L’any 2020 es van diagnosticar 35.000 casos de càncer de pròstata a l’estat espanyol, el segon més freqüentment diagnosticat per darrere del colorectal i per davant del de mama i pulmó (font: sociedad espanyola de oncologia mèdica). Un repte important en aquesta patologia és discriminar els càncers indolents dels agressius. En aquest context, la prova de l’antigen específic de la pròstata (PSA), la classificació TNM del tumor i la puntuació de Gleason en les biòpsies de pròstata s’utilitzen habitualment per pronosticar al pacient i prendre decisions sobre el tractament.

El Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (Grup DIBIOMEC) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), integrat per investigadors clínics del servei d’urologia de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) i liderat per la Dra. Matilde Rodríguez Chacón, ja van establir en investigacions prèvies, que la citocina inflamatòria TWEAK en semen estava relacionada amb la progressió del CaP. Ara, l’investigador predoctoral del grup, Sr. Antonio Altuna-Coy ha trobat que nivells reduïts sèrics de sTWEAK, juntament amb nivells més elevats d’antigen específic prostàtic (PSA) i l’índex HOMA-IR, són components importants en el desenvolupament del CaP. A més, ha establert que la presència d’aquesta citocina en l’ambient tumoral no altera el metabolisme de la glucosa, però augmenta significativament el metabolisme lipídic i el dipòsit de lípids en les cèl·lules tumorals de CaP.

És a dir, trobar la citocina inflamatòria (una proteïna) TWEAK en semen, sumat a nivells reduïts d’aquesta citocina en sang, ens poden ajudar a establir millor la progressió i l’agressivitat del tumor en el càncer de pròstata. Sent aquest el segon més diagnosticat a l’estat, és vital millorar en les tècniques de diagnòstic i tractament, saber discriminar els agressius dels indolents i trobar tècniques menys invasives que les biòpsies per als pacients.

Les dades han permès concloure que la senyalització TWEAK/Fn14 modula el metabolisme lipídic del CaP, potenciant l’agressivitat, i com que la inhibició del receptor Fn14 pot bloquejar aquest efecte metabòlic in vitro, aquest receptor pot ser una possible diana terapèutica pel tractament del CaP.

Article de referència:

Altuna-Coy, A.; Ruiz-Plazas, X.; Alves-Santiago, M.; Segarra-Tomás, J.; Chacón, M.R. Serum Levels of the Cytokine TWEAK Are Associated with Metabolic Status in Patients with Prostate Cancer and Modulate Cancer Cell Lipid Metabolism In Vitro. Cancers 2021, 13 (18), 4688.

https://doi.org/10.3390/cancers13184688

La Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV ha posat en marxa diversos estudis amb l’objectiu de millorar el benestar en el lactant i la qualitat de vida en la infància a través de l’alimentació.

L’alimentació més recomanable per als infants és la lactància materna. Per aquest motiu, l’estudi i el coneixement de les propietats i els beneficis de l’alletament matern, que són inimitables, promou la recerca per a la millora de les fórmules làcties i altres productes que s’ofereixen als infants quan no es pot seguir alletant.

Alguns dels aspectes que poden afectar el benestar dels infants i que podrien prevenir-se a través de l’alimentació són el restrenyiment i determinats tipus d’al·lèrgia.

Amb l’estudi GIRAFFE es vol comprovar si l’alimentació amb fórmula de llet de cabra comparada amb fórmula de llet de vaca podria prevenir la dermatitis atòpica. Amb l’estudi PETIT es vol observar si una suplementació dietètica amb un prebiòtic (fibra) és capaç de fer que les deposicions siguin més toves i de millorar la flora intestinal en lactants d’entre sis i catorze mesos d’edat.

Per poder tirar endavant aquests treballs es necessita la participació de més de 300 famílies. En l’estudi GIRAFFE poden participar nens i nenes sans que tinguin entre 0 i 3 mesos de vida i que, fins als 12 mesos, vulguin prendre la llet de l’estudi. Els nens participants rebran una de les dues llets de l’estudi (de cabra o de vaca) durant tot el primer any de vida i se’n valorarà el creixement i desenvolupament, així com el seu estat de salut. Per a l’estudi PETIT es necessiten nenes i nens sans que tinguin entre 6 i 14 mesos de vida. La participació en l’estudi consisteix en consumir el suplement dietètic durant 4 setmanes i assistir a unes visites on es realitzarà control de creixement i control de les femtes, així com també el seu estat de salut.

