Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaxos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.
Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.
En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix de forma automàtica a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova de veritat absoluta; és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.
Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.
Incidència de la psicosi
Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.
Els motlles han estat desenvolupats per l’IISPV i l’Institut de l’Ebre gràcies al finançament rebut per part dels ajuts Llavor, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya
L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya ha presentat els EMMA Molds com a exemple de projecte innovador i amb més potencial emprenedor. El projecte ha estat liderat pel Dr. Carlos López i la investigadora Esther Sauras, membres del Grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’IISPV (amb seu a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta), juntament amb Francesc Besalduch i Rosendo Ferri, professors de l’Institut de l’Ebre.
Arrel del projecte EMMA Molds, aquest equip ha desenvolupat un tipus de motlles de silicona que en l’àmbit de la recerca s’utilitzen per a l’anàlisi de mostres i per investigar malalties com el càncer. Aquests motlles ajudaran a realitzar de forma més efectiva amb relació al cost les anàlisis de biomarcadors per al pronòstic o per a la resposta al tractament de patologies amb una elevada incidència a la nostra societat.
L’AGAUR ha presentat aquest projecte en el transcurs de l’acte de cloenda d’una formació en emprenedoria adreçada a professionals de projectes que, com el d’EMMA Molds, han estat finançats amb els ajuts Llavor que l’AGAUR concedeix. La formació l’ha impartit Tot Brands Consulting.
L’EMMA Molds és un dels 10 projectes seleccionats per l’AGAUR entre els 52 que han participat en aquesta formació per a ser presentats en aquest acte de cloenda sota la iniciativa batejada com a “DemoDay”.
Els EMMA Molds són una versió millorada dels motlles de silicona necessaris per a construir el que es coneix com a tissue microarrays o TMA (per les seves sigles en anglès), que, com explica el Dr. Carlos López, investigador principal del grup de recerca, “s’usen en l’àmbit de la recerca per a l’anàlisi de les biòpsies de pacients; per a fer-ho, les mostres es tenyeixen amb diferents líquids mitjançant una tècnica anomenada tinció immunohistoquímica”. I afegeix: “El disseny dels motlles permet que es puguin analitzar un nombre més elevat de mostres, i alhora ajuda a identificar de forma ràpida marcadors que indiquin el pronòstic d’una malaltia”.
Per la seva banda, Esther Sauras, jove emprenedora que també participa en aquest projecte, recorda que “els EMMA Molds, en haver estat subvencionats pels ajuts Llavor, han de contribuir a impulsar productes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu. A més, el projecte ha d’estar destinat al reforç de la protecció del coneixement generat i a les primeres proves (preprototips)”.
Tarragona, 19 de juliol de 2023. L’ingrés d’una persona a la Unitat de Cures Intensives (UCI) d’un hospital genera centenars de dades clíniques cada minut. Aquestes informacions provenen de diferents fonts: les introduïdes pel mateix personal sanitari a l’historial clínic; les que registren els diferents dispositius mèdics (com monitors, per exemple) als quals està connectada; les de proves que se li practiquen i que gestiona el laboratori de l’hospital, etc. La correcta gestió d’aquesta informació és determinant perquè el personal sanitari pugui avaluar si l’atenció a aquest tipus de pacients (anomenats crítics) és de qualitat i si mentre estan ingressats es vetlla correctament per la seva seguretat. També ajuda el personal sanitari a prendre decisions de forma efectiva i a contribuir a reduir el risc de complicacions que presenten aquests pacients.
En aquest sentit, el Grup de Recerca Sepsis, Inflamació i Seguretat del Malalt Crític (SIS) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona ha posat en marxa una plataforma que recollirà les metodologies (i resultats) que hospitals de tot Espanya posen a la pràctica per avaluar (basant-se en indicadors relacionats amb aquesta informació clínica) la qualitat de l’atenció assistencial i la seguretat d’aquestes persones.
L’objectiu és que aquesta eina serveixi també per consensuar una metodologia estàndard per a ser implementada en qualsevol centre hospitalari, per gestionar de forma automatitzada totes les dades que s’obtenen al llarg del període en el qual un pacient roman ingressat a la UCI.
Alguns dels indicadors que es contemplen actualment per avaluar la qualitat de l’atenció a aquest tipus de pacients mentre estan a la UCI són: la referent a paràmetres que indiquen la debilitat muscular, a la correcta sedació que se li administra o al desenvolupament d’una pneumònia fruit de la ventilació mecànica.
