El projecte IUNS ACTIVATOR analitzarà els buits de la recerca en nutrició a l’Àsia i el seu impacte en les polítiques de salut. La iniciativa vol donar veu al continent asiàtic en la literatura científica i preparar-la per afrontar reptes nutricionals

Un projecte liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) evaluarà l’estat de la investigació en nutrició a l’Àsia, identificant els buits i les necessitats que hi ha en aquest camp, i ho farà gràcies a una subvenció de la International Union of Nutritional Sciences (IUNS) que ascendeix a 5.000 dòlars. Gràcies a aquest ajut, els propers quatre anys l’equip IUNS ACTIVATOR treballarà en l’evaluació de la investigació en nutrició, reflexionarà sobre com aquesta s’alinea amb les prioritats regionals i el seu impacte en les polítiques públiques de salut. També se centrarà en dinamitzar els esforços per tal de generar evidències rellevants a escala regional amb l’objectiu de millorar la salut, sigui mitjançant mentoratge com incidència i participació d’actors clau.

“Tirar endavant aquest estudi és significatiu perquè hi ha una escassa representació asiàtica a la literatura científica mundial. Cal identificar les seves necessitats que hi ha en el camp de la nutrició per tal de saber si la investigació a l’Àsia està preparada per afrontar els seus reptes específics, emmarcats en una transició nutricional i una creixent càrrega de malalties no transmisibles”, expressa Sangeetha Shyam, investigadora de l’IRB CatSud-URV implicada al projecte IUNS ACTIVATOR: ‘Evaluació decenal asiàtica de la nutrició, reflexió i dinamització d’esforços per al futur’. 

L’equip que hi ha al darrere del projecte reuneix 26 investigadors de 13 paísos de l’Àsia i Europa, especialitzats en nutrició, meta investigació i comunicació científica. Les finalitats de l’estudi busquen, d’altra banda, implicar els joves tot garantint la rellevància i la sostenibilitat de les solucions proposades.  

Un estudi de la URV, amb participació de l’IISPV, compara l’ecografia abdominal amb la ressonància magnètica i demostra el potencial d’aquesta eina per detectar precoçment el risc de prediabetis i síndrome metabòlica en persones amb obesitat abdominal

Foto: URV

La distribució del greix corporal, especialment de l’acumulat a l’abdomen, és un factor determinant per al risc de desenvolupar malalties metabòliques i cardiovasculars. Però no tot el greix abdominal té el mateix impacte sobre la salut: el greix subcutani, situat sota la pell, no comporta els mateixos riscos que el greix visceral, que s’acumula en profunditat i pot entrar en contacte directe amb òrgans vitals. Identificar quin tipus de greix predomina en una persona és essencial per avaluar-ne el risc metabòlic i per orientar millor les intervencions clíniques. En aquest context, un estudi liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i amb participació de personal investigador de l’IISPV, ha analitzat fins a quin punt l’ecografia abdominal pot ser una eina útil i fiable  per mesurar el greix visceral, en comparació amb la ressonància magnètica, considerada la tècnica de referència actual.

Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són accessibles de manera immediata en l’atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar alternatives més àgils i accessibles, l’equip investigador es va plantejar validar l’ús de l’ecografia abdominal per caracteritzar la distribució del greix: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”, explica Claudia Jiménez -ten Hoevel, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i coautora de l’article.

La pregunta clau, doncs, era en quina mesura l’ecografia pot oferir resultats equiparables als de la ressonància magnètica en l’exploració del greix abdominal. Per determinar-ho, l’equip investigador va treballar amb una mostra de 113  adults voluntaris amb obesitat abdominal, residents a Reus i voltants. A tots se’ls va realitzar una ressonància magnètica i una ecografia abdominal en un interval molt curt de temps —entre tres i quatre dies— per garantir que els resultats fossin comparables.

Una eina vàlida i precisa

Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism, revelen que les mesures del greix visceral fetes mitjançant ecografies tenien una bona concordança amb les dades obtingudes mitjançant una ressonància magnètica. Tot i això, han detectat certes limitacions de l’ecografia a l’hora d’avaluar el greix subcutani, un fet que ja havien apuntat altres estudis previs. “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic”, manifesta Anna Pedret, investigadora del mateix departament. Aquest potencial se suma al fet que l’ecografia és una eina senzilla d’utilitzar per al personal format i que es troba en els equipaments de la majoria de centres de salut del país.

