Els resultats d’aquest estudi de l’IISPV-URV, suposen un avenç que explica la relació entre l’obesitat, la diabetis tipus 2 i aquesta malaltia
Un equip investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha descobert el mecanisme que relaciona el fet de consumir una alimentació rica en greixos saturats amb l’Alzheimer. La recerca s’ha centrat a veure com aquesta dieta afecta unes molècules que es troben a la sang i altres teixits com el cervell, i que actuen com a marcadors i reguladors de la malaltia. L’estudi l’ha liderat la catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia Mònica Bulló, del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) i del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de l’IISPV – URV, en col·laboració amb el CIBERobn i la Universitat de Barcelona. Els resultats s’han publicat a la revista Nutrients.
La investigació es va fer en un model de ratolins que desenvolupa la malaltia d’Alzheimer en edat adulta. Estudis previs en aquests animals ja havien demostrat que després de seguir una dieta rica en greixos acabaven desenvolupant la malaltia molt temps abans que els que tenien una alimentació convencional. El que no es coneixia eren els mecanismes que desencadenaven l’avenç de la malaltia, i ara s’han resolt.
Per fer-ho, l’equip investigador va analitzar l’expressió de 15 microARNs (miRNAs), petites molècules d’ARN que tenen un paper crucial en la regulació genètica, tant en el plasma com en teixits cerebrals. Es van examinar els canvis en els microARNs relacionats amb la insulina en models de ratolins amb predisposició a l’Alzheimer i sense que seguien una dieta alta en greixos, sobretot de tipus saturat.
Els resultats van demostrar que empitjorava el seu metabolisme després de seguir aquesta dieta durant sis mesos amb un increment significatiu del pes corporal i una pitjor resposta a la glucosa i a la insulina, que són característiques similars a l’obesitat i la diabetis tipus 2 en persones. A més, es va observar una alteració de diversos microARNs tant a la sang com al cervell. Aquests canvis estaven relacionats amb processos que poden danyar el cervell, com l’acumulació de plaques de β-amiloide (unes aglomeracions de proteïna que es formen al cervell i que serveixen de marcadors de l’Alzheimer); la producció excessiva de la proteïna tau (que, quan es descontrola, pot danyar les cèl·lules cerebrals) i la inflamació dins del cervell, que també està vinculada amb aquesta malaltia.
“Els resultats obtinguts en aquest estudi suposen un avenç en el coneixement del mecanisme que explicaria la relació entre obesitat, la diabetis tipus 2 i el desenvolupament de l’Alzheimer. A més, ofereixen noves dianes per a la possible prevenció i tractament de la malaltia”, apunta la investigadora Mònica Bulló.
L’estudi no només aporta noves dades sobre com una dieta rica en greixos pot afectar la salut cerebral sinó que també obre la porta a futures recerques sobre estratègies alimentàries com a possible via per tractar l’Alzheimer. Els resultats subratllen la importància d’una dieta equilibrada per a la prevenció de malalties neurodegeneratives i destaquen el potencial dels microARNs com a objectius per a intervencions terapèutiques.
Referència bibliogràfica: Rojas-Criollo, M.; Novau-Ferré, N.; Gutierrez-Tordera, L.; Ettcheto, M.; Folch, J.; Papandreou, C.; Panisello, L.; Cano, A.; Mostafa, H.; Mateu-Fabregat, J.; et al. Effects of a High-Fat Diet on Insulin-Related miRNAs in Plasma and Brain Tissue in APPSwe/PS1dE9 and Wild-Type C57BL/6J Mice. Nutrients 2024, 16, 955. https://doi.org/10.3390/nu16070955
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Universitat Rovira Virgili organitzen la segona edició del PhD Day, una jornada per compartir i debatre les propostes dels estudiants de doctorat en ciències de la salut. A més, és una oportunitat per als i les investigadores per millorar la presentació d’investigacions i les habilitats de comunicació tot rebent comentaris constructius sobre el seu treball per part d’altres estudiants i investigadors establerts. També permetrà els i les investigadores construir xarxes professionals vitals. Aquesta jornada se celebrarà el 6 de juny a la facultat de Medicina de Reus, de les 9 a les 16 h.
