Nous estudis liderats per l’IRB CatSud exploren els vincles entre nutrició, benestar emocional, estils de vida i funcions cognitives, destacant el paper dels omega-3 en el desenvolupament mental adolescent
Noves evidències sobre el paper de l’alimentació en la salut cerebral dels adolescents, un moment vital en què la cognició es veu influïda tant per factors nutricionals com per altres elements com els hàbits de vida i el benestar psicològic. Dos estudis de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, abans IISPV), en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ─centre impulsat per la Fundació “la Caixa”─ i publicats a Nutrients, exploren com la dieta mediterrània i els àcids grassos en sang s’associen amb diferents funcions cognitives en adolescents de Catalunya. En ambdós estudis, hi ha participat gairebé 630 joves.
L’estudi The Association Between the Mediterranean Diet and Fatty Acids in Red Blood Cells of Spanish Adolescents, analitza la relació entre el grau de seguiment de la dieta mediterrània -basada en fruites, verdures, llegums, oli d’oliva, fruits secs i peix- i el tipus de greixos presents a la sang dels adolescents, un indicador objectiu dels seus hàbits alimentaris. Els resultats mostren que apostar per aquesta dieta s’aconsegueixen absorbir nutrients essencials per a l’equilibri del cos i el funcionament del cervell. A nivell biològic, en ser aquesta dieta rica en greixos omega-3, es contribueix a l’equilibri de les neurones i a la prevenció del dany per l’oxidació. Segons el grup de recerca NeuroÈpia de l’IRB CatSud, aquest tipus d’alimentació pot afavorir una composició de greixos més saludable ja des de les primeres etapes de la vida.
Els omega-3, vinculats a una millor funció cognitiva
Un segon estudi, titulat Red Blood Cell Fatty Acid Patterns and Cognitive Functions in Adolescents, se centra en la relació entre els greixos presents a la sang dels adolescents i diferents capacitats cognitives, com el raonament, la memòria i la presa de decisions. Els resultats mostren que els adolescents amb nivells més alts d’omega-3 obtenen millors resultats en el raonament i en alguns aspectes de la presa de decisions. Aquestes capacitats, que es desenvolupen intensament durant l’adolescència, són fonamentals per al funcionament cognitiu i poden estar influïdes tant per factors biològics com per l’estil de vida. Els resultats reforcen la idea que els omega-3, presents sobretot en el peix blau, els fruits secs i alguns olis vegetals, poden tenir un paper important en el desenvolupament cognitiu en aquesta etapa.
Benestar emocional, estils de vida i funció cognitiva
Més enllà de la nutrició, el desenvolupament del cervell durant l’adolescència es veu influenciat, també, pel benestar psicològic i la forma de vida. Un tercer estudi de l’IRB CatSud-ISGlobal publicat a Frontiers in Psychology –Exploring the interplay of neuropsychological functions, psychological wellbeing, and lifestyle through principal component analysis: a comprehensive study– presenta uns resultats que indiquen que un menor benestar emocional i el consum d’alcohol o tabac s’associen amb més símptomes de TDAH, mentre que l’activitat física es relaciona positivament amb funcions executives relacionades amb la presa de decisions i la regulació emocional. En aquest estudi, s’ha treballat amb una mostra de 523 adolescents a Catalunya.
Segons l’autor dels estudis, Nicolas Ayala-Aldana, i l’investigador principal de NeuroÈpia, Jordi Julvez, aquestes troballes destaquen la importància de promoure hàbits alimentaris i estils de vida saludables durant l’adolescència per afavorir al desenvolupament cognitiu. Tot i tractar-se d’estudis observacionals, els resultats aporten evidències útils per dissenyar estratègies de promoció de la salut que integrin l’alimentació amb altres factors clau de l’estil de vida.
