Un estudi liderat per la URV amb la participació de l’IRB CatSud i el CIBERobn revela que la microbiota intestinal podria explicar l’efecte beneficiós de la dieta sobre la depressió
La relació entre l’alimentació i la salut mental és cada vegada més evident, però encara no estan prou definits quins mecanismes biològics hi poden donar resposta. Un nou estudi apunta ara a la microbiota intestinal com una peça clau en aquest vincle. La recerca, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha analitzat si diversos patrons alimentaris s’associen amb perfils concrets de microorganismes intestinals i si aquests perfils es relacionen, alhora, amb els símptomes depressius. La revista MedComm ha recollit els resultats de l’estudi, en el que també ha participat l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat del CIBER (CIBEROBN).
L’estudi va analitzar 644 adults grans de l’assaig PREDIMED-Plus, amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. L’equip investigador en va avaluar els hàbits alimentaris, la composició de la microbiota intestinal a partir de mostres fecals i l’evolució dels símptomes depressius al cap d’un any de seguiment, amb l’objectiu d’explorar si l’intestí pot actuar com un pont biològic entre la dieta i la salut mental. “Sabíem que una alimentació de més qualitat s’associa amb una millor salut mental, però faltaven pistes sobre els mecanismes. Els nostres resultats apunten que la microbiota intestinal podria ser una part d’aquesta explicació”, assenyala Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició Humana a la URV i coordinador de l’estudi.
El treball va comparar diversos patrons dietètics que reflecteixen maneres habituals de menjar. Es van analitzar quatre patrons de més qualitat, com la dieta mediterrània en la seva versió estàndard i en una versió amb enfocament de restricció energètica, el patró DASH, basat en aliments frescos i poc processats i orientat a millorar la pressió arterial, i una dieta basada en plantes de perfil saludable, amb més presència de fruita, verdura, llegums i cereals integrals. Paral·lelament, es van estudiar dos patrons de perfil menys saludable: una dieta basada en plantes de baixa qualitat nutricional, amb un consum elevat d’aliments vegetals però dominada per opcions com farines refinades, begudes ensucrades o snacks, i una dieta de tipus Western, descrita com més proinflamatòria i caracteritzada per un consum més alt d’ultraprocessats, carns processades, dolços, begudes ensucrades i greixos de baixa qualitat, així com per una menor presència d’aliments frescos i rics en fibra.
Els resultats van mostrar que les persones que seguien amb més fidelitat els patrons alimentaris de més qualitat tendien a presentar menys símptomes depressius al llarg de l’any. En canvi, una major proximitat als patrons de perfil menys saludable es va associar amb una evolució menys favorable, amb més símptomes depressius.
L’estudi també va observar que la dieta deixa empremta a l’intestí. Els patrons més saludables, especialment els mediterranis, es van relacionar amb una microbiota més rica i diversa, mentre que els patrons menys saludables van mostrar associacions amb una diversitat menor. Aquesta dada és rellevant perquè la diversitat microbiana sovint es considera un indicador de resiliència i bon funcionament de l’ecosistema intestinal.
Una peça clau per entendre l’efecte de la dieta sobre la depressió
El resultat més innovador va arribar en analitzar si la microbiota podia estar implicada en el vincle entre dieta i depressió. Els investigadors van trobar indicis que la microbiota intestinal explicaria una part de l’efecte observat entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius, aproximadament un 17% en la versió mediterrània amb restricció energètica i al voltant d’un 31% en la versió estàndard. És a dir, una part del benefici associat a una alimentació mediterrània podria estar relacionada amb la manera com aquesta dieta afavoreix un perfil microbià més saludable.
“Aquest estudi aporta evidències que el perfil de microorganismes de l’intestí pot actuar com a mediador en la relació entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius. És un pas important per entendre per què alguns patrons dietètics semblen més protectors que d’altres, tot i que encara cal més recerca per confirmar la causalitat”, subratlla Adrián Hernández-Cacho, autor principal del treball.
