Un estudi de l’IISPV junt amb la URV adverteix que cal millorar el tractament de les aigües residuals per evitar que els microplàstics filtrats s’incorporin a la cadena alimentària i representin riscos per a la salut
Un equip investigador del centre de recerca TECNATOX de l’IISPV i de la URV han analitzat diverses mostres d’aigua i fangs provinents de les diferents unitats d’una planta de tractament d’aigües residuals. Els resultats han posat de manifest que, si bé el 96% dels microplàstics desapareixen de l’aigua tractada, aquests són dipositats en els fangs de la depuradora, que sovint s’utilitzen com a fertilitzants en l’agricultura i poden suposar importants riscos per a la salut i els ecosistemes.
A Catalunya, amb una capacitat de tractament d’aigües residuals d’aproximadament 2,9 milions de metres cúbics diaris, es calcula que més de 6.000 milions de microplàstics s’eliminen diàriament de l’aigua, però, al mateix temps, aquestes partícules s’acumulen en els fangs que retornen als camps agrícoles, ja que tradicionalment s’utilitzen com a fertilitzants.
Per cada quilogram de fang, es calcula que hi ha 100.000 microplàstics. Segons Joaquim Rovira, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV i un dels investigadors principals de l’estudi, “això pot representar una amenaça ambiental potencial força preocupant”, ja que “aquestes partícules poden ajudar a acumular i transportar metalls pesants i altres contaminants químics, augmentant així els riscos mediambientals i per a la salut humana”. A més, “els microplàstics poden ser ingerits pels microorganismes terrestres i entrar a la nostra cadena alimentària”, afegeix.
La contaminació per microplàstics és un problema ambiental global, present en tots els ecosistemes naturals (aigua, sòl i aire) i que no només preocupa a la comunitat científica, sinó també la societat en general. Els microplàstics són partícules sintètiques no biodegradables amb un diàmetre inferior a 5 mm, que poden entrar als ecosistemes naturals de diverses maneres, sent una de les principals vies les depuradores d’aigua.
En aquest estudi, l’equip investigador ha analitzat la concentració, forma i composició dels microplàstics presents en les diferents unitats de tractament d’una estació depuradora d’aigües residuals mitjançant diverses tècniques i en diferents períodes de l’any.
L’estudi ha identificat que la majoria dels microplàstics (66%) correspon a fibres sintètiques, com ara cel·lulosa sintètica, polièster i poliamida, probablement derivades dels rentats de roba. També s’han trobat microplàstics, com ara polietilè, polipropilè i poliestirè, procedents dels productes de cura personal i que arriben directament a les aigües residuals a través de l’activitat humana.
L’equip investigador ha observat que les concentracions de microplàstics són molt més elevades a l’hivern en comparació amb l’estiu, i que la planta de tractament d’aigua aconsegueix separar més del 95% d’aquestes partícules sintètiques de l’aigua que es retorna al medi marí.
Per això, el grup investigador considera necessari seguir analitzant l’impacte dels microplàstics acumulats en els fangs un cop són retornats als ecosistemes terrestres i la seva potencial entrada en la cadena alimentària. A més, proposen una millora i actualització de les tecnologies utilitzades a les depuradores per aconseguir una eliminació més eficient dels microplàstics de les aigües residuals i evitar la reintroducció dels microplàstics als ecosistemes.
Segons apunta Rovira, “això podria passar per optimitzar-ne l’extracció abans del tractament biològic o bé evitar-ne els usos agrícoles”. També suggereix la possibilitat de “reutilitzar els fangs amb altres finalitats, tals com la producció d’asfalt per a la construcció de carreteres o incineració per generar energia, si bé altres estudis en curs ho podrien confirmar properament”, conclou.
