Moltes malalties infeccioses que fins ara es curaven amb aquests fàrmacs han deixat de fer-ho perquè, a conseqüència del seu abús, s’hi han tornat completament resistents

Un estudi amb investigadors de l’IISPV, de l’Hospital Sant Joan de Reus i de la Universitat Rovira y Virgili (URV) ajuda a frenar aquesta realitat, que l’OMS titlla d’amenaça a la salut pública

Unitat de Recerca Biomèdica

Cada cop hi ha més malalties que ja no poden ser tractades amb antibiòtics com a conseqüència de l’abús que els darrers anys s’ha fet d’aquests medicaments (han acabat sent totalment ineficaços per combatre molts virus i bacteris). Les infeccions causades per portar una sonda o catèter urinari durant molt temps són algunes de les que més presenten aquest tipus de resistència, fet que acaba afectant la qualitat de vida de les persones que les pateixen. En aquest context, investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Unitat de Recerca Biomèdica, de l’equip de Control de les Infeccions del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Sant Joan de Reus i de la URV, han dut a terme un estudi per identificar biomarcadors al sèrum i a l’orina que permetin valorar quan és realment necessari administrar algun antimicrobià (antibiòtics i també antifúngics), per tal de promoure’n un ús més responsable i conscient.

Equip de Control d’Infeccions Hospital Universitari Sant Joan de Reus

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que l’abús d’antibiòtics ha provocat que infeccions que abans podien ser tractades sense dificultat amb aquest tipus de fàrmacs (com la pneumònia, la tuberculosi, la gonorrea i la salmonel·losi) ara n’han esdevingut totalment resistents. Aquesta organització també posa de manifest que aquesta realitat constitueix una de les amenaces més importants per al benestar de la població mundial, per a la seguretat alimentària i per al desenvolupament, a més de tenir greus conseqüències per al sistema de salut: perllonga les estades hospitalàries, incrementa els costos mèdics i augmenta la mortalitat.

L’equip investigador d’aquest estudi ha identificat una molècula, la paraoxonasa–1, que si es troba alterada en el cas de pacients que fa temps que porten una sonda urinària i que presenten una infecció, indica que sí és necessari un tractament amb antibiòtics. Jordi Camps, bioquímic i investigador de la Unitat de Recerca Biomèdica, afirma que “aquesta molècula es pot identificar de forma ràpida i fàcil en qualsevol laboratori i això abarateix el cost d’aquest procediment”. Si els resultats d’aquesta troballa científica es posessin finalment a la pràctica ajudaria a evitar que molts d’aquests pacients hagin de ser tractats de forma innecessària amb antibiòtics. Això contribuiria a alleujar  la pressió hospitalària que avui dia suporta el nostre sistema de salut.

“Vivim en l’era postantibiòtica: cada cop tenim més pacients amb infeccions per gèrmens que són resistents a gairebé tots els antibiòtics; en certes ocasions ens trobem que no queda cap antibiòtic disponible per tractar les infeccions que presenten. Amb altres paraules: hi ha pocs antibiòtics nous que surtin al mercat i molts bacteris multiresistents. Hem de frenar l’aparició d’aquests gèrmens multiresistents i optimitzar al màxim els antimicrobians que fem servir”, afirma Simona Iftimie, metgessa de l’equip de Control de les Infeccions.

Altres troballes que revolucionen el tractament de la covid

L’estudi ha portat els i les investigadores ha realitzar una altra troballa significativa: han identificat una altra molècula, l’àcid araquidònic, que ajuda a predir si a una persona amb covid se li pot complicar la malaltia havent de ser o bé ingressada a planta (en el cas que hagi acudit a Urgències d’un hospital), o havent de passar possiblement a l’UCI, si ja s’hi troba hospitalitzada. Aquest indicador, en el cas de ser aplicat finalment per professionals de la salut, revolucionaria el diagnòstic i tractament de la covid, ja que fins ara no hi ha prou marcadors que puguin ajudar a predir el risc d’un pacient d’arribar a evolucionar fins a un estat crític.

Aquestes troballes són el resultat d’un estudi que va rebre el finançament de la Fundació La Marató en la seva edició del 2017 (dedicada a les malalties infeccioses). Si bé el seu objectiu inicial era estudiar biomarcadors que ajudessin els i les professionals de la salut a prendre decisions més encertades amb relació al tractament d’infeccions en pacients amb catèters urinaris, l’eclosió de la pandèmia va provocar un canvi de rumb en el projecte (a partir d’aquell moment va incloure en el seu estudi persones amb covid).

Referència bibliogràfica: Castañé H, Iftimie S, Baiges-Gaya G, Rodríguez-Tomàs E, Jiménez-Franco A, López-Azcona AF, Garrido P, Castro A, Camps J, Joven J. Machine learning and semi-targeted lipidomics identify distinct serum lipid signatures in hospitalized COVID-19-positive and COVID-19-negative patients. Metabolism. 2022 Jun;131:155197. doi: 10.1016/j.metabol.2022.155197. Epub 2022 Apr 2. PMID: 35381232; PMCID: PMC8976580.

La spin-off de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona, busca desenvolupar una nova teràpia que disminueixi el succinat, una substància natural que produeix el nostre cos i que les persones amb malalties metabòliques i inflamatòries tenen alterada

SUCCIPRO ha rebut un ajut directe de 100.000 euros d’ACCIÓ de la línia Startup Capital, destinada a impulsar el creixement d’empreses emergents amb un alt potencial tecnològic

La spin-off neix a partir de l’experiència del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, que se centra en trobar tractaments per a aquest tipus de malalties i condicions de salut

El doctor Joan Vendrell i les doctores Isabel Huber i Sonia Fernández Veledo

L’empresa emergent catalana SUCCIPRO, una spin-off de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona, està investigant fàrmacs pioners per a l’obesitat, la diabetis tipus 2 o el Crohn, entre altres malalties inflamatòries i metabòliques.

SUCCIPRO ha estat beneficiària de l’ajut Startup Capital d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, destinat a impulsar el creixement de startups tecnològiques i deep tech en fase inicial. En concret, l’empresa emergent ha rebut 100.000 euros.