En conjunt, els resultats reforcen l’interès de l’eix intestí-cervell i aporten una explicació plausible de per què millorar la qualitat de la dieta podria beneficiar també la salut mental. Els autors destaquen, a més, que aquest és un dels primers estudis a escala internacional que aporten evidències d’un possible paper mediador de la microbiota intestinal en la relació entre patrons dietètics i símptomes depressius, afegint una peça clau a un camp de recerca en ràpida expansió. Tot i això, els resultats encara no permeten establir una relació de causa-efecte i caldrà confirmar aquestes troballes en altres poblacions i amb dissenys que permetin determinar amb més precisió el paper causal de la microbiota.
Aquest treball multicèntric ha estat liderat per Adrián Hernández-Cacho i dirigit per l’investigador Jordi Salas-Salvadó i Jesús García-Gavilán, tots ells integrants de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres investigadors del consorci PREDIMED-Plus. Els investigadors també pertanyen al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i a l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud (IRBCATSUD).
Referencia bibliogràfica: Hernández-Cacho, J. Ni, J. F. García-Gavilán, et al. “ The Gut Microbiota as a Mediator in the Relationship Between Dietary Patterns and Depression.” MedComm 7, no. 2 (2026): e70562. https://doi.org/10.1002/mco2.70562
L’estudi destaca que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat
Un equip investigador del Grup de Recerca en Autoimmunitat, infecció i trombosi (GRAIÏT) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), dels serveis de Medicina Interna i Fisiologia Clínica i Avaluació Funcional de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, ha presentat noves evidències que confirmen l’impacte profund i sostingut de la infecció per SARS-CoV-2 en el sistema muscular i metabòlic de les persones afectades per la Condició post COVID-19 (COVID persistent). Els resultats de l’estudi ‘Assessment of Physical Status and Analysis of Lipidomic and Metabolomic Alterations in Patients with Post-COVID-19 Condition’ subratllen la necessitat d’impulsar programes específics de rehabilitació i recondicionament físic per millorar la recuperació dels pacients i s’han publicat a la revista científica Plos One d’aquest mes de març.
A l’estudi es posa de manifest una afectació muscular perifèrica significativa, relacionada amb la infecció. Aquesta alteració comporta una pèrdua marcada de rendiment físic, un dels símptomes més freqüents i invalidants de la malaltia. Els investigadors destaquen que els pacients podrien beneficiar-se de protocols de rehabilitació personalitzats per recuperar força, resistència i funcionalitat.
Així mateix, a l’anàlisi del metabolisme del cos mitjançant tècniques metabolòmiques i lipidòmiques, han detectat canvis que poden explicar alguns els símptomes dels pacients:
Segons els responsables del treball, aquestes troballes reforcen la idea que la Condició post COVID-19 és un trastorn multisistèmic i que requereix un abordatge integrat que combini rehabilitació física, seguiment metabòlic i intervencions personalitzades.
Els investigadors assenyalen que els resultats obren la porta a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques i a orientar millor els circuits assistencials destinats als pacients amb COVID persistent.
La recerca incideix en què la pèrdua de material genètic influeix en l’edat de manifestació del trastorn
L’esquizofrènia és un trastorn neuropsiquiàtric complex en què la genètica hi té un paper destacat. Un estudi recent posa el focus en les anomenades variants del nombre de còpies, que són fragments d’ADN que, en lloc de presentar la quantitat habitual, mostren duplicacions o, el que resulta més rellevant en aquest cas, pèrdues de material genètic. Un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha liderat un estudi, que aporta nova llum sobre per què l’esquizofrènia pot aparèixer abans en unes persones que en d’altres. La recerca, publicada a la revista científica Schizophrenia Research, assenyala que la pèrdua de material genètic pot influir en l’edat en què es manifesta el trastorn.