Referència bibliogràfica: Lara Dronjak, Nora Exposito, Jordi Sierra, Marta Schuhmacher, Karin Florencio, Beatriz Corzo, Joaquim Rovira, Tracing the fate of microplastic in wastewater treatment plant: A multi-stage analysis of treatment units and sludge, Environmental Pollution, Volume 333, 2023,122072, ISSN 0269-7491, https://doi.org/10.1016/j.envpol.2023.122072
Tarragona, 18 de setembre de 2023. Un estudi liderat pel Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i que ha comptat amb la col·laboració del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII ha identificat nous biomarcadors a la sang que permetran detectar a temps l’artritis reumatoide. Aquesta és una malaltia autoimmune crònica que implica la inflamació articular i la destrucció òssia, i que pot tenir conseqüències devastadores per a la salut de les persones que la pateixen ja que si no es tracta a temps les pot incapacitar per complet anul·lant la seva mobilitat i autonomia.
Els biomarcadors descoberts gràcies a aquest estudi no es poden analitzar amb les tècniques que avui dia s’utilitzen als hospitals; cal fer-ho mitjançant eines més avançades com la metabolòmica, que pertany a les anomenades ciències òmiques i que permet un anàlisi més precís, sensible i complet dels metabòlits implicats en l’aparició i desenvolupament de malalties.
De moment, aquesta tecnologia només s’aplica a l’àmbit de la recerca i s’espera que en un futur s’introdueixi com a rutina als hospitals. “Aquest estudi posa de manifest que la metabolòmica permetria una detecció precoç i acurada de l’artritis reumatoide i que contribuiria a que més persones, amb sospita de patir-la, en poguessin ser diagnosticades a temps”, explica la Dra. Matilde Chacón, investigadora responsable del grup de recerca DIBIOMEC de l’IISPV, que ha dut a terme l’estudi. I és que es calcula que amb l’anàlisi d’indicadors de rutina clàssics com l’ACPA (un dels més valuosos avui dia per detectar a temps la malaltia) quedarien pacients per diagnosticar. “Això passa, entre d’altres motius, perquè aquest indicador no és exclusiu de l’artritis reumatoide. Per tant, amb aquests nous biomarcadors milloraríem en gairebé un 3% el diagnòstic de l’ACPA”, subratlla la Dra. Matilde Chacón.
Tractament personalitzat
En concret, l’estudi ha identificat com a biomarcadors per a la detecció precoç de la malaltia un panell de molècules composat per l’àcid glicèric, l’àcid làctic i l’àcid 3-hidroxiisovalèric: “quan tots tres estan alterats indica que la persona es troba en un estadi inicial de la malaltia”, explica la investigadora. D’altra banda, aquesta informació podria ser de gran ajuda per desenvolupar fàrmacs més efectius. El proper pas per a implementar aquesta troballa és validar-ne els resultants amb una mostra de pacients més àmplia i amb perfils diversificats.
Referència bibliogràfica: Rodríguez-Muguruza S, Altuna-Coy A, Arreaza-Gil V, Mendieta-Homs M, Castro-Oreiro S, Poveda-Elices MJ, del Castillo-Piñol N, Fontova-Garrofé R and Chacón MR (2023) A serum metabolic biomarker panel for early rheumatoid arthritis. Front. Immunol. 14:1253913. https://doi.org/10.3389/fimmu.2023.1253913).
Són resultats d’un estudi de l’IISPV i de la URV després d’analitzar com van afectar les restriccions de la pandèmia a persones amb síndrome metabòlica que participaven al projecte PREDIMED-Plus
Durant la pandèmia del COVID-19 els trastorns depressius van augmentar més del 27% a nivell mundial. Factors com les restriccions de mobilitat i contacte social o el risc de contagi van fer que es disparessin aquests problemes, amb una preocupació especial sobre la població més vulnerable, com les persones adultes en edat avançada, de 55 a 80 anys. Ara, un estudi liderat pel grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que aquest grup de persones van manifestar menys símptomes depressius durant el confinament.