El greix visceral: un indicador de risc metabòlic

Més enllà d’això, l’anàlisi ha permès a les investigadores aprofundir en una altra qüestió i determinar si la quantitat de greix visceral mesurada amb les ecografies pot arribar a predir alteracions metabòliques futures. De fet, els resultats mostren que hi ha relació entre nivells elevats de greix visceral i presència de prediabetis —una condició en què els nivells de sucre a la sang són elevats, però encara per sota el llindar de la diabetis tipus 2— a més a més, de síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc que augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.

Més concretament, l’estudi identifica una quantitat de greix visceral a partir de la qual el risc de patir malalties associades a aquest símptoma augmenta considerablement. Per exemple, un gruix igual o superior a 7,35 centímetres de greix s’ha vinculat amb un risc elevat de patir prediabetis, mentre que a partir de 5,77 centímetres s’observa una relació amb la probabilitat de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les ecografies com a eina exploratòria: “Incorporar l’ecografia abdominal en la pràctica clínica habitual, especialment en l’àmbit de la nutrició i l’atenció primària, podria permetre una millor estratificació del risc i una personalització més acurada de les intervencions”, defensen les investigadores.

El grup de recerca Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua treballant per posar en valor l’ús de l’ecografia com una tècnica econòmica, ràpida i fàcilment integrable en la pràctica clínica. Ara l’equip explora l’impacte de la distribució del greix abdominal en altres segments de la població i la seva relació amb diferents condicions de salut, com ara la funció cognitiva o la sarcopènia. En aquest marc, el grup du a terme nous estudis amb ecografia abdominal en persones d’entre 60 i 74 anys, amb investigacions en marxa i la possibilitat oberta de participar-hi. Les persones interessades poden contactar amb l’equip mitjançant l’adreça de correu electrònic estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.

Referència bibliogràfica:

Jiménez-Ten Hoevel C, Besora-Moreno M, Queral J, Llauradó E, Valls RM, Solà R, Pedret A. Ultrasound and MRI abdominal fat distribution and its associations with metabolic conditions in adults with abdominal obesity. Diabetes Obes Metab. 2025 Dec 17. DOI: 10.1111/dom.70390. Epub ahead of print. PMID: 41403258.

Un estudi amb 746 persones grans seguides durant sis anys identifica una “empremta microbiana” associada a aquest patró alimentari i a una evolució cognitiva més favorable

Seguir una dieta mediterrània no només beneficia el cor o el metabolisme, sinó que també podria ajudar a preservar la funció cognitiva a mesura que l’envelliment avança. Així ho indica una recerca liderada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’IISPV i el CIBERobn, que mostra com aquest patró alimentari s’associa a una microbiota intestinal més saludable i a un deteriorament cognitiu més lent en persones grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.

L’estudi, publicat a la revista BMC Medicine, ha analitzat dades de 746 adults grans amb alt risc cardiometabòlic, que han estat seguits durant sis anys. L’equip investigador ha avaluat el grau d’adherència a la dieta mediterrània, la composició de la microbiota intestinal i l’evolució de la seva funció cognitiva al llarg del temps. Els resultats indiquen que les persones que seguien de manera més fidel aquest patró alimentari presentaven una microbiota intestinal més favorable i una evolució cognitiva més positiva.

Un dels aspectes més innovadors del treball és la identificació d’una “empremta microbiana” pròpia de la dieta mediterrània. Aquest nou biomarcador, basat en la presència i l’abundància de determinats bacteris intestinals associats a aquest tipus d’alimentació, també es relaciona amb un deteriorament cognitiu més lent. Segons els autors, aquesta troballa aporta noves pistes sobre els mecanismes biològics que expliquen els beneficis de la dieta mediterrània sobre el cervell.

Eix intestí-cervell

La funció cognitiva inclou capacitats com la memòria, l’atenció, l’aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per mantenir l’autonomia en la vida quotidiana. En paral·lel, la microbiota intestinal està formada per bilions de bacteris que intervenen en processos clau com la digestió, la immunitat o la producció de substàncies que influeixen en el funcionament de l’organisme. En els darrers anys, la recerca ha posat de manifest l’existència de l’anomenat eix intestí-cervell, un sistema de comunicació bidireccional mitjançant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i n’afecten el funcionament.