La spin-off, creada aquest 2022, centra la seva recerca en el descobriment de teràpies innovadores que permetin disminuir el succinat, una substància que produeixen de forma natural les cèl·lules de l’organisme i els bacteris intestinals (l’anomenada “microbiota”) i que es veu alterada quan existeixen malalties inflamatòries o metabòliques. “Les persones amb malalties com el Crohn, l’obesitat i la diabetis pateixen una inflamació que està relacionada amb un augment dels nivells de producció del succinat”, explica la doctora Isabel Huber, cofundadora i directora general de l’empresa.

L’element innovador d’aquesta spin-off es fonamenta en una línia de probiòtics que ajuda a regular la producció d’aquesta substància i que, per tant, contribueix a millorar la salut de les persones amb trastorns metabòlics i inflamatoris com l’obesitat, la diabetis, el Crohn o el fetge gras no alcohòlic.

Pensem que la salut dels pacients amb aquestes malalties pot millorar si se’ls administren productes capaços de reduir els nivells de succinat, ja que les nostres dades demostren que la disminució d’aquesta molècula modera la inflamació i millora el metabolisme”, apunta la doctora Huber. “En el cas de la diabetis, per exemple, hem vist que els nostres tractaments poden millorar els nivells glucèmics i la sensibilitat a la insulina (dos indicadors que els pacients amb diabetis tenen alterats), mentre que en el del Crohn, la disminució del succinat ajudaria a controlar la inflamació associada a la malaltia ”, afegeix.

L’objectiu de SUCCIPRO és acabar desenvolupant una línia de productes que contribueixi a la disminució del succinat i, consegüentment, que millori la salut de les persones amb aquestes malalties. De fet, actualment l’empresa es troba desenvolupant altres productes farmacològics basats en enzims també capaços de disminuir el succinat que calculen que es podrien arribar a testar en humans el 2025.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la incidència de l’obesitat (condició que es considera el principal factor de risc per al desenvolupament de la diabetis) en la població mundial s’ha triplicat els darrers 50 anys. Per la seva banda, la malaltia de Crohn afecta entre 100 i 300 persones de cada 100.000 habitants, però cada vegada té més incidència a la nostra societat, especialment entre la gent jove. Tot i així, els tractaments que avui dia hi ha disponibles tenen una limitada eficàcia i molts efectes secundaris, expliquen des de l’empresa.

La spin-off neix a partir de l’experiència del Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, que lideren els doctors Sonia Fernández Veledo i Joan Vendrell, i dedica els seus esforços a trobar tractaments per a aquest tipus de malalties i condicions de salut. “En investigacions anteriors vam detectar que les persones que tenen nivells elevats de succinat no tenen bona salut metabòlica i, per tant, tenen més risc de patir altres patologies”, destaca la doctora Huber. “Els intents previs per desenvolupar fàrmacs pel succinat han fallat, però gràcies a les nostres investigacions hem entès per què i ara podem desenvolupar-ne de nous”. Part del projecte de SUCCIPRO ha estat publicat a la prestigiosa revista científica Microbiome.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que al llarg de la vida 1 de cada 4 persones patirà un trastorn psiquiàtric

Aquests projectes estan basats en el que es coneix com la medicina personalitzada i en la salut 4.0, centrada en els i les pacients

El Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata
El Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata

El Grup de Recerca en Genètica i Ambient en Psiquiatria (GAP) de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata ha rebut més 2,6 milions d’euros per a 4 projectes que tenen com a objectiu millorar el diagnòstic i el tractament de les malalties mentals, així com la qualitat de vida de les persones que les pateixen. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que al llarg de la vida 1 de cada 4 persones patirà un trastorn d’aquest tipus.

Projecte 1: estudi que revolucionarà el diagnòstic dels trastorns mentals
Finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, del Ministerio de Ciencia e Innovación
(1.700.000€).

Estudis internacionals han demostrat que la causa d’una malaltia mental és, en el cas del 3-5% dels pacients que la pateixen, una alteració genètica major (és a dir, una alteració que afecta centenars de nucleòtids de la seqüència de l’ADN). Malgrat això, actualment no s’està aplicant el diagnòstic genètic en el camp de la psiquiatria. Donat que no tots els pacients amb un diagnòstic psiquiàtric presenten aquesta causa genètica, el repte consisteix a trobar una metodologia per portar a terme l’estudi genètic només als pacients “sospitosos” de tenir-la.

El projecte, que ha rebut el finançament del Instituto de Salud Carlos III, permetrà desenvolupar un nou protocol clínic de cribratge per ajudar els i les professionals de la psiquiatria a detectar els casos que possiblement tinguin una alteració genètica major. L’estudi se centrarà en l’alteració genètica major més freqüent, coneguda com a delecció 22q11.

El protocol de cribratge farà servir paràmetres que fins ara no han estat tinguts en compte per aquests professionals i que estan relacionats amb aquesta alteració. Aquest protocol també es basarà en altres condicions mèdiques, com ara que la persona pateixi problemes de cor, que tingui un sistema de defenses deficitari o que els nivells de calci a la sang siguin més elevats del normal. D’altra banda, es tindrà en compte la forma de la cara i la composició dels seus elements, ja que presentar trets facials fora del comú (els ulls massa separats o una deformació del llavi o de l’orella) podrien indicar la presència d’aquesta síndrome. Finalment, en l’eina de cribratge s’hi afegirà un test genètic poc costós. Amb aquests tres grups de dades els investigadors podran valorar quina és la probabilitat que el pacient sigui portador de la delecció 22q11. En cas de presentar un elevat risc, el professional podria dur a terme un estudi genètic exhaustiu, realitzat per experts.

En el futur, disposar d’aquesta informació genètica permetrà als psiquiatres poder diagnosticar i tractar de forma més precoç, eficaç i personalitzada algunes de les malalties més freqüents, com són l’autisme, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i l’ansietat, en el cas dels infants, i la psicosi, els trastorns bipolars o l’esquizofrènia, en els adults.

L’equip d’investigació que portarà a terme aquest estudi està coordinat per la Dra. Elisabet Vilella, directora de recerca de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i sotsdirectora de l’IISPV, i està format per 17 grups de recerca de centres hospitalaris d’arreu d’Espanya. Dotze dels grups formen part de la prestigiosa xarxa de recerca en salut mental CIBERSAM, finançada per l’Instituto de Salud Carlos III.

