L’ICS i l’AQuAS organitzen una sessió en línia, per al proper 2 de juny, per preparar candidatures als premis de trajectòria investigadora amb eines innovadores de presentació personal
L’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) organitzen, per dur a terme el proper dilluns 2 de juny de les 15 a les 17 hores, una sessió formativa en línia sobre currículums narratius, en la qual els assistents sabran què és un CV narratiu i les diferències principals que hi ha amb el CV tradicional, podran analitzar experiències d’ús del CV narratiu en diferents processos d’avaluació i desenvolupar les competències necessàries per a escriure el CV de forma narrativa.
La formació està adreçada principalment a aquelles persones que volen presentar candidatura als Premis a la Trajectòria Investigadora de l’ICS, els quals premien a qui hagi contribuït al desenvolupament de la recerca de l’ICS. Les inscripcions ja són obertes, amb formulari inclòs per omplir, i les places són limitades.
L’equip de Recerca d’AQuAS ha preparat una infografia sobre com escriure una narrativa d’impacte en salut, amb la informació bàsica per preparar la candidatura dels Premis a la Trajectòria Investigadora.
Durant dos dies, experts internacionals han analitzat la capacitat integral del centre per assolir l’estàndard europeu
Un equip de sis auditors de l’Organisation of European cancer Institutes (OECI) i la coordinadora del programa OECI del nostre centre han realitzat l’auditoria presencial del procés d’acreditació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’IISPV per a ser reconeguts com a Centre Europeu de Càncer. Durant dos dies, dijous, 15 i divendres, 16 de maig, els auditors externs de diferents nacionalitats i perfils professionals han participat en un exhaustiu programa de presentacions, entrevistes i visites dirigides a equips i persones concretes de tot el centre. Un cop finalitzada l’avaluació, el Brend Kremer, responsable de l’equip auditor, va presentar els resultats preliminars i va assenyalar els punts forts de la institució així com les oportunitats de millora, i va anunciar que l’informe més exhaustiu del procés es coneixeria el mes d’octubre. El Kremer també va agrair la bona acollida que havia rebut tot l’equip d’auditors, així com la implicació de tots els professionals que han participat en aquest procés, que aborda aspectes com l’assistència, la recerca, la docència, la innovació o la formació.
Dos anys de feina
Els diversos equips de treball de la direcció de l’Hospital, juntament amb equips de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud (IOCS) i de l’institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, han estat treballant durant dos anys en una fase prèvia de recollida de documentació, que ha permès superar la primera etapa de l’acreditació, que està centrada en l’autoevaluació. Posteriorment, es va iniciar la segona etapa de l’acreditació, que ha culminat amb l’auditoria presencial.
Ara bé, aquest encara no és el punt final, sinó que comporta dissenyar un pla de millora en el qual l’Hospital ja ha començat a treballar i que ha d’estar redactat el desembre del 2025. A partir de llavors, amb tota la informació rebuda i la que se’ns vagi requerint, el comitè d’acreditació i designació de més alta instància de l’OECI donarà l’informe final el febrer del 2026. Un any després de l’obtenció del certificat, el centre ha de presentar un informe escrit amb el progrés dels objectius, accions i el calendari establerts al pla de millora. No és fins al cap de cinc anys quan té lloc una reacreditació.
L’OECI és l’organització més prestigiosa que porta a terme aquesta acreditació i actualment està formada per més de 100 centres de tot Europa.
Científics es reuniran per a debatre sobre el sinusoide hepàtic, un capil·lar sanguini present en el fetge, i la seva incidència en l’envelliment i la regeneració
Tarragona reunirà, del 23 al 26 de maig de 2026, a científics i professionals especialitzats en el sinusoide hepàtic -un capil·lar sanguini present en el fetge- i incidiran en el seu paper crucial en la funció hepàtica, així com en les malalties, l’envelliment i la regeneració. Sota aquesta premissa es durà a terme el congrés The Liver Sinusoid Meeting 2026, en la que serà la 23a edició de l’acte, que coincidirà, a més, amb el 50 aniversari de l’ens impulsor, la International Society for Hepatic Sinusoidal Research (ISHSR). L’acte buscarà desentranyar la complexitat de la microcirculació hepàtica, la regulació immunitària i les interaccions de les cèl·lules sinusoidals, entre altres punts.
El programa destacarà els últims avenços en biologia de les cèl·lules endotelials sinusoidals, immunologia hepàtica, fibrosi i enfocaments terapèutics innovadors. L’organització posarà a l’abast dels assistents un grup de ponents internacionals i rellevants en l’àmbit, que generaran debat i abordaran el futur del camp del sinusoide hepàtic. Més enllà de les ponències científiques, el simposi també comptarà amb un programa de naturalesa social, en el qual hi haurà visites guiades al patrimoni romà de Tarragona.
