Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaxos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.
Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.
En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix de forma automàtica a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova de veritat absoluta; és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.
Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.
Incidència de la psicosi
Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.
Els motlles han estat desenvolupats per l’IISPV i l’Institut de l’Ebre gràcies al finançament rebut per part dels ajuts Llavor, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya
L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya ha presentat els EMMA Molds com a exemple de projecte innovador i amb més potencial emprenedor. El projecte ha estat liderat pel Dr. Carlos López i la investigadora Esther Sauras, membres del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta), juntament amb Francesc Besalduch i Rosendo Ferri, professors de l’Institut de l’Ebre.
Arrel del projecte EMMA Molds, aquest equip ha desenvolupat un tipus de motlles de silicona que en l’àmbit de la recerca s’utilitzen per a l’anàlisi de mostres i per investigar malalties com el càncer. Aquests motlles ajudaran a realitzar de forma més efectiva amb relació al cost les anàlisis de biomarcadors per al pronòstic o per a la resposta al tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat.
L’AGAUR ha presentat aquest projecte en el transcurs de l’acte de cloenda d’una formació en emprenedoria adreçada a professionals de projectes que, com el d’EMMA Molds, han estat finançats amb els ajuts Llavor que l’AGAUR concedeix. La formació l’ha impartit Tot Brands Consulting.
L’EMMA Molds és un dels 10 projectes seleccionats per l’AGAUR entre els 52 que han participat en aquesta formació per a ser presentats en aquest acte de cloenda sota la iniciativa batejada com a “DemoDay”.
Els EMMA Molds són una versió millorada dels motlles de silicona necessaris per a construir el que es coneix com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès), que, com explica el Dr. Carlos López, investigador principal del grup de recerca, “s’usen en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les biòpsies de pacients; per a fer-ho, les mostres es tenyeixen amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica”. I afegeix: “El disseny dels motlles permet que es puguin analitzar un nombre més elevat de mostres, i alhora ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia”.
Per la seva banda, Esther Sauras, jove emprenedora que també participa en aquest projecte, recorda que “els EMMA Molds, en haver estat subvencionats pels ajuts Llavor, han de contribuir a impulsar productes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu. A més, el projecte ha d’estar destinat al reforç de la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips)”.
Un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV, la URV i el CIBEROBN detecta millores en la funció cognitiva en les persones que prenen tres racions o més de fruita seca per setmana
El consum freqüent de fruita seca comporta millores en la funció cognitiva i alenteix el seu deteriorament. És la principal conclusió d’un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), que va examinar l’associació entre el consum de fruita seca i la funció cognitiva en una mostra de 6.630 adults majors amb sobrepès i síndrome metabòlica. Els resultats van mostrar que aquelles persones que consumien almenys tres racions de fruita seca per setmana, van presentar millores en la funció cognitiva i un alentiment en el deteriorament cognitiu en comparació amb aquells que el feien amb menys freqüència o mai.
La fruita seca, com ara nous, ametlles, avellanes, festucs, cacauets i macadàmies, entre altres, són reconeguts per les seves propietats cardiovasculars i la seva capacitat per reduir el risc de malalties cròniques, com la diabetis tipus 2, la hipertensió, els nivells de colesterol i les malalties del cor. En les últimes dècades, el seu consum ha estat objecte de creixent interès en relació amb la salut cerebral. Els resultats d’aquest nou estudi avalen recerques anteriors que suggereixen que la fruita seca pot tenir un efecte beneficiós sobre la cognició i la prevenció del deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, així com la seva potencial capacitat per reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i altres demències.
“Les troballes confirmen la idea que una alimentació saludable, que inclogui el consum freqüent de fruita seca, pot exercir un paper important en el manteniment d’un correcte estat cognitiu a mesura que envellim”, afirma Jordi Salas Salvadó, investigador principal de l’estudi, responsable del Grup de Recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) de l’IISPV i catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV. I afegeix: “Els resultats suggereixen que els fruits secs podrien ser considerats com a part d’una estratègia dietètica global per a promoure la salut cerebral i reduir el risc de deteriorament cognitiu.”