L’esdeveniment estarà compost per diversos treballs de doctorat a l’àmbit de la salut, en forma d’exposicions orals. Algunes d’aquestes seran “flash presentation”, petites explicacions d’uns 3 minuts, i altres, presentacions més extenses. També hi haurà desenes de pòsters que mostraran altres feines.
Addicionalment a aquestes presentacions, es faran altres dinàmiques com una taula rodona entre diversos investigadors sènior, que explicaran la seva experiència i compartiran la seva feina amb els investigadors en formació, i una xerrada formativa per explicar els investigadors predoctorals com i quan planificar la seva etapa postdoctoral.
La jornada té una gran importància, ja que el fet de tenir l’IISPV els grups de recerca molt dispersos pel territori fa que una ocasió com aquesta sigui ideal per poder-se conèixer i trobar els i les investigadores predoctorals i els professionals de la salut. A més, no només hi haurà espai per a la ciència, també, un petit esmorzar, amb una pausa per al cafè, i un dinar en forma de piscolabis.
L’acte tancarà amb el lliurament de premis i inclourà un epíleg que anirà a càrrec dels coordinadors dels diferents doctorats. Per inscriure’s com a assistent, heu d’emplenar el següent formulari, en aquest enllaç, i per poder presentar el vostre treball heu d’enviar un correu a formacio@iispv.cat abans del 29 d’abril, incloent-hi les següents informacions: si pertanyeu a l’àrea clínica o bàsica, si es tracta d’un pòster o d’una presentació oral i finalment, en quin any de doctorat us trobeu.
Un estudi de l’IISPV-URV observa com aquests compostos, anomenats PFOS, s’ingereixen, sobretot, a través de peix i marisc, i ou
El sulfonat de perfluorooctà (PFOS) és un disruptor endocrí -substància que altera el sistema hormonal de l’organisme- que es pot ingerir a través dels aliments que mengem. Les persones més exposades a aquest compost, que és aportat majoritàriament pels peixos, mariscs i els ous, tenen més risc de desenvolupar alteracions en el metabolisme de la glucosa i per tant de desenvolupar una diabetis tipus 2. Aquesta és la principal conclusió d’una recerca liderada per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que formen part del consorci CIBERObn de l’Institut de Salut Carlos III.
La investigació, realitzada dins del projecte PREDIMED-plus, un estudi multicèntric fet a l’Estat espanyol i coordinat des de la URV, va estudiar com el consum de PFOS afecta els nivells de sucre en sang i la quantitat de greix corporal en 4.600 adults de 55 a 77 anys que no tenien diabetis. Els resultats van posar de manifest que les persones que presentaven un consum més alt de PFOS a través de la dieta a l’inici de l’estudi tenien nivells més alts i, per tant, pitjors, de glucosa en comparació amb aquells participants que en consumien menys. També es va observar una associació positiva entre el consum a través de la dieta de PFOS i l’índex de massa corporal o la resistència a la insulina -comú en persones que tenen més risc de desenvolupar una diabetis de l’adult- després d’un any de seguiment.
La recerca també va determinar quins van ser els principals grups d’aliments que contribuïen al consum total de PFOS a través de la dieta: peixos i mariscs (62%), ous (25%) i fruites i verdures (8%). L’elevada presència d’aquests disruptors endocrins en aliments d’origen animal es podria explicar, segons l’equip investigador, degut a la afinitat pels lípids que tenen aquestes substàncies químiques, un fet que pot portar la seva acumulació i persistència en la cadena alimentària. La seva presència en algunes fruites i verdures es deu a la contaminació generalitzada del sòl i l’aigua superficial, que fa que es puguin acumular els disruptors endocrins en aquests aliments.
“Aquest és el primer estudi que explora l’associació entre el consum a través de la dieta de PFOS i els paràmetres de l’homeòstasi de la glucosa. Els resultats suggereixen que aquests disruptors poden tenir un paper important en l’augment de pes i en el desenvolupament de diabetis tipus 2”, apunten Nadine Khoury i María Ángeles Martínez, primeres autores de l’estudi.