“Aquest estudi demostra que la microbiota intestinal és una peça clau en els beneficis cognitius de la dieta mediterrània”, explica Jiaqi Ni, primera autora del treball i investigadora predoctoral de la URV. “Els nostres resultats suggereixen que alguns bacteris intestinals associats a una major adherència a aquest patró alimentari podrien protegir davant del deteriorament cognitiu”.

En la mateixa línia, el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó, director de l’estudi, destaca que “identificar una empremta microbiana associada a la dieta mediterrània obre noves oportunitats per dissenyar intervencions nutricionals o microbianes orientades a promoure un envelliment cognitiu saludable”. De la seva banda, les investigadores del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Nancy Babio i Stephanie K. Nishi subratllen la rellevància dels resultats en un context d’envelliment poblacional i augment de la prevalença de la demència, i apunten que millorar la qualitat de la dieta és una estratègia senzilla i accessible amb beneficis reals per a la salut cerebral.

El treball ha estat liderat per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio i Stephanie K. Nishi, membres de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, amb la col·laboració d’investigadors del consorci PREDIMED-Plus. L’estudi s’emmarca en una recerca multicèntrica que contribueix a aprofundir en la relació entre alimentació, microbiota intestinal i salut cerebral al llarg de l’envelliment.

Referència bibliogràfica: Ni J, Hernández-Cacho A, Nishi SK, Babio N, Belzer C, Konstati P, Vioque J, Corella D, Castañer O, Vidal J, Moreno-Indias I, Torres-Collado L, Coltell O, Fitó M, Ruiz-Canela M, Wang DD, Tinahones FJ, Salas-Salvadó J. Mediterranean diet, gut microbiota, and cognitive decline in older adults with obesity/overweight and metabolic syndrome: a prospective cohort study. BMC Med. 2025 Dec 1;23(1):669. doi: 10.1186/s12916-025-04488-y.

Un estudi identifica, per primera vegada, biomarcadors no invasius capaços de detectar de manera primerenca l’esteatosi hepàtica —coneguda com a fetge gras— en població infantil i adolescent que van adquirir en néixer el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). L’estudi, publicat en Communications Medicine, ha estat coordinat per personal investigador de l’àrea CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) a l’Hospital  Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Hospital Universitari La Paz. També pertanyents a la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut de Recerca de La Paz (IdiPAZ) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). El treball suposa un avanç clau per a millorar el diagnòstic d’una complicació que afecta aproximadament el 30% d’aquesta població pediàtrica.

De izqda. a dcha.: Talía Talía Sainz, Anna Rull y Silvia Chafino.

L’esteatosi hepàtica és habitual en persones amb infecció per VIH i la seva prevalença en població infantil i juvenil ronda també el 30%. No obstant això, els mètodes diagnòstics no invasius utilitzats en adults no funcionen adequadament en població pediàtrica. “Fins ara mancàvem d’eines fiables per a detectar el fetge gras en joves amb VIH sense recórrer a tècniques invasives. Era fonamental trobar biomarcadors específics que permetessin identificar la malaltia en les seves fases més inicials”, expliquen Anna Rull i Talía Sainz, investigadores del CIBERINFEC pertanyents respectivament a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23) – Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Hospital La Paz i que han liderat l’estudi.

Anàlisi metabolòmica avançada 
El present estudi va analitzar mitjançant tècniques de metabolòmica avançada mostres de sang i femta de 29 participants per a examinar els greixos circulants, els àcids biliars i els bacteris intestinals. Aquest enfocament va permetre detectar alteracions metabòliques molt precises que podrien indicar la presència de mal hepàtic fins i tot abans que apareguin símptomes.

Entre totes les molècules estudiades, dos tipus de triglicèrids (TG54:5 i TG56:7) i l’àcid biliar UDCA van destacar per la seva capacitat per a diferenciar als joves amb esteatosi hepàtica d’aquells sense la malaltia. “La combinació de les mesures del triglicèrid TG56:7 i l’àcid biliar UDCA va millorar notablement el poder discriminador dels dos grups”, assenyala la també investigadora del CIBERINFEC Silvia Chafino, primera autora del treball.