Referències bibliogràfiques
Ayala-Aldana N, Pinar-Martí A, Ruiz-Rivera M, Lázaro I, Sala-Vila A, Healy DR, Contreras-Rodriguez O, Casanova J, Sola-Valls N, Vrijheid M, Julvez J. Red Blood Cell Fatty Acid Patterns and Cognitive Functions in Adolescents: A Pooled Analyses with Two Cohort Study Data Sets. Nutrients. 2025 Nov 5;17(21):3483. doi: 10.3390/nu17213483. PMID: 41228554; PMCID: PMC12609364.
Ayala-Aldana N, Lafuente D, Lázaro I, Pinar-Martí A, Manidis A, Bernardo-Castro S, Fernandez-Barres S, Healy DR, Vrijheid M, Contreras-Rodríguez O, Sala-Vila A, Julvez J. The Association Between the Mediterranean Diet and Fatty Acids in Red Blood Cells of Spanish Adolescents. Nutrients. 2025 Sep 6;17(17):2888. doi: 10.3390/nu17172888. PMID: 40944276; PMCID: PMC12430225.
Ayala-Aldana, N., Ruiz-Rivera, M., Pinar-Martí, A., López-Vicente, M., Contreras-Rodríguez, O., & Julvez, J. (2025). Exploring the interplay of neuropsychological functions, psychological wellbeing, and lifestyle through principal component analysis: a comprehensive study. Frontiers in psychology, 16, 1692251. doi: 10.3389/fpsyg.2025.1692251. PMID: 41488935; PMCID: PMC12756113.
Una nova investigació de l’IRB CatSud i ISGlobal relaciona l’alimentació dels adolescents amb el benestar emocional, el rendiment cognitiu i la presa de decisions a llarg termini
L’adolescència és un període clau per a la maduració cerebral, i els hàbits alimentaris hi tenen un paper essencial. Un nou estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud, anteriorment IISPV), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a més dificultats emocionals i conductuals. En canvi, seguir la dieta mediterrània es relaciona amb una millora de la funció executiva. L’estudi, titulat Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study, ha estat publicat a BMC Medicine.
L’estudi, desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud, inclou dades d’una mostra de 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (estudi Smart-Snack). L’estudi subratlla la importància de l’alimentació durant l’adolescència, una etapa en què el cervell encara es troba en desenvolupament, especialment la còrtex prefrontal, implicada en la presa de decisions i el control dels impulsos.
Els hàbits alimentaris es van avaluar mitjançant qüestionaris de freqüència de consum alimentari per mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània i la ingesta d’ultraprocessats. La funció neuropsicològica es va valorar amb proves informatitzades estandarditzades que mesuren l’atenció, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van analitzar resultats conductuals i emocionals a través de qüestionaris validats.
Efectes oposats en el cervell adolescent
Els resultats mostren una clara diferència entre ambdós patrons alimentaris. Segons l’investigador principal del treball, Alexios Manidis, un consum més elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial i carns altament processades— s’associa amb un pitjor rendiment en el reconeixement d’emocions i en l’atenció sostinguda. A més, els adolescents que en consumeixen més reporten més símptomes d’ansietat i depressió, així com més problemes conductuals. En canvi, més adherència a la dieta mediterrània —rica en fruita, verdura, llegums i oli d’oliva— s’associa amb menys problemes de conducta i millors puntuacions en atenció executiva.
Tot i això, en el seguiment realitzat sis mesos després, només el consum inicial d’ultraprocessats va mostrar associacions longitudinals amb els símptomes d’internalització i la presa de decisions, mentre que l’adhesió a la dieta mediterrània no va presentar efectes sostinguts en el temps.
Manidis apunta que això podria indicar que “els beneficis de la dieta mediterrània requereixen mantenir-se en el temps, mentre que els efectes dels ultraprocessats poden ser més persistents”, fet que reforça la necessitat de mantenir hàbits saludables de manera continuada.
Validació objectiva mitjançant biomarcadors
L’estudi també incorpora una anàlisi de biomarcadors urinaris en una submostra de 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents que consumeixen més ultraprocessats presenten menys compostos derivats d’aliments vegetals i més compostos vinculats al processament industrial, una dada que confirma la fiabilitat dels qüestionaris dietètics.