Aquesta plataforma (batejada amb el nom de PEVAMIS) ha estat transferida per part de l’IISPV a la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC) per a la seva explotació a nivell nacional. Qualsevol hospital d’Espanya podrà usar-la i recollir-hi les seves metodologies. Fins ara no hi havia cap eina d’aquestes característiques a Espanya i el personal sanitari que treballa en aquest camp (tant en la vessant assistencial com en la recerca) prenia com a referència estàndards d’indicadors avaluats en altres països. Aquesta iniciativa permetrà doncs comptar amb un sistema basat en dades pròpies, que reflecteixen les pràctiques i els resultats d’hospitals dels nostres territoris.
La SEMICYUC, a través del Grup de Treball d’Organització, Planificació i Gestió, es va encarregar de la fase pilot de la posada en marxa de la plataforma PEVAMIS, en la qual han participat durant els darrers mesos mitja dotzena de centres de referència de diferents comunitats autònomes. Aquesta fase inicial, ja completada, es va dur a terme amb la coordinació de la Dra. Maria Bodí, cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i responsable del Grup de Recerca SIS, que ha liderat aquesta plataforma.
“Aquesta plataforma no només permetrà conèixer com avaluen altres centres hospitalaris els indicadors de qualitat de l’atenció mèdica de pacients de la UCI. El seu objectiu final és posar a disposició del personal sanitari la metodologia necessària per automatitzar el registre de les dades i la forma d’obtenir els resultats. Tot això enfocat a millorar l’atenció del pacient”, explica la Dra. Maria Bodí.
La creació d’aquest projecte neix fruit del treball d’investigació que lidera el grup de recerca SIS, que ha aprofundit els darrers anys en la cerca de sinergies entre la ciència, la tecnologia i la intel·ligència artificial, per millorar la gestió de les dades dels pacients crítics ingressats a les UCI. Aquesta plataforma, en concret, ha estat possible gràcies al finançament rebut per part dels Proyectos de Investigación en Salud, del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).
Un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de l’IISPV, la URV i el CIBEROBN detecta millores en la funció cognitiva en les persones que prenen tres racions o més de fruita seca per setmana
El consum freqüent de fruita seca comporta millores en la funció cognitiva i alenteix el seu deteriorament. És la principal conclusió d’un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), que va examinar l’associació entre el consum de fruita seca i la funció cognitiva en una mostra de 6.630 adults majors amb sobrepès i síndrome metabòlica. Els resultats van mostrar que aquelles persones que consumien almenys tres racions de fruita seca per setmana, van presentar millores en la funció cognitiva i un alentiment en el deteriorament cognitiu en comparació amb aquells que el feien amb menys freqüència o mai.
La fruita seca, com ara nous, ametlles, avellanes, festucs, cacauets i macadàmies, entre altres, són reconeguts per les seves propietats cardiovasculars i la seva capacitat per reduir el risc de malalties cròniques, com la diabetis tipus 2, la hipertensió, els nivells de colesterol i les malalties del cor. En les últimes dècades, el seu consum ha estat objecte de creixent interès en relació amb la salut cerebral. Els resultats d’aquest nou estudi avalen recerques anteriors que suggereixen que la fruita seca pot tenir un efecte beneficiós sobre la cognició i la prevenció del deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, així com la seva potencial capacitat per reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i altres demències.
“Les troballes confirmen la idea que una alimentació saludable, que inclogui el consum freqüent de fruita seca, pot exercir un paper important en el manteniment d’un correcte estat cognitiu a mesura que envellim”, afirma Jordi Salas Salvadó, investigador principal de l’estudi, responsable del Grup de Recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) de l’IISPV i catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV. I afegeix: “Els resultats suggereixen que els fruits secs podrien ser considerats com a part d’una estratègia dietètica global per a promoure la salut cerebral i reduir el risc de deteriorament cognitiu.”
L’estudi també ha tingut en compte altres factors d’estil de vida, com l’activitat física, el tabaquisme, el consum d’alcohol i el nivell educatiu, que podrien tenir relació amb la funció cognitiva. No obstant això, fins i tot després de controlar aquests factors, l’associació entre el consum de fruita seca i la millora cognitiva es va mantenir significativa.