Aquests estudis es realitzen des de la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà (IISPV-URV), juntament amb els Hospitals Universitaris de Tarragona Joan XXIII i Sant Joan de Reus i amb centres de diferents llocs del món com Alemanya, Polònia i Nova Zelanda.

Aquelles famílies interessades en participar o rebre més informació es poden posar en contacte amb els investigadors a través del correu electrònic recerca.pediatria@iispv.cat

Avenços en el tractament sistèmic del càncer de cèl·lules renals

L’evolució en el tractament mèdic del càncer renal i el ritme de la recerca en aquesta malaltia neoplàstica ens ha impulsat a plantejar aquesta nova jornada d’actualització. El tractament del càncer renal en estadis precoços està basat en la cirurgia i, en general, aconsegueix bons resultats. Quan es tracta de malaltia metastàtica, l’escenari ha estat mot diferent durant molts anys: es tracta d’un tumor resistent a la quimioteràpia, i els intents terapèutics amb la immunoteràpia clàssica (interleukina, etc…) aconseguien resultats molt modestos. Amb l’aparició dels fàrmacs inhibidors de la via de l’m-TOR, els antiangiogènics, i la immunoteràpia moderna basada en els inhibidors del punt de control immunitari, s’ha obert un ventall de possibilitats molt important per aquest grup de pacients. La combinació i la seqüència d’administració d’aquests medicaments, en base al coneixement més profund de la biologia tumoral, converteix el càncer renal en paradigma dels tractaments dirigits en el si de l’oncologia de precisió.”

Dr. Josep Gumà.

La jornada d’actualització oncològica sobre els avenços en el tractament sistèmic del càncer de cèl·lules renals va tenir lloc el passat 5 d’octubre. Va poder seguir-se de manera virtual a través de la plataforma preparada a tal efecte.

Gairebé 100 persones van gaudir de l’erudició dels ponents que van fer un repàs des de l’anatomia patològica del càncer renal fins als tractaments adjuvants, els de primera línia i els de segona línia, passant per la caracterització molecular d’aquest càncer.

Aquesta jornada va poder dur-se a terme gràcies a l’organització de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, als professionals de l’Institut Oncològic Catalunya Sud i als patrocinadors.

La següent jornada versarà sobre assajos clínics i es durà a terme ben aviat.

L’òrgan directiu completa així la seva composició incloent la veu de les persones amb experiència pròpia en salut mental

Xavier Trabado com a titular i Ángel Urbina com a suplent, tots dos membres de la Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), seran els representants de les persones amb experiència pròpia en salut mental i els seus familiars dins de l’òrgan directiu de la Xarxa TECSAM, el Comitè de Direcció.

L’adhesió de representants de les persones a l’òrgan directiu de la Xarxa TECSAM suposa l’acompliment d’una fita de l’entitat, ja que assegura la representació i veu en la presa de decisions de l’ens de les persones amb problemes de salut mental.

Xavier Trabado és també membre de la Junta de la Federació SMC i ha estat president de la Federació Salut Mental de Catalunya entre el 2006 i el 2016 i de la Fundació Salut Mental Catalunya entre el 2007 i el 2016. Ángel Urbina és actualment vicepresident de la Federació SMC, president de l’Associació La Muralla de Tarragona i activista contra l’estigma d’Obertament.

Sobre el Comitè de Direcció de la Xarxa TECSAM

El Comitè de Direcció és l’Òrgan directiu de la Xarxa TECSAM i s’encarrega, entre altres assumptes, de revisar i aprovar l’estratègia de la Xarxa (que s’està ultimant) i fer seguiment de l’execució del Programa d’actuacions, objectius assolits i indicadors d’activitat. (Més informació)

L’IISPV forma part de la Xarxa TECSAM (Xarxa d’Innovació i recerca en Salut mental i tecnologies) a través del Grup de recerca GAP. Genètica i ambient en Psiquiatria, liderat per la Dra. Elisabet Vilella.

Jenifer Masip Morcillo, estudiant de doctorat del Programa Martí Franquès de la URV i investigadora del grup Infecció i Immunitat (INIM) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), és la primera signant de l’article “Differential miRNA plasma profiles associated with the spontaneous loss of HIV-1 control: miR-199a-3p and its potential role as a biomarker for quick screening of elite controllers” publicat a la prestigiosa revista “Clinical and Translational Medicine”, revista de primer decil amb un factor d’impacte (2020) de 11.49.