Christopher Papandreou, coautor sènior, adverteix que “la dieta dels adolescents està canviant cap als ultraprocessats” i que aquesta tendència “podria estar contribuint a l’augment dels problemes de salut mental entre els joves”.
Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia de l’IRB CatSud – ISGlobal, recorda que “l’adolescència és un període de gran reorganització cerebral” i explica que l’alimentació “pot influir en la forma com els adolescents regulen les emocions i prenen decisions complexes”.
Els investigadors conclouen que estratègies futures, com substituir els snacks processats als centres educatius per opcions més nutritives com fruits secs o fruita fresca, podrien ser efectives per afavorir una millor regulació emocional i funció cognitiva a llarg termini.
Referència bibliogràfica de l’estudi
Manidis, A., Ayala-Aldana, N., Bernardo-Castro, S., Pinar-Martí, A., Galkina, P., Fernández-Barrés, S., Ramirez-Carrasco, P., Lamuela-Raventós, R. M., Papandreou, C., & Julvez, J. (2026). Dietary patterns and neuropsychological function in adolescents: a cross-sectional and longitudinal study. BMC Medicine, 10.1186/s12916-026-04658-6.
Un estudi liderat per la URV també conclou que encara falta evidència que demostri que aquesta dieta també millora els resultats dels tractaments de reproducció assistida
La infertilitat afecta un de cada sis adults a tot el món i ha estat reconeguda per l’OMS com un problema de salut pública. Diversos estudis fets en homes de països desenvolupats han alertat sobre un descens de la qualitat del semen, possiblement vinculat a hàbits de vida poc saludables. Estrès, tabac, alcohol, drogues i una dieta inadequada són els principals factors de risc de tenir una qualitat espermàtica deficient. Tot i que encara falten evidències científiques sòlides sobre l’impacte que pot tenir l’alimentació sobre la capacitat reproductiva, moltes clíniques especialitzades recomanen canvis dietètics i suport nutricional abans d’iniciar tractaments d’infertilitat. Amb l’objectiu d’augmentar l’evidència de la relació entre alimentació i fertilitat masculina, membres del grup ANUT-DSM de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han fet una revisió dels estudis publicats fins al moment en relació amb aquest tema.
L’anàlisi va incloure 11 investigacions originals amb un total de 2.558 homes, en el que s’avaluava la relació entre adherir-se a la dieta mediterrània -rica en fruites, verdures, oli d’oliva, peix, fruita seca i cereals integrals-, la qualitat del semen i/o diferents paràmetres de fertilitat.
Els resultats van mostrar que aquells homes que presentaven una alta adherència a aquest patró alimentari tenien un major nombre d’espermatozous, i aquests presentaven una millor motilitat total i progressiva, així com més proporció d’espermatozous de morfologia normal. Aquestes troballes es van observar en homes sans i també en pacients que acudien a clíniques de fertilitat.
Però els autors adverteixen que, tot i que la qualitat del semen observada era superior en participants que millor seguien la dieta mediterrània, no es van trobar proves sòlides de què aquesta dieta millorés directament els resultats dels tractaments de producció assistida.
“Si bé la dieta mediterrània sembla tenir una repercussió positiva sobre la qualitat del semen, encara són necessaris més estudis per determinar el seu impacte real sobre la fertilitat masculina”, comenta l’equip investigador.
Els resultats de l’estudi formen part de la tesi doctoral de Rashmi Agarwal, sota la direcció d’Albert Salas-Huetos, professor lector de la URV; Nancy Babio, professora agregada de la Universitat i Jordi Salas Salvadó, catedràtic i cap del grup de recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, de la URV, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el CIBERobn de l’Institut de Salut Carles III.
Referència bibliogràfica: Agarwal R, Sales-Salvadó J, Davila-Cordova E, Shyam S, Fernàndez de la Pont M, Azurmendi M, Bavi N i Sales-Huets A. Mediterranean diet, semen qualitat i medically assisted reproductive outcomes in the male population. 2025; 100454. doi: 10.1016/j.advnut.2025.100454