Terminis d’inscripció i de presentació de recerques
The Liver Sinusoid Meeting 2026 obre el seu termini d’inscripcions de l’1 d’octubre del 31 de desembre, tots dos dies d’aquest mateix any 2025. El congrés té oberta, també, una convocatòria de recepció de recerques i hi ha temps per a presentar-les fins al 31 de desembre de 2025.
Entre els presents en el comitè organitzatiu, hi ha la responsable de l’Àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició del Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, Sonia Fernández-Veledo, també responsable del grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET).
La trobada científica rep el suport institucional del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, del Ajuntament de Tarragona, del Centro de Investigación Biomédica en Red en el Área de Enfermedades Hepáticas y Digestivas i l’Instituto de Salud Carlos III.
La intervenció serà el pròxim 4 de juny a les 19.30 hores al Pavelló dels Distingits de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i també es podrà seguir en línia
La Filial de Reus de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears organitza, pel pròxim dimecres 4 de juny a les 19.30 hores al Pavelló dels Distingits de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, una xerrada que du per títol ‘Trastornos de la alimentación y conductas adictivas’, la qual anirà a càrrec del Dr. Fernando Fernández Aranda, cap de Secció i director de la Unitat de Trastorns Alimentaris i Servei de Psicologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge IDIBELL, també catedràtic de la Universitat de Barcelona, dins d’ICREA Acadèmia i subdirector de CIBERobn.
La intervenció es podrà seguir també en línia (enllaç també disponible al codi QR del cartell informatiu). L’activitat rep el suport de l’HU Institut Pere Mata, la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i Baix Camp.
S’inaugura el Laboratori d’Investigació Translacional en Cardiologia, que desenvoluparà projectes de recerca en tractament antitrombòtic per a les malalties cardiovasculars aterotrombòtiques, dins de l’IISPV
Només a la província de Tarragona, cada any milers de pacients reben tractament amb fàrmacs antiagregants per haver sofert una patologia aterotrombòtica cardiovascular (com per exemple un infart de miocardi). Un fet important és que no tothom respon de la mateixa manera a aquests fàrmacs (especialment als inhibidors del receptor P2Y12), de tal manera que els pacients en què el fàrmac no arriba a assolir l’efecte esperat tenen més risc de continuar patint esdeveniments isquèmics (per exemple, infarts o ictus) i els que tenen una resposta exagerada tenen més risc de patir hemorràgies. Així doncs, és molt important fer recerca en aquest àmbit perquè els pacients rebin una teràpia al més personalitzada possible, en la qual s’escullin els fàrmacs, les dosis i les combinacions més adients per a cada un.
Des d’aquesta perspectiva, el Servei de Cardiologia de l’Hospital Joan XXIII ha inaugurat el Laboratori d’Investigació Translacional en Cardiologia amb l’objectiu inicial de fer recerca sobre el tractament antitrombòtic per a les malalties aterotrombòtiques cardiovasculars. Ja s’està treballant per incorporar progressivament noves línies de recerca en diferents patologies cardiològiques amb una perspectiva translacional (recerca orientada a avaluar l’aplicació a la pràctica clínica dels avenços al laboratori). Al Laboratori, ubicat de forma transitòria dins l’àrea del Biobanc, es podran dur a terme diferents proves de funcionalisme plaquetari que es poden complementar amb l’avaluació de polimorfismes genètics, tot això per poder avaluar com responen els pacients als fàrmacs antitrombòtics i desenvolupar noves estratègies de tractament. Aquest pas posa de manifest l’objectiu de l’Hospital de potenciar la recerca i apostar, en aquest cas, per una investigació molt centrada en la medicina de precisió, que cerca una atenció més personalitzada.
Com a mostra del potencial d’aquesta línia de recerca, val la pena comentar que el cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital, José Luis Ferreiro, és un dels autors d’un document de consens recentment publicat a la revista JACC Cardiovascular Interventions (una de les més prestigioses dins de l’àmbit de la cardiologia) que tracta precisament sobre l’estandardització i la interpretació de les proves genètiques i de funcionalisme plaquetari per avaluar la resposta a fàrmacs antiagregants, i explica les seves principals indicacions a la pràctica clínica en pacients als quals es du a terme una intervenció coronària percutània. La seva participació en aquest document reflecteix el seu posicionament com un expert internacional en la matèria.