El grup de recerca INIM de l’IISPV ha liderat aquest estudi. INIM és un grup de recerca especialitzat en l’estudi de les malalties infeccioses, i que centra la seva major activitat en l’estudi de la immunopatogènia del VIH, un fenomen complex i multifactorial que afecta la funció normal del sistema immune. En aquest treball original van treballar amb una cohort de pacients VIH, que s’anomenen controladors d’elit. Els controladors d’elit son aquells individus amb infecció VIH capaços de mantenir la càrrega viral suprimida sense haver de recórrer a la teràpia antiviral.

L’estudi liderat per la Jenifer Masip Morcillo, en el que han col·laborat altres grups de la “Red de Investigación en VIH/SIDA”, ha demostrat que hi ha perfils plasmàtics, de miRNA, que poden ser potencials biomarcadors per al disseny de noves estratègies d’erradicació i immunoteràpia del VIH.

Cal recordar que aquest tipus d’estudis no serien possibles sense la col·laboració de tots els pacients i personal mèdic i d’infermeria que van participar en el projecte.

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és una institució que integra la recerca en l’àmbit de la biomedicina del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. L’IISPV és l’instrument de què s’han dotat els hospitals universitaris d‘ambdues regions sanitàries (Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus; l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus) i la Universitat Rovira i Virgili, per tal d’aglutinar i gestionar la recerca i la innovació biomèdica del territori.

——————————————————————————————————————-

Differential miRNA plasma profiles associated with the spontaneous loss of HIV-1 control: miR-199a-3p and its potential role as a biomarker for quick screening of elite controllers.

Jenifer Masip, Carmen Gasca-Capote, María Reyes Jimenez-Leon, Joaquim Peraire, Alberto Perez-Gomez, Verónica Alba, Ana-Irene Malo, Lorna Leal, Carmen Rodríguez Martín, Norma Rallón, Consuelo Viladés, Montserrat Olona, Francesc Vidal, Ezequiel Ruiz-Mateos, Anna Rull, ECRIS integrated in the Spanish AIDS Research Network

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ctm2.474

Aquest divendres a la tarda a Cal Massó s’hi podran veure els i les investigadores parlant de recerques de diferents disciplines. L’activitat, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus, és oberta amb limitació d’accés fins a omplir l’aforament.

Les xerrades divulgatives “Recerca pel canvi” arriben aquest divendres a les 19:00 h a Reus en un dels primers actes de la Nit Europea de la Recerca a les comarques de Tarragona. Es tracta d’un esdeveniment que compta amb la participació d’investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili -institució que coordina aquest esdeveniment-,  la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Investigació Química i l’Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social.  Les xerrades compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Salut.

Aquestes són les xerrades que es podran escoltar aquest divendres a partir de les 19:00 h.

L’acte estarà presentat i moderat per Núria Ruiz, divulgadora i investigadora del Departament de Química Física i Inorgànica de la URV.

Tota la informació: http://tarragona.nitdelarecerca.cat/xerrades-reus

Divulgació ciutadana

Des de fa quatre anys la Universitat Rovira i Virgili coordina el node de Tarragona les activitats de la Nit Europea de la Recerca a Catalunya, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Els objectius d’aquesta activitat són promoure el reconeixement públic de la comunitat investigadora, donar a conèixer la importància de la seva feina per la societat, evidenciar que la recerca, en totes les seves disciplines, és fascinant, i explicar i mostrar la recerca i les investigadores i investigadors que hi ha al darrere.

Els fruits secs es recomanen per a la salut cardiovascular, però persisteix la preocupació que aquests poden contribuir a l’augment de pes a causa de la seva alta densitat energètica i contingut de greix. El present treball ha demostrat que els fruits secs en quantitats recomanades no produeixen augment de pes o fins i tot el seu consum s’associa amb una disminució de les mesures d’adipositat.

Aquests són els resultats d’un estudi liderat per un equip de recerca de la Unitat d’Assajos Clínics i Síntesis del Coneixement 3D de Toronto i el Departament de Ciències de la Nutrició de la Facultat de Medicina de la Universitat de Toronto (el Canadà), en col·laboració amb la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, que s’han publicat en la revista Obesity Reviews.

