Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ha publicat a la revista científica Inflammatory Bowel Diseases un estudi que descriu un model experimental en rata que reprodueix característiques clau del creeping fat, l’acumulació de teixit adipós que envolta els segments intestinals inflamats i que és un dels trets patològics característics de la malaltia de Crohn.
L’estudi mostra que el model de colitis induïda amb 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid (TNBS) desenvolupa una hiperplàsia del teixit adipós mesocòlic que presenta similituds macroscòpiques, histològiques, immunològiques i moleculars amb el creeping fat observat en pacients amb malaltia de Crohn. Segons els autors, aquest model pot facilitar l’estudi del paper d’aquest teixit en la progressió de la malaltia i en les seves complicacions.
La primera autora de l’estudi, la Dra. Laura Clua, explica que “el creeping fat no és només un creixement del teixit adipós al voltant de l’intestí inflamat, sinó que es tracta d’un teixit metabòlicament i immunològicament actiu. En el model observem una infiltració important de cèl·lules immunitàries i una elevada expressió de citocines proinflamatòries, característiques que també s’han descrit en pacients”.
Els resultats mostren una relació entre la severitat de la inflamació intestinal transmural i el desenvolupament de la hiperplàsia mesocòlica, així com la presència de bacteris translocats a la subserosa. Segons els autors, aquestes observacions donen suport a la hipòtesi que la microbiota intestinal pot contribuir al remodelatge del teixit adipós mesentèric.
El coautor Roger Suau, autor de correspondència de l’article, destaca que “hem caracteritzat el model a diversos nivells —macroscòpic, histopatològic, immunohistoquímic i transcriptòmic—, cosa que ens ha permès comparar-lo amb les característiques descrites en humans. Aproximadament la meitat dels animals desenvolupen una hiperplàsia mesocòlica amb característiques similars al creeping fat descrit en la malaltia de Crohn”.
Per a la Dra. Carolina Serena (IRB CatSud), líder del grup de recerca Malalties Inflamatòries Intestinals (IBODI), aquest model pot ser útil per aprofundir en els mecanismes implicats en la malaltia: “disposar d’un model experimental que reprodueixi aquest fenomen facilita l’estudi de la relació entre inflamació intestinal, translocació bacteriana i remodelatge del teixit adipós mesentèric”.
Segons el Dr. Josep Manyé, investigador del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (GReMII) de l’IGTP, “aquest tipus de models experimentals poden contribuir a comprendre millor el paper del creeping fat en la malaltia de Crohn i a explorar noves aproximacions terapèutiques”.
En l’estudi també hi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital de Viladecans i el CIBEREHD, així com altres equips de l’IGTP, com la plataforma cientificotècnica de Genòmica d’Alt Contingut i Bioinformàtica, liderada per Lauro Sumoy, i el grup de Recerca Translacional en Malalties Hepàtiques, liderat per Ramon Bartolí.
Els autors assenyalen que el model proporciona una plataforma experimental reproduïble per estudiar el paper del teixit adipós mesentèric en la malaltia inflamatòria intestinal i facilitar l’avaluació de noves estratègies terapèutiques en fases preclíniques de recerca.
Referència bibliogràfica:
Laura Clua, Roger Suau, Montserrat Guasch, Diandra Monfort-Ferré, Albert Boronat-Toscano, Micaella Aquino, Karol Matute-Molina, Mireya Jimeno, Míriam Mañosa, Lauro Sumoy, Eugeni Domènech, Ramon Bartolí, Josep Manyé, Carolina Serena, Characterization of mesocolic adipose hyperplasia in a rat 2,4,6-trinitrobenzenesulfonic acid colitis model and comparison to creeping fat in Crohn disease, Inflammatory Bowel Diseases, 2026; DOI: https://doi.org/10.1093/ibd/izaf328
L’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) ja ha començat a executar els treballs inicials de la construcció de la seva nova Unitat d’Investigació Clínica (UIC), amb la participació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR). Es tracta d’un equipament pioner que permetrà realitzar estudis i assajos clínics de fàrmacs en totes les seves fases, des de la més experimental, fins a les fases finals prèvies a la seva autorització. La unitat, que ocuparà un espai de 550 metres quadrats de l’HUSJR, està finançada amb 4,3 milions d’euros procedents del Instituto de Salud Carlos III, l’organisme públic depenent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que gestiona la recerca biomèdica en l’àmbit estatal, i pels fons Next Generation EU.
La nova UIC suposarà un canvi de dimensió en la capacitat del territori per desenvolupar recerca clínica d’alt nivell. Fins ara, els assajos de fase I pels pacients amb càncer -els més experimentals i que permeten administrar un medicament a un pacient per primera vegada- només es podien dur a terme en centres vinculats a grans estructures hospitalàries, principalment a l’àrea de Barcelona. Amb la posada en marxa d’aquesta unitat, els pacients del Camp de Tarragona, del Baix Penedès i de les Terres de l’Ebre tindran accés a aquest tipus d’estudis sense haver-se de desplaçar lluny del seu entorn.
