Un estudi de la URV, amb participació de l’IISPV, compara l’ecografia abdominal amb la ressonància magnètica i demostra el potencial d’aquesta eina per detectar precoçment el risc de prediabetis i síndrome metabòlica en persones amb obesitat abdominal
La distribució del greix corporal, especialment de l’acumulat a l’abdomen, és un factor determinant per al risc de desenvolupar malalties metabòliques i cardiovasculars. Però no tot el greix abdominal té el mateix impacte sobre la salut: el greix subcutani, situat sota la pell, no comporta els mateixos riscos que el greix visceral, que s’acumula en profunditat i pot entrar en contacte directe amb òrgans vitals. Identificar quin tipus de greix predomina en una persona és essencial per avaluar-ne el risc metabòlic i per orientar millor les intervencions clíniques. En aquest context, un estudi liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i amb participació de personal investigador de l’IISPV, ha analitzat fins a quin punt l’ecografia abdominal pot ser una eina útil i fiable per mesurar el greix visceral, en comparació amb la ressonància magnètica, considerada la tècnica de referència actual.
Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són accessibles de manera immediata en l’atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar alternatives més àgils i accessibles, l’equip investigador es va plantejar validar l’ús de l’ecografia abdominal per caracteritzar la distribució del greix: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”, explica Claudia Jiménez -ten Hoevel, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i coautora de l’article.
La pregunta clau, doncs, era en quina mesura l’ecografia pot oferir resultats equiparables als de la ressonància magnètica en l’exploració del greix abdominal. Per determinar-ho, l’equip investigador va treballar amb una mostra de 113 adults voluntaris amb obesitat abdominal, residents a Reus i voltants. A tots se’ls va realitzar una ressonància magnètica i una ecografia abdominal en un interval molt curt de temps —entre tres i quatre dies— per garantir que els resultats fossin comparables.
Una eina vàlida i precisa
Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism, revelen que les mesures del greix visceral fetes mitjançant ecografies tenien una bona concordança amb les dades obtingudes mitjançant una ressonància magnètica. Tot i això, han detectat certes limitacions de l’ecografia a l’hora d’avaluar el greix subcutani, un fet que ja havien apuntat altres estudis previs. “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic”, manifesta Anna Pedret, investigadora del mateix departament. Aquest potencial se suma al fet que l’ecografia és una eina senzilla d’utilitzar per al personal format i que es troba en els equipaments de la majoria de centres de salut del país.
El greix visceral: un indicador de risc metabòlic
Més enllà d’això, l’anàlisi ha permès a les investigadores aprofundir en una altra qüestió i determinar si la quantitat de greix visceral mesurada amb les ecografies pot arribar a predir alteracions metabòliques futures. De fet, els resultats mostren que hi ha relació entre nivells elevats de greix visceral i presència de prediabetis —una condició en què els nivells de sucre a la sang són elevats, però encara per sota el llindar de la diabetis tipus 2— a més a més, de síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc que augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.
Més concretament, l’estudi identifica una quantitat de greix visceral a partir de la qual el risc de patir malalties associades a aquest símptoma augmenta considerablement. Per exemple, un gruix igual o superior a 7,35 centímetres de greix s’ha vinculat amb un risc elevat de patir prediabetis, mentre que a partir de 5,77 centímetres s’observa una relació amb la probabilitat de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les ecografies com a eina exploratòria: “Incorporar l’ecografia abdominal en la pràctica clínica habitual, especialment en l’àmbit de la nutrició i l’atenció primària, podria permetre una millor estratificació del risc i una personalització més acurada de les intervencions”, defensen les investigadores.
El grup de recerca Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua treballant per posar en valor l’ús de l’ecografia com una tècnica econòmica, ràpida i fàcilment integrable en la pràctica clínica. Ara l’equip explora l’impacte de la distribució del greix abdominal en altres segments de la població i la seva relació amb diferents condicions de salut, com ara la funció cognitiva o la sarcopènia. En aquest marc, el grup du a terme nous estudis amb ecografia abdominal en persones d’entre 60 i 74 anys, amb investigacions en marxa i la possibilitat oberta de participar-hi. Les persones interessades poden contactar amb l’equip mitjançant l’adreça de correu electrònic estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.