El treball inclou un seguit d’estudis que abasten 483 mostres de fetge i 169 de sèrum i plasma
Un estudi aborda la recerca de nous marcadors biològics no invasius per a la detecció i seguiment de l’afectació coneguda com a fetge gras en la fase avançada, que s’anomena MASH (Metabolic dysfunction-associated steatohepatitis). Es tracta d’una de les formes preocupants de la malaltia hepàtica associada a la disfunció metabòlica. L’estudi, que du per títol Uncovering hepatic transcriptomic and circulating proteomic signatures in MASH: A meta-analysis and machine learning-based biomarker Discovery, ha estat impulsat pel Grup d’Estudi en Malalties Metabòliques Associades a la Insulin-Resistència (GEMMAIR), liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), i per la cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Joan XXIII i professora titular de la URV, Teresa Auguet. El projecte, publicat recentment a la revista Computers in Biology and Medicine, representa un pas endavant per a la medicina de precisió aplicada a les malalties hepàtiques metabòliques, perquè a través d’una anàlisi de dades específiques del fetge i de mostres circulants s’han trobat trets identificatius que poden distingir un pacient amb MASH, que en un estadi sever pot arribar a traduir-se en problemes més greus, com ara cirrosi hepàtica. A més, els estudis en mostres de fetge ens poden ajudar a trobar dianes terapèutiques.
Val a dir, que el fetge gras poden patir-lo pacients sense ser-ne conscients, ja que els símptomes en una fase primerenca són menors o inexistents. Per aquesta raó, des del grup d’investigació fan valer amb l’estudi la importància d’una detecció millorada.
Quant al mètode emprat a l’estudi, es va revisar de forma sistemàtica un seguit de dades i van recuperar-se set estudis, els quals abastaven 483 mostres de fetge i 169 mostres de sèrum i plasma, respectivament. A més, el desenvolupament del projecte va gestionar-se a través d’un model d’aprenentatge automàtic (Machine Learning), el qual permet identificar marcadors biològics específics de la malaltia, tot utilitzant ràtios de proteïnes biològicament significatives.
Eina potencial per al diagnòstic
Aquest model de Machine Learning ha esdevingut una eina potencial per al diagnòstic de la malaltia en fase de MASH. Cal una major refinació i validació, però, amb mostres més àmplies per tal de generalitzar aquests resultats. Aquest enfocament pot tenir un gran impacte en l’abordatge clínic de la MASH, tot beneficiant una estratificació més acurada del total de pacients atesos, evitant biòpsies hepàtiques. Fins i tot, facilitant un abordatge amb tractament personalitzat, ja que l’estudi en les mostres hepàtiques pot ajudar a evidenciar possibles dianes terapèutiques. Amb el projecte, el grup de recerca també, vol obrir camp a altres investigacions que se’n puguin derivar, amb dades més extenses.
Referència bibliogràfica: Elena Cristina Rusu, Helena Clavero-Mestres, Mario Sánchez-Álvarez, Marina Veciana-Molins, Laia Bertran, Pablo Monfort-Lanzas, Carmen Aguilar, Javier Camaron, Teresa Auguet. Uncovering hepatic transcriptomic and circulating proteomic signatures in MASH: A meta-analysis and machine learning-based biomarker discovery, Computers in Biology and Medicine. DOI: https://doi.org/10.1016/j.compbiomed.2025.110170.
La unitat té l’objectiu d’aprofundir en els coneixements de la citometria de flux
La Plataforma de Citometria de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua aprofundint en els coneixements de la citometria de flux en sessions formatives a alumnes. Darrerament, la unitat va organitzar i impartir dos cursos a alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona. En el primer cas, va tractar-se de la tercera edició del Curs Bàsic de Citometria de Flux, que va adreçar-se als estudiants del Grau de Biotecnologia, als del Grau d’Enginyeria Informàtica i Biotecnologia i els del Doble Grau de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV.
Els alumnes van rebre formació teòrica i pràctica en el marc d’una visita a la Unitat de Citometria, en la qual van presenciar el processament de mostres de sang perifèrica, podent diferenciar fins i tot poblacions cel·lulars per mida, complexitat i per la utilització de diferents compostos químics fotorreactius (fluorocroms).
Pel que fa al segon grup d’estudiants, que cursen el Cicle de Grau Superior de Laboratori Clínic i Biomèdic a l’Institut Cal·lípolis, van assistir a la cinquena edició del Curs Bàsic de Citometria de Flux. La formació va tenir com a finalitat fomentar el vincle entre estudiants de l’àrea de la salut i l’IISPV i va consistir en una sessió teòrica i pràctica que va incloure, també, l’anàlisi d’una mostra de sang perifèrica.