El treball analitza 836 participants, 323 amb esquizofrènia i 513 persones sense, i se centra en un tipus d’alteracions de l’ADN, aquelles que inclouen petites pèrdues de material genètic. L’estudi subratlla, doncs, que són específicament les pèrdues i no les duplicacions de material genètic, les que estan vinculades a un inici precoç de la malaltia. Aquesta pèrdua pot avançar l’inici de l’esquizofrènia i no és innòcua, ja que pot eliminar gens sencers o elements que regulen com funcionen aquests gens, arribant a alterar l’equilibri necessari perquè el cervell es desenvolupi correctament.
En aquest sentit, els investigadors han observat que les persones amb esquizofrènia tenen una càrrega global més alta de variacions en la quantitat de fragments d’ADN que els participants sans. Aquest resultat reforça la idea que les alteracions estructurals del conjunt del nostre ADN tenen un paper important en el desenvolupament del trastorn.
Les pèrdues de material genètic s’associen amb un inici més precoç. I és que un dels resultats clau de l’estudi és que el nombre de fragments d’ADN que falten està relacionat amb l’edat d’inici de l’esquizofrènia. “En concret, les persones que presenten més manca de fragments d’ADN tendeixen a iniciar els símptomes abans i els pacients que desenvolupen la malaltia de manera més tardana tenen nivells similars als de les persones sense el trastorn. Això suggereix que, més enllà de si una persona desenvoluparà o no esquizofrènia, la quantitat total d’alteracions del nombre de còpies podria influir en el moment de l’aparició”, explica l’investigador principal de l’estudi, Gerard Muntané.
Tot i que cada variació individual té un efecte modest, la suma de totes elles pot influir en l’inici de la malaltia a escala poblacional. Els autors consideren necessari ampliar la recerca amb mostres més grans i diverses per confirmar aquests resultats i ajudar a entendre millor els mecanismes biològics de l’esquizofrènia. Així, poder anticipar quins pacients tenen més risc d’inici precoç i orientar estratègies de detecció primerenca i intervenció personalitzada.
Referència de l’article
Muntané, G., Valle, A., Ramon-Cañellas, P., Martorell, L., & Vilella, E. (2026). The impact of CNV burden on age at onset of schizophrenia. Schizophrenia research, 291, 12–19. https://doi.org/10.1016/j.schres.2026.02.006
Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha publicat a la revista científica Inflammatory Bowel Diseases un estudi que descriu un model experimental en rata que reprodueix característiques clau del creeping fat, l’acumulació de teixit adipós que envolta els segments intestinals inflamats i que és un dels trets patològics característics de la malaltia de Crohn.
L’estudi mostra que el model de colitis induïda amb 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid (TNBS) desenvolupa una hiperplàsia del teixit adipós mesocòlic que presenta similituds macroscòpiques, histològiques, immunològiques i moleculars amb el creeping fat observat en pacients amb malaltia de Crohn. Segons els autors, aquest model pot facilitar l’estudi del paper d’aquest teixit en la progressió de la malaltia i en les seves complicacions.
La primera autora de l’estudi, la Dra. Laura Clua, explica que “el creeping fat no és només un creixement del teixit adipós al voltant de l’intestí inflamat, sinó que es tracta d’un teixit metabòlicament i immunològicament actiu. En el model observem una infiltració important de cèl·lules immunitàries i una elevada expressió de citocines proinflamatòries, característiques que també s’han descrit en pacients”.
Els resultats mostren una relació entre la severitat de la inflamació intestinal transmural i el desenvolupament de la hiperplàsia mesocòlica, així com la presència de bacteris translocats a la subserosa. Segons els autors, aquestes observacions donen suport a la hipòtesi que la microbiota intestinal pot contribuir al remodelatge del teixit adipós mesentèric.
