Analitzar els àcids grassos després dels àpats pot aportar noves claus sobre l’impacte metabòlic de la dieta i el dejuni
Perdre pes pot ser un repte difícil, especialment quan s’exigeix seguir una dieta amb restricció calòrica mantinguda en el temps. Un estudi amb ratolins apunta que el dejuni intermitent, fer pauses regulars en la ingesta d’aliments, pot millorar el metabolisme, fins i tot en el context d’una dieta rica en greixos. De fet, els beneficis obtinguts són comparables als que s’associen a una alimentació saludable. Aquest estudi, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha estat publicat a la revista eBiomedicine.
Tot i que els animals no van perdre pes amb el dejuni intermitent, els investigadors van detectar una millora en el control de la glucosa en sang, la resposta a la insulina i el perfil lipídic, indicadors clau sovint alterats en situacions d’obesitat. Quan el dejuni intermitent es va combinar amb una dieta saludable, els efectes metabòlics positius es van potenciar i es va observar una reducció significativa del pes corporal.
L’estudi no només es va centrar en analitzar paràmetres en sang, sinó que també va estudiar com les diferents intervencions dietètiques afectaven l’estructura del greix corporal (teixit adipós) i el fetge. “Després de quatre setmanes de dejuni intermitent, els ratolins amb obesitat mostraven una protecció significativa tant a nivell metabòlic com en aquests teixits, fins i tot en una dieta rica en greixos”, explica la Dra. Victòria Ceperuelo-Mallafré, investigadora Ramón y Cajal de la URV i investigadora del grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV – URV – CIBERDEM.
“Tot i això, el canvi cap a una dieta equilibrada va resultar ser l’estratègia més efectiva per perdre pes. A més, la combinació del dejuni intermitent amb una dieta saludable va tenir un efecte sinèrgic especialment beneficiós per millorar la tolerància a la glucosa”, afegeix la responsable de l’Àrea de Malalties Metabòliques i Nutrició de l’IISPV i del grup de recerca DIAMET, la Dra. Sonia Fernández-Veledo.
Un altre aspecte innovador de la recerca va ser l’estudi de la microbiota intestinal i els seus productes clau, especialment els àcids grassos de cadena curta. Aquestes molècules, presents a la sang i a les femtes, poden tenir un paper important en la regulació dels processos metabòlics de l’organisme. Els resultats van mostrar que la combinació de dejuni intermitent amb una dieta saludable generava canvis més profunds en la composició de la microbiota intestinal. En concret, es va observar un augment de l’espècie Alistipes finegoldii, que podria estar relacionada amb una millor regulació de la glucosa en sang. Aquesta observació es va validar tant en el model animal com en un grup de persones amb obesitat que van seguir una dieta mediterrània hipocalòrica durant sis mesos. Tot i que els resultats són prometedors, calen més estudis per confirmar aquesta relació de manera concloent.
Pel que fa als àcids grassos de cadena curta, els investigadors van comprovar que la seva regulació postprandial es veu alterada en condicions d’obesitat. Tant el dejuni intermitent com el canvi a una dieta saludable ajuden a restaurar aquest mecanisme. Així doncs, mesurar aquests compostos no només en dejuni sinó també després de la ingesta pot aportar informació rellevant per a una comprensió més precisa del funcionament metabòlic.
Tot i que els resultats són preliminars i calen estudis addicionals en humans, aquesta recerca obre la porta a dissenyar estratègies dietètiques personalitzades que prioritzin la millora dels paràmetres metabòlics, més enllà de la simple reducció de pes.
Referència bibliogràfica
Ceperuelo-Mallafré, V., Rodríguez-Peña, M. M., Badia, J., Villanueva-Carmona, T., Cedó, L., Marsal-Beltran, A., … & Vendrell, J. (2025). Dietary switch and intermittent fasting ameliorate the disrupted postprandial short-chain fatty acid response in diet-induced obese mice. EBioMedicine, 117.