Nancy Babio, dietista nutricionista, corresponsable del grup de recerca ANUT-DSM de l’IISPV i professora agregada de la URV assenyala que l’estudi confirma els fruits secs com “un tresor per a la salut cognitiva”, ja que “són rics en nutrients essencials, com ara àcids grassos insaturats, vitamina E i altres antioxidants i fitoquímics, que exerceixen un paper fonamental en el manteniment òptim de la cognició”. El seu consum regular, uns 30 grams al dia, pot ser, segons Babio, “una estratègia simple i efectiva per protegir contra aquest deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, a més d’una opció saludable i accessible per a tothom”.
L’estudi destaca la importància d’adoptar una alimentació saludable i equilibrada, que inclogui el consum regular de fruita seca, per mantenir la funció cognitiva en l’edat adulta. A mesura que la societat envelleix, és fonamental promoure la consciència sobre els beneficis d’una alimentació adequada i fomentar hàbits saludables per al benestar cerebral i general a llarg termini.
El treball, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, ha estat realitzat en la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV i director de la Unitat; Nancy Babio, professora agregada, i Stephanie K. Nishi, professora visitant del Canadian Institutes of Health Research (CIHR). Tots aquests autors formen part de l’IISPV i del CIBEROBN. Aquest treball es va realitzar en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.
Referencia bibliográfica: Ni J, Nishi SK, Babio N, et al. Higher versus lower nut consumption and changes in cognitive performance over two years in a population at risk of cognitive decline: a cohort study. Am J Clin Nutr. 2023 Jun 1:S0002-9165(23)65960-X. doi: 10.1016/j.ajcnut.2023.05.032. Epub ahead of print. PMID: 37269908.
Tarragona, 3 de juliol de 2023. Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, i publicat a la prestigiosa revista científica Metabolism ha permès identificar el succinat com a nou biomarcador present a la sang per predir la malaltia del fetge gras no alcohòlic i per confirmar-ne el seu diagnòstic. A més, aquest estudi descobreix una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de leș cèl·lules hepàtiques: la de prevenir l’acumulació de lípids a les fases inicials de la malaltia.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta el 25% de la població. En els casos més greus pot derivar en una cirrosi i pot implicar un major risc de càncer. S’ha convertit en una de les principals causes de transplantament hepàtic. El grup DIAMET de l’IISPV (reconegut a nivell internacional per la seva recerca sobre el paper del succinat en les malalties metabòliques) treballa en aquest camp des de fa temps.
L’estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de patir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques (com l’obesitat) o valors anormals relacionats amb la glucosa, els enzims hepàtics i els lípids. Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats d’aquest metabòlit en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras. A més a més, s’ha observat que el succinat té un potencial similar a altres biomarcadors no invasius per a la predicció i confirmació del diagnòstic d’aquesta patologia. La inclusió d’aquest paràmetre a la pràctica clínica podria evitar biòpsies hepàtiques, una prova invasiva que s’utilitza quan hi ha dubtes sobre la evolució de la patologia.
D’altra banda, s’ha descobert que el receptor del succinat, el SUCNR1, juga un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, com s’havia descrit en estudis previs, sinó també en etapes més inicials. Utilitzant mostres de pacients amb obesitat severa i amb diferents nivells de la malaltia, així com estudis en ratolins i experiments amb cèl·lules, s’ha demostrat per primera vegada que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l’acumulació de greix al fetge. Aquest efecte protector és fonamental a les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades.
L’excel·lència i el reconeixement internacional del Grup de Recerca DIAMET de l’IISPV-CIBERDEM-URV, sota la direcció dels investigadors Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell, es materialitzen en aquesta troballa, que no només contribueix a un diagnòstic més efectiu de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, sinó que també obrirà noves vies per al desenvolupament de fàrmacs destinats al seu tractament (fins ara inexistents). Les investigadores de l’estudi Victòria Ceperuelo Mallafré i Anna Marsal Beltran assenyalen la importància d’avançar en el coneixement dels processos moleculars que determinen la progressió de la malaltia i poder així desenvolupar fàrmacs dirigits a cèl·lules específiques. Aquest estudi s’ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals universitaris Joan XXIII i Sant Joan de Reus (demarcació de Tarragona), de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, del Grup de Recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca, a Murcia.