El consum de fruits secs no produeix augment de pes, malgrat la seva alta densitat energètica i contingut de greix, i fins i tot pot estar associat amb una disminució de les mesures d’adipositat. Així ho demostren els resultats d’un estudi realitzat per un equip internacional d’investigadors entre els quals es troben els de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV i CIBERobn, que ha estat publicat recentment en la revista científica Obesity Reviews.

Els fruits secs han estat recomanats per les guies dietètiques i de pràctica clínica per a la diabetis i la salut cardiovascular, tant sols o com a part de patrons dietètics com la dieta Mediterrània, la dieta Portfolio i la dieta DASH, entre altres. A més, els fruits secs han rebut diverses declaracions de propietats saludables a tot el món, suggerint que el consum diari d’aproximadament 30-45 grams al dia pot tenir beneficis per a la salut. Malgrat aquestes recomanacions, persisteix la preocupació que els fruits secs poden contribuir a l’augment de pes a causa de la seva alta densitat energètica i contingut de greix, mantenint-se a tot el món un consum de fruita seca per sota de les quantitats que es recomanen per a obtenir beneficis per a la salut. Això és degut en part, a la preocupació que existeix per part dels consumidors i alguns agents de la salut pel possible augment de pes associat al consum d’aliments amb alt contingut de greix i densitat energètica. Amb l’alarmant augment de la prevalença de sobrepès i obesitat en els últims anys i les complicacions cardiometabòliques que això comporta, algunes associacions científiques han advertit contra el consum excessiu de fruits secs al mateix temps que els recomanen per a la prevenció de malalties cardiovasculars.

Per a investigar aquesta inquietud, es va realitzar una revisió sistemàtica i una metanàlisi de cohorts prospectives i assajos clínics aleatoritzats resumint tota evidència disponible. Mitjançant aquest mètode es reuneix tota l’evidència científica rellevant i s’apliquen mètodes estadístics que permeten sintetitzar els resultats. A més, es va aplicar l’enfocament Grading of Recommendations Assessment, Development, and Evaluation (GRADE) que permet qualificar la certesa de l’evidència científica obtinguda amb els resultats científics. Aquesta eina ha estat adoptada per més de 100 organitzacions importants de tot el món, inclosa l’Organització Mundial de la Salut, per a realitzar recomanacions de pràctica clínica i polítiques de salut.

La present revisió sistemàtica realitza un metanàlisi de 7 cohorts prospectives úniques i 114 comparacions d’assajos, que involucren a 569,910 i 5,783 participants, respectivament, amb una avaluació GRADE completa de la certesa de l’evidència de l’impacte que tenen els fruits secs en les mesures d’adipositat. Les anàlisis van mostrar que el consum de fruits secs en quantitats recomanades no provoca augment de pes, o fins i tot el seu consum s’associa amb una disminució de les mesures d’adipositat. Atès que el consum de fruits secs és molt baix a tot el món, segons la Dra. Stephanie Nishi primera autora d’aquest estudi, “els fruits secs es poden recomanar lliurement sense que existeixi la preocupació que puguin contribuir a l’augment de pes, igual que es fa amb altres aliments saludables per al cor, com és el cas de les fruites i verdures”.

Segons el Dr. Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, “el present estudi té importants implicacions per als professionals de la salut, ja que a partir d’ara han de recomanar consumir fruits secs pels seus beneficis cardiometabòlics sense tenir por al fet que aquestes recomanacions puguin tenir repercussions adverses sobre un hipotètic augment de pes corporal”.

El treball ha estat realitzat per la Dra. Stephanie K. Nishi, investigadora postdoctoral i professora visitant de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i altres investigadors del Departament de Ciències Nutricionals de la Facultat de Medicina de la Universitat de Toronto (Effie Viguiliouk, Sonia Blanco Mejia, Cyril W.C. Kendall, Richard P. Bazinet, Anthony J. Hanley, Elena M, Comelli i David J.A. Jenkins) sota la supervisió del professor John L. Sievenpiper en col·laboració amb el professor Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, tots dos membres del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili.

Referència bibliogràfica: Bibliographic reference: Nishi SK, Viguiliouk E, Blanco Mejia S, et al. Are Fatty Nuts a Weighty Concern? A Systematic Review and Meta-Analysis and Dose-response Meta-regression of Prospective Cohorts and Randomized Controlled Trials, Obesity Reviews, DOI: 10.1111/obr.13330.

