Seguir una dieta mediterránea hipocalórica y hacer ejercicio retrasa la pérdida de masa muscular asociada a la edad

MÁS INFORMACIÓN

Seguir una dieta mediterránea hipocalórica y hacer ejercicio retrasa la pérdida de masa muscular asociada a la edad

Són resultats d’una investigació que també mostren que optar per aquest patró dietètic redueix el greix corporal en pacients amb alt risc cardiovascular

La composició corporal o la quantitat de massa greixosa i massa muscular, així com la seva distribució al cos, semblen ser la clau, més enllà del pes global, en el desenvolupament de malalties cròniques associades a l’obesitat. En particular, l’excés de greix visceral -el greix acumulat a la zona abdominal que envolta les vísceres- i la pèrdua de massa muscular, que es produeixen a mesura que avança l’edat, s’han associat amb un risc més alt de patir alteracions metabòliques diverses com a diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. Ara, un estudi ha demostrat que seguir una dieta mediterrània hipocalòrica i augmentar l’activitat física retarda la pèrdua de massa muscular associada a l’edat i redueix el greix total i visceral. Els resultats s’han publicat a la revista científica JAMA Network Open.

L’estudi ha estat realitzat per un equip investigador del Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa – Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) que pertany a l’Institut de Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i a l’Institut de Recerca Sanitària Illes Balears (IdISBa), en el marc de l’assaig clínic PREDIMED-Plus.

La majoria d’estudis realitzats fins ara enfocats a la pèrdua de pes i a millorar les alteracions metabòliques associades a l’obesitat abdominal s’havien centrat a avaluar-ne l’efecte sobre el pes corporal, i no tant als diferents compartiments del pes, utilitzant mesuraments directes de la composició corporal mitjançant tècniques d’imatge. Per això, l’objectiu d’aquest treball va ser avaluar els efectes que una intervenció en l’estil de vida enfocada a la pèrdua de pes podria tenir sobre els canvis en la composició corporal general i de diferents regions del cos als participants de l’estudi PREDIMED-PLUS després de tres anys de seguiment.

L’estudi es va realitzar en 1.521 adults grans -homes i dones espanyols de 55 a 75 anys- amb excés de pes i síndrome metabòlica (alteracions al sucre, tensió arterial i triglicèrids elevats, colesterol bo baix i obesitat abdominal). A aquests pacients se’ls van fer mesuraments de composició corporal mitjançant una tècnica anomenada absorciometria de raigs X d’energia dual, un mètode considerat entre els millors per avaluar la composició corporal en investigació.

«Els resultats obtinguts demostren que combinar un pla dietètic basat en la dieta mediterrània tradicional amb restricció calòrica i augment de l’activitat física pot revertir en part els canvis en la composició corporal associats a edat en adults grans amb excés de pes», afirma Jadwiga Konieczna , primera signant de l’article. Per part seva, Dora Romaguera, investigadora principal i Jordi Salas-Salvadó, coordinador de l’estudi PREDIMED-Plus, destaquen que “atesa la rellevància metabòlica del greix visceral i la massa magra, els beneficis d’aquest tipus d’intervenció en l’estil de vida podrien beneficiar les persones grans a l’hora de prevenir la pèrdua de massa muscular associada a l’edat, especialment si han de reduir-ne el pes”.

L’equip investigador considera “molt prometedors” els resultats obtinguts per establir noves guies clíniques o de promoció de la salut pública. «Amb el seguiment continuat dels participants dʻaquest estudi amb els anys podrem confirmar si els canvis ocorreguts en la composició corporal sʻassocien a millores metabòliques i de salut a llarg termini», afirmen.

Referència bibliogràfica: An energy-reduced Mediterranean, Physical Activity, and Body Composition: An Interim Subgroup Analysis of the PREDIMED-Plus Randomized Clinical Trial. Jadwiga Konieczna, Miguel Ruiz-Canela, Aina M. Galmes-Panades, Itziar Abete, Nancy Babio, Miquel Fiol, Vicente Martín, Ramón Estruch, Josep Vidal, Pilar Buil-Cosiales, Jesús F. García-Gavilán, Manuel Moñino, Alba Marcos-Delgado, Rosa Casas, Romina Olbeyra, Montserrat Fitó, Frank B. Hu, Miguel Ángel Martínez-Gonzalez, J. Alfredo Martínez, Dora Romaguera and Jordi Salas-Salvadó. DOI: 10.1001/jamanetworkopen.2023.37994