Davant la controvèrsia de resultats d’estudis anteriors, que no arribaven a una conclusió clara sobre l’impacte del tancament de les restriccions per la pandèmia en l’augment de símptomes depressius, l’equip investigador va decidir explorar com això havia incidit en la població de persones adultes grans que participaven en el projecte Predimed-Plus. Per fer-ho, van dissenyar un qüestionari amb el que s’obtenia una puntuació que va permetre mesurar el grau de confinament que va passar cada individu (a més puntuació, més sever). Aquí s’hi van incloure aspectes que es van considerar determinants com l’ambient físic (dimensions i condicions de l’habitatge, freqüència en la que sortien de casa durant el confinament) i de contacte social (nombre de persones que vivien a la mateixa casa i situació laboral durant el confinament).
D’altra banda, la simptomatologia depressiva es va valorar utilitzant un altre qüestionari que els participants van completar abans, durant i després del confinament, i que donava valors més alts a més manifestacions depressives.
“A l’inici de l’estudi partíem de la hipòtesi que les persones que van experimentar un confinament i restriccions socials més severs presentarien més nivells de depressió en comparació amb qui va passar per un confinament més lleuger”, explica Indira Paz, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de l’IISPV i de la URV, que ha participat a l’estudi. Els resultats, però, van ser diferents als esperats. “En comparar les puntuacions de la simptomatologia abans i durant el confinament, aquestes disminuïen i recuperaven als seus nivells un cop passat el període de tancament. A més, el grau de confinament no va semblar influir en la simptomatologia depressiva”, afegeix la investigadora.
Aquesta disminució de símptomes depressius s’explica, a través de diferents factors. D’una banda, les persones d’edat avançada podrien haver-se vist menys afectades per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia que aquelles més joves. A més, apunten, les persones de 55 a 80 anys que ja tenien un diagnòstic de depressió abans de la pandèmia van demostrar ser més resistents als efectes adversos de la salut mental del COVID “perquè comptaven amb coneixements previs sobre estratègies de gestió emocional i connexió social”, explica Paz-Graniel.
A banda, l’equip investigador indica que aquelles persones amb símptomes depressius i més risc de complicacions per COVID-19 podrien haver trobat un alleugeriment en les restriccions de mobilitat i interaccions socials. Durant el confinament, les persones que van participar a l’estudi van ser contactades constantment pel personal investigador per rebre recomanacions sobre un estil de vida saludable, com patrons d’alimentació adients i indicacions de practicar activitat física a casa. Segons els investigadors, això podria haver tingut un paper important en la prevenció de la depressió. En aquest sentit, s’ha proposat que l’augment en la freqüència i qualitat de les relacions socials -incloses les interaccions remotes- que van tenir lloc durant el confinament podria haver evitat l’inici de la depressió.
Aquest estudi, que s’ha publicat a la revista Depression and Anxiety l’ha portat a terme un equip investigador del grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de l’IISPV i de la URV i ha estat encapçalat per la investigadora postdoctotral de l’IISPV i de la URV Indira Paz-Graniel, la investigadora de l’IISPV i professora agregada de la URV Nancy Babio i Jordi-Salas Salvadó, investigador de l’IISPV, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tots tres són membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn).
Referència Bibliogràfica:
Paz-Graniel I, Babio N, Nishi SK., et al. “How Did the COVID-19 Lockdown Pandemic Affect the Depression Symptomatology in Mediterranean Older Adults with Metabolic Syndrome?”, Depression and Anxiety, vol. 2023, Article ID 6765950, 9 pages, 2023. https://doi.org/10.1155/2023/6765950
Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaxos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.
Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.
En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix de forma automàtica a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova de veritat absoluta; és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.
Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.
Incidència de la psicosi
Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.
Els motlles han estat desenvolupats per l’IISPV i l’Institut de l’Ebre gràcies al finançament rebut per part dels ajuts Llavor, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya
L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya ha presentat els EMMA Molds com a exemple de projecte innovador i amb més potencial emprenedor. El projecte ha estat liderat pel Dr. Carlos López i la investigadora Esther Sauras, membres del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta), juntament amb Francesc Besalduch i Rosendo Ferri, professors de l’Institut de l’Ebre.