El director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, destaca que la UIC “donarà servei a més de 800.000 habitants i permetrà que la ciutadania tingui un accés més equitatiu a teràpies innovadores, que fins ara només estaven disponibles en centres molt allunyats del territori”. Per la seva part, Anton Benet, gerent de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp considera que “facilitarà la captació de nous estudis en moltes especialitats, especialment, a l’àmbit de l’oncologia, i reforçarà la capacitat del territori per atraure i retenir talent, fet rellevant en un entorn de manca de professionals especialitzats en l’àmbit de la salut”.
La UIC també incorporarà tecnologia d’alta precisió, com una ressonància magnètica de 3 Tesles destinada a estudis avançats, així com espais específics per a proves especialitzades, monitorització i telemedicina. El projecte compta amb la col·laboració de les tres regions sanitàries, les administracions locals i de la Universitat Rovira i Virgili, que han participat en la definició del pla estratègic. Així mateix, la Diputació de Tarragona finançarà amb 500.000 euros la creació de la Unitat d’Anàlisi de Composició Corporal, que s’ubicarà dins la UIC, i proveirà una habitació especial per a estudis metabòlics, única a l’Estat Espanyol.
Les obres de la nova UIC s’allargaran fins a finals de 2026, moment en què es preveu que la unitat entri en funcionament. La seva posada en marxa consolidarà la Catalunya Sud com un referent en recerca clínica i contribuirà a millorar la pràctica assistencial i les oportunitats de tractament per a la població.
Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.
El projecte IUNS ACTIVATOR analitzarà els buits de la recerca en nutrició a l’Àsia i el seu impacte en les polítiques de salut. La iniciativa vol donar veu al continent asiàtic en la literatura científica i preparar-la per afrontar reptes nutricionals
Un projecte liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) evaluarà l’estat de la investigació en nutrició a l’Àsia, identificant els buits i les necessitats que hi ha en aquest camp, i ho farà gràcies a una subvenció de la International Union of Nutritional Sciences (IUNS) que ascendeix a 5.000 dòlars. Gràcies a aquest ajut, els propers quatre anys l’equip IUNS ACTIVATOR treballarà en l’evaluació de la investigació en nutrició, reflexionarà sobre com aquesta s’alinea amb les prioritats regionals i el seu impacte en les polítiques públiques de salut. També se centrarà en dinamitzar els esforços per tal de generar evidències rellevants a escala regional amb l’objectiu de millorar la salut, sigui mitjançant mentoratge com incidència i participació d’actors clau.
“Tirar endavant aquest estudi és significatiu perquè hi ha una escassa representació asiàtica a la literatura científica mundial. Cal identificar les seves necessitats que hi ha en el camp de la nutrició per tal de saber si la investigació a l’Àsia està preparada per afrontar els seus reptes específics, emmarcats en una transició nutricional i una creixent càrrega de malalties no transmisibles”, expressa Sangeetha Shyam, investigadora de l’IRB CatSud-URV implicada al projecte IUNS ACTIVATOR: ‘Evaluació decenal asiàtica de la nutrició, reflexió i dinamització d’esforços per al futur’.
L’equip que hi ha al darrere del projecte reuneix 26 investigadors de 13 paísos de l’Àsia i Europa, especialitzats en nutrició, meta investigació i comunicació científica. Les finalitats de l’estudi busquen, d’altra banda, implicar els joves tot garantint la rellevància i la sostenibilitat de les solucions proposades.
El projecte compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, que ha concedit un ajut de 100.000 euros per tirar endavant la iniciativa
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) (que a partir de 2026 serà l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud – IRB CatSud) impulsa el projecte XISS per a la integració de la recerca biomèdica i la innovació social. El projecte té com a objectiu transformar el sistema sanitari de la província mitjançant la connexió efectiva entre recerca biomèdica, innovació tecnològica i participació ciutadana, amb un impacte directe en la salut i el benestar de la població. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, que ha concedit un ajut per import de 100.000 €, per tirar endavant aquesta iniciativa.
El projecte ha fet possible els estudis previs per a la creació de la Unitat d’Investigació Clínica Catalunya Sud (UiC), que estarà ubicada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i que estarà coordinada en col·laboració amb les tres regions sanitàries (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès). Aquesta infraestructura permetrà desenvolupar assaigs clínics avançats, incloent-hi estudis de fase I en oncologia, així com recerques multicèntriques en malalties cardiovasculars, metabòliques, infeccioses i neurodegeneratives.
La UiC facilitarà la incorporació de pacients de zones rurals o geogràficament disperses, reduint desigualtats i incrementant l’accés a la innovació terapèutica. A més, la interoperabilitat de dades i la implementació de serveis de telemedicina asseguren la igualtat d’oportunitats en l’accés als assaigs clínics.
