Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.
Els aliments rics en omega-3, com les nous i el peix blau, beneficien la funció neuropsicològica d’infants i joves a llarg termini
El consum de fruits secs durant l’embaràs, especialment les nous, beneficia el desenvolupament neuropsicològic d’infants i adolescents, segons un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), titulat Maternal prenatal nut and seafood consumption and child neuropsychological function from 4 to 15 years of age: a population-based cohort study, i publicat a The American Journal of Clinical Nutrition. L’estudi, liderat pel Grup d’Investigació de Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IISPV, compta amb la participació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació “la Caixa”, i la California Walnut Commission i també s’inclou dins del projecte INMA. Aquest treball, de naturalesa observacional, està centrat en la influència de la dieta materna durant la gestació, un període on es desenvolupa gran part del cervell del fill o filla, i també posa l’accent en el període de l’adolescència, quan es continuen desenvolupant diverses regions cerebrals.
Com a mostra, es van estudiar 1.737 parelles mare-infant de quatre regions espanyoles: Astúries, Guipúscoa (País Basc), Sabadell (Catalunya) i València. La dieta mantinguda per les mares va analitzar-se mitjançant un qüestionari de freqüència dels aliments presos, mentre que la funció neuropsicològica dels infants es va estudiar mitjançant proves estandarditzades que mesuraven el temps de reacció i variabilitat, memòria de treball i intel·ligència fluida.
En la recerca, s’ha considerat la ingesta de peix –especialment el peix blau–, aliment que, com les nous, té una elevada presència d’àcids grassos omega-3. Aquests greixos saludables han demostrat tenir un impacte positiu en el desenvolupament cerebral d’infants i adolescents, segons les conclusions d’aquest estudi. Tot i això, els investigadors responsables del projecte adverteixen que cal ser prudents amb la ingesta de peix blau i que no s’han de superar les racions recomanades per la OMS a través de l’European Food Safety Authority (EFSA) i l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). Ariadna Pinar-Martí, responsable de l’estudi, assenyala que un consum elevat de nous i peix blau s’associa amb una millora de l’atenció, la memòria de treball i la intel·ligència fluida. Afegeix que els àcids grassos omega-3 presents en aquests aliments contribueixen parcialment a aquesta relació amb el desenvolupament neuropsicològic, especialment pel que fa a l’atenció.
Impacte en les decisions de risc
El Grup d’Investigació de NeuroÈpia continua fent recerca sobre com influeix la ingesta materna de fruits secs i peix en el desenvolupament cerebral del descendent i, també ha posat el focus en l’adquisició d’habilitats més complexes com la presa de decisions de risc en nens i nenes d’onze anys. En aquest sentit, a l’article Maternal nut and fish consumption during pregnancy and child risky decision-making at 11 years old, s’aborda si la dieta materna amb aquests aliments es pot associar amb certes funcions cognitives i comportaments, com ara a la impulsivitat. Aquest estudi està encapçalat per la investigadora Marina Ruiz Rivera i ha estat publicat al European Journal and Child and Adolescent Psychiatry. Emfatitza que el consum de fruits secs i peix durant l’embaràs pot tenir un efecte en funcions cerebrals complexes, com la presa de decisions.
La mostra final amb la qual van treballar va incloure 1.386 preadolescents i les seves mares, i per tal d’avaluar la presa de decisions específicament, hi va haver 1.081 participants. Segons aporta Ruiz Rivera, el major consum matern de fruits secs durant el primer trimestre de l’embaràs van associar-lo a una puntuació menor en decisions de risc en nens d’onze anys. El consum moderat de peix van relacionar-lo amb un major índex d’impulsivitat en els nens d’aquesta edat. Per tant, aquest estudi “afegeix l’evidència sobre la importància de la nutrició durant l’embaràs per a funcions neuropsicològiques complexes”. L’estudi posa de manifest, també, que “les dades disponibles es limiten fins als onze anys, una etapa en la qual el còrtex prefrontal no està del tot desenvolupat”, i amb la qual cosa, “no es pot establir una relació causal definitiva”.
De cara a futures investigacions en el camp de la nutrició, el Grup d’Investigació de NeuroÈpia ressalta la importància de la incorporació de la neuroimatge. Aplicada específicament en la cohort treballada en els dos estudis, “obrirà nous escenaris per a nous mesuraments, suposarà innovar en aquest àmbit i podria examinar-se si la dieta durant l’embaràs influeix no només en les funcions cognitives, sinó en l’estructura cerebral”, destaca Jordi Julvez, responsable de grup de recerca impulsor dels dos estudis.
Referència bibliogràfica del primer estudi:
Pinar-Martí A, Ayala-Aldana N, Ruiz-Rivera M, Lertxundi N, Subiza M, González-Safont L, Vioque J, Riaño-Galán I, Rodríguez-Dehli C, Iglesias-Vázquez L, Arija V, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Pascual-Rubio V, Fabregat-Sanjuan A, Healy D, Basagaña X, Vrijheid M, Guxens M, Foraster M, Julvez J. Maternal prenatal nut and seafood consumption and child neuropsychological function from 4 to 15 years of age: a population-based cohort study. Am J Clin Nutr. 2025 May 5:S0002-9165(25)00249-7. doi: 10.1016/j.ajcnut.2025.04.032. Epub ahead of print. PMID: 40334748.
Referència bibliogràfica del segon estudi:
Ruiz-Rivera M, Pinar-Martí A, Babarro I, Ibarluzea J, Vioque J, Llop S, Fernández-Somoano A, Tardón A, Pascual-Vicente R, Fabregat-Sanjuan A, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Guxens M, Julvez J. Maternal nut and fish consumption during pregnancy and child risky decision-making at 11 years old. Eur Child Adolesc Psychiatry. 2025 Jun 10. doi: 10.1007/s00787-025-02750-5. Epub ahead of print. PMID: 40493090.