Arrel del projecte EMMA Molds, aquest equip ha desenvolupat un tipus de motlles de silicona que en l’àmbit de la recerca s’utilitzen per a l’anàlisi de mostres i per investigar malalties com el càncer. Aquests motlles ajudaran a realitzar de forma més efectiva amb relació al cost les anàlisis de biomarcadors per al pronòstic o per a la resposta al tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat.
L’AGAUR ha presentat aquest projecte en el transcurs de l’acte de cloenda d’una formació en emprenedoria adreçada a professionals de projectes que, com el d’EMMA Molds, han estat finançats amb els ajuts Llavor que l’AGAUR concedeix. La formació l’ha impartit Tot Brands Consulting.
L’EMMA Molds és un dels 10 projectes seleccionats per l’AGAUR entre els 52 que han participat en aquesta formació per a ser presentats en aquest acte de cloenda sota la iniciativa batejada com a “DemoDay”.
Els EMMA Molds són una versió millorada dels motlles de silicona necessaris per a construir el que es coneix com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès), que, com explica el Dr. Carlos López, investigador principal del grup de recerca, “s’usen en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les biòpsies de pacients; per a fer-ho, les mostres es tenyeixen amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica”. I afegeix: “El disseny dels motlles permet que es puguin analitzar un nombre més elevat de mostres, i alhora ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia”.
Per la seva banda, Esther Sauras, jove emprenedora que també participa en aquest projecte, recorda que “els EMMA Molds, en haver estat subvencionats pels ajuts Llavor, han de contribuir a impulsar productes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu. A més, el projecte ha d’estar destinat al reforç de la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips)”.
Tarragona, 3 de juliol de 2023. Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, i publicat a la prestigiosa revista científica Metabolism ha permès identificar el succinat com a nou biomarcador present a la sang per predir la malaltia del fetge gras no alcohòlic i per confirmar-ne el seu diagnòstic. A més, aquest estudi descobreix una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de leș cèl·lules hepàtiques: la de prevenir l’acumulació de lípids a les fases inicials de la malaltia.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta el 25% de la població. En els casos més greus pot derivar en una cirrosi i pot implicar un major risc de càncer. S’ha convertit en una de les principals causes de transplantament hepàtic. El grup DIAMET de l’IISPV (reconegut a nivell internacional per la seva recerca sobre el paper del succinat en les malalties metabòliques) treballa en aquest camp des de fa temps.
L’estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de patir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques (com l’obesitat) o valors anormals relacionats amb la glucosa, els enzims hepàtics i els lípids. Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats d’aquest metabòlit en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras. A més a més, s’ha observat que el succinat té un potencial similar a altres biomarcadors no invasius per a la predicció i confirmació del diagnòstic d’aquesta patologia. La inclusió d’aquest paràmetre a la pràctica clínica podria evitar biòpsies hepàtiques, una prova invasiva que s’utilitza quan hi ha dubtes sobre la evolució de la patologia.
D’altra banda, s’ha descobert que el receptor del succinat, el SUCNR1, juga un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, com s’havia descrit en estudis previs, sinó també en etapes més inicials. Utilitzant mostres de pacients amb obesitat severa i amb diferents nivells de la malaltia, així com estudis en ratolins i experiments amb cèl·lules, s’ha demostrat per primera vegada que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l’acumulació de greix al fetge. Aquest efecte protector és fonamental a les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades.
L’excel·lència i el reconeixement internacional del Grup de Recerca DIAMET de l’IISPV-CIBERDEM-URV, sota la direcció dels investigadors Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell, es materialitzen en aquesta troballa, que no només contribueix a un diagnòstic més efectiu de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, sinó que també obrirà noves vies per al desenvolupament de fàrmacs destinats al seu tractament (fins ara inexistents). Les investigadores de l’estudi Victòria Ceperuelo Mallafré i Anna Marsal Beltran assenyalen la importància d’avançar en el coneixement dels processos moleculars que determinen la progressió de la malaltia i poder així desenvolupar fàrmacs dirigits a cèl·lules específiques. Aquest estudi s’ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals universitaris Joan XXIII i Sant Joan de Reus (demarcació de Tarragona), de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, del Grup de Recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca, a Murcia.