L’estudi també va revelar que els triglicèrids totals, habitualment emprats en adults per a avaluar la funció hepàtica, no van mostrar diferències significatives entre grups en aquesta cohort pediàtrica, la qual cosa reforça la importància d’explorar triglicèrids específics.

D’altra banda, es va examinar la microbiota intestinal, donat el seu paper en la transformació dels àcids biliars. Encara que no es van observar diferències entre grups, sí que es van detectar correlacions positives entre UDCA i el bacteri Collinsella, coneguda productora d’aquest àcid biliar, la qual cosa podria explicar les tendències trobades, segons va determinar l’equip de recerca.

Finalment, l’anàlisi integrada del perfil d’àcids biliars va permetre identificar una subpoblació dins del grup control amb un patró similar al de la població pediàtrica amb esteatosi hepàtica. L’equip de recerca subratlla que aquests resultats “suggereixen que alteracions primerenques en els nivells d’àcids biliars podrien reflectir un estat patològic incipient, fins i tot abans que existeixin manifestacions clíniques evidents, la qual cosa remarcaria el seu paper prometedor en la predicció de l’esteatosi hepàtica, encara que la seva potencial aplicació clínica hauria d’explorar-se en major profunditat”.

Referència de l’article: 
Chafino S, Tarancon-Deu L, Hurtado-Gallego J, Flores-Piñas M, Alcolea S, Olveira A, et al. Metabolomics for searching senar-invasive biomarkers of metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease in youth with vertical HIV. Commun Med. 2025;5:433.

L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha dut a terme, aquest dimarts 16 de desembre, la primera jornada PostDoc Day, amb l’objectiu de donar visibilitat a la recerca que duen a terme els investigadors i investigadores postdoctorals de l’Institut.

Els premiats durant la jornada han estat Francisco Algaba Chueca, amb el Primer Premi a la Millor ‘Short presentation’; Laia Just Borràs, amb el Primer Premi a la Millor ‘Flash presentation’; i Bernat Ballvè Gelonch, amb el Primer Premi a la Millor ‘Question’.

Un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili ha seguit durant sis anys més de mil persones amb sobrepès o obesitat i altres indicadors metabòlics, com la hipertensió o nivells elevats de glucosa i colesterol

L’obesitat sarcopènica és a dir, la combinació d’un excés de greix corporal amb una massa i força muscular baixes— és un factor de risc per al deteriorament cognitiu en adults grans. Així ho indica un estudi longitudinal liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud, en col·laboració amb altres grups del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER).

La investigació ha seguit durant sis anys 1.097 persones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc de malaltia cardíaca i diabetis com la hipertensió, un colesterol elevat o nivells alts de glucosa en sang. L’equip investigador ha analitzat si les persones que presentaven obesitat sarcopènica a l’inici del projecte eren més propensos al deteriorament de diferents àrees de la funció cognitiva, avaluades periòdicament mitjançant proves neuropsicològiques estandarditzades.

La combinació de sarcopènia i obesitat, clau en el deteriorament cognitiu

Els resultats revelen que les persones amb obesitat sarcopènica van experimentar un major declivi en la funció cognitiva global i general després de sis anys i van presentar, a més, un major risc de patir un deteriorament cognitiu subtil, una fase inicial prèvia al deteriorament cognitiu lleu. En canvi, ni l’obesitat per si sola ni la sarcopènia aïllada es van associar amb un pitjor rendiment cognitiu, cosa que apunta que la combinació de totes dues condicions podria ser la responsable d’un impacte més negatiu sobre la salut cerebral.

“L’envelliment amb una composició corporal desfavorable pot tenir implicacions més profundes del que pensàvem”, assenyala Héctor Vázquez-Lorente, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i primer autor de l’estudi. “Les nostres dades mostren que l’obesitat sarcopènica pot accelerar el deteriorament cognitiu fins i tot abans que apareguin símptomes clínics”, afegeix.

Per a Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV, investigador ICREA Acadèmia i autor sènior de l’article, aquests resultats subratllen la importància de la detecció primerenca: “Identificar l’obesitat sarcopènica en adults grans podria ser clau per anticipar l’evolució cognitiva i permetre intervencions primerenques que ajudin a prevenir futurs casos de demència”.