Els alumnes van tenir l’oportunitat d’assistir, doncs, a una formació en la qual van familiaritzar-se amb els conceptes bàsics de la tècnica, alhora que van visualitzar el processament en directe d’una mostra de sang perifèrica marcada amb fluorocroms.
Són els resultats d’un estudi de la URV-IISPV després d’haver fet el seguiment de 6.000 adults amb síndrome metabòlica durant dos anys
El sobrepès i l’obesitat s’han convertit en un problema de salut pública que afecta més de 2.500 milions d’adults. Diferents estudis han treballat amb la hipòtesi de què consumir de forma repetida aliments anomenats d’alt índex glucèmic -que fan pujar ràpidament els nivells de sucre a la sang després d’ingerir-los- podria contribuir al desenvolupament de l’obesitat i més a llarg termini diabetis o malaltia cardiovascular. Ara, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha demostrat que el consum de pasta alimentària millora els factors de risc metabòlic en comparació al de patates, pa o arròs refinats.
Els cereals abans d’esmorzar, les begudes ensucrades, el pa, l’arròs refinats i les patates, entre d’altres, són aliments rics en hidrats de carboni d’absorció ràpida. Produeixen un augment sobtat dels nivells de glucosa i insulina en sang que estimula la gana, el dipòsit de greix i redueix les pèrdues d’energia. Això afavoreix l’obesitat i dificulta l’ús de glucosa a nivell cel·lular. La pasta, en canvi, tot i ser també un aliment ric en hidrats de carboni, té una estructura única que fa que aquests hidrats s’absorbeixin més lentament, el que provoca una resposta glucèmica moderada. Quan la pasta es troba en el grau de cocció anomenat “al dente”, l’índex glucèmic és fins i tot més baix i això evitaria que es produís aquesta resposta glucèmica exagerada després del seu consum.
A falta d’estudis rigorosos que avaluïn la importància del consum de pasta sobre el risc cardiovascular o l’augment de pes, l’equip investigador va avaluar 6.000 persones amb un alt risc de malaltia cardiovascular que estaven inclosos en un programa de pèrdua de pes. En va fer un seguiment en el temps per comprovar si hi havia relació entre el consum de pasta refinada i diferents factors de risc cardiometabòlic. Van observar que aquelles persones que consumien mes freqüentment pasta tenien una major reducció de pes corporal, així com de l’índex de massa corporal i de perímetre de la cintura després de dos anys d’estudi. A més, substituir el pa blanc, l’arròs blanc o les patates per racions equivalents de pasta es va associar amb una reducció més gran dels mateixos paràmetres i amb una millora de la pressió arterial i el colesterol HDL.
L’estudi s’ha centrat en persones adultes grans amb risc cardiometabòlic de la conca mediterrània. Ara caldrà comprovar amb assajos clínics aleatoritzats si en altres poblacions els resultats aporten els mateixos resultats.
El treball s’emmarca en l’estudi multicol·laboratiu PREDIMED-Plus, en què participen 23 institucions de recerca de l’Estat espanyol. La investigació l’ha fet Sangeetha Shyam, investigadora Miguel Servet de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), Stephanie K. Nishi, investigadora de l’Escola de Nutrició de la Universitat Metropolitana de Toronto i el catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, Jordi Salas-Salvadó. L’equip forma part del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’IISPV.
Referència bibliogràfica: Shyam S, Nishi SK, Ni J, Martínez-González MÁ, Corella D, Schröder H, Martínez JA, Alonso-Gómez ÁM, Wärnberg J, Vioque J, Romaguera D, López-Miranda J, Estruch R, Tinahones FJ, Lapetra J, Serra-Majem L, Bueno-Cavanillas A, Tur JA, Martín Sánchez V, PintóX, Delgado-Rodríguez M, Matía-Martín P, Vidal J, Vázquez C, Daimiel L, Ros E, Gaforio JJ, Ruiz-Canela M, Fernández-Carrión R, Goday A, Garcia-Rios A, Torres-Collado L, Cueto-Galán R, Zulet MA, Prohens L, Casas R, Castillo-Hermoso MA, Tojal-Sierra L, Am GP, García-Arellano A, Sorlí JV, Castañer O, Arenas-Larriva AP, Oncina-Cánovas A, Goñi L, Fitó M, Babio N, Salas-Salvadó J. Pasta Consumption and Cardiometabolic Risks in Older Adults with Overweight/Obesity: A Longitudinal Analysis. J Am Nutr Assoc. 2025 Feb 19:1-13. DOI: 10.1080/27697061.2025.2463454.