Aquesta recerca ha comptat amb el suport financer de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), del Instituto de Salud Carlos III, i de la Fundació La Caixa, mitjançant diferents projectes de recerca competitius centrats en l’estudi del paper del succinat i del seu receptor amb relació a malalties metabòliques amb una elevada incidència a la nostra societat, com l’obesitat, la diabetis i el fetge gras.
Referència bibliogràfica: Marsal-Beltran A, Rodríguez-Castellano A, Astiarraga B, Calvo E, Rada P, Madeira A, Rodríguez-Peña MM, Llauradó G, Núñez-Roa C, Gómez-Santos B, Maymó-Masip E, Bosch R, Frutos MD, Moreno-Navarrete JM, Ramos-Molina B, Aspichueta P, Joven J, Fernández-Real JM, Quer JC, Valverde ÁM, Pardo A, Vendrell J, Ceperuelo-Mallafré V, Fernández-Veledo S. Protective effects of the succinate/SUCNR1 axis on damaged hepatocytes in NAFLD. Metabolism. 2023 Jun 12:155630. doi: 10.1016/j.metabol.2023.155630. Epub ahead of print. PMID: 37315889.
• Es tracta d’una troballa molt significativa per l’abordatge d’aquesta malaltia mental ja que permetrà incidir-hi des de l’inici i millorar així la qualitat de vida de les persones que la pateixen
• És l’estudi més gran en aquest camp (amb una mostra de 4.740 persones d’ascendència europea)
Tarragona, 29 de juny de 2023. Investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col·laboració del CIBER en Salut Mental (CIBERSAM), han dut a terme un estudi que assenyala per primer cop que la base genètica d’una persona juga un paper important en l’aparició dels primers símptomes de l’esquizofrènia.
Aquesta troballa és crucial per l’abordatge de l’esquizofrènia ja que si es pot predir a quina edat començaran a aparèixer els primers símptomes, s’hi podrà incidir abans que es manifestin i això permetrà millorar la qualitat de vida del pacient.
Els investigadors d’aquest estudi han analitzat tot el genoma humà, fet que els ha permès conèixer el paper que juga la càrrega genètica d’una persona en la manifestació dels primers símptomes de l’esquizofrènia (a l’adolescència tardana o al principi de l’edat adulta, normalment). Han trobat que entre el 17% i el 21% dels factors que contribueixen a la seva aparició són de base genètica: la resta d’aspectes que hi tenen a veure són ambientals. Ja se sabia per estudis anteriors que aquestes dues dimensions són les que juguen un paper important en l’edat d’inici dels primers símptomes, encara que la genètica era la que estava menys estudiada fins ara. D’aquí que aquest estudi sigui tant important.
Els i les investigadores també han arribat a la conclusió que la mateixa càrrega genètica associada a l’edat d’inici de l’esquizofrènia també juga un paper important en el cas de persones amb TDAH o que han patit maltractaments a la infància.
D’altra banda, s’ha examinat el paper de les variants de número de còpies, que són segments de l’ADN del nostre genoma que es troben repetits vàries vegades (de l’anglès Copy Number Variants). S’ha observat que hi ha una relació entre el nombre d’aquestes còpies i l’edat d’inici de l’esquizofrènia: “Els individus amb més regions afectades al llarg del genoma tendeixen a tenir una edat d’inici de la malaltia més precoç”, explica Gerard Muntané, investigador de l’estudi.
Aquests descobriments són el punt de partida per a futurs estudis que contribuiran a millorar el diagnòstic i el tractament de la malaltia. El treball s’ha publicat a la revista Translational Psychiatry.
Referència bibliogràfica: Sada-Fuente, E., Aranda, S., Papiol, S. et al. Common genetic variants contribute to heritability of age at onset of schizophrenia. Transl Psychiatry 13, 201 (2023). https://doi.org/10.1038/s41398-023-02508-0
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) apareix durant la infància i sovint es manté durant l’edat adulta, amb un gran impacte en la vida de les persones afectades. Estudis epidemiològics previs han mostrat que es relaciona amb una menor esperança de vida i amb una mortalitat fins a cinc vegades més elevada que la de les persones sense TDAH. Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-CERCA, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, el CIBERSAM i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha permès identificar per primera vegada la base genètica d’aquesta correlació. En concret, s’han pogut identificar 19 regions genètiques associades al mateix temps a aquest trastorn i a una menor esperança de vida.