Projecte 2: predir el desenvolupament de l’esquizofrènia a l’adolescència
Finançat per la Fundació La Marató (399.965€)
.

Aquest projecte, coordinat per tres grups de recerca catalans i que lidera el Dr. Gerard Muntané, investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i de l’IISPV, ajudarà a predir de forma precoç (ja des de l’adolescència) i mitjançant indicadors genètics i obtinguts a través d’imatges cerebrals si una persona té un major risc de desenvolupar esquizofrènia.

Es calcula que l’1% de la població mundial pateix esquizofrènia, una malaltia que imposa enormes deficiències als pacients i una càrrega devastadora per a les seves famílies. Els tractaments actuals són sovint insuficients per alleujar (i molt menys per guarir) la malaltia. A més, se n’ignoren la causa i els seus mecanismes de desenvolupament, fets que en dificulten la seva predicció i, consegüentment, la seva prevenció.

Un aspecte que pot aportar informació molt valuosa al diagnòstic d’aquests trastorns és el fet de poder mesurar el nivell d’expressió dels gens a les neurones del cervell i en aquelles cèl·lules que donaran lloc a les neurones.

L’expressió gènica es pot entendre com el resultat de la interacció entre els gens i l’entorn d’un individu (tenint en compte factors de risc coneguts per a aquesta malaltia com el fet de viure en una ciutat o l’abús de drogues). Però com podem esbrinar l’expressió gènica neuronal durant la malaltia o fins i tot abans de la seva aparició? Hi ha una població única de progenitors neuronals a la qual es pot accedir amb un mínim de molèsties dins de la cavitat nasal, formant una capa de cèl·lules que anomenem neuroepiteli olfactiu (NO). Aquest projecte pretén aprofitar el NO per millorar la predicció de l’esquizofrènia, però no es limita tan sols a la informació que proporcionen aquestes cèl·lules; també es considerarà la genètica de l’individu i allò que s’aprecia a través d’imatges cerebrals. Mitjançant l’anàlisi conjunta d’aquestes dades multinivell, s’implementarà un nou enfocament per a l’avaluació personalitzada del risc d’esquizofrènia. Per assolir aquest objectiu, es portarà a terme un enfocament multicèntric per reclutar persones que es consideren d’alt risc de patir el trastorn, com ara individus que ja han presentat un primer episodi de psicosi i pacients amb esquizofrènia ben diagnosticats. La integració d’aquestes dades permetrà estudiar quina combinació de les variables que se’n desprenen pot ajudar a identificar la contribució de cada una d’elles a la malaltia i a predir millor la seva aparició i desenvolupament. Aconseguir-ho permetrà millorar la capacitat d’intervenir-hi tot posant l’èmfasi en la seva prevenció i gestió. Aquesta forma d’abordar la malaltia crònica també permetrà reduirne els costos personals, socioeconòmics i sanitaris que comporta.

Projecte 3: identificar els trastorns bipolars a través d’indicadors biològics
Finançat per la Fundació La Marató (399.606€).

El trastorn bipolar és una malaltia psiquiàtrica greu caracteritzada per la inestabilitat en l’estat d’ànim de la persona que la pateix (té un impacte important en la seva vida). Actualment, no hi ha marcadors biològics que els psiquiatres puguin emprar per als diagnòstics. Aquesta situació no és habitual si comparem la psiquiatria amb altres camps de la medicina, on els i les professionals sovint fan servir informació biològica com els tests en sang, biòpsies, etc.

En aquest projecte, coordinat per la Dra. Elisabet Vilella i en el que participen 3 grups de recerca més, es treballarà amb mostres de sang i mostres de cervell per identificar molècules que permetin als professionals de la psiquiatria dur a terme els seus diagnòstics i establir els plans de tractament i de recomanacions de forma precoç.

En el cas de les mostres de cervell, es treballarà amb cervells de persones que han donat el cos a la ciència o amb el que anomenem cervells “postmortem”. Aquestes molècules que es mesuraran són el producte dels gens que han estat heretats del pare i de la mare, i que, a més a més, poden expressar-se de manera diferent segons les circumstàncies de la vida. Per exemple, està malalt pot modificar la quantitat dels productes dels nostres gens. Per a aquest estudi s’utilitzarà una metodologia nova anomenada “transcriptòmica”, que mesura els productes de tots els gens d’una persona (el nostre genoma té aproximadament 15.000 gens). L’objectiu és trobar molècules que puguin ser útils per a diagnosticar o tractar el trastorn bipolar com el “sucre en sang” ho és per a diagnosticar la diabetis. A més, amb aquestes mostres de cervell també s’aplicarà una tècnica molt recent, anomenada transcriptòmica espaial, que permet saber l’expressió dels gens dins cada cèl·lula i dins la regió del cervell.

Els pacients podrien pensar que mesurar els productes de tots els gens per aquest propòsit no és necessari i podria preocupar-los el fet de pensar com aquesta informació serà utilitzada pel seu psiquiatre. Els psiquiatres, per la seva banda, poden no veure la utilitat d’aquesta informació (dades de transcriptòmica) per al diagnòstic i tractament dels pacients que atenen. Per a codissenyar la forma d’utilitzar aquesta metodologia en la pràctica clínica, en el futur es treballarà de forma conjunta amb uns i amb altres.

Projecte 4: eines digitals per promoure la participació dels pacients en la recerca
Finançat pel Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (116.158,00€).

L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar una aplicació mòbil per millorar la comunicació entre els i les investigadores i els i les pacients en la recerca. El projecte està liderat pel Clúster de Salut Mental de Catalunya. Alhora, aquesta plataforma ha de facilitar als investigadors la captació de participants perquè puguin recollir de forma àgil les seves opinions i dades relacionades amb la investigació, a més de concebre’s com a una eina a través de la qual la ciutadania podrà accedir a informacions relacionades tant amb les malalties psiquiàtriques com amb els resultats dels estudis científics que es portin a terme.

En l’estudi hi participen dues empreses i dos grups de recerca en salut mental (un de l’Hospital Universitari Pere Mata, liderat per la Dra. Elisabet Vilella, i un altre de la Universitat de València).

