Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han descobert que les persones amb obesitat no acumulen glicogen, que és la font d'energia derivada de la glucosa que el cos emmagatzema com a reserva d'energia. Fins ara es creia que aquesta substància només s'acumulava als músculs i al fetge, però ara, Joan J. Vendrell i Sonia Fernández-Veledo, responsables del grup de recerca de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades de IISPV i professors de la URV, han detectat que en els casos d'obesitat també s'acumula glicogen a les cèl·lules del greix corporal. I quan aquesta substància s'acumula fora del seu lloc natural, com és aquest cas, genera conseqüències patològiques.
Els experts creuen que per aquest motiu les persones amb obesitat desenvolupen diabetis, ja que quan s'acumula massa glicogen al teixit adipós, aquest produeix substàncies perjudicials, tant per a les mateixes cèl·lules, com per als músculs o el fetge. Ja s'havia descrit que les persones que pateixen Alzheimer acumulen glicogen a les neurones, cosa que fa que no funcionin adequadament. També se sap que els pacients que pateixen retinopatia diabètica emmagatzemen glicogen a les cèl·lules de la retina.
Amb aquesta recerca s'ha descobert que la cèl·lula del greix també acumula glicogen i que això provoca no funcioni correctament. Les cèl·lules tenen una mena de sensors que ajuden a detectar si hi ha energia o no per actuar en conseqüència. En casos d'obesitat, aquesta cèl·lula ja té molta energia perquè té greix acumulat, però segueix captant glucosa com si n'hi faltés, ja que l'adipòcit té un «sensor» alterat. Els investigadors pensen que el següent pas ha de ser la identificació d'aquest «sensor» i descobrir si el fet que funcioni malament és causa o conseqüència de l'obesitat. També han demostrat que al teixit adipós d'algú amb obesitat hi arriba menys quantitat d'oxigen i això afavoreix l'acumulació de glicogen.
Amb aquesta investigació es conclou que existeix una nova ruta per conèixer millor les malalties de l'obesitat i la diabetis. Tot i això, aquest avanç per a la medicina no serà fàcil d'aplicar en forma de tractaments per solucionar aquestes patologies, ja que «és complicat actuar sobre una proteïna o una molècula que sigui específica per a aquesta nova ruta» segons explica la investigadora Fernández-Veledo, perquè aquesta ruta comparteix molècules que també controlen l'acumulació de lípids, que són molt necessaris per a l'organisme, i podria afectar negativament el pacient.
INFORMACIO IMPORTANT
Facebook 
Mail 
WhatsApp 