El coautor Roger Suau, autor de correspondència de l’article, destaca que “hem caracteritzat el model a diversos nivells —macroscòpic, histopatològic, immunohistoquímic i transcriptòmic—, cosa que ens ha permès comparar-lo amb les característiques descrites en humans. Aproximadament la meitat dels animals desenvolupen una hiperplàsia mesocòlica amb característiques similars al creeping fat descrit en la malaltia de Crohn”.
Per a la Dra. Carolina Serena (IRB CatSud), líder del grup de recerca Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI), aquest model pot ser útil per aprofundir en els mecanismes implicats en la malaltia: “disposar d’un model experimental que reprodueixi aquest fenomen facilita l’estudi de la relació entre inflamació intestinal, translocació bacteriana i remodelatge del teixit adipós mesentèric”.
Segons el Dr. Josep Manyé, investigador del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (GReMII) de l’IGTP, “aquest tipus de models experimentals poden contribuir a comprendre millor el paper del creeping fat en la malaltia de Crohn i a explorar noves aproximacions terapèutiques”.
En l’estudi també hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital de Viladecans i el CIBEREHD, així com altres equips de l’IGTP, com la plataforma cientificotècnica de Genòmica d’Alt Contingut i Bioinformàtica, liderada per Lauro Sumoy, i el grup de Recerca Translacional en Malalties Hepàtiques, liderat per Ramon Bartolí.
Els autors assenyalen que el model proporciona una plataforma experimental reproduïble per estudiar el paper del teixit adipós mesentèric en la malaltia inflamatòria intestinal i facilitar l’avaluació de noves estratègies terapèutiques en fases preclíniques de recerca.
Referència bibliogràfica:
Laura Clua, Roger Suau, Montserrat Guasch, Diandra Monfort-Ferré, Albert Boronat-Toscano, Micaella Aquino, Karol Matute-Molina, Mireya Jimeno, Míriam Mañosa, Lauro Sumoy, Eugeni Domènech, Ramon Bartolí, Josep Manyé, Carolina Serena, Characterization of mesocolic adipose hyperplasia in a rat 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid colitis model and comparison to creeping fat in Crohn disease, Inflammatory Bowel Diseases, 2026; DOI: https://doi.org/10.1093/ibd/izaf328
Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.
Un estudi liderat pel grup Diabetes i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’Institut d’Investigació Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV) revela que la fibrosi hepàtica i la diabetis tipus 2 modifiquen de manera notable la resposta hormonal després de la ingesta d’aliments en persones amb fetge gras associat a disfuncions metabòliques (MASLD).
La investigació, publicada al Journal of Physiology and Biochemistry, examina com totes dues condicions afecten la secreció d’hormones essencials per al control de la glucosa, com ara el glucagó i les incretines (GLP‑1, GLP‑2 i GIP), després d’un àpat estandarditzat.
Els resultats mostren que la fibrosi hepàtica és el factor més determinant en l’augment dels nivells de GLP‑1, tant en dejú com després del menjar, independentment de la presència de diabetis. A més, quan la fibrosi hepàtica coexisteix amb la diabetis tipus 2, les alteracions hormonals s’intensifiquen, fet que indica un efecte sinèrgic entre totes dues patologies.
D’altra banda, la diabetis tipus 2 s’associa amb la pèrdua de la supressió fisiològica del glucagó després de menjar, un procés fonamental per mantenir la glucèmia dins de valors adequats.
Aquests resultats reforcen la idea que un fetge fibrosat no actua com un òrgan passiu, sinó que participa activament en la desregulació metabòlica. La fibrosi no només reflecteix dany previ, sinó que també contribueix a generar noves alteracions hormonals. Comprendre aquestes variacions és essencial per millorar l’estratificació clínica i avançar cap a tractaments més personalitzats en el context de la MASLD.
Tenint en compte l’augment de la prevalença de MASLD i de la diabetis tipus 2, comprendre com aquestes condicions interactuen a nivell hormonal és clau per millorar el diagnòstic precoç i optimitzar els tractaments basats en l’eix incretina–glucagó. L’estudi aporta evidències que poden ajudar a identificar subgrups de pacients que es puguin beneficiar d’estratègies terapèutiques més específiques, amb un impacte directe en la pràctica clínica.