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/obr.13330

La hipercolesterolèmia familiar és un trastorn que ve determinat genèticament i les persones que la pateixen tenen el colesterol ‘dolent’ (LDL) molt alt des del seu naixement, així com malalties arterials i cardíaques amb més freqüència (ictus, infart i angina de pit). Per determinar l’origen de les lesions arterials que pot provocar la hipercolesterolèmia familiar, investigadors de l’CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigits per Lluis Masana, han estudiat si aquestes alteracions tenien relació amb algun grau d’inflamació subclínica, com passa en el cas de la diabetis o l’obesitat.

Algunes malalties metabòliques cròniques ocasionen una resposta inflamatòria global en l’organisme, que és rellevant en les lesions que provoquen aquestes patologies en òrgans com el ronyó, fetge o cor, que no dona símptomes, és tènue però crònica i es diu inflamació subclínica.

La hipercolesterolèmia familiar és una d’aquestes malalties metabòliques cròniques, determinada genèticament, i la infiltració del colesterol a les artèries pot detectar-se mitjançant ecografia fins i tot abans que es produeixi una complicació clínica.

Per valorar millor les respostes inflamatòries subclíniques hem fet servir un mètode molt nou, una determinació de les substàncies que es produeixen al nostre cos, fabricades en el fetge, en situacions d’inflamació“, explica Lluis Masana. Aquesta tècnica es basa en fer una ressonància magnètica del sèrum sanguini per calcular petits augments d’aquestes substàncies que anomenem glicoproteïnes A i B i que assenyalen nivells molt incipients d’inflamació.

Un estudi amb 295 pacients-cinc anys de seguiment

Per fer aquest treball, publicat a la revista científica Atherosclerosis, el grup investigador va reclutar 295 pacients amb hipercolesterolèmia familiar, als quals se’ls va realitzar un perfil de glicoproteïna complet, amb les concentracions de glicoproteïna A i B.  Es va fer també un mateix un estudi ecogràfic de l’artèria caròtida a l’inici de l’estudi i de forma prospectiva als cinc anys de seguiment en 144 pacients amb HF.

Els resultats han demostrat que les persones amb hipercolesterolèmia familiar tenen més glicoproteïnes en sang (estan més inflamades), especialment en aquelles que ja tenen lesions arterials subclíniques. Així mateix, els que tenien concentracions de glicoproteïnes més altes,  però no presentaven lesions vasculars, les van desenvolupar més ràpidament, abans de cinc anys de seguiment.

Hem validat uns nous paràmetres molt sensibles per avaluar la inflamació subclínica de les glucoproteïnes mitjançant ressonància magnètica, i hem vist la seva utilitat en persones amb alteracions metabòliques cròniques com la hipercolesterolèmia familiar”, explica la investigadora de l’IISPV-URV, Ana Irene Malo, qui afegeix que aquesta anàlisi “és efectiva per predir quines persones estan en risc de presentar alteracions vasculars i cardíaques, el que serà de molta utilitat en la pràctica clínica“.

Article de referència:

Serum glycoproteins A and B assessed by 1 H-NMR in familial hypercholesterolemia
Ana-Irene Malo, Josefa Girona, Daiana Ibarretxe, Cèlia Rodríguez-Borjabad, Núria Amigó, Núria Plana, Lluís MasanaÇAtherosclerosis. 2021 Jun 25; 330:1-7. doi: 10.1016/j.atherosclerosis.2021.06.905. Online ahead of print. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34218212/

Una millor comprensió del paper fisiopatològic de l’eix succinat / SUCNR1 en el metabolisme podria obrir noves vies per al tractament de pacients amb obesitat o diabetis.  

Un estudi del grup Diamet de IISPV-CERCA, l’Hospital Universitari Joan XXIII, la URV i CIBERDEM amb el suport econòmic de CaixaResearch de Fundació “la Caixa”.   

Investigadors del grup de recerca en diabetis i malalties metabòliques (DIAMET), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), liderat per la Dra. Sonia Fernandez Veledo, publica un article de revisió a la revista Trends in Endocrinology & Metabolism que ofereix una nova perspectiva del succinat des del punt de vista metabòlic. Aquest estudi aporta una major comprensió d’aquest metabòlit i podria obrir noves vies per al tractament de l’obesitat i la diabetis. Aquest projecte de recerca ha rebut una ajuda de prop d’un milió d’euros en el marc de la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de Fundació “la Caixa”.