L’estudi també ha tingut en compte altres factors d’estil de vida, com l’activitat física, el tabaquisme, el consum d’alcohol i el nivell educatiu, que podrien tenir relació amb la funció cognitiva. No obstant això, fins i tot després de controlar aquests factors, l’associació entre el consum de fruita seca i la millora cognitiva es va mantenir significativa.
Nancy Babio, dietista nutricionista, corresponsable del grup de recerca ANUT-DSM de l’IISPV i professora agregada de la URV assenyala que l’estudi confirma els fruits secs com “un tresor per a la salut cognitiva”, ja que “són rics en nutrients essencials, com ara àcids grassos insaturats, vitamina E i altres antioxidants i fitoquímics, que exerceixen un paper fonamental en el manteniment òptim de la cognició”. El seu consum regular, uns 30 grams al dia, pot ser, segons Babio, “una estratègia simple i efectiva per protegir contra aquest deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, a més d’una opció saludable i accessible per a tothom”.
L’estudi destaca la importància d’adoptar una alimentació saludable i equilibrada, que inclogui el consum regular de fruita seca, per mantenir la funció cognitiva en l’edat adulta. A mesura que la societat envelleix, és fonamental promoure la consciència sobre els beneficis d’una alimentació adequada i fomentar hàbits saludables per al benestar cerebral i general a llarg termini.
El treball, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, ha estat realitzat en la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV i director de la Unitat; Nancy Babio, professora agregada, i Stephanie K. Nishi, professora visitant del Canadian Institutes of Health Research (CIHR). Tots aquests autors formen part de l’IISPV i del CIBEROBN. Aquest treball es va realitzar en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.
Referencia bibliográfica: Ni J, Nishi SK, Babio N, et al. Higher versus lower nut consumption and changes in cognitive performance over two years in a population at risk of cognitive decline: a cohort study. Am J Clin Nutr. 2023 Jun 1:S0002-9165(23)65960-X. doi: 10.1016/j.ajcnut.2023.05.032. Epub ahead of print. PMID: 37269908.
• Es tracta d’una troballa molt significativa per l’abordatge d’aquesta malaltia mental ja que permetrà incidir-hi des de l’inici i millorar així la qualitat de vida de les persones que la pateixen
• És l’estudi més gran en aquest camp (amb una mostra de 4.740 persones d’ascendència europea)
Tarragona, 29 de juny de 2023. Investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col·laboració del CIBER en Salut Mental (CIBERSAM), han dut a terme un estudi que assenyala per primer cop que la base genètica d’una persona juga un paper important en l’aparició dels primers símptomes de l’esquizofrènia.
Aquesta troballa és crucial per l’abordatge de l’esquizofrènia ja que si es pot predir a quina edat començaran a aparèixer els primers símptomes, s’hi podrà incidir abans que es manifestin i això permetrà millorar la qualitat de vida del pacient.
Els investigadors d’aquest estudi han analitzat tot el genoma humà, fet que els ha permès conèixer el paper que juga la càrrega genètica d’una persona en la manifestació dels primers símptomes de l’esquizofrènia (a l’adolescència tardana o al principi de l’edat adulta, normalment). Han trobat que entre el 17% i el 21% dels factors que contribueixen a la seva aparició són de base genètica: la resta d’aspectes que hi tenen a veure són ambientals. Ja se sabia per estudis anteriors que aquestes dues dimensions són les que juguen un paper important en l’edat d’inici dels primers símptomes, encara que la genètica era la que estava menys estudiada fins ara. D’aquí que aquest estudi sigui tant important.
Els i les investigadores també han arribat a la conclusió que la mateixa càrrega genètica associada a l’edat d’inici de l’esquizofrènia també juga un paper important en el cas de persones amb TDAH o que han patit maltractaments a la infància.
D’altra banda, s’ha examinat el paper de les variants de número de còpies, que són segments de l’ADN del nostre genoma que es troben repetits vàries vegades (de l’anglès Copy Number Variants). S’ha observat que hi ha una relació entre el nombre d’aquestes còpies i l’edat d’inici de l’esquizofrènia: “Els individus amb més regions afectades al llarg del genoma tendeixen a tenir una edat d’inici de la malaltia més precoç”, explica Gerard Muntané, investigador de l’estudi.
Aquests descobriments són el punt de partida per a futurs estudis que contribuiran a millorar el diagnòstic i el tractament de la malaltia. El treball s’ha publicat a la revista Translational Psychiatry.