En conjunt, els resultats confirmen que la fibrosi hepàtica és un determinant central dels nivells de GLP‑1 i que la coexistència de la diabetis tipus 2 potencia encara més aquestes alteracions hormonals. Aquest coneixement subratlla la necessitat de dissenyar estratègies terapèutiques adaptades al perfil metabòlic i hepàtic de cada pacient, especialment en un context d’una prevalença creixent d’ambdues malalties.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) – Hospital Clínic Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), a través de les seves àrees de Diabetes i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).
Referència bibliogràfica
Astiarraga, B., Rodriguez-Castellano, A., Ceperuelo-Mallafré, V., Marsal-Beltran, A., Osuna-Prieto, F. J., Vilanova, N., Gracia-Sancho, J., Quer, J. C., Megía, A., Balteiro, A. P., Vendrell, J., & Fernández-Veledo, S. (2026). Liver fibrosis and type 2 diabetes modulate postprandial incretin and glucagon responses in fatty liver disease. Journal of physiology and biochemistry, 82(1), 8. https://doi.org/10.1007/s13105-026-01141-x
Les beques, amb més de 270.000 € de finançament, impulsen projectes innovadors en radioteràpia personalitzada i intel·ligència artificial; una tercera ajuda es destina a formació especialitzada en oncologia molecular
L’Associació Contra el Càncer a Tarragona ha presentat, aquest dijous 19 de febrer, les tres ajudes concedides a la demarcació en la convocatòria 2025, una aposta decidida per reforçar la recerca oncològica i avançar cap a l’objectiu marcat per l’entitat: assolir un 70% de supervivència en càncer l’any 2030.
Dues de les investigadores becades desenvolupen la seva tasca a l’actual Institut de Recerca Biomèdica de la Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i lideren línies de treball que combinen tecnologia, innovació i impacte clínic directe. Es tracta de les Dra. Bárbara Antonia Malavé i la Marta Canela.
Radioteràpia més precisa per al càncer de pròstata
En el cas de la Dra. Bárbara Antonia Malavé és beneficiària de l’Ajuda Clinic Junior al Territori AECC 2025, que impulsa un projecte centrat en l’optimització del tractament radioteràpic del càncer de pròstata. La iniciativa incorpora biomarcadors avançats i intel·ligència artificial per millorar la precisió terapèutica i adaptar els tractaments a les característiques individuals de cada pacient. L’ajuda té una dotació de 154.000 € per a quatre anys.
IA per predir la resposta a la radioteràpia en càncer de pulmó
També vinculada a l’IRB CatSud, Marta Canela ha rebut l’Ajuda Predoctoral AECC Tarragona 2025, destinada a impulsar el seu projecte d’investigació basat en la combinació d’imatges i anàlisis de sang. Mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial, el projecte busca millorar la capacitat de predicció de l’eficàcia de la radioteràpia en pacients amb càncer de pulmó. La dotació és de 110.660 € per a quatre anys.
Aquestes dues iniciatives reforcen el paper del territori en l’impuls d’una recerca oncològica d’alt impacte, que integra la medicina personalitzada, les noves tecnologies i el treball coordinat entre equips clínics i científics.
Una tercera ajuda destinada a formació especialitzada
La tercera beca atorgada ha estat per Maria Guirro, que rep l’Ajuda Clinic Formació AECC 2025. L’aportació, de 7.100 €, permetrà que completi el Màster en Oncologia Molecular (MOM) del Centro de Estudios Biosanitarios, una formació clau per augmentar la presència de professionals especialitzats en biomedicina i recerca translacional.