En vista dels resultats obtinguts, l’equip investigador ressalta la importància d’examinar més estretament els possibles efectes que poden tenir els disruptors endocrins en la salut pública, i subratllen la necessitat d’establir regulacions més estrictes per reduir l’exposició a aquestes substàncies a través de l’alimentació.
Aquest estudi ha estat coordinat per María Ángeles Martínez així com Nancy Babio, professora agregada de la URV i el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó, tots tres investigadors de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat i adscrits també a l’IISPV i al CIBERobn, de L’Institut de Salut Carlos III. Els resultats de la recerca s’han publicat a la revista Environment International.
Diabetis tipus 2
La diabetis mellitus tipus 2 és un trastorn metabòlic crònic que representa un important repte per a la salut global, ja que s’associa a diferents malalties cròniques i a una pitjor qualitat i esperança de vida. L’any 2021, la Federació Internacional de Diabetis va estimar que 1 de cada 10 adults vivia amb aquesta malaltia i es preveu que aquesta xifra augmenti a 1 de cada 9 adults l’any 2030. Se sap que factors com la predisposició genètica, l’edat, la presència d’obesitat, tabaquisme, inactivitat física i una dieta poc saludable n’estarien implicats. Tot i això, en els darrers anys, els contaminants ambientals i antropogènics han sorgit com a possibles contribuents i progressió de la malaltia, amb especial atenció al paper que poden tenir els disruptors endocrins.
Referència bibliogràfica: Nadine Khoury, María Ángeles Martínez, Stephanie K. Nishi, Miguel Ángel Martínez-González, Dolores Corella, Olga Castañer, J. Alfredo Martínez, Ángel M. Alonso-Gómez, Julia Wärnberg, Jesús Vioque, Dora Romaguera, José López-Miranda, Ramon Estruch, Francisco J Tinahones, José Manuel Santos-Lozano, Lluís Serra-Majem, Aurora Bueno-Caunivanillas, Josep A. Tur, Sergio Cinza Sanjurjo, Xavier Pintó, José Juan Gaforio, Pilar Matía-Martín, Josep Vidal, Clotilde Vázquez, Lidia Daimiel, Emilio Ros, Carmen Sayon-Orea, Jose V Sorli, Karla-Alejandra Pérez-Vega, Antonio Garcia-Rios, Francisco Ortiz-Díaz, Enrique Gómez-Gracia, MA Zulet, Alice Chaplin, Rosa Casas, Inmaculada Salcedo-Bellido, Lucas Tojal-Sierra, Maria-Rosa Bernal-Lopez, Zenaida Vazquez, Eva M. Asensio, Albert Goday, Patricia J. Peña-Orihuela, Antonio J. Signes-Pastor, Ana Garcia-Arellano, Montse Fitó, Nancy Babio, Jordi Salas-Salvadó. Dietary intake of Perfluorooctanesulfonic acid (PFOS) and glucose homeostasis parameters in a non-diabetic senior population. Environment International. 2024. https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108565.
L’Hospital Universitari Pere Mata (Reus) i l’IISPV organitzen una jornada de portes obertes, el 24 d’abril a les 12h, al Pavelló dels Distingits d’aquest centre. En aquesta jornada els visitants podran conèixer les últimes novetats en recerca sobre la salut mental, posant l’èmfasi ens els avenços assolits en trastorns com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar.
Aquestes sessions estaran impartides pels investigadors del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’IISPV i de l’Hospital Universitari Pere Mata; Elisabet Vilella i Gerard Muntané. Explicaran els estudis científics que estan contribuint a fer avenços significatius en el tractament i prevenció d’aquestes malalties.
No perdis l’oportunitat de participar en aquesta jornada. La salut mental és una qüestió vital per aquest segle degut a que abasta diverses patologies i malalties que afecten una gran part de la població mundial. Inscriu-t’hi aquí!
Els estudiants del cicle de Grau Superior de Laboratori Clínic i Biomèdic de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona van poder assistir a una formació teoricopràctica d’aquesta disciplina
L’IISPV ha fet la quarta edició del curs bàsic de citometria de flux adreçada als estudiants del cicle de Grau Superior de Laboratori Clínic i Biomèdic de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona.
