El Dr. Xavier Allué va ser el responsable del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII fins a l’any 2011. Ha escrit nombroses publicacions científiques. És autor de quatre llibres, a més d’haver participat en més de 20 capítols de diferents obres. La divulgació de la seva especialitat en el mitjans de comunicació es tradueix en 2.172 articles, així com en columnes i articles d’opinió. Col·labora en diferents emissores de ràdio. Actualment, gestiona els blocs Pediatria social i La Percepción selectiva. És professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya i és membre fundador del Concili de Pediatres de Llengua Catalana, de la Sociedad Española de Cuidados Intensivos Pediátricos, de la Sociedad Española de Neumología Pediátrica i de la Sociedad Española de Pediatría Social.
Ens pot explicar, molt breument, qui era Pere Virgili i quina va ser la seva contribució a la ciència?
Dr. Xavier Allué: Pere Virgili era fill d’una família de pagesos de Vilallonga del Camp. De molt jove es va adscriure al que ja era l’Hospital de Tarragona, per curar malalts i ferits. Era la seva autèntica vocació. La va desenvolupar al llarg de tota la vida. Pere Virgili va passar de ser fill de pagesos a cirurgià general de l’armada espanyola, al segle XVIII. Va néixer el 1699 i va viure uns 70 anys, fins al 1776.
Com va arribar a ser cirurgià general de l’armada espanyola?
Dr. Xavier Allué: El seu interès per la cura de les persones el va portar a exercir el que en aquella època es coneixia com a cirurgià o practicant amb sagnadors. Primer va treballar a un hospital a València. Posteriorment es va desplaçar fins a Montpeller per aprendre cirurgia a una escola molt prestigiosa. Hi va anar caminant (al segle XVIII la gent anava pel món caminant). Després va anar a París, on va completar els seus estudis. Al tornar de la seva vida de França, per un seguit de circumstàncies, va fer cap a Cadis, que era la seu de la gran armada de l’imperi espanyol, probablement sota la protecció del marquès de l’Ensenada (un dels personatges polítics més influents). Allí va exercir com a cirurgià, però, sobretot va prendre consciència del malament que es feia l’atenció als malalts i als ferits en situacions de guerra. La seva preocupació perquè això es fes d’una manera més ordenada el va conduir a crear un col·legi de cirurgians a Cadis, i, més endavant, a ser el cirurgià major de l’armada espanyola. Posteriorment, degut a canvis dinàstics, es va acabar traslladant a Barcelona, on va fundar la primera escola de cirurgia. Així doncs, Pere Virgili va ser el creador de la cirurgia moderna.
La seva aportació va revolucionar doncs la medicina de l’època…
Dr. Xavier Allué: Pere Virgili forma part del segle de les llums: el segle XVIII és el segle de la il·lustració. A Catalunya s’havia patit molt amb la pèrdua de drets i llibertats. El fet que Pere Virgili es pogués formar a França, el va situar en una posició d’avantatge perquè les seves idees vocacionals poguessin prosperar: les va poder transmetre i consolidar amb la creació de col·legis de cirurgia i medicina. Aquest context va propiciar que es conjuguessin dos aspectes assistencials: fins aquella època els metges eren una cosa i els cirurgians una altra. Els cirurgians mai havien estat ben considerats perquè la seva eficàcia era molt limitada: tallaven el que no podien curar, per la qual cosa sempre s’havia entès que la cirurgia era com un fracàs de la medicina. Ell va ser el que va aconseguir que els col·legis de formació fossin de medicina i de cirurgia, tal i com és actualment.
A més, Pere Virgili va fer altres contribucions cabdals…
Dr. Xavier Allué: La seva vida professional va ser sobretot a l’armada. Va viatjar a Amèrica dues vegades, experiències que el van portar a dissenyar espais dins dels vaixells per atendre els malalts i ferits: va crear les infermeries dels vaixells, que fins aquell moment no existien (si s’havia de curar algú es feia a coberta). És una contribució extraordinària! A més, era un cirurgià molt hàbil: va descriure uns quants mètodes per a fer intervencions quirúrgiques que han quedat per sempre. La més recordada és la traqueotomia, que consisteix a obrir la tràquea en cas que hi hagi una obstrucció de la via superior, per continuar respirant. La idea que es podia fer un forat al coll ja se sabia des dels egipcis, però les persones a qui se’ls practicava sempre morien dessagnades. Ell va descobrir el punt anatòmic on això es pot fer amb la mínima sagnada possible. La va començar a fer de cap per avall perquè la sang caigués a fora, per després fer una sutura al voltant de manera que permetés a la persona poder respirar. Avui dia la major part dels malalts de llarga estada a les unitats de cures intensives no podrien sobreviure sense traqueotomia. Tot i que els tubs es poden posar per la boca i pel nas, la veritat és que quan el procés s’allarga en el temps, la solució és aquesta pràctica; és al Pere Virgili a qui li devem!
Facebook 
Mail 
WhatsApp