L’obesitat afecta a més de 650 milions de persones i l’OMS la considera una pandèmia del segle XXI. En els últims anys ha crescut l’interès en la capacitat de senyalització dels metabòlits energètics, és a dir, de la seva capacitat d’actuar com hormones i que ens ajudin, per tant, en el tractament de malalties com l’obesitat, la diabetis i els seus trastorns associats. Els metabòlits energètics són aquells que ens ajuden a cobrir les necessitats energètiques del metabolisme. El Succinat és un dels que major interès està despertant per les capacitats que té, a més, d’actuar com a molècula de senyalització dintre i fora de la cèl·lula.

En aquest article de revisió s’explica com el succinat, un metabòlit que històricament s’associava amb l’obtenció d’energia i processos inflamatoris, regula també la fisiologia de teixits amb una important funció metabòlica com el teixit adipós, el múscul esquelètic o el ronyó, entre d’altres.

A més de la seva funció com a regulador de l’homeòstasis energètic, són varis els estudis que han demostrat que patologies inflamatòries – entre les quals s’inclouen l’obesitat i la diabetis – s’associen amb un augment crònic dels nivells circulants de succinat. De fet, els estudis portats a terme pel grup DIAMET el proposen com a un biomarcador de disfunció metabòlica. Tanmateix, estudis recents demostren que també pot existir un augment transitori d’aquest metabòlit en situacions fisiològiques com l’exercici o la ingesta, el que dóna suport a la seva funció metabòlica i el seu paper en el normal funcionament del nostre organisme.

El succinat es converteix per tant en un metabòlit important en la regulació no només de la resposta inflamatòria sinó que també del metabolisme. Un coneixement més gran de les seves funcions, tant en situacions fisiològiques com patològiques, és clau en el desenvolupament de noves eines clíniques per al tractament de pacients amb obesitat i diabetis.

Es tracta dels resultats d’un assaig clínic en què un equip investigador de la URV-IISPV ha analitzat l’efecte de la dieta mediterrània sobre la microbiota i la relació amb la salut. Han observat canvis entre les persones que consumien dieta mediterrània i les que no en consumien, tot i que incorporaven fruita seca a la seva alimentació. Els resultats poden explicar el benefici d’aquesta dieta en la reducció dels nivells de glucosa i insulina.

Reus, 21 de Juliol de 2021. – L’equip investigador ha examinat si el seguiment d’una dieta mediterrània té beneficis sobre la composició i la funció dels bacteris intestinals, i de quina manera això pot contribuir a explicar la relació entre la dieta mediterrània i la millora dels factors de risc metabòlic. En aquest estudi s’ha fet  el seguiment de 50 persones adultes amb síndrome metabòlica i una alimentació poc saludable, que van seguir amb la seva dieta habitual suplementada amb 50 grams de fruita seca al dia durant dos mesos i una dieta mediterrània durant dos mesos més.

Comparant les dues intervencions, es va demostrar que la glucosa, la insulina i la resistència a la insulina millorava després de seguir la dieta mediterrània. En concret, incrementava la quantitat de  Lachnospiraceae NK4A136, un gènere bacterià que es relaciona amb la millora metabòlica observada sobretot mitjançant la regulació del metabolisme dels àcids biliars. Així doncs, s’ha comprovat, per primera vegada, que la dieta mediterrània provoca canvis en determinats bacteris intestinals i això comporta la millora del metabolisme de la glucosa i la insulina.

En aquest assaig clínic han participat persones amb sobrepès, obesitat i síndrome metabòlica. A més, l’estudi d’intervenció, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, ha permès trobar també diferències importants amb altres molècules que es relacionen amb una millora del metabolisme de la glucosa i la insulina. Els canvis en aquestes molècules també es van relacionar amb modificacions en la composició de la microbiota intestinal. Aquest fet suggereix que pot tenir un paper mediador molt important entre la dieta i els factors de risc cardiometabòlic, és a dir, la modulació de la microbiota intestinal pot explicar el benefici de la dieta mediterrània sobre determinats aspectes de salut.

L’estudi l’ha portat a terme un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i l’ha liderat la investigadora Mònica Bulló – que forma part també del l’IISPV i del Ciberobn. Hi ha participat personal investigador  de l’Institut Català de la Salut (ICS), de SAGESSA i d’altres de centres de recerca dels Països Baixos, concretament del Donders Institute for Brain, Cognition and Behaviour.