L’estudi ha rebut finançament de l’Agencia Española de Investigación (AEI)

Es realitzarà de manera conjunta amb investigadors de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i del French National Institute for Agriculture (INRAE)

Membres del grup de recerca DIAMET

Cada vegada més persones pateixen d’obesitat i diabetis, i de les malalties associades a aquestes. Una d’elles és la malaltia del fetge gras no alcohòlic (non-alcoholic fatty liver disease, en anglès, idioma en el qual també es coneix per les seves sigles: NAFLD).

Aquesta malaltia afecta el 25% de la població mundial i en països com els Estats Units constitueix la primera causa dels trasplantaments hepàtics. En els últims anys, la tendència a Europa és similar. Investigar en aquesta àrea és crucial ja que permetrà prevenir la seva aparició i donar amb tractaments més efectius i personalitzats.

En aquest sentit, el grup DIAMET de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili de Tarragona, que a Espanya és un referent en l’estudi del paper del succinat en trastorns metabòlics com l’obesitat o la diabetis, començarà a estudiar ara el comportament d’aquest metabòlit en pacients amb la malaltia del fetge gras no alcohòlic. Aquest estudi ha rebut finançament de l’Agencia Española de Investigación (AEI), del Ministerio de Ciencia e Innovación.

La recerca s’abordarà des d’un enfocament global: s’estudiaran tots els components cel·lulars del fetge, amb l’objectiu d’aconseguir una comprensió més completa i profunda del comportament del succinat i del seu receptor en el context d’aquest òrgan, i s’observaran tant pacients sans com aquells que presenten alguna alteració hepàtica.

Una altra de les característiques d’aquest estudi és el seu abordatge translacional, la qual cosa permetrà tenir en compte tant informació a nivell cel·lular, com l’obtinguda de pacients i de models animals de ratolí i porc (que a nivell fisiològic és molt semblant als humans)”, explica Sonia Fernández-Veledo, que és la investigadora responsable de DIAMET i que lidera l’estudi.

Un altre aspecte clau en aquest estudi és la multidisciplinarietat: en ell participen investigadors i investigadores dels serveis de Digestiu i d’Anatomia Patològica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, juntament amb l’investigador francès Sergio Polakof, del French National Institute for Agriculture, Food and Environment (INRAE).

Paper clau del fetge

Centrar-se en l’estudi del fetge és clau ja que aquest òrgan és el responsable de funcions clau per al nostre organisme com el control metabòlic dels carbohidrats, els lípids i les proteïnes; els processos de detoxificació (per a l’eliminació de fàrmacs i substàncies nocives) i la protecció del sistema immunològic.

Ja se sabia l’efectivitat d’aquest medicament a l’hora d’aturar la inflamació causant de la malaltia, i ara, gràcies a un estudi de l’IISPV, se n’ha pogut conèixer una altra funció vital: la de regenerar el greix afectat d’aquesta part del cos

Un de cada tres pacients no respon al tractament amb l’anti TNF-α; aquest estudi en desvetlla una possible causa

Imatge d’un quiròfan en què un pacient de Crohn se sotmet a una operació quirúrgica

Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, ha permès constatar que el fàrmac genèric anti TNF-α, un dels més usats dins la gama de les teràpies biològiques per tractar la malaltia de Crohn, disminueix la inflamació del greix que envolta la part de l’intestí que aquests pacients tenen danyada. Potenciar aquest fàrmac en aquest tipus de tractaments evitaria que molts d’aquests pacients hagin de passar pel quiròfan. Aquestes intervencions quirúrgiques, a les que quals s’han de sotmetre entre el 40% i el 70% de pacients, comporten enormes seqüeles (com dificultats per absorbir els aliments). En alguns casos, fins i tot és necessària una colostomia (operació a través de la qual es col·loca una bossa o dispositiu d’ostomia per evacuar la femta i fer les necessitats), amb la qual cosa la qualitat de vida encara es veu més compromesa. Es calcula que a Espanya 300.000 persones pateixen la malaltia de Crohn. Cada any se’n diagnostiquen 7.000 casos nous.

L’equip de cirurgianes de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona que ha participat en l’estudi va observar que els pacients amb Crohn que entraven a quiròfan i que prèviament havien estat tractats amb aquest medicament tenien gairebé intacte aquest tipus de greix (es trobava quasi en tant bon estat com el de les persones sanes). La TNF-α (abreviatura de l’anglès: tumor necrosis factor alpha) és la principal molècula responsable de desencadenar la inflamació de l’intestí, que és alhora un factor causant d’aquesta malaltia. En estudis previs en aquesta línia ja s’havia demostrat que el fàrmac amb el que es tracten aquests pacients i que porta el nom d’aquesta molècula ajuda a aturar aquest procés inflamatori. Ara, gràcies a aquesta investigació, s’ha pogut comprovar que aquest fàrmac també contribueix a restaurar el greix que envolta la zona de l’intestí que n’ha quedat afectada. És important tenir en compte aquesta segona funció del fàrmac ja que el teixit greixós d’aquesta part del cos juga un paper cabdal en la nostra salut intestinal i, especialment, en la de les persones que pateixen de Crohn. “Amb la investigació hem vist que en el greix que envolta la part de l’intestí que aquests pacients tenen inflamada hi ha microorganismes que estan translocats, és a dir, el seu lloc natural no és aquest, sinó dins l’intestí. Aquest greix ho percep com a un atac i per això reacciona tot inflamant-se. La molècula que té un paper més rellevant en aquest procés és la que es coneix com a factor de necrosi tumoral”, explica Carolina Serena, responsable del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals de l’IISPV (IBODI), que ha fet possible aquest descobriment juntament amb altres institucions.

Un de cada tres pacients deixen de respondre al tractament amb l’anti TNF-α. Una possible causa, segons suggereix aquest estudi, és “el fet que part del fàrmac actua sobre el greix, disminuint la quantitat de fàrmac que arriba a l’intestí, on a priori hauria d’actuar”, explica Carolina Serena. Per la seva banda, Albert Boronat, primer autor de l’article, publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences, subratlla que “és important tenir en compte la quantitat d’aquest greix a l’hora de calcular la dosi del medicament a administrar als malalts de Crohn, ja que podria evitar futures pèrdues de resposta”. A l’estudi també hi han participat investigadors i investigadores dels serveis Digestiu i Cirurgia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), de l’Hospital Verge de la Cinta (Tortosa) i de l’Hospital La Fe (València).