En aquest curs, organitzat per la Plataforma de Citometria de Flux de l’IISPV, els estudiants van tenir l’oportunitat d’assistir a una formació teoricopràctica, en la què es van familiaritzar amb els conceptes bàsics de la tècnica, alhora que van visualitzar el processament en directe d’una mostra de sang perifèrica marcada amb: CD45, CD14, CD3, CD4, CD8, CD19 i CD16, ells mateixos van poder dissenyar l’aproximació experimental.
L’objectiu d’aquesta formació i de l’IISPV és apropar la investigació a la societat i, en especial, als centres educatius del nostre territori, donant oportunitat als estudiants de conèixer i provar equip de primer nivell.
• És el resultat d’un estudi (anomenat Bipogent) liderat per l’IISPV i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, en el que han participat pacients amb aquest trastorn i persones sense cap malaltia mental, de centres de salut de tot Catalunya
Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) amb professionals de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), entre d’altres, ha permès identificar una alteració epigenètica (al gen DDR1) que es produeix quan a la infància o a l’adolescència s’experimenten condicions adverses (com ara abusos físics, maltractament emocional o negligència en les cures bàsiques) i la persona se sent sotmesa constantment a un estat d’estrès. Si bé aquestes alteracions epigenètiques (modificacions químiques de la cadena del nostre ADN) són inherents a la transformació que el nostre organisme pateix al llarg de la vida, es donen amb més freqüència quan es viuen situacions com les descrites prèviament.
Estudis com aquests són cabdals ja que prèviament ja s’havia constatat que un dels desencadenants de malalties mentals com el trastorn bipolar és el desgast que implica travessar vivències d’aquest tipus. La identificació d’aquesta alteració epigenètica se suma a troballes similars fetes per investigadors d’arreu del món, que poden representar un punt d’inflexió per a entendre els desencadenants de la malaltia i l’abordatge que se’n fa.
L’avenç assolit amb aquest estudi rau en el fet que pot contribuir a que en un futur (si els resultats s’acaben contrastant amb altres investigacions i mostres més diverses), gràcies a un senzill anàlisi de sang al pacient amb trastorn bipolar, es pugui determinar la gravetat d’aquesta alteració (analitzant el gen DDR1) i que, per tant, els tractaments puguin ser millorats considerablement, essent més personalitzats i efectius.
Aquest estudi (conegut com a Bipogent) l’ha fet possible un equip d’investigadors i investigadores de l’IISPV i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (formen part de la xarxa CERCA de centres de recerca de Catalunya) liderat per la Dra. Elisabet Vilella (és responsable del Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria, conegut com a
GAP, per les seves sigles) amb la col·laboració de dos grups de recerca del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM): el grup liderat per la Dra. Edith Pomarol-Clotet (FIDMAG-Hermanas Hospitalarias) i un altre liderat pel Dr. Eduard Vieta (Hospital Clínic de Barcelona). Per dur-la a terme s’ha comptat amb la participació de 128 persones adultes amb diagnòstic de trastorn bipolar i 141 persones sense cap malaltia mental. Se’ls va fer un seguiment amb avaluacions clíniques i psicològiques i amb l’anàlisi de mostres de sang: “Sense la bona predisposició i la generositat d’aquests participants, l’estudi no hagués estat possible”, afirma la Dra. Vilella.
Què és el gen DDR1 i la seva relació amb el trastorn bipolar
El DDR1 és un gen que exerceix la seva funció en una de les cèl·lules més importants del cervell: els oligodendrocits. Són les cèl·lules encarregades de recobrir les neurones amb mielina, una capa composta de lípids que ajuda a que la informació es transmeti de manera més ràpida i eficaç.
Els gens, un paper clau en el trastorn bipolar
Estudis previs han demostrat que en el 60-85% dels casos, l’aparició d’aquest trastorn (que s’estima que el pateix un 2% de la població) es deu a factors genètics, fet que el converteix en una malaltia amb un elevat risc de ser heretada. Amb tot, també hi tenen un pes important altres variables, com les relacionades amb el medi ambient.
