Descobreixen un nou mecanisme per potenciar la secreació d’insulina i millorar així el tractament de la diabetis amb nous fàrmacs

• La troballa, liderada per investigadors del grup de recerca DIAMET de l’IISPV, se centra en el paper del succinat i del seu receptor, que tenen un paper clau en les alteracions en el metabolisme que pateixen aquests pacients

• El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’institucions de prestigi nacionals i internacional

Tarragona, 17 de juny de 2024. A Espanya, un 25% de la població o bé té diabetis o està en un estat previ o inicial de la malaltia, segons dades de l’estudi Di@bet.es, liderat pel CIBERDEM i finançat per l’Institut de Salut Carlos III. La diabetis de tipus 2 és la forma més comuna d’aquesta malaltia (representa el 90-95% dels casos diagnosticats). Es caracteritza, d’una banda, per la resistència a la insulina (l’hormona que regula els nivells de sucre o glucosa a la sang), i, de l’altra, perquè les cèl·lules beta del pàncrees tenen dificultats per a produir-la. Això provoca un desequilibri al nostre organisme que si no es controla pot causar problemes de salut greus i diversos.

Per comprendre i tractar la diabetis és clau estudiar les cèl·lules beta del pàncrees. Quan ingerim aliments, els nivells de glucosa augmenten i, per a compensar-ho, aquestes cèl·lules alliberen l’hormona insulina, que és l’encarregada de facilitar el transport dels sucres als teixits metabòlics (músculs, fetge i teixit adipós) tot enviant-los un senyal.

Aquests sucres queden emmagatzemats a aquests teixits perquè el nostre cos els pugui usar com a reserva energètica quan sigui necessari. En el cas de les persones amb diabetis de tipus 2, la resistència a la insulina fa que les cèl·lules del cos no puguin utilitzar la insulina correctament i, per tant, la glucosa queda circulant a la sang. És per aquest motiu que es produeix aquesta descompensació.

El Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) ha fet una troballa que representa un punt d’inflexió en l’abordatge de la malaltia: aquests investigadors i investigadores han trobat un nou mecanisme que podria ajudar a millorar la secreció d’insulina i que, per tant, afavoriria el control del sucre a la sang en persones amb diabetis. Aquest mecanisme implica una substància anomenada succinat i el seu receptor (conegut com SUCNR1), que es troba a les cèl·lules beta del pàncrees.

El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’institucions de prestigi nacionals (de la UB-IDIBELL i de la UMH-IDiBE, entre altres) i internacionals (la Universitat de Harvard i el Consell Nacional de Recerca d’Itàlia).

Què és el succinat

El succinat és un compost natural present a les nostres cèl·lules que té un paper important en el metabolisme energètic. Tradicionalment, s’ha associat amb situacions d’estrès cel·lular, com les que es produeixen en el cas de pacients amb obesitat. Aquest descobriment mostra que el succinat pot actuar com a un senyal beneficiós que ajuda a les cèl·lules beta del pàncrees a alliberar o secretar insulina, regulant així els nivells de glucosa a la sang.

“Hem descobert que el nivell del receptor SUCNR1 augmenta en condicions de sucre alt en sang i d’empitjorament metabòlic, com en l’obesitat i la diabetis. Quan el succinat s’uneix a aquest receptor, s’activa un procés que potencia la secreció d’insulina. Això és especialment important després de menjar, quan els nivells de sucre en sang són més alts i el cos necessita més insulina per processar aquest sucre”, explica el Dr. Joan Sabadell-Basallote, un dels investigadors responsables d’aquest estudi de DIAMET (grup liderat per la Dra. Sonia Fernàndez-Veledo i pel Dr. Joan Vendrell).

Aquest descobriment obre la porta a noves estratègies per tractar la diabetis, enfocant-se en aquest mecanisme per millorar la secreció d’insulina i ajudar a mantenir sota control els nivells de sucre a la sang. Aquesta descoberta representa una esperança per a les persones que lluiten contra aquesta malaltia crònica.

Diabetis de tipus 2 i l’obesitat

Aquest tipus de diabetis està estretament relacionat amb l’obesitat, ja que l’excés de greix corporal contribueix a la resistència a la insulina. A mesura que una persona augmenta de pes, les seves cèl·lules es tornen menys sensibles a la insulina, obligant el pàncrees a produir-ne amb més quantitat per mantenir els nivells de sucre en sang normals. Amb el temps, aquest esforç constant pot esgotar les cèl·lules beta reduint-ne la seva capacitat per produir insulina, fet que contribueix a l’aparició de la diabetis de tipus 2. Els casos de persones diagnosticades de diabetis de tipus 2 augmenten any rere any a tot el món: segons la Federació Internacional de Diabetis, al voltant de 500 milions d’adults la pateixen i s’espera que en 20 anys aquesta xifra superi els 700 milions. Aquest increment s’atribueix a factors com l’envelliment de la població, l’augment de l’obesitat i els estils de vida sedentaris.

Referència bibliogràfica: Sabadell-Basallote J, Astiarraga B, Castaño C, Ejarque M, Repollés-de-Dalmau M, Quesada I, Blanco J, Nuñez-Roa C, Rodríguez-Peña MM, Martínez L, De Jesus DF, Marroqui L, Bosch R, Montanya E, Sureda FX, Tura A, Mari A, Kulkarni RN, Vendrell J, Fernández-Veledo S. SUCNR1 regulates insulin secretion and glucose elevates the succinate response in people with prediabetes. J Clin Invest. 2024 May 7:e173214. doi: 10.1172/JCI173214. Epub ahead of print. PMID: 38713514.