La diabetis gestacional altera les cèl·lules mare de la membrana amniòtica que predisposen al fetus a malalties a l’edat adulta

MÉS INFORMACIÓ

Comunicació

La diabetis gestacional altera les cèl·lules mare de la membrana amniòtica que predisposen al fetus a malalties a l’edat adulta

  • Un treball del CIBERDEM, l’IISPV i la URV demostra que la diabetis gestacional augmenta la capacitat de formació de vasos sanguinis d’aquestes cèl·lules precursores fetals i assenyala a l’expressió de la proteïna PAI-1 com a potencial responsable.
  • L’estudi confirma la relació entre aquestes alteracions funcionals de les cèl·lules mare fetals de la membrana amniòtica i paràmetres vinculats a una major predisposició a l’aparició de patologies futures.

La diabetis gestacional augmenta la capacitat de formació de nous vasos sanguinis que tenen cèl·lules mares precursores fetals contingudes per la membrana amniòtica, i aquesta alteració funcional es relaciona amb una major susceptibilitat del bebè a sofrir malalties metabòliques en l’edat adulta. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi desenvolupat per un equip del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) que s’ha publicat a la revista Stem Cell Research & Therapy.

La diabetis gestacional (DMG) és una alteració metabòlica, generalment transitòria, que ocorre durant l’embaràs i que pot afectar el correcte creixement i desenvolupament del fetus, així com augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars i metabòliques durant el transcurs de la vida.

Aquest tipus de diabetis afecta especialment a la placenta, un òrgan encarregat de subministrar al fetus les substàncies pel seu correcte desenvolupament, i concretament, a les cèl·lules progenitores que resideixen en ella, especialment a la membrana amniòtica, una membrana que envolta al fetus i conté el líquid amniòtic. Dites cèl·lules porten a terme importants funcions de recanvi cel·lular i de regulació del sistema immunològic. “Entendre el que passa amb aquestes cèl·lules constitueix, a més, una manera indirecta d’estudiar el que ocorre en el fetus durant el curs d’aquesta malaltia, permetent comprendre millor com els canvis que es produeixen podrien predisposar al bebè a un major risc de patir malalties en el futur”, explica la Dra. Sonia Fernández-Veledo, investigadora del CIBERDEM i de l’IISPV i una de les coordinadores d’aquest estudi.

Cèl·lules de la membrana amniòtica i alteracions metabòliques

En aquest camp, un treball previ d’aquest grup va demostrar que les cèl·lules progenitores de la membrana amniòtica tenien alterades algunes de les seves característiques biològiques, i que les alteracions esmentades es relacionaven amb paràmetres metabòlics del bebè. Ara, en aquest nou treball aquest equip profunditza en les alteracions concretes que causa la diabetis gestacional sobre aquestes cèl·lules de la membrana amniòtica.

Per això, es van caracteritzar de forma comparativa cèl·lules mare procedents de la membrana amniòtica de 28 pacients, 14 d’elles amb DMG i 14 de control sanes. “Els resultats demostren que la diabetis gestacional augmenta la capacitat de les cèl·lules progenitores de membrana amniòtica de formar nous vasos sanguinis (angiogènesis) i vam identificar la proteïna PAI-1 com a potencial responsable d’aquesta alteració”, apunta Fernández-Veledo.

A més, l’equip investigador va constatar que aquest augment de la capacitat angiogenètica d’aquestes cèl·lules mare es va relacionar molt significativament amb paràmetres metabòlics neonatals que s’han vinculat amb una major susceptibilitat per desenvolupar malalties metabòliques durant l’etapa adulta, com els nivells de la insulina en sang del cordó umbilical o l’adipositat fetal.

“Les nostres troballes recolzen la hipòtesi que l’ambient de l’úter afecta el fenotip fetal, i que les cèl·lules progenitores de la membrana amniòtica han de considerar-se un factor important d’aquesta connexió” subratlla. També “assenyala la relació entre les alteracions funcionals de les cèl·lules precursores fetals i una predisposició més elevada a l’aparició de patologies futures”, afegeix la investigadora.

Potencial aplicació en teràpia cel·lular

A més d’aquestes implicacions en la salut futura del bebè, els resultats d’aquest treball contribueixen, també, a potencial avenços en matèria de teràpia cel·lular. S’obre la porta a “la possibilitat d’utilitzar cèl·lules progenitores de la membrana amniòtica de dones amb diabetis gestacional per tractaments de teràpia cel·lular dirigits, especialment, a casos on sigui necessari estimular la formació de vasos sanguinis”.

Article de referència

The angiogenic properties of human amniotic membrane stem cells are enhanced in gestational diabetes and associate with fetal adiposity. Stem Cell Research & Therapy.

https://doi.org/10.1186/s13287-021-02678-y

Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)

  • Hospital Universitari Sant Joan de Reus
    Avda, Josep Laporte, 2
    Planta 0 – E1 color taronja (Admissions)
    43204 Reus (Tarragona)
    Tel. (+34) 977 75 93 94
  • Parc Sanitari Joan XXIII
    C/ Dr. Mallafrè Guasch, 4
    Edifici D (Tarragonès)
    43005 Tarragona
    Tel. (+34) 977 29 58 00

El nostre newsletter

Segueix-nos