Impacte territorial i social
El projecte abasta 184 municipis i 10 comarques de la província de Tarragona, amb la participació d’agents locals i socioeconòmics (ajuntaments, hospitals, centres d’atenció primària, universitat, societat civil, associacions de pacients, empreses biotecnològiques i farmacèutiques, clústers empresarials i empreses emergents).
Entre els resultats ja assolits destaquen:
Una resposta a les desigualtats
L’anàlisi del Registre Espanyol d’Estudis Clínics mostra que la província de Tarragona té una concentració d’assaigs clínics molt inferior a la de Barcelona (21,89 per milió d’habitants davant 114,89). El projecte XISS dona resposta a aquesta necessitat, assegurant una distribució més equitativa de recursos i estructures de recerca clínica a Catalunya.
El projecte XISS es posiciona com a referent nacional en la translació de coneixement científic cap a la pràctica clínica, promovent un sistema sanitari centrat en la persona, el territori i la reducció de les desigualtats socials i geogràfiques.
L’IISPV inicia nova etapa sota el nom Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) va tancar aquest dimecres la commemoració del seu 20è aniversari amb un acte institucional celebrat al Teatre Bartrina de Reus, durant el qual es va presentar el seu nou nom i imatge corporativa. Així doncs, i després de dues dècades, el nom d’IISPV dona pas al d’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud). Representants d’entitats socials i associacions culturals, agents del món empresarial i institucional, membres de l’àmbit sanitari, docent, del món de la recerca i públic en general, van participar en aquesta presentació en societat de la nova etapa de l’Institut. Sota aquesta nova denominació, l’Institut remarca el seu posicionament geogràfic com a centre que coordina la recerca biomèdica en el conjunt de la província de Tarragona, amb una xarxa que inclou els hospitals universitaris Sant Joan de Reus, Joan XXIII de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa i Institut Pere Mata, així com la Universitat Rovira i Virgili. La nova imatge s’anirà aplicant progressivament als centres associats a partir del mes de gener de 2026 i el canvi inclou la creació del nou web irbcatsud.cat, actualment, en construcció.
Durant l’acte, Joan Vendrell, director de l’IISPV – IRB CatSud, va destacar que “aquest nou nom i canvi d’etapa ens fa situar, encara més, a la població del nostre entorn al centre de la nostra activitat. També és una invitació a projectar-nos, en el conjunt de Catalunya i de la mà de la ciutadans i administracions, per fer que l’Institut sigui el nostre centre de recerca biomèdica”. Així mateix, va afegir que “en aquests 20 anys, hem consolidat una trajectòria en l’estudi biomèdic i a partir d’ara, volem continuar treballant per trobar millors oportunitats, per ser presents en el dia a dia dels pacients i les persones i fer un pas endavant, amb vocació de servei públic”.
L’acte, conduït per la periodista Montse Llussà, va repassar la trajectòria de la institució i també es va centrar en el futur i els reptes que vindran. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va remarcar la seva tasca de l’Institut, la qual “té un impacte directe en la vida de les persones”. En aquest sentit, va destacar que “cal treballar tots junts per garantir la distribució de talent i de recursos a tot el país. Molts dels grups són referents mundials en les diferents línies de recerca i això s’ha de posar en relleu fora i dins de les nostres ciutats. S’ha de conèixer el talent que tenim, perquè es fa ciència en majúscules.
Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va remarcar el suport d’aquest ens supramunicipal a través de diferents línies d’ajuts per finançar projectes singulars i que treballen en pro d’un “sistema sanitari de qualitat”.
Finalment, la consellera de Recerca i Universitat de la Generalitat, Núria Montserrat, va remarcar que “ens trobem en un moment que és clau marcat per a la transformació científica i tecnològica i va apel·lar a tots els centres de recerca a col·laborar de forma sinèrgica, reforçant la recerca en xarxa.
L’acte va incloure una taula rodona moderada que va comptar amb la participació del rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès; el director general de recerca i innovació del Departament de Salut, Antoni Plasencia; el director general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats, Javier Selva; la subdirectora adjunta de Evaluación y Fomento de la Investigación del Instituto de Salud Carlos III, Margarita Vila; el president del Consell Social de l’IISPV – IRB CatSud i el director de l’IISPV – IRB CatSud, Joan Vendrell. Entre altres qüestions, els ponents van coincidir en destacar la rellevància de la futura Unitat d’Investigació Clínica (UiC) de l’Institut, com a eina per garantir l’accés equitatiu als assajos clínics, reduir desigualtats, consolidar el sistema de recerca a Catalunya i reforçar la col·laboració entre institucions i territoris. La sessió va fer valer la necessitat de crear un ecosistema de recerca sòlid i connectat amb la societat.
L’acte es va cloure amb la conferència de la coneguda divulgadora Elsa Punset, “Propostes per viure en aquests temps extraordinaris”, que va aportar una mirada inspiradora sobre els reptes actuals.