Implicacions per a la salut pública

L’obesitat sarcopènica és especialment rellevant en contextos amb poblacions envellides, alts nivells de sedentarisme i una prevalença creixent d’obesitat. Detectar-la en la pràctica clínica podria facilitar intervencions més eficaces en les primeres fases del deteriorament cognitiu: “Comprendre com influeix la composició corporal en la salut cerebral és fonamental per dissenyar estratègies que frenin el declivi associat a l’edat”, apunta Salas-Salvadó. A més, el catedràtic reivindica que els resultats “reforcen la necessitat de promoure un estil de vida saludable que combini activitat física, una alimentació equilibrada i el control de l’excés de greix corporal per frenar l’augment de l’obesitat sarcopènica”.

Referència: Vázquez-Lorente H, Paz-Graniel I, Margara-Escudero HJ, Martínez-González MÁ, Romaguera D, Urbistondo DM, Estruch R, Sánchez VM, Vidal J, Fitó M, Goñi N, Chaplin A, Zulet MA, Sacanella E, de Paz Fernández JA, Altés A, García-Gavilán JF, Konieczna J, Martínez JA, Salas-Salvadó J. Sarcopenic Obesity and Longitudinal Trajectories on Cognitive Performance and Subtle Cognitive Impairment Over 6 Years in Older Adults. J Cachexia Sarcopenia Muscle. 2025 Dec;16(6):e70158. doi: 10.1002/jcsm.70158. PMID: 41361860.

Un estudi de la URV demostra que prioritzar aliments amb índex glucèmic baix com la majoria de fruites o els cereals sencers pot reduir el risc d’Alzheimer i altres tipus de demències

Equip investigador del centre de recerca Tecnatox.

La qualitat i la quantitat dels carbohidrats de la dieta tenen un paper decisiu en el desenvolupament de les demències. Així ho indica un estudi del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox), juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Els resultats d’aquesta recerca s’han publicat a la revista científica International Journal of Epidemiology.

Tot i que l’edat és un dels principals factors de risc de patir demències, mantenir uns hàbits de vida saludables —i en especial una alimentació equilibrada— és essencial per reduir el deteriorament cognitiu i afavorir un envelliment saludable. Els carbohidrats són el component majoritari de la dieta i representen aproximadament el 55% de l’energia total que consumim. Degut al seu paper en el metabolisme de la glucosa i la insulina, no només la quantitat sinó també la qualitat dels carbohidrats ingerits influeixen de manera significativa en la salut metabòlica i en el risc de malalties relacionades, com l’Alzheimer.

Un dels indicadors clau és l’índex glucèmic (IG), que mesura la rapidesa amb què els hidrats de carboni eleven la glucosa en sang després de consumir-los. L’escala —de 0 a 100— classifica els aliments segons si provoquen increments més o menys ràpids: productes com la patata o el pa blanc presenten un IG alt, mentre que la majoria de fruites i els cereals sencers tenen un IG baix.

Per arribar a aquestes conclusions l’equip va analitzar dades de més de 200.000 adults del Regne Unit que no tenien demència quan va començar el seguiment. A través de qüestionaris sobre la seva alimentació van poder avaluar l’índex i la càrrega glucèmica de la dieta de cada participant. Després d’un seguiment mig de 13,25 anys es va comprovar que un total de 2.362 persones van desenvolupar demències. Mitjançant tècniques estadístiques avançades, els investigadors van determinar a partir de quins nivells de l’índex glucèmic el risc de desenvolupar demències començava a augmentar, i això els va permetre obtenir una fotografia molt precisa de com la dieta pot influir en la salut cerebral a llarg termini.

Els resultats van demostrar que el consum d’aliments de més baix índex glucèmic s’associa a un menor risc de desenvolupar demències, mentre que valors més elevats n’incrementen el risc. Concretament, les dietes amb un índex glucèmic baix a moderat es van relacionar amb una reducció del 16% del risc de patir Alzheimer, mentre que valors més alts es van relacionar amb un increment del 14% del risc.

“Aquests resultats indiquen que el seguiment d’una alimentació rica amb aliments d’índex glucèmic baix, com la fruita, les llegums o els cereals integrals, podria disminuir el risc de deteriorament cognitiu, Alzheimer i altres tipus de demències”, confirma Mònica Bulló, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, investigadora ICREA i directora del Centre TecnATox de la URV, que ha liderat la recerca.