El projecte IUNS ACTIVATOR analitzarà els buits de la recerca en nutrició a l’Àsia i el seu impacte en les polítiques de salut. La iniciativa vol donar veu al continent asiàtic en la literatura científica i preparar-la per afrontar reptes nutricionals
Un projecte liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) evaluarà l’estat de la investigació en nutrició a l’Àsia, identificant els buits i les necessitats que hi ha en aquest camp, i ho farà gràcies a una subvenció de la International Union of Nutritional Sciences (IUNS) que ascendeix a 5.000 dòlars. Gràcies a aquest ajut, els propers quatre anys l’equip IUNS ACTIVATOR treballarà en l’evaluació de la investigació en nutrició, reflexionarà sobre com aquesta s’alinea amb les prioritats regionals i el seu impacte en les polítiques públiques de salut. També se centrarà en dinamitzar els esforços per tal de generar evidències rellevants a escala regional amb l’objectiu de millorar la salut, sigui mitjançant mentoratge com incidència i participació d’actors clau.
“Tirar endavant aquest estudi és significatiu perquè hi ha una escassa representació asiàtica a la literatura científica mundial. Cal identificar les seves necessitats que hi ha en el camp de la nutrició per tal de saber si la investigació a l’Àsia està preparada per afrontar els seus reptes específics, emmarcats en una transició nutricional i una creixent càrrega de malalties no transmisibles”, expressa Sangeetha Shyam, investigadora de l’IRB CatSud-URV implicada al projecte IUNS ACTIVATOR: ‘Evaluació decenal asiàtica de la nutrició, reflexió i dinamització d’esforços per al futur’.
L’equip que hi ha al darrere del projecte reuneix 26 investigadors de 13 paísos de l’Àsia i Europa, especialitzats en nutrició, meta investigació i comunicació científica. Les finalitats de l’estudi busquen, d’altra banda, implicar els joves tot garantint la rellevància i la sostenibilitat de les solucions proposades.
Un estudi liderat per la URV, amb participació de l’IRB CatSud, revela que el consum d’oli d’oliva verge, a diferència del refinat, millora la diversitat bacteriana i ajuda a preservar la funció del cervell en persones grans
La Universitat Rovira i Virgili (URV), amb participació de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), han participat en un estudi pioner que demostra que el consum d’oli d’oliva verge pot contribuir a preservar la funció cognitiva mitjançant la modulació de la microbiota intestinal. La recerca, publicada a Microbiome, és la primera en humans que analitza de manera específica aquesta relació.
L’estudi s’ha dut a terme amb dades de 656 persones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica, participants del projecte PREDIMED-Plus. Les persones que consumien oli d’oliva verge —i no refinat— mostraven una millor evolució de la funció cognitiva i una microbiota intestinal més diversa, un indicador clau de salut metabòlica. A més, s’ha identificat el gènere bacterià Adlercreutzia com a possible mediador d’aquest efecte protector.
La diferència entre els dos tipus d’oli rau en el procés d’elaboració: mentre que l’oli d’oliva verge conserva antioxidants, polifenols i compostos bioactius, el refinat perd bona part d’aquests elements durant el tractament industrial. “No tots els olis d’oliva tenen els mateixos beneficis sobre la funció cognitiva”, explica Jiaqi Ni, primera autora de l’estudi.
Els resultats reforcen la importància de la qualitat del greix en la dieta mediterrània. “L’oli d’oliva verge no només protegeix el cor, sinó que també pot ajudar a preservar el cervell durant l’envelliment”, destaca Jordi Salas-Salvadó, investigador principal. Les codirectores Nancy Babio i Stephanie Nishi subratllen que, en un context d’augment del deteriorament cognitiu, millorar la qualitat de la dieta és una estratègia accessible i efectiva.
La recerca ha estat possible gràcies al lideratge de la URV i l’IISPV-CERCA, amb la col·laboració del CIBERobn i d’institucions internacionals com les universitats de Wageningen i Harvard.