Aquesta recerca ha comptat amb el suport financer de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), del Instituto de Salud Carlos III, i de la Fundació La Caixa, mitjançant diferents projectes de recerca competitius centrats en l’estudi del paper del succinat i del seu receptor amb relació a malalties metabòliques amb una elevada incidència a la nostra societat, com l’obesitat, la diabetis i el fetge gras.
Referència bibliogràfica: Marsal-Beltran A, Rodríguez-Castellano A, Astiarraga B, Calvo E, Rada P, Madeira A, Rodríguez-Peña MM, Llauradó G, Núñez-Roa C, Gómez-Santos B, Maymó-Masip E, Bosch R, Frutos MD, Moreno-Navarrete JM, Ramos-Molina B, Aspichueta P, Joven J, Fernández-Real JM, Quer JC, Valverde ÁM, Pardo A, Vendrell J, Ceperuelo-Mallafré V, Fernández-Veledo S. Protective effects of the succinate/SUCNR1 axis on damaged hepatocytes in NAFLD. Metabolism. 2023 Jun 12:155630. doi: 10.1016/j.metabol.2023.155630. Epub ahead of print. PMID: 37315889.
El nostre Comitè d’Ètica d’Investigació amb medicaments (CEIm) ha rebut recentment l’acreditació del Departament de Salut que li permet renovar la seva tasca amb relació a l’avaluació ètica dels projectes de recerca biomèdica liderats tant des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) com des dels diferents centres que tutelem en aquesta àrea.
El CEIm té un paper rellevant al nostre centre en ser el responsable d’assegurar-se que els projectes que duem a terme se cenyeixen als principis ètics de la recerca.
“L’ètica en el camp de la recerca implica una àmplia gama d’aspectes, com ara: el disseny i la metodologia de l’estudi, el correcte maneig de les dades personals i de les mostres biològiques, oferir l’adequada informació al participant o vetllar per la protecció dels pacients que participen als estudis, especialment dels que es troben en condicions de vulnerabilitat”, explica el Dr. Josep M. Alegret, president del CEIm.
Actualment, el CEIm de l’IISPV tutela 65 centres sanitaris i no sanitaris de la demarcació de Tarragona en aquesta àrea de diferents dimensions i característiques (des de centres de dia per a persones grans fins a la Universitat Rovira i Virgili o hospitals).
Més informació sobre el nostre Comitè d’Ètica d’Investigació amb medicaments (CEIm) de l’IISPV
Hem incorporat més de 40 professionals gràcies als ajuts rebuts per part dels programes Investigo i Primera Experiència
Atraure professionals que estiguin compromesos amb la ciència i amb la salut de les persones tot investigant les causes i la cura de les malalties és un dels principals objectius de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Recentment, hem incorporat als nostres equips més de 40 professionals gràcies als ajuts rebuts per part dels programes Investigo (del Servicio Público de Empleo Estatal, del Ministerio de Trabajo y Economía Social, i de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, de la Generalitat de Catalunya) i Primera Experiència (subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya -SOC- i pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència). Ambdós programes estan finançats pels fons Next Generation de la Unió Europea.
Aquests i aquestes professionals estan duent a terme les seves tasques en diferents àrees de la nostra institució, i són una peça cabdal en les iniciatives que duem a terme en l’àmbit de la recerca i la salut.
L’envelliment progressiu de la població, en les últimes dècades, ha situat a l’epicentre de l’opinió pública conceptes relacionats amb la salut cognitiva que anys enrere passaven desapercebuts, com ara la memòria, l’atenció o les aptituds del llenguatge. A la Unió Europea (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística), la franja de la població que se situa dels 65 anys en endavant ha augmentat un 5% des del 2001, i la tendència és a l’alça. D’aquí que tenir cura del nostre cervell esdevingui cada cop més una prioritat ja que el deteriorament de les seves capacitats cognitives (es dona especialment en les persones grans) comporta una davallada de la qualitat de vida alhora que implica enormes costos per al sistema nacional de salut.
