Dos projectes de recerca en salut mental amb investigadors i investigadores de l’IISPV, entre els finançats per la Marató de 2021

MÉS INFORMACIÓ

Dos projectes de recerca en salut mental amb investigadors i investigadores de l’IISPV, entre els finançats per la Marató de 2021

Acte de lliurament dels diplomes acreditatius de la recepció d’ajuts de La Marató de 2021 (salut mental) als investigadors i investigadores dels projectes seleccionats.

Dos projectes de recerca en l’àmbit de la salut mental en els quals participen investigadors i investigadores de l’IISPV i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, entre d’altres, han estat seleccionats per la Fundació La Marató de TV3 per ser finançats amb part dels fons recaptats durant l’edició del passat 2021, dedicada a millorar la prevenció, diagnòstic i tractament d’aquest tipus de trastorns.

Es calcula que una de cada 4 persones patirà al llarg de la seva vida una malaltia mental, i els experts i expertes en aquest camp alerten de l’augment progressiu de casos, els darrers anys, entre la població més jove.

Els projectes escollits per rebre part dels diners recaptats la passada Marató (12,1 milions d’euros, en total) i en els quals participen investigadors i investigadores de l’IISPV són:

Xarxes de coexpressió utilitzant DDR1 com a gen llavor en sang i en cervell en el trastorn bipolar. Identificació de nous biomarcadors”, coordinat per la directora de l’Àrea de Recerca de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata; responsable del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i sotsdirectora d’aquesta institució, Elisabet Vilella. Aquest projecte rebrà un finançament de 399.606.25€.

Un enfocament integrador de la predicció del risc d’esquizofrènia aprofitant la genètica, la imatge cerebral i el transcriptoma del neuroepiteli olfactiu”, amb la participació de Gerard Muntané, també investigador del GAP, de l’IISPV. Aquest projecte rebrà un finançament de 399.965€.

Tant l’Elisabet Vilella com el Gerard Muntané són investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, referent a les comarques de Tarragona en l’àmbit de la salut mental.

El dijous 3 de novembre a la tarda es va celebrar a TV3 un programa especial per lliurar als equips investigadors dels projectes seleccionats un diploma que acredita la recepció dels ajuts.

Gràcies a aquests ajuts, 81 equips de recerca de diferents instituts i centres d’investigació podran dur a terme un total de 36 projectes en l’àmbit de la salut mental amb l’objectiu de contribuir a que les persones que pateixen aquestes malalties puguin millorar la seva qualitat de vida.

Projecte “Xarxes de coexpressió utilitzant DDR1 com a gen llavor en sang i en cervell en el trastorn bipolar. Identificació de nous biomarcadors”

El trastorn bipolar és un trastorn psiquiàtric greu caracteritzat per inestabilitat en l’estat d’ànim i que té un impacte important en les persones afectades. Actualment, els psiquiatres no tenen informació biològica per a utilitzar quan en fan el diagnòstic. Aquesta situació no és normal si comparem la psiquiatria amb altres camps de la medicina, on els metges sovint fan servir informació biològica com els tests en sang, biòpsies, etc. En el projecte “Xarxes de coexpressió utilitzant DDR1 com a gen llavor en sang i en cervell en el trastorn bipolar. Identificació de nous biomarcadors” volem identificar algunes molècules que puguin tenir aquesta utilitat per als psiquiatres i els permetin fer els diagnòstics i establir els plans de tractament i de recomanacions de manera precoç.

Estudiarem la quantitat d’algunes molècules en mostres de cervell i de sang de pacients amb diagnòstic de trastorn bipolar i també ho estudiarem i compararem amb mostres de persones sense cap diagnòstic psiquiàtric que seran anomenades “controls”. En el cas de les mostres de cervell, treballarem amb cervells de persones que han donat el cos a la ciència o el que anomenem cervells “postmortem”.

Aquestes molècules que mesurarem són el producte dels nostres gens que hem heretat dels nostres pares, però que poden expressar-se de manera diferent segons les circumstàncies de la vida. Per exemple, estar malalt pot modificar la quantitat dels productes dels nostres gens.

Per a fer aquest estudi utilitzarem una metodologia nova anomenada “transcriptòmica” que mesura els productes de tots els nostres gens. Tenim aproximadament 15000 gens en el nostre genoma. L’objectiu és trobar molècules que poden ser útils per a diagnosticar o tractar el trastorn bipolar com el “sucre en sang” ho és per a diagnosticar la diabetis.

A més, no començarem de zero, ja que la nostra recerca i la d’altres investigadors de tot el món ens donen pistes de per on hem de començar i en què ens podem centrar. Si ets un pacient, podries pensar que mesurar els productes de tots els gens per aquest propòsit no és necessari i estar preocupat per com aquesta informació podria ser utilitzada pel teu psiquiatre.

Si ets un psiquiatre, pot ser que no vegis la utilitat d’aquesta informació (dades de transcriptòmica) per al diagnòstic i tractament dels pacients que atens. Per a codissenyar la manera d’utilitzar aquesta metodologia en la pràctica clínica en el futur treballarem amb pacients i professionals de la salut mental.

Projecte “Un enfocament integrador de la predicció del risc d’esquizofrènia aprofitant la genètica, la imatge cerebral i el transcriptoma del neuroepiteli olfactiu”

L’esquizofrènia és una malaltia mental que afecta gairebé l’1% de la població mundial, que imposa enormes deficiències als pacients i una càrrega devastadora per a les seves famílies. Els tractaments actuals per a l’esquizofrènia sovint són insuficients per alleujar, i molt menys per guarir, la malaltia. Una possible raó per aquest fet és l’elevada heterogeneïtat existent entre els pacients en múltiples aspectes, per exemple en la resistència al tractament, les alteracions en l’estructura i la funció cerebral o la contribució de la genètica de cada individu a la malaltia.

A més, s’ignoren en gran part la causa i els mecanismes de l’esquizofrènia, fet que dificulta predir-la i, en conseqüència, prevenir-la. Un aspecte potencialment molt informatiu és el fet de poder mesurar el nivell d’expressió dels gens a les neurones del cervell i en aquelles cèl·lules que donaran lloc a les neurones. L’expressió gènica es pot entendre com el resultat de la interacció entre els gens i l’entorn d’un individu (inclosos els factors de risc coneguts per l’esquizofrènia, com el fet de viure en una ciutat o l’abús de drogues), però com podem esbrinar l’expressió gènica neuronal durant la malaltia o fins i tot abans de la seva aparició?

Hi ha una població única de progenitors neuronals a la qual es pot accedir amb un mínim de molèsties dins de la cavitat nasal, formant una capa de cèl·lules que anomenem neuroepiteli olfactiu (ON).

Aquest projecte pretén aprofitar l’ON per millorar la predicció de l’esquizofrènia, però no es limita tan sols a l’ON; també es considera la genètica de l’individu i la informació provinent d’imatges cerebrals. Mitjançant l’anàlisi conjunta d’aquestes dades multinivell, implementarem un nou enfocament per a l’avaluació personalitzada del risc d’esquizofrènia. Per assolir el nostre objectiu, realitzarem un esforç multicèntric per reclutar individus que es consideren d’alt risc de patir esquizofrènia, individus que ja han presentat un primer episodi de psicosi, pacients amb esquizofrènia ben diagnosticats i individus sense cap malaltia psiquiàtrica.

De cada individu es recollirà informació sobre el seu ON, genètica i alteracions estructurals i funcionals cerebrals, i s’estudiarà quina combinació d’aquestes variables pot ajudar a identificar la contribució de cada aspecte de la malaltia i a predir millor l’aparició de l’esquizofrènia.

Si s’aconsegueix, es millorarà la capacitat d’intervenir en la salut dels futurs pacients a través de la prevenció, normalment durant l’adolescència, així com el tractament i la gestió d’aquesta malaltia crònica i, en conseqüència, podrem reduir-ne els costos personals, socioeconòmics i sanitaris.