Els resultats d’aquest estudi han estat publicats a la revista Molecular Psychiatry, una de les més prestigioses en el camp de la psiquiatria.
Referència bibliogràfica: Garcia-Ruiz, B., Jiménez, E., Aranda, S. et al. Associations of altered leukocyte DDR1 promoter methylation and childhood trauma with bipolar disorder and suicidal behavior in euthymic patients. Mol Psychiatry (2024). https://doi.org/10.1038/s41380-024-02522-8
Anima el teu fill o filla a participar en el concurs de dibuix infantil “Viu la ciència amb l’IISPV – Dibuixa un o una científica”. Per a fer-ho us heu d’adreçar a la cafeteria de l’Hospital Universitari Joan XXIII, a Tarragona: els hules o bases de paper per posar a sobre de les safates que aquest mes d’abril hi trobareu (del 8 al 19), tenen un espai habilitat perquè la canalla pugui fer-hi aquest dibuix. Només els cal la seva imaginació! Aquesta iniciativa pretén donar a conèixer l’IISPV alhora que promou la participació de la ciutadania.
A aquest concurs de dibuix poden presentar-s’hi nens i nenes d’entre els 5 i els 8 anys (categoria I) i entre els 9 i els 12 anys (categoria II). Els animem a dibuixar un o una científica, segons el seu imaginari i usant qualsevol tècnica (llapis, aquarel·la, etc.).
Una vegada fet el dibuix ens l’haureu de fer arribar tot adjuntant-lo a aquest formulari. A través d’aquest formulari tant el pare com la mare (o tutor/a) ens hauran de facilitar les seves dades, a més de les del fill o filla.
Els dibuixos guanyadors de cada categoria es publicaran en futures edicions dels hules de la cafeteria de l’Hospital Joan XXIII. Els dibuixos premiats també apareixeran a la web i a les xarxes de l’IISPV.
El jurat encarregat d’escollir els dibuixos guanyadors el formen: les Sres. M. Mar Albújar Font i Elisabet Galve Aixa, representants del Servei de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, respectivament, i la Sra. Elena Cerón Cátedra, en representació del servei de cafeteria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Un estudi de l’IISPV-URV-CIBERObn fa avenços en la comprensió de com els canvis en l’estil de vida poden influir en la salut cardiovascular
Seguir una dieta mediterrània baixa en calories acompanyada d’activitat física té beneficis cardiovasculars àmpliament demostrats. Ara, un estudi de l’Institut de Investigació Sanitaria Pere Virgili, l’Universitat Rovira i Virgili i el CIBERObn ha trobat que la flora intestinal té un paper clau en aquests beneficis. Segons l’estudi, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, aquests canvis en l’estil de vida poden influir modulant la composició bacteriana del còlon i dels metabòlits que es produeixen al colon. L’article representa un avenç significatiu en la comprensió de com els canvis en l’estil de vida poden influir en la salut cardiovascular i obre nous desafiaments de recerca per prevenir les malalties cardiovasculars, principal causa de mort dels països desenvolupats.
La investigació es va basar en comparar l’eficàcia de dues intervencions sobre l’estil de vida en 400 participants de l’estudi PREDIMED-Plus: la pèrdua de pes mitjançant dieta mediterrània hipocalòrica i la promoció de l’activitat física i la dieta mediterrània sense l’objectiu de perdre pes. A aquests participants se’ls van recopilar, a l’inici de l’estudi i després d’un any de seguiment, dades sobre la dieta i l’estil de vida, diferents factors de risc cardiovascular (pes, pressió arterial, marcadors de l’estat glucídic…) i mostres de femta.
Els resultats van revelar que el primer grup va experimentar una pèrdua de pes significativa i millores en diversos factors de risc cardiovascular en comparació amb el segon. Aplicant les ciències òmiques i tècniques avançades de bioinformàtica, es van identificar canvis en el metaboloma (el conjunt dels metabòlits, que són petites molècules) en la femta i la microbiota intestinal (el conjunt dels bacteris) associats amb la intervenció, incloent-hi efectes en metabòlits relacionats amb àcids biliars, diferents especies lipídiques, nucleòtids i metabòlits del cicle metabòlic de Krebs, cicle metabòlic clau per la correcte homeòstasi del organisme. Aquests canvis de la microbiota intestinal i el metaboloma es van relacionar amb els canvis observats en el pes corporal i diferents factors de risc cardiovascular.