En aquest context, els grups de Genètica i Ambient en Psiquiatria i el d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (el primer també està vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata) han portat a terme un estudi que ha permès identificar 6 biomarcadors a la sang que juguen un paper clau en el deteriorament cognitiu. Aquesta troballa podria permetre, en un futur, pronosticar i tractar de forma precoç i més eficaç dèficits relacionats amb les funcions cognitives del nostre cervell com les citades prèviament.
Per a aquest estudi, publicat recentment a la revista GeroScience, s’han analitzat diverses proteïnes presents a la sang de persones grans que van participar a l’assaig clínic PREDIMED-Plus (IISPV i URV). Aquestes tenien o bé sobrepès o bé patien d’obesitat, ambdós factors de risc per a les malalties cardiovasculars i que alhora estan associats amb el rendiment cognitiu.
“S’ha trobat que els nivells d’aquestes proteïnes a la sang donen informació respecte a l’estat del funcionament del cervell: les persones amb una capacitat de funcionament cerebral més baixa tenen a la sang nivells més elevats de sis de les proteïnes analitzades (Alpha-2-MRAP, HAGH, Siglec-9, MDGA1, IL12 i EDA2R). Per resultats d’estudis previs d’altres investigadors es pot pensar que, en part, aquestes proteïnes provenen del cervell. Per tant, estem detectant en sang el rastre d’un mal funcionament del cervell”, conclou Martí Llaurador Coll, primer firmant d’aquest treball.
D’altra banda, el primer autor de l’estudi explica que tenir les capacitats mentals en un bon estat de salut significa “ser capaç de mantenir l’atenció focalitzada en allò que calgui, de retenir a la memòria tasques que hem de fer o assumptes quotidians, o de construir relats coherents i amb sentit, entre d’altres aspectes”.
Aquests resultats són capdavanters ja que per tal de dur a terme la investigació s’ha utilitzat un mètode molt innovador d’anàlisi de sang, el Proximity Extension Assay, que permet mesurar la quantitat d’un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Un estudi possible gràcies al treball en equip de diferents àrees del CIBER
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents grups que pertanyen al CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red), aspecte que aporta a la investigació un enfocament multidisciplinari. En concret, han treballat conjuntament l’àrea de Salud Mental (CIBERSAM) i la de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Rios, S., García-Gavilán, J.F., Babio, N., Vilella, E., Salas-Salvadó, J. Plasma levels of neurology-related proteins are associated with cognitive performance in an older population with overweight/obesity and metabolic syndrome. GeroScience (2023). https://doi.org/10.1007/s11357-023-00764-y
Rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic, olorar-lo i accedir a un codi QR per respondre un petit qüestionari. Aquestes accions tan senzilles constitueixen el primer sistema de cribratge massiu de casos de covid patentat al món. Un grup investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha desenvolupat aquest mètode, que basa el seu funcionament en tècniques d’intel·ligència artificial. El model determina in situ quines persones tenen un risc baix, mitjà o alt de tenir en aquell moment la malaltia i els resultats ofereixen una sensibilitat del 97%. El primer prototip d’aquest dispositiu s’està utilitzant al servei d’Urgències l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Els resultats de la recerca s’han publicat a la revista Scientific Reports.
L’aroma de cítrics o de poma són dos dels que primer es deixen d’apreciar quan el sentit de l’olfacte queda afectat a causa de la infecció del virus SARS-CoV-2. L’anòsmia, és a dir, la pèrdua de la capacitat de detectar olors, ha estat des de l’inici de la pandèmia un dels símptomes característics de la covid. Però no l’únic. Febre, maldecap, tos, malestar, mal de gola… són signes compatibles amb el coronavirus però també poden correspondre a un refredat o una grip. Com es pot saber, doncs, sense cap prova diagnòstica, quin virus hi ha al darrere? El sistema patentat parteix d’un gel hidroalcohòlic al qual s’ha afegit una concentració específica d’essència d’un cítric. “Sabíem per resultats de recerques anteriors que aquesta fragància és una de les primeres que es deixa de notar quan es perd el sentit de l’olfacte per covid”, afirma Eduard Llobet, investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV que ha participat en l’estudi. “Vam fer proves amb diferents concentracions fins que vam determinar quina era la que buscàvem”, afegeix.