Referència bibliogràfica: Sada-Fuente, E., Aranda, S., Papiol, S. et al. Common genetic variants contribute to heritability of age at onset of schizophrenia. Transl Psychiatry 13, 201 (2023). https://doi.org/10.1038/s41398-023-02508-0
El nostre Comitè d’Ètica d’Investigació amb medicaments (CEIm) ha rebut recentment l’acreditació del Departament de Salut que li permet renovar la seva tasca amb relació a l’avaluació ètica dels projectes de recerca biomèdica liderats tant des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) com des dels diferents centres que tutelem en aquesta àrea.
El CEIm té un paper rellevant al nostre centre en ser el responsable d’assegurar-se que els projectes que duem a terme se cenyeixen als principis ètics de la recerca.
“L’ètica en el camp de la recerca implica una àmplia gama d’aspectes, com ara: el disseny i la metodologia de l’estudi, el correcte maneig de les dades personals i de les mostres biològiques, oferir l’adequada informació al participant o vetllar per la protecció dels pacients que participen als estudis, especialment dels que es troben en condicions de vulnerabilitat”, explica el Dr. Josep M. Alegret, president del CEIm.
Actualment, el CEIm de l’IISPV tutela 65 centres sanitaris i no sanitaris de la demarcació de Tarragona en aquesta àrea de diferents dimensions i característiques (des de centres de dia per a persones grans fins a la Universitat Rovira i Virgili o hospitals).
Més informació sobre el nostre Comitè d’Ètica d’Investigació amb medicaments (CEIm) de l’IISPV
Hem incorporat més de 40 professionals gràcies als ajuts rebuts per part dels programes Investigo i Primera Experiència
Atraure professionals que estiguin compromesos amb la ciència i amb la salut de les persones tot investigant les causes i la cura de les malalties és un dels principals objectius de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Recentment, hem incorporat als nostres equips més de 40 professionals gràcies als ajuts rebuts per part dels programes Investigo (del Servicio Público de Empleo Estatal, del Ministerio de Trabajo y Economía Social, i de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, de la Generalitat de Catalunya) i Primera Experiència (subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya -SOC- i pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència). Ambdós programes estan finançats pels fons Next Generation de la Unió Europea.
Aquests i aquestes professionals estan duent a terme les seves tasques en diferents àrees de la nostra institució, i són una peça cabdal en les iniciatives que duem a terme en l’àmbit de la recerca i la salut.
Un estudi dut a terme per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) vol demostrar que el consum de complements alimentaris i una pauta d’exercici físic pot millorar la qualitat de vida en persones amb autisme i esquizofrènia
Els trastorns de l’espectre autista és una afecció relacionada amb el desenvolupament del cervell que afecta la manera com una persona percep i socialitza amb altres persones, cosa que causa problemes en la interacció social i la comunicació. L’esquizofrènia és una malaltia que afecta el pensament, les emocions i la conducta de les persones. Pertany a un grup de trastorns mentals anomenat psicosi, que es caracteritza per una distorsió de la percepció de la realitat. Tant l’autisme com l’esquizofrènia són condicions prevalents ja que afecten gairebé un 2% de la població i poden tenir un impacte significatiu en el funcionament i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i de les seves famílies, a més de representar una important càrrega econòmica per elles, per al sistema de salut i la societat.
L’enfocament terapèutic actual, que consisteix en l’abordatge farmacològic i psicològic, no aconsegueix mitigar gran part dels símptomes i no sol millorar del tot la vida d’aquestes persones. A més, algunes medicacions donen lloc a una àmplia gamma d’efectes adversos. En aquest context, investigadores i investigadors del grup de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) i la Universitat
Rovira i Virgili (URV), volen dur a terme un estudi per establir noves estratègies de maneig per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquestes malalties.
El projecte “Vitactiva’t” compta amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i es basa en treballs anteriors del mateix grup investigador (el de Genètica i Ambient en Psiquiatria”) i en d’altres treballs a nivell internacional que han trobat que la disfunció mitocondrial és present en el trastorn de l’espectre autista i l’esquizofrènia i que abordar-la podria millorar la simptomatologia d’aquestes condicions. Si el present estudi recolzés aquesta hipotèsi obriria una nova perpsectiva d’abordatge en aquests trastorns mentals, per la millora de la qualitat de vida de les persones que els pateixen.
