconsella mantenir una dieta equilibrada i no abusar del consum d’aliments d’origen animal, ja que “són els que acumulen més dioxines i furans, i la principal via d’exposició a dioxines són els aliments”.
Aquest treball ha estat realitzat per les investigadores pre i postdoctorals Nadine Khoury i Maria Ángeles Martínez, així com Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV, i Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. Els quatre formen part de l’IISPV i del consorci CIBEROBN de l’Institut Carles III. Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.
Referència Bibliogràfica: Khoury N, Martínez MÁ, Paz-Graniel I, Martínez-González MÁ, Corella D, Castañer O, Martínez JA, Alonso-Gómez ÁM, Wärnberg J, Vioque J, Romaguera D, López-Miranda J, Estruch R, Tinahones FJ, Lapetra J, Serra-Majem JL, Bueno-Cavanillas A, Tur JA, Sanjurjo SC, Pintó X, Gaforio JJ, Matía-Martín P, Vidal J, Vázquez C, Daimiel L, Ros E, Sayon-Orea C, Sorli JV, Pérez-Vega KA, Garcia-Rios A, Bellvert NG, Gómez-Gracia E, Zulet MA, Chaplin A, Casas R, Salcedo-Bellido I, Tojal-Sierra L, Bernal-Lopez MR, Vazquez Z, Asensio EM, Goday A, Peña-Orihuela PJ, Pastor AS, Garcia-Arellano A, Fitó M, Babio N, Salas-Salvadó J. Dietary intake of polychlorinated dibenzo-p-dioxins and furans, adiposity and obesity status. Environ Res. 2023 Mar 25:115697. doi: 10.1016/j.envres.2023.115697. Epub ahead of print. PMID: 36972775.