Un equip de recerca internacional liderat per investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat 32 proteïnes a la sang que estan associades al risc de desenvolupar un trastorn psicòtic i a les seves fases inicials. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista Brain, Behavior and Immunity – Health i els seus resultats podrien contribuir, en un futur, al desenvolupament d’una eina per facilitar la detecció i el diagnòstic d’aquestes patologies.
Els trastorns psicòtics afecten més d’un 1% de la població i tenen un impacte profund sobre les persones i els seus cercles propers, tant a nivell personal, com social i econòmic. Aquest tipus de trastorns no tenen una causa única, ja que depenen en gran part de la genètica, però també de factors ambientals com el maltractament durant la infància, el context socioeconòmic, o el consum de substàncies psicotròpiques, entre d’altres. Més enllà de la prevenció de riscos que es pot fer promocionant els entorns saludables i els factors de protecció, no existeix cap altra manera d’evitar l’aparició d’aquests trastorns. Així doncs, en aquests casos la detecció precoç i la intervenció immediata són claus per a minimitzar-ne l’impacte.
Les 32 proteïnes identificades en sang podrien servir per determinar si una persona està en risc de desenvolupar un trastorn psicòtic, i també per facilitar-ne el diagnòstic un cop ja s’ha manifestat. Algunes d’aquestes proteïnes, també estan associades a la gravetat de símptomes derivats del trastorn com les al·lucinacions, l’aïllament social o l’ansietat. Aquestes proteïnes també es relacionen amb el funcionament cognitiu, és a dir, amb tasques “mentals” que fa el cervell com la capacitat de parar l’atenció, la memòria o el raonament. A més de facilitar-ne la detecció i el diagnòstic, doncs, podrien indicar l’abast dels símptomes i en quina mesura estan afectades les capacitats cognitives del cervell. L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a 182 persones que han participat voluntàriament en el projecte, i és el primer en aquest àmbit que utilitza Proximity Extension Assay, una tecnologia que permet mesurar un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang.
Martí Llaurador-Coll, primer autor de l’article, explica que les proteïnes associades al risc o presència d’un trastorn psicòtic estan relacionades principalment amb processos inflamatoris, de mielinització i de projecció neuronal. “Aquests resultats reforcen la idea que els trastorns mentals tenen una base biològica complexa i que, en un futur, la detecció a través d’una simple anàlisi de sang podria ser una realitat”, afegeix.
Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració entre els grups de recerca Genètica i Ambient en Psiquiatria (HUIPM, IISPV, URV) i Psiconeuroendocrinologia i Estrès en Psicosi (Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, Sabadell), ambdós membres de la xarxa CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental). També hi ha participat el grup Neurochemical pathophysiology and diagnostics (Gothenburg University – Sahlgrenska University Hospital, Suècia), en el qual Llaurador-Coll s’ha format en l’àmbit de l’anàlisi i interpretació de dades proteòmiques.
Referència bibliogràfica: Llaurador-Coll, M., Montalvo, I., Estrada, F., Sánchez-Gistau, V., Zetterberg, H., Labad, J., Benedet, A. L., & Vilella, E. (2025). Plasma profiles of neurology-related proteins in at-risk mental state and first-episode psychosis: Associations with psychotic symptoms and cognitive performance. Brain, Behavior, & Immunity – Health, 50. doi: 10.1016/j.bbih.2025.101134. https://doi.org/10.1016/j.bbih.2025.101134.
Facebook 
Mail 
WhatsApp 