Per aconseguir aquest objectiu, l’estudi comptarà amb 120 voluntàries i voluntaris, 60 persones amb diagnòstic d’autisme i 60 persones amb diagnòstic d’esquizofrènia, que entraran en un programa d’intervenció i seguiment multidiscplinari durant 16 setmanes, on hauran de prendre un complement alimentari cada dia i seguir un programa d’exercici físic dos cops per setmana. Aquestes persones han de ser majors d’edat i tenir un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista o esquizofrènia. Rebran el seguiment, el programa d’exercici físic i el complement alimentari de manera totalment gratuïta. A més, els regalaran una samarreta per fer esport i una botella d’aigua especialment dissenyades per a l’estudi.
Els complements alimentaris són vitamines i cofactors que intervenen en la funció del mitocondri, un orgànul de les cèl·lules que s’ocupa de generar l’energia que el nostre cos i la nostra ment necessita per funcionar. Aquests complements es troben en un envoltori com el de les barretes energètiques que utilitzen els runners i han estat especialment preparats per aquest estudi. D’altra banda, les sessions d’esport les durà a terme una empresa especialitzada en programes d’exercici físic en persones amb trastorns mentals, Sport2live, amb monitors titulats en Ciències de l’Esport i en grups reduïts de menys de 20 persones.
La investigació està liderada per la Dra. Lourdes Martorell, investigadora de l’IISPV i de l’Institut Pere Mata i professora associada a la URV, conjuntament amb la Dra. Alba Valiente, psiquiatra de l’IPM i professora associada a la URV. El grup de recerca, amb la Lourdes al capdavant, ha contribuït notablement a evidenciar que els mitocondris juguen un paper clau en algunes condicions de salut mental. Ara volen anar més enllà i saber si millorant aquesta funció, les persones afectades podrien millorar la simptomatologia i gaudir d’una millor qualitat de vida.
L’equip d’investigació format per infermeres, biòlogues, psicòlegs, psiquiatres i un nutricionista ha preparat diversos materials per fer difusió del projecte com tríptics i pòsters que es distribuiran sobretot en centres de salut mental i en els espais de l’Associació Aspercamp. També han habilitat un número de telèfon (634 404 344) i un correu electrònic (vitactivat@iispv.cat), al qual poden adreçar-se totes les persones interessades en participar en l’estudi per obtenir més informació o resoldre dubtes.
Per participar en aquest estudi cal ser major d’edat i tenir un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista o esquizofrènia.
L’envelliment progressiu de la població, en les últimes dècades, ha situat a l’epicentre de l’opinió pública conceptes relacionats amb la salut cognitiva que anys enrere passaven desapercebuts, com ara la memòria, l’atenció o les aptituds del llenguatge. A la Unió Europea (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística), la franja de la població que se situa dels 65 anys en endavant ha augmentat un 5% des del 2001, i la tendència és a l’alça. D’aquí que tenir cura del nostre cervell esdevingui cada cop més una prioritat ja que el deteriorament de les seves capacitats cognitives (es dona especialment en les persones grans) comporta una davallada de la qualitat de vida alhora que implica enormes costos per al sistema nacional de salut.
En aquest context, els grups de Genètica i Ambient en Psiquiatria i el d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat Rovira i Virgili (el primer també està vinculat a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata) han portat a terme un estudi que ha permès identificar 6 biomarcadors a la sang que juguen un paper clau en el deteriorament cognitiu. Aquesta troballa podria permetre, en un futur, pronosticar i tractar de forma precoç i més eficaç dèficits relacionats amb les funcions cognitives del nostre cervell com les citades prèviament.
Per a aquest estudi, publicat recentment a la revista GeroScience, s’han analitzat diverses proteïnes presents a la sang de persones grans que van participar a l’assaig clínic PREDIMED-Plus (IISPV i URV). Aquestes tenien o bé sobrepès o bé patien d’obesitat, ambdós factors de risc per a les malalties cardiovasculars i que alhora estan associats amb el rendiment cognitiu.