Entre els gens identificats destaca TNKS, el qual té un paper essencial en el manteniment dels telòmers (les regions dels cromosomes implicades amb la longevitat) i que està implicat amb altres trets psiquiàtrics i trastorns metabòlics que apareixen sovint en pacients amb TDAH. Els autors també han identificat els gens AKAP6 i SEMA6D, prèviament relacionats amb altres trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia, o els gens SYPL2 i HMG20A, els quals tenen un paper rellevant en el control de diferents funcions cerebrals.
“Un descobriment interessant és que totes les variants genètiques que incrementen el risc de TDAH redueixen, al mateix temps, la llargada de la vida”, explica Gerard Muntané, investigador de l’IISPV i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata que ha participat en aquest estudi. “Per primera vegada, aquest estudi identifica gens associats a la vegada amb el TDAH i amb una menor esperança de vida, la qual cosa pot contribuir a explicar les observacions epidemiològiques prèvies”, afirma María Soler Artigas, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Un índex de mortalitat fins a 5 vegades més elevat
Els investigadors han combinat resultats de dos estudis d’associació de genoma complet (GWAS, per les sigles en anglès: genome-wide association study) per trobar variants genètiques, és a dir, canvis al genoma relacionades amb el TDAH i amb l’esperança de vida. Es van analitzar dades genètiques de 19.099 pacients amb TDAH i de 34.194 persones sanes. Per analitzar l’esperança de vida van utilitzar dades del voltant d’un milió de persones.
“La nostra recerca proporciona noves evidències que els gens implicats en el TDAH també poden estar relacionats amb altres processos biològics que influeixen en la salut i en la durada de vida”, afegeix Gerard Muntané.
A l’hora d’explicar els motius d’aquest increment en la mortalitat, els autors destaquen que també cal tenir en compte els comportaments de risc que sovint presenten les persones amb TDAH. En aquest sentit, Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM, afirma que “el TDAH pot fer que els pacients siguin més propensos a tenir conductes desafiants o de risc que els portin a tenir més accidents”.
D’altra banda, també cal tenir en compte que aquestes persones tenen més tendència a tenir hàbits perjudicials, com ara fumar o tenir una dieta poc saludable. Aquests costums es relacionen amb l’aparició d’altres malalties, com ara la diabetis o patologies cardiovasculars, les quals també poden contribuir a disminuir l’esperança de vida.
Els autors d’aquest estudi destaquen que el risc de mort prematura també depèn de l’edat de diagnòstic del TDAH. Així, els individus diagnosticats en l’edat adulta tenen un major risc de mortalitat en comparació amb les persones diagnosticades durant la infància o l’adolescència. “És clau un diagnòstic primerenc que ens ajudi a fer un seguiment i acompanyament dels pacients des de ben aviat per tal d’evitar la seva entrada a una trajectòria negativa que podria acabar amb una major mortalitat”, explica Marta Ribasés, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.
Aquest treball de recerca ha estat publicat a la revista Neuropsychopharmacology. Hi han col·laborat les institucions esmentades prèviament juntament amb la Universitat de Califòrnia.
Referència bibliogràfica: Vilar-Ribó, L., Cabana-Domínguez, J., Martorell, L. et al. Shared genetic architecture between attention-deficit/hyperactivity disorder and lifespan. Neuropsychopharmacol. (2023). https://doi.org/10.1038/s41386-023-01555-x
El VIH-1 adquirit perinatalment (VIHP) és una de les principals causes de mortalitat i morbiditat en població infantil a tot el món. Per això, és fonamental assegurar l’eficàcia dels antiretrovirals i trobar biomarcadors de la progressió de la infecció. Els repunts virals transitoris (tVR) són comuns en infants amb VIHP i se sap que poden afectar negativament la funció immunitària i augmentar el risc de progressió de la malaltia. Tot i això, els mecanismes subjacents a aquests efectes són, fins ara, poc coneguts.
Un estudi en què han participat equips de les àrees CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) i de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), amb les Dres. Anna Rull (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili) i Laura Tarancón-Diez (Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón) com a autores principals, s’ha centrat a determinar mitjançant anàlisis multiòmiques els canvis que es produeixen com a conseqüència de tVR en infants VIHP al perfil soluble de metabòlits, lípids i proteïnes. Els nens i mostres biològiques es van seleccionar de la Cohort Nacional de Pacients Pediàtrics amb VIH (CoRISpe) i del BioBanc VIH de l’Hospital Gregorio Marañón.
