Cada 11 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència, des que va ser proclamat l’any 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Aquesta jornada reivindica un canvi real de la situació de la dona en el món de la ciència, en tots els aspectes.
Àmbits com la investigació o la recerca no estan exempts de la desigualtat de gènere: només un 19% dels projectes de recerca amb participació catalana i finançament del Consell Europeu de Recerca són liderats per dones investigadores integrades al sistema català de coneixement, segons el darrer informe elaborat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb dades del novembre de 2020.
No és una situació única del nostre territori ja que la mitjana europea només és una mica superior a la catalana, amb un 23% de dones que lideren projectes de recerca. Aquests fets fan que sigui indispensable continuar avançant amb la implementació de polítiques d’igualtat i amb la idea de mostrar a les noies més joves que la ciència, la investigació i la recerca també poden ser un espai per a elles.
Una altre dada a destacar és el famós sostre de vidre que pateix el món de la salut. I és que, tot i que a nivell global el 80% de les professionals en aquest àmbit són dones, aquestes només ocupen un 20% dels càrrecs on es prenen decisions.
Les dones no arriben al 50% de les matrícules en les anomenades carreres STEM (per les seves sigles en anglès) o científiques. Per això és molt important reivindicar el talent femení i motivar a les futures generacions a formar-se en especialitzacions d’aquest tipus.
Quina és la descoberta que una professional d’aquest camp somia fer? Hem preguntat a algunes de les dones científiques que formen part de l’equip de l’IISPV aquestes qüestions, i les hem recollit en diferents posts publicats a les xarxes socials. És un homenatge a la seva dedicació, perseverança i compromís amb la ciència, arrel de la celebració, el dia 11 de febrer, del Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència. A continuació us recollim algunes de les declaracions de les dones científiques de l’IISPV:
Margarita Torrente Torné (Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental -TECNATOX-): “M’agradaria trobar la cura de les demències i acabar amb el patiment de tants pacients i familiars”.
Mayte Fernández García: (Genètica i Ambient en Psiquiatria -GAP-): “M’agradaria millorar l’aplicabilitat dels tests genètics a la psiquiatria”.
Indira Paz Graniel (Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental ANUT-DSM-): “M’agradaria descobrir com els factors de l’estil de vida poden modular el risc de glaucoma, fent servir les ciències òmiques i l’epigenètica”.
Raquel Cumeras (Grup d’Investigació Oncològica, Translacional, Epidemiològica i Clínica -GIOTEC-): “Voldria descobrir biomarcadors per al càncer colorectal, de mama i limfoma, que puguin ser assimilats en la pràctica clínica, revolucionant així el seu diagnòstic i tractament”.
Mahsa Naghavi Sheikholeslami (Toxicologia i Metabolòmica Ambiental -PEDINUR-): “Com a científica de dades a l’era de la intel·ligència artificial, aspiro a descobrir algorismes innovadors que revolucionin els estudis òmics, desbloquejant els misteris de la vida a nivell molecular”.
Camilla Guerrini (Toxicologia i Metabolòmica Ambiental -PEDINUR-): “M’agradaria descobrir els mecanisme bioquímics dels canvis epigenètics i metabòlics en nens i nenes causats per l’exosoma químic i possibles resultats futurs per a la salut”.
Maria Repollés de Dalmau (Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades -DIAMET-): “M’agradaria descobrir biomarcadors que puguin ajudar a millorar el coneixement i el tractament de les malalties metabòliques”.
Gisel Montoya Aguirre (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “Com a metgessa de l’àrea de neurociència, m’agradaria investigar possibles intervencions primerenques per optimitzar i millorar la salut neurològica del neonatal”.
Elena González Fernández (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “La ciència és curiositat, coneixement, voluntat de millora… Parts d’una fórmula per aconseguir evolucionar, donar la màxima qualitat en allò que fem”.
Vanesa Rius Costa (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “Com a infermera científica m’agradaria descobrir un mecanisme que anul·lés els artefactes en les proves neurofisiològiques”.
Susana Larrosa Capaces (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “Com a neonatòlega m’agradaria que l’aEEG s’integrés a la motorització habitual dels nadons malalts”.
Montse Rosselló Foguet (Neurociència Clínica i Epidemiològica -NeuroÈpia-): “M’agradaria descobrir nous indicadors mitjançant tècniques neurofisiològiques que permetin identificar de manera prematura trastorns neurodegeneratius, donant així opció a un tractament precoç per millorar la qualitat de vida dels pacients”.
Facebook 
Mail 
WhatsApp