“S’ha trobat que els nivells d’aquestes proteïnes a la sang donen informació respecte a l’estat del funcionament del cervell: les persones amb una capacitat de funcionament cerebral més baixa tenen a la sang nivells més elevats de sis de les proteïnes analitzades (Alpha-2-MRAP, HAGH, Siglec-9, MDGA1, IL12 i EDA2R). Per resultats d’estudis previs d’altres investigadors es pot pensar que, en part, aquestes proteïnes provenen del cervell. Per tant, estem detectant en sang el rastre d’un mal funcionament del cervell”, conclou Martí Llaurador Coll, primer firmant d’aquest treball.
D’altra banda, el primer autor de l’estudi explica que tenir les capacitats mentals en un bon estat de salut significa “ser capaç de mantenir l’atenció focalitzada en allò que calgui, de retenir a la memòria tasques que hem de fer o assumptes quotidians, o de construir relats coherents i amb sentit, entre d’altres aspectes”.
Aquests resultats són capdavanters ja que per tal de dur a terme la investigació s’ha utilitzat un mètode molt innovador d’anàlisi de sang, el Proximity Extension Assay, que permet mesurar la quantitat d’un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Un estudi possible gràcies al treball en equip de diferents àrees del CIBER
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents grups que pertanyen al CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red), aspecte que aporta a la investigació un enfocament multidisciplinari. En concret, han treballat conjuntament l’àrea de Salud Mental (CIBERSAM) i la de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Rios, S., García-Gavilán, J.F., Babio, N., Vilella, E., Salas-Salvadó, J. Plasma levels of neurology-related proteins are associated with cognitive performance in an older population with overweight/obesity and metabolic syndrome. GeroScience (2023). https://doi.org/10.1007/s11357-023-00764-y
SUCCIPRO, l’spin-off impulsada des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) per investigar nous fàrmacs per al Crohn, l’obesitat i la diabetes, ha estat una de les empreses seleccionades per la convocatòria WomenTechEU de l’organisme europeu EISMEA (European Innovation Council and SMEs Executive Agency) per finançar la innovació en salut.
Aquest organisme pertany a la Comissió Europea i a través del seu programa de finançament WomenTechEU dona suport a empreses deep tech liderades por dones.
Les deep tech són empreses que desenvolupen solucions innovadores i disruptives basades en l’ús de tecnologies profundes, vinculades a la ciència o enginyeria avançada, per donar resposta a problemes globals.
SUCCIPRO
La spin-off neix a partir de l’experiència del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, que se centra en trobar tractaments per a aquest tipus de malalties i condicions de salut. És un projecte conjunt entre l’IISPV i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La spin-off, creada aquest 2022, centra la seva recerca en el descobriment de teràpies innovadores que permetin disminuir el succinat, una substància que produeixen de forma natural les cèl·lules de l’organisme i els bacteris intestinals (l’anomenada microbiota) i que es veu alterada quan existeixen malalties inflamatòries o metabòliques. “Les persones amb malalties com el Crohn, l’obesitat i la diabetis pateixen una inflamació que està relacionada amb un augment dels nivells de producció del succinat”, explica la doctora Isabel Huber, cofundadora i directora general de l’empresa.
Menjar nous de forma habitual podria beneficiar el desenvolupament cognitiu dels i de les adolescents i contribuir a la seva maduració psicològica. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en el qual han col·laborat ISGlobal (un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Es tracta d’una investigació inèdita, sense precedents a tot el món ja que si bé s’han fet estudis previs sobre l’efecte de les nous en la nostra salut, mai fins ara s’havia analitzat l’impacte del seu consum en una etapa tan crucial per al desenvolupament cognitiu com és l’adolescència.
Les nous són riques en l’àcid gras alfa-linolènic (ALA), un tipus d’omega-3 que juga un paper fonamental en el desenvolupament del cervell, especialment en aquestes edats. En paraules de Jordi Julvez, investigador principal i coordinador del Grup de Recerca NeuroÈpia de l’IISPV, “l’adolescència és un moment de grans canvis biològics: es produeix una transformació hormonal, que, alhora és la responsable d’estimular el creixement sinàptic del lòbul frontal. Aquesta part del nostre cervell és la que fa possible la maduració neuropsicològica, és a dir, de les capacitats emocionals i cognitives més complexes. Les neurones ben alimentades amb aquest tipus d’àcids grassos podran créixer i crear noves sinapsis, que seran més fortes”.