Incidència de la malaltia de Crohn a Espanya

Segons el Grup Espanyol de Treball en Malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa (GETECCU), les malalties inflamatòries intestinals (també conegudes per les sigles que les abrevien: MII) tenen com a denominador comú un trastorn inflamatori crònic de l’intestí. Les dues malalties d’aquest tipus més conegudes són el Crohn i la colitis ulcerosa. Els darrers 25 anys s’ha multiplicat per 10 el nombre de casos diagnosticats. Una tercera part de les persones que cada any són diagnosticades d’aquestes malalties tenen menys de 18 anys. El rang d’edat entre els 15 i els 30 anys és on es registra una major incidència.

Què és un fàrmac biològic

Un fàrmac biològic és un producte farmacèutic fabricat, extret o semisintetitzat a partir de fonts biològiques. Els fàrmacs anti TNF-α, per exemple, estan elaborats a base d’anticossos monoclonals, que són similars als que el sistema immunitari humà utilitza per combatre els bacteris i els virus. Estan “dissenyats a mida” (mitjançant tecnologia hibridoma o altres mètodes com ADN recombinant) per contrarestar o bloquejar qualsevol substància determinada corporal o perquè puguin tenir un efecte en alguna cèl·lula específica (en aquest cas, la TNF-α).

Referència bibliogràfica: Boronat-Toscano A, Monfort-Ferré D, MenachoM, Caro A, Bosch R, Espina B, Algaba-Chueca F, Saera-Vila A, Moliné A, Marti M, Espin E, Millan M, Serena C. Anti-TNF Therapies Suppress Adipose Tissue Inflammation in Crohn’s Disease. Int J Mol Sci. 2022 Sep 22;23(19):11170. doi: 10.3390/ijms231911170. PMID: 36232469; PMCID: PMC9570367.

Per a més informació: comunicacio@iispv.cat

Aquest avenç permet personalitzar el tractament per a cada pacient evitant que aquests passin pel quiròfan, si el tumor no és massa agressiu, i si es consideren com a viables altres opcions, com la radioteràpia o la quimioteràpia

Les operacions per a aquest tipus de cirurgia comporten enormes seqüeles estètiques i físiques, amb la qual cosa el pacient veu disminuïda la seva qualitat de vida

Les cirurgies a les que s’han de sotmetre els pacients amb càncer de cap i coll comporten seqüeles importants.

Una troballa que ha fet possible el Grup de Recerca en Oncologia de Cap i Coll de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Joan XXIII (ambdós de Tarragona), en col·laboració amb institucions com l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el Servei d’Otorrinolaringologia i Patologia Cervicofacial del mateix hospital, de Barcelona, representa un avenç molt significatiu en l’abordatge d’aquest tipus de càncer, que és el sisè amb més incidència a tot el món (a la província de Tarragona se’n diagnostiquen entre 200 i 250 casos cada any). Fins fa un temps, el tabac i l’alcohol eren els factors de risc principals, amb la qual cosa el perfil majoritari de persones que el desenvolupaven coincidia també amb el del col·lectiu on aquestes substàncies registren un major consum: homes d’entre els 50 i els 70 anys. Els últims anys, però, el perfil de pacients ha canviat substancialment, ja que l’augment del nombre de casos de persones joves amb infecció pel virus papil·loma humà ha desencadenat un increment d’aquest tipus de càncers entre aquest col·lectiu (el contagi d’aquest virus, a conseqüència de la pràctica del sexe oral sense protecció, entre d’altres motius, és un altre factor de risc de la malaltia).

Ara, gràcies a aquest estudi, que ha permès identificar un biomarcador relacionat amb el metabolisme del sucre (que juga un paper clau en l’evolució d’un càncer), se’n podrà realitzar un pronòstic molt més acurat i personalitzat.

Un pas cap a la medicina personalitzada del càncer

Aquest avenç permetrà personalitzar els tractaments, evitant d’aquesta forma que els pacients hagin de sotmetre’s innecessàriament a la cirurgia requerida per a aquest tipus de tumors. Aquesta troballa és clau ja que aquestes operacions comporten una enorme despesa pel sistema sanitari i, a més a més, tenen moltes repercussions físiques i estètiques per als pacients. “Una de les conseqüències d’aquests tipus d’operacions és que, en alguns casos, a aquestes persones els poden quedar orificis al coll o part de la gola o la llengua els ha de ser extirpada, per exemple”, explica F. Xavier Avilés, responsable del Grup de Recerca d´Oncologia de Cap i Coll de l’IISPV i metge del Servei d´Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. I afegeix: “Ara s’obre la porta per buscar aquest metabòlit a les biòpsies i a la sang (l´anomenada biòpsia líquida), i, segons el resultat que obtinguem, podrem saber si un tumor serà més o menys agressiu. En funció d’això, personalitzarem els tractaments oferint a cada persona la teràpia que més li convé segons el grau d’evolució i pronòstic del seu càncer. Cal tenir en compte que la cirurgia no és l’única opció: també es pot recórrer a la radioteràpia, la quimioteràpia o a una combinació d’aquestes dues últimes modalitats”.

Aquesta investigació també ha estat possible gràcies a l’Hospital Verge de la Cinta, de Tortosa, i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), entre d’altres institucions.

Què és el càncer de cap i coll

Els càncers denominats de cap i coll apareixen a l’àrea de la boca, la llengua, el nas, la gola i la faringe. Els símptomes que poden indicar la seva aparició són: un bony o una tumoració al coll o a la cara, o una afta o ferida a la boca que no disminueix al cap de pocs dies; dificultat per engolir els aliments; dolor a l’orella quan deglutim els aliments o empassem saliva; notar un canvi de veu i no millorar en uns quinze dies; i treure saliva amb sang per la boca o líquid sanguinolent pel nas.