Referència bibliogràfica
Referència bibliogràfica: Ni J, Nishi SK, Babio N, Belzer C, Vioque J, Corella D, Hernando-Redondo J, Vidal J, Moreno-Indias I, Compañ-Gabucio L, Coltell O, Fitó M, Toledo E, Wang DD, Tinahones FJ, Salas-Salvadó J. Total and different types of olive oil consumption, gut microbiota, and cognitive function changes in older adults. Microbiome. 2026 Jan 24. doi: 10.1186/s40168-025-02306-4.
Un estudi de l’IISPV i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona descobreix que aquestes vesícules actuen de manera diferent segons l’agressivitat del tumor, obrint noves vies per a estratègies terapèutiques futures
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes en molts països occidentals. A la demarcació de Tarragona es diagnostiquen anualment prop de 670 casos nous, i a escala estatal la xifra supera els 30.000. Tot i que molts tumors tenen un creixement lent, d’altres poden progressar i disseminar-se, de manera que entendre els factors que impulsen aquesta agressivitat és crucial per millorar el pronòstic dels pacients.
En aquest context, investigadors del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb el Servei d’Urologia i d’anatomia patològica de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han fet un pas important. El seu estudi, recentment publicat, demostra per primera vegada que les vesícules extracel·lulars (petites partícules alliberades per les cèl·lules) derivades del teixit adipós que envolta la pròstata (teixit adipós periprostàtic, PPAT) modulen el comportament de les cèl·lules tumorals de manera diferent segons el grau de risc del càncer.
El treball, liderat per la Dra. Matilde R. Chacón i el Dr. Xavier Ruiz-Plazas, i en el qual ha participat un equip multidisciplinari, aporta una nova visió sobre com el microambient tumoral, i en concret el greix periprostàtic, “dialoga” amb el càncer i influeix en la seva evolució.
Pel que fa als principals descobriments de l’estudi, hi ha efectes dependents del risc d’una banda. És a dir, les vesícules derivades de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb càncer de pròstata de baix risc estimulen principalment la proliferació de les cèl·lules tumorals. En canvi, les vesícules procedents de teixit adipós perirpostàtic procedent de pacients amb tumors d’alt risc no promouen la proliferació, però sí augmenten la capacitat de migració de les cèl·lules canceroses i estimulen l’angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis), dos processos clau per a la progressió i disseminació del tumor.
D’altra banda, hi ha l’impacte en el microambient tumoral. I és que a més d’actuar sobre les cèl·lules canceroses, aquestes vesícules també influeixen en altres cèl·lules de l’entorn. Les vesícules de baix risc promouen un perfil proinflamatori i immunosupressor en macròfags (cèl·lules del sistema immunitari), cosa que podria contribuir a crear un microambient favorable al tumor en etapes inicials.
Un altre descobriment de l’estudi és l’activació de vies de senyalització. En altres paraules, els efectes observats s’associen amb l’activació de rutes moleculars clau en el càncer.
Aquest descobriment revela que el teixit adipós periprostàtic no és un mer espectador, sinó un actor actiu i dinàmic que modula el comportament del càncer de pròstata de manera diferent segons l’agressivitat de la malaltia. Les vesícules extracel·lulars derivades del teixit adipós periprostàtic emergeixen així com a nous factors “diana” potencials per al desenvolupament de futures estratègies terapèutiques dirigides a interferir en la comunicació entre el tumor i el seu microambient, especialment en aquells casos amb major risc de progressió.
Tot i que els resultats s’han obtingut en models in vitro i calen estudis posteriors per confirmar-los en models més complexos, aquest treball representa un avenç significatiu en la comprensió de la biologia del càncer de pròstata i obre una via prometedora de recerca translacional.
Enllaç a la publicació científica: Arreaza-Gil V. et al. Periprostatic adipose tissue-derived extracellular vesicles modulate prostate cancer cell behaviour in vitro according to tumour grade. Mol Med (2026).
PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41566212/
DOI: 10.1186/s10020-026-01422-7