L’etiquetatge Nutri-Score és el que entenen millor els consumidors de l’Estat espanyol a l’hora de fer la compra

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Universitat Rovira i Virgili participen en un estudi que compara el nivell de comprensió i preferència entre aquest logotip i el NutriInform Battery, que es proposa a Itàlia com a referent nutricional per als productes d’alimentació

Els etiquetatges nutricionals frontals que apareixen a la cara anterior dels envasos d’aliments han estat identificats per la OMS com a eines essencials de salut pública. El motiu és que ajuden als consumidors a fer compres més saludables i, a la vegada, animen els fabricants a reformular els aliments que produeixen. La Comissió Europea té la voluntat d’harmonitzar els diferents formats de logotips nutricionals que existeixen actualment a la UE, i en aquest sentit s’ha fet un estudi que compara el nivell de comprensió i preferència pel format adoptat oficialment per l’Estat espanyol i altres països, anomenat Nutri-Score, amb el sistema NutrInform Battery, proposat per Itàlia. Els resultats d’aquesta recerca, en la que ha participat un grup investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV)i del Centre Espanyol en Investigació Biomèdica en Fisiopatologia de l’Obesitat i de la Nutrició (CIBERObn), han posat de manifest que el logotip Nutri-Score és el preferit i el que millor comprenen els consumidors de l’Estat espanyol en comparació amb el sistema italià.

Des de la dècada dels 90, alguns països de la Unió Europea han aplicat diferents formats de logotips nutricionals, que inclouen nutrients específics o que resumeixen la qualitat nutricional global dels aliments. L’any 2017, França va adoptar el sistema Nutri-Score, un format resumit i interpretatiu que posteriorment va ser triat també per altres sis països europeus. Des de llavors, aquest sistema ha estat objecte d’una forta oposició per part d’alguns actors de sectors agrícoles i agroalimentaris, especialment en alguns països mediterranis. El novembre de 2020, Itàlia va proposar el seu propi logotip nutricional, anomenat NutrInform Battery, que es basa en un sistema d’informació per nutrients que s’identifica amb el logotip d’una pila que, com més carregada està, significa que més nutrients negatius conté l’aliment. “Aquest sistema s’oposa a formats com el Nutri-Score, i tant el govern italià com els grups de pressió de la indústria alimentària estan impulsant aquest sistema com a alternativa per al Nutri-Score a Europa”, afirmen els investigadors.

L’objectiu de l’estudi va ser analitzar el nivell de comprensió de la població de l’Estat espanyol respecte als formats Nutri-Score i NutrInform Battery, estudiant i comparant la seva percepció i preferència a través de la comprensió subjectiva i, sobretot, objectiva dels dos logotips nutricionals.

L’estudi experimental es va fer durant l’any 2021 i hi van participar 1.026 persones adultes, dels quals un 50% de dones, amb una mitjana d’edat de 46 anys, i un 38% tenien títol universitari. A través d’un qüestionari en línia, els participants van ser exposats, de forma aleatòria, als dos logotips. Per a les tasques de comprensió objectiva i subjectiva, es van utilitzar imatges de productes alimentaris reals per a tres categories d’aliments diferents: productes d’esmorzar, cereals i greixos afegits. Després d’avaluar la utilitat del logotip per distingir la qualitat nutricional dels aliments presentats -comprensió subjectiva-, els participants havien de seleccionar quins eren els tres productes que consideraven que tenien un perfil nutricional més favorable, col·locant en primera posició el que pensaven que era millor des d’un punt de vista nutricional (comprensió objectiva).

Finalment, la percepció global del format es va avaluar en funció d’altresdimensions principals: la facilitat d’ús, la capacitat d’informar, la confiança i l’apreciació global. També es van confrontar els participants als dos logotips de manera simultània i van haver de triar quin els semblava més fàcil i més ràpid a l’hora de discriminar la qualitat nutricional dels aliments. D’aquesta manera, es valorava la preferència comparativa.

Els resultats van mostrar que, en termes de comprensió objectiva -que els investigadors consideren la condició principal a l’hora de definir la qualitat d’un logotip nutricional-, el Nutri-Score es va associar significativament amb un augment de la capacitat dels consumidors per identificar aliments més saludables en totes les categories d’aliments estudiats en comparació amb NutrInform. Pel que fa a les dimensions de preferència, l’estudi indica que els participants van considerar Nutri-Score més útil a l’hora de discriminar la qualitat nutricional dels productes d’esmorzar i els cereals d’esmorzar en comparació amb NutrInform, i també va ser percebut com el més fàcil d’utilitzar i com el més apreciat.

“Els resultats aporten noves proves sobre el millor rendiment de Nutri-Score en comparació amb NutrInform Battery, tant en els aspectes de percepció/preferència com en la comprensió objectiva”, apunta l’equip investigador. Els resultats -afirmen- estan en coherència amb els que es van observar en un estudi anterior realitzat en una població de consumidors italians i coincideixen amb les conclusions de l’informe del Joint Research Center de la CE, publicat el 2022. Aquest document conclou sobre la superioritat dels etiquetatges de colors interpretatius, tipus Nutri-Score, respecte a sistemes monocromàtics informatius, com el NutriInform.

La recerca ha estat impulsada per un equip investigador en epidemiologia Nutricional de diferents institucions franceses entre les quals hi ha la Universitat Sorbonne (París) i la Universitat París-Saclay, juntament amb Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio i la dietista-nutricionista Nadine Khoury, tots investigadors de la URV, l’IISPV i del CIBERObn.

Referència: Comparative understanding and preference of Nutri-Score and NutrInform Battery in a sample of Spanish consumers. Autores: Morgane Fialon, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó, Pilar Galan, Emmanuelle Kesse-Guyot, Mathilde Touvier, Mélanie Deschasaux-Tanguy, Barthélémy Sarda, Serge Hercberg, Nadine Khoury, Lydiane Nabec, Chantal Julia, European Journal of Public Health, 2023. https://doi.org/10.1093/eurpub/ckad002