En detectar-los (i sobretot en el cas de pacients que fumen i que beuen alcohol de forma habitual) es recomana acudir el més aviat possible a un otorrinolaringòleg especialitzat en l’àrea de cap i coll. El diagnòstic precoç en aquest tipus de càncers és fonamental.

Referència bibliogràfica: Silvia Bagué, Xavier León, Ximena Terra, Marylène Lejeune, Mercedes Camacho, Francesc-Xavier Avilés-Jurado. Prognostic capacity of the transcriptional expression of lactate dehydrogenase A in patients with head and neck squamous cell carcinoma. Head Neck 2022;44(11):2505-2512. doi: 10.1002/hed.27161.

Imatge del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona durant el període de recollida de mostres per l’estudi.

Un estudi liderat per grups de recerca de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col·laboració de diferents centres hospitalaris (entre ells l’Hospital Joan XXIII) ha identificat un biomarcador que ajudarà a predir si un o una pacient té més risc de patir complicacions en el seu estat de salut a conseqüència de la COVID-19. Es tracta del piruvat (un dels metabòlits que juga un paper clau en el procés d’abastiment d’energia de les cèl·lules), que quan es troba alterat i els seus nivells a la sang són elevats, indica que una persona té més tendència respecte a altres pacients a evolucionar cap a un pronòstic més greu de la malaltia.

A més d’ajudar a detectar a temps quan un pacient té més risc de presentar complicacions a conseqüència de la COVID-19, aquest biomarcador contribueix a un millor abordatge i seguiment de la malaltia, per tal d’afavorir la seva recuperació. D’altra banda, la identificació d’aquest biomarcador també representa una nova via terapèutica per a altres malalties inflamatòries i metabòliques ja que la funció d’aquest metabòlit no només és la de proveir d’energia a les cèl·lules, sinó que té una implicació directa per a la salut i el bon funcionament de qualsevol part del nostre cos (el seu paper també és el d’emetre senyals emissores cap a les mateixes).

Aquest estudi va néixer fruit d’una investigació anterior en aquesta línia, a partir del qual es va poder intuir que alguns metabòlits implicats en el procés d’obtenció d’energia de les cèl·lules podrien tenir un paper clau en l’evolució de la COVID-19 i l’empitjorament de l’estat de salut del pacient (arribant a desencadenar complicacions severes).

Investigacions en aquesta línia podrien representar un punt d’inflexió en l’abordatge de la COVID-19 ja que quan aquesta malaltia es complica i l’estat de salut del pacient passa a ser crític, el risc de morir també es dispara. Per això, investigar aquest aspecte de la malaltia és clau: els resultats obtinguts podran ser implementats a la pràctica clínica. “Gràcies a aquesta investigació el personal sanitari que als hospitals diagnostica i tracta la COVID compta ara amb una referència o biomarcador per identificar amb anàlisis de sang si un pacient té els nivells d’aquest metabòlit més elevats i, per tant, si és més propens a presentar complicacions de la malaltia”, explica Sonia Fernández-Veledo, que, juntament amb Anna Rull, ha liderat aquest projecte. I afegeix: “Aquesta tècnica és més senzilla i econòmica que la utilitzada en el primer estudi i, per tant, podria tenir un impacte clínic potent en la salut pública”.

Aquestes investigadores de l’IISPV pertanyen als grups de recerca de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (que forma part del centre d’investigació biomèdica en xarxa  CIBERDEM) i d’Infecció i Immunitat (pertany a CIBERINFEC), respectivament.  La investigació ha estat possibles gràcies a la col·laboració dels hospitals Joan XXIII, de Tarragona; Virgen del Rocío, de Sevilla; i l’Hospital Vall d’Hebron, de Barcelona, que han contribuït tot facilitant mostres de pacients.

Referència bibliogràfica: Ceperuelo-Mallafré V, Reverté L, Peraire J, Madeira A, Maymó-Masip E, López-Dupla M, Gutierrez-Valencia A, Ruiz-Mateos E, Buzón MJ, Jorba R, Vendrell J, Auguet T, Olona M, Vidal F, Rull A, Fernández-Veledo S; Circulating pyruvate is a potent prognostic marker for critical COVID-19 outcomes; Frontiers in Immunology 2022; doi: 10.3389/fimmu.2022.912579.

Grup de Recerca en Oftalmologia de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-URV

A Espanya, un 25% de la població o bé té diabetis o està en un estat previ o inicial de la malaltia, segons dades de l’estudi Di@bet.es, liderat pel CIBERDEM i finançat per l’ Instituto de Salud Carlos III[1]. La incidència és cada vegada més elevada, i davant aquest escenari, els grups de recerca en Oftalmologia de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i d’ITAKA (Intelligent Technologies for Advanced Knowledge Acquisition), de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han desenvolupat un software i un sistema basat en la intel·ligència artificial per detectar i diagnosticar el més aviat possible la retinopatia diabètica, una afecció ocular en pacients amb diabetis de tipus 2 que constitueix la primera causa de baixa visió al món occidental entre la població d’entre els 50 als 70 anys, i que és una de les causes de ceguesa al tercer món (on les infeccions són més importants). Un tractament a temps és clau per evitar l’avenç de l’afecció, i més tenint en compte que “es tracta d’una malaltia silent i asimptomàtica, amb la qual cosa, quan el pacient acut a l’especialista moltes vegades ja és massa tard”, explica Pere Romero, que a l’IISPV es responsabilitza del Grup de Recerca en Oftalmologia (també es fa càrrec d’aquest servei a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a la URV és professor titular en aquesta disciplina).

Actualment, el sistema nacional de salut contempla una revisió anual del fons de l’ull per a cada pacient amb diabetis. Aquesta és una prova que es du a terme als hospitals amb un retinògraf, però, com que no totes les persones poden desplaçar-se fins a aquests centres mèdics fàcilment (a Catalunya, per exemple, un 5% de la població viu en zones rurals, que cada cop creixen més), aquests investigadors han desenvolupat un sistema mòbil amb l’ajuda de diversos partners del projecte (Telefónica i TRC), perquè sigui el mateix metge o metgessa de capçalera qui els faci la fotografia necessària per a aquesta revisió i, mitjançant un sistema de lectura automàtica, pugui determinar si el pacient pateix o no la retinopatia.