Es va fer aquest test a aproximadament mig miler de pacients que durant la segona onada de la pandèmia es van adreçar al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i als centres d’atenció primària de la mateixa ciutat perquè presentaven símptomes compatibles amb covid o perquè eren asimptomàtics però contacte estret d’un cas positiu. Se’ls demanava que es freguessin les mans amb el gel i se les oloressin passats tres segons. El resultat es considerava negatiu si el pacient reconeixia una fruita cítrica. I positiu si no podia olorar el gel o no hi trobava cap aroma cítric.
Un cop fet aquest pas, les persones incloses a l’estudi havien d’omplir un petit qüestionari amb el resultat de la prova olfactiva i altres dades com l’edat, el gènere i la presència o absència de diferents símptomes. “A cada símptoma hi vam atorgar un valor diagnòstic a partir d’un càlcul, i n’hi va haver vuit que vam considerar estadísticament significatius en la detecció de la malaltia”, explica Youcef Azeli, investigador de l’IISPV, que ha liderat la recerca. Un cop donades les respostes, se’ls feia una prova PCR per comprovar-ne el resultat.
“El sistema que hem desenvolupat es basa en l’aprenentatge automàtic i a partir dels resultats del qüestionari ha generat un model que permet detectar casos covid de forma massiva quan els recursos no permeten fer proves diagnòstiques”, indica Albert Fernandez investigador de la URV i desenvolupador de l’algoritme basat en la intel·ligència artificial. Les dades asseguren una sensibilitat pràcticament total (un 97%), que el fan útil com a mètode de cribratge poblacional.
“Les proves d’antígens que es comercialitzen tenen una mitjana d’un 80% de sensibilitat, i això vol dir que hi ha un 20% de falsos negatius. El que nosaltres hem desenvolupat no és una prova diagnòstica, sinó un sistema de cribratge que té per objectiu detectar el màxim nombre de positius possible i evitar els falsos negatius”, explica l’equip d’investigadors.
Amb aquest dispositiu es pretén que, un cop fet el test, la persona pugui tenir clar quin és el seu nivell de risc de patir covid, la qual cosa ajudarà a tallar les cadenes de transmissió. “L’objectiu és protegir les persones més vulnerables que encara poden patir els efectes greus de la Covid com ara la gent gran, embarassades o pacients immunodeprimits i recordar a les persones amb símptomes compatibles amb covid que extremi les mesures de precaució” argumenta l’investigador Youcef Azeli.
L’IISPV i la URV han desenvolupat una patent europea d’aquest prototip, que forma part de la cartera tecnològica d’ambdues institucions. L’objectiu és que els dispositius amb aquest gel es puguin instal·lar a hospitals, residències, escoles o transports públics, per tal que les persones que l’utilitzin siguin conscients del risc de contagiar el virus que tenen. La Unitat de Valorització de la URV i la Unitat d’Innovació i Transferència de l’IISPV han donat suport a l’equip investigador en la protecció del sistema de cribratge massiu.
Referència bibliogràfica: Youcef Azeli, Alberto Fernández, Federico Capriles, Wojciech Rojewski, Vanesa Lopez-Madrid, David Sabaté-Lissner, Rosa Maria Serrano, Cristina Rey-Reñones, Marta Civit, Josefina Casellas, Abdelghani El Ouahabi-El Ouahabi, Maria Foglia-Fernández, Salvador Sarrá & Eduard Llobet. A machine learning COVID-19 mass screening based on symptoms and a simple olfactory test. Scientific Reports. DOI: https://www.nature.com/articles/s41598-022-19817-x.