“La dieta mediterrània amb reducció de calòrica i l’activitat física pot tenir efectes beneficiosos en la salut cardiovascular en modular la microbiota intestinal i el metabolisme que succeeix a nivell intestinal”, asseguren els investigadors. A més, proporciona noves perspectives sobre els possibles mecanismes que expliquen els beneficis per a la salut de la dieta mediterrània i l’activitat física i destaca la importància d’aquestes intervencions en la prevenció i el tractament de la malaltia cardiovascular. Segons Jordi Salas-Salvadó, coordinador de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV-URV, “l’estudi obre portes per a l’establiment de noves estratègies encaminades a modificar la flora intestinal i el seu metabolisme amb la finalitat de mitigar les alteracions metabòliques de persones amb alt risc cardiovascular”.
Realitzat pels investigadors Alessandro Atzeni i Jesús Francisco García-Gavilán, del grup d’Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, l’estudi forma part d’un projecte de recerca dels Nationals Institutes of Health dels Estats Units -juntament amb investigadors de la Harvard University i la Universitat de Navarra-, liderat per Jordi Salas.
Salvadó. Salas, García-Gavilán i Atzeni estan afiliats a l’Institut d’Investigacions Sanitàries Pere Virgili, la Universitat Rovira i Virgili i al Centro de Investigación Biomédica en Red de l’Institut Carlos III (CIBERObn).
Jesús F García-Gavilán, Alessandro Atzeni, Nancy Babio, Liming Liang, Clara Belzer, Jesús Vioque, Dolores Corella, Montserrat Fitó, Josep Vidal, Isabel Moreno-Indias, Laura Torres-Collado, Oscar Coltell, Estefanía Toledo, Clary Clish, Javier Hernando, Huan Yun, Adrián Hernández-Cacho, Sarah Jeanfavre, Courtney Dennis, Ana M. Gómez-Pérez, Maria Angeles Martínez, Miguel Ruiz-Canela, Francisco J. Tinahones, Frank B. Hu, Jordi Salas-Salvadó, Effect of 1-year lifestyle intervention with energy-reduced Mediterranean diet and physical activity promotion on the gut metabolome and microbiota: a randomized clinical trial, The American Journal of Clinical Nutrition, 2024. https://doi.org/10.1016/j.ajcnut.2024.02.021
L’estudi realitzat per la Unitat de Recerca en Lípids i Arterioesclerosi (URLA) i Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme (UVASMET) apunta que la comprensió d’aquestes interrelacions podria ser fonamental per desenvolupar enfocaments terapèutics més efectius en el maneig de les complicacions cardiovasculars associades amb la diabetis
Dos equips de l’àrea de diabetis i malalties metabòliques associades de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), CIBER (CIBERDEM) i la Universitat Rovira i Virgili, han estudiat la relació entre l’acumulació de greix al cor i la disfunció del miocardi relacionada amb la diabetis i com la composició específica dels lípids implicats en les alteracions cardíaques relacionades amb el metabolisme, no obstant això, no es troba ben caracteritzada.
L’estudi, publicat a International Journal of Molecular Sciences, revela una empremta lipídica cardíaca específica associada amb alteracions metabòliques induïdes per una dieta alta en greixos i podria proporcionar informació valuosa sobre els mecanismes subjacents a la disfunció miocàrdica relacionada amb la diabetis i la resistència a la insulina.
“Els resultats suggereixen que un perfil bioquímic plasmàtic característic dels pacients diabètics podria ser indicatiu de l’acumulació de greix al cor, i per tant alteracions de la funció cardíaca relacionades amb la diabetis” explica Ricardo Rodríguez-Calvo, investigador del IISPV-CIBERDEM-URV que ha coordinat l’estudi. L’investigador afegeix que “els resultats revelen una connexió crucial entre els metabòlits presents al cor d’animals prediabètics, un perfil bioquímic plasmàtic alterat i un patró específic de triacilglicèrids al fetge”.