En cas afirmatiu, el metge o metgessa, introduint prèviament les dades del pacient a un sistema basat en la intel·ligència artificial, podrà saber quan aquest cal que es faci la propera revisió per així portar un control més exhaustiu de la malaltia. Aquestes proves amb el nou sistema mòbil es començaran a fer properament a alguns centres d’atenció primària de zones rurals de Catalunya.

“Hem desenvolupat dos algorismes, un de lectura automàtica d’imatges, que permet identificar si existeix o no retinopatia diabètica i de quin tipus, fet que facilita la feina al metge d’atenció primària; i un segon algorisme, com a sistema d’ajuda al diagnòstic –RETIPROGRAM–, que, basant-se en una sèrie de paràmetres, determina el risc del pacient diabètic de patir retinopatia diabètica, a més de calcular quan hauria de fer-se el control següent”, afegeix Pere Romero.

El catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, Domènec Puig (i també investigador de l’IISPV en aquest projecte) és una altra peça important ja que el seu equip és qui s’ha fet càrrec de desenvolupar els algorismes d’intel·ligència artificial: “vam veure la possibilitat d’unir la computació amb l’anàlisi d’imatges de retina per automatitzar el cribratge mitjançant mètodes de visió per ordinador. Automatitzar significa ser capaços d’obtenir decisions d’ajuda al diagnòstic, és a dir, d’implementar algorismes que ofereixin al metge una guia d’ajuda, per facilitar-vos la feina”, explica. I deixa clar: “No parlem en cap cas de substituir el metge especialista”.

La base d’aquest sistema de computació és el Deep Learning: es prenen milers d’imatges del fons de l’ull de pacients i aquestes s’etiqueten en funció del grau d’evolució de la retinopatia diabètica. D’aquesta manera, el software desenvolupat per aquest equip analitza tots aquests milers d’imatges amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, aprèn d’aquests casos i els classifica en funció dels patrons que identifica “perquè quan arribin noves imatges es pugui realitzar un diagnòstic partint d’aquest entrenament. Com més ampli és aquest entrenament, més fiable és el sistema”, explica Domènec Puig.

Aquest projecte ha rebut ajudes del Fondo de Investigaciones Sanitarias (FIS), que atorga el Instituto de Salud Carlos III, i el 2021 va formar el consorci RetinaReadDisk amb a participació de set socis: Telefónica SA, Grupo TRC, Genesis Biomed, l’Institut Català de la Salut, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i les entitats franceses Foundation de l’Avenir i E’Seniors. Gràcies a aquestes sinèrgies el projecte ha pogut  accedir a la xarxa i a l’ajuda econòmica d’EIT Health, organisme que compta amb el recolzament de la Unió Europea.

Com que fins ara les imatges s’han obtingut mitjançant un retinograf, el repte al qual s’encaren aquests investigadors és reentrenar i adaptar el sistema perquè sigui sensible a les imatges obtingudes a través d’aquest nou dispositiu mòbil.

Aquest avenç tecnològic il·lustra el potencial de la medicina personalitzada (també coneguda com a medicina de precisió). Aquest dispositiu es comercialitzarà a França i Espanya en primer lloc amb la intenció d’ampliar la seva comercialització també a Sud-amèrica.


[1]   En aquesta entrevista, a Ràdio Ciutat de Tarragona, Sonia Fernández-Veledo, investigadora principal del grup DIAMET (Diabetis i malalties metabòliques associa-des) de l’IISPV aprofundeix en aquestes dades: https://www.alacarta.cat/noticies-en-xarxa-edicio-cap-de-setmana-radio/capitol/nex__mati_cap_de_setmana_12062022 (33’ 51” – 38’ 14”)

La realitat que viuen els familiars de les persones amb Alzheimer és complexa, de desgast psicològic i també econòmic.

Exposaran els avenços en aquesta malaltia en un acte públic amb associacions de familiars de malalts i institucions sanitàries, aquest 21 de setembre a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV

El diagnòstic de les persones que tenen demències és complex i, per tant, també ho és encertar el tractament, que actualment en cap cas condueix a la cura sinó a retardar els efectes de la malaltia. Un 60% de les persones diagnosticades amb demència ho són d’Alzheimer, una malaltia de la que el 21 de setembre se’n celebra el Dia Mundial.

En aquest context la recerca és clau, tant per trobar què origina l’Alzheimer com, en conseqüència, adequar les estratègies de prevenció i tractament. I amb aquests objectius treballen investigadors dels àmbits de la nutrició, l’epidemiologia, la neurologia i la bioquímica de la URV, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus sota el paraigua del grup de recerca en Nutrició i Malalties Metabòliques (NuMeH). Alhora, integren la xarxa temàtica Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERned), que aplega 55 grups d’arreu de l’Estat, i també el CIBER de Fisiopatologia de la Obesitat i Nutrició (CIBERobn), format per 31 grups de recerca punters en l’estudi del metabolisme i l’alimentació.

Tots ells van decidir unir esforços en observar que la major part de pacients diagnosticats d’Alzheimer també tenen altres malalties prèvies vinculades a l’estil de vida. Són, entre d’altres, la diabetis tipus 2, la síndrome metabòlica i l’obesitat, malalties molt prevalents en la població i amb una creixent incidència.

Seguint el rastre de la diabetis tipus 2

“Si hi ha estudis que han trobat molècules que poden predir la diabetis tipus 2, i l’Alzheimer està relacionat amb la diabetis tipus 2, també hauríem de poder predir-lo”, apunta Jaume Folch, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. Per això investiguen com trobar marcadors bioquímics i moleculars en sang que permetin fer un diagnòstic precoç de l’Alzheimer. Part dels potencials marcadors que es troben a la sang són molècules que serveixen per regular l’activitat de determinats gens. Per això conèixer quines d’aquestes molècules estan alterades en la patologia pot permetre dissenyar fàrmacs específics i estratègies d’administració farmacològica (com la nanotecnologia, que permet una dispersió més efectiva i directa al cervell) que siguin més efectius a l’hora de preservar les funcions cognitives.