A l’estudi, que ha estat publicat a la revista eClinicalMedicine (pertany a la prestigiosa editorial científica The Lancet Discovery Science), hi han participat de forma voluntària 700 estudiants d’ESO d’entre els 11 i 16 anys i de 12 instituts de Barcelona. Aquests s’han dividit en dos grups de forma aleatòria: un anomenat control, en el qual no s’ha fet cap tipus d’intervenció, i un altre, l’experimental, al qual l’equip investigador del projecte va entregar bosses amb 30 grams de nous pelades tot indicant als i les joves que hi participaven que podien consumir-les diàriament en un període de 6 mesos. L’equip d’investigació ha trobat que els adolescents que al llarg d’aquest temps havien menjat nous com a mínim 100 dies (no necessàriament seguits) van veure augmentada la seva capacitat d’atenció, i que aquells que presentaven alguns símptomes del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) van millorar notablement el seu comportament (a classe prestaven més atenció al professor i eren menys hiperactius). D’altra banda, també es va constatar un augment de les capacitats relacionades amb el que es coneix com la intel·ligència fluïda que, en paraules de Jordi Julvez “està menys influenciada per l’aprenentatge; és inherent a l’estat biològic de la persona. Nosaltres l’hem valorada fent servir tests cada vegada més complicats, a través dels quals els adolescents havien de descobrir quin patró seguia una filera de lletres, per exemple”. I afegeix: “En conjunt no es van trobar diferències significatives en el grup d’intervenció amb relació al grup control, però si es considera el factor adherència llavors sí que s’observen resultats positius ja que els i les participants que més es van ajustar a les pautes pel que fa a la dosi recomanada de nous i al nombre de dies de consum sí que van mostrar millores en les funcions neuropsicològiques avaluades”.
Així doncs, aquest estudi constata que perquè els i les adolescents es desenvolupin correctament a nivell cognitiu i psicològic és tant important seguir una dieta saludable com mantenir aquests hàbits en el temps i no deixar-se: “Si els nois i noies fessin cas a aquestes recomanacions i realment mengessin un grapat de nous al dia, o com a mínim 3 vegades a la setmana, veurien moltes millores substancials en les capacitats cognitives, i els ajudaria a encarar els reptes que implica l’etapa de l’adolescència i l’entrada a l’adultesa. L’adolescència és un període de gran desenvolupament cerebral i de comportaments complexos que requereix una quantitat important d’energia i nutrients”, conclou Ariadna Pinar, primera autora de l’article.
Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III a través dels projectes CP14/00108, PI16/00261 i PI21/00266 (cofinançats per la Unió Europea a través del programa ‘A way to make Europe’). La California Walnut Commission (CWC) ha donat suport al projecte tot regalant les nous necessàries per a la intervenció. Cap de les entitats finançadores ha participat ni en el disseny ni en la discussió dels resultats de l’estudi.
Properament, el mateix equip de recerca durà a terme un estudi (en aquesta ocasió serà observacional i també comptarà amb el suport de la CWC) per tal de determinar si el consum de nous i de fruits secs en general durant l’embaràs influeix en el desenvolupament cognitiu i en la maduració psicològica dels infants. Així doncs, aquesta segona investigació va un pas més enllà amb relació al treball presentat en aquesta nota de premsa ja que pretén demostrar que aquests aspectes del creixement poden ser potenciats ja des del ventre de la mare i des de la primera etapa de la infància procurant seguir uns bons hàbits alimentaris.
Referència bibliogràfica: Pinar-Martí A, Gignac F, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Sala-Vila A, Lázaro I, Ranzani OT, Persavento C, Delgado A, Carol A, Torrent J, Gonzalez J, Roso E, Barrera-Gómez J, López-Vicente M, Boucher O, Nieuwenhuijsen M, Turner MC, Burgaleta M, Canals J, Arija V, Basagaña X, Ros E, Salas-Salvadó J, Sunyer J, Julvez J. Effect of Walnut Consumption on Neuropsychological Development in Healthy Adolescents: A Multi-school Randomized Controlled Trial eclinicalmedicine. April 06, 2023. doi: 10.1016/j.eclinm.2023.101954.