Els equips van observar que, al cor d’animals prediabètics, la majoria dels triacilglicèrids presentaven un augment, mentre que la majoria de les carnitines mostren una disminució significativa. “Les troballes apunten cap a una reducció en la utilització d’àcids grassos per a la producció d’energia, cosa que podria explicar l’acumulació de greix al cor” destaca el Dr. Rodríguez Calvo.
Així, els components d’aquest greix cardíac no només podrien ser responsables de l’acumulació de teixit adipós, sinó que també podrien desencadenar respostes cel·lulars relacionades amb les alteracions cardíaques observades en individus diabètics. A més, aquesta investigació ha destacat que aproximadament el 30% dels metabòlits identificats mostren signes d’oxidació, indicant la presència d’un procés de toxicitat lipídica al cor.
Les alteracions en els lípids del miocardi estarien estretament vinculades amb altres disfuncions metabòliques, tant sistèmicament com a teixits específics. L’equip de la IISPV-URV-CIBERDEM defensa que la comprensió d’aquestes interrelacions podria ser fonamental per desenvolupar enfocaments terapèutics més efectius en el maneig de les complicacions cardiovasculars associades a la diabetis.
En aquest treball es van utilitzar tècniques avançades com la cromatografia líquida-espectrometria de masses i l’espectrometria de masses per desorció/ionització làser per analitzar el lipidoma cardíac en ratolins amb una dieta estàndard o una dieta alta en greixos, gràcies a la col·laboració de Xavier Correig i Óscar Yanes, de la plataforma de Metabolòmica de la URV i del CIBERDEM.
Fent ús d’aproximacions de lipidòmica es van identificar 63 metabòlits lipídics amb perfils diferents als cors d’un model de ratolins prediabètics i als cors de ratolins controls. Aproximadament el 50% dels metabòlits identificats van ser triacilglicèrids, encara que en grau més baix també es van identificar compostos d’altres espècies lipídiques com diacilglicerols, esfingomielines, fosfatidilcolines o carnitines.
Referència de l’article
Girona, J.; Soler, O.; Samino, S.; Junza, A.; Martínez-Micaelo, N.; García-Altares, M.; Ràfols, P.; Esteban, Y.; Yanes, O.; Correig, X.; et al. Lipidomics Reveals Myocardial Lipid Composition in a Murine Model of Insulin Resistance Induced by a High-Fat Diet. Int. J. Mol. Sci. 2024, 25, 2702. https://doi.org/10.3390/ijms25052702
L’investigador Óscar Yanes és el responsable de liderar aquest projecte, que permetrà l’anàlisi de dades biològiques al núvol de milers de pacients
El projecte Datoma, una plataforma en línia perquè els i les investigadores processin dades biològiques de pacients a gran escala i de forma ràpida sense tenir coneixements en programació, és un dels 8 projectes escollits per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (entre una seixantena) per ser presentat a la jornada de clausura de la formació en emprenedoria que aquest organisme ha organitzat per aquest 13 de març.
Aquesta formació ha estat adreçada a projectes que han rebut finançament de l’agència (també coneguda com a AGAUR, per les seves sigles) en el marc de la línia d’ajuts “Producte”.
L’investigador Óscar Yanes (IISPV-URV-CIBER-CERCA) és el responsable de liderar aquest projecte, que permetrà l’anàlisi de dades biològiques al núvol de milers de pacients, com les referents al funcionament dels seus gens, a l’expressió de les proteïnes, al metabolisme o a la microbiota.
Totes aquestes informacions rellevants poden ser extretes gràcies a l’aplicació de les anomenades tecnologies òmiques (engloben camps de la recerca com la genòmica, la transcriptòmica, la proteòmica o la metabolòmica), que permeten analitzar l’elevada quantitat de molècules presents en una mostra de forma ràpida i en grans proporcions.
En l’àmbit de la recerca, projectes innovadors com el Datoma són de gran ajuda per als investigadors i investigadores, per trobar biomarcadors per comprendre les causes i factors de risc de les malalties, i per diagnosticar-les i tractar-les de forma personalitzada.