“Tenim resultats molt positius en animals i alguns dels ARN alterats que hem trobat són els mateixos que els humans”, explica Folch. Però el camí encara és llarg. Per recórrer-lo van de la mà de les associacions de familiars i entitats com la fundació ACE i diferents universitats de l’Estat que disposen de mostres de pacients. El grup de recerca de la URV i l’IISPV les analitza i compara: “Observem les molècules de la sang d’aquests pacients al principi, al mig i al final de procés i si arribem a trobar concordances amb el que hem trobat amb els models animals podrem suggerir l’ús de la tècnica en humans”, detallen.

Aquesta recerca forma part de dos projectes finançats per l’Institut de Salut Carlos III i d’un tercer projecte finançat per l’Associació Alzheimer dels Estats Units. De fet, va ser en aquest país on va sorgir el canvi d’enfocament de la malaltia, centrat en les causes vinculades a l’estil de vida, que ara segueixen els investigadors de la Universitat, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Sant Joan i que hauria de permetre en el futur millorar el pronòstic i també els tractaments.

Acte amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer

La realitat que viuen els familiars de les persones amb Alzheimer és complexa, de desgast psicològic i també econòmic (es calcula que han d’afrontar una despesa anual d’entre 20 i 30.000 euros). Són 900.000 famílies a tot l’Estat, una xifra creixent tenint en compte que l’Alzheimer es diagnostica eminentment a la vellesa i que l’esperança de vida ha augmentat entre tres i quatre anys els darrers 20 anys (en els homes és de prop de 80 anys, i en les dones, de 85).

Per sensibilitzar sobre la situació i posar sobre la taula tant els avenços en recerca com també el volum de recursos que s’hi destina, el grup de recerca NuMeH ha organitzat un acte que aplegarà investigadors, associacions de familiars de malalts i responsables d’institucions sanitàries de les comarques de Tarragona. Serà aquest dimecres 21 de setembre a les 17 h a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (c/ Sant Llorenç, 21, Reus).

Mònica Bulló, cap del grup de recerca NuMeH-URV-IISPV, explicarà els projectes que el seu grup està duent a terme en aquesta àrea de recerca. També intervindran Antoni Camins, director del grup de recerca de la xarxa temàtica Ciberned-UB; Misericòrdia Sánchez, presidenta de l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp; Carmen Barros, presidenta de l’Associació de familiars d’Alzheimer Costa Daurada, i Nicolau Ortiz, cap clínic neurologia-Unitat de demències de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Jaume Folch moderarà una taula rodona en acabar les intervencions.

Nota de premsa: Un projecte internacional busca identificar marcadors primerencs de l’Alzheimer

Revisió del fons de l’ull per a la detecció de la retinopatia diabètica.

Aquest trastorn, que pateixen persones amb diabetis de tipus 2, és la primera causa de baixa visió al món occidental i és una de les causes de ceguesa al tercer món

L’objectiu és implementar la teleoftalmologia perquè aquests pacients no s’hagin de desplaçar als hospitals per fer-se la revisió del fons de l’ull i puguin fer-se-la als seus CAP

Un estudi sobre la prevalença i la incidència de la retinopatia diabètica a Espanya publicat per investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Sant Joan de Reus, entre d’altres, ha permès conèixer l’abast d’aquest trastorn alhora que reforça l’eficiència de la detecció.

La retinopatia diabètica és una afecció ocular que poden desenvolupar els pacients amb diabetis de tipus 2 i que constitueix la primera causa de baixa visió al món occidental entre la població d’entre els 50 als 70 anys. Al tercer món (on les infeccions són més importants) és una de les causes de ceguesa. Un tractament a temps és clau per evitar l’avenç de l’afecció, i més tenint en compte que “es tracta d’una malaltia silent i asimptomàtica, amb la qual cosa, quan el pacient acut a l’especialista moltes vegades ja és massa tard”, explica Pere Romero, que a l’IISPV es responsabilitza del Grup de Recerca en Oftalmologia (també es fa càrrec d’aquest servei a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a la URV és professor titular en aquesta disciplina).

“Els pacients que pateixen de baixa visió tenen moltes dificultats per conduir de nit, per exemple; en alguns casos fins i tot els retiren el carnet, i hi ha certes feines que no poden fer”, explica Pere Romero.  

El cribratge del fons de l’ull, des dels mateixos CAP

El responsable del Grup de Recerca en Oftalmologia de l’IISPV, juntament amb experts i expertes en aquest camp a tot Espanya, han dut a terme un estudi epidemiològic d’aquest trastorn tot recollint les dades publicades des del 2001 i fins al 2019 a nivell nacional. Aquest ha estat el punt de partida per conèixer l’abast del trastorn entre la població del país, la qual cosa permetrà aplicar mesures d’intervenció més eficients adreçades a les persones amb diabetis.

Una dada interesant d’aquest estudi és que ha evidenciat que els índexs de l’afectació d’aquest trastorn a Espanya han disminuït notablement els últims anys: fins al 2008, aquest percentatge era del 28%, mentre que un any després, el 2009, la corba va començar a baixar fins a situar-se al 15%. “Hem de tenir en compte que aquesta baixada es deu sobre tot a que els darrers anys la diabetis es diagnostica més, fet que s’ha traduït en un increment del nombre de casos, i no a una millora efectiva del control de la retinopatia diabètica”, explica Pere Romero.

És molt important fer controls als malalts diabètics per detectar aquesta afectació ocular en les seves fases inicials, sobre tot prestant especial atenció als índexs de glicèmia i a la tensió arterial ja que aquests aspectes són clau per revertir les lesions oculars a temps.

Aquest estudi, publicat recentment, ha permès assentar les bases d’un projecte que s’està gestant i que marcarà un abans i un després en l’abordatge d’aquest trastorn al sistema sanitari espanyol. En aquest sentit, l’estudi impulsarà la teleoftalmologia a totes les comunitats autònomes d’Espanya. Si bé aquest sistema ja està instaurat en moltes d’elles, el seu abast encara no és uniforme, amb la qual cosa, actualment, no arriba a tots i totes les pacients diabètiques. L’impuls comptarà amb la col·laboració imprescindible dels metges i metgesses dels centres d’atenció primària, que actualment ja realitzen la lectura de les fotografies de fons d’ull i detecten els pacients que pateixen retinopatia diabètica.