Referència bibliogràfica:
Jiménez-Ten Hoevel C, Besora-Moreno M, Queral J, Llauradó E, Valls RM, Solà R, Pedret A. Ultrasound and MRI abdominal fat distribution and its associations with metabolic conditions in adults with abdominal obesity. Diabetes Obes Metab. 2025 Dec 17. DOI: 10.1111/dom.70390. Epub ahead of print. PMID: 41403258.
Un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili ha seguit durant sis anys més de mil persones amb sobrepès o obesitat i altres indicadors metabòlics, com la hipertensió o nivells elevats de glucosa i colesterol
L’obesitat sarcopènica és a dir, la combinació d’un excés de greix corporal amb una massa i força muscular baixes— és un factor de risc per al deteriorament cognitiu en adults grans. Així ho indica un estudi longitudinal liderat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud, en col·laboració amb altres grups del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER).
La investigació ha seguit durant sis anys 1.097 persones d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc de malaltia cardíaca i diabetis com la hipertensió, un colesterol elevat o nivells alts de glucosa en sang. L’equip investigador ha analitzat si les persones que presentaven obesitat sarcopènica a l’inici del projecte eren més propensos al deteriorament de diferents àrees de la funció cognitiva, avaluades periòdicament mitjançant proves neuropsicològiques estandarditzades.
La combinació de sarcopènia i obesitat, clau en el deteriorament cognitiu
Els resultats revelen que les persones amb obesitat sarcopènica van experimentar un major declivi en la funció cognitiva global i general després de sis anys i van presentar, a més, un major risc de patir un deteriorament cognitiu subtil, una fase inicial prèvia al deteriorament cognitiu lleu. En canvi, ni l’obesitat per si sola ni la sarcopènia aïllada es van associar amb un pitjor rendiment cognitiu, cosa que apunta que la combinació de totes dues condicions podria ser la responsable d’un impacte més negatiu sobre la salut cerebral.
“L’envelliment amb una composició corporal desfavorable pot tenir implicacions més profundes del que pensàvem”, assenyala Héctor Vázquez-Lorente, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i primer autor de l’estudi. “Les nostres dades mostren que l’obesitat sarcopènica pot accelerar el deteriorament cognitiu fins i tot abans que apareguin símptomes clínics”, afegeix.
Per a Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició de la URV, investigador ICREA Acadèmia i autor sènior de l’article, aquests resultats subratllen la importància de la detecció primerenca: “Identificar l’obesitat sarcopènica en adults grans podria ser clau per anticipar l’evolució cognitiva i permetre intervencions primerenques que ajudin a prevenir futurs casos de demència”.
Implicacions per a la salut pública
L’obesitat sarcopènica és especialment rellevant en contextos amb poblacions envellides, alts nivells de sedentarisme i una prevalença creixent d’obesitat. Detectar-la en la pràctica clínica podria facilitar intervencions més eficaces en les primeres fases del deteriorament cognitiu: “Comprendre com influeix la composició corporal en la salut cerebral és fonamental per dissenyar estratègies que frenin el declivi associat a l’edat”, apunta Salas-Salvadó. A més, el catedràtic reivindica que els resultats “reforcen la necessitat de promoure un estil de vida saludable que combini activitat física, una alimentació equilibrada i el control de l’excés de greix corporal per frenar l’augment de l’obesitat sarcopènica”.
Referència: Vázquez-Lorente H, Paz-Graniel I, Margara-Escudero HJ, Martínez-González MÁ, Romaguera D, Urbistondo DM, Estruch R, Sánchez VM, Vidal J, Fitó M, Goñi N, Chaplin A, Zulet MA, Sacanella E, de Paz Fernández JA, Altés A, García-Gavilán JF, Konieczna J, Martínez JA, Salas-Salvadó J. Sarcopenic Obesity and Longitudinal Trajectories on Cognitive Performance and Subtle Cognitive Impairment Over 6 Years in Older Adults. J Cachexia Sarcopenia Muscle. 2025 Dec;16(6):e70158. doi: 10.1002/jcsm.70158. PMID: 41361860.