Aquests resultats posen el focus en la importància de tenir en compte tant la quantitat com la qualitat dels hidrats de carboni, com a estratègia de prevenció i maneig de les demències.

Referència bibliogràfica: Novau-Ferré N, Mateu-Fabregat J, Papagiannopoulos CK, Chalitsios CV, Panisello L, Markozannes G, Tsilidis KK, Bulló M, Papandreou C. Glycemic index, glycemic load, and risk of dementia: a prospective analysis within the UK Biobank cohort. Int J Epidemiol. 2025 Oct 14;54(6):dyaf182. doi: 10.1093/ije/dyaf182. PMID: 41177554.

Aquests microorganismes són essencials per a què el producte compleixi amb la definició internacional de kéfir que estableixen l’OMS i la FAO

Al voltant d’un 80% dels productes etiquetats com a “kéfir” a l’Estat espanyol no informen sobre la presència de llevats. Aquests microorganismes són essencials perquè el producte compleixi amb la definició internacional de kéfir que estableix el Codex Alimentarius elaborat conjuntament per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Així ho conclou un estudi liderat per un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que s’ha presentat en el darrer congrés de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica.

Foto de elif tekkaya / Pexels

El kéfir és un aliment làctic fermentat que se diferencia d’altres productes similars, com el iogurt, per la seva fermentació mixta, resultat de l’acció conjunta de bacteris àcid-làctics, àcid-acètics i llevats. A l’estudi, fet durant l’estiu de 2025, es van analitzar els productes etiquetats com a “kéfir” als principals supermercats del país, seleccionats segons l’informe de quota de mercat de Kantar Worldpanel, que inclou cadenes nacionals i regionals i cobreix més del 56,7% de la quota de mercat. Es va avaluar l’etiquetat de 170 kéfirs bevibles i de cullera, posant especial atenció a la declaració explícita de llevats.

Els resultats van mostrar una gran variabilitat en la informació proporcionada pels fabricants, i això, segons l’equip investigador, pot generar confusió entre els consumidors i dificultar la correcta identificació del producte en base als estàndards internacionals. “En molts casos, la denominació ‘kéfir’ s’utilitza com a reclam comercial, tot i que els productes no compleixin amb la definició internacional, que exigeix la presència de llevats”, expliquen Lucía Iglesias-Vázquez i Nadine Khoury, investigadores de l’estudi.

Les autores adverteixen que l’actual normativa europea sobre la informació alimentària no exigeix declarar la presència de microorganismes en l’etiquetatge dels aliments. A més, en alguns productes làctics fermentats, fins i tot permet ometre la llista d’ingredients i això pot limitar la transparència i afavorir la banalització d’un aliment com el kéfir, que aporta nombroses propietats beneficioses per a la salut.

Davant d’aquesta situació, l’equip investigador proposa que la indústria adopti pràctiques d’etiquetatge més clares i coherents, com per exemple indicar expressament la presència de bacteris i llevats. “Avançar cap a una normativa europea harmonitzada que estableixi criteris microbiològics mínims seria fonamental per protegir l’autenticitat del kéfir i enfortir la confiança del consumidor a través d’un llistat d’ingredients clar”, apunten Nancy Babio i Jordi Salas, professors i investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, de l’IISPV i del CIBEROBN.

Referència bibliogràfica: Lucía Iglesias-Vázquez, Nadine Khoury, Jordi Salas-Salvadó, Nancy Babio. Universitat Rovira i Virgili, Departament de Bioquímica i Biotecnologia, Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM), Unitat de Nutrició Humana. Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Consorcio CIBER, M.P. Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN).  Disponible: https://www.nutricio.urv.cat/ca/publicacions/monografics/

L’eina revela que el 80% dels aliments analitzats no compleix els criteris nutricionals establerts, i que cap d’ells hauria de ser publicitat segons les directrius de l’OMS

Només un 20% dels aliments infantils comercialitzats a l’Estat espanyol compleix els criteris nutricionals establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així ho revela la Baby & Toddler Food Composition Database – InfantBase, la primera taula de composició nutricional d’aliments per a infants de curta edat elaborada al país, que acaben de publicar investigadores de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT). L’eina, posa de manifest que cap dels 850 aliments analitzats hauria de ser publicitat, segons les directrius de l’OMS.