S’ha pogut observar que la pèrdua transitòria del control viral del VIH comporta canvis significatius al perfil de proteïnes solubles, lípids i metabòlits, i que aquests es correlacionen amb paràmetres immunològics. Els biomarcadors solubles trobats es podrien considerar biomarcadors potencials de la progressió immunitària en aquest grup d’infants amb VIH que no mantenen un control persistent de la virèmia.
L’estudi ha estat liderat per Mª Ángeles Muñoz-Fernández, de l’Hospital Gregorio Marañón i investigadora principal al CIBER-BNN, i el grup del CIBER-INFEC dirigit per Joaquim Peraire, de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. A més, l’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el Centre de Ciències Òmiques de Reus i diversos grups clínics assistencials de tot Espanya, entre ells els grups de recerca de Malalties Infeccioses en Població Pediàtrica de l’Hospital Gregorio Marañón i l’Hospital la Paz, que també pertanyen al CIBER-INFEC.
Article de referència: Laura Tarancon-Diez, Joaquim Peraire, Santiago Jiménez de Ory, Maria Guirro, Luis Escosa, Luis Manuel Prieto Tato, María Penín Antón, Ana Isabel Piqueras, Álvaro Vázquez Pérez, César Gavilán, Matilde Bustillo-Alonso, María Luisa Navarro, Consuelo Viladés, Francesc Vidal, Anna Rull, María Ángeles Muñoz-Fernández, Transient Viral Rebound in Children with Perinatally Acquired HIV-1 Induces a Unique Soluble Immunometabolic Signature Associated with Decreased CD4/CD8 Ratio, Journal of the Pediatric Infectious Diseases Society, 2023;, piad008, https://doi.org/10.1093/jpids/piad008
SUCCIPRO, l’spin-off impulsada des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) per investigar nous fàrmacs per al Crohn, l’obesitat i la diabetes, ha estat una de les empreses seleccionades per la convocatòria WomenTechEU de l’organisme europeu EISMEA (European Innovation Council and SMEs Executive Agency) per finançar la innovació en salut.
Aquest organisme pertany a la Comissió Europea i a través del seu programa de finançament WomenTechEU dona suport a empreses deep tech liderades por dones.
Les deep tech són empreses que desenvolupen solucions innovadores i disruptives basades en l’ús de tecnologies profundes, vinculades a la ciència o enginyeria avançada, per donar resposta a problemes globals.
SUCCIPRO
La spin-off neix a partir de l’experiència del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, que se centra en trobar tractaments per a aquest tipus de malalties i condicions de salut. És un projecte conjunt entre l’IISPV i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La spin-off, creada aquest 2022, centra la seva recerca en el descobriment de teràpies innovadores que permetin disminuir el succinat, una substància que produeixen de forma natural les cèl·lules de l’organisme i els bacteris intestinals (l’anomenada microbiota) i que es veu alterada quan existeixen malalties inflamatòries o metabòliques. “Les persones amb malalties com el Crohn, l’obesitat i la diabetis pateixen una inflamació que està relacionada amb un augment dels nivells de producció del succinat”, explica la doctora Isabel Huber, cofundadora i directora general de l’empresa.
Menjar nous de forma habitual podria beneficiar el desenvolupament cognitiu dels i de les adolescents i contribuir a la seva maduració psicològica. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en el qual han col·laborat ISGlobal (un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Es tracta d’una investigació inèdita, sense precedents a tot el món ja que si bé s’han fet estudis previs sobre l’efecte de les nous en la nostra salut, mai fins ara s’havia analitzat l’impacte del seu consum en una etapa tan crucial per al desenvolupament cognitiu com és l’adolescència.
Les nous són riques en l’àcid gras alfa-linolènic (ALA), un tipus d’omega-3 que juga un paper fonamental en el desenvolupament del cervell, especialment en aquestes edats. En paraules de Jordi Julvez, investigador principal i coordinador del Grup de Recerca NeuroÈpia de l’IISPV, “l’adolescència és un moment de grans canvis biològics: es produeix una transformació hormonal, que, alhora és la responsable d’estimular el creixement sinàptic del lòbul frontal. Aquesta part del nostre cervell és la que fa possible la maduració neuropsicològica, és a dir, de les capacitats emocionals i cognitives més complexes. Les neurones ben alimentades amb aquest tipus d’àcids grassos podran créixer i crear noves sinapsis, que seran més fortes”.