L’estudi, amb la participació de l’Hospital Universitari Joan XXIII i el CIBER, analitza 103 pacients i destaca la relació entre hipertensió i progressió desfavorable de la malaltia
Un estudi del grup de recerca Infecció i Immunitat (INIM)
de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha posat de manifest la relació
entre la hipertensió, condició preexistent més freqüent entre els pacients amb COVID
19, i una progressió més greu d’aquesta malaltia, és a dir, amb un risc significatiu
d’hospitalització i mort. L’equip investigador, encapçalat per Anna Rull i Joaquim Peraire,
doctors de l’IISPV i de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i professors de la
Universitat Rovira i Virgili (URV), ha comparat les molècules presents al torrent sanguini
de pacients hipertensos i no hipertensos que van patir una evolució desfavorable de la
COVID-19.
Per a la realització de l’estudi, s’han analitzat mostres de 103 pacients, entre els quals
n’hi havia 63 que van partir una progressió desfavorable de la malaltia i, d’aquests, 22
eren hipertensos. Els resultats mostren una clara associació entre la hipertensió i la
gravetat de la COVID-19, ja que el 35% dels pacients que van presentar complicacions
greus en l’evolució de la COVID-19, tenien un diagnòstic previ d’hipertensió.
L’estudi ha permès identificar, en els pacients hipertensos, dues molècules relacionades
amb l’activació de la resposta a l’estrès cel·lular, un factor clau en la progressió de la
COVID-19. Tanmateix, una anàlisi completa del contingut de les diferents espècies de
lípids en sang ha confirmat un paper crític de les fosfatidilcolines, component principal de les membranes cel·lulars, en la resposta del sistema immunitari a la infecció per
SARS-CoV-2. La detecció de molècules que presenten un patró alterat en sang a l’inici
de la malaltia poden ser una estratègia clau en el diagnòstic per anticipar complicacions
greus. En aquest sentit, les troballes aconseguides poden ajudar a millorar el pronòstic
i la qualitat de vida dels pacients hipertensos que s’infecten amb el virus SARS-CoV-2.
Amb tot, les conclusions destaquen la necessitat de continuar realitzant investigacions
en el futur amb una mostra més àmplia de pacients.
L’estudi, publicat recentment a la revista Scientific Reports (https://rdcu.be/ee3ZZ) de
l’editorial Springer Nature, s’emmarca dins de les línies d’investigació que duu a terme
el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Infecciosas
(CIBERINFEC), amb la participació del propi grup INIM de l’IISPV i del grup
d’Investigació Traslacional en Immunologia i Envelliment (TRIA) d’IrsiCaixa. El treball ha
comptat amb la col·laboració de membres del grup de Diabetis i Malalties Metabòliques
Associades (DIAMET), també de l’IISPV, que pertanyen al Centro de Investigación
Biomédica en Red de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).
Sobre l’IIPSV
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) és el centre que gestiona la
investigació en salut i biomedicina de la província de Tarragona i que aglutina els
hospitals universitaris Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus i Institut Pere Mata
de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com la Universitat Rovira i Virgili.
Des de la seva creació el 2005, l’Institut treballa per garantir que la recerca biomèdica
es tradueixi en pràctica clínica de qualitat per al benefici dels pacients i una millora de la
salut de la població. Més de 600 professionals, entre investigadors, tècnics i personal
en formació, formen part de l’IISPV, que disposa de 38 grups de recerca repartits en
quatre àrees estratègiques: l’àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició, amb 16 grups de
recerca; l’àrea d’Infecció, Immunitat i Medi Ambient, amb un total de 10 grups; l’àrea
d’Oncologia, amb 6 grups de recerca més; i l’àrea de Neurociències i Salut Mental, que
integra 6 grups de recerca. IISPV forma part de la xarxa de Centres de Recerca de
Catalunya (CERCA).
Durant la visita, la consellera i la delegada del Governhan pogut conèixer els nous projectes de l’Institut, incloent la creació de la Unitat d’Investigació Clínica i l’ampliació de les instal·lacions al campus Hospital Universitari Joan XXIII
La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, i la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López, han visitat les instal·lacions de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ubicades a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
El director de l’IISPV, Joan Vendrell, acompanyat per membres del Comitè Assessor de Direcció, ha presentat alguns dels projectes més imminents de l’Institut, com són la creació de la nova Unitat d’Investigació Clínica i l’ampliació de les instal·lacions de l’IISPV al parc sanitari de l’Hospital Universitari Joan XXIII.