Aquesta eina recull informació nutricional detallada sobre 850 productes de 42 marques disponibles als principals supermercats de l’Estat. L’objectiu és posar a disposició de professionals de la dietètica, la nutrició, la pediatria i altres àmbits de la salut una font fiable i actualitzada sobre la composició d’aquests aliments, per poder avaluar amb precisió l’alimentació en els primers anys de vida i oferir recomanacions que afavoreixin una dieta més saludable i sostenible. A més, els resultats poden servir de base per al disseny de polítiques alimentàries i reguladores més efectives.

Segons Nancy Babio, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la URV i coordinadora del projecte, “aquesta base de dades és un pas fonamental per dotar els equips de professionals de la salut d’informació objectiva i basada en l’evidència, en un context on l’oferta de productes comercials per a criatures petites creix ràpidament i no sempre respon a criteris de salut pública”.

Els resultats de l’anàlisi, publicats a la revista científica European Journal of Pediatrics, mostren dades preocupants. A més de confirmar que només el 20% dels productes analitzats compleix tots els criteris dels perfils nutricionals i de publicitat recomanats per l’OMS, també alerta que el 60% de l’alimentació conté quantitats excessives de sucre, i el 99% dels purés de fruita requeriria un segell d’advertència “alt en sucre”. De fet, cap dels aliments analitzats hauria de ser publicitat, segons les directrius de l’OMS.

L’anàlisi també indica que el 30% dels productes incorpora sucres o edulcorants afegits, com ara mel o sucs concentrats, o que cap producte compleix tots els criteris de promoció comercial establerts per l’OMS, i el 98% presenta al·legacions o missatges promocionals no autoritzats.

“Aquests resultats posen de manifest la necessitat urgent de millorar la regulació, tant de la formulació com de la publicitat dels aliments dirigits a infants petits, que actualment està regida per un codi d’coregulació (PAOS) sense caràcter vinculant, que no ha funcionat com s’esperava”, adverteix Roser Martí, presidenta del CODINUCAT.

Baby & Toddler Food Composition Database – InfantBase  és una eina per a l’acció professional i i també per a la presa de decisions polítiques.

Aquest eina forma part del projecte PRINUT. Primera Infància: Anàlisi Nutricional i Regulació d’Aliments Comercials, que  s’emmarca en les estratègies de salut pública orientades a promoure una alimentació saludable i segura durant la primera infància, en línia amb les recomanacions de l’OMS i del Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS) de la Generalitat de Catalunya.

“Com a científiques i professionals de la salut, creiem que tenim la responsabilitat de traslladar l’evidència científica a polítiques efectives que protegeixin la salut de la població infantil. Esperem poder comptar amb el suport institucional per avançar en aquesta direcció”, conclou Babio.

El grup de recerca PEDINUR de la URV i l’IISPV busca famílies amb nadons de 4 a 5 mesos i de 18 mesos que vulguin participar en l’estudi

Desenvolupar un aliment funcional que contribueixi a una millor salut intestinal i immunològica dels nadons és l’objectiu de GUTBABI. Aquest projecte, en què treballa el grup de recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà (PEDINUR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), vol entendre com evoluciona la microbiota intestinal durant els primers mesos de vida. Per fer-ho, l’equip investigador busca famílies amb nadons de 4 a 5 mesos i de 18 mesos que vulguin participar en aquesta recerca, que únicament hauran de recollir una mostra de femta del nadó i respondre alguns qüestionaris telefònics. Les persones interessades han d’enviar un correu electrònic.

L’objectiu de l’estudi és arribar a desenvolupar un aliment complementari funcional que afavoreixi l’establiment d’una microbiota intestinal saludable i reforci el sistema immunitari dels infants des de les primeres etapes de la vida.

Aquesta recerca és un treball col·laboratiu entre entitats públiques i privades com URV-IISPV, Fruselva (impulsor i coordinador del projecte), Leitat, i-GRAPE i ALGEMY, amb el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i dels fons Europeus FEDER.

Aquest projecte CPP2023-010598 està finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ FEDER, UE