A l’estudi, que ha estat publicat a la revista eClinicalMedicine (pertany a la prestigiosa editorial científica The Lancet Discovery Science), hi han participat de forma voluntària 700 estudiants d’ESO d’entre els 11 i 16 anys i de 12 instituts de Barcelona. Aquests s’han dividit en dos grups de forma aleatòria: un anomenat control, en el qual no s’ha fet cap tipus d’intervenció, i un altre, l’experimental, al qual l’equip investigador del projecte va entregar bosses amb 30 grams de nous pelades tot indicant als i les joves que hi participaven que podien consumir-les diàriament en un període de 6 mesos. L’equip d’investigació ha trobat que els adolescents que al llarg d’aquest temps havien menjat nous com a mínim 100 dies (no necessàriament seguits) van veure augmentada la seva capacitat d’atenció, i que aquells que presentaven alguns símptomes del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) van millorar notablement el seu comportament (a classe prestaven més atenció al professor i eren menys hiperactius). D’altra banda, també es va constatar un augment de les capacitats relacionades amb el que es coneix com la intel·ligència fluïda que, en paraules de Jordi Julvez “està menys influenciada per l’aprenentatge; és inherent a l’estat biològic de la persona. Nosaltres l’hem valorada fent servir tests cada vegada més complicats, a través dels quals els adolescents havien de descobrir quin patró seguia una filera de lletres, per exemple”. I afegeix: “En conjunt no es van trobar diferències significatives en el grup d’intervenció amb relació al grup control, però si es considera el factor adherència llavors sí que s’observen resultats positius ja que els i les participants que més es van ajustar a les pautes pel que fa a la dosi recomanada de nous i al nombre de dies de consum sí que van mostrar millores en les funcions neuropsicològiques avaluades”.
Així doncs, aquest estudi constata que perquè els i les adolescents es desenvolupin correctament a nivell cognitiu i psicològic és tant important seguir una dieta saludable com mantenir aquests hàbits en el temps i no deixar-se: “Si els nois i noies fessin cas a aquestes recomanacions i realment mengessin un grapat de nous al dia, o com a mínim 3 vegades a la setmana, veurien moltes millores substancials en les capacitats cognitives, i els ajudaria a encarar els reptes que implica l’etapa de l’adolescència i l’entrada a l’adultesa. L’adolescència és un període de gran desenvolupament cerebral i de comportaments complexos que requereix una quantitat important d’energia i nutrients”, conclou Ariadna Pinar, primera autora de l’article.
Aquest estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III a través dels projectes CP14/00108, PI16/00261 i PI21/00266 (cofinançats per la Unió Europea a través del programa ‘A way to make Europe’). La California Walnut Commission (CWC) ha donat suport al projecte tot regalant les nous necessàries per a la intervenció. Cap de les entitats finançadores ha participat ni en el disseny ni en la discussió dels resultats de l’estudi.
Properament, el mateix equip de recerca durà a terme un estudi (en aquesta ocasió serà observacional i també comptarà amb el suport de la CWC) per tal de determinar si el consum de nous i de fruits secs en general durant l’embaràs influeix en el desenvolupament cognitiu i en la maduració psicològica dels infants. Així doncs, aquesta segona investigació va un pas més enllà amb relació al treball presentat en aquesta nota de premsa ja que pretén demostrar que aquests aspectes del creixement poden ser potenciats ja des del ventre de la mare i des de la primera etapa de la infància procurant seguir uns bons hàbits alimentaris.
Referència bibliogràfica: Pinar-Martí A, Gignac F, Fernández-Barrés S, Romaguera D, Sala-Vila A, Lázaro I, Ranzani OT, Persavento C, Delgado A, Carol A, Torrent J, Gonzalez J, Roso E, Barrera-Gómez J, López-Vicente M, Boucher O, Nieuwenhuijsen M, Turner MC, Burgaleta M, Canals J, Arija V, Basagaña X, Ros E, Salas-Salvadó J, Sunyer J, Julvez J. Effect of Walnut Consumption on Neuropsychological Development in Healthy Adolescents: A Multi-school Randomized Controlled Trial eclinicalmedicine. April 06, 2023. doi: 10.1016/j.eclinm.2023.101954.