Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili
El coneixement de l’estructura molecular de la cèl·lula neoplàsica ha permès el disseny de fàrmacs que, amb estructura d’anticòs, reconeixen antígens de la membrana d’aquestes cèl·lules. Els fàrmacs immunoconjugats (en anglès Antibody-drug conjugates; ADCs) són un pas més enllà dels clàssics anticossos monoclonals terapèutics. Els anticossos monoclonals terapèutics s’utilitzen en oncologia des de fa més de 20 anys, i han representat un avenç importantíssim en el tractament de diverses neoplàsies, especialment en el càncer de mama, els limfomes i el càncer colorectal. Un ADC és un anticòs monoclonal al qual se li afegeix una molècula de citostàtic. D’aquesta forma s’aprofita l’especificitat de l’anticòs envers un determinat antigen cel·lular per tal d’administrar de forma directa un citostàtic a la cèl·lula tumoral. Aquesta especificitat comporta dos avantatges: permet elevar la concentració de quimioteràpia a la cèl·lula diana, a la vegada que preserva els teixits sans.
Els avenços en bioenginyeria per a confeccionar la conjugació de l’anticòs amb el citostàtic han possibilitat que, en els darrers anys, una quantitat important d’anticossos monoclonals terapèutics s’hagin pogut carregar amb partícules citostàtiques. En aquesta jornada de formació es pretén fer una revisió de l’estat actual del tractament del càncer amb ADCs, que s’han convertit en un grup més de fàrmacs de l’anomenada teràpia tumor-agnòstica, que significa que el tractament es dirigeix a una alteració molecular del tumor més que a una determinada localització tumoral. Un pas més en l’oncologia de precisió.
INFORMACIO IMPORTANT